Pròleg

Jo veient la portada penso que és un títol molt estrany... Per

què un indi a mitja jornada no hi pinta res,
oi?

Havia pensat que era un in treballant a mitja

jornada en un supermercat, que us sembla el meu pensament,

UN DESASTRE, i a la vegada de que treballa d’una altra cosa
i parlarem de com seria la intensitat de mitja jornada, però ho

vaig buscar a perquè no sabia si

estava segur,

Llavors tornant a llegir el títol de la portada em va suggerir una

història divertida, amb un gran entramat de

successos: assassinats, persecucions, espies… suposo que
també em va influenciar, que aquella tarda que vaig agafar el
llibre vaig fer una partida al joc que més ens agrada a casa

I pensant en això, crec que és quan em va

començar a interesar la seva lectura, així que el vaig
començar a llegir.

Al darrera del llibre, sempre hi ha un petit resum, amb aquest

em vaig fer una petita idea de que aniria la història:

Diu que va d’un nen que es diu Junior que viu a la reserva de
Spokane, esta situada una mica més enllà del cul del món.
Juga a bàsquet amb els seus companys i li agrada dibuixa, un
dia va estampar el llibre de geometria a un professor i li van
expulsar de l’escola.
 Conclusió
En aquesta història que he llegit, he pogut conèixer una mica
més de la identitat humana i cultural del Indis Americans. ës
una història on pots sentir lo gran que potser un adolescent
davant de la lluita davant de situacions molt difícils de la seva
vida, on ha d'escollir per poder sortir d’un cercle viciat al seu
voltant.

En la meva opinió he vist a la lectura fets una mica forçats. Al

final de la història tot comença a agafar sentit d’una manera
massa perfeccionista; un final feliç com en moltes històries
d’adolescents, però des del meu punt de vista molt poc
creïble.

El missatge que ens vol transmetre l’escriptor d’aquesta

novel·la és sobre tot el positiu que un adolescent pot arribar a
ser per sortint-se’n dels moments petits d’alè, que els
personatge que l’envolten lo faciliten.

Ell se n’adona que molts dels problemes que viu al seu voltant
es poden solucionar d’una manera o d’una altra, però hi ha
d’altres que es queden allí i no hi ha volta de fulla, un gran
aprenentatge en aquestes edats abans de ser adult.

Per concluir m’agradaria escriure un petita cita que surt al

llibre i que em va sembla adequada per aquest apartat:

CITA DEL LLIBRE:

“Nosaltres, els indis, el vam perdre tot. Vam perdre la nostra

terra, vam perdre els nostres llenguatges, vam perdre les
nostres cançons i balls.
Ens vam perdre a nosaltres mateixos. Nosaltres, els indis,
solament saber perdre i estar perduts”.

Després d’aquestes reflexions la pregunta que em faig és: què

defineix la nostra identitat humana i cultura? hauríem com a
comunitat d’estudiants reflexionar i donar sentit a :les arrels, la
memòria, la família, el sentit de l’amor, la mort, el sexe, el
llenguatge, la paraula i l’expressió literaria?
Cesc Lacruz
2nC ESO: Llengua Catalana
Curs 2022-23