I Out 0

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA DE TELECOMUNICACIO
DEPARTAMENT DE TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

MICROONES, PRIMAVERA 1997-98
EXAMEN FINAL
PROFESSORS: A. AGUASCA, A. COMERON
I. CORBELLA, N. DUFFO Barcelona, 25 de juny de 1998
Cal realitzar només tres dels quatre problemes proposats
Temps: 3 hores. Comenci cada exercici en un full apart.
PROBLEMA 1
En un cuadripolo pasivo, recíproco y sin pérdidas, si se conecta la puerta 2 a una
resistencia de 50Ω , el coeficiente de reflexión de entrada en la puerta 1, referido a 50Ω ,
es Γi=0,45∠26,5º. Y si se conecta la puerta 1 a una resistencia de 50Ω , entonces el
coeficiente de reflexión de salida en la puerta 2 es de Γout=0,45∠50º.
a) Calcular los cuatro parámetros S referidos a Z0=50Ω del cuadripolo en módulo y fase.
b) Si el cuadripolo está formado por una línea de transmisión de longitud λ/4 e
impedáncia característica Z0’≠Z0, conectada a las puertas con tramos de línea de
impedáncia característica Z0=50Ω y longitudes l1 y l2 (ver figura), calcular Z0’, l1/λ y
l2/λ.
l1 λ/4 l2
1 Z0 Z0’ Z0 2
PROBLEMA 2
El sistema de la figura se utilitza para la medida de la impedáncia compleja de cargas ZL,
a partir del factor R, definido como R=b3’/ b3. La señal b3’se recoge en el acceso 3 de un
circulador ideal, mientras que b3 se obtiene en un divisor de Wilkinson, también ideal.
a) Escrivid les matrius de les dues xarxes emprades en el sistema (divisor i circulador).
b) Trobeu l’expressió que relaciona el terme R amb el coeficient de reflexió al pla de
referència de l’accés 2’del circulador Γ2’, i també amb el de la càrrega ΓL
c) Si en el lloc de la càrrega s’hi connecta un curtcircuit, el terme R mesurat val
Rcc=1∠-8º, mentre que si se li connecta la càrrega ZL llavors R=0,46∠-76º. Trobeu la
longitud l (en termes de λ) del tram de línia i el valor de la càrrega ZL (Z0=50Ω ).
PROBLEMA 3
El circuit de la figura és un commutador
de dues vies a diodes PIN controlat pel
corrent continu IDC.
a) Considerant els diodes ideals
(curtcircuit en directa i circuit obert en
inversa), calculeu els paràmetres S del
circuit referits a Z0=50Ω , tenint en
compte el sentit indicat per a IDC
b) Suposant ara que la resistència en
alterna dels diodes PIN, per polarització directa, és Rj=27,4/IDC (IDC en mA i Rj en Ω );
mentre que en polarització inversa són circuits oberts ideals, determineu el valor del
corrent de polarització IDC que cal per tal que la pèrdua d’inserció en la via commutada
sigui de 1 dB. En aquest apartat es considera un generador canònic a la porta 1, i
impedàncies Z0=50Ω a les 2 i 3.
c) Calculeu la pèrdua de retorn a la porta 1 en la situació de l’apartat anterior.
PROBLEMA 4
Els paràmetres S del transistor NE02135 a 1,5 GHz i amb les condicions de VCE =10 V,
IC=20mA són els següents:
 0,64∠160º 0,04∠ 50º 
[]
S =
 4∠ 65º 0,2∠ − 45º

El valor de ΓS que proporciona màxim guany (sense fer aproximacions) és
ΓS=0,71∠-160º. Es desitja fer un amplificador seguint l’esquema de la figura, on totes les
línies són microstrip amb εref =4:
a) Trobeu les longituds l1 i l2 que sintetitzen ΓS

b) Quin valor ha de tenir ΓL per tal que el guany GT sigui màxim?
c) Trobeu els valors de l3 i Z0’que proporcionen aquest guany.
d) Calculeu el guany total obtingut així com la pèrdua en dB que hagués suposat fer
l’aproximació unilateral.
2 2 2
(1 − Γs ) s 21 (1 − ΓL )
GT = 2
(1 − s11Γs )(1 − s 22 ΓL ) − s12s 21Γs ΓL
MICROONES, TARDOR 1998-99
EXAMEN FINAL
N. DUFFO, LL. PRADELL Barcelona, 15 de gener de 1999
PROBLEMA 1
En el circulador utilitzat en el sistema de la figura, el qual presenta un comportament no
ideal segons la matriu S adjunta (referida a Z0), hi connectem un generador d’impedància
interna Z0 a l’accés 1, a l’accés 2 una càrrega ZD, i a l’accés 3 una ZL= Z0=50Ω , la qual és
la sortida de l’estructura:
a) Trobi els coeficients de reflexió d’entrada
a 1 (ΓIN) i de sortida a 3 (ΓOUT).
b) Calculi el Guany de Transferència de
Potència (GT) des de l’accés 1 cap a
l’accés 3.
c) En el cas que la càrrega de l’accés 2
sigui activa (dispositiu de resistència
negativa) l’estructura pot utilitzar-se com amplificador. Si α= 0,1∠0º β=0,9∠0º i
γ=0,1∠0º, trobi un valor de ΓD i ZD per a que el guany GT sigui de 10dB.
PROBLEMA 2
a1 Zo
La figura 1 representa esquemàticament un circuit format
per dos acobladors direccionals ideals idèntics de línies 1 acoblador 1 2
acoblades units per dues línies d’impedància característica bm
Z 0 , igual a la impedància de referència dels acobladors, i de
línia n
la mateixa longitud elèctrica β l = θ . Quan una ona a1 línia m θ θ
incideix per l’accés 1 del circuit, en la unió de la línia m amb
l’acoblador 1 apareix només una ona progressiva bm que es bn
propaga cap a l’acoblador 2, i en la unió de la línia n amb 3 acoblador 2 4
l’acoblador 2 només una ona progressiva bn que es propaga Zo Zo
cap a l’acoblador 1.
a) Calculeu bn en funció de bm a la freqüència que fa que
Figura 1
la longitud de l’acoblador sigui λ/ 4 . (Nota: per a un
acoblador direccional de línies acoblades de longitud elèctrica φ amb la numeració
d’accessos de la figura 2 es té
jα sinφ 1 2
s31 =
1 − α 2 cos φ + j sinφ
3 4
i
Figura 2
1− α 2
s 21 = , amb α real i positiu).
1 − α 2 cos φ + j sinφ
b) En les mateixes condicions de l’apartat anterior, calculeu bm en funció de a1 i θ .
c) En les mateixes condicions que a l’apartat a), calculeu la mínima longitud elèctrica θ
de les línies que uneixen els dos acobladors que maximitza bm .
d) En aquesta situació, calculeu la matriu []

s del circuit de la figura 1.
e) Si el circuit de la figura 1 ha estat realitzat en strip-line sobre un substrat de ε r = 2,17 ,
¿quina serà la longitud en mil·límetres de les línies m i n i la longitud dels acobladors
direccionals perquè es donin les condicions dels apartats a) i c) a 10 GHz?
PROBLEMA 3
Es vol dissenyar un filtre passa-banda Txebisxev, mitjançant trams de línia de transmissió
i inversors de impedàncies, amb les següents especificacions:
Banda de pas: entre f1=1,9GHz i f2=2,1GHz, amb arrissat constant de 3dB.
Banda atenuada: amb una atenuació superior a 35dB per sobre de fa=2,5GHz.
a) Determini la plantilla del model passa-banda i trobi, a partir del gràfic i la taula adjunta,
el prototipus passa baix d'ordre menor possible.
b) Trobi el filtre passa-banda (Valors de les constants d’inversió i longitud dels trams de
línia necessaris) a partir del prototipus passa-baix anterior, mitjançant línies de
transmissió i inversors de impedància.
c) Si, finalment, les reactàncies dels inversors es fan mitjançant stubs d’impedància Z0
acabats en curtcircuit, calculi totes les longituds (tant dels stubs com la distància entre
ells). Totes les línies tenen εref = 2.2.
πW πW πW
K 01 = , ... , K i ,i + 1 = , ... , K n ,n + 1 =
2 g1 2 gi gi+ 1 2 g n g n+ 1
1 − K ij
2
1 2
βlij = tan − 1 B ij =
2 B ij K ij
PROBLEMA 4
La figura representa l’esquema d’un amplificador a la freqüència de 5 GHz. Les xarxes
d’adaptació estan realitzades en stripline sobre un dielèctric de constant εr = 4. La matriu
de paràmetres (S) referida a 50 Ω del transistor és:
0.6 ∠150 º 0.04 ∠ 30 º 

[]
S =
3.0 ∠ 60 º 0.7 ∠− 45º 
i el seu coeficient òptim de soroll és Γopt = 0.5 ∠180º
ΓS ΓL
l2 7,5 mm
(Zo)
(S) (90.4 Ω )
(Zo)
l1
(Zo)
13.3 mm
(Zo)
(Zo)
Zo = 50 Ω
a) Calculeu el coeficient de reflexió de càrrega, ΓL

b) El ΓL calculat a l’apartat anterior, dóna lloc a comportament estable ? Per què ?
c) Calculeu les longituds l1 i l2 de la xarxa d’entrada per obtenir mínim soroll. De les
possibles solucions, considereu únicament la que proporciona longituds l1 i l2 mínimes.
d) Calculeu el guany unilateral de l’amplificador en les condicions dels apartats anteriors
GT =
(1 − ΓS
2
)S (1 −
21
2
ΓL
2
)
(1 − S11 ΓS )(1 − S 22 ΓL ) − S 12 S 21 ΓS ΓL
2
EXAMEN FINAL
N. DUFFO Barcelona, 10 de juny de 1999
PROBLEMA 1
Es desitja determinar el valor d’una impedància Z3 construint un pont d’impedàncies basat
en un híbrid de 180º el qual s’ha connectat amb els següents elements:
- A la porta 1 es connecta el generador de senyal
- A la porta 2 un detector adaptat
- A la porta 3 la impedància a determinar Z3
- A la porta 4 un atenuador i un desfasador variables
L’esquema del circuit complet és aquest:
Zo 1 3
0º
Γ3
0º 0º
2 4
At Desf
α φ CC
180º Γ4
A continuació s’han fet dues mesures:

- Amb l’atenuador a zero (L=0dB) s’observa un màxim de potència detectada a la porta
2 quan φ= 30º
- Canviant el desfasament convenientment i modificant l’atenuació s’observa que quan
aquesta es igual a 2.37 dB el detector presenta un nul.
a) Determini la potència P2 en funció del coeficient de reflexió a la porta 3 Γ3 així com del
coeficient de reflexió a l’entrada de l’atenuador Γ4.
b) A la vista del resultat del apartat anterior, quin és el mecanisme de funcionament
d’aquest pont?
c) A partir de les mesures realitzades, trobi quant val la impedància Z3.
PROBLEMA 2
L’estructura de la figura pot actuar com atenuador (referit a Z0=50Ω ) sota uns determinats
valors de Z0’i R, amb l=λ/4.
a) Trobi la condició que han d’acomplir Z0’ i R per que la xarxa sigui un atenuador.
Escrigui raonadament la matriu S de la xarxa.
b) Calculi els seus valors concrets per a que l’atenuador sigui de 10dB.
c) Si aquest atenuador de 10dB es col.loca entre una càrrega ZL= 25+j25Ω i un
generador (canònic), determini la millora de l’adaptació que veu el generador.
PROBLEMA 4
Les xarxes d’adaptació a l’entrada i sortida del transistor, considerat unilateral, han estat
calculades per que l’amplificador presenti màxim guany a la freqüència de 2GHz. De
l’amplificador se sap que presenta un Guany GTUmax= 9.1dB.
a) Trobi els valors en mòdul i fase dels paràmetres S11 i S22, així com només el mòdul de
S21, tots ells referits a Z0=50 Ω .
b) A partir dels cercles de factor de soroll del transistor determini quin valor de F
presentarà l’amplificador.
c) Determini quina pèrdua de guany significaria haver dissenyat l’amplificador si treballés
sota condició de factor de soroll mínim.
Dades: Línies de transmissió de Z0=50 Ω , amb εreff=4. l1=11,3mm, l2=6,1mm.
GT =
(1 − ΓS
2
)S (1 −
21
2
ΓL
2
)
(1 − S 11ΓS )(1 − S 22 ΓL )− S 12 S 21ΓSΓL
2
EXAMEN FINAL
PROFESSORS: A. AGUASCA, A. COMERON,
I.CORBELLA, N. DUFFO Barcelona, 19 de gener de 2000
PROBLEMA 1
A la figura A es representa l’esquema de línies microstrip d’una xarxa de dos accessos.
a) Fent us de la simetria del circuit, calculeu la matriu [S] referida a Z0 (accessos 1 i 2 a la unió
de les línies), per a les freqüències f0 i 2f0, sent f0 la freqüència per a la qual l=λ/4. Totes les
línies tenen impedància igual a Z0.
b) Amb l’ajut de les matrius obtingudes, calculeu la relació PL / Pavs (potència a la càrrega /
potència disponible de generador) a ambdues freqüències a la situació de la figura B
2l Z0
Z0 1 2 Z0
1 2
l
Figura A Figura B
PROBLEMA 2
Un divisor de potència tipus Wilkinson té carregades les sortides 2 i 3 amb dues impedàncies
genèriques ZL2 i ZL3, mentre que a l’entrada 1 s’hi connecta un generador canònic. La impedància
de referència de l’estructura és Z 0 = 50 Ω .
a) Escriviu la matriu de paràmetres S del divisor.

b) Determineu el coeficient de reflexió d'entrada Γin1 que presenta l'accés 1 en funció dels
coeficients de reflexió de càrrega ΓL 2 i ΓL 3 als accessos 2 i 3 respectivament.
c) Determineu les potències dissipades a les càrregues als accessos 2 i 3 en funció de la

potència P1+ associada a l'ona a1 que incideix sobre l'accés 1.
d) Si el generador canònic és de potència disponible PDISP , determineu P1+ i P1− .
e) Si Z L 2 = 50 + j50Ω i Z L 3 = 25 − j 25Ω , i PDISP = 100 mW , determineu la potència dissipada a

cada una de les càrregues i la potència dissipada a l'interior del divisor.
PROBLEMA 3
En el circuit de la figura un híbrid de 90º ideal és utilitzat com a acoblador direccional per mesurar
els paràmetres S d’un quadripol, el qual se sap que és passiu i simètric. Les tensions complexes
VA i VB definides al circuit tenen els següents valors (en Volts):
VA = 1.25 ∠ 48º VB = 2.12 ∠ 20º
i les línies se suposen totes amb dielèctric aire.
a) Escriviu la matriu de paràmetres S de l’híbrid de 90º referits a 50Ω
b) Calculeu les ones incidents a les tres càrregues de 50Ω en funció dels paràmetres S del
quadripol i de l’ona inicial del generador bs
c) Calculeu tots els paràmetres S del quadripol, en mòdul i fase referits a 50Ω .
50Ω 0.1λ 0.15λ

