La funció de l’amplificador es augmentar el nivell de potència, intensitat o tensió d’una

senyal d’entrada.
Existeixen moltes aplicacions on s’utilitzen els amplificadors lineals de petita senyal,sobretot
en els receptors RF on hi han 2 tipus:

Amplificador de radiofreqüència (ARF):

Normalment treballa amb nivells de senyal molt petits i que te un factor de soroll molt petit i
una ganancia molt ample,fent que la contribució del soroll de la resta de blocs del sistema
sigui despreciable.

Amplificador de freqüència intermitja (AFI):

S'associen a els circuits de control automàtic de guanyança (CAG).Aquest tipu de
amplificadors precisen de una elevada guanyança i linealitat per nivells alts de senyal

Banda de funcionament:
Es un marge de frequencies on l’amplificador es comporta de manera lineal

Guanyança:
Relació entre els nivells de entrada i de sortida de l’amplificador

Impedancia i reflexió:
Es el valor en ohms que presenta al treballar a una determinada freqüència estant
normalitzat per els diferents sistemes, siguent valors comuns entre 50 i 75 ohms

figura de soroll:
Es el nivell mínim de senyal que el receptor es capaç de detectar i depèn molt del soroll
introduït per cada un de les parts que formen part del receptor

Estabilitat:
Medeix la tendencia que sofreix l’amplificador a oscilar degut principalment a
realimentacions
Resposta en fase:
En algunes aplicacions és important tenir en conte el comportament de la fase de la senyal
amplificada

És possible classificar els amplificadors amb varis criteris,com la banda de freqüència en la

que treballen, el tipus i el nivell de senyals que controlen o el sistema per al que han sigut
dissenyats, entre altres.

- Amplificadors sintonitzats:

Son amplificadors molt selectius en freqüència i comportament per poder sintonitzar un

canal o altre.
Son amplificadors de poc soroll, baixa intermodulació i banda estreta

- Amplificadors de banda ample i ultrabanda:

Son empleats en nombroses aplicacions, intercalant atenuadors i filtres per el control de la

banda de pas i ganancia.
Permeten obtenir una guanyança constant en bandes molt grans.

- Amplificadors de baix soroll:

Són amplificadors que volen tenir una baixisima figura de soroll i es fan servir especialment
con primera etapa en els receptors RF, on es fan servir dispositius de molt baix
soroll,sintonitzats i polaritzats per minimitzar el soroll

- Amplificadors de potencia:

Son amplificadors dissenyats per optimitzar la potència que poden proporcionar.

Amplificadors de baix soroll o LNA

L’LNA (de l'anglès , Low Noise Amplifier) es el primer element que ens trobem en el
diagrama de blocs dels receptors després de l’antena i es un amplificador de baix soroll.
Les seves propietats en ganancia i figura determinen la qualitat (fórmula de Friis), siguent
exigible una elevada guanyança i una baixa figura de soroll.
També té que tenir un ample de banda adequat a la senyal RF rebuda i les seves
impedàncies d’entrada i sortida tenen que estar adaptades a la de l’antena i la següent
etapa.
Per últim,miren que el seu consum sigui el menor possible, ja que la majoria dels equips
receptors de RF avui en dia son portàtils (com els nostres smartphones)
-Amplificadors de Potencia

Els amplificadors de potencia constitueixen normalment la última etapa dels emissors RF i

son per tant els responsables de amplificar la senyal que es vol transmitir a la macima
potencia posible i enviar-la a la antena amb la maxima eficiencia per que sigui radiada a
l'espai radioelèctric

S’implementa habitualment utilitzant components discrets com transistors BJT FET

MOSFET i inclús valvules de buit. Aquests components té un comportament similar poguent
amplificar dintre de un rang (regió activa) i deixant de amplificar en les conegudes com
regions de tall.

La zona de treball de l’amplificador vindrà donada per el punt de polarització que es el valor
de la curva al voltant del cual te lloc el proces de l’amplificador.
En funció de on polaritzem varia la zona de treball

Per això es frequent classificar els amplificadors de potencia en classes, depenent de les
característiques de transferencia de potencia que, com hem vist és una manera de
relacionar .

Classe A:

Es caracteritzen per que es <<polaritzen>> de tal manera que la senyal d’entrada es

aplificada en la seva totalitat, es a dir, existeix senyal de sortida per tot el rang, tal i con es
mostra a la seguent figura:
Classe AB:

El rang d’amplificació esta entre 180 i 360 graus eléctrics, es a dir, s’amplifica algo més de
la meitat de la senyal d’entrada, peró no tota la seva totalitat, tal i com podem veure aqui:

Classe B:
L’amplificador treballa en la regió activa exactament la meitat del cicle de treball de denyal
de entrada es a dir a 180 graus elèctrics de la senyal de entrala (la meitat).
Classe C:

En aquest cas la polarització de l'amplificador produeix la senyal que s’amplifica a menos de

180 graus electrics, és a dir a menos de la meitat del període de senyal de entrada