Fonaments de Xarxes (Part 2)

Treball Asíncron 2

Dr. Pere Tuset-Peiró, Dr. Guillem Boquet

(pere.tuset@uab.cat, guillem.boquet@uab.cat)
Departament de Telecomunicacions i Enginyeria de Sistemes
Universitat Autònoma de Barcelona

Curs 2023-2024
 Fonaments de Xarxes (Part 2) - Treball Asíncron 2

Presentació
Aquesta segona activitat asíncrona de l’assignatura Fonaments de Xarxes se centra en
el càlcul de la cobertura efectiva i la capacitat del canal d’una xarxa de comunicacions
sense fils, que es treballen al Capítol 4 i Capítol 5 del llibre “Comunicacions i Xarxes
d’Ordinadors” de William Stallings.

A la primera activitat asíncrona hem presentat un model de comunicació amb l’estació

base (BS) al centre i N nodes distribuïts uniformement dins l’àrea de cobertura, tal com
es mostra a la Figura 1. Donada una taxa de transmissió, un nombre de nodes, la mida
del paquet i la distribució d’arribada dels paquets, hem obtingut un model que ens permet
determinar el rendiment del sistema de comunicació segons el mecanisme d’accés al medi
utilitzat, ja sigui ALOHA o S-ALOHA.

Figura 1: Model de la xarxa de comunicació, amb l’estació base (BS) al centre i els N nodes
distribuïts uniformement dins l’àrea de cobertura, tenint en compte la potència transmesa i la
sensibilitat dels dispositius.

Però el model utilitzat assumeix certes condicions de funcionament que no són certes en
un sistema de comunicació sense fils real. D’una banda, el model assumeix que el canal
de comunicació no introdueix atenuació segons la freqüència de comunicació, ni a causa
de la distància entre els nodes i l’estació base i, per tant, no té en compte la potència
que els nodes han de transmetre per tal que els paquets siguin rebuts a l’estació base.
D’altra banda, el model també assumeix que el canal de comunicació no està subjecte al
soroll, ja sigui el soroll tèrmic present en l’amplada de banda del canal de comunicació,

Pàgina 1 de 11
Universitat Autònoma de Barcelona

ni tampoc al soroll (interferències) causat per altres nodes de la mateixa xarxa, ni per
sistemes de comunicació que operen a la mateixa banda.

En canvi, en un sistema de comunicació sense fils real hi ha diversos paràmetres de

funcionament de la capa física que determinen la cobertura efectiva i la capacitat del canal:
la potència de transmissió (PT X , dBW o dBm), el guany de les antenes de transmissió i
recepció (GT X i GRX , dB) i la sensibilitat del receptor (SRX , dBW o dBm). Així, podem
escriure l’equació del balanç de potència que assegura que la potència rebuda (PRX , dBW
o dBm) al receptor és major a la sensibilitat d’aquest (SRX , dBW o dBm) per tal que
la comunicació es produeixi a una certa taxa de transmissió (Rb , bps) i amb una certa
probabilitat d’error de bit (Pb , %) segons la modulació utilitzada (amplitud, freqüència
o fase, o combinacions d’aquestes), com veurem més endavant. Així, l’equació de balanç
de potència que garanteix la condició PRX ≥ SRX és:

SRX ≤ PRX = PT X + GT X + GRX − L. (1)

Tingueu en compte que l’Equació 1 està escrita en unitats logarítmiques, de manera que
la sensibilitat, la potència rebuda i la potència transmesa són dBW o dBm, i els guanys
de les antenes i les pèrdues que introdueix el canal de comunicació són dB.

D’aquesta forma, coneixent la potència transmesa (PT X ), el guany de les antenes (GT X i
GRX ), i la potència rebuda (PRX ), podem determinar la distància màxima de comunicació.
El problema és que el valor de l’atenuació (L) és altament dependent de l’entorn on es
produeix la comunicació i, per tant, calen models que ens permetin estimar el seu valor
per determinar si la comunicació serà possible, i com aquest afectarà la capacitat de
comunicació (amplada de banda i probabilitat d’error de bit) entre l’emissor i el receptor.

Així doncs, l’objectiu de l’activitat és presentar els paràmetres bàsics de funcionament que
determinen el rendiment d’un sistema de comunicació, i també els models de propagació,
que permeten determinar la pèrdua de potència que pateixen els senyals en un entorn real.
En concret, presentarem el model de propagació Okumura-Hata, un model de propagació
ràdio empíric que permet predir la pèrdua de potència en entorns urbans, semi-urbans i
rurals, i que s’utilitza per dur a terme la planificació de cobertura en xarxes cel·lulars.

