AUDIO-Y-SONORITZACIO.

pdf

_Aproba2_

Audio I Sonorització

2º Grado en Medios Audiovisuales

Escuela Superior Politécnica (Campus Mataró)

Universidad Pompeu Fabra

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 AUDIO I SONORITZACIÓ
Diegètic vs extradiegètic→ sonido que nosotros escuchamos y también escuchan los
personajes, sonido que no escuchan los personajes pero nosotros sí.
Foley→ sonidos grabados en postpro que se ven claramente que no son grabados en
directo. Flanger-phaser (efectos de modulación)
Crash zoom→ un zoom acompañado de sonido que le da más empaque. So que acompaña
moviment radical.
Crash (instrument musical) → sonido que empieza muy fuerte de repente. Crexendo.
FX proximitat→ a medida que se acerca la fuente al micro tiene más graves.
Hiperrealitat sonora→ sons exagerats que intensifiquen l’acció.
Sons de llibreria → sons preestablerts, emmagatzemats.
Panoràmica → no hi ha si no hi ha stereo (señal per dos canals- hi ha material sonor a dreta
i esquerra). Capacitat de distribuir el so a través del camp stereo.
Estéreo → senyal per dos canals- hi ha material sonor a dreta i esquerra. Mono→ un solo
canal.
Reverb → rebot ones sonores en les superfícies. (eco- repetició del soroll per separat).
EQ (equalització) → alterar el contenido frecuencial de un sonido (graves y agudos). Estem
canviant el timbre d’un so.
Tall d’agudes → tall de freqüències agudes.

T-1
Cadena d’audio→ connexió i distribució d'un sistema de so tenint en compte el seguiment
del senyal de principi a fi.
Micro-transductor→ sistema que converteix un tipus d’energia a una altre. (altaveus-reben
senyal elèctric i ha través de sistema de cons mouen l’aire)

LLEI FONAMENTAL EN CADENA D’AUDIO→ La qualitat final del senyal d’una cadena ve
determinada per l’element de menor qualitat de la cadena.
So surt per output i entra per un input.
Output (micro) input (taula) output taula input altaveus.
Caixes passives- necessiten una taula activa.
Caixa activa- no necesita taula.
L=1 R=2

Elements de la cadena d’audio

1. Transductors d’entrada
1.1 Micros
- Microdinámic- aguanten canvis de pressió forts (Concert perque sino
se sentiria el públic i la batería)
- Microcondensador- molt sensibles en el diafragma, agafen canvis
sutils, (violí)
- Antipop→ evita que les oclusives (p) provoquin canvi de dinamica
potent, es carrega (s)
- Fantom- demana condensadors, alimentació fantasma
1.2 Pastilles electromagnètiques→ guitarres elèctriques i baixos elèctrics
1.3 Càpsules fonocaptores (PHONO) → tocadiscos

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9002892

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Senyals
- Senyal de micro (MIC) - senyal més dèbil
- Senyal de línia (LINE) - senyal + fort que mic, (teclats)
- Senyal d‘instrument (INSTR) → instruments, senyal + forta (g.electrica)

2. Preamplificadors

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Rep diferents senyals dels transductors i transforma en un sol tipos de señal. Element que
compensem la font sonora

3. Processadors de senyal
3.1 La taula de mescles→ Barreja senyals
*SOLO- solo se escucha ese Channel Strip MUTE- quita el sonido de ese Channel

3.2 Processadors de timbre. Filtratge

- Equalitzador- modifica el timbre (greu o aguda) com vols que soni la barreja.
- Paramètric- treballa sobre freqüència, amplitud i amplada de banda. Escullo
una frecuencia (kh), ampliar la seva amplitud (db) i modifican més aguda o
greu l'amplada de banda (Q).
Q-L’eina que em permet engrandir o fer més petit, el rang de freqüències, que altera
un filtre dins d’un equalitzador.
- Semiparametric- freqüència i amplitud (te la pots carregar o excitar, no
podem obrir o tancar l’amplada del filtre).
Gràfic- només canvia l’amplitud (db) de det. frequencies

