CFGM EV M7 UF2 Sistemes de Confortabilitat. Funcinament, Verificació I Diagnosi

M7: Sistemes de
seguretat i
comfortabilitat
UF2: Sistemes de
confortabilitat. Funcinament,
verificació i diagnosi
Cicle Formatiu de Grau

Mitjà en Electromecànica
de Vehicles
UF2: SISTEMES DE CONFORTABILITAT. FUNCINAMENT, VERIFICACIÓ I DIAGNOSI
ÍNDEX
1. EQUIPS DE SO I MULTIMÈDIA 3
2. Sistemes antirobatori i de confort 66
2
ÍNDEX
1.1. El so
1. EQUIPS DE SO I MULTIMÈDIA
.................................................
1.2. Fonts de so
.......................................... 4
2.1. Característiques i definicions més importants . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
1.3. Transductors acústics o altaveus 13
........................... 18
1.3.1. Tipus d’altaveus 22
..................................... 28
1.3.2. Paràmetres que caracteritzen als altaveus . . . . . . . . . . . . . . . . 35
1.4. Amplificadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
1.5. Filtres i equalitzadors 43
....................................
55
1.5.1. Filtres
............................................. 57
1.5.2. Equalitzadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
1.6. Elements per a la connexió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.7. Els sistemes multimèdia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
1.1. El so
La part física que estudia la producció, la propagació i la
recepció de les ones sonores es denomina acústica.
El so es transmet amb diferent rapidesa segons el mitjà pel

qual transiti. Si es tracta de l’aire, el so es transmet en forma
d’ones longitudinals que provoquen la sensació sonora quan
arriba a l’oïda per les ones sonores.
Quan un cos vibra a l’aire, es produeix una compressió de

les partícules d’aire que l’envolten i que, al seu torn, es
transmeten a les partícules properes, provocant que l’ona
longitudinal resultant es transmeti en les tres direccions de
l’espai.
4
1.1. El so
Per exemple, quan se separen els dos braços d’un diapasó,
es comprimeix l’aire al seu voltant, originant una zona d’alta
pressió. Per contra, quan s'aproximen, es produeix al seu
voltant una zona de baixa pressió. Aquestes pertorbacions
que s’originen a l’aire circumdant al diapasó es transmeten a
les partícules properes i produeixen una ona longitudinal.
Si en un oscil·loscopi es representa
gràficament el so en un punt com una ona
sinusoïdal, l’eix horitzontal representa el
temps, i l’eix vertical, la tensió.
Anomenarem longitud d’ona la distància
entre dues crestes consecutives, en què
aquestes són el punt d’elevació de les
ones. El temps que tarda en recórrer
aquesta distància es denomina període. 5
6
1.1. El so
1.1. El so
La freqüència indica el número d’ones que es produeixen a
la unitat de temps. Aquest concepte ens ajudarà a classificar
els sons.
El rang de freqüències que l’oïda humà és capaç de
percebre està entre els 16 i els 20000 Hz. Per sota dels 16
Hz, els denominarem infrasons i per sobre dels 20000 Hz,
ultrasons.
L’oïda humà distingeix tres qualitats en els sons:

• Intensitat fisiològica o sonoritat: ens transmet la
sensació sonora. Es mesura en decibels (dB). Un nivell
superior a 120 dB és dolorós per a l’oïda humana. 7
1.1. El so
SENSACIÓ SONORA D'ALGUNES FONTS A 1000 Hz
FONT SONORA INTENSITAT FISIOLÒGICA (dB)
Llindar de sensació sonora 0
Pas dels fulls d'un llibre 10
Conversació en veu baixa 20
Conversació normal 40
Conversació en veu alta 60
Trànsit en ciutat 70
Camió 90
Tren 95
Martell pneumàtic 100
Altaveus propers a un concert 110
Llindar del dolor 120
Avió a reacció enleirant-se 140
Coet espacial 180

8
1.1. El so
To: és la qualitat que distingeix els sons greus dels aguts,
segons si la seva freqüència és baixa o alta. Bàsicament,
podem dividir els sons en :
- Greus (de 20 a 500 Hz)
- Mitjans (de 500 a 3000 Hz)
- Aguts (de 3000 a 20000 Hz)
Timbre: és una qualitat que permet distingir dos sons que

tinguin la mateixa intensitat i el mateix to. Aquesta distinció
es eu als sons harmònics que se superposen al so
fonamental (format per una ona a la qual se’n sumen altres
que tenen freqüència múltiple). Per mitjà seu, s’identifiquen la
veu o les notes musicals del mateix to.
http://www.youtube.com/watch?v=NU9aeHLmD-Q 9
1.1. El so
L’amplitud determina que El tipus d’ona determina el

un so sigui fort o dèbil. tipus de so:
10
1.2. Fonts de so
La font de so és el que generarà el senyal d'àudio, de forma
que podem dir que és l’element principal de qualsevol equip
de so.
La importància d’aquest element és tan gran que el senyal
d’àudio extret, si és d’escassa qualitat, per molt que la
vulguem processar per millorar-la, sempre serà un mal senyal
d’àudio.
Podem trobar sintonitzadors de ràdio tant analògics (FM,

AM) com digitals (DAB).
11
1.2. Fonts de so
Aquests sintonitzadors es poden combinar amb altres
formats d’emmagatzematge i difusió del so, com són els
reproductors de casset analògica, formats digitals com el
DVD, carregadors de CD i MP3 (àudio comprimit). Alguns
aparells també disposen d’emmagatzematge de so a través
d’una memòria interna.
El disseny d’aquestes fonts de so desenvolupa un paper

important en la seguretat activa del vehicle. En fer un ús més
intuitiu a l’accés de les diferents funcions i disposar de la
possibilitat d’afegir un comandament satèl·lit al volant i una
senzillesa d’ús, aconseguim que el conductor, en el millor dels
casos, ni tant sols hagi d’apartar la vista de la carretera per
utilitzar-lo.
12
1.2. Fonts de so
2.1. Característiques i definicions més importants
Distorsió
Les fonts de so poden lliurar dos tipus de senyal per ser
utilitzades exteriorment: d’alta potència i de nivell previ.
El senyal d’alta potència és un senyal pur de la font que
abans ha estat amplificat. En el procés d’amplificació, es
poden introduir involuntàriament distorsions en aquest senyal
que poden variar en importància, depenent de la tecnologia
aplicada en el procés.
Es denomina senyal pur del so que ha estat gravat fidelment
mitjançant tècniques i processos específics. Així la font de so
ha de ser capaç de reproduir aquests senyals sense introduir
en el seu tractament cap tipus de so que no sigui el que
prèviament ha estat gravat.
13
1.2. Fonts de so
La distorsió harmònica (THD) és la més important; es
mesura en tants per cent i com menor sigui el seu valor
(0,05%), l'amplificació introdueix menys distorsió i, en
conseqüència, obtindrem una millor qualitat de so.
Relació senyal-soroll o signal noise (S/R o S/N)
Bàsicament, és la relació entre el nivell de soroll (distorsió)
introduït per la font i el nivell de senyal d’àudio. Es mesura en
dB. Com major sigui aquests valor, menys soroll s’introduirà al
senyal i millor qualitat tindrà la font. Un valor superior als 95-
100 dB, per exemple, dóna entendre que és una bona font de
so digital.
Potència
La gran majoria de les fonts de so tenen un amplificador
integrat, que pot arribar als 15-20 W RMS (potència nominal). 14
1.2. Fonts de so
Existeixen diversos tipus d’amplificadors a les fonts de so:
normal, pont (BTC o High Power), normal amb possibilitat de
pont i pont d’alta freqüència (Mosfet). Les diferències més
significatives entre ells les trobem a les sortides d’àudio que
cada amplificació pot aportar (dos o quatre canals), la forma
interna de realitzar l’amplificació i la manera de connectar els
altaveus. Això significa que, per exemple, en l’amplificació de
tipus normal la font de so dóna un positiu per a cada canal i el
negatiu de l’altaveu és comú.
• Un dels inconvenients de l’amplificació és la calor generada

en el procés i com poder-la evacuar per tal que no influeixi
en els senyal de sortida.
15
1.2. Fonts de so
Sortides de nivell previ
Conegudes com RCA, són sortides de senyal d’àudio de
gran puresa. La qualitat d’aquest senyal es eu al fet que es
pren abans de passar per l’amplificador de la font de so, per la
qual cosa la distorsió no existeix o és mínima.
Utilitzarem aquestes sortides quan vulguem realitzar una

instal·lació amb amplificadors externs als de la font d so. 16
1.2. Fonts de so
Nivell de sortida de previ
Com més alt sigui aquest valor, més elevat serà el valor de la
relació S/N, ja que aquest últim depèn directament del nivell
de sortida previ. S’expressa en volts.
Quan estem buscant un sistema d’alta qualitat, ens haurem de