90º [S] 50Ω
10 V 1 3 50Ω 50Ω VB
0º 0º 1 2
50Ω VA 2 4 50Ω
90º
PROBLEMA 4
Un transistor MESFET té els següents paràmetres referits a Z 0 = 50 Ω a la freqüència de 6 GHz
 0 , 67 ∠ 180 º 0 , 075 ∠ − 55 º 
per a un punt de polarització donat: [s ]=   , Γopt = 0,58 ∠180 º .
 1 , 74 ∠ − 25 º 0 , 60 ∠ 180 º 
Es vol fer un disseny d’amplificador per al màxim guany compatible amb el mínim soroll:
a) Quina impedància de font Z s ha de presentar al transistor la xarxa d’adaptació d’entrada?
b) Quin coeficient de reflexió de càrrega ΓL ha de presentar al transistor la xarxa d’adaptació de

sortida?
c) Raoneu si els coeficients de reflexió presentats al transistor poden donar lloc a inestabilitats.
d) Quin és el valor màxim guany compatible amb el mínim factor de soroll?
e) A la xarxa d’adaptació d’entrada, determineu l en termes de longitud d’ona i Z ' 0 .
f) Si el stub en circuit obert de longitud l1 i el tram de línia de longitud l 2 de la xarxa d’adaptació

de sortida tenen ambdós impedància característica Z 0 = 50 Ω i es realitzen sobre microstrip
amb ε ref = 1,91 , determineu l1 i l 2 en termes de longitud d’ona i en mm .
g) En la realització en microstrip, raoneu si la línia de la xarxa d’adaptació d’entrada serà més

ampla o més estreta que les de la xarxa d’adaptació de sortida.
Notes:
(1 − Γs
2
)s 21
2
(1 − ΓL
2
)
l l1 Z0 GT = =
Z0 l2 (1 − s 11 Γ s )( 1 − s 22 Γ L )− s 12 s 21 Γ s Γ L
2
(1 − Γs
2
)s 21
2
(1 − ΓL
2
)
Z0 Z0 =
Z '0 (1 − s 11 Γ s ) 2
(1 − Γ L Γ out ) 2
Γs ΓL Xarxa 1 − s 11 − s 22 + s 11 s 22 − s 12 s 21
2 2 2
Xarxa d’adaptació K=
d’adaptació 2 s 12 s 21
d’entrada
de sortida
EXAMEN FINAL
PROFESSORS: A. AGUASCA, I. CORBELLA
N. DUFFO, LL. PRADELL Barcelona, 19 de juny de 2001
PROBLEMA 1
El circuit de la Figura 1 està format per una línia de transmissió ideal de longitud λ/4 i
admitància característica Y01, carregada a l’entrada i sortida per stubs ideals de longitud
λ/8, admitància característica Y02 , i acabats en circuit obert tots dos, o bé curtcircuit tots
dos.
a) Calculeu la relació que hi ha d’haver entre Y01, Y02 i Y0 per tal que S11 = 0 (per a
ambdós casos de càrregues dels stubs), on Y0 és l’admitància de referència de la
matriu de paràmetres S del circuit.
b) En la condició de l’apartat a), calculeu el paràmetre S21 del circuit (també per a amdós
casos).
c) Utilitzeu els resultats anteriors per calcular la matriu de paràmetres S de l’híbrid de la
Figura 2, tot aplicant la propietat de simetria de l’híbrid respecte al pla AA’.
d) Si Y0 = 1/50 (Ω-1), calculeu les admitàncies característiques Y01, Y02 necessàries per tal
que, en les condicions de la figura 2, la càrrega ZL4 (= Z0) dissipi una potència (PL4)
que sigui la meitat de la dissipada per ZL2 (= Z0), es a dir, PL4 = (1/2)·PL2
λ/4
Yo1 2
2
Yo 2
Yo
λ/8 λ /8
curtcircuit o circuit obert
Figura 1
Zo (Y01)
1 2
ZL2 = Zo
A A'
λ/4
4
(Y02) (Y02)
Zo
3 (Y01) 4
Zo ZL4 = Zo
λ/4
Figura 2
PROBLEMA 2
Es tracta de dissenyar un filtre passa-banda amb línies microstrip sobre substacte CuClad
217, de característiques:, h=0.25mm εreff=1.88 per a Zo=50Ω i εreff=1.75 per a Z0=100Ω.
El filtre a dissenyar està centrat a 1.45GHz, amb un ample de banda de 145MHz, tipus
Chebychev, d’arrissat 0.5dB a la banda de pas. Les línies dels stubs són de 100Ω, i la
resta de 50Ω. La impedància dels accessos és de 50Ω.
a) Calculi les dimensions l1,l2, i l3, d1, d2, d3 i d4,en mm, del filtre, i els valors equivalents
de les bobines en nH.
b) Calculi la atenuació (en dB) que presentarà el filtre a la freqüència de 1.15GHz.
1 2 πW π W πW
φ = arctg ; K 01 = L K i i +1 = L K n n +1 = ;
2 B 2 g1 2 g i g i +1 2 g n g n +1
1− K 2
1 ω ω0 
B = ; ω ′=  − 
K W ω0 ω 
 
... n=7 n=6 n=5 n=4

70
n=3
CASE OF LAr =0.5
60
50
40 n=2
LA (dB)
30
20
n=1
10
0
-2 -1 0 1
10 10 10 10
|ω'/ω1'|-1
n g1 g2 g3 g4 g5 g6 g7 g8 g9 g10 g11
1 0.6987 1.0000
2 1.4029 0.7071 1.9841
3 1.5963 1.0967 1.5963 1.0000
4 1.6704 1.1925 2.3662 0.8419 1.9841
5 1.7058 1.2296 2.5409 1.2296 1.7058 1.0000
6 1.7254 1.2479 2.6064 1.3136 2.4759 0.8696 1.9841
7 1.7373 1.2582 2.6383 1.3443 2.6383 1.2582 1.7373 1.0000
8 1.7451 1.2647 2.6565 1.3590 2.6965 1.3389 2.5093 0.8795 1.9841
9 1.7505 1.2690 2.6678 1.3673 2.7240 1.3673 2.6678 1.2690 1.7505 1.0000
10 1.7543 1.2721 2.6755 1.3725 2.7393 1.3806 2.7232 1.3484 2.5239 0.8842 1.9841
Valors dels elements per a filtres de Chebychev amb g0 = 1, ω1’=1 i amb un arrissat
de 0.5 dB a la banda de pas.
PROBLEMA 3
L’estructura de la figura és una xarxa que es basa en la combinació de dos filtres passa
banda i dos híbrids de 90º i 3 dB. Per a aquesta estructura, carregada com s’indica, es
disposen dos generadors a freqüències f1 i f2 tal com indica la figura.
Z0 1 2 1 2 Z0
90º 90º
@ f1 0º 0º 0º 0º @ f2
90º 90º
3 4 3 4
ZL=Z0
Z0 H1 H2
1 Indiqueu quina és la matriu S dels híbrids (suposats idèntics i ideals a les dues
freqüències), així com les seves propietats.
2 Si els filtres es suposen ideals (sense pèrdues, simètrics), idèntics ,a la freqüència f1
presenten atenuació de 0 dB (pèrdues de retorn infinites) i a la freqüència f2
presenten unes pèrdues de retorn de 0 dB, indiqueu la matriu S (en mòdul) per a les
dues freqüències.
3 Dibuixeu l’equivalent del circuit de la figura, a cada freqüència
4 Calculeu la potència que es dissipa a les dues càrregues, per a les dues freqüències,
en funció de les potències disponibles dels dos generadors.
PROBLEMA 4
El circuit de la figura és un oscil·lador fet amb un transistor MESFET realimentat. La
impedància vista des del drenador (Zd) és de part real negativa i no lineal. En funció de
l’amplitud de corrent I, pren els següents valors:
I(mA) Zd (Ω)
32,5 -30-j10
63,1 -20-j11
112,3 -10-j13
126,2 -5-j15
a) Dibuixeu sobre la carta de Smith, per a Z0= 50Ω la línia de dispositiu (variació de -Zd
en funció del corrent).
b) Trobeu la longitud de la línia relativa a la longitud d’ona (l/λ) per tal que es produeixi
oscil·lació.
c) Calculeu la potència (en dBm) i la freqüència (en GHz) d’oscil·lació per al punt anterior
sabent que l=6,4 mm i εreff=4.
d) El disseny anterior, és de màxima potència?. Raoneu la resposta.
Zd
I l
l1
Z0 Z0
Z0
L
Z0
λ/8
MICROONES, GENER 2003
EXAMEN FINAL
I. CORBELLA, N. DUFFO Barcelona, 10 de gener de 2003
PROBLEMA 1
La figura mostra el circuit equivalent aproximat d’una transició coaxial-microstrip.
1 ℓ 2
Coaxial Z0 C Microstrip
Γin ΓL
Mesures de laboratori permeten determinar el coeficient de reflexió a l’entrada per a

diverses condicions de càrrega.
a) Calculeu la matriu S referida a Z0 =50Ω i als plans 1 i 2.
b) Trobeu les expressions de ℓ i C en funció de dues mesures de Гin : una amb
curtcircuit (ГL=-1) i altre amb una càrrega adaptada (ГL=0).
c) Calculeu els valors de ℓ (en termes de λ) i C per a les següents mesures fetes a
1,5GHz:
Гin (ГL = -1)=1 ∠90º
1
Гin (ГL = 0)= ∠153.4º
5
d) Calculeu les pèrdues de retorn i les pèrdues d’inserció de la transició per a 1,5 GHz
PROBLEMA 2
La figura 1 presenta el circuit equivalent, en les proximitats de la freqüència central, d’un
filtre passa-banda d’ordre 1 realitzat amb línies acoblades.
a) Sabent que l’ample de banda a 3 dB

R =1 d’un filtre fet amb un circuit ressonant
+
paral·lel és aproximadament
J L C J R =1 ∆ f = 1
, on RT té en compte la
2π C RT
resistència de càrrega i la interna del
Fig. 1 generador, determineu el valor de J en
funció de ∆ f i C .
b) Quantes seccions de línies acoblades es necessiten per realitzar el filtre? Quina ha
de ser la longitud de cada secció en termes de la longitud d’ona λ0 a la freqüència central
del filtre? Dibuixeu esquemàticament les pistes del filtre realitzat en strip-line.
c) Si la freqüència central del filtre ha de ser f 0 = 4 GHz , i el filtre es realitza en strip-line

amb un substrat de constant dielèctrica relativa ε r = 2,17 , quina ha de ser la longitud de
cada secció de línies acoblades?
d) Si l’ample de banda del filtre ha de ser ∆ f = 400 MHz , les impedàncies de càrrega i
generador són R = 50 Ω i les seccions de línies acoblades compleixen la condició
d’adaptació per a Z 0 = 50 Ω , determineu Z 0e i Z 0o
π Z − Z 0o J
(Notes: C = , 0e = ).
2 ω0 Z 0 e + Z 0 o 1+ J 2
e) Utilitzant les gràfiques de la figura 2

determineu aproximadament l’amplada de les
línies acoblades i la seva separació si el gruix del
substrat és b = 2,54 mm .
Fig. 2
PROBLEMA 3
El circuit de la figura és un modulador d’amplitud digital de dos nivells que funciona a
10GHz. L’híbrid té continuïtat elèctrica (DC) entre totes les seves portes i els diodes PIN
són idèntics i es poden modelar en AC de la següent manera: En polarització directa
equivalen a una resistència de valor Rj=0.025/IDC (Ω), essent IDC el corrent de polarització i
expressat en A, i en polarització inversa o nul·la equivalen a un condensador de 0.1 pF.
a) Expliqueu la funció que realitzen els condensadors C i la inductància L, i indiqueu
les limitacions que impliquen en la freqüència dels generadors vg i vm. Quin dels
dos generadors és el senyal modulador i quin la portadora?
b) Dibuixeu el circuit equivalent a la freqüència de vg pels dos nivells de tensió de vm,
tot indicant els valors dels elements de circuit que hi intervenen. (Nota: per aquest
càlcul negligiu la tensió DC que cau en cada un dels diodes).
c) Calculeu el guany de transferència de potència del circuit pels dos nivells anteriors
de tensió.
d) Feu un dibuix esquemàtic de la realització del circuit utilitzant línies microstrip
(híbrid branch-line) tot indicant longituds elèctriques i impedàncies característiques
de les línies.
ZL =50Ω C -90º PIN 50Ω
vm
180º 180º 5V
t
50Ω C -90º PIN 50Ω
Vg L
vm
350Ω
PROBLEMA 4
Donat el transistor de la figura, del qual es coneixen els Cercles de Guany Constant (a
l’entrada i a la sortida) i els de Factor de Soroll constant, s’adapta a la freqüència de 2GHz
amb les xarxes indicades, on les línies de transmissió tenen les longituds indicades.
a) Trobi els valors dels paràmetres S11, S22, Γopt del transistor, així com els valors de
guany unilateral GTU i el factor de soroll, associats a les xarxes d’adaptació
indicades si S21=8∠-90º.
b) Justifiqui i trobi les modificacions que caldria fer per aconseguir mínim factor de
soroll. Quin serà el guany GTU associat?.
c) Justifiqui i trobi les modificacions que caldria fer per aconseguir màxim guany
unilateral GTUmax.
DADES:
Totes les línies de transmissió representades són microstrip, amb les següents
característiques,Z0=50Ω; Z0’=80Ω; l1=0.25λ; l2=0.276λ; l3=0.118λ; l4=0.099λ
GTU =
(1− | Γ | ) ⋅ | S
g
2
21 (
|2 ⋅ 1− | ΓL |2 )
| 1 − S11 Γg | ⋅ | 1 − S22 ΓL |
2 2
Els cercles de guany a l'entrada són: 2.5dB, 2dB 1dB 0dB

Els cercles de guany a la sortida són: 1.5dB, 1dB 0.5dB 0dB
Els cercles de Fsoroll són: 1dB, 2dB, 3dB, 4dB
DADES:
Totes les línies de transmissió representades són microstrip, amb les següents
ENTRADA
característiques,Z0=50Ω; Z0’=80Ω; l1=0.25λ; l2=.0.276λ; l3=0.118λ; l4=.099λ
GTU =
(1− | Γ | ) ⋅ | S
g
2
21 (
|2 ⋅ 1− | ΓL |2 )
| 1 − S11 Γg | ⋅ | 1 − S22 ΓL |
2 2
SOROLL SORTIDA
SOROLL SORTIDA
ENGINYERIA DE TELECOMUNICACIÓ
EXAMEN FINAL
Data de publicació de notes provisionals:2 de juliol

Data límit per a al·legacions:3 de juliol
Data de publicació de notes definitives:4 de juliol

PROBLEMA 1
a) Deduïu les expressions del paràmetres S, referits a una impedància genèrica Z0,
d’una línia de transmissió de longitud λ/4 i impedància característica Z01, indicant
clarament els passos seguits.
b) La figura mostra un biport format per dues línies de transmissió de longitud λ/4
connectades en cascada, d’impedàncies característiques Z01 i Z02, respectivament.
1) Calculeu la relació Z01/Z02 necessària (valor numèric) per tenir una

impedància d’entrada a la porta 1 ZIN1= 2Z0 quan la porta 2 està acabada
amb Z0. (Z0 = 50Ω)
2) Per la condició del subapartat 1) anterior, calculeu els paràmetres S,
referits a la impedància Z0, del biport de la figura. S’ha d’arribar a valors
numèrics.
λ/4 λ/4
1 Z01 Z02 2
PROBLEMA 2
El nucli d’un sistema Transmisor-Receptor RADAR es pot basar en l’esquema de la figura
1, on a l’accés 1 del circulador ideal es connecta el generador que subministra el senyal
que serà radiat a l’espai per l’antena (connectada a l’accés 2 del circulador). Per altre part,
el senyal que es rebi per l’antena (provinent per exemple d’un blanc que reflecteix part del
senyal radiat) serà mesurat amb un receptor col·locat a l’accés 3 del circulador.
a) En el cas que no existeixi cap blanc en el camí del senyal radiat (es a dir, no entra
senyal per l’antena), i per les condicions apuntades en el dibuix 1, determini el valor
del senyal, en mòdul i fase, relatiu a l’ona de potència que entra al circulador per 1,
que es recull en el receptor si l’antena presenta un coeficient de reflexió ΓL .
Donat que aquest senyal es rebrà encara que no existeixi un objecte que reflecteixi senyal
davant l’antena, caldrà eliminar aquesta interferència. Una possible solució es basa en
l’esquema de la figura 2, on els dos acobladors direccionals, el desfasador variable i
l’amplificador de guany controlable son ideals i de matriu S com les indicades.
b) Segons aquest esquema, i per a un coef. de reflexió d’antena ΓL, trobi el nou valor
de la ona de potència que es recull en el receptor (a la sortida 4 de l’acoblador que
connecta amb el receptor).
c) Particularitzi els valors de la fase del desfasador i del guany de l’amplificador per
aconseguir fer-la nul·la.
0 0 1 jα 
0 0 jα 1 
[S ]ACOBLADOR =  ; α << 0
1 jα 0 0
 
 jα 1 0 0
 e jφ 
[S ]AMPLIF = 
0 0
[S ]DESFASADOR =  0jφ 
e 0  A∠ 0 º 0
PROBLEMA 3
El circuit de la figura és l’esquema d’un filtre passa banda realitzat en tecnologia
microstrip. Les freqüències de tall d’aquest filtre són f1=1.9 GHz i f2=2.1 GHz i per a totes
les Z0=50 Ω i εreff=1.93.
6.86 mm 6.86 mm
l l
3.04 mm
a) Determineu la freqüència central i l’ample de banda relatiu del filtre

b) Calculeu les susceptàncies equivalents dels stubs i la longitud dels dos trams de
línia que han de tenir cada un d’ells a cada costat per tal de sintetitzar inversors
d’impedàncies. Calculeu també les longituds l de la figura (nota: el dibuix no és a
escala).
c) Calculeu la constant normalitzada dels inversors ( K ) que formen les susceptàncies
i els trams de línia calculats a l’apartat anterior.
d) Calculeu els elements del prototip passa baixos.
e) Utilitzant la gràfica adjunta, calculeu aproximadament l’atenuació que té aquest
filtre a 1.56 GHz
Chebyshev filter. r=0.3dB
90
n=4
80
70
60 n=3
Attenuation (dB)
50
40
n=2
30
20
10 n=1
0
-1 0 1
10 10 10
|ω'/ω'c|-1
πW π W πW
K 01 = L K i i +1 = L K n n +1 = ;
2 g1 2 g i g i +1 2 g n g n +1
1 2 1− K 2 ω ′ 1  ω ω0 
φ = arctg ;B = ; = −
2 B K ωc′ W  ω0 ω 
PROBLEMA 4
La figura representa l’esquema d’un amplificador de dues etapes a la freqüència de 5 GHz

fet amb dos transistors idèntics. Les xarxes d’adaptació estan realitzades en stripline
sobre un dielèctric de constant εr = 4. La matriu de paràmetres (S) referida a Z0= 50 Ω del
transistor és:
[S ] = 
0.4 ∠150 º 0 
 3.0 ∠60 º 0.64 ∠−90 
i el seu coeficient òptim de soroll és Γopt = 0.5 ∠150 º
ΓL
ΓS l3 λ/4 l4
l5
l2 C
(Zo)
(S) (S)
(Zo) (Zo) (Zo) (Zo)
(Z’o)
l1
(Zo)
(Zo)
Zo = 50 Ω
a) Si la primera etapa es vol dissenyar per a mínim soroll, trobeu un parell de longituds ℓ1
y ℓ2 que ho fan possible.
b) Si l’etapa de sortida es vol per a màxim guany, calculeu ΓL i trobeu una possible solució
per als valors de ℓ5 i la capacitat C.
c) Dissenyeu l’etapa del mig per aconseguir màxima transferència de potència des del
primer transistor fins al segon.
EXAMEN FINAL
I. CORBELLA, N. DUFFO, Barcelona, 16 de gener de 2004
Data de publicació de notes provisionals: 26 de gener