3.3 Processadors de dinàmica

Un compresor (no de dades) de dinàmica (en música i audio es + fluix, + fort, canvis de
volum). Redueix les diferències entre els sons més fluixos i més forts a través de 2
paràmetres:
- Ratio- amb quina proporció el compresor farà aquesta reducció de volum. 1:2/1:4/1:8
- Threshold- sostre del sistema. Limit en db a partir del qual el compresor començarà
a actuar.
A partir de 20db el compressor començarà a acutar frenant la senyal. 4.1- de cada 4
la ràtio només mostrara 1.
40db
th30db
rt 4:1
en pasa 1 quarta part de 30
de 40db en pasa 32,5.
No es pot utilitzar compresor en la música clàssica, perquè hi ha canvis de volum
descomunal
Esencial en cantants
3.4 Processadors espacials→ Simula electronicament el eco, reverb.

4. Sistemes d’enregistrament
Mono→ (1señal en un canal) vs stereo (panoramica) (2 senyals diferents)
Analogic→ Vinil - cinta magnetica (50-80) (Cinta de caset , Cilindres de seda)
Digital→ CD, Cinta digital, Disc dur

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9002892

¡FlixOlé va contigo! Disfruta de nuestro catálogo por tan sólo 3,99€/mes

Audio I Sonorització
Banco de apuntes de la
 Multipista- enregistrar per pistes, emmagatzematge separat però després s’uneix.
Canal- diferents canals. Directament als altaveus
Pista- cada un dels canals enregistrat en un suport, abans d’anar a un altaveu. El
material s’ha enregistrat.
Les alfombres reverberan
Superficies absorbents- fusta i alfombres.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
5. Sistemes d’amplificació
Cannon XLR- cables balanceados. Mono. Més potència i menys
soroll (Inversió de fase) Transporta el señal copiat a la inversa.
Porten una sola senyal invertida de fase. (micros). Per registrar.

Jack TRS/TS- enregistrar i reproduir

TRS- senyal estereo. (2 ralles). Si utilitzes una d’aquestes
senyals para balancear será mono i de més qualitat.
TS- mono (1 ralla)

Conector RCA- cablejat per reproduir, no enregistrar. stereo. Dos senyals.

Menys qualitat.

6. Transductors de sortida

PPL- pre fader listening

T-2
Fonaments bàsics del so
Successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o
gasós) provocats per una vibració que es transmet en forma d'ones sonores.
Vibració provoca alteracions a partícules del medi creant canvis de pressió, es propaguen
en totes direccions a partir on hi ha vibració.
Lo que vibra causa compressió en ones sonores quan es mou cap a fora i l’ona es propaga,
fent que les molècules xoquin entre elles.
Refracció es produeix quan l’objecte vibratori torna cap a l’interior, fent que les molècules se
separin entre sí.
Característiques del so:
Físiques
amplitud- relacionada amb el volum
frecüència- magnitud física, vibra el objecte per segon associada a la altura del so
durada
Perceptives
sonoritat
altura
timbre- vinculat a la frecuencia i a la forma d’ona

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9002892

¡FlixOlé va contigo! Disfruta de nuestro catálogo por tan sólo 3,99€/mes

 1.AMPLITUD
Es pot mesurar de moltes maneres. Decibels de nivell de pressió sonora
El nostre aparell auditiu pot “gestionar” sons amb intensitats entre 0 (min so audible) i 130
dB’s (a partir de 130 et rebenta).
Es perjudicial escoltar sons o música a més de 90 (bus) dB‘s durant estones llargues (les
normes de seguretat i higiene en el treball estableixen uns barems).