fixar en aquest valor, ja que és un dels més importants. Un
senyal de quatre volts a les especificacions del fabricant és
una bona sortida de previ, encara que podem trobar de fins a
nou volts.
17
1.3. Transductors acústics o altaveus
Els transductors són uns dispositius que transformen una

energia en una altra. Concretament, els transductors acústics,
coneguts com a altaveus, transformen els senyals elèctrics
d’entrada en senyals acústics de sortida.
El més conegut és el denominat electrodinàmic. Està format

per un imant, també denominat motor, en què introduïm una
bobina unida a un diafragma o una membrana.
La membrana està unida al xassís de l’altaveu, de manera

elàstica, a través de la suspensió. L’imant, forma part del
xassís.
18
19

En circular un corrent per una bobina, es genera un camp
magnètic paral·lel al seu eix. La bobina, que està sotmesa a
l’acció d’un camp magnètic, es desplaçarà en direcció a l’imant
o en sentit contrari, depenent del sentit del corrent que hi circuli.
La unió de la bobina al diafragma i del diafragma al xassís de
l’altaveu és de tipus elàstic. Així el pas de corrent a través de la
bobina provocarà que aquesta sigui repel·lida o atreta pel camp
magnètic produït per l’imant.
Com que la bobina se li aplica un corrent sinusoïdal amb una
freqüència determinada, això farà que el diafragma vibri,
depenent del corrent que passi per la bobina.
Amb la finalitat que el diafragma no surti disparat, el conjunt
bobina-diafragma s’uneix al xassís- motor amb la interposició
d’una suspensió que farà recuperar la posició de la membrana.
20

Aquest desplaçament de la membrana provoca variacions de
pressió a l’aire que percebem com a so. A més, aquest
desplaçament va en consonància amb el senyal d’entrada.
Quan escoltem música, els senyals que ens arriben a l’altaveu
són més complexos i l’altaveu s'haurà de desplaçar
proporcionalment a aquests senyals.
A la pràctica, es pot comprovar que la membrana, quan
s’augmenten les freqüències dels senyals d’entrada, deixa de
comportar-se com un element rígid, fet que suposa l’aparició
d’ondulacions i vibracions.
Per solucionar aquest problema, s’opta per utilitzar diferents
tipus d’altaveus, cada un destinat a reproduir una gamma de
freqüències determinada.
Per tant, utilitzarem altaveus de grans dimensions per
reproduir les baixes freqüències i altaveus de mida més reduïda
per les freqüències més altes. 21

1.3.1. Tipus d’altaveus
•Altaveu d’ampli espectre. Reprodueix un rang de
freqüències mol ampli. Pot ser:
-De con i doble con. El de con és una altaveu convencional
que reprodueix totes les gammes de freqüències, i amb una
qualitat sonora no gaire bona, tot i que el podem trobar al
mercat en diferents qualitats.
El de doble con és com l’anterior, però amb un diafragma
de menors dimensions afegit a la seva part central, responent al
seu rang de freqüències.
22

-El·líptic. És una altaveu amb una membrana que té
forma d’el·lipse, per la qual cosa té un comportament de dos
altaveus diferents diàmetres. Les freqüències més baixes
són reproduïdes favorablement pel diàmetre major, mentre
que la de diàmetre inferior reprodueix la freqüències més
altes.
23

-Coaxials. Són diversos altaveus dins d’un de sol, amb els
seus corresponents filtres incorporats. Poden ser de dues, tres i
fins i tot quatre vies:
De dues vies: L’altaveu principal treballarà amb les freqüències
més baixes (greus) i les freqüències mitjanes. Ala part central
porta acoblat un petit altaveu per a la reproducció de tons
aguts (tweeter).
De tres vies. La membrana principal
reprodueix els tons greus i a la part
central porta acoblat un altaveu per
als mitjans i un altre per als aguts.
De quatre vies. Serà igual que el de
tres vies, afegint-hi a més un altaveu
de superaguts.
24

Vies separades. Cada altaveu està preparat per reproduir un
rang de freqüències determinat. Entre altres, podem distingir:
-Tweeter. És un altaveu per reproduir sons aguts. Degut a les
altes freqüències amb què treballa, fins als 20000 Hz o més, es
fa necessari que al seu disseny es disposi de membranes
petites i lleugeres. Les bobines que es munten també són
petites.
-El diàmetre de l’altaveu oscil·la entre 2 i 10 cm, encara que
en “car audio” el més utilitzats són els de 4 o 5 cm.
25

-Mitjà / Woofer. També anomenat altaveu mitjans. El rang de
freqüències amb què treballa oscil·la entre 300 i 3000 Hz.
Aquestes són freqüències mitjanes i baixes suaus. Solen tenir
entre 10 i 16 cm de diàmetre.
-Woofer / Subwoofer. És l’encarregat de reproduir les
freqüències baixes. La seva resposta es roba entre 18 i 1500
Hz. Dins d’aquest tipus d’altaveus, podem trobar-ne altres
denominats subwoofers per a la reproducció de les freqüències
més baixes. (18-300 Hz).
26

-Els diàmetres varien entre 15 i 38 cm, i els més grans

s’utilitzen per als sons subgreus. Es poden instal·lar al
maleter ( a la safata, als respatllers o en calaixos tancats.
27

1.3.2. Paràmetres que caracteritzen als altaveus
Tots els altaveus tenen una sèrie de qualitats que els
caracteritzen i ens ajuden a determinar si aquest altaveu és
idoni per al muntatge que vulguem realitzar o si és l’adequat
per efectuar un determinat treball.
Els paràmetres més significatius són:
Impedància nominal. És una característica important a
considerar per realitzar un disseny correcte de la instal·lació.
S’expressa en Ohms () i fa referència al valor òhmic que té la
bobina d’un altaveu. El més comú és treballar amb
impedàncies de quatre ohms.
Hem de saber que en una associació d’altaveus en sèrie, a
l’igual que en una associació de resistències en sèrie, el
valor de la impedància resultant és igual a la suma dels
valors de la impedància de tots ells 28

Associació d’altaveus en sèrie:
29

Així mateix, en una associació d’altaveus en paral·lel, la
inversa de la impedància total és igual a la suma de les
inverses de les impedàncies de cada una dels altaveus.
Associació d’altaveus
en paral·lel:
30

És important tenir això en compte amb la utilització
d’amplificadors, ja que una mala connexió dels altaveus amb
l’amplificador podria suposar-ne l’avaria.
Per a la connexió d’altaveus, és necessari conèixer quins són
els borns positiu i negatiu de l’altaveu. Si disposen de dos
borns, un major que l’altre, el de menors dimensions és el
positiu. Si tots dos són iguals, actuarem de la següent forma:
Disposarem d’una pila d´1,5 V, a la qual haurem soldat dos
cables, un en cada pol de la pila.
Connectarem la pila a l’altaveu i ens fixarem amb el
desplaçament de la membrana.
La polaritat de l’altaveu serà la corresponent a la pila quan la
membrana es desplaci cap a l’exterior.
31

•Sensibilitat. Tècnicament, és el nivell de pressió sonora
mesurat en dB/W/m, obtingut a 1 metre de distància d’un
altaveu quan se li aplica una potència d’1W. Dit d’una altra
manera, és una forma de mesurar el rendiment de l’altaveu
quan converteix la potència elèctrica en potència acústica.
Com més alt sigui aquest valor, més sensibilitat tindrà
l’altaveu.
•Resposta en freqüència. És una informació que ens
proporciona el fabricant per la qual se’ns fa saber el rang de
freqüències en què podem utilitzar un altaveu. Mitjançant
aquests valors, podem saber si es tracta d’un altaveu de
greus, mitjans o aguts. Poden venir representats a través
d’una gràfica o directament per valors numèrics en hertzs.
32

•Potència nominal. També denominada RMS, és la potència
que és capaç de suportar l’altaveu durant un període
prolongat sense que s’arribi a danyar. Es mesura en vats. És
en aquesta potència, juntament amb la màxima, en la qual
ens haurem de fixar per poder-los utilitzar en amplificadors.
•Potència màxima. És la potència més alta que un altaveu és
capaç de suportar durant un període de temps molt curt, ja
que si la mantenim excessivament es danyarà.
33