Data límit per a al·legacions: 28 de gener
Data de publicació de notes definitives:30 de gener

PROBLEMA 1
a) Per a les dimensions i valors establerts, trobeu TOTS els paràmetres S de la xarxa
de tres accessos a la freqüència de 3GHz. Quines són les pèrdues de retorn i les
pèrdues d’inserció (dB) entre 1 i 2 ó 3 ?. Suggeriment : tingueu en compte que,
donada la simetria del circuit, si les portes 2 i 3 es carreguen idènticament, el
corrent que circula pel punt A ha de ser nul (circuit obert virtual).
b) Determineu raonadament la impedància de les dues càrregues (idèntiques) que cal
posar als accessos 2 i 3 perquè 1 estigui totalment adaptat.
c) En el cas de treballar a 6GHz, quina és la matriu de paràmetres S de la xarxa?.
Dades:Línies de trans. STRIPLINE

εr=4
Z0=50Ω
Z0’=100Ω
A
PROBLEMA 2
Es vol dissenyar un inversor de impedàncies fent servir dues línies acoblades stripline
amb dielèctric de permitivitat εr = 9.6.
w s w l
1 2
b
εr
3 4
Els paràmetres [S] de les línies acoblades són:

0 S12 S13 0
S 0 0 S13 
[ S ] =  S12 0 0 S12 
13
 
 0 S13 S12 0 
on
1−α 2
S12 =
1 − α 2 cos β l + j sin β l
jα sin β l
S13 =
Z 0e − Z 0o
α=
Z 0e − Z 0o
a) Si es vol tenir un màxim d’acoblament a la freqüència f0=1GHz, quina ha de ser la

longitud ℓ? (Trobeu la solució més curta). Quina condició han d’acomplir Z0e i Z0o
per tal que els paràmetres S siguin aquests?
b) Trobeu els paràmetres S del circuit de dues portes format per les dues línies
acoblades on s’han deixat les portes 2 i 3 en circuit obert i la longitud ℓ és la de
l’apartat anterior.
c) Trobeu el paràmetre S11 d’un inversor de impedàncies de constant K
d) Identificant els resultats dels apartats b) i c), si la constant del inversor ha de
ser K =0,1, calculeu les impedàncies característiques Z0e i Z0o de les línies.
Calculeu també la separació entre línies S i l’amplada de les mateixes W per a Z0=
50Ω, utilitzant la gràfica adjunta i considerant b=10 mm
300
0.05
0.1 s/b
250 0.2
0.5
200 1
0.1
sqrt(ε r) Z0e
0.15
150 0.2
0.3
w/b
0.4
100
0.6
0.8
1
50
50 100 150 200
sqrt(ε r) Z0o
PROBLEMA 3
0.41 −141.9º 0.11113.0º 
La matriu de paràmetres S d’un biport és  S T  =  .
 4.19 128.2º 0 
2 2 2
1 − s11 − s22 + ∆
a) És el biport incondicionalment estable? (Nota: K = , amb ∆ el
2 s12 s21
determinant de la matriu de paràmetres S).
b) Si el biport s’insereix entre un generador canònic i la impedància de referència, quin és

el guany de transferència de potència?
Si es posessin les xarxes d’adaptació adequades entre el generador i el biport i entre el
biport i la càrrega, quants dB més de guany es podrien obtenir? (Nota:
2 2 2
GT =
(1 − Γ S ) s21 (1 − Γ L )
(1 − s11Γ S )(1 − s22 Γ L ) − s12 s21Γ L Γ S
2
s
(
, GTMAX = 21 K − K 2 − 1 ) .
s12
)
c) El biport original és de fet un mòdul amplificador constituït per un transistor entre xarxes
d’adaptació d’entrada i sortida (vegeu figura). Si l’amplificador ha estat dissenyat per a
mínim factor de soroll i el transistor te . Γ opt = 0.29 133.0º , quan val ΓS?
ΓS ΓL
Xarxa Transistor
+ Z0 Xarxa
VS s s12  Z0
d’adaptació
d’entrada
[ s ] =  s11 s22 
d’adaptació
 21 de sortida
Γin Γ out
 S T 
d) Si la xarxa d’adaptació d’entrada és sense pèrdues, recíproca i simètrica, determineu la

seva matriu de paràmetres S, [ S E ] . (Nota: quedarà una indeterminació en el signe de
s12E ).
e) Si la xarxa d’adaptació de sortida és sense pèrdues, trobeu el valor de Γ L en funció de

Γ out . Justifiqueu la resposta.
PROBLEMA 4
Els paràmetres S del transistor MESFET T409C en porta comú a 25 GHz referits a
Z0=50Ω són els següents:
− 0.57 0.12∠44.3º 
[S ] =  
1.51∠ − 54.4º 1.12∠ − 59.6º 
Aquest transistor s’utilitza per dissenyar l’oscil·lador de la figura.
a) Calculeu la impedància de Zout del circuit de la figura en petit senyal. Si voleu,
podeu ajudar-vos de la carta de Smith.
b) Suposeu que la part real de la impedància anterior varia en règim no lineal segons
la forma quadràtica Rout(I)=Rout(0) + bI2 on b=153 Ω/A2 i I és l’amplitud del corrent
de RF indicat a la figura. Calculeu uns valors de I i Rout(I) quan la potència
entregada pel transistor a la porta 2 és de 100 mW.
c) Suposant que la part imaginària de Zout no varia en règim no lineal, calculeu un
valor necessari de la impedància de càrrega ZL per tal que el circuit oscil·li
entregant per la porta 2 la potència de l’apartat anterior.
d) Calculeu uns valors de X1 i B2 per tal de sintetitzar la impedància anterior. Calculeu
també els valors de capacitat i/o inductància corresponents a la freqüència de 25
GHz.
ZL
jX1
I
1 2
Z0 jB2 Z0
T409C Zout
EXAMEN FINAL
Data de publicació de notes provisionals:21 de juny

Data límit per a al·legacions:25 de juny
Data de publicació de notes definitives:1 de juliol

PROBLEMA 1
a) Deduïu les expressions de les impedàncies característiques Z0a i Z0b.del divisor
desequilibrat format per dues línies de longitud λ/4 (veieu figura) en funció de la
relació de potencia K=P2/P3. i de la impedància de referència Z0. Recordeu que en
un divisor la porta d’entrada (porta 1) ha de estar adaptada. P2 i P3 són les
potències entregades a les portes 2 i 3 quan aquestes estan acabades amb Z0 i a
la porta 1 hi ha un generador canònic.
λ/4 2
a
Zo
1
Zo
b
λ/
4
3
b) Particularitzeu les expressions anteriors per al cas particular del divisor equilibrat
P2=P3 i pel cas K=3
c) Trobeu els paràmetres [S] del divisor en el cas K=3 referits a Z0.
PROBLEMA 2
El circuit de 4 portes de la figura està format per dos acobladors direccionals ideals i
idèntics de longitud ℓ, units per dues línies de transmissió de la mateixa longitud (línies (a)
i (b)), que també es suposen ideals. La longitud ℓ és λ/4 a la freqüència de 5 GHz.
Considereu que hi ha un generador canònic connectat a la porta 1 i la resta de portes (2,
3, 4) estan carregades amb la impedància de referència (50 Ω). Utilitzant les expressions
dels paràmetres S del dispositiu de 4 portes indicades (Sij), que depenen de les dels
acobladors direccionals (S’ij), es demana:
a) Calculeu els valors de S21 i S31 de la xarxa de 4 portes a la freqüència de 5 GHz

b) Si les impedàncies parell i imparell dels acobladors direccionals valen Z0e= 80 Ω i
Z0o= 31,25 Ω, respectivament, calculeu els paràmetres S’21 i S’31 dels acobladors a
la freqüència de 2,5 GHz
c) Utilitzant els resultats de l’apartat b), calculeu les pèrdues d’inserció (en dB) entre
les portes 1 i 3 de la xarxa de 4 portes, a la freqüència de 2,5 GHz
d) Obteniu les pèrdues d’inserció (en dB) entre les portes 1 i 2 de la xarxa de 4 portes,
a la freqüència de 2,5 GHz. AJUDA: utilitzeu el resultat de l’apartat c) i la propietat
de passivitat sense pèrdues per resoldre aquest apartat.
e) A la vista dels resultats dels apartats anteriors, i tenint en compte que a 10 GHz es
pot demostrar que S21 = -1 i S31 = 0, proposeu una possible utilització de la xarxa
de 4 portes.
(ϑ = β ⋅ l)
l
S11 = 0
− j 2ϑ
' 1 + ( S31 − S21 ) ⋅ e
'2 '2
S21 = S21 ⋅ ' 2 − j 2ϑ
1 − S21 ⋅e
S31' 2 ⋅ e− jϑ
S31 = ' 2 − j 2ϑ l
1 − S21 ⋅e
S41 = 0
1− α 2
'
S21 =
1 − α 2 cosϑ + j sin ϑ
jα sin ϑ
S31' =
1 − α 2 cosϑ + j sin ϑ
PROBLEMA 3
El circuit de la figura és un commutador de dues vies controlat electrònicament per una
tensió externa Vc. La freqüència nominal de funcionament és de 10GHz i els diodes PIN
són idèntics i es poden modelar en AC de la següent manera: En polarització inversa
equivalen a un condensador de 0,1pF i en directa a una resistència de valor (en Ω)
Rj=0.025/IDC, essent IDC el corrent de polarització en A.
a) Expliqueu la funció que realitzen el condensador C i les inductàncies L. Com es
poden aproximar atesa la freqüència nominal de funcionament del circuit?.
Justifiqueu les aproximacions proposades amb càlculs numèrics.
b) Indiqueu el mecanisme esquemàtic de funcionament del circuit.
c) Utilitzeu els models en directa i inversa dels diodes per dibuixar el circuit equivalent
en alta freqüència del circuit per les dues posicions del commutador DC (S1 i S2) tot
indicant els valors dels elements de circuit i fent us de les aproximacions
esmentades a l’apartat a). (Nota: Suposeu que la tensió DC que cau en els diodes
en directa és de 0.7V).
d) Calculeu les pèrdues d’inserció, les pèrdues de retorn a la porta 1 i l’aïllament,
definit entre l’entrada i la porta no seleccionada, a la freqüència nominal de
funcionament a partir dels circuits equivalents de l’apartat anterior.
(Nota: en aquest apartat els càlculs numèrics són complicats si no es disposa de
calculadora de números complexos. Per tant, es valorarà més l’explicació raonada de
com s’han de fer els càlculs que no pas els valors numèrics finals)
PIN 2
C L C=150pF
1
L=16nH
L
PIN 3
S1 S2 350Ω L
5V 5V
PROBLEMA 4
Es dissenya un amplificador a 5GHz amb el transistor SPF-2076T (S21=5.09∠ 51º, i
S22=0.37∠ -89º, referit a Z0=50Ω). Si es considera que aquest transistor és unilateral, els
cercles de guany i factor de soroll constant són els representats en la següent carta de
Smith. Si l’amplificador es basa en la topologia de la figura adjunta:
a) Raoni quin és el valor de S11 i el valor de Γopt.

b) En el cas de voler un Guany de transferència de potència de 15.5dB compatible
amb un factor de soroll de 0.8dB. Justifiqui un valor de Γg i de ΓL per assolir-ho.
c) A partir d’aquests valors trobi les dimensions i/o impedàncies característiques de
les xarxes d’adaptació i el valor del condensador C (en pF) que s’han proposat
considerant que Z0’=100Ω. (NOTA: la línia de transmissió de Z0’=100Ω i de longitud
ℓ2 NO necessàriament ha de ser de λ/4)
d) Determini quin Guany de Transferència de potència s’aconseguiria si l’amplificador
s’hagués dissenyat per aconseguir mínim factor de soroll.
Consideri εr=2 per totes les línies de transmissió stripline.
GT =
2
S 21 1 − Γg ( 2
)(1 − Γ ) L
2
(1 − S 11 g Γ )(1 − S 22 ΓL ) − S12 S 21Γg ΓL

2
0. 12 0.13
0.11 0. 14
0.15
0. 10
90° 80 °
9 10 0° 0. 16
0. 0
° 70 °
11 0
1.0
0.9
1.2
08 0. 1
0.8
0. 7
1.4
0.7
0° 0.1 60
°
12
F(dB)
1.6
07 0.
18
0 .6
0.
1. 8
0.2
0° 50
°
13 0.
0
5
2.
19
0.
06
0.3
0.
0.4
0°
4
0.
40
5
0.
14
0. 0
20
0.5
0
3.
Gs (dB) 0.6
4
0. 2
0. 0
0 .3
0.5
0°
0 .7
30
1
15
°
0.8
4 .0
0 .9
0.6
0. 03
0. 2
1.
5 .0
2
0
1.
0 .2
°
20 °
16 0
0.
8
0.
0.7
7
0.02
0.
0. 23
0 .6
0. 5
10
1.7
17 0°
10 °
0.8
0.1 0 .4
0.01
0. 24
0.3
1.3 20
0.2
0.9
0.1 50
0.1
0.2
0.3
0.4
0.5
0.6
0.7
0.8
0.9
1.0
1.2
1.4
1.6
1.8
2.0
3.0
4.0
5.0
10
20
50
0.00
180°
0.25
0°
1 0.1 1 50
0.7 0.2 20
0.49
0.26
0.3
19 0°
35 0°
0.1 0. 4
0.5
10
0 .5
0 .6
0. 48
0. 27
7
0.
8
0.
34 0
°
20 0
0 .2
0.
°
0
5 .0
1.
1.
0. 28
7
0
0. 4
0.
9
0. 8 4 .0
0. 7
0°
33
6
21
0. 2
0 .3
0. 4
0°
0 .6
9
0
3.
0 .5
45
0. 3
0°
32
4 0.4
0.
0.
0
22
0°
0.3
0.
44
31
0. 31
5
0°
0.
2.
0°
23 0.2
1.8
0.
43
0 .6
0. 32
1.6
30
24
0° 0.1 0°
0.7
1.4
2 0.
33
0. 4
0.8
1.2
29 0
0.9
1.0
°
25 0 °
0. 3
0. 41 26 0° 28 0° 4
270°
0. 3
0.40 5
0. 39 0. 36
0.38 0. 37
Reflection Coefficient |Γ |
1.0
0.9
0.8
0.7
0.6
0.5
0.4
0.3
0.2
0.1
0.0
EXAMEN FINAL
PROFESSORS: A. AGUASCA, I. CORBELLA,
N. DUFFO, LL. PRADELL Barcelona, 25 de gener de 2005
PROBLEMA 1
El biport de la figura està format per dues línies de transmissió de longitud
λ/4 connectades en cascada, d’impedàncies característiques Z0 2 , 2Z0 2 ,
respectivament.
a) Calculeu la matriu de paràmetres S del biport, referida a Z0 . Indiqueu clarament els
passos seguits en el càlcul i les propietats del biport utilitzades (si és el cas)
b) El biport és en realitat un adaptador entre dues impedàncies reals. Si es vol utilitzar

per adaptar una impedància Z = Z 0 /(0, 25 + j 0, 25) a la impedància Z0, indiqueu
quins elements addicionals (línies de transmissió) són necessaris, el seu valor
(impedància característica i longitud elèctrica) i on (i com) s’han de connectar.
λ/4 λ/4
1 2
Z0 2 2Z0 2
PROBLEMA 2
Considereu un biport passiu, sense pèrdues i recíproc que es connecta en diferents
configuracions com mostren a les figures (a), (b) i (c). En totes elles, el component
anomenat “biport” és exactament el mateix.
a) En la configuració (a) la potència total dissipada a la resistència de càrrega de la porta
2 és 0,36 mW. Calculeu els mòduls dels quatre paràmetres S del biport referits a
Z0=50Ω i escriviu una equació que relacioni les seves fases. Quantes fases
independents hi ha?
b) A partir de la informació donada a la figura (b), calculeu el determinant de la matriu de

paràmetres S del biport. Utilitzeu aquest resultat i els obtinguts a l’apartat anterior per
a calcular les fases de s21 i s12. (Nota: hi ha una dualitat de signe. Escolliu-ne un).
Quina relació tenen les fases de s11 i s22?. I quina, per tant, els paràmetres s11 i s22?.
c) Sabent que el conjunt del biport i les dues línies de la figura (c) és un inversor
d’impedàncies, quina és la seva constant d’inversió?. Calculeu s11 del biport i, tenint
en compte la relació trobada a l’apartat anterior, s22. A partir d’aquí calculeu l2/ λ
50Ω l2
0.4λ
biport 50Ω biport biport biport
1 2 1 2 1 2 50Ω 50Ω 50Ω
1 2
Pav=1mW Γi=0
(a) (b) (c)
PROBLEMA 3
El circuit de la figura és un commutador de Transmissió-Recepció equilibrat basat en dos
híbrids de 90º i un sistema de commutació amb diodes PIN, l’objectiu és que l’antena es
pugui utilitzar en funcions tant de transmissió com de recepció, per això cal determinar en
quin dels 3 accessos que queden lliures (a, b i c) s’ha d’ubicar el Transmissor, el receptor i
una càrrega adaptada. Els diodes que s’utilitzen es consideren ideals.
a) Enumeri els accessos dels híbrids de 90º, i per a aquesta enumeració determini la
matriu de paràmetres S.
b) Dibuixi un circuit equivalent a RF dels blocs que incorporen els diodes per a dues
possibles polaritzacions (Vpol1=Vpol2=Vpol, on Vpol=10V ó Vpol=-10V). Consideri
que els diodes són ideals, així com els DC-block i els Xocs de RF.
c) Determini raonadament les ones de potència que surten pels accessos a, b i c en

el cas que l’entrada de senyal del sistema sigui per l’antena per cada polarització. A
partir d’aquest resultat, en quins accessos posaria les diferents unitats, es a dir: el
transmissor Tx, el receptor Rx, i la càrrega adaptada Z0, per a les polaritzacions
indicades?. Cal que s’especifiqui polarització–mode de funcionament (Transmissor
ó receptor).
d) Si la xarxa de dos accessos equivalent del diode per una de les polaritzacions és
un atenuador ideal de 3dB, determini les Pèrdues d’Inserció de la xarxa des de
l’antena a l’accés c.
PROBLEMA 4
Es vol dissenyar un amplificador d’una etapa utilitzant el circuit de la figura:
l1
Z0 l2
Z '0 Z0
L1 Z0
Γs ΓL Xarxa
Γ1 d’adaptació
Xarxa d’adaptació de sortida
d’entrada
Considereu una εref=4 per a totes les linies microstrip.
El transistor MESFET té els següents paràmetres referits a Z 0 = 50 Ω a la freqüència