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
La sensació provocada per l’amplitud de l’ona sonora es denomina intensitat sonora o
sonoritat i és el què ens permet parlar de sons febles i forts.
Varia al llarg del temps.
L’envolupant descriu l’evolució de l’amplitud d’un so al llarg del temps (ADSR) 4 fases:
ATAC – ATTACK- temps que succeeix entre que el so comença i assoleix el soroll de
màxima amplitud. (gong instrument atac més lent)
DECAIMENT – DECAY- quan el volum comença a baixar fins que + o - s’estabilitza
SOSTENIMENT – SUSTAIN- quant s’estabilitza, l’amplitud es + o - estable
RELAXACIÓ – RELEASE- el so comença a decréixer fins que desapareix.

2. FRECUENCIA
Nombre de cicles d’una ona en una unitat de temps.
Es mesura en Hertz. (1 Hz= 1 cicle per segon). La sensació provada per la freqüència
és l'alçada tonal

3 cicles
Campanes

numero de cicles x segon 3 x 30 = frecuencia de 90,

greu.

La C te l’amplitud més gran

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9002892

¡FlixOlé va contigo! Disfruta de nuestro catálogo por tan sólo 3,99€/mes

 3. TIMBRE
La mateixa freqüència fonamental pot sonar diferent? (do piano, do violí) els que harmònics
secundaris (les freqüències que es van sumant) són diferents.
La series harmòniques (tots els sons tenen freqüència greu i freqüències harmòniques)
Sons purs- no existen , es generen electronicament
Sons complexos- natura, suma de freqüència fonamental (+ greu,
excepte en les campanes) i freqüències secundàries (sons
harmònics)- serie armónica.
1r harmonic- 180 (el primer sempre és frecuencia doble)

Filtre- permet atenuar o eliminar una determinada banda

d’energies de l’aspecte del so. Podem alterar la freqüencial i el timbre d’un so.
Equalitzador- conté sèrie de filtres que permeten atenuar o reforçar determinades bandes
de freqüència.
Tipus:
Paramètric: permet manipular els tres paràmetres comentats anteriorment. Freq, Q,
amplificació o atenuació.
Semi-paramètric: permet manipular la freqüència central i l’atenuació/ amplificació
(típics a moltes taules de mescla), mentre que la Q es troba pre-fixada.
Gràfic: l’amplada de banda està fixada pel fabricant i les freqüències que es poden
alterar també. Només podem modificar la quantitat d’atenuació o amplificació
EQ REAPER
4 flitres, (1- high pass filtre, 2-restan harmònics de mitjos greus, amb amplada de banda
molt gran, 3-eliminant una freqüència secundaria, 4-dona aguts

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9002892

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Puges el que et molesta per trobar el que volem canviar i ho eliminem.

Reflexió-quan un ona topa amb un obstacle i rebota, pel que s’escolta igual de fort.. Efectes
fonamentals
- Eco (el so rebota i podem identificar un 2n o 3r so) / Delay (el retardo, representació
electrònica o digital)
- Reverberació (el so rebota va tan ràpid que no podem identificar un 2n o 3r so)
Difracció- Quan l'obstacle és petit i el so el pot “rodejar”, quan el so passa per un espai
petit, es divideix (difracciona) i implica una pérdua d’energia, d’amplitud.
En acústica s’utilitza per aïllar, controlar i dirigir el so (ja sigui gràcies a una arquitectònica
adient o per mitjà de plaques reflectores).
(Aïllament vs condicionament)
La cosa de les cases→ difraccionen el so, pero no aïllen, evitem la reverberació
Absorció→ Segons el material absorb part del so

