LA RESTAURACION BORBONICA I (187...

apuntesbachi_

Historia de España

2º Bachillerato

Estudios España

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 PRIMERA ETAPA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1902)

1874 → Es va restaurar la monarquia borbònica en mans de Cánovas del Castillo, el qual va

organitzar un sistema polític basat en la monarquia parlamentaria, conservadora i oligàrquica, amb
l’objectiu de posar ordre social i econòmic. El sistema es va caracteritzar pel bipartidisme
(conservadors i liberals) i el frau electoral.

1.1 Objectiu Cánovas del Castillo:

L’objectiu del sistema canovista era la superació dels problemes de la monarquia d’Isabel II. Es va
caracteritzar per l’exclosió dels patits quan arribaven al poder, l’intervencionsime del expercit i la
proliferació d’enfrontaments polítics. No era un sistema polític perquè no hi havia un sufragi universal
masculí. A més, hi va haver un torn dinàstic (alternança en el poder de liberals i conservadors:
bipartidisme).

1.2 La Constitució de 1876:

→ Caràcter conservador i amb l’objectiu del torn dinàstic. Es caracteritzava per:

➔ Declaració de drets i llibertats (impremta expressió, associació, reunió) tot i que ho regulava
l'executiu. Els liberals eren més propicis d’aplicar-ho de manera més àmplia respecte els
conservadors.

➔ Divisió de poders en una sobirania (poder polític a manar) compartida entre Corts i Reis, amb
altes competències a la Corona

➔ Corts bicamerals, amb un Senat (membres en funció del càrrec) i Congrés dels Diputats
(elegits per sufragi)

➔ Vot censatari, limitada als contribuents principals en la Llei Electoral del 1878 tramitada pels
conservadors (3% població). El sufragi universal masculí es va aprovar amb un govern liberal
(1890, poca eficacia).

➔ Catolicisme com a religió oficial de l’Estat: assignava a l'Església un paper important en

l’educació i es dedicava part dels pressupostos a aquesta.

➔ Caràcter centralista, amb Ajuntaments i diputacions sota control del govern d’Espanya i el
garantiment de les mateixes lleis a tot el país.

1.3 Fi de conflictes bèl.lics

La fi de la Guerra Carlina va facilitar posar fi a la insurrecció cubana (Guerra dels Deu Anys,
1868-78). Amb això, al Conveni de Zanjón, es va abolir l'esclavitud i es van prometre reformes
polítiques i administratives per les quals Cuba tingués representació al Parlament espanyol.
L’incompliment d’això va provocar un nou conflicte (Guerra Chiquita) i una posterior insurrecció.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9250779

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 2. EL BIPARTIDISME

2.1 Sistema bipartidista:

CONSERVADOR LIBERAL

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Líder Antonio Cánovas Sagasta

Dirigents Antics moderats i unionistes Antics progressistes

demòcrates i republicans
moderats

Ideologia - Sufragi censatari - Sufragi universal

- Immobilisme social
- Desconfiança de l’ampliació
de llibertats
- Estat confessional i suport a
l’Església
- Reformisme social
- Ampliació de drets i llibertats
- Societat laica i restricció de
privilegis de l’Església

Bases socials Aristocràcia. alta burgesia i Mitjana burgesia i classes

jerarquia eclesiàstica mitjanes

Cànovas va concebre el sistema bipartidista, que s’alternaven el poder conservadors i liberals sense
haver de recórrer a pronunciaments o cop d’Estats.

- El Partit Conservador va ser creat i liderat per Cánovas del Castillo fins el seu assassinat
(1897) i substituia l’antic Partit Moderat
- El Partit Liberal va ser fundat l’any 1880 per Segasta, amb un programa més progresssita que
incloia ideals del Sexxeni Democràtic, pero adaptat a Cànovas.

Ambdós partits eren partits de notables, amb les seves clienteles i els seus òrgans de premsa i dels
suports socials. La missió del lier era mantenir unides les faccions del bipartidisme. A més, aquest
coincidien ideològicament amb: defensa monarquia, Constitució, propietat privada i consolidació d’un
Estat unitari i centralista

2.2 Funcionament del torn dinàstic

L'alternança de conservadors i liberals estava garantida, ja que quan un govern es desgastava per la
seva gestió o els líders veien necessari un relleu suggerien al rei el nomenament d’un nou govern.