0,6 0,1∠ 60 º 
de 10 GHz per a un punt de polarització donat: [s ] =  ∠140 º , Γopt = 0,4∠−100 º .
 4∠30 º 0,7 ∠−30 º 
Es vol fer un disseny d’amplificador per a un guany unilateral GTU > 14 dB compatible amb
el factor de soroll mínim possible i amb l’estabilitat. En la carta de Smith adjunta estan
dibuixats els cercles d’estabilitat d’entrada i sortida, els cercles de Factor de Soroll F
(Fmin=2 dB i cada cercle 0,2 dB d’increment respecte a l’anterior), els cercles de guany
d’entrada GS (GSmax= 1,94 dB, i cada cercle 0,5 dB menys que l’anterior), i els cercles de
guany de sortida GL (GLmax=2,92 dB i cada cercle 0,5 dB menys que l’anterior).
a) Determinar les impedàncies de font Z s i de càrrega Z L sent aquesta última real, així
com els valors de GTU i F que permeten assolir els requisits del disseny (la solució no
és única), fent servir els cercles de guany i estabilitat de la carta de Smith adjunta.
b) Trobar els valors de l1 i L1 que configuren la xarxa d’adaptació a l’entrada per al
disseny realitzat en l’apartat anterior.
c) Trobar els valors de l 2 i Z ' 0 de la xarxa d’adaptació de sortida segons la Z L escollida en
l’apartat a).
d) Calculeu el coeficient de reflexió a l’entrada de l’amplificador Γ1 així com la relació
P1/Pavs. Utilitzeu els valors de L1 i l1 calculats en l’apartat b) i l’aproximació de
transistor unilateral.
e) En la realització en microstrip, raoneu si la línia de la xarxa d’adaptació d’entrada serà
més ampla o més estreta que les de la xarxa d’adaptació de sortida.
Nota:
GT =
(1 − Γ ) s (1 − Γ )
s
2
21
2
L
2
(1 − s11Γs )(1 − s22 ΓL ) − s12 s21Γs ΓL 2

0.49 0.00 0. 01
0. 48 0.02
7 180° 0. 03
0. 4 19 0° 17 0°
1.0 6 ° 16 0 0. 0
0. 4 20 0 ° 4
0.1
0.1
45 0° 15 0. 0
0.9 5
0.2
0 .2
0. 21 0°
44
0.1 0.
0.3
0 .3
14 06
0.
0.8 0° 0°
22
43
4
0
0.
0.
.4
0.
0.7
07
0°
13
0.2
23
0°
2
0.
GS
0. 5
0.6 5
0. 4
0.
08
0.3
0°
12
24
0°
0.5
0. 0
0 .6
0. 41
9
0.6
0.4
0.4
°
11 0
0 .7 0.5 0. 7
°
25 0
0. 40
0. 10
0.3
0.6
0.8 0.8
0.2
0. 39
0.7
0. 11
26 0°
10 0°
0.9 0.8 0.9

0.1
0.9
0.38
0. 12
0.0 1.0 1.0 1.0

90°
270°
0.1
0.1
0.1
0.1
0.2
0.2
0.2
GL
0.2
0.3
0.3
0.3
0.3
0 .4
0 .4
0.4
0.4
1.2
0. 5
0.5
0. 37
0.13
0.5
0.6
0 .5
0 .6
7
0.
0 .6
0 .6
7
0.
8
0.
0. 7
0.7
0.
8
1.4
0 .8
1.2
0.8
1.2 0. 9
0.
80 °
0 .9
0 .9
28 0°
1. 9 0
1.
1.
0
1.
0. 36
1.6
0
0. 14
1.8
|Γout|=1
1 .4
5
1.4 2.0
0. 3
0. 15
70 °
29 0
F
1 .6
1 .6
4
0. 3
3.0
0. 16
0°
1.8
60
1 .8
°
30
0 2.
0
33
2. 4.0
0. 1
0.
7
|Γin|=1
0°
5.0
50
°
31
0.
32
0.
18
0
3.
0
3.
0.
0° 40
10
°
19
31 32
0.
4.0
4.0
20
5 .0
0 0° 30 0.
5.0
0. 3 33 ° 20
50
10
10
20
20
50
9
50
° 20 ° 0. 2
0. 2 34 0 1
35 0° 10 ° 0. 2
0. 28 0° 2
0.27 0. 23
0.26 0.25 0. 24
EXAMEN FINAL
PROFESSORS: A. AGUASCA, A. COMERÓN
I. CORBELLA, N. DUFFO Barcelona, 15 de juny de 2005
Data de publicació de notes provisionals:27 de juny

Data límit per a al·legacions:28 de juny
Data de publicació de notes definitives:30 de juny

PROBLEMA 1
La figura representa un filtre pas banda de Chebyschev dissenyat a la freqüència
central f0=1GHz. Z0=50Ω
a) Trobeu el valor de la capacitat C
b) Trobeu l’ample de banda del filtre, així com les freqüències f1 i f2
c) Trobeu els paràmetres [S] del filtre a la freqüència f0 (freqüència central). És
recomanable fer servir la propietat de simetria del circuit.
0.4152λ0
C C
Dades:
Filtre de Chebyschev d’arrisat 0.5 dB. Valors

dels elements.
ordre g1 g2 g3 g4 g5
1 0.6987 1.0000
2 1.4029 0.7071 1.9841
3 1.5963 1.0967 1.5963 1.0000
4 1.6704 1.1925 2.3662 0.8419 1.9841
Formulari
πW πW πW
J 01 = J i ,i +1 = J n ,n+1 =
2 g1 2 gi gi +1 2 g n g n+1
1− J 2 1 2
X = l= arctg
J 2β X
PROBLEMA 2
L’estructura següent actua com un divisor de potència, amb l’avantatge de reduir la
longitud de les línies de transmissió (amb Z0’=100Ω) ,a un valor inferior a λ/4.
a) Enumeri les propietats que acompleix la matriu S de la xarxa.
b) Determini quina és la longitud l2 i l3 (en mm) i el valor del condensador C (en pF)
perquè l’estructura actuï com a divisor, adaptat a l’accés1, a la freqüència de 2GHz.
(és recomanable utilitzar la Carta de Smith, i en cas d’emprar-la, lliuri-la amb la
resolució del problema).
c) Calculi els paràmetres S22, S33, S23 i S32 en mòdul i fase. (Recomanació: aprofiti el
fet que per trobar aquests paràmetres es pot arribar a aplicar la propietat de simetria).
.
NOTA: εreff = 4 per totes les línies, i Z0=50Ω el valor de la impedància de referència de la
xarxa divisor de potència.
PROBLEMA 3
Es vol dissenyar un biport que bloquegi el corrent continu i adapti una impedància Z 0 / 4 a
una impedància de referència Z 0 a una freqüència f 0 . Per això es farà servir un acoblador
direccional de línies acoblades de longitud l , amb els accessos 2 i 3 acabats en circuit
obert (vegeu figura).
a) Trobeu la matriu de paràmetres S del biport al que s’accedeix pels accessos 1 i 4 quan
els accessos 2 i 3 estan en circuit obert. Expresseu el resultat en funció de s12 i s13 .
Particularitzeu el resultat per l = λ / 4 i α 2 = 0.1 .
b) Si els paràmetres S anteriors estan referits a Z 0′ ≠ Z 0 , quina ha de ser la relació entre

Z 0′ i Z 0 perquè el coeficient de reflexió d’entrada referit a Z 0 que presenta l’accés 1 sigui
0 quan l’accés 4 està acabat amb Z 0 / 4 ? Suggeriment: utilitzeu les propietats d’un
inversor d’impedància.
c) Si Z 0 = 50 Ω , determineu Z 0e i Z 0o per a l’acoblador.
d) Si el circuit es fa en stripline sobre un substrat de ε r = 2.32 i gruix total b = 1.6 mm , i

f 0 = 10 GHz determineu l , i, de manera aproximada, utilitzant la gràfica adjunta, l’amplada
W de les línies i la separació S entre elles.
1−α 2
Dades: 1. Per a un acoblador direccional de línies acoblades, s12 = ,
1 − α 2 cos φ + j sin φ
jα sin φ Z0e − Z0o
s13 = α=
1 − α 2 cos φ + j sin φ Z 0e + Z 0o
2. Per a un inversor d’impedància

1 + s11
K2 =
1 − s11
Γin1
l
1 2
c.a.
c.a. 4
3
Z0 / 4
PROBLEMA 4
La figura mostra un oscil·lador que utilitza un dispositiu de resistència negativa i una xarxa
d’adaptació realitzada en tecnologia microstrip. Se sap que la potència màxima que pot
generar el dispositiu és Pmàx=27dBm i que la seva impedància en petit senyal a 2 GHz és
Zd0=-30-j47,5 Ω.
a) Si la part imaginària és lineal i la part real és no lineal i es pot modelar com
Rd(|I|)=Rd0+b|I|2 on |I| és l’amplitud del fasor de corrent de RF que hi circula,
calculeu Rd0, b i Xd.
b) Calculeu l1, l2 , w1 i w2 per tal de que el circuit generi la màxima potència a 2 GHz.
jXd l1 l2=λ/4
w1 w2 w1
Z0=50Ω 50Ω
Rd(I) I
Zd
Substrat: εr=2,2. h=0,6 mm
w 2  ε −1  0.61  60π 2
=  B − 1 − ln(2 B − 1) + r  ln( B − 1) + 0.39 − ; B =
h π 2ε r  ε r   Z0 ε r
ε r + 1 ε r −1 1
ε ref = +
2 2 h
1 + 10
w
EXAMEN FINAL
PROFESSORS: A. AGUASCA, N. DUFFO,
X. FÀBREGAS, L. PRADELL Barcelona, 13 de gener de 2005
Data de publicació de notes provisionals:23 de gener

Data límit per a al·legacions:25 de gener

PROBLEMA 1
El circuit de 3 portes de la figura és un commutador d’una entrada (porta 1) i dues sortides
seleccionables (portes 2 i 3) mitjançant els diodes PIN (D2 i D3). Suposem que la sortida
seleccionada és la 3 (D2 està en ON i D3 està en OFF), i que el diode en ON es comporta
com un curtcircuit perfecte i el diode en OFF es comporta com una petita capacitat de
valor C. Per a aquest estat del commutador es demana:
a) És el circuit recíproc? És passiu sense pèrdues? Justifiqueu breument la resposta

b) Calculeu els paràmetres S en reflexió del circuit (S11, S22 i S33) referits a Zo.
c) Calculeu els paràmetres S en transmissió del circuit (Sij, on j ≠ i). referits a Zo.
d) Calculeu les pèrdues d’inserció (en dB) entre les portes 1 i 3 del circuit, a la
freqüència de 3 GHz, suposant que Zo = 50 Ω i C = 0.5 pF. Per al càlcul, suposeu
que el generador connectat a la porta 1 és canònic, i que les portes 2 i 3 estan
acabades amb Zo.
λ/4
Zo D2
1
Zo
3
λ/
4
D3
PROBLEMA 2
Es volen mesurar els paràmetres S referits a Z0=50Ω d’un dispositiu de dos accessos fent
servir dos acobladors direccionals (A.D.) idèntics tal com indica la figura. Els paràmetres S
dels acobladors direccionals es poden aproximar per la següent matriu:
0 0 1 α
0 0 α −1
 S AD  ≈ 
1 α 0 0
 
α −1 0 0
a) Expresseu els paràmetres S11 i S21 del dispositiu en funció de les tensions dels
ports V2, V4 i V4’
b) Determineu la potència dissipada en el port 4’ i el coeficient de reflexió vist des del
port 1 quan la potència disponible del generador és de 20 dBm, l’acoblament dels
 0.5 j 0.4 
A.D. és de 15 dB i la matriu del dispositiu que es vol mesurar val [ S ] =  
 j 0.4 0.6 
c) Si la càrrega Z0 del port 2 (primer A.D.) es substitueix per una càrrega ZL=150Ω,
determineu el valor de la potència reflectida cap el generador ( P1− ) i la potència
dissipada en el port 2
Z0
[S]
1 3 1’ 3’
Z0
Vg ~
A. D. A. D.
2 4 Z0 2’ 4’ Z0
Z0 Z0
PROBLEMA 3
En un híbrid de 90º s’interconnecten els accessos 3 i 4 mitjançant un diòde PIN, de
resposta ideal en les dues polaritzacions (fortament en directa i inversa).
a) Descrigui el circuit equivalent de la xarxa per les dues possibles polaritzacions del diode
(directe i inversa)
b) Determini la matriu de paràmetres S de la xarxa equivalent de dos accessos resultant,
per a les dues possibles polaritzacions del diode.
c) Es connecta un generador canònic (Zg=Z0=50Ω) a l’accés 1 de l’híbrid i una càrrega de
referència a l’accés 2 del mateix. Raoni quina aplicació podria tenir la xarxa equivalent
resultant?
d) En el cas que el diòde es trobi connectat mitjançant línies de transmissió als accessos
3 i 4, trobi una longitud (en termes de la longitud d’ona) diferent de 0 que caldrà perquè el
sistema presenti un comportament idèntic a l’aconseguit en l’apartat b.
(1) (3)
90º
0º 0º
(2) 90º (4)

PROBLEMA 4
La matriu de paràmetres S d’un transistor referida a 50 Ω i a 12 GHz és:
0,84∠140° 0,07∠ − 93°
S= 
1,3∠ − 67° 0,57∠30° 
El coeficient de reflexió per a factor de soroll mínim Fmin és Γopt=0,73∠-140°. Si es vol fer
un disseny d’amplificador per a soroll mínim:
a) Calculi el coeficient de reflexió de sortida del transistor.

b) Calculi el guany unilateral en dB de l’amplificador dissenyat per a Fmin i amb adaptació
a la sortida del coeficient calculat a l’apartat anterior. Compari’l amb el guany unilateral
màxim.
c) Trobi els valors de Z01 i Z02 de la xarxa d’entrada (l1 =λ/4 i l2=λ/8).
d) Trobi els valors de C i l3 de la xarxa de sortida.
50 Ω l1 l3
Z01 C 50 Ω
2
l
Z0
02
Ζ
GT =
S 21
2
(1 − Γ )(1 − Γ )
S
2
L
2
(1 − S ΓS )(1 − S 22 Γ L ) − S12 S 21ΓS Γ L

2
11
MICROONES
19 de Juny de 2006
Data notes provisionals: 27/06
Període d’al·legacions: 28/06
Data notes revisades: 30/06
Professors: Albert Aguasca, Adolf Comerón, Núria Duffo i Xavier Fàbregas.
Informacions addicionals:
• Cal realitzar només tres dels quatre problemes proposats
• Temps: 3 hores. Comenci cada exercici en un full apart.
PROBLEMA 1
La figura mostra un circuit format per dues línies de transmissió de longitud λ/4
connectades en cascada, d’impedàncies característiques Z01 i Z02, respectivament amb
una resistència de valor Z0 en paral·lel, entre ambdues.
λ/4 λ/4
1 Z01 Z0 Z02 2
1) Calculeu la relació de tensions VB/VA als extrems d’una línia de longitud

λ/4 i impedància característica Z0’ carregada amb una impedància Z:
λ/4
VA Z0' Z VB
2) Calculeu els valors de Z01 i Z02 per tenir unes pèrdues d’inserció de 3 dB.
i el port 1 adaptat (Z0 = 50Ω).
3) Escriviu la matriu de paràmetres S del biport
4) Si en el port 2 es connecta una càrrega de Z L = 3 + j 3 , calculeu el
coeficient de reflexió a l’entrada (port 1).
5) Si la potència disponible de generador canónic és de 5dBm, calculeu la
potència dissipada en el circuit amb la càrrega de l’apartat anterior.
PROBLEMA 2
L’estructura de la figura és un filtre passa-banda, construït mitjançant línies acoblades en
stripline, amb les dimensions indicades. D’ell se sap que treballa dins de la banda de pas
que està entre f1=1.9506GHz i f2=2.0506GHz.
a) Quin és l’ordre del filtre?, Justifiqui la resposta.