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9002892

¡FlixOlé va contigo! Disfruta de nuestro catálogo por tan sólo 3,99€/mes

 T-3 TRANSDUCTORS
Dispositiu que converteix un tipus d’energia (pressió aire) en un altre tipus d’energia
(elèctrica)
3.1 MICRÒFONS
Segons el mecanisme de transducció, podem parlar de grans tipologies de micròfon:
electrodinàmic, electrostàtic i piezoelèctric.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Els micròfons consten de 3 parts:
- El diafragma; membrana que vibra quan les ones sonores hi incideixen
- El transductor: transforma els moviments del diafragma en senyal elèctric
- Caixa: su disseny afecta les característiques del micròfon (direccionalitat i resposta
de freqüència)
Transducció electrodinàmica (o de bobina mòbil)
1. Micròfon dinàmic o de bobina mòbil)
- tenen bobina de fil metàl·lic (20 a 30 voltes de fil metàl·lic) situada entre els pols
d’un imant.
- Les vibracions del diafragma mouen amunt i avall la bobina, que en alterar el camp
magnètic, produeixen un corrent proporcional a la velocitat d’oscil·lació, i a la
freqüència de les ones sonores
- tenen sensibilitat i resposta als transitoris baixa (capacitat per adaptar se als canvis
de pressió) , reacciona de forma lenta, si reacciona de forma rapida petaria.
- no ha de ser alimentat elèctricament, no necessiten fantom
- molt resistents
- suficient sensibles especialment quan la font sonora és propera o prou intensa.

2. Micròfon de cinta
- Cinta metàl·lica prima i ondulada suspesa entre els pols d’un imant.
- Té molta sensibilitat.
- Les ones provoquen un diferencial, es mou la cinta, no la bobina.
- Segueix sent transducció electrodinàmica, pero al ser lleuger, la cinta al fer de
transductor ofereix una resposta alta a transitoris (canvi d’estat).
- Les ones produeixen diferències de pressió entre les dues cares de la cinta que la
fan vibrar, cosa que, fa aparèixer una tensió elèctrica en els seus extrems.
- bona resposta en freqüència
- la lleugeresa de la ofereix una resposta molt alta a transitoris
- inconvenient: fragil, pot patir sobrecàrregues amb sons molt intensos o propers.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9002892

¡FlixOlé va contigo! Disfruta de nuestro catálogo por tan sólo 3,99€/mes

 Micro de Cinta vs condensador- la transducció és d’un micro dinàmic que té la sensibilitat
d’un condensador i en el condensador té una membrana i condensador

Transducció electrostàtica (Activa)

1. Micròfon de condensador
- dues peces metàl·liques amb elèctrica separades per un petit espai d’aire.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- El diafragma és metàl·lica i es carrega elèctricament
- El moviment del diafragma altera l’amplada de l’espai d’aire i això genera canvis en
la tensió que surt del condensador.
- necessita alimentació externa (phantom power) d’entre +9v i 54v
- Ampla resposata en freqüències, bona sensibilitat
- Sol ser l’escollit per a preses d’orquestra i cor, molts instruments orquestrals
individuals, veus enregistrades en estudi,...
Freqüències greus oscil·len lentament. perquè un trandusctor capti els aguts, la membrana
s’ha d’estar movent 16.000 s, (per això els dinàmics no capten aquestes frequencies). , els
has d’enviar al fantom perque sino el transductor no funciona

2. Micròfon electret
- diafragma està polaritzat de fabrica, no rep fantom, no cal alimentar-lo
- Bateries serveixen perquè el preamplificador funcioni (subministrar tensió) no al
diafragma
- econòmics i resistents, poden ser molt petits
- poden fer-se de dimensions reduides i per tant son fàcils de camuflar
- musicals, grabadores, de solapa, en els telèfons mòbils,
-transducción electroacústica, dins de family micro condensador, no te tanta resposta de
freqüència com ell.

Transducció piexoelèctrica (pastilles)

1. Micròfons piezoelèctrics
- materials en ser sotmesos a una pressió genera un corrent elèctric proporcional a la
pressió rebuda; sals de La Rochelle, quartz, carbó,...
- fricció entre les partícules del material genera tensió elèctrica sobre superfície.
- placa que s’adosa a la fusta
- agafen la vibració de la fusta, d’un solid, no la vibració de l’aire
- Funcionen per contacte amb la superfície vibran, no per alteracions
- espectre freqüencial pobre
- son econòmics i resistents
- poden fer-se molt petits, “amagables”

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9002892

¡FlixOlé va contigo! Disfruta de nuestro catálogo por tan sólo 3,99€/mes

 Resposta a transitòris
- Capacitat micròfon per respondre canvis de pressió sonora
- Micròfons de condensadors resposta als transitoris més alta que els dinàmics
- Micros dinàmics baixa resposta a transitoris- tenen peces més pesants i més difícils
de posar en moviment per la ona sonora.
(quan es cuadricula la ona es distorsió).
- Els microfons de cinta tenen bona resposta als transitoris i poden “trencar” el so
degut a la seva alta sensibilitat.