Pàgina 2 de 11
 Fonaments de Xarxes (Part 2) - Treball Asíncron 2

Paràmetres bàsics d’un sistema de comunicació

Com hem vist a l’Equació 1, els paràmetres bàsics que determinen el funcionament d’un
sistema de comunicació són la potència transmesa (PT X ) per l’emissor, el guany de les
antenes del transmissor i el receptor (GT X i GRX , respectivament), i la potència rebuda
(PRX ), que ha de ser superior a la sensibilitat del receptor (SRX ).

Així, la sensibilitat del receptor (SRX ) indica la potència de senyal mínima amb la qual
el receptor pot rebre dades a una certa velocitat de transmissió (Rb ) i amb una certa
probabilitat d’error de bit (Pb ). Per tant, la comunicació entre emissor i receptor serà
possible (amb una certa probabilitat d’error) si la potència de senyal rebuda és supe-
rior a la sensibilitat del receptor. En cas contrari la comunicació encara serà possible,
però la probabilitat d’error serà superior a la desitjada i els usuaris experimentaran una
degradació del servei (e.g., talls de veu, aturades en la reproducció de vídeo, etc.).

En general, podem expressar la sensibilitat del receptor (SRX ) segons l’equació:

SRX = N0 · B · F · SNR (2)

on N0 és la densitat espectral de potència del soroll (Watts/Hz), B és l’amplada de

banda del sistema de comunicacions (Hz), F és la figura de soroll del receptor (dB) i
SNR és la relació entre senyal i soroll (dB). Fixeu-vos com la SNR és la relació que ha
de tenir el senyal rebut respecte al soroll tèrmic per tal que el sistema de comunicacions
pugui funcionar correctament, és a dir, amb una certa probabilitat d’error (Pb ) per a una
certa taxa de transmissió (Rb ). Al mateix temps, la figura de soroll del receptor (F )
és un paràmetre que indica l’increment del nivell de soroll tèrmic causat per la mateixa
electrònica del receptor de comunicacions.

Tingueu en compte que l’Equació 2 està en unitats lineals i, per tant, es pot expressar en
unitats logarítmiques (dBW o dBm) com:

SRX (dBW ) = 10log10 (N0 ) + 10log10 (B) + 10log10 (F ) + 10log10 (SNR),

(3)
SRX (dBm) = SRX (dBW ) + 30.

Al mateix temps, podem relacionar la SNR (de l’anglès, Signal-to-Noise Ratio) amb la

Pàgina 3 de 11
Universitat Autònoma de Barcelona

relació entre l’energia de bit (Eb ) i la densitat de potència del soroll (N0 ) segons:

Eb S B
= · (4)
N0 N Rb

on Eb és l’energia per bit (J/bit o W·s/bit), N0 és la densitat de potència de soroll

(Watts/Hz), S és la potència de senyal rebuda (Watts), N és la potència de soroll (W),
B és l’amplada de banda ocupada (Hz), i Rb és la taxa de bit (bits/segon). De nou,
fixeu-vos que l’Equació 4 està expressada en unitats lineals, però que es pot convertir
en unitats logarítmiques en cas que sigui convenient. Observeu també com l’energia per
bit (Eb ) es pot obtenir a partir de la potència rebuda (PRX ) i el temps de bit (Tb ), on
la relació entre els temps de bit i la velocitat de bit és Tb = R1b , i que la densitat de
potència de soroll N0 es pot calcular com N0 = k · T , on k és la constant de Boltzmann
(k = 1.38 · 10−23 J/K) i T és la temperatura del sistema expressada en graus Kelvin.

Finalment, la probabilitat d’error de bit (BER, Bit Error Rate) d’un sistema de comuni-
cació (Pb ) es pot relacionar amb la N
Eb
0
segons la modulació utilitzada i el nivell de soroll
present. Així, tal com es mostra a la Figura 2, en el cas d’una modulació de freqüència
binària (2-FSK) cada bit (0 o 1) es mapeja a un símbol (S0 o S1 ), que es correspon amb
una freqüència del senyal portador. Per exemple, en un sistema de comunicacions que
opera a la freqüència fc i té una amplada de banda Bc , el bit 0 es mapeja al símbol S0 ,
que es representa com un senyal a una freqüència menor (fc − f0 ). En canvi, el bit 1 es
mapeja al símbol S1 , que es representa com un senyal a una freqüència major (fc + f0 ).