b) Dibuixi l’equivalent circuital, emprant inversors d’admitàncies i línies de transmissió
c) Trobi les impedàncies en mode parell i imparell, així com les constants d’inversió
associades a cada acoblador, tot considerant el gràfic adjunt, on trobarà la relació
acoblament vs separació entre línies. Preneu Z0=50Ω
d) Determini els valors aproximats dels elements del prototipus normalitzat passa-baix.
s
b =0.08 s
b =0.4
s
b =0.4 s
b =0.08
π ⋅W π W π ⋅W
J = ;L; J = ⋅ ;L; J =
2 ⋅g 2 g ⋅g 2 ⋅ g ⋅g
01 i i +1 nn +1
1 i i +1 n n +1
Z oe = 1 + J 2 + J ; Z oo = 1 + J 2 − J
PROBLEMA 3
l
1 2
3 4
a) Escriviu la matriu de paràmetres S de l’acoblador de la figura en funció de s12 i s13 .
b) Si l’accés 3 s’acaba en curtcircuit i l’accés 4 en circuit obert, trobeu la matriu de

paràmetres S del biport resultant amb accessos 1 i 2.
c) Si l’acoblador està fet en strip-line sobre un substrat de ε r = 2.17 , determineu la

longitud mínima lmin perquè la pèrdua d’inserció del biport resultant de l’apartat b) sigui
1−α 2 jα sin φ
infinita a f 0 = 10 GHz (Nota: s12 = , s13 = , φ = β A ).
1 − α 2 cos φ + j sin φ 1 − α 2 cos φ + j sin φ
d) Quina serà la pèrdua d’inserció del biport quan f = 20 GHz ?
e) Si l’acoblament és de 15 dB per a φ = π / 2 i l’acoblador està dissenyat per a una

impedància de referència Z 0 = 50 Ω , quins han de ser els valors de Z 0 e i Z 0 o ?
PROBLEMA 4
L’amplificador de la figura està realitzat amb línies microstrip de εreff=4. El transistor FET
de GaAs a 4 GHz (Z0=50) presenta els següents paràmetres S:
 0.72∠ − 116° 0.03∠57° 

[S] =  0.73∠ − 54° 
 2.6∠76°
El valor de ΓG que dona màxim guany és ΓG=0.872 ∠ 123º.
a) Quin valor hauria de tenir ΓL (mòdul i fase) per que el guany GT sigui màxim?
b) Quant val el guany màxim de l’amplificador?
c) Què pot afirmar sobre l’estabilitat del transistor? (justificar la resposta)
d) Calculeu les longituds l1 i l2 (en mm) que sintetitzen ΓG (Preneu la solució que fa
que l2 sigui mínima).
GT =
(1 − Γ ) S (1 − Γ )
G
2
21
2
L
2
K=
2
1 − S11 − S22 + ∆
2 2
∆ = det[ S ]
( 1 − S11ΓG ) ( 1 − S22Γ L ) − S12 S21ΓG Γ L
2
2 S12 S21
Z0 l1 ΓG ΓL
(Z 0)
~ l2
Z0
Vg (Z 0)
EXAMEN FINAL
PROFESSORS: A. AGUASCA, N. DUFFO,
X. FÀBREGAS, L. PRADELL Barcelona, 16 de gener de 2007
Data de publicació de notes provisionals:23 de gener

Data límit per a al·legacions:25 de gener

PROBLEMA 1
El biport de la figura està format per una admitància reactiva paral·lel de valor YP = jY0 i
una impedància reactiva sèrie ZS = jZ0, on Z0 = 1/Y0= 50 Ω. Es demana:
ZS
1 YP 2
a) Calculeu la matriu de paràmetres S del biport referida a Z0. A la vista del resultat,
verifiqueu que és passiu i sense pèrdues
b) Si el quadripol s’insereix entre un generador canònic i una càrrega Z0, calculeu les
pèrdues d’inserció i de retorn
c) Si el quadripol s’utilitza com a xarxa d’adaptació entre un generador canònic
connectat a la porta 1 i una càrrega desconeguda ZL connectada a la porta 2,
calculeu ZL
d) Si ara es permet que YP i ZS prenguin valors reactius arbitraris, YP = jB1 i ZS = jX2 ,
trobeu les expressions de B1 i X2 en funció de les parts real i imaginària de la
càrrega ZL (ZL=RL+jXL) que es vol adaptar.
PROBLEMA 2
L’estructura de la figura és un divisor de potència amb línies de transmissió de múltiple
sortida (1 entrada i n sortides).
Trobi el valor genèric de Z02 i la longitud l, justificant els càlculs, per a que l’estructura es
comporti com a divisor de potència ideal de múltiple sortida.
a) Calculi les pèrdues d’inserció d’aquest divisor de potència en funció del nombre de
sortides n.
b) Si es connecta un generador canònic a un accés diferent de l’1, calculi la fracció de
potència disponible que es reflectirà en aquest accés, així com la que es
transmetrà cap a cada accés (suggeriment: aprofiti les propietats de xarxa passiva i
sense pèrdues).
NOTA: La impedància de referència és Z0=50 ς

PROBLEMA 3
La matriu S d’un acoblador direccional referida a una impedància Z0 és:
 0 0.8 − 0.6 0 
 
 0.8 0 0 0.6 
S =
− 0.6 0 0 0.8 
 
 0 0.6 0.8 0 

a) Comproveu que la xarxa no té pèrdues
b) Calculeu el valor de l’acoblament en dB.
c) Si es carrega l’acoblador com s’indica a la figura, indiqueu sobre la Carta de Smith
els valors de ZL que fan que les potències dissipades en els accessos 2 i 4 siguin
iguals.
d) En les condicions de l’apartat c, ¿quina és la potència reflectida a la porta 1 en
funció de la potència disponible de generador?
e) Calculeu les potències que es dissipen en les tres càrregues (portes 2, 3 i 4) en
funció de la potència disponible de generador..
1 2
Z0 ZL
4 3
Z0 Z0
PROBLEMA 4
Una xarxa activa construïda amb un transistor FET de GaAs amb configuració de porta
comuna i amb un inductor en sèrie amb la porta, presenta els següents paràmetres S a
4GHz i referits a 50Ω:
 2.18∠ − 35° 1.26∠18° 

[S] =  
 2.75∠96° 0.52∠155° 
Es vol fer servir per dissenyar un oscil·lador tal com mostra la figura. Sobre la carta de
Smith s’ha dibuixat el cercle d’estabilitat de sortida (|Γin|=1) sobre el pla ΓL de la mateixa
xarxa activa.
a) Indiqui, raonant la resposta, per quina zona de ΓL la xarxa serà estable o inestable.
b) Calculi el valor de la impedància ZL per tal de veure a l’entrada de l’amplificador
una impedància de valor Zin=-83.7-j1.96Ω en petit senyal.
La impedància d’entrada Zin presenta un valor tal que la seva part reactiva es manté
constant amb l’amplitud del corrent de RF indicada en la figura mentre que la seva part
real segueix una variació lineal Rin(I)=Rin(0)+bI on b=0,05 Ω/mA
Trobi el valor de Rg que fa que la potència dissipada a la càrrega sigui màxima.
c) Si l’amplitud del corrent de RF mesurat és I=1120 mA calculi els valors de Z01 i Ρ2
on la constant dielèctrica efectiva del stub a 4GHz és εreff=2.4
d) En el cas de l’apartat anterior trobi la potència entregada per l’oscil·lador.
1=λ/4
5 I
1 2
S D
G
Y0 Ζ01 ZL
Ζ0 ΓG Γin ΓL
(ZG) (Zin)
Ζ0=50Ω
5
2
|Γin|=1
ZONA II
ZONA I
MICROONES
11 de Juny de 2007
DEPARTAMENT DE TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS Fi d’al·legacions: 28/06
Professors: Adolf Comerón, Núria Duffo, Xavier Fàbregas i Francesc Torres.
PROBLEMA 1
En el circuit de la figura, la xarxa de dos accessos s’excita amb un generador senoidal de
tensió de pic en circuit obert VG=1 Vp i impedància interna ZG=Zo=50 Ω. La xarxa de dos
accessos presenta la següent matriu de paràmetres de dispersió [S], referida a Zo:
 α∠φ − j β∠φ  ZG
[S ] =  ,
 − j β∠φ α∠φ  VG=1 Vp IL
~ [S]Zo ZL
β = 1−α , 2
Zin s12 s21ΓL

α <1 Γin = s11 +
on α i β són reals i positius 1 − s22 ΓL
a) Detalleu , de forma raonada, las propietats de la xarxa de dos accessos.

l
b) Si φ=60º, determineu la longitud mínima expressada com una fracció de la
longitud d’ona (λ) dels trams de línia de transmissió que hauria d’afegir en els
accessos d’entrada y sortida per a que s11 i s22 fossin reals. Escriviu la matriu S
resultant.
c) Calculeu la màxima potència Pmax (mW) que pot lliurar el generador de la figura,
així como l’ona de potència normalitzada a1 (√W) que el generador produiria.
d) Determineu el valor de α sabent que les pèrdues de retorn (adaptació a l’entrada)
de la xarxa quan ZL=Zo és de 9.54 dB. Calculeu la potència (mW) lliurada a una
càrrega ZL=Zo, la potència dissipada per la xarxa de 2 accessos y la potència
reflectida cap al generador.
e) En el cas φ=0, deriveu l’equació que relaciona Vg i el fasor de corrent IL sobre la
càrrega quan ZL=0 en funció de Vg, α i Z0. En aquesta equació ha d’aparèixer
explícitament els símbols Vg, ILy α. Determineu el valor IL en mA.
f) Calculeu el valor dels paràmetres s11’ y s21’ referits a Zo d’una xarxa de tres
accessos formada quan es
connecten en paral·lel l’accés (1) de (2’)
dues xarxes idèntiques a la de (1’)

l’enunciat, tal i com s’indica a la [S]Zo
figura adjunta (considereu φ=0) .
(3’)
[S]Zo
PROBLEMA 2
L’acoblador direccional sense pèrdues de la figura presenta la següent matriu de
paràmetres S referits a Z0=50Ω
Z0
1 2
ZL
 0 S12 S13 0  Vg ~
S 0 0 S13  A. D.
[ S ] =  S12 0 0 S12 
S12 > S13
13
  3 4
 0 S13 S12 0  Z0
La potència disponible del generador és de 10 dBm, en el port 2 s’ha connectat una

càrrega ZL=75Ω i en el port 4 un detector de potència (adaptat al port).
a) Indiqueu quins parells són els accessos desacoblats, els acoblats i les vies
directes. Si la potència mesurada en el detector és de -15 dBm calculeu |S12|, |S13| i
arg(S12S13*)
b) Determineu l’acoblament C(dB), les pèrdues d’inserció IL(dB) i la potència reflectida
en el port 1 P1− (dBm)
c) Quina càrrega s’hauria de connectar en el port 3 per aconseguir que la potència
mesurada en el detector sigui P4=0W.
d) Si al circuit de l’apartat anterior li substituïm el detector de potència per un
generador canònic idèntic al connectat al port 1 quina és la potencia dissipada a la
càrrega ZL (P2)
e) Si l’acoblador presentés les següents no idealitats S jj = 0, 05, j = 1, 2, 3, 4
i S14 = S23 = 0, 03 trobeu les pèrdues de retorn , l’aïllament i la directivitat (Nota:
considereu que el canvi en els valors de S12 i S13 és negligible).
PROBLEMA 3
La figura mostra l’esquema d’un filtre de línies acoblades realitzat en strip-line sobre un
substrat amb ε r = 2.17 .
1 l w
s
w s 2
w l
a) Raoneu quin és l’ordre del filtre.
b) Si la freqüència central és f 0 = 10 GHz , determineu l .
c) Sabent que la pèrdua d’inserció per al prototipus passa-baix d’un filtre amb resposta de
Butterworth amb ampla de banda definit convencionalment a 3 dB és

(

)
2n
L ′ (ω ′ ) = 10 log 1 + ω ′ / ω1′
 , on n és l’ordre del filtre , determineu l’ample de banda a 3

ω′ 1  f f0 
dB del filtre si es vol que l’atenuació a 9GHz sigui de 10 dB . Nota: =  − .
ω1′ W  f 0 f 
d) Determineu Z 0 e i Z 0 o per a les seccions de línies acoblades si la impedància de
πW πW r πW
referència és Z 0 = 50 Ω . Nota: J 01 = , J i i +1 = , J n n +1 = ;
2 ω1′ g1 2 ω1′ g i gi +1 2 ω1′ g n g n +1
Z 0e = 1 + J 2 + J .
e) Determineu els valors aproximats de w / b i s / b ,
on b és el gruix del substrat, a partir de la gràfica
adjunta. (indiqueu com hi arribeu sobre un esquema
de la gràfica en el full que entregueu).
Valors dels elements del prototipus passa- baix per a

filtres de Butterworth amb ample de banda definit a
3 dB
g 0 = 1 , ω1′ = 1
Ordre g1 g2 g3 g4 g5
1 2.000 1.000
2 1.414 1.414 1.000
3 1.000 2.000 1.000 1.000
4 0.7654 1.848 1.848 0.7654 1.000
PROBLEMA 4
Un transistor FET de GaAs presenta els següents paràmetres S: (Z0=50) a 4 GHz i per a
un cert punt de polarització:
 0.69∠ − 162° 0.102∠7° 
[S] =  
 4.762∠62° 0.23∠ − 156° 
El valor de ΓSopt que dona mínim soroll, Fmin=0.3dB, és ΓSopt=0.59 ∠ 102º.
A la Carta de Smith adjunta es presenten els cercles de Guany constant a l’entrada
(amb un decrement d’1 dB d’un al següent) i Factor de Soroll constant (amb un
increment de 0.2dB d’un cercle al següent).
a) Calculeu el Guany màxim unilateral
b) Raonar quins són els cercles de GS constant l1 Z0
i quins els de F constant i establir sobre la Z0 jX l2
Carta de Smith la zona on el factor de soroll
F≤0.5dB i a la vegada el guany a la entrada Z0 Z0
Xarxa
GS≥ -0.2dB
d’adaptació Γs ΓL Xarxa
c) De totes les solucions del apartat b) per a d’entrada d’adaptació
ΓS, escolliu la que presenti soroll mínim i que de sortida
a la vegada es pugui sintetitzar amb una
xarxa com la de la figura.
d) Trobeu el valor de ΓL que proporcioni màxim GL amb l’aproximació unilateral.
e) Trobar el valor del Guany unilateral i del Factor de Soroll, aproximadament.
f) Calculeu les longituds l1 i l2 (en mm) que sintetitzen ΓL (preneu εref=4).
GT =
(1 − Γ ) S (1 − Γ )
S
2
21
2
L
2
( 1 − S11Γ S ) ( 1 − S22Γ L ) − S12 S21Γ S Γ L

2
0.49 0.00 0. 01
0. 48 0.02
7 180° 0. 03
0. 4 19 0° 17 0°
1.0 6 ° 16 0° 0. 0
0. 4 20 0 4
0.1
0.1
45 0° 15 0. 0
5
0 .2
0 .2
0.9 0. 21 0°
44
0.1 0.
0 .3
0.3
0.
14 06
0.8 0° 0°
22
43
4
0.
0.
4
0.
0.
07
0.7
0°
13
0.2
23
0°
2
0.6 0.
5 5 0.
0. 4
08
0.
0.3
0°
12
24
0°
1
0.5
0. 0
0 .6
0. 4
9
0 .6
0.4
0.4
°
11 0
0 .7 0.5 0 .7
°
25 0
0. 40
0. 10
0.3
0.6
0.8 0.8
0. 39
0.2
0. 11
0.7
26 0°
10 0°
0.9 0.8 0.9

0.1
0.9
0.38
0. 12
0.0 1.0 1.0 1.0

90°
270°
0.1
0.1
0.1
0.1
0.2
0.2
0.2
0.2
0.3
0.3
0.3
0.3
0 .4
0.4
0 .4
0 .5
0.4
0 .5
1.2
0. 37
0.13
0 .5
0.5
0 .6
0.6
7
0.
0 .6
0 .6
7
0.
8
0 .7
0.
0 .7
8
0.
1.4
0 .8
1.2
0 .8
1.2 0. 9
0.
80 °
0.9
0 .9
28 0°
1. 9
1.
1.
0
1 .0
0. 36
1.6
0. 14
1.8
1 .4 1 .4
°
2.0
0. 35
70 °
0. 15
29 0
1 .6
1 .6
4
0. 1
0. 3
3.0
6
0°
60
1. 8
1 .8
°
30
0 2.
0
33
2. 4.0
0. 1
0.
7
0°
5.0
50
°
31
32
0.
0.
18
0
3.
0
3.
0.
0° 40
10
32 °
19
31
0.
4 .0
4 .0
20
5.0
0 0° 30 0.
5 .0
0. 3 33 ° 20
50
10
10
20
20
9
50
50
20 ° 0. 2
0. 2 34 0° 1
35 0° 10 ° 0. 2
0. 28 0° 2
0. 27 0. 23
0. 26 0.25 0.24
MICROONES
11 de Juny de 2007
Professors: Adolf Comerón, Núria Duffo, Xavier Fàbregas i Francesc Torres.
PROBLEMA 1
 α∠φ − j β∠φ  ZG
[S ] =  ,
~ [S]Zo ZL
β = 1−α , 2
Zin s12 s21ΓL

α <1 Γin = s11 +

l
resultant.
dues xarxes idèntiques a la de (1’)

(3’)
[S]Zo
PROBLEMA 2
Z0
1 2
ZL
 0 S12 S13 0  Vg ~
S 0 0 S13  A. D.
[ S ] =  S12 0 0 S12 
S12 > S13
13
  3 4
 0 S13 S12 0  Z0

arg(S12S13*)
càrrega ZL (P2)
PROBLEMA 3
1 l w
s
w s 2
w l

(

)
2n
L ′ (ω ′ ) = 10 log 1 + ω ′ / ω1′

ω′ 1  f f0 
ω1′ W  f 0 f 
πW πW r πW
2 ω1′ g1 2 ω1′ g i gi +1 2 ω1′ g n g n +1
Z 0e = 1 + J 2 + J .