El nou president del govern sempre era el líder de l’oposició i a més rebia el decret de dissolució de
les Corts i la convocatòria de noves elecciones, amb l’objectiu de treure uns diputats que aconseguís
la majoria parlamentària. El resultat d’aquestes eleccions estava previst per què guanyaria un o l’altre
amb l’objectiu d’evitar la monopolització del poder d’un partit per evitar que l’altre partit de
l’oposició tingués la temptació de recórrer a l’exèrcit. Això feia que fossi imposible que republicans i
carlins, entre altres, arribessin al poder.

2.3 Desenvolupament del torn de partits

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9250779

si lees esto me debes un besito

Historia de España
Banco de apuntes de la
 Entre 1876 i 1898, els conservadors van guanyar 6 eleccions i els liberals 4.

1875-1881 → Primera etapa del govern conservador.

1882 → Fi del primer govern conservador. Sagasta introdueix el sufragi universal masculí.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Pacte del Pardo → Pacte que tenia com a finalitat donar suport a la regència Maria Cristina
d’Habsburg i garantir la continuïtat de la monarquia i l'alternança en el poder del torn dinàstic (davant
les pressions de carlins i republicans)

1886-1890 → Nova etapa del govern liberal que va significar un avenç de les llibertats individuals →
+ Llibertat de premsa, expressió i associació. A més, va permetre la entrada de més forces opositores i
es va aprovar la Llei del Jurat (1888, establir la celebració de jidicis per jurats). Es va abolir la
esclavitud (1888), es va redactar un Codi Civil (1889) i es va aprovar el sufragi universal masculí
(1890), que permtia votar a homes majors de 25 anys.

1890 → Govern dels conservadors 1892 → Govern dels liberals

1895 a 1887 → Presidència de Cánovas fins el seu assassinat. Va ser un fet important perquè va fer
que el personalisme deterioressin els partits i va provocar la descomposició progressiva del sistema de
la Restauració Borbònica.

2.4 Els partits dinàstics a Catalunya

Els conservadors catalans (Lliga d’Ordre Social), eren catòlics i conservadors, van oposar-se a la
tolerància de cultes sancionat per la Constitució (1876) i es van mostrar contraris pel reformisme dels
liberals (sufragi universal masculí i més llibertats). Aquests es van enfrontar a Cànovas perquè no
estaven d’acord amb el seu centralisme del règim, i defensaven el dret civil català i el proteccionisme
econòmic. Van criticar el caciquisme, la imposició dels diputats del Ministeri de Governació i la
corrupció del sistema de la Restauració.

Per altre banda, els liberals catalans s’articlaven al voltant d’antics progressistes i van incloure a
demòcrates. Defensaven un reformisme: que augmentessin les llibertats individuals, restar influència a
l'Església i instaurant el sufragi universal. També eren partidaris d’aturar la revolta a Cuba.

La influència dels 3 partits provenia del fet de tenir el suport dels governadors que controlaven les
elecciones. Es van distanciar dels sectors socials més dinàmics de les classes socials mitjanes, que
van aposta pels nous partits catalanistes. Més tard, el 1901 els partits de l'oposició van guanyar a
Catalunya i es va trencar el torn dinàstic a les grans ciutats.

3. LES FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA

Republicans, carlins, socialistes i nacionalistes van estar marginats pel mecanisme del funcionament
del torn dinàstic, que van tenir impossible formar govern o tenir molts diputats.

3.1 El republicanisme

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9250779

si lees esto me debes un besito

 Els republicans van patir la repressió dels primers anys de la Restauració. Tot i les divisions internes,
ells defensaven: la república com a forma d’Estat (sense rei), les reformes per afavorir als grups
socials més necessitats (intervenció de l’Estat, foment del cooperativisme, concessió de crèdits
barats), la fe en el progrés científic i educatiu i laïcitat (separació de l’Església i l’Estat).

D'une escissió de l’anterior va néixer el Partido Republicano Centralista (Nicolás Salmerón), però el
que més força va tenir va ser el Partit Republicà Federal (líder: Pi i Margall), que a Catalunya tenia un
elevat nivell d’implantació. Aquest federalisme va rebre impuls l’any 1883 i defensava un Estat
Federal amb un fort reformisme social. Tenia una forta influència a les grans ciutats catalanes.