Resposta en freqüència
- Zona de l’espectre audible pels humans
Resposta en freqüència d'un micròfon- et diu com respon cadascuna de les freqüències.
Pics de presència: amplificació de zones de l’espectre que augmenta la “presència” de la
font sonora
Efecte de proximitat: amplificació de greus quan la font s’apropa molt al micròfon.
foto 3 corves 2 (mitg) 3 (la d’adalt)

DIRECTIVITAT→ relació entre el punt de captació i

allò que es capta a través dels “diagrames polars”
- variació de la sensibilitat en funció de la
direcció d’on ve el so
- la variació és diferent segons la freqüència
- la directivitat s’indica gràficament mitjançant
“diafragmes polars”.
cardioide- només capten per davant
ovnidireccional-capta per tot arreu
figura de vuit- capta pels dos cantons

3.3 ALTAVEUS
Un altaveu és un transductor: transforma energia elèctric en energia acústica o sonora. A
l’inversa dels micròfons
El terme altaveu s’utilitza per a referir-se a :
- un únic transductor
- sistemes i caixes que inclouen més d’un
transductor (caixes o recintes acústics)
Els altaveus són els elements finals d’una cadena
d’audio.

Altaveus especialitzats segons el rang freqüencial

les caixes acustiques poden tenir fins a 4 vies frequencials
- Subwoofer- frequencies per sota de 100 Hz, estan abaix (caixa específica)
- Woofer- reprodueix entre 100-500, altaveus de greus, grans superfícies i amplia
possibilitat per aconseguir moure grans volums d’aire. Diàmetre entre 8 i 12
polzades (1 polzada = 2’56cm)
- Squeaker- freqüències mitjos 400-3.000, diàmetre entre 2 i 12 polzades
- Tweeter- altaveu d’altes freqüència més de 2.000 HZ.
Diàmetre <2 polzades

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9002892

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 ALTAVEUS SEGONS L’ÚS
D’ESTUDI
- resposta plana
- moguts per etapes de potència extremadament lineals i amb molt marge dinàmic
- molt poc soroll de fons i molt bona resposta als transitoris
- per la seva zona de cobertura els classifiquem en:

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Altaveus d’escolta propera (near-field)
- + emprats per mesclar en els estudis de registre, tenen caract.
properes als equips d’Hi-Fi domèstic,
- pensats per ser escoltats a 1m de distància
- solen ser emprats auto-amplificats
Altaveus d’escolta a mitja distància (mid-field)
- altaveus d’estudi per mesclar so destinat a cine o equips de
reproducció grans
HI-FI
- majoria d’equips domèstics
- de 2 o 3 vies amb resposta en freqüència variable en funció de la qualitat dels
components
HOME CINEMA
- més habituals son els sist. 5.1
- 3 altaveus frontals (L, C i R) tenen resposta en freqüència (de 100 a 20.000)
- els altres altaveus de surround tenen resposta més reduïda (300 a 12000)
- el sub-greu es gestiona a part i sol treballar de 150Hz cap avall.
AURICULARS
- distingir entre oberts, semi-oberts i tancats, en funció del tipus de pavelló
- + popular qualitat/preu→ electrodinàmics
- els piezoelèctric utilitzats en mp3 barats o mòbils. Petits de poca qualitat.
IN-EAR MONITORS
- tipus d’auricular dins pavelló auditiu, proper a la membrana timpànica. “Pinganillio”
- Normalment són dinàmics
- Per la proximitat al timpà poden provocar marejos i lesions permanents a l’oïda.
- Són els més emprats per a monitoratge inalàmbric en els grans concerts
P.A “PUBLIC ADRESS”
Qualsevol sistema d’altaveus destinat a la sonorització del públic.
Atenent a la seva col·locació fem 3 grans grups:
Arrays→ conjunts de caixes, penjades, es comporten com una font sonora única
Clusters→ conjunts de caixes, penjades d’un punt
Stacks→ sistemes de caixes posades una damunt l’altre, amb bases des de terra (o
suport que ve de terra)
MONITORS D’ESCENARI
- altaveus emprats per donar so als músics en l’escenari.
- per la seva col·locació, forma i finalitat es classifiquem en:
- cunyes→ forma de falca que emprarem per qualsevol tipus de música
- drum-fills→ grans caixes per donar so als bateries
- side-fills→ grans caixes col·locades als laterals de l’escenari per donar
cobertura general. Sensació de “P.A” en escena