3 dB
g 0 = 1 , ω1′ = 1
1 2.000 1.000
2 1.414 1.414 1.000
3 1.000 2.000 1.000 1.000
4 0.7654 1.848 1.848 0.7654 1.000
PROBLEMA 4
 0.69∠ − 162° 0.102∠7° 
[S] =  
 4.762∠62° 0.23∠ − 156° 
i quins els de F constant i establir sobre la Z0 jX l2
Carta de Smith la zona on el factor de soroll
F≤0.5dB i a la vegada el guany a la entrada Z0 Z0
Xarxa
GS≥ -0.2dB
ΓS, escolliu la que presenti soroll mínim i que de sortida
a la vegada es pugui sintetitzar amb una
xarxa com la de la figura.
GT =
(1 − Γ ) S (1 − Γ )
S
2
21
2
L
2
( 1 − S11Γ S ) ( 1 − S22Γ L ) − S12 S21Γ S Γ L

2
0.49 0.00 0. 01
0. 48 0.02
7 180° 0. 03
0. 4 19 0° 17 0°
1.0 6 ° 16 0° 0. 0
0. 4 20 0 4
0.1
0.1
45 0° 15 0. 0
5
0 .2
0 .2
0.9 0. 21 0°
44
0.1 0.
0 .3
0.3
0.
14 06
0.8 0° 0°
22
43
4
0.
0.
4
0.
0.
07
0.7
0°
13
0.2
23
0°
2
0.6 0.
5 5 0.
0. 4
08
0.
0.3
0°
12
24
0°
1
0.5
0. 0
0 .6
0. 4
9
0 .6
0.4
0.4
°
11 0
0 .7 0.5 0 .7
°
25 0
0. 40
0. 10
0.3
0.6
0.8 0.8
0. 39
0.2
0. 11
0.7
26 0°
10 0°
0.9 0.8 0.9

0.1
0.9
0.38
0. 12
0.0 1.0 1.0 1.0

90°
270°
0.1
0.1
0.1
0.1
0.2
0.2
0.2
0.2
0.3
0.3
0.3
0.3
0 .4
0.4
0 .4
0 .5
0.4
0 .5
1.2
0. 37
0.13
0 .5
0.5
0 .6
0.6
7
0.
0 .6
0 .6
7
0.
8
0 .7
0.
0 .7
8
0.
1.4
0 .8
1.2
0 .8
1.2 0. 9
0.
80 °
0.9
0 .9
28 0°
1. 9
1.
1.
0
1 .0
0. 36
1.6
0. 14
1.8
1 .4 1 .4
°
2.0
0. 35
70 °
0. 15
29 0
1 .6
1 .6
4
0. 1
0. 3
3.0
6
0°
60
1. 8
1 .8
°
30
0 2.
0
33
2. 4.0
0. 1
0.
7
0°
5.0
50
°
31
32
0.
0.
18
0
3.
0
3.
0.
0° 40
10
32 °
19
31
0.
4 .0
4 .0
20
5.0
0 0° 30 0.
5 .0
0. 3 33 ° 20
50
10
10
20
20
9
50
50
20 ° 0. 2
0. 2 34 0° 1
35 0° 10 ° 0. 2
0. 28 0° 2
0. 27 0. 23
0. 26 0.25 0.24
RESOLUCIÓ DE L’EXAMEN FINAL DE MICROONES PRIMAVERA 07
PROBLEMA 1
 α∠φ − j β ∠φ  ZG
[S ] =  ,
~ [S]Zo ZL
β = 1−α , 2
Zin s12 s21ΓL

α <1 Γin = s11 +

l
resultant.
dues xarxes idèntiques a la de

(1’)
(3’)
[S]Zo
RESOLUCIÓ PROBLEMA 1
• Passiva: Els mòduls dels paràmetres S són més petits que 1:
 α∠φ − j β ∠φ 
[S ] =   , β = 1−α 2 ,α <1
 − j β∠φ α∠φ 
• Sense pèrdues: la matriu és unitària: [S][S]+=[I]
 α∠φ − j β∠φ   α∠ − φ jβ∠ − φ   α 2 + β 2 j βα − j βα  1 0 

= =
 − j β ∠φ
 α∠φ   j β ∠ − φ α∠ − φ   j βα − j βα α 2 + β 2   0 1 
• Simètrica: S12=S21 i S11=S22
• Recíproca: S12=S21
l
resultant.
Z 1 2 Z
l l
S11 ' = S11e −2 jβ l = α e jφ e −2 jβ l

Per a que aquest nou paràmetre sigui real ha de ser la fase igual a 0 o 180º. La mínima
longitud serà quan:
φ − 2β l = 0
1 λ π λ
l= φ= =
2β 2 * 2π 3 12
I això és vàlid tant per l’entrada com per a la sortida.
Llavors, els nous paràmetres S queden:
S11 ' = S 22 ' = α
S12 ' = S21e −2 jβ l = − j β
I la matriu:
 α − jβ 
[S ] =   , β = 1−α 2 ,α <1
− jβ α 
c) Calculeu la màxima potència Pmax (mW) que pot lliurar el generador de la figura, així
como l’ona de potència normalitzada a1 (√W) que el generador produiria.
ZG
VG=1 Vp IL
~ [S]Zo ZL
Zin s12 s21ΓL

Γin = s11 +
1 − s22 ΓL
Donat que el generador és canònic, la màxima potència es lliurarà quan Zin= Z0 i per tant,
1 2 1 VG2
Pmax = a1 = = 2,5mW
2 8 Z0
L’ona de potència normalitzada que el generador produiria és igual a:
bs
a1 = = bs
1 − Γin Γ g
I per tant,
Z0 VG
bs = VG = = 0,0707 W
(Z g + Z0 ) 2 Z0
d) Determineu el valor de α sabent que les pèrdues de retorn (adaptació a l’entrada) de

la xarxa quan ZL=Zo és de 9.54 dB. Calculeu la potència (mW) lliurada a una càrrega
ZL=Zo, la potència dissipada per la xarxa de 2 accessos y la potència reflectida cap al
generador.
R.L. = −20 * log S11 = 9,54

1
α = S11 = 0,33 =
3
8
β = 1−α 2 =
3
- Potència lliurada a la càrrega:
PL =
1 2 1 2 1 2
2
2 1 2
b2 − a2 = b2 1 − Γ 2 = b2
2 2 2
( )
I llavors:
b2 = S 21a1 + S 22 a2 = S21a1
2 2
b2 = β 2 a1
18 2 8
PL = a1 = Pmax = 2, 22mW
29 9
- Potència dissipada per la xarxa de dos accessos:
És una xarxa sense pèrdues, per tant la potència dissipada és zero
- Potència reflectida cap a generador:
1 2
P1− = b1
2
b1 = S11a1
Per tant, substituint:
1 2 1 2 2 1
P1− = b1 = α a1 = Pmax = 0.28mW
2 2 9

Posem un curtcircuit a la porta 2 i per tant a2=-b2

1 2
IL = −I2 = − ( a2 − b2 ) = b2
Z0 Z0
Per altre banda:
b2 = S 21a1 + S 22 a2 = S 21a1 − S 22b2
S21a1 − jβ
b2 = = a1
1 + S22 1 + α
Llavors, substituint aquesta equació a la primera:
2 2 − jβ 2 − j β Vg − j 1 − α 2 Vg
IL = b2 = a1 = =
Z0 Z0 1 + α Z0 1 + α 2 Z0 1+α Z0
Determineu el valor IL en mA:
1
− j 1−
− j 1 − α Vg
2
9 1 = − j14,14mA
IL = =
1+α Z0 1+
1 50
3
f) Calculeu el valor dels paràmetres s11’ y s21’ referits a Zo d’una xarxa de tres accessos
formada quan es connecten en paral·lel
l’accés (1) de dues xarxes idèntiques a la (2’)
de l’enunciat, tal i com s’indica a la figura

(1’)
adjunta (considereu φ=0) . [S]Zo
- Càlcul de s11’: (3’)
b1' Z − Z0 [S]Zo
S = '
'
11 = in
a1 a2' = a3' =0
Z in + Z 0
Per altre banda, la Zin és el paral·lel de les dues impedàncies presentades pels dos
quadripols, que a més a més són iguals:
1 + S11 1 + 1/ 3
Z0 Z0
Z in1 1 − S11
Z in = = = 1 − 1/ 3 = Z 0
2 2 2
Per tant, s11’=0

- Càlcul de s21’:
b2' V2' V2' V2 S21 2

S = '
'
21
a1
= '
V1
(1 + S ) = V '
'
11 =
V1
=
1 + S11
=−j
2
a2' = a3' =0 ' '
a = a =0
2 3
1 a2' = a3' =0 a2 = 0
PROBLEMA 2
Z0
1 2
 0 S12 S13 0  ZL
S 0 0 S13 
Vg ~
[ S ] =  S12 0 0 S12 
S12 > S13 A. D.
13
 
 0 S13 S12 0  Z0 3 4

arg(S12S13*)
càrrega ZL (P2)
arg(S12S13*)
Segons la matriu de paràmetres adjunta, els accessos desacoblats són el 1 i el 4 per una
banda i el 2 i el 3 per l’altre. Com que S12 > S13 diem que la via directa es des de la
porta 1 a la 2 i l’acoblada és la 1 amb la 3. Si el senyal entrés per la porta 2, la via directa
seria de la 2 a la 1 i l’acoblada de la 2 a la 4, etc. Per tant,
1-4, 2-3 desacoblades
1-2, 3-4 directa
1-3, 2-4 acoblades
Com que l’acoblador no té pèrdues, podem aplicar unitarietat:
 0 S12 S13 0  0 S 12* S 13* 0  1 0 0 0

S  * 
 12 0 0 S13   S 12 0 0 S 13*   0 1 0 0 
 S13  =
0 0 S12   S * 0 0 S 12*   0 0 1 0
  13  
 0 S13 S12 0   0 S 13* S 12* 0   0 0 0 1

Fent els productes de les dues matrius, trobem les següents equacions:
2 2
1F × 1C → S12 + S13 = 1
1F × 4C → S12 S13* + S13 S12* = 0
De la primera equació podem extreure una relació de mòduls:
S13 = α
S12 = 1 − α 2
I de la segona una de fases:
S12 S13* = − S13 S12* ⇒ ϕ12 − ϕ13 = π + ϕ13 − ϕ12
π
2ϕ12 = ±π + 2ϕ13 ⇒ ϕ12 = ± + ϕ13
2
π
arg ( S12 S13* ) = ±
2
La potència mesurada en el detector és igual a:
10 * log P4 = −15dBm ⇒ P4 = 0,0316mW
1 2 1 2 1 2
P4 = b4 − a4 = b4
2 2 a4 =0 2
La potència disponible de generador és igual a:
10 * log Pavs = 10dBm ⇒ Pavs = 10mW
1 2
Pavs = a1
2
Podem escriure la quarta i la segona equació dels paràmetres S:
b4 = S13a2 + S12 a3 a =0,a =Γ b = S13Γ 2b2
3 2 L 2
b2 = S12 a1 + S13a4 a =0,a =b = S12 a1

4 1 s
Substituïm b2 de la primera equació per la segona i traiem mòduls:

 10mW 2
b4 = S13Γ 2 S12 a1  0,0316mW = α (1 − α 2 )
 25
75 − 50 1 
Γ2 = =  0,079 = α (1 − α ) = α − α
2 2 2 4
75 + 50 5 
1 2
b4 = α 2 (1 − α 2 ) a1 
2
25 
1 ± 0,83
α 4 − α 2 + 0,079 = 0 ⇒ α 2 = = 0,086
2
S13 = 0,086 = 0,29 , S12 = 0,95
C = −10 * log S13 

2
 C = 10,63dB
S13 = 0,29 
IL = −10 * log S12 
2
 IL = 0.39dB
S12 = 0,95 
Per altre banda:
1 2 
P1− = b1 
2
 1 2 1 2
2 1 2 P1− = S12 a1 = 0,36mW
b1 = S12 a2 + S13a3 = S12Γ 2b2 = S12 a1  25 2
5 
a3 = 0  P1− (dBm) = 10 * log  1 S12 2  + 10dBm = −4,37 dBm
  25 
a2 = Γ 2b2 
b2 = S12 a1 

1 2
P4 = b4 = 0W
2
b2 = S12 a1
b3 = S13a1
1 1
b4 = S13a2 + S12 a3 = S13 b2 + S12Γ 3b3 = S13 S12 a1 + S12Γ 3 S13a1 = 0
5 5
1
1−
1 5 = 4 Z = 33,3Ω
Γ3 = − ⇒ Z 3 = Z 0
5 1 6 0
1+
5

càrrega ZL (P2)
 b1   0 S12 S13 0   a1 
   S13   Γ 2b2 
 b2  =  S12 0 0
 b3   S13 0 0 S12   −Γ 2b3 
    
 b4   0 S13 S12 0   a1 
P2 =
1 2
2
( 2
) 1 2
(
b2 1 − Γ 2 = a1 1 − Γ 2 = 10mW
2
2 24
25
)= 9,6mW
b2 = S12 a1 + S13a1 = ( S12 + S13 ) a1

π 
ϕ12 = ± + ϕ13 
2
S13 = α e jϕ

 2
( )
b2 = j 1 − α 2 + α e jϕ a1
= (1 − α 2 + α 2 ) a1 = a1
2 2
2 jϕ  b2
S12 = j 1 − α e 


RL = −10 * log Sii 

2
 RL = 26dB
Sii = 0,05 
I = −10 * log S14 
2
 I = 30,45dB
S14 = 0,03 
D=I-C=30,45-10,63=19,83dB
PROBLEMA 3
1 l w
s
w s 2
w l

( 
)
2n
L ′ (ω ′ ) = 10 log 1 + ω ′ / ω1′

ω′ 1  f f0 
ω1′ W  f 0 f 
πW πW r πW
2 ω1′ g1 2 ω1′ gi gi +1 2 ω1′ g n g n +1
Z 0e = 1 + J 2 + J .