34
1.4. Amplificadors
També coneguts com etapes de potència, s’encarreguen de
processar els senyals d’àudio per obtenir una major potència i
una major qualitat de so.
A l'amplificador es connectaran les sortides de la font de so
de baix nivell o RCA per amplificar el senyal de sortida.
En alguns casos, als amplificadors també es poden
connectar les sortides d’alt nivell de la font de so, però, tota
amplificació introdueix sorolls al senyal de sortida. En aquest
cas, els sorolls entrarien per dos camins, un a través de
l’amplificació de la font de so i l’altre per l’amplificador.
Les característiques de l’amplificador poden establir quin
tipus de muntatge hem de realitzar.
35
36
1.4. Amplificadors
1.4. Amplificadors
Les qualitats d’un amplificador són:
•Font d’alimentació regulada. Els amplificadors reben
alimentació directament de la bateria a través d’un fusible.
Internament, l’etapa està formada per elements electrònics
que poden patir algun dany o deixar de funcionar si la tensió
d’alimentació pateix alguna variació. Amb aquesta finalitat
s’introdueix un element que estabilitza la tensió interna per tal
que els components de l’amplificador no pateixin danys i
funcionin correctament.
•Potència de sortida. És la potència que és capaç de lliurar
un amplificador segons la quantitat d’altaveus connectats, la
seva impedància i la tensió d'alimentació de l’etapa. Per
exemple, podem veure que un amplificador pot donar 50 W
RMS a dos altaveus de 4, 100 W a dos altaveus de 2 o 200 W
a un altaveu de 2 . 37
1.4. Amplificadors
•Factor d’amortiment (Dumping factor). És la capacitat que
té l’amplificador de respondre amb rapidesa als senyals que
rep. És una característica important, sobretot quan es vol
connectar un greu o un subgreu a l’etapa ja que, degut a les
grans dimensions de la seva membrana, l’etapa de potència
haurà de ser capaç d’amortir-ne el moviment. Aquest valor ha
de ser el més alt possible.
•Relació senyal-soroll i distorsió. És la relació entre el nivell
de soroll (distorsió) introduït i el nivell de senyal d’àudio.
•Guany. Tenint en compte que un amplificador és un
multiplicador de voltatge, aquesta tensió d’entrada és
multiplicada per una constant anomenada guany, que és
ajustable per mitjà d’un potenciòmetre incorporat a
l’amplificador. El valor resultant és el que s’utilitzarà per
aplicar-lo als altaveus. 38
1.4. Amplificadors
Les etapes o amplificadors es poden classificar en els
següents tipus, segons el número de canals o sortides
d’altaveus:
• D’un canal o monofònics. S’utilitzen per connectar
subgreus degut al marge de freqüències amb què treballa.
Només treballen en mono.
• De dos canals o estèreo. L’amplificador té dues sortits per
connectar els altaveus (senyal estèreo) o, si aquestes es
poden puntejar segons indicació del fabricant, es podrà
utilitzar en mono per connectar un subgreu.
• De quatre canals. Utilitzat per amplificar dos senyal estèreo,
per exemple, per a dos altaveus del davant i dos del darrere.
En aquest cas també el fabricant ens pot oferir la possibilitat
de puntejar dos o els quatre canals (2+2) per connectar u o
dos subgreus respectivament, en mono. 39
40
1.4. Amplificadors
1.4. Amplificadors
També podem trobar al mercat etapes de tres, cinc i sis
canals en què les dues primeres tenen un canal específic per
als subgreus i la última, de sis canals, per connectar
independentment els mitjans, els aguts i els greus.
41
1.5. Filtres i equalitzadors

1.5.1. Filtres
Als altaveus de vies separades (subgreus, greus, mitjans i
aguts) són capaços de reproduir fidelment les freqüències de
so per a les quals han estat dissenyats (resposta en
freqüència). Per exemple, un subwoofer pot reproduir
freqüències entre 18 i 300 Hz i, a mesura que vagin
augmentant progressivament, l’altaveu deixarà de reproduir-
les; simplement, no sonarà o ho farà de manera
distorsionada.
Per evitar les freqüències que estiguin fora del rang de la
resposta de l’altaveu s’ha d’instal·lar un filtre.
Per tant, el filtre té la missió fonamental de deixar passar a
l’altaveu el rang de freqüències a què és capaç de respondre
amb fidelitat.
42

1.5.1. Filtres
43

1.5.1. Filtres
Els filtres tindran les característiques següents:
• Banda de pas. Fa referència a les freqüències que arribaran
a l’altaveu sense atenuar (el mateix volum) a un guany
constant.
44

1.5.1. Filtres
•Banda atenuada. És on les freqüències que arriben a
l’altaveu ho fan amb una atenuació i amb un guany mínims.
•Freqüència de tall. És on es produeix una caiguda de
potència de 3 dB respecte de la banda de pas.
•Pendent del filtre. És la capacitat que té el filtre per fer més
ràpida l’atenuació o el guany en funció de la freqüència.
D’aquesta manera, trobarem filtres que puguin realitzar
l’atenuació o el guany més o menys ràpid. Així trobarem filtres
de primer ordre (6 dB/octava), segon ordre (12 dB/octava), de
tercer ordre (12 dB/octava) i quart ordre (24 dB/octava).
Els filtres es poden dividir segons la banda de pas.

D’aquesta manera, tindríem bàsicament els tipus següents:
45

1.5.1. Filtres
•Filtre de baix pas (LP o Low Pass). Deixa passar les
freqüències cap a l’altaveu o cap a l’amplificador, segons el
cas, i no permet el pas a la resta de freqüències.
46

1.5.1. Filtres
•Filtre de pas alt (HP o High Pass). Deixa passar les altes
freqüències cap a l’altaveu o cap a l’amplificador, segons el
cas, en detriment de la resta de freqüències.
47

1.5.1. Filtres
•Filtre de pas de banda (BP). Deixa passar a l’altaveu o a
l’amplificador unes freqüències determinades entre una
freqüència superior i una altre d'inferior.
Podem utilitzar filtres passiu o actius:

•Els filtres passius estan formats, essencialment, per
bobines i/o condensadors. Els instal·larem entre l’amplificador
i els altaveus, i no necessitaran una font d’alimentació externa
sinó que filtraran els senyals amplificats, de forma que durant
el filtratge absorbiran una part de la potència que ve de
l'amplificador.
48

1.5.1. Filtres
•Els filtres actius estan formats per elements de menors
dimensions i components electrònics. Els instal·larem entre la
font de so i l’amplificador, ja que no poden treballar amb grans
tensions. Necessitaran ser alimentats independentment, de
forma que no hi haurà pèrdues de potència. En cas d’utilitzar-
los, farà falta un amplificador per a cada rang de freqüències
que divideixi.
49

1.5.1. Filtres
50

1.5.1. Filtres
Tant en filtres passius com actius, podem utilitzar uns filtres
anomenats crossover, els quals estan dissenyats per
seleccionar, per si mateixos, la banda de freqüències amb què
treballarà cada altaveu. De manera, trobarem filtres de dues
vies (aguts i greus) o de tres vies (aguts mitjans i greus).
Hem de tenir en compte que els altaveus que s’hi
connectaran han de treballar correctament en les freqüències
amb què deixarà passar el filtre o, dit d’una altra manera, la
resposta en freqüència de cada altaveu que s’hi connectarà
ha de coincidir amb la freqüència de tall o de creuament del
filtre.
51

1.5.1. Filtres
Una altra consideració a tenir en compte és que ha de
respectar la impedància d'entrada i sortida del filtre per tal que
no existeixin modificacions de les freqüències de creuament, i
és necessari respectar les polaritats de sortida del filtre en la
seva connexió amb els altaveus per tal que no treballin
desfasats.
52

1.5.1. Filtres
53

1.5.2. Equalitzadors
Es tracta d’un dispositiu amb la missió d’atenuar o
accentuar els diferents tipus de freqüències o bandes en què
està dividit, adequant-les a les preferències de l’oient.
A l’automòbil, el tipus d’equalitzador més utilitzat per la seva
senzillesa i versatilitat és l’equalitzador gràfic.
Pot ser un element independent físicament de l’equip o
disposat en la mateixa font de so.
Un equalitzador està dividit en bandes. Això significa que
les freqüències entre 31.5 Hz i 22 kHz, es divideixen en grups
sobre els quals podem actuar per variar-ne el guany. Se
solen disposar en equalitzadors de cinc bandes (dues
octaves), deu bandes (una octava) o trenat bandes (1/3
d’octava); aquest últim dedicat més a equips professionals,
estudis de gravació, etc. 54

1.5.2. Equalitzadors
No els hem de confondre amb els filtres actius perquè vagin
situats en un equip en la seva mateixa ubicació, ja que els
equalitzadors només atenuen el senyal, però no el tallen.
55
1.6. Elements per a la connexió