El republicanisme es va caracteritzar pel seu retraïment electoral i els seus intents insurreccionals. A
partir del 1890 amb el sufragi universal, es va facilitar l'elaboració de candidatures republicanes
(Unión Republicana), que unia republicans federals, unitaris i progressistes, però els possibilistes van
quedar al marge. Van tenir petits èxits electorals i van entrar a les Corts, però de forma reduïda.

3.2 El carlisme

El carlisme va perdre la guerra amb els liberals (1876), i va trigar a reorganitzar-se. Només va tenir
força a les provincias forals (Àlaba, Guipúscuoa, Navarra i Biscaia). L'aparició dels nacionalisme
(basc i català) va fer reduir les bases socials del carlisme.
La jerarquia eclesiàstica catalana (líder: bisbe Josep), va fer pressió sobre el clergat perquè abandonés
el carlisme. Molts capellans, tot i mantenir la visió tradicionalista, van renunciar a donar suport al
carlisme i van acceptar la col.labració amb el sistema liberal.
Més tard, a partir del 1890 el carlisme va ser reconstituit amb l’aspiració de convertir el partit en
massa i va organitzar assemblees locals (cercles carlins). Es van difondre a tot Espanya, i amb el nom
de Comunión Tradicionalista, el carlisme va ser un grup actiu d'oposició de la Restauració. 1896 →
10 diputats a tot Espanya. Van estar a favor de la monarquia absoluta.

3.3 El socialisme

L’arribada dels liberals (1881) i la llei d'associacionisme va fer legal les associacions obreres. El
PSOE, liderat per Pablo Iglesias i fundat l’any 1879 després de l’Associació Internacional de
Treballadors (Marxisme: abolició propietar privada i Anarquisme de Bakunin, que va ser expulsat), va
incrementar les seves activitats (1886 → publicació El Socialista: òrgan d’expressió oficial del partit).
L'any 1888 es va fundar la UGT a Barcelona (sindicat socialista). Tot i això, el creixement del
socialisme va ser molt lent (increment d'agrupacions i afiliacions a la UGT)

El socialisme destacava a Madrid, Astúries i País Basc, però a Catalunya tenia poca força tot i la seva
població obrera. El seu motiu es la força que tenia aquí el republicanisme federal i l’arribada de
l’anarquisme.

Més tard, el socialisme es va separar en: PSOE actual (socialdemocràcia), i Partit Comunista Espanyol
(revolucionaris).

5. La crisi d’ultramar (Cuba i Filipines)

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9250779

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 5.1 L’imperi colonial espanyol

Desde 1824 Espanya només tenia colònies a Cuba, Puerto Rico, Filipines, al Carib i altres illes del
Pacífic.

Cuba era la principal possessió pels interessos i negocis espanyols amb un gran flux d’emigració

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
espanyola. Les activitats com l’agricultura de plantació, el conreu de sucre, cafè i tabac constituia una
notable font d'ingressos. La política aranzelària (proteccionista) convertia a les illes en mercats
captius. Aquests productes dificultaven l’exportació a altres a Europa o EEUU per la legislació
espanyola i els seus preus alts (com el blat castellà i teixits catalans)

A Filipines hi havia poca població i els interessos econòmics dels espanyols es basaven en la
producció de tabac. Va ser una porta d’intercanvi amb el continent asiàtic. L’illa estava controlada per
un contingent de l’exèrcit (presència d’ordres religiosos).

Aquests territoris (Cuba i Filipines) rebien un tractament colonial i no tenien dret a la representació a
les Corts espanyoles, ni a les institucions de govern ni a elaborar lleis (illes).

5.2 El problema cubà

Conveni de Zanjón → pacte de mesures per facilitar la grandual autonomia cuba, l’abolició de
l'esclavitud i la presència de diputats cubans al Parlament Espanyol. Es van formar 2 partits: Partido
Unión Constitucional (latifundistes sucres, en contra de reformes i espanyols) i el Partido Liberal de
Cuba (progressistes i partidaris de l'autonomia de Cuba). La majoria de polítics espanyols eren
contraris a concedir l’autonomia i no es va abolir l’esclavitud fins l’any 1888 (Sagasta).

La introducció d’un impost a la importació de productes no procedents d’Espanya va incrementar el

malestar dels ciutadans de Cuba (Aranzel Cánovas). Aquesta mesura incomodava als EEUU (pels
forts impostos, ja que adquiria bona part de sucre i tabac).