3 dB
g 0 = 1 , ω1′ = 1
1 2.000 1.000
2 1.414 1.414 1.000
3 1.000 2.000 1.000 1.000
4 0.7654 1.848 1.848 0.7654 1.000
Hi ha dues línies acoblades, per tant dos inversors d’admitàncies. L’ordre del filtre és un
menys que el nombre d’inversors. Per tant, l’ordre del filtre és 1.
Las línies acoblades dels filtres fets amb inversors d’admitàncies sempre són de longitud
λ0
igual a l = essent λ0 la longitud d’ona corresponent a la freqüència central del filtre. Per
4
tant,
λ0 c c0
l= = = = 5, 09mm
4 4 f0 ε r 4 f0
c) Sabent que la pèrdua d’inserció per al prototipus passa-baix d’un filtre amb resposta
de Butterworth amb ampla de banda definit convencionalment a 3 dB és

( 
)
2n
L ′ (ω ′ ) = 10 log 1 + ω ′ / ω1′  , on n és l’ordre del filtre , determineu l’ample de banda
 
a 3 dB del filtre si es vol que l’atenuació a 9GHz sigui de 10 dB . Nota:
ω′ 1 f f0 
=
 − .
ω1′ W  f 0 f 
Per a f=9GHz:
ω′ 1  9 10  0, 21
=  − =
ω1′ W  10 9  W

( 
)
2
L′ (ω ′ ) = 10 log 1 + ω ′ / ω1′ 
 
  0, 21  2
 0, 21 
2
10 = 10 log 1 +    ⇒ 10 = 1 +  
  W    W 
0, 21
3= ⇒ W = 0, 07
W
∆f
W= ⇒ ∆f = f 0W = 0, 7GHz
f0
f 2 − f1 = 0, 7GHz  100
 f1 + 0, 7 − = 0 ⇒ f12 + 0, 7 f1 − 100 = 0 ⇒ f1 = 9, 65GHz
f 2 f1 = 10GHz  f1
f 2 = f1 + 0, 7GHz = 10,36GHz
d) Determineu Z 0e i Z 0o per a les seccions de línies acoblades si la impedància de
πW πW r πW
2 ω1′ g1 2 ω1′ g i gi +1 2 ω1′ g n g n +1
Z 0e = 1 + J 2 + J .
Primer de tot, trobarem els valors de les constants dels inversors d’admitàncies. Tenint en
compte que el filtre és d’ordre 1, agafarem els valors dels elements del prototipus passa-
baix de la taula:
g1=2, g2=1. Llavors:
πW π 0, 07
J 01 = = = 0, 23 = J12
2 ω1′ g1 4
r πW
J12 = = 0, 23
2 ω1′ g1 g 2
Ara ja podem calcular les impedàncies en mode parell i imparell:
Z 0 e = 1 + J 2 + J = 1, 26 ⇒ Z 0 e = 63,1Ω
Z 0 o = 1 + J 2 − J = 0, 79 ⇒ Z 0 o = 39, 6Ω
e) Determineu els valors aproximats de w / b i s / b , on b és el gruix del substrat, a partir
de la gràfica adjunta. (indiqueu com hi arribeu sobre un esquema de la gràfica en el full
que entregueu).
Calculem les variables que apareixen en els eixos de la gràfica adjunta:
Z 0 e ε r = 1, 26*50* 2,17 = 92,8
Z 0 o ε r = 0, 79*50* 2,17 = 58, 2
I a partir d’aquests valors, trobem w/b i s/b:
s/b≈0,1 i w/b≈0,78
Aprofitant que és un filtre d’ordre 1 podem trobar la resposta S21 de tot el filtre (suposant
que les línies són ideals). I a més a més podem aplicar simetria per calcular els
paràmetres S del conjunt:
1 l w
s
w s 2
w l
El circuit meitat consistirà en dues línies acoblades i per tant els paràmetres S seran els
d’aquestes amb dues portes acabades en circuit obert:
1 − α 2 − α 2 sin 2 β l
S11' = S22
'
=
( )
2
2 jα 1 − α 2 sin β l
S12' = S21
'
=
( )
2
Però ara hem de trobar el coeficient de reflexió en mode parell i imparell:

S12' S21'
Γ =S +
e
in
'
11
1 − S22'
S12' S 21'
Γ =S −
o
in
'
11
1 + S22'
I per tant, la resposta total del filtre serà:

Γino + Γine
S 21 =
2
2
L = −10 * log10 S21
La representació d’aquesta resposta és la de la següent figura, on podem veure que és

periòdica:
- A 10 GHz tenim atenuació 0 (és un Butterworth, i a la freqüència central presenten un 0
d’atenuació).
- A la freqüència doble, 20 GHz, l’atenuació és infinita (per les línies acoblades, que tenen
un acoblament igual a 0).
- Veiem que a la freqüència triple torna a presentar un mínim d’atenuació.
FREQUENCY RESPONSE OF THE FILTER

350
300
250
200
Atenuation (dB)
150
100
50
0
0 0.5 1 1.5 2 2.5 3
frequency 10
x 10
PROBLEMA 4
 0.69∠ − 162° 0.102∠7° 
[S] =  
 4.762∠62° 0.23∠ − 156° 
i quins els de F constant i establir sobre la Z0 jX
Carta de Smith la zona on el factor de soroll [S
F≤0.5dB i a la vegada el guany a la entrada Z 0 Z0
GS≥ -0.2dB Xarxa
ΓS, escolliu la que presenti soroll mínim i de sortida
que a la vegada es pugui sintetitzar amb
una xarxa com la de la figura.
GT =
(1 − Γ ) S (1 − Γ )
S
2
21
2
L
2
( 1 − S11Γ S ) ( 1 − S22Γ L ) − S12 S21Γ S Γ L

2
0.49 0.00 0. 01
0. 48 0.02
7 180° 0. 03
0. 4 19 0° 17 0°
1.0 6 ° 16 0° 0. 0
0. 4 20 0 4
0.1
0.1
45 0° 15 0. 0
5
0 .2
0 .2
0.9 0. 21 0°
44
0.1 0.
0 .3
0.3
0.
14 06
0.8 0° 0°
22
43
4
0.
0.
4
0.
0.
07
0.7
0°
13
0.2
23
0°
2
0.6 0.
5 5 0.
0. 4
08
0.
0.3
0°
12
24
0°
1
0.5
0. 0
0 .6
0. 4
9
0 .6
0.4
0.4
°
11 0
0 .7 0.5 0 .7
°
25 0
0. 40
0. 10
0.3
0.6
0.8 0.8
0. 39
0.2
0. 11
0.7
26 0°
10 0°
0.9 0.8 0.9

0.1
0.9
0.38
0. 12
0.0 1.0 1.0 1.0

90°
270°
0.1
0.1
0.1
0.1
0.2
0.2
0.2
0.2
0.3
0.3
0.3
0.3
0 .4
0.4
0 .4
0 .5
0.4
0 .5
1.2
0. 37
0.13
0 .5
0.5
0 .6
0.6
7
0.
0 .6
0 .6
7
0.
8
0 .7
0.
0 .7
8
0.
1.4
0 .8
1.2
0 .8
1.2 0. 9
0.
80 °
0.9
0 .9
28 0°
1. 9
1.
1.
0
1 .0
0. 36
1.6
0. 14
1.8
1 .4 1 .4
°
2.0
0. 35
70 °
0. 15
29 0
1 .6
1 .6
4
0. 1
0. 3
3.0
6
0°
60
1. 8
1 .8
°
30
0 2.
0
33
2. 4.0
0. 1
0.
7
0°
5.0
50
°
31
32
0.
0.
18
0
3.
0
3.
0.
0° 40
10
32 °
19
31
0.
4 .0
4 .0
20
5.0
0 0° 30 0.
5 .0
0. 3 33 ° 20
50
10
10
20
20
9
50
50
20 ° 0. 2
0. 2 34 0° 1
35 0° 10 ° 0. 2
0. 28 0° 2
0. 27 0. 23
0. 26 0.25 0.24
GTU = GS GI GL
2
1 − ΓS 1
GS max = 2
= 2
= 1.9 → GS max (dB ) = 2.8dB
1 − S11Γ S *
Γ S = S11
1 − S11
2
GI = S21 = 22.7 → GI (dB ) = 13.5dB
2
1 − ΓL 1
GL max = 2
= 2
= 1.1 → GL max (dB ) = 0.24dB
1 − S22 Γ L *
Γ L = S 22
1 − S 22
Per tant,
GTU max = GS GI GL = 45.7
GTU max (dB ) = 16.6dB
b) Raonar quins són els cercles de GS constant i quins els de F constant i establir
sobre la Carta de Smith la zona on el factor de soroll F≤0.5dB i a la vegada el
guany a la entrada GS≥ -0.2dB
Els cercles de factor de soroll constant són els que contenen el punt ΓSopt=0.59 ∠ 102º
(els que estan més a dalt) i els de Guany constant són el que contenen el punt
ΓS=S11*= 0.69∠162° que són els que estan a sota dels anteriors.
El punt de Factor de Soroll mínim es Fmin=0.3 dB i van pujant 0.2 dB. Per tant, el primer
cercle és el de F=0.5 dB i qualsevol punt interior té un F≤0.5dB (pintat de
verd)
0.12 0.13
0. 11 0.14
0. 15
0. 10 90°
9 10 0° 80 ° 0. 1
0. 0 70 °
6
°
11 0
1.0
0.9
0. 1
1.2
08
0.8
0. 7
1.4
0.7
0° 0.1 60
°
12 0.
1.6
07 18
0.6
0.
1 .8
0.2
0° 50
°
13 0.
0
0.5
19
2.
06
0.3
0.
0.4
0°
4
5
40
0.
0.
14
0. 0
20
0.5
3.0
0.6
4
0. 2
0. 0
0°
0.3
0.7
30
15
1
°
0. 8
4.0
0.9
0.03
0
1.
0. 2
5.0
1.0
2
16 0°
0.2
9
20 °
0.
8
0.
0. 02
7
0.
0.23
0. 6
X
0 .5
10
17 0°
10 °
0.1 0.4
0.01
0. 24
0.3
0.2 20
0.1 50
0.1
0.2
0.3
0.4
0.5
0.6
0.7
0.8
0.9
1.0
1.2
1.4
1.6
1.8
2.0
3.0
4.0
5.0
10
20
50
0.00
180°
0.25
0°
0.1 50
0.2 20
0. 49
0.26
0.3
19 0°
35 0°
0.1 0.4 10
0.5
0. 6
0.48
0. 27
7
0.
8
0.
34 0°
°
20 0
1. 9
0.2
0.
0
1. 5.0
7
0.28
0
0. 4
0. 9
0 .8 4.0
0.7
0°
33
6
0 .3
0. 2
21
0. 4
0°
0.6
9
0
0.5 3.
45
0. 3
0°
32
4 0.4
0.
0.
22
0
0°
0.3
0.
44
31
0. 31
5
0°
2.0
0.
23 0°
0.2
1. 8
0.
43
0.6
0. 32
1.6
30
24
0° 0.1 0°
0.7
1.4
2 0.
33
0. 4
0.8
1.2
29 0
0.9
1.0
°
25 0 °
0. 3
1
0. 4 26 0° 28 0° 4
270° 0. 35
0. 40
0. 39 0. 36
0.38 0. 37
1.0
0.9
0.8
0.7
0.6
0.5
0.4
0.3
0.2
0.1
0.0
El punt de Guany màxim és el S11*= 0.69∠162° i presenta un guany de 2.8 dB i cada
cercle decreix 1 dB, per tant, GS≥ -0.2dB es correspon amb el tercer cercle (pintat de
blau) La intersecció dels dos cercles dóna els punts demanats (ratllat)
c) De totes les solucions del apartat b) per a ΓS, escolliu la que presenti soroll mínim i
que a la vegada es pugui sintetitzar amb una xarxa com la de la figura.
Soroll mínim: ha de estar sobre el cercle de G=-0.2dB (que és el mínim guany de la
zona ratllada i mínim soroll) i a la vegada com que la xarxa només és una jX, vol dir
que el punt escollit ha de tenir part real igual a 1. L’hem marcat a la Carta de Smith
amb una creu vermella. Es correspon al valor:
Z S ≅ 1 + j 0.4 . Per tant, de la xarxa de la figura jX = j 0.4 i el valor del coeficient de
reflexió és: Γ S = 0.19∠78.7°

El valor que proporciona màxim guany de sortida amb l’aproximació unilateral es
correspon a:
*
 S S Γ 
ΓL = Γ *
out =  S 22 + 21 12 S  = S *22 = 0.23∠156°
 1 − S11Γ S 
S12 = 0

Factor de Soroll: a partir dels cercles: està molt a prop del cercle de F=0.5 dB, per tant ho
podem aproximar per aquest valor.
Guany:
GTU = GS (dB ) + GI (dB ) + GL (dB ) = 13.54dB
GS (dB ) = −0.2dB
GI (dB ) = 13.5dB
GL max (dB ) = 0.24dB

Γ L = S *22 = 0.23∠156°
Situem aquest punt sobre la Carta de Smith (punt

vermell). El valor de la impedància corresponen
l1 Z0 és: Z L = 0.65 + j 0.12 . Passem a representar el
l2 diametralment oposat que es correspon a la seva
admitància YL (punt blau) que és igual a :
YL = 1.5 − j 0.3 i a partir d’aquest punt ens movem
Z0 Z0
YA cap a càrrega per un cercle de radi constant
(mòdul de coeficient de reflexió constant), fins
ΓL que la part real sigui igual a 1: Re(YA)=1. De les
dues solucions possibles, agafarem la primera
que dóna l2 mínima: l 2 = (0.284 − 0.144)λ = 0.12λ .
Punts inicial i final marcats en verd. Tot això ho representem a la següent Carta de Smith:
0.12 0.13
0. 11 0. 14
0. 15
0. 10
90° 80°
9 10 0° 0.1
0. 0 6
° 70 °
11 0
1.0
0.9
1.2
0. 1
0.8
08
0. 7
1.4
0.7
0° 0.1 60
°
12 0.
07
1.6
18
0.6
0.
1.8
0.2
0° 50
°
13 0.
2.0
0.5
19
06
0.3
0.
0.4
0°
40
0.4
5
0.
14
0. 0
20
0.5
3.0
0.6
4
0. 2
0.0
0.3
0°
0.7
30
1
15
°
0.8
4.0
0.9
0. 03
0.2
1.0
5.0
2
1.0
0.2
16 0°
0.9
20 °
0.8
0.02
0.7
0. 23
0 .6
0.5
10
170°
10 °
0.1
0.4
0.01
0. 24
0.3
0.2 20
0.1 50
0.1
0.2
0.3
0.4
0.5
0.6
0.7
0.8
0.9
1.0
1.2
1.4
1.6
1.8
2.0
3.0
4.0
5.0
10
20
50
0.00
180°
0. 25
0°
0.1 50
0.2 20
0.49
0.26
0.3
19 0°
350°
0.1 0.4 10
0.5
0.6
0. 48
0.27
0.7
0.8
34 0°
°
20 0
0.2 0.9
1.0
5.0
1.0
7
0. 28
0.4
0.9
0.8 4.0
0.7
0°
33
6
21
0.2
0.3
0. 4
0°
0.6
9
0.5 3.0
45
0. 3
0°
32
0.4
0.
0.4
0
22
0°
0.3
0.
44
31
0. 31
0.5
0°
23 0.2 2.0 0°
1.8
0.
43
0.6
0. 32
1 .6
30
24
0° 0.1 0°
0.7
1.4
2 0.
33
0. 4
0.8
1.2
29 0
0.9
1.0
25 0° °
0. 3
1
0.4 260° 28 0° 4
270°
0.35
0. 40
0. 39 0. 36
0.38 0. 37
Reflection Coefficient |Γ|

1.0
0.9
0.8
0.7
0.6
0.5
0.4
0.3
0.2
0.1
0.0
El punt que hem trobat és el YA = 1 + j 0.48 .

Per sintetitzar la part imaginària, veiem en la figura que fem servir un stub acabat en
circuit obert Ystub = j 0.48
De nou, a la Carta de Smith ens situem al punt de circuit obert d’admitàncies (admitància
0) i ens movem cap a generador fins al punt Ystub = j 0.48 (punts inicial i final en vermell) i
trobem l1 = 0.07λ
Per calcular les dues longituds en mm, hem de trobar el valor de la longitud d’ona:
3 x108
λ= = 37.5mm
4 x109 4
Por tant, les longituds són:
l1 = 0.07λ = 2.625 mm
l 2 = 0.14λ = 5.25 mm
MICROONES
18 de gener de 2008
Data notes provisionals: 24 de gener
DEPARTAMENT DE TEORIA DEL SENYAL I Període d’al.legacions: 24-25 de gener
COMUNICACIONS Data notes revisades: 29 de gener
Professors: Albert Aguasca, Núria Duffo, Xavier Fábregas i Lluís Pradell.

PROBLEMA 1
La xarxa de dos accessos de la figura és un atenuador de banda estreta a la freqüència f0. Les
impedàncies de referència dels accessos són Z0=50Ω.
a) Trobi la relació entre R i Z0’ perquè la xarxa funcioni com atenuador ideal.
b) Calculi la matriu S completa de la xarxa, i concreti els valor de R i el valor de l’atenuació en
el cas que Z0’=20Ω.
c) Determini la matriu S en el cas que la freqüència de treball sigui 2f0, i amb R i Z0’ de valors
segons l’apartat b.
R λ/4 R
(1) (2)
PROBLEMA 2
El circuit de 4 portes de la figura és passiu, sense pèrdues, recíproc, simètric, totalment adaptat i
té les portes 1 i 4 aïllades entre sí.
a) Es connecta un generador canònic a la porta 1, la porta 2 es deixa en circuit obert, i es
connecten càrregues de referència Z0 (= 50 Ω) a les portes 3 i 4. En aquestes condicions,
es mesura una relació M = b4/b3 = -j 0.990. Amb la informació anterior, deduïu la matriu de
paràmetres S del circuit referida a Z0, sabent que S13 és real i positiu.
b) Si el circuit és en realitat un acoblador direccional ideal realitzat en microstrip, representeu-
lo numerant adequadament les portes.
c) Si l’acoblador està funcionant a la seva freqüència central (10 GHz), calculeu les
impedàncies parell (Z0e) i imparell (Z0o) de l’acoblador i (amb l’ajut de la gràfica adjunta) les
seves dimensions (amplada w i separació s) suposant que h=0.254 mm. Si εreff= 6.3,
calculeu també la longitud física de l’acoblador.
d) Si les càrregues de les portes 3 i 4 passen a ser de 100 Ω, mantenint el circuit obert de la
porta 2, calculeu la nova relació M = b4/b3
P.S.
a1 a3
1 3
b1 b3
a2 a4
2 4
b2 b4
PROBLEMA 3
Es vol dissenyar un filtre passa banda Butterworth (maximalment pla), a connectar entre un
generador d’impedància interna de Zg= 50Ω i una càrrega ZL= 50Ω. La banda de pas ha
d’estar compresa entre 9,75 GHz i 10,25 GHz i a 9,27 GHz ha d’atenuar com a mínim 45 dB.
a) Dibuixeu la plantilla del filtre passa banda i de l’equivalent passa baix aplicant la
transformació de freqüències.
b) Calculeu l’ordre del filtre i trobeu el valor dels elements del prototipus passa baix
c) Calculi l’atenuació del filtre passa banda a 11,05 GHz
Si es realitza el filtre mitjançant gaps microstrip com els de la figura, trobeu:

d) La longitud dels trams de línia
e) La capacitat en pF associada a cada gap.
πW πW πW
J 01 = J i ,i +1 = J n ,n+1 =
2 g1 2 gi gi +1 2 g n g n+1
1 − J i2,i +1 1 2
X i ,i +1 = l i ,i +1 = arctg
J i ,i +1 2β X i ,i +1
PROBLEMA 4
El transistor ATF 35143 presenta els següents paràmetres S per VDS=2V i IDS=5mA referits a
Z0=50Ω i a 4GHz:
 0,72 ∠−126 0,05∠ 7 