Cal tenir en compte que la qualitat final del so es pot veure
perjudicada si el treball en la instal·lació d’un equip no és
l’adequat. Haurem de posar especial atenció al cablejat, els
connectors i les connexions que haguem d’utilitzar en
aquesta instal·lació, així com a la resta de components.
Els tipus de cables que utilitzarem en una instal·lació seran

els següents:
• Cable d’alimentació. També anomenat de potència. El

cable d’alimentació de les etapes de potència és al que s’ha
de dedicar més atenció, ja que és el que suportarà major
corrent durant el seu treball, de forma que la seva secció
haurà de ser considerable (10, 16, 20, 35, 50 i 70 mm2 )
56

La seva aparença (color, o fins i tot transparent), així com la
seva qualitat dependrà del fabricant. Quan parlem del cable
d’alimentació, entenem que és tant el positiu com el negatiu.
Un cable d’alimentació ha de tenir un bon aïllant, ser tou,
molt flexible i suportar bé les altes temperatures.
A Europa, la unitat de mesura més utilitzada en la secció del
cable és el mil·límetre quadrat (mm2) però, degut a les
importacions dels Estats Units, podem trobar altres tipus
d’unitat de mesura anomenada AWG, amb l’equivalència
següent:
Taula d'equivalència de secció de cables de mm 2 a AWG
mm2 1,5 2,5 3,5 6 8 12 20 35 50 70
AWG 16 14 12 10 8 6 4 2 0 00
57

•Cables d’àudio de baix nivell. Són els encarregats de
transportar el senyal d’àudio de les fons de so als
amplificadors de potència, evitant d’aquesta manera que, per
la seva constitució, hi interfereixin paràsits i sorolls.
Normalment, els cables d’àudio de baix nivell són coneguts
com a cables RCA, encara que la denominació no és del tot
correcta, ja que pertany al connector en si.
Es tracta d’un cable de tipus coaxial format per un
conductor central envoltat d’un aïllant i un apantallament en
forma de làmina metàl·lica, al seu torn envoltat d’una o
diverses malles.
58

•Cablejat d’alt nivell. Són els encarregats de transportar el
senyal de l’amplificador als altaveus. Es subministra com a
cable paral·lel, fet que en facilita la instal·lació.
A més, existeix en diversos colors, tipus de fundes i
qualitats. La secció a utilitzar dependrà de la potència que
hagi de suportar l’altaveu.
Altres elements que també podem
utilitzar en les instal·lacions són porta
fusibles, repartidors de corrent,
connectors de bateria, bateries,
connectors RCA (mascles i femelles) i
repartidors dels senyal RCA, així com
altres tipus de cables, entre altres el bus
de dades per a la connexió de
carregadors CD o DVD 59
1.7. Els sistemes multimèdia

A més de l'auto ràdio de sempre i els reproductors de Cd o
mp3, cada dia és més freqüent trobar vehicles que incorporen
sistemes multimèdia en què una pantalla pot oferir pel·lícules,
televisió, videojocs amb comandaments, navegador per GPS
i telefonia per Bluetooth. I tot això no només en models de
gama alta, ja que el mercat del car–àudio ofereix un ampli
ventall de productes per adaptar a qualsevol vehicle.
Segons les seves característiques els sistemes multimèdia

es poden classificar de la forma següent:
60

•DVD portàtil. Es tracta d’un conjunt independent de l’equip
d’àudio de sèrie de qualsevol vehicle. Alimentat per a la seva
pròpia bateria o mitjançant la presa de 12 volts de
l’encenedor, se sol subjectar als reposacaps dels seients
davanters per ser visionat pels passatgers dels seients del
darrere. Hi ha models amb doble pantalla (per a dos
reposacaps). A més de la imatge, el so del reproductor de
DVD és independent del vehicle, ja que disposa d’altaveus
propis i sortida d’àudio amb presa d'auriculars.
61

•DVD connectat al sistema d’àudio de sèrie del vehicle. És
una variant del sistema anterior en la qual el so del reproductor
portàtil se sent a través dels altaveus del vehicle. Això es pot
aconseguir de dues formes diferents, una de les quals és
connectant a la sortida d’àudio del reproductor portàtil a
l’entrada auxiliar d’àudio que tenen molts equips de sèrie. Quan
no es disposa d’aquesta entrada auxiliar, una altra opció és
mitjançant un modulador de freqüència.
Aquest aparell s’intercala entre el cable d’antena i l’entrada
d’antena de l’auto-ràdio, sintonitzant el so del reproductor portàtil
a través d’una freqüència de la radio del vehicle.
62

•Sistema multimèdia integrat. Ja sigui de sèrie o substituint
un equip d’àudio convencional, es tracta d’un conjunt que pot
arribar a combinar ràdio, televisió, telefonia per Bluetooth,
navegador GPS, reproductor de CD/DVD i reproductor de
fitxers d’àudio en format mp3 o similars, ja sigui a través
d’entrades USB, targetes de memòria, iPod, etc.
63

Aquest sistema, gràcies a les seves sortides auxiliars
d’àudio i vídeo, permet la possibilitat d’instal·lar la pantalla o
les pantalles d’imatge als reposacaps o al sostre. Si la
instal·lació s’efectua al tauler de comandaments s’haurà
d’evitar, per raons de seguretat, l’emissió d’imatges mentre el
vehicle està circulant, per exemple connectant un cable al fre
de mà.
Al mercat actual, es poden trobar diferents combinacions

d’acord amb les preferències i els pressupostos de cada
usuari.
64
ÍNDEX
2. Sistemes antirobatori i de confort

2.1. Alarmes antirobatori
.....................................
67
2.2. Funcions de protecció de les alarmes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
69
2.3. Constitució d’un sistema d’alarma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
78
2.4. L’immobilitzador electrònic
89
................................
107
2.5. L’ordinador a bord . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
111
2.6. El regulador de velocitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
123
2.7. La navegació amb GPS
.................................. 137
2.8. Seients i miralls elèctrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
65

La finalitat d’una alarma antirobatori és advertir i evitar
l’intent de robatori d’un vehicle per mitjà d’un avisador acústic
i òptic, alhora que impedeix la posada en marxa del motor
mitjançant l’anul·lació d’algun component.
Existeixen diferents tipus d’alarmes, segons el grau de
protecció que ofereixen, des de les que només avisen de
l’obertura de portes, capot i maleter, fins a les més
complexes, que incorporen control volumètric de l’interior de
l’habitacle. Al mateix temps, podem trobar alarmes que
combinen el tancament de les finestretes del vehicle.
Hi ha diverses formes de connectar el sistema d’alarma:
des del primitiu interruptor ocult que el conductor accionava
abans d’abandonar el vehicle fins a l’activació mitjançant la
clau del vehicle o el comandament a distància.
66

Podem trobar vehicles que incorporen alarma de sèrie, en
què el fabricant determina el grau de protecció en els seus
models. En altres casos, haurem d’adaptar sistemes d’alarma
a automòbils que no en tenen, en que el propietari disposa
d’un ampli ventall de possibilitats per protegir el seu vehicle.
67
2.2. Funcions de protecció de les alarmes

Segons el grau de protecció d’una alarma, es poden establir
les funcions següents:
• Protecció exterior: controla l’accés a l’habitacle; és a dir la
possible obertura indesitjada de portes, maleter i capot, així
com la possible inclinació no desitjada del vehicle, evitant
que sigui remolcat.
• Protecció interior: controla la possible presència
d’objectes en moviment a l’interior de l’habitacle.
• Protecció antiarrencada: impedeix la posada en marxa del
motor mitjançant un contacte intern o un dispositiu electrònic,
conegut com a immobilitzador.
• Protecció antipànic: permet el disparament voluntari de la
sirena davant d’una situació de perill.
68

2.2.1. Protecció exterior
Per a la protecció contra l’obertura del vehicle, les alarmes
es connecten als polsadors de les portes, detectant a través
de massa l’encesa de la llum interior de cortesia que es
produeix quan s’obre una porta. Així, transcorreguts uns
segons des de la connexió de l’alarma, aquesta queda
preparada de tal forma que, si es produeix un consum de
corrent o l'obertura d’una porta, la sirena sonarà durant un
temps determinat, al mateix temps que llampurnegen els
llums d’intermitència o dels fars.
69

Per a la protecció contra cops, algunes alarmes utilitza en
un sistema de pes suspès, pel qual – si es mou o colpeja
bruscament el vehicle, per exemple, en un intent de ruptura
del vidre - el pes es mou, tocant un contacte proper que
tanca el circuit i dispara l’alarma.
70

Per evitar la inclinació no desitjada del vehicle, s’utilitza un
sensor d’inclinació integrat en un circuit electrònic. Aquest
sensor consisteix en una càpsula de material ceràmic a
l’interior de la qual s’allotgen dos elèctrodes submergits en un
líquid conductor. Els dos elèctrodes estan connectats a un
amplificador electrònic.
71