Figura 2: Exemple d’un sistema de comunicació que utilitza una modulació de freqüència
binària (2-FSK). Com es pot observar, cada bit (0 o 1) es mapeja a un símbol (S0 i S1 ), que es
correspon amb una freqüència del senyal portador. Així, quan el transmissor ha d’enviar un bit
utilitza activa un símbol o l’altre, segons correspongui.

Per la seva banda, el receptor, un cop rep el senyal, ha de determinar si aquesta correspon
a un símbol 0 (S0 ) o a un símbol 1 (S1 ) per tal de recuperar la informació binària original.
Per fer-ho un esquema simple és integrar l’energia rebuda per cada símbol durant un
temps de símbol, i determinar que s’ha rebut aquell símbol que té més energia. Però hi
ha dos problemes: a) el senyal s’haurà atenuat degut a la distància que separa l’emissor i

Pàgina 4 de 11
 Fonaments de Xarxes (Part 2) - Treball Asíncron 2

el receptor i, b) el senyal s’haurà vist alterat per la presència del soroll i d’interferències.
Així, a mesura que el senyal es veu més atenuat, o bé l’energia del soroll o la interferència
és major, la probabilitat que el receptor s’equivoqui (és a dir, determini que s’ha rebut
S0 quan s’havia enviat S1 , o al revés) augmenta, tal com es mostra a la Figura 3.

Figura 3: Esquema que mostra els símbols 0 (S0 ) i 1 (S1 ) d’una modulació binària i l’energia
(Eb ) amb la que es reben. La missió del receptor és determinar S0 i S1 a partir de l’energia
rebuda, però a mesura que l’energia dels símbols disminueix a causa de la distància, o bé si
augmenta l’energia del soroll o les interferències, la probabilitat d’error (representada amb els
colors verd i blau) augmenta.

Així doncs, assumint un canal de comunicació que només afegeix soroll blanc gaussià
(AWGN, Additive White Gaussian Noise) i utilitzant un demodulador coherent (assu-
meix que transmissor i receptor estan sincronitzats), la probabilitat d’error d’una mo-
dulació digital binària (ASK, FSK o PSK) es pot expressar a partir de la funció d’error
complementària (erfc), que està definida com:
Z ∞
2 2
erfc(x) = 1 − erf(x) = √ e−t dt . (5)
π x

Fixeu-vos com el que fa la funció erfc en aquest cas és calcular l’àrea que queda atrapada
sota la corba a la banda complementària al símbol d’interès, i que és equivalent a la
probabilitat de detectar aquell símbol de manera errònia (per exemple, detectar un 0
quan realment s’ha enviat un 1). Així, la funció erfc ens indica com, a mesura que
la relació entre l’energia de bit (Eb ) i l’energia del soroll (N0 ) disminueix (és a dir, el
nivell d’energia de bit s’aproxima al nivell d’energia de soroll) la probabilitat d’error en
el receptor augmenta.

Pàgina 5 de 11
Universitat Autònoma de Barcelona

Per tant, tenint en compte la funció erfc, la probabilitat d’error de bit de les modulaci-
ons binàries 2-ASK (Amplitude-Shift Keying), 2-FSK (Frequency-Shift Keying) i 2-PSK
(Phase-Shift Keying), es pot calcular en funció de la N
Eb
0
segons:
r !
1 Eb
2-ASK : Pb = erfc (6)
2 4 · N0
!r
1 Eb
2-FSK : Pb = erfc (7)
2 2 · N0
r !
1 Eb
2-PSK : Pb = erfc (8)
2 N0

A més, a partir d’aquestes expressions també podeu obtenir la N Eb

0
en funció de la Pb
fent servir la inversa de la funció erfc, anomenada erfcinv. Per exemple, en el cas de la
modulació ASK la N Eb
0
en funció de la Pb desitjada es pot calcular com:

Eb
= 4 · erfcinv2 (2 · Pb ) . (9)
N0

Així, per a una Pb = 10−3 ens cal una N Eb

0
= 12.81 dB.1 Suposant una amplada de banda
B = 1 MHz i una taxa de bit de Rb = 1 Mbps, obtenim una SNR = 12.81 dB. Finalment,
si la figura de soroll del receptor és F = 10 dB i tenint en compte que el valor de N0 es
-174 dBm, la potencia mínima que caldrà rebre serà:

SRX = 10 + 12.81 + 60 − 174 = −91.19 dBm .