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9002892

¡FlixOlé va contigo! Disfruta de nuestro catálogo por tan sólo 3,99€/mes

 T- 4 TAULA DE MESCLES
Aparell electrònic dissenyat per combinar/mesclar diversos senyals d'àudio amb la
possibilitat de modificar els seus nivells, timbres i/o dinàmiques, o encaminar-los cap a
diverses destinacions.
En taula de mescles la ruta de senyal pot complicar-se en funció de les diverses
necessitats: processat, enviament del senyal a monitoratge, a l’ordinador o a una grabadora

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a unitats d’efectes que poden retornar el senyal a la taula,...
Distingim 2 grans seccions,
- la secció on trobarem els canals amb el seu processat individual (channel strip)
- la secció on trobarem el master i controls generats de tota la taula.
Taules analògiques→ condueixen la señal per circuits electrònics analògics
Taules controladores→ tenen control físic sobre alguns dels element d’un entorn digital
(DAW, Digital Audio Workstation)
HPF→ com més puges mes comprimeixes
entendre que es un auxiliar i com fer-lo servir
Secció master, es la secció de configuració
Pre-fader- mirar senyal
Enviar assignació al màster- assignació

Channel strip- cada canal sol tenir les sub-seccions següents

1. Entrada (tipus d’input, guany, inversió de fase, insercions,...)
2. Processat (EQ, compressió, reducció, FX’s incorporats,...)
3. Auxiliars (enviament, selector de pre/post fader,...)
4. Routing (enviament a màster, assignació a busos de sortida (master))
5. Pan, mute, solo i fader
L’ordre i seccions pot variar segons el disseny de la taula
Secció master es pot trobar control general de grups, enviaments i retorns auxiliars
d’efectes incorporats

SECCIÓ D’ENTRADA
Sol estar a la part superior
Disposar de 2 entrades diferents (MIC i LINE, a vegades també INST)
Les taules de mescles per a ràdio o de DJ tenen selector de PHONO.
A la secció d’entrada es poden trobar un botó per activar l’alimentació phantom (+48)
Control de guany (gain o trim). Pot aver selector anomenat pad la funció del qual es atenuar
entre 10 i 20 dB el senyal d’entrada.

NIVELLS I MESURADORS
Els VU-meter (volum unit) -meters son mesuradors més senzills i els més antics. Dissenyats
per mesurar el valor de voltatge d’un to pur.
Mesuren un nivell “mitjà”, per tant un so amb més sustain donará un resultat més gran que
un so percussiu. Aquest últim pot donar una lectura molt baixa però al mateix genera pics de
sobrecarrega (overloads) inesperats. Els medidors digitals tenen una funció de peak hold.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9002892

¡FlixOlé va contigo! Disfruta de nuestro catálogo por tan sólo 3,99€/mes

 INSERCIÓ AUXILIARS I BUSOS
Inserció o inserts (secció d’entrada)
- Treballar per insert
- Dispositiu que no poden integrar-se a la taula multicanal, per la seva grandària o seu
ús ocasional. Van fora de la taula (“outboard”) i cal disposar d’un sistema per
introduir-los. Efectes:

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- Reductors de soroll (noise reductor)
- Compressors, portes de soroll… (manipular dinàmiques d’alguns instruments
amb característiques especials)
- Unitats externes de reverberació, delay (entre d’altres efectes especials). En
els processos de monitoratge i mescla, sobretot per a música moderna, se
sol afegir reverberació i d’altres efectes a diversos canals, Solem utilitzar
processadors d’efectes digitals per aquesta tasca.
L’insert d'un canal permet que el senyal derivi cap a l'equip extern i retorni, ja processat, per
mitjà d’un cable especial (anomenat cable d’insert). Aquest tipus de cable porta el senyal
cap al processador per la punta (T / Tip, de color gris en la imatge) i el retorna usant l'anella
(Ring / R, vermell en la imatge). Cables d’insert- TRS

BUS
- Canal estéreo on reuneixen diferents canals per un sol feaver
- El máster d’una taula es un bus que conté el sumatori de tots els canals.
- S’utilitzen per agrupar diverses pistes o canals d'àudio individuals que després es
poden manipular, en grup, des d’un altre canal.
- Podem fer busos amb diverses funcions:
- Agrupar pistes d’un mateix instrument per controlar el seu volum de manera
conjunta o aplicar un mateix efecte que afecti a tots
- Enviar diversos canals a un sistema ja mesclats per famílies.
- Enviar senyal monitoratge, mesclant diversos canals en un bus i portant-los a
través d’un auxiliar cap als monitors d’escenari o auriculars de la cabina
d’enregistrament en un estudi.
AUXILIARS PRE I POST FADER
Quan enviem senyal a través d’un auxiliar el podem enviar abans o després que el senyal
passi pel fader principal.
Pre fader: el senyal es deriva cap al seu destí abans de passar pel fader del canal. Així es
pot ajustar la mescla principal sense afectar el senyal que enviem per la sortida auxiliar.
(enviament independent)
Post-fader: el senyal es deriva un cop ha passat pel fader, per tant, el seu nivell queda
supeditat al nivell del fader.(quantitat de senyal quedará condicionada pel nivell del fader del
canal)
La taula disposa de control màster del bus auxiliar, sense obrir el master send de l’auxiliar
no estarem enviant senyal cap al destí alternatiu desitjat.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9002892

¡FlixOlé va contigo! Disfruta de nuestro catálogo por tan sólo 3,99€/mes

 SECCIÓ MASTER
Control general de grupos, enviamientos y retornos auxiliares, efectos incorporados…
El fader principal, controla el nivell general de la mescla que s’envia al sistema
d’enregistrament. Té un control tot i que regula el nivell de les 2 sortides principals de la
taula (L/R)
MIX B→ segon sistema de potenciòmentres, per a poder fer una mescla alternativa, per a
l’escolta a control. Serveix per evitar d’escoltar la mescla amb els nivells d’enregistrament.

TALKBACK→ Permet comunicació entre cabina i control en un estudi d’enregistrament.

Algunes taules disposen d’un micròfon incorporat. Si la taula no disposa del talkback,
podem connectar un micròfon en un dels canals i enviar-lo per mitjà d’un enviament auxiliar
(Aux send) cap a la sala d’enregistrament per comunicar-nos amb ella. En aquest cas tenir
molt en compte la ubicació i guany aplicat a aquest micròfon ja que la proximitat dels
monitors d’escolta propera poden generar realimentacions (feedback).