Els elèctrodes varien el valor de la seva resistència en funció
del volum de líquid que els banya; el valor de la resistència és
memoritzat pel sistema d’alarma quan es connecta. Si es
produeix una inclinació a la carrosseria, el líquid es desplaça pe
l’interior de la càpsula, amb la qual cosa un elèctrode queda
més submergit que l’altre. Això provoca una diferència en el
valor de la seva resistència, la qual cosa és detectada pel
sistema que, d’aquesta manera, dispararà l’alarma.
72

Aquest dispositiu anti-inclinació té la possibilitat de ser anul·lat a

voluntat; per exemple, quan es necessita transportar el vehicle
en vaixell, camió o tren.
73

2.2.2. Protecció interior
Per detectar qualsevol moviment que es produeixi a
l’interior de l’habitacle, les alarmes utilitzen sensors de
moviment per ultrasons. Aquests sensors van connectats a
ala central electrònica mitjançant cables.
74

2.2.3. Protecció antiarrencada
Consisteix en impedir la posada en marxa del motor. Quan
l’alarma està connectada, a través d’un contacte intern
s’interromp l’alimentació al circuit d’encesa o al de
l’alimentació de combustible. D’aquesta manera, encara que
la sirena no funcionés, el motor no es posaria en marxa.
75

2.2.4. Protecció antipànic
Aquesta funció consisteix en incorporar un sistema que
dispara l’alarma de manera voluntària amb la finalitat d’evitar
una possible agressió o furt, ja sigui des de dins del vehicle o
a certa distància. Això s’aconsegueix actuant sobre el propi
comandament a distància. A vegades, el comandament
disposa d’un polsador exclusiu per a la funció antipànic.
76
2.3. Constitució d’un sistema d’alarma
Els elements que constitueixen un sistema d’alarma poden

diferir si es tracta d’un vehicle amb alarma de sèrie o un amb
alarma adpatada. Els elements més generals són:
• Central electrònica de comandament.

• Sirena o clàxon.
• Comandament a distància.
• LED lluminós.
• Llums d’intermitència.
• Sensor volumètric.
77

2.3.1. Central electrònica de comandament
És un circuit electrònic controlat per un microprocessador,
que rep el senyal procedent del comandament a distància,
reconeixent-lo i transformant-lo en un senyal elèctric de
comandament per a:
• Connexió – desconnexió del sistema, posant l’alarma en

fase de vigilància.
• Avís òptic per intermitència.
• Il·luminació del LED de control.
• Obertura-tancament de portes.
• Connexió-desconnexió d’altres sensors (moviment, anti-
inclinació, etc.)
78

2.3.1. Central electrònica de comandament
79

2.3.2. La sirena o clàxon
La seva missió és produir un fort so per advertir, de forma
clara, que els sistema d’alarma s’ha disparat, amb l’objectiu
principal de dissuadir el lladre.
Alguns fabricants opten per utilitzar, en comptes d’una

sirena, el propi clàxon del vehicle o un addicional, que sonen
de forma intermitent quan es produeix un disparament. 80

2.3.2. La sirena o clàxon
Les alarmes poden funcionar amb corrent de la bateria del
vehicle o tenir un sistema propi d’alimentació a través d’una
pila interna. D’aquesta manera, si algú talla els cables de
corrent del vehicle, l’alarma pot seguir funcionant gràcies a la
seva autoalimentació.
Així, el simple fet de
desembornar la bateria provoca el
disparament de l’alarma. Encara
que no estigui connectada, per la
qual cosa aquests sistemes
incorporen un sensor per clau per
poder anul·lar el sistema d’alarma
a voluntat.
81

2.3.3. El comandament a distància
És un transmissor que emet per radiofreqüència un codi
específic per a cada comandament. Esta alimentat amb una
pila petita de 12 volts.
Segons models, els comandaments poden incorporar un o

més polsadors per a l’obertura i el tancament de portes, la
connexió i desconnexió del sistema i fins i tot el disparament
voluntària de la sirena (antipànic).
En els vehicles amb alarma de sèrie, aquesta alarma també

se sol connectar i desconnectar amb la clau del vehicle a
través dels panys de les portes, que a l’interior tenen un
interruptor que forma part del circuit de l’alarma.
82

2.3.3. El comandament a distància
83

2.3.4. LED lluminós
Es tracta d’un díode que emet, de forma fixa o intermitent,
una llum de color vermell. Aquest LED va ubicat al tauler de
comandaments o a les portes del conductor o acompanyant, al
costat de les finestres, de forma que té una doble utilitat.
D’una banda, informa al conductor o propietari, des de certa
distància, que al vehicle està tancat i l’alarma connectada i,
d’altra banda, serveix per dissuadir el possible lladre, ja que si
algú s’aproxima malintencionadament al vehicle, els
llampurneigs de llum li faran saber que l’alarma està en fase de
vigilància.
En alguns sistemes, aquest LED varia la freqüència de la
seva intermitència quan s’ha produït un intent de robatori, amb
la qual cosa el conductor coneix, segons la forma del
llampurneig, el lloc o la forma en què s’ha produït la violació
(obertura de porta, maleter, etc.). 84

2.3.4. LED lluminós
85

2.3.5. Llums d’intermitència
Els llums d'intermitència s’utilitzen com a advertència visual
al conductor de la connexió i desconnexió de l’alarma quan es
pressiona el polsador del comandament a distància, i també
com a avís de disparament, acompanyant en aquest la sirena
o clàxon.
Segons els fabricants, varia el número de llampurneigs
emesos; per exemple, un llampurneig per a la connexió i tres
per a la desconnexió, que fins i tot poden anar acompanyats
d’avisos acústics.
86

2.3.6. Sensors volumètrics per ultrasons
El sistema consisteix en dos sensors independents ubicats als
pilars del davant o agrupats en una caixa electrònica situada al
tauler de comandaments. El mòdul sensor està controlat per
quars i incorpora un LED lluminós de control. El cas de detectar
algun moviment a l’interior de l’habitacle, s’envia un senyal a la
central de comandament, que ordena el disparament de l’alarma.
Aquest sistema sol disposar d’un regulador per a l’ajust del grau
de sensibilitat, amb la qual cosa s’evita, per exemple que un
simple insecte provoqui el disparament indegut de l’alarma.
A vegades, la central de comandament permet la inhabilitació
voluntària del sensor de moviment, deixant actiu la resta dels
sistema, amb la qual cosa s’eviten falses alarmes si, per exemple,
es deixa un animal a l’interior del vehicle amb l’alarma
connectada.
87

Es tracta d’un sistema electrònic que, com el seu propi nom
indica, immobilitza o impedeix la poada en marxa del motor si
no s’efectua amb la clau autoritzada.
L’immobilitzador queda activat quan es desconnecta l’encesa
o s’extrau la clau del seu bombí, i es desactiva en realitzar el
procés contrari i accionar el motor d’arrencada. Aquest sistema
és bastant fiable i segur, ja que es basa en components
electrònics.
Consta dels següents elements:
• La clau codificada del vehicle.
• El bombí amb dispositiu de lectura.
• El mòdul immobilitzador.
• La unitat de control del motor (UCE) o l’electrovàlvula de
parada (motors Dièsel sense UCE).
88
89

Entre aquests elements interconnectats es produeix una
transmissió de dades per verificar que la clau introduïda està
autoritzada per la posada en marxa del motor. D’aquesta
forma, si el mòdul de l’immobilitzador no reconeix la clau o la
UCE, el motor arrencarà però es pararà immediatament.
Cal destacar que existeixen dues formes d’actuació del

sistema. D’una banda, hi ha els vehicles, ja siguin de gasolina
o Dièsel, que tenen la unitat de control del motor (UCE) i,
d’altra banda, els vehicles Dièsel sense aquesta unitat de
control. En els primers, la UCE és l’encarregada de bloquejar
o desbloquejar els elements oportuns per tal que el motor es
posi en marxa. En el segon cas, és l’electrovàlvula de parada
de la bomba d’injecció la que assumeix aquesta funció.
90
91

2.4.1. Descripció dels elements
Clau del vehicle
Independentment que incorpori o no comandament a
distància per a l’obertura de portes, el seu aspecte exterior és
el de qualsevol clau d’automòbil, amb l’única diferència
d’incorporar un xip electrònic o dispositiu emissor, també
conegut com a transponedor.
Aquest emissor no té alimentació elèctrica pròpia, sinó que
utilitza el camp magnètic generat per la bobina del dispositiu
de lectura, de forma que s’autoalimenta generant, al seu torn,
un altre camp magnètic.
D’aquesta forma, l’emissor envia un senyal de ràdio
freqüència al dispositiu de lectura, la qual converteix en un
senyal elèctric cap el mòdul immobilitzador.
92