En canvi, si utilitzant la mateixa modulació, amplada de banda i taxa de bit volguéssim

obtenir una Pb = 10−6 ens caldria una SNR = 16.55 dB, que es correspondria amb una
potència mínima SRX = −87.45 dBm.

Models de propagació deterministes

A l’apartat anterior hem vist com la potència rebuda (PRX ) és una de les variables que
determina si la comunicació entre un transmissor i un receptor és possible a una certa
1 Eb
Observeu que per fer els càlculs el valor de Pb i N0 han d’estar en unitats lineals.

Pàgina 6 de 11
 Fonaments de Xarxes (Part 2) - Treball Asíncron 2

taxa de transmissió (Rb ) i amb una certa probabilitat d’error de bit (Pb ), sempre en funció
del nivell de potència de soroll (PN ) i potència d’interferència (PI ) presents.

Però la potència rebuda depèn principalment de l’atenuació introduïda pel canal de co-
municació (L, dB), i alhora aquesta depèn de la freqüència de comunicació (f , Hz) i de
la distància (d, m) entre emissor i receptor. A més, l’atenuació també depèn de l’entorn
físic on operin el transmissor i el receptor, ja que hi poden haver obstacles físics que
impedeixin o dificultin la propagació directa de les ones electromagnètiques i, per tant,
causin una major atenuació d’aquestes. De fet, l’atenuació que introdueix el canal és una
funció que depèn del temps, ja que tant els dispositius mòbils com el mateix entorn per on
es propaguen les ones és dinàmic. Per exemple, la mobilitat dels dispositius causa varia-
cions aleatòries lentes del nivell de potència rebut (shadowing). En canvi, la propagació
multi-camí causa variacions aleatòries ràpides (fading) del nivell de potència rebut.

Per tant, a l’hora de planificar qualsevol xarxa de comunicació sense fils (incloent-hi radi-
oenllaços, xarxes de radiodifusió i xarxes cel·lulars, entre d’altres) ens interessa disposar
de models matemàtics que ens permetin determinar l’atenuació que introduirà el canal de
comunicació per tal de determinar la distància màxima de comunicació per a una certa
taxa de transmissió i amb una certa probabilitat d’error de bit. A més, també ens interes-
sarà modelar quina és la variabilitat del nivell de potència rebut causat pels fenòmens del
shadowing i del fading, ja que aquest determinarà el nivell de servei que percep l’usuari.
Aquest últim aspecte, però, no el tindrem en compte en aquest treball asíncron, ja que
el veureu amb detall en properes assignatures.

Així doncs, com hem vist a les sessions de teoria, en un entorn de propagació en espai
lliure i amb una certa freqüència de comunicació (f , Hz), l’atenuació (L, dB) causada per
la distància (d, m) entre el transmissor i el receptor es pot calcular com:

4πd 2 4πdf 2
L=( ) =( ),
λ c
4πd 2 4πdf 2 (10)
L (dB) = 10log10 {( ) } = 10log10 {( ) },
λ c
L (dB) = 20log10 (4π) + 20log10 (d) + 20log10 (f ) − 20log10 (c),

on λ = fc , c és la velocitat de la llum (3 · 108 m/s), i f és la freqüència de comunicació

(Hz). Així, segons aquesta l’Equació 10, per a una mateixa freqüència, la potència rebuda
decreix al quadrat de la distància. De la mateixa manera, a la mateixa distància doblar
la freqüència de comunicació es tradueix en una pèrdua de 6 dB en la potència rebuda.

Pàgina 7 de 11
Universitat Autònoma de Barcelona

Però a la realitat les comunicacions entre un emissor i un receptor no es produeixen en

espai lliure, ja que hi ha altres fenòmens que afecten la propagació de les ones electro-
magnètiques, i que es tradueixen en una atenuació major. Així, el model de propagació
log-distància és una generalització del model de propagació d’espai lliure on el coeficient
d’atenuació pren el valor γ, que depèn de l’entorn. Així, podem escriure:

4π 2 d γ 4πf 2 d γ
L = {( ) ( ) } = {( ) ( ) },
λ d0 c d0
4πf 2 d
L (dB) = 10log10 {( ) } + 10log10 {( )γ }, (11)
c d0
d
L (dB) = 20log10 (4π) + 20log10 (f ) − 20log10 (c) + 10γlog10 ( ).
d0

Fixeu-vos com en el cas que γ = 2 i d0 = 1 el model de propagació log-distància es

converteix en el model de propagació d’espai lliure, que hem presentat abans. Fixeu-vos
també com per a una mateixa freqüència (f ) el valor de γ representa el pendent de la
recta en l’escala logarítmica. Així, si γ = 2 cada dècada (d = {10, 100, 1000} m) es
perden 20 dB; en canvi, si γ = 3 cada dècada (d = {10, 100, 1000} m) es perden 30 dB.