 3,0 0,52∠151 
 ∠ 76
A la carta de Smith adjunta s’indiquen els cercles de guany a l’entrada constant GS (amb un
decrement de 0,5 dB d’un al següent) i Factor de Soroll constant (amb un increment de 0,2dB
d’un cercle al següent).
S’ha dissenyat l’etapa d’entrada amb una xarxa de dues línies d’impedàncies Z01=32,4Ω i Z0=50Ω
i longituds l 1 = 9,375mm , l 2 = 3mm , tal com mostra la figura. La constant dielèctrica de les línies
és εr=4.
a) Determineu el valor del guany a l’entrada GS i el factor de soroll F, tenint en compte que
Fmin=0,52 dB.
b) Escolliu el valor d’impedància de carrega del transistor (ZL) que proporcioni màxima
transferència de potència a la sortida, fent l’aproximació unilateral.
c) Dissenyeu l’etapa de sortida segons el valor escollit a l’apartat anterior i l’esquema de la
figura.
d) Calculeu la potència que arriba a la càrrega amb i sense les xarxes d’entrada i sortida
GT =
(1 − Γ ) S (1 − Γ )
S
2
21
2
L
2
( 1 − S11Γ S ) ( 1 − S22Γ L ) − S12 S21Γ S Γ L

2
l3
50 Ω l1 = 9,375mm l 2 = 3mm
Z0 50 Ω
Vp=5V Z01 Z0
Z0
l4
0.49 0.00 0.01
0. 48 0.02
7 180° 0. 03
0. 4 19 0° 17 0°
1.0 6 ° 16 0 0. 0
0. 4 20 0 ° 4
0.1
0.1
45 0° 15 0. 0
5
0 .2
0 .2
0.9 0. 21 0°
44
0.1 0.
0. 3
0 .3
0.
14 06
0.8 0° 0°
22
43
0.
0.
4
0.
0.
0.7 07
0°
13
0.2
23
0°
2
0.
0.6 0. 5
5
0. 4
0.
08
0.3
0°
12
24
0°
1
0.5
0. 0
0 .6
0. 4
9
0 .6
0.4
0.4
°
11 0
0 .7 0.5
°
0 .7
25 0
0. 40
0. 10
0.3
0.6
0.8 0.8
0.2
0. 39
0. 11
0.7
26 0°
10 0°
0.9 0.8 0.9

0.1
0.9
0.38
0. 12
0.0 1.0 1.0 1.0

90°
270°
0.1
0.1
0.1
0.1
0.2
0.2
0.2
0.2
0.3
0.3
0.3
0.3
0 .4
0 .4
0.4
0.5
0.4
0.5
1.2
0. 37
0.13
0 .5
0 .5
0.6
0. 6
7
0.
0 .6
0 .6
7
0.
8
0.
0 .7
0 .7
8
0.
1.4
0 .8
1.2
0 .8
1.2 0. 9
0.
80 °
0 .9
0 .9
28 0°
1. 9 0
1.
1.
0
1.
0
1.6
0. 36
0. 14
1.8
1 .4 1. 4
5
2.0
0. 3
0. 15
70 °
29 0
1 .6
1 .6
4
0. 1
0. 3
3.0
6
0°
60
1.8
1 .8
°
30
0 2.
0
33
2. 4.0
0. 1
0.
7
0°
5.0
50
°
31
32
0.
0.
18
0
3.
0
3.
0.
0° 40
32 10 °
19
31
0.
4 .0
4 .0
0 20
0° 30 0.
5 .0
5 .0
0. 3 33 ° 20
50
10
10
20
20
9
50
50
0. 2 ° 20 ° 0. 2
1
34 0
35 0° 0°
10 ° 0. 2
0. 28 2
0.27 0. 23
0. 26 0.25 0. 24
RESOLUCIÓ DE L’EXAMEN FINAL DE MICROONES GENER 08
PROBLEMA 1
La xarxa de dos accessos de la figura és un atenuador de banda estreta a la freqüència f0. Les
impedàncies de referència dels accessos són Z0=50Ω.
R λ/4 R
(1) (2)
Atenuador ideal, vol dir que S11=0, per tant:

Z 0' 2
Z in = R + i això ha de ser igual a Z0, per tant,
R + Z0
Z 0' 2
R+ = Z 0 ⇒ R = 2500 − Z 0' 2
R + Z0
Ja tenim S11=0,
Per simetria: S11=S22 i S21=S12
Només ens cal calcular un paràmetre de transmissió, que a més a més aplicant simetria es pot
calcular simplement amb el coeficient de reflexió en mode parell:
Γe − Γo
S11 = S 22 = = 0 ⇒ Γe = Γo
2
Γ + Γo
S12 = S21 = e = Γe
2
Coeficient de reflexió en mode parell:
l λ
La longitud serà =
2 8
Z e = R − jZ 0'
Per tant,
Z e − Z 0 R − 50 − jZ 0' − j100 Z 0'
S 21 = Γ e = e = =
Z + Z 0 R + 50 − jZ 0' ( R + 50 )2 + Z 0'2
Si Z 0 = 20Ω ,
'
R = 2500 − 400 = 45,83Ω

− j100Z 0' − j 2000
S 21 = = = − j 0,2087
( R + 50 )
2
+Z '2
0
9582
2
L = −10 * log S21 = 13,6dB
λ
Si f=2f0, llavors l =
2
R
Z in = 2 R + Z 0 ⇒ S11 = S22 = = 0,478
R + Z0
Per calcular el paràmetre de transmissió fem com abans, amb els circuits en mode parell i
imparell:
R
Ze,o
R − Z0
R − Z0  −1
Z =R⇒Γ =
e e
 Γe − Γo R + Z0 −Z0
R + Z 0  S12 = S21 = = = = −0,521
2 2 R + Z
Z o = ∞ ⇒ Γ o = 1  0
Per tant, la matriu queda:
 0,478 −0,521
[S ] =  
 −0,521 0,478 
PROBLEMA 2
P.S.
a1 a3
1 3
b1 b3
a2 a4
2 4
b2 b4
 0 S12 S13 0 
S11 = S 22 = S33 = S44 = 0  S
 0 0 S13 
S14 = S41 = 0  ⇒ [S ] = 
12
  S13 0 0 S12 
S23 = S32 = 0   
 0 S13 S12 0 
 b1   0 S12 S13 0   a1 
b   S 0 0 S13   b2 
 2  =  12
 b3   S13 0 0 S12   0 
    
 b4   0 S13 S12 0   0 
Escrivim les equacions que es deriven de l’equació matricial anterior:

b1 = S12b2
b2 = S12 a1
b3 = S13a1
b4 = S13b2
I a partir d’aquí:
b4 S13 S12 a1
M= = = S12 ⇒ S12 = − j 0,990
b3 S13a1
b3 = S13a1
b4 = S13b2 = S13 S12 a1
Com que la xarxa és passiva i sense pèrdues, podem aplicar unitarietat:
*
 0 S12 S13 0  0 S12 S13 0  1 0 0 0
S S13  S13   0 1
 12 0 0  S12 0 0 0 0 
=
 S13 0 0 S12  S13 0 0 S12   0 0 1 0
    
 0 S13 S12 0 
 0 S13 S12 0   0 0 0 1
I llavors queda la següent equació:
2 2
S12 + S13 = 1 ⇒ S13 = 0,14
Tenint en compte que segons l’enunciat S13 ha de ser real i positiva queda que:
S13 = 0.14
En definitiva:
 0 − j 0,99 0,14 0 
 − j 0,99 0 0 0,14 
[S ] = 
 0,14 0 0 − j 0,99 
 
 0 0,14 − j 0,99 0 

1 2
3 4
El paràmetre S13 ens dóna l’acoblament, per tant, α = 0,14 i les impedàncies seran:
1+ α
Z 0e = Z 0 = 57,62Ω
1−α
1−α
Z 0o = Z 0 = 43,38Ω
1+α
Una vegada tenim les dues impedàncies, fem servir la gràfica adjunta per trobar la W/h i la S/h de
les línies acoblades: si agafem les corbes corresponents a s/h=1,0, s’arriba a una solució i
W/h=0,98.
Substituint el valor de h=0,254mm, queda: s=0,254mm i W=0,249mm

Llavors a les portes 3 i 4 tenim un coeficient de reflexió igual a Γ=1/3 i per tant:
 a1 
 b1   0 S12 S13 0  b 
     2 
 b2  =  S12 0 0 S13   1 
b
 b3   S13 0 0 S12   3 3 
    
 b4   0 S13 S12 0   1 
 b4 
3 
Escrivim les equacions corresponents:
1
b2 = S12 a1 + S13 b4
3
1
b3 = S13a1 + S12 b4
3
1
b4 = S13b2 + S12 b3
3
I substituïm la primera i la segona a la tercera i aïllem b4:
 1  1 1 
b4 = S13  S12 a1 + S13 b4  + S12  S13a1 + S12 b4 
 3  3 3 
1 4
S13 S12 + S12 S13 S13 S12
b4 = 3 a1 = 3 a1
2 1 2 1 2 1 2 1
1 − S13 − S12 1 − S13 − S12
3 9 3 9
Ara només resta substituir a l’equació de b3 el valor de b4:
4
S13 S122
1 9
b3 = S13a1 + S12 b4 = S13a1 + a1
3 2 1 2 1
1 − S13 − S12
3 9
Dividint una per l’altre trobem el valor de M:
4
S13 S12
3
1 1
1 − S132 − S122
3 9 = 4 S12 − j 3,96
M= = = − j1,98
4 2 3 − S 2
+ S 2
3 − 0,0196 − 0,9801
S13 S12 13 12
S13 + 9
1 1
1 − S132 − S122
3 9
PROBLEMA 3
Es vol dissenyar un filtre passa banda Butterworth (maximalment pla), a connectar entre un
generador d’impedància interna de Zg= 50Ω i una càrrega ZL= 50Ω. La banda de pas ha
d’estar compresa entre 9,75 GHz i 10,25 GHz i a 9,27 GHz ha d’atenuar com a mínim 45 dB.

πW πW πW
J 01 = J i ,i +1 = J n ,n+1 =
2 g1 2 gi gi +1 2 g n g n+1
1 − J i2,i +1 1 2
X i ,i +1 = l i ,i +1 = arctg
J i ,i +1 2β X i ,i +1
Plantilla del filtre passa banda:
L(dB)
45
Lar
9,27 9,75 10,25 f(GHz)

Característiques del filtre passa banda:
f0 = f1 f 2 = 10GHz
f 2 − f1
W= = 0,05
f0
Equivalent passa baix: apliquem la transformació de freqüències:
1 f f0 
ω'=  − 
W  f0 f 
I trobem:
1  9,27 10 
ωa' = − = −3,03
0,05  10 9,27 
Per tant, l’equivalent serà:
45
ω’
-3,03 -1 1 3,03
on hem fet ω1’=1

ωa '
Sobre la gràfica representem − 1 =2,03 i veiem que per tenir una atenuació de 45 dB
ω1 '
necessitem com a mínim un filtre d’ordre 5.
Per tant, els valors dels elements els treiem de la taula adjunta:
g1 = g5 = 0,618
g 2 = g 4 = 1,618
g3 = 2
g6 = 1
Fem la transformació de freqüències:
1  11.05 10 
ωb' =  − =4
0,05  10 11,05 
ωa '
I per aquesta freqüència equivalent, de la gràfica trobem que l’atenuació per a − 1 =3, és
ω1 '
igual a 60dB.

De les equacions trobem primer el valor de les constants dels inversors d’admitàncies:
πW
J 01 = J 56 = = 0,356
2 g1
πW
J12 = J 45 = = 0,078
2 g1 g 2
πW
J 23 = J 34 = = 0,044
2 g 2 g3
Ara ja podem calcular les reactàncies i a més a més com són condensadors seran negatives:
1 − J 012
X 01 = X 56 = = 2,45 ⇒ X 01 = X 56 = −2,45
J 01
1 − J122
X 12 = X 45 = = 12,65 ⇒ X 12 = X 45 = −12,65
J12
1 − J 232
X 23 = X 34 = = 22,86 ⇒ X 23 = X 34 = −22,86
J 23
I finalment les longituds queden (suposant εr=1):
λ
λ 2 λ 2
l1 = l 5 = +
arctg + arctg = 0,434λ = 13mm
2 4π X 01 4π X 12
λ λ 2 λ 2
l2 = l4 = + arctg + arctg = 0,481λ = 14,4mm
2 4π X 12 4π X 23
λ λ 2 λ 2
l3 = + arctg + arctg = 0,486λ = 14,6mm
2 4π X 23 4π X 34
1
C01 = C56 = = 0,13 pF
2π f 0 50 X 01
1
C12 = C45 = = 0,025 pF
2π f 0 50 X 12
1
C23 = C34 = = 0,014 pF
2π f 0 50 X 23
PROBLEMA 4
El transistor ATF 35143 presenta els següents paràmetres S per VDS=2V i IDS=5mA referits a
Z0=50Ω i a 4GHz:
 0,72 ∠−126 0,05∠ 7 

 3,0 0,52∠151 
 ∠ 76
A la carta de Smith adjunta s’indiquen els cercles de guany a l’entrada constant GS (amb un
decrement de 0,5 dB d’un al següent) i Factor de Soroll constant (amb un increment de 0,2dB
d’un cercle al següent).
S’ha dissenyat l’etapa d’entrada amb una xarxa de dues línies d’impedàncies Z01=32,4Ω i Z0=50Ω
i longituds l 1 = 9,375mm , l 2 = 3mm , tal com mostra la figura. La constant dielèctrica de les línies
és εr=4.
Fmin=0,52 dB.
figura.
GT =
(1 − Γ ) S (1 − Γ )
S
2
21
2
L
2
( 1 − S11Γ S ) ( 1 − S22Γ L ) − S12 S21Γ S Γ L

2
l3
50 Ω l1 = 9,375mm l 2 = 3mm
Z0 50 Ω
Vp=5V Z01 Z0
Z0
l4
0.49 0.00 0.01
0. 48 0.02
7 180° 0. 03
0. 4 19 0° 17 0°
1.0 6 ° 16 0 0. 0
0. 4 20 0 ° 4
0.1
0.1
45 0° 15 0. 0
5
0 .2
0 .2
0.9 0. 21 0°
44
0.1 0.
0. 3
0 .3
0.
14 06
0.8 0° 0°
22
43
0.
0.
4
0.
0.
0.7 07
0°
13
0.2
23
0°
2
0.
0.6 0. 5
5
0. 4
0.
08
0.3
0°
12
24
0°
1
0.5
0. 0
0 .6
0. 4
9
0 .6
0.4
0.4
°
11 0
0 .7 0.5
°
0 .7
25 0
0. 40
0. 10
0.3
0.6
0.8 0.8
0.2
0. 39
0. 11
0.7
26 0°
10 0°
0.9 0.8 0.9

0.1
0.9
0.38
0. 12
0.0 1.0 1.0 1.0

90°
270°
0.1
0.1
0.1
0.1
0.2
0.2
0.2
0.2
0.3
0.3
0.3
0.3
0 .4
0 .4
0.4
0.5
0.4
0.5
1.2
0. 37
0.13
0 .5
0 .5
0.6
0. 6
7
0.
0 .6
0 .6
7
0.
8
0.
0 .7
0 .7
8
0.
1.4
0 .8
1.2
0 .8
1.2 0. 9
0.
80 °
0 .9
0 .9
28 0°
1. 9 0
1.
1.
0
1.
0
1.6
0. 36
0. 14
1.8
1 .4 1. 4
5
2.0
0. 3
0. 15
70 °
29 0
1 .6
1 .6
4
0. 1
0. 3
3.0
6
0°
60
1.8
1 .8
°
30
0 2.
0
33
2. 4.0
0. 1
0.
7
0°
5.0
50
°
31
32
0.
0.
18
0
3.
0
3.
0.
0° 40
32 10 °
19
31
0.
4 .0
4 .0
0 20
0° 30 0.
5 .0
5 .0
0. 3 33 ° 20
50
10
10
20
20
9
50
50
0. 2 ° 20 ° 0. 2
1
34 0
35 0° 0°
10 ° 0. 2
0. 28 2
0.27 0. 23
0. 26 0.25 0. 24
Fmin=0,52 dB.
Hem de calcular el valor del coeficient de reflexió que tenim a l’entrada ΓS:
l3
50 Ω l1 = 9,375mm l 2 = 3mm
Z0 50 Ω
Vp=5V Z01 Z0
Z0
l4
Determinem les longituds de les línies en termes de λ. Per tant,

c03108
λ= = = 37,5mm
f ε r 4109 4
i les línies serien :
9,375
= 0,25λ
37,5
3
= 0,08λ
37,5
La impedància real que es veu tot just davant de la línia de longitud λ/4 es igual a:
Z 2 ( 32,4 )
2
Z1 = 01 = = 21Ω
50 50
21
Z1 = = 0, 42
50
Ens situem a la carta de Smith en aquest valor real i ens movem cap a generador 0,08λ per saber
la impedància a l’entrada ZS:
Z s