Segons les marques, el sistema pot reconèixer diverses
claus, sempre que estiguin codificades convenientment. Això
es realitza amb les màquines o els terminals de diagnosi que
cada marca poseeix i amb la necessària intervenció d’un
número secret propietat del l’amo del vehicle.
El senyal que aquesta clau envia constitueix un codi per al
mòdul immobilitzador.
93

Dispositiu de lectura
Té una doble missió:
• A través del camp magnètic que genera, alimenta amb una
tensió el dispositiu emissor de la clau (transponedor).
• Rep el codi enviat per aquesta clau.
Aquest dispositiu va situat al voltant del bombí de la clau de
contacte i està format per un bobinatge i un condensador. La
connexió entre els dos dóna lloc a una antena de recepció. El
bobinatge va alimentat amb tensió procedent del mòdul
immobilitzador, generant així un camp magnètic. Al seu torn,
el senyal de radiofreqüència emesa per la clau és rebut per
l’antena i enviat al mòdul immobilitzador que el transforma en
un codi.
94

95

El mòdul immobilitzador
És una petita caixa electrònica que sol anar situada al tauler
de comandaments o integrada al quadre d’instruments. Aquest
mòdul s’encarrega de:
• Identificar la UCE del motor.
• Identificar la clau del vehicle.
• Autoritzar la posada en marxa desbloquejant la UCE.
Bàsicament, el mòdul immobilitzador està format per un
processador i una memòria programable. El processador té la
missió de comunicar-se amb la UCE i rebre el senyal del dispositiu
de lectura, aconseguint així els codis de tots dos. Després
d’aquesta operació intervé la memòria, ja que el processador
compararà els codis obtinguts amb els quals estan
emmagatzemats a la memòria. En cas afirmatiu, el processador
96
envia l’ordre oportuna a la UCE per tal que aquesta permeti

97

La unitat de control del motor
A les unitats de control, tant en versions de gasolina o
Dièsel, se’ls afegeix una funció més, que és la de
desbloquejar o bloquejar la posada en marxa del motor, previ
permís del mòdul immobilitzador, intercanviant informació.
Amb aquest informació, tots dos es reconeixen mútuament:
• El mòdul immobilitzador reconeix a la UCE mitjançant un

codi memoritzat.
• La UCE reconeix l’ordre de desbloqueig del mòdul.
98

Per tal que el motor es posi en marxa, la UCE actua:
• Anul·lant els impulsos d’injecció i encesa en motors de

gasolina.
• Tallant el pas de combustible a la bomba d’injecció Dièsel.
Si un motor Dièsel no porta unitat de control, les seves

funcions són assumides per l’electrovàlvula de parada, la qual
incorpora un circuit electrònic per comunicar-se amb el mòdul
immobilitzador. Aquest circuit també interromp l’alimentació de
positiu a l’electrovàlvula si el mòdul no autoritza l’arrencada.
Amb la finalitat d’evitar-ne l'accés i la manipulació indeguda,
l’electrovàlvula es troba tancada en una caixa blindada
mitjançant cargols de ruptura per fixació. 99

100

Fases de funcionament de l’immobilitzador

• Quan la UCE detecta el gir del motor, envia un senyal al
mòdul immobilitzador, que li retorna el senyal per informar
que està preparat.
• La UCE envia un codi que el mòdul compara amb els de la
seva memòria.
• L’emissor de la clau emet per radiofreqüència un codi al
dispositiu de lectura que el reenvia al mòdul immobilitzador,
que el compara amb els de la seva memòria.
• Reconeguts ambdós circuits, el mòdul immobilitzador envia
un senyal de conformitat a la UCE, que permet sortir als
senyals elèctrics d’alimentació d’injectors i encesa o
electrovàlvula de parada.
101

En cas de no autoritzar-se la posada en marxa, el motor pot

arribar a arrencar però es para a continuació.
102

2.4.2. Immobilitzador per comandament d’infrarojos
A més de l’immobilitzador per reconeixement de la clau, hi
ha un altre sistema que aprofita el comandament del
tancament centralitzat per incorporar-hi la funció
d’immobilització. D’aquesta forma, al mateix temps que es
bloquegen les portes del vehicle a través del comandament a
distància, s’activa l’immobilitzador.
El sistema incorpora un receptor ubicat generalment al
costat del retrovisor interior, que capta el senyal emès pel
comandament, l’envia a un mòdul electrònic i aquesta a la
unitat de control per tal que bloquegi o desbloquegi la posada
en marxa, tal com ja coneixem.
103

Un testimoni al quadre d’instruments o al tauler de
comandaments informa de l’estat del sistema, actiu o inactiu,
i indica possibles avaries. Per evitar que el comandament o el
codi emès poguessin ser copiats exteriorment de forma
indesitjada, aquest codi canvia cada vegada que es prem el
comandament.
104

En cas de fallada del comandament a distància, se sol

disposar d’un sistema d’arrencada d’emergència, per
exemple, a través d’un polsador a l’interior de l’habitacle i uns
codi facilitats per la marca.
105
2.5. L’ordinador a bord

Es tracta d’un sistema d’informació i càlcul de dades que
ajuda al conductor durant el viatge, mantenint un equilibri
entre el consum de combustible i la durada del trajecte.
Aquesta informació és consultada pel conductor a través
d’una pantalla incorporada al propi quadre d’instruments o,
en alguns models, en una pantalla tipus LCD comuna per la
ràdio, climatització i navegació, en què també s’indica la
temperatura exterior, l’hora i la data, segons models.
Per al càlcul d’aquestes dades, el sistema està constituït

per una unitat e control, la qual rep informació del nivell de
combustible del dipòsit (aforador), gir de l’arbre de sortida de
la caixa de canvis, consum de combustible i comptador de
temps.
106

A través d’un commutador del comandament, generalment
ubicat a la palanca de l’eixugaparabrises, el conductor pot
utilitzar l’ordinador accedint a les següents informacions:
• Durada del viatge.

• Avís de decans.
• Distància recorreguda.
• Consum mitjà.
• Consum actual.
• Velocitat mitjana.
• Autonomia del viatge.
Gairebé tots els ordinadors a bord incorporen dues

memòries internes, indicades a la pantalla amb els números
1 i 2: 107
108

• Memòria per a un recorregut (1). Recull les dades
relatives a un trajecte de que s’acciona la clau d’encesa fins
que es desconnecta. Si el trajecte continua abans de dues
hores després de la desconnexió de l’encesa, les noves
dades s’afegiran a les ja existents. En cas contrari la
memòria s’esborrarà.
• Memòria per a tots els trajectes (2). No s’esborra en

desconnectar l’encesa, sinó que acumula les dades
sumades a tots els trajectes. El conductor, a voluntat, pot
esborrar o posar a zero aquesta memòria, valorant així la
informació del vehicle en períodes més prolongats de
temps (mensual, anual, etc.).
109
2.6. El regulador de velocitat

És un sistema d’ajuda a la conducció que permet regular i
mantenir constant la velocitat del vehicle a voluntat del
conductor, sempre que ho permeti la potència del motor. La
regulació s’efectua a través d’un commutador de
comandament sense necessitat d’actuar sobre l’accelerador o
el fre un cop s’ha assolit la velocitat desitjada.
Amb aquest sistema s’augmenta el confort, sobretot en

trajectes llargs, ja que el conductor pot descansar la seva
cama dreta, limitant la seva atenció a la vigilància durant la
conducció i reduint l’activitat als pedals.
El maneig del regulador dependrà del disseny del fabricant.
110

Aquest sistema, implantat en turismes de des fa ja uns anys,
s’adequa a les noves exigències de conducció, millorant la
rapidesa en resposta, la fiabilitat i la senzillesa en la
conducció, gràcies a la incorporació al sistema CAN-BUS de
transmissió de dades del vehicle. Bàsicament, el sistema
consta dels elements següents:
• Commutador de comandament.
• Sensor de velocitat del vehicle.
• Interruptors dels pedals del fre i embragatge.
• Actuador de la papallona.
• Potenciòmetre de l’actuador.
• Unitat de control.
111
112

2.6.1. Commutador de comandament
El control del funcionament d’aquest sistema pot diferir d’uns
vehicles a uns altres, segons fabricants. En uns casos, es pot
manejar a través d’una sèrie de polsadors ubicats al volant de
tipus multifunció; freqüentment, s’incorpora al commutador de
llums i intermitents; altres vegades, el comandament és una
palanca addicional situada darrere el volant, al costat del
commutador de llums o eixugaparabrises.
En qualsevol cas, el commutador de comandament permet

activar o desactivar el sistema, augmentar i disminuir la
velocitat i memoritzar-la. Una llum testimoni al tauler
d’instruments informa al conductor que el sistema està
activat.
113