Model d’Okumura-Hata
Si bé els models presentats anteriorment són senzills i permeten tenir una estimació de les
pèrdues causades per la freqüència i la distància, no són pràctics a l’hora de planificar un
sistema de comunicacions sense fils real, ja que no tenen en compte altres paràmetres (per
exemple, l’alçada de les antenes) ni tampoc les característiques pròpies de l’entorn (per
exemple, si es tracta d’una ciutat amb edificis alts). En aquests casos solen utilitzar-se
models de propagació empírics, que s’han obtingut a partir de campanyes de mesura en
entorns reals. Aquest és el cas del model d’Okumura-Hata, desenvolupat específicament
per la planificació de xarxes de telefonia mòbil a partir d’una campanya de mesures
realitzades a la ciutat de Tòquio.

Així doncs, el model d’Okumura-Hata parteix del balanç de potència (Equació 1) i permet
determinar la potència rebuda (PRX , dBm) a partir de la potència transmesa (PT X , dBm),
el guany de les antenes de l’estació base i el terminal mòbil (GT X i GRX , respectivament,
dB), i el valor de la pèrdua bàsica de propagació (Lb , dB), tal com s’indica a continuació:

PRX (dBm) = PT X (dBm) + GT X (dB) + GRX (dB) − Lb (dB) . (12)

Pàgina 8 de 11
 Fonaments de Xarxes (Part 2) - Treball Asíncron 2

Els valors de potència transmesa i guany de les antenes de transmissió i recepció solen
ser coneguts, mentre que el valor Lb es calcula segons:

Lb = 69.55 + 26.16 · log10 (f ) − 13.82 · log10 (hb ) − a(hm )

(13)
+ (44.9 − 6.55 · log10 (hb )) · log10 (d) ,

on f és la freqüència del senyal portadora (MHz), hb és l’alçada de l’estació base (metres),

hm és l’alçada del terminal mòbil (metres), d és la distància entre l’estació base i el
dispositiu mòbil (quilòmetres) i a(hm ) és un factor de correcció definit més endavant.

Fixeu-vos que el valor a(hm ) és un factor de correcció que depèn de l’altura del terminal
mòbil en funció de l’entorn. En el cas ciutats de mida petita o mitjana el valor de a(hm )
es calcula com:

a(hm ) = 0.8 + (1.1 · log10 (f ) − 0.7) · hm − 1.56 · log10 (f ) , (14)

mentre que per ciutats de mida gran el valor de a(hm ) es pot calcular com:

8.29 · (log (1.54 · h ))2 − 1.1 per f ≤ 200MHz
10 m
a(hm ) = (15)
3.2 · (log (11.75 · h ))2 − 4.97 per f ≥ 400MHz
10 m

A més, existeixen correccions en cas de voler aplicar el model Okumura-Hata a àrees

suburbanes o àrees rurals. En el cas d’àrees suburbanes calculem les pèrdues en ciutat
(el paràmetre Lb (urban)) i apliquem la següent correcció:

f 2
Lb = Lb (urban) − 2 · [log10 ( )] − 5.4 . (16)
28

De la mateixa manera, en el cas d’àrees rurals calculem les pèrdues en ciutat (el paràmetre
Lb (urban)) i apliquem la següent correcció:

Lb = Lb (urban) − 4.78 · log10 (f )2 + 18.33 · log10 (f ) − 40.94 . (17)

Cal tenir en compte, però, que el model Okumura-Hata és un model de propagació empíric
i, per tant, la seva validesa està restringida al compliment de les següents condicions:

• Freqüència de comunicació (f ) entre 150 i 1500 MHz.

• Alçada de l’estació base (hb ) entre 30 i 200 metres.

Pàgina 9 de 11
Universitat Autònoma de Barcelona

• Alçada del terminal mòbil (hm ) entre 1 i 10 metres.

• Distància de comunicació (d) entre 1 i 20 quilòmetres.