5.3 L’esclat de la guerra

El conflicte cubà es va reiniciar per l’incompliment de comprosisos de l’anterior conveni, a més del
nou aranzel i el suport d’EEUU a Cuba → Els intents d’Espanya per resoldre el conflicte es dividien
en: Martinez Campos (diàleg) i Weyler (forta repressió als camperols i presoners) → Tot i els 200.000
soldats (molts que van morir), les tropes espanyoles no van derrotar militarment als insurrectes
cubans, adaptats a la guerra de guerrilles (no exèrcit organitzat) → Després de l’assassinat de Cánovas
del Castillo, Sagasta va iniciar una estratègia de concliclació, decretant l’autonomia de Cuba, el
sufragi universal masculí, igualtat de drets, destitució de Weyler… Però van arribar tard: Cuba es va
independitzar.

5.4 La insurrecció filipina

Hi havia un descontentament amb l’administració espanyola → L'independentisme va formar la Liga

Filipina (José Rizal), que exigia la expulsió dels espanyols → La insurrecció i la política represiva es
va iniciar al 1896 i es va estendre per la província de Manila. Més tard hi va haver una pacificació
temporal de l'arxipèlag (gràcies a Fernando Primo de Rivera, liberal 1897, que va promoure una
negociació indirecta amb els caps d’insurrecció)

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9250779

si lees esto me debes un besito

 6. La guerra contra els EEUU i pèrdua de les últimes colònies → activitats a mà
7. Conseqüència de la crisi del 1898 → activitats a mà

Regeneracionisme → Moviment ideològic originat a Espanya com a conseqüència de la pèrdua de les

colònies el 1898, que proposava reformes polítiques, socials i culturals per regenerar o millorar l'Estat

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
i deixar enrerre el sistema “podrit” de la Restauració.

8. Catalunya i la guerra de Cuba

8.1 Els interessos catalans a Cuba

En el segle XIX les relacions dels catalans amb les colònies que restaven després de la pèrduda de tot
el continent americà es va intensificar. Cuba es va convertir en un gran centre d’atracció demogràfica i
econòmica, i milers de catalans (de la costa) van obrir negocis i fer fortuna. Uns ho van aconseguir i
quan tornaven invertien en propietats i empreses → Indians → Construccions de cases palmera
(record).

Pel que va a relacions econòmiques també es van incrementar (proteccionisme). L’Aranzel de

Cánovas va beneficiar les exportacions catalanes, i l’illa de Cuba es va convertir en un mercat
privilegiat per la indústria del tèxtil.

8.2 Les diferents actituds davant la guerra

Per una banda les classes socials benestants (amb alta capacitat adquisitiva com el Foment del Treball
Nacional) va donar suport a la política de guerra del govern espanyol. Les classes populars van
mostrar un sentiment en contra de la guerra (actitud pacifistes i antimilitaristes de rebuig a les quintes
i del servei militar) amb fortes protestes. Els federals republicans van ser els únic sne poposr-se a la
guerra i Pi i Margall va ser de les poques veus crítiques alertant que el patriotisme amagava interessos.

Per part del catalanisme inicialment estaven a favor de la guerra, tot i la publicació a la premsa de
denuncia d’incompliment del Conveni de Zanjón i de la causa dels patriotes cubans. Al concedir
l'autonomia a Cuba (Sagasta) els catalanistes van criticar que ja era massa tard per negociar la pau
amb ells abans de perdre la guerra.

8.3 Les conseqüències del 98

Econòmicament a Catalunya les exportacions de les antigues colònies es van reduir. Vam haver de fer
front a l'endeutament públic (alt cost de la guerra de Cuba) tot i que la repatriació de capitals va
moderar els efectes econòmics del 98.

El govern de Silvela va realitzar un increment d'impostos per pagar els deutes de la guerra (reforma de
Villaverde). Hi va haver un Tancament de Caixes (1899) pel rebuig de Barcelona a aquesta mesura.
Davant aquesta situació la burgesia té la consciència de la incapacitat dels partits dinàstics de la
Restauració.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9250779

si lees esto me debes un besito

 Tancament de caixes → va provocar una entesa política entre les entitats econòmiques, culturals i
ciutadanes de Barcelona al haver-se mobilitzat contra el govern. Els grups polítics catalanistes van
desbancar als dinástics a les eleccions el 1901. Van irrompre altre forces.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9250779

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.