2.6.1. Commutador de comandament
114

2.6.2. Sensor de velocitat
Informa la unitat de control de la velocitat del vehicle. Es
tracta d’un captador d’impulsos, normalment de tipus Hall,
que genera un senyal elèctric d’ona rectangular. Sol anar
enroscat a la caixa de canvis, captant el gir de l’arbre de
sortida.
2.6.3. Interruptors dels pedals del fre i embragatge
Aquest senyals els utilitzarà la unitat de control per
desactivar el sistema en prémer qualsevol dels dos pedals.
En alguns vehicles, la unitat de control és capaç de distingir
entre una frenada suau o enèrgica, per desactivar el sistema
de forma progressiva o ràpida.
115

2.6.4. Mecanisme de l’actuador de la papallona
Consta d’un petit motor elèctric acoblat a la caixa de la
papallona. Quan el conductor memoritza una velocitat al
regulador, la unitat de control excita aquest motor per tal que,
a través d’un sistema d’engranatges, accioni la papallona i la
mantingui en la posició corresponent a la velocitat
programada, accelerant o desaccelerant progressivament.
En motor sense papallona de gasos, per exemple, els dièsel

amb gestió electrònica), és la unitat de control la que manté
constant la velocitat memoritzada, actuant sobre la quantitat
de combustible a injectar.
116

2.6.4. Mecanisme de l’actuador de la papallona
Podem trobar dos tipus d’actuadors de papallona que
dependran, un cop més, del disseny del fabricant: els regulats
per buit i els regulats per motor pas a pas.
El regulats per motor, d’ús més actual, són més fiables i

ràpids en resposta. Consten d’un motor pas a pas, que actua
a través d’un mecanisme de rodes dentades, les quals actuen
directament sobre la papallona de l’accelerador, adaptant
constantment la seva posició a les necessitats del trajecte. 117

2.6.5. Potenciòmetre de l’actuador de papallona
L’actuador de papallona porta incorporat un potenciòmetre

amb la missió d’informar la unitat de control de la posició de la
papallona quan és accionada per l’actuador. Aquest tipus de
potenciòmetre té una major zona de mesura, ja que l’actuador
– en fase de regulació – pot arribar a obrir la papallona en la
seva totalitat.
118

2.6.6. Unitat de control
És l’encarregada de mantenir la velocitat programada del

vehicle, encendre el llum del testimoni quan s’activa i
desconnectar el sistema quan es pren el pedal del fre o de
l’embragatge o es desconnecta el sistema des del
commutador de comandament. Regula la velocitat a partir de
40 km/h. En alguns vehicles, el regulador de velocitat està
gestionat per la unitat de control del motor; en altres casos,
els sistema es governa directament des d’una unitat
electrònica pròpia, incorporada al sistema d’intercanvi
d’informació CAN-BUS.
119

2.6.7. Control de creuer
Una variant més sofisticada del regulador de velocitat és el

control de creuer, que consisteix en mantenir una distància de
seguretat programada pel conductor respecte del vehicle que
el precedeix. Un sensor de radar instal·lat al para-xocs del
davant mesura la distància i la velocitat del vehicle que circula
al davant.
Si la distància és major que la que s’ha programat, la UCE

accelera el vehicle fins a mantenir la velocitat sol·licitada pel
conductor; si, és menor, la velocitat és reduïda, disminuint la
potència i frenant, si arribés a ser necessari, amb una frenada
màxima del 25% aproximadament.
120

2.6.7. Control de creuer
121

2.7.1 La comunicació GPS
El GPS (Global Positioning System) va ser desenvolupat pel
Departament de Defensa dels Estats Units com una eina de
posicionament i navegació a nivell mundial, tan per ús civil
com militar.
En la seva utilització actual en automòbils, quan un vehicle

ha de realitzar un desplaçament, primer s’identifica el punt
d’inici i el punt de destinació i, a continuació, s’estableix la
ruta a seguir.
Durant el desplaçament, es comparen contínuament les

dades d’un mapa amb la realitat, un senyal, un carrer, etc.
122

L’acció d’identificar l’origen i la destinació, així com de
reconèixer la ruta, es coneix amb el nom de navegació. Així
s’aconsegueix una orientació fàcil, una conducció còmoda i
tranquil·la, i la possibilitat d’obtenir rutes alternatives, evitant
recorreguts innecessaris i escurçant el temps de viatge.
El sistema GPS permet que un receptor, en aquest cas un

vehicle, conegui la seva posició en qualsevol part del planeta i
sempre amb un alt grau de precisió.
Per a la navegació amb GPS, es necessiten un conjunt de

satèl·lits, un grup d’estacions de seguiment dels satèl·lits i un
receptor (automòbil).
123

La navegació per GPS usa dos tipus de comunicació per al
seu funcionament, la de navegació i la de control:
• La comunicació de navegació és la informació que
envien els satèl·lits i que el receptor interpreta, essent útil
per a la navegació. Al mateix temps, aquest tipus de senyal
pot ser d’ús civil o d’ús militar, aquesta última xifrada amb
una codificació de seguretat.
124

En ambdós casos, els senyals incorporen una informació del
satèl·lit que l’emet, la seva posició i l’hora exacta.
El senyal d’ús civil té una precisió en la posició de ±100

metres. Per millorar-ne l’exactitud, una funció interna de GPS
(navegació acoblada per punts d’estima) efectua una
correcció en la posició calculada fins al moment, aconseguint
una precisió de ±5 metres en la posició.
• La comunicació de control, duta a terme per estacions de

seguiment a la Terra, és la que utilitza per verificar el
correcte funcionament dels satèl·lits. Els senyals emesos
no són útils per a la navegació.
125

2.7.2. Càlcul de la posició
Per al càlcul de la posició d’un objecte, un vehicle, s’utilitzen
24 satèl·lits alimentats per energia solar i situats a més de
20000 quilòmetres d’altitud. Estan en constant moviment,
viatjant a 11000 km/h i realitzant dues òrbites en menys de 24
h.
Els elements més importants dels satèl·lits són els seus

rellotges de precisió, els quals garanteixen un desfasament
horari màxim d’1 segon cada 100000 anys. Aquesta precisió
és necessària en la navegació, ja que qualsevol mínim
desfasament en el temps provocaria un error en el càlcul de
la posició del receptor.
126

Quan el vehicle rep un senyal, coneix a quina hora va ser
enviat i a quina hora ha arribat, de forma que pot calcular-se
la distància. Sabent quin satèl·lit l’envia i on es troba, es
disposa d’un punt de referència. Amb un mínim de tres punts
de referència, és a dir, de tres satèl·lits, es podrà obtenir la
posició exacta a la Terra.
127

128

2.7.3. Components del sistema de navegació
Unitat electrònica de control
S’encarrega de gestionar les funcions de ràdio, telèfon i

navegació. Aquesta unitat està formada per un mòdul de
navegació i un altre de ràdio, un plafó de comandaments i una
pantalla d’informació de vidre líquid o de tipus tàctil.
Antenes de GPS, ràdio i telèfon
Actualment, en la majoria de turismes, van inserides al vidre

del darrere.
129

Interruptor de la marxa enrere
A més d’encendre els llums indicadors d’aquesta maniobra,

la unitat de control del sistema de navegació requereix aquest
senyal per reconèixer el sentit de la marxa del vehicle, és a
dir, per saber si el vehicle circula cap endavant o cap enrere,
dada bàsica en la funció de navegació acoblada per punts
d’estima.
Transmissor de magnitud de viratge
Detecta els canvis de direcció del vehicle i si són cap a

l’esquerra o cap a la dreta.
130

DVD
Conté el software per al funcionament del navegador i els

mapes del país. Aquesta informació s’actualitza
periòdicament.
Captador de velocitat de les rodes
La unitat electrònica del navegador rep un senyal procedent

del sistema ABS amb la velocitat de gir de les rodes del
darrere. Aquest senyal li serveix per conèixer l’espai
recorregut pel vehicle en cada moment.
131

Altaveus
Són d’ús compartit per a ràdio, telefonia i navegació.