A més, el model d’Okumura-Hata dona bons resultats en entorns urbans i suburbans,

però no en àrees rurals pel fet que no té en compte l’ondulació del terreny ni tampoc el
grau d’urbanització.

Finalment, a l’hora de fer els problemes tingueu en compte que les equacions del model
(per exemple, l’Equació 13) utilitzen unitats del sistema mètric barrejades (per exemple,
la freqüència s’expressa en MHz) i, per tant, cal posar les unitats tal com s’indica en les
expressions.

Activitats
Activitat 1 (1.5 punts)
Suposem un sistema de comunicació sense fils que opera a la banda de 5.8 GHz i on
el transmissor i el receptor estan separats per una distància de 50 metres. Calcula les
pèrdues addicionals (dB) que introdueix un canal amb γ = 3.5 respecte un canal amb
γ = 2.0.

Activitat 2 (1.5 punts)

Suposem un sistema de comunicació sense fils que utilitza una modulació 2-FSK i que
presenta una relació N Eb
0
de 10 dB, quina serà la probabilitat d’error de bit (Pb ) que
experimentarà el sistema? I si volem que el sistema tingui una probabilitat d’error de bit
Pb = 10−4 , quina serà la N
Eb
0
màxima que podrà tolerar el sistema?

Activitat 3 (1.5 punts)

Suposem un sistema de comunicació sense fils que opera a la banda de 915 MHz amb
canals que tenen una amplada de banda de 174 kHz. Si el sistema utilitza una modulació
2-ASK amb una taxa de transmissió de 250 kbps i desitgem una probabilitat d’error de
bit Pb = 10−5 , quina serà la distància màxima de comunicació si assumim un model
de propagació log-distància amb γ = 3.0? Assumeix que les antenes tenen un guany
negligible (GT X = GRX = 0 dB), que el sistema treballa a temperatura ambient (23◦ C),
que la figura de soroll és de 6 dB, i que la potència transmesa és de 20 mW.

Pàgina 10 de 11
 Fonaments de Xarxes (Part 2) - Treball Asíncron 2

Activitat 4 (2.5 punts)

Suposem un sistema de telefonia cel·lular que opera a la banda 900 MHz en un entorn
urbà. L’antena de l’estació base està situada a una alçada de 40 metres i el terminal mòbil
a una alçada de 1.5 metres. Calcula l’atenuació introduïda pel canal de comunicació a una
distància de 1000 metres i de 10000 metres de l’estació base segons el model d’Okumura-
Hata. Compara el valor de l’atenuació obtinguda amb el valor del model de propagació
log-distància amb un coeficient γ = 3.5. Discuteix els resultats obtinguts.

Activitat 5 (3 punts)
Suposem un sistema de telefonia cel·lular de segona generació (2G, GSM) que està des-
plegat en una ciutat mitjana (Equació 14). El sistema opera a la banda de 915 MHz,
amb canals de 200 kHz, utilitza una modulació 2-FSK, i permet una taxa de transmissió
de 160 kbps. L’estació base està situada a una alçada de 60 metres i té antenes amb
un guany de 3 dB. Per la seva banda, els terminals mòbils estan situats a una alçada de
1.8 metres i la seva antena té un guany de 0 dB. Finalment, assumeix que el sistema de
comunicació treballa a temperatura ambient (23◦ C) i que la figura de soroll és de 9 dB.
Ens demanen:

1. Quin és el nivell de potència de soroll que esperem tenir en el canal de comunicació?

2. Quina és la relació senyal-a-soroll del receptor si el sistema de comunicació només

tolera perdre un de cada 1000000 bits?

3. Assumint que el terminal mòbil té una SNR de 12 dB, determina quina és la sensi-
bilitat del receptor.

4. Assumint una sensibilitat de -99 dBm, quina potència ha de transmetre l’estació

base per cobrir un radi d’1 km? Utilitza el model d’Okumura-Hata per calcular-ho.

Format i data d’entrega

Aquesta activitat s’ha de realitzar a mà, escanejar en format PDF i penjar a l’apartat
corresponent del Campus Virtual. No s’acceptarà cap altre format de document ni cap
altre mitjà d’entrega. La data d’entrega d’aquesta activitat és el 15 de desembre de
2023 a les 23:59h. En cas d’entrega amb retard de l’activitat sense la deguda justificació,
s’aplicarà una penalització de 0.5 punts/dia.

Pàgina 11 de 11