Masters auxiliares- regulen la sortida de les mescles auxiliars mitjançant un potenciòmetre

rotatori principal.
Gate- porta de soroll (per deixar sortir el so que volem y el que no)
Compresor de dinamica- redueix diferencies entre sons debils i sons forts

T-5
Característiques del micròfon a emprar:
- Efecte proximitat
- Sensibilitat
- Resposta en freqüència
- Directivitat
Característiques de la font sonora:
- Rang freqüencial
- Rang dinàmic
- Sibilàncies
- Consonants oclusives
- Ús d’antipop
Acústica de l’espai
- Estudi o plató
- Recintes tipus sala de conferències
- Recintes amb reverberació excessiva
- Exteriors

Tècnica mono- Veu parlada 1 micro

- La intel·ligibilitat de les vocals depen de les fonamentals (100Hz i els 330Hz) i dels
formants (les ressonàncies que es produeixen a les cavitat vocals entre els 400 i els
3000Hz
- La intel·ligibilitat de les consonants es troba entre els 500 i els 15lKz
- El rang d’entre els 300 i els 3150Hz aporta fins a un 85% de intel·ligibilitat paraula
- La dinàmica del discurs parlat pot variar fins 60dB depenent de si es parla fort o fluix

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9002892

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 - La dinamica del discurs
- Fonamentals
- Formants- quins d’aquests harmonics la nosta cavitat bocal esta representant
- Les freqüències que ens porten més intensitat són entre 500 i 700 Hz -consonats
oclusives “b”, “p” i “t”.
- A partir 1kHz la intensitat de la veu decreix. Entre els 8 i 8 kHz sons silibants “s”.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Direcció i angulació
- Per evitar el so de oclusives i “s”, col·locar micro entre 45º y 90º respecte la boca.
Vàlid per micròfons de mà i de canó.
- - de 10cm la font sonora genera l’efecte de proximitat.
- Distància entre micròfon i font sonora és determinant amb relació a diversos factors:
- Nivell de reflexions captades respecte el so directe
- Captació de l’espai o no (denotar espai acústic vs objecte sonor)
- Nivell de soroll captat respecte nivell directe
- Efecte proximitat, cos, tonalitat tímbrica,...

Sensibilitat, reverb, soroll i preamplificació

- Els micros + sensibles necessiten - guany per captar el mateix nivell
- Un micro + sensible permet captar so a + distància, pero també capta el so i la
reverberació que augmentarà en augmentar la distància respecte a la font.
- En augmentar distància, haurem d’augmentar el guany per captar el mateix nivell
que en preses properes
- Si augmentem guany també augmenta soroll i reverberació
- Per adaptar la relació entre so directe i so de sala hem de valorar la distància entre
micròfon i font sonora.

Reflexions i cancel·lacions de fase

- Les reflexions poder provocar cancel·lacions de fase, traduides en atenuacions de
certes freqüències. Per evitar, utilitzar micros direccionals i col·locarlos de forma que
captem el mínim de reflexions.

Tècniques estereo
4 circumstàncies diferents:
- AB: parell en paral·lel. Colocar els micros separats. Parelles estereo.
- Utiliza 2 micros iguals (bàsic per qualsevol tecnica de captació estereo)
espaiats a la distancia que convingui segons fon sonora
- Pot produir cert grau de cancel·lacions de fase

- ORTF: Dos micros cardiodes col·locats amb un angle de 110 graus i amb les seves
càpsules a distància de 17cm.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9002892

¡FlixOlé va contigo! Disfruta de nuestro catálogo por tan sólo 3,99€/mes

 - l’espaiat relacionat amb distància entre orelles
mitjana a les persones i l’angle entre els
micròfons (emula l’efecte ombra del cap humà)

- XY: parell coincident. Parella de micros cardiones

creuant les seves càsules cap a l’eix interior.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- utilitzat en espais petits on els micros,
produeixen imatge estereo àmplia
- Si l’angle és massa gran, es crea un “forat” al centre del camp stèreo
- Si l’angle és massa petit, donarà un senyal casi mono

- BLUMLEIN: implica dos mircos de condensador en figura de 8 (captació

bidireccional)
- Un radi davant i darrera i l’altre col·locat al revñes el mateix, sistema de 8 que
serveix per agafar a tot arreu.
- Un col·locat sobre l’altre amb una diferència de 90º entre els seus eixos
Creat anys 30 per enginyer de so Alan Blumlein.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9002892

¡FlixOlé va contigo! Disfruta de nuestro catálogo por tan sólo 3,99€/mes