Habitualment, els missatges del navegador només són
reproduïts pels altaveus del davant.
132

2.7.4. Navegació assistida per satèl·lits i acoblada per
punts d’estima
Hi ha dues formes de navegació:
• La navegació assistida per satèl·lits.
• La navegació acoblada per punts d’estima.
La navegació assistida per satèl·lits

La navegació assistida per satèl·lits consisteix en obtenir la
posició del vehicle en cada moment. L’antena de GPS
transforma en elèctrics els senyals de radiofreqüència que rep
dels satèl·lits. D’aquesta manera, la central electrònica de
navegació calcula la posició del vehicle a partir del
processament d’aquests senyals amb un marge d’error de 100
metres. Per tal que tot això es dugui a terme, el vehicle ha de
comunicar amb un mínim de tres satèl·lits. 133

punts d’estima
Navegació acoblada per punts d’estima
Té com a finalitat augmentar la precisió de la posició,
complementant la navegació per satèl·lits. També fa possible la
navegació en llocs o zones on què no és possible rebre el
senyal d’un mínim de satèl·lits. Per això, el sistema esta
calculant contínuament l’espai recorregut i comparant-lo amb els
mapes del DVD.
La unitat electrònica de navegació calcula el recorregut del
vehicle a partir dels següents elements:
• El transmissor de magnitud de viratge, amb el qual detecta
els canvis de direcció.
• El senyal rebut de l’ABS, amb el qual calcula l’espai
recorregut. 134

punts d’estima
• L’interruptor de la marxa enrere, amb el qual determina
el sentit de la marxa del vehicle.
Un cop obtinguts els càlculs, la

unitat de control els acobla amb els
mapes del DVD de dades per oferir
al conductor la posició exacta.
D’aquesta forma, l’exactitud de la
posició del vehicle augmenta fina a
±5 metres.
135
2.8. Seients i miralls elèctrics

En vehicles de gamma alta que puguin ser utilitzats per més
d’un conductor existeix la possibilitat de memoritzar la posició
exacta de conducció, respecte del seient i dels miralls
retrovisors, de cada un dels possibles usuaris d’aquest vehicle.
Així es poden regular elèctricament al seient tant la banqueta
com el propi respatller. Com és lògic, la quantitat de
memoritzacions estarà limitat pel sistema utilitzat en cada
marca.
2.8.1. Seients elèctrics

La regulació elèctrica dels seients del davant es realitza
mitjançant uns commutadors que alimenten motors elèctrics
d’actuació, variant-ne la polaritat per invertir el sentit de
moviment. La quantitat de motors deixaran els seients en les
posicions desitjades pels seus ocupants. 136

En aquests vehicles, podem trobar que els seients, tant del
conductor com de l’acompanyant, permetin les funcions
següents:
• Regulació en longitud i altura de la banqueta.

• Inclinació del respatller.
• Reposacaps actiu per als seients del davant.
• Suport lumbar múltiple.
• Memòria de posicions del seient per al conductor i
l’acompanyant.
• Reposacaps amb ajust elèctric.
• Reglatge elèctric de l’altura dels cinturons al pilar.
137

Addicionalment, o com a complement en versions esportives o
de confort, alguns models també poden disposar de:
• Reglatge elèctric per al respatller.
• Reglatge elèctric per a la profunditat de la banqueta.
• Funció de climatització i/o massatge.
138

• Les funcions de regulació i reglatge es poden executar des
del propi comandament a distància en obrir el vehicle,
ajustant-se abans d’accedir al vehicle la posició preestablerta
de l seient i dels miralls retrovisors desitjada pel conductor,
podent-se memoritzar un número determinat que estarà en
funció de cada fabricant.
139

2.8.2. Reposacaps actiu
Normalment, es munten en els seients del davant. Quan es
produeix un xoc o una envestida per darrere de certa magnitud,
els cossos tenen tendència a desplaçar-se cap enrere, mentre
que els reposacaps actius ho fan cap endavant, escurçant-se la
distància entre els dos.
Aquesta reducció de distància
minimitza el risc de patir lesions
cervicals, ja que l’acceleració i el
posterior impacte d’espatlles i cap
contra el reposacaps són menors.
Si el xoc és frontal, aquest sistema
queda bloquejat gràcies a un
mecanisme
de peses centrífugues.
140

2.8.3. Funció de climatització
La funció de climatització que s’obté en els seients es produeix
mitjançant ventiladors integrats a la banqueta i respatller.
L’ocupant rep l’escalfor de la calefacció gràcies a uns
conductes especials i al propi material específic usat en la
fabricació del seient.
141

2.8.4. Miralls retrovisors elèctrics
Amb la finalitat de facilitar la regulació dels retrovisors, gairebé
tots els vehicles disposen d’un sistema constituït per un motor
elèctric ubicat a la carcassa de cada mirall que l’orienta en
quatre direccions a voluntat del conductor. L’accionament dels
motors es realitza a través d’un commutador de comandament,
habitualment situat a la porta del conductor.
142

En alguns models, existeix la possibilitat de calefactar els miralls
a través d’unes resistències tèrmiques que, en cas de fred o gel,
desentelen el vidre i faciliten la visió.
En altres casos, els retrovisors s’inclinen automàticament cap

avall en introduir la marxa enrere, amb la finalitat d’obtenir una
millor visió de possibles obstacles que poguessin aparèixer,
sobretot les vorades de les voreres en realitzar les maniobres
d’aparcament. 143

També existeix la possibilitat de plegar els miralls un cop
haguem estacionat el vehicle. Aquesta acció es pot executar,
segons els models, de forma automàtica en tancar les portes a
través del comandament a distància.
A l’igual que en altres sistemes, ja
coneguts, controlats mitjançant gestió
electrònica, la unitat de control de
seients i miralls elèctrics amb
memòries disposa d’un complet
sistema d’autodiagnosi, el qual permet
verificar el correcte funcionament dels
sensors i actuadors que participen en
les regulacions, així com memoritzar
possibles avaries, ja siguin
144
esporàdiques o permanents.

CFGM EV M7 UF2 Sistemes de Confortabilitat. Funcinament, Verificació I Diagnosi

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

CFGM EV M7 UF2 Sistemes de Confortabilitat. Funcinament, Verificació I Diagnosi

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

M7: Sistemes de

Cicle Formatiu de Grau

2. Sistemes antirobatori i de confort 66

El so es transmet amb diferent rapidesa segons el mitjà pel

Quan un cos vibra a l’aire, es produeix una compressió de

L’oïda humà distingeix tres qualitats en els sons:

FONT SONORA INTENSITAT FISIOLÒGICA (dB)

Llindar de sensació sonora 0

Pas dels fulls d'un llibre 10

Conversació en veu baixa 20

Conversació en veu alta 60

Martell pneumàtic 100

Altaveus propers a un concert 110

Llindar del dolor 120

Avió a reacció enleirant-se 140

Coet espacial 180

Timbre: és una qualitat que permet distingir dos sons que

L’amplitud determina que El tipus d’ona determina el

Podem trobar sintonitzadors de ràdio tant analògics (FM,

El disseny d’aquestes fonts de so desenvolupa un paper

• Un dels inconvenients de l’amplificació és la calor generada

Utilitzarem aquestes sortides quan vulguem realitzar una

Quan estem buscant un sistema d’alta qualitat, ens haurem de

1.3. Transductors acústics o altaveus

Els transductors són uns dispositius que transformen una

El més conegut és el denominat electrodinàmic. Està format

La membrana està unida al xassís de l’altaveu, de manera

1.3. Transductors acústics o altaveus

1.3. Transductors acústics o altaveus

1.3. Transductors acústics o altaveus

1.3. Transductors acústics o altaveus

1.3. Transductors acústics o altaveus

1.3. Transductors acústics o altaveus

1.3. Transductors acústics o altaveus

1.3. Transductors acústics o altaveus

-Els diàmetres varien entre 15 i 38 cm, i els més grans

1.3. Transductors acústics o altaveus

1.3. Transductors acústics o altaveus

Associació d’altaveus en sèrie:

1.3. Transductors acústics o altaveus

1.3. Transductors acústics o altaveus

1.3. Transductors acústics o altaveus

1.3. Transductors acústics o altaveus

1.3. Transductors acústics o altaveus

1.5. Filtres i equalitzadors

1.5. Filtres i equalitzadors

1.5. Filtres i equalitzadors

1.5. Filtres i equalitzadors

Els filtres es poden dividir segons la banda de pas.

1.5. Filtres i equalitzadors

1.5. Filtres i equalitzadors

1.5. Filtres i equalitzadors

Podem utilitzar filtres passiu o actius:

1.5. Filtres i equalitzadors

1.5. Filtres i equalitzadors

1.5. Filtres i equalitzadors

1.5. Filtres i equalitzadors

1.5. Filtres i equalitzadors

1.5. Filtres i equalitzadors

1.5. Filtres i equalitzadors

1.6. Elements per a la connexió

Els tipus de cables que utilitzarem en una instal·lació seran

• Cable d’alimentació. També anomenat de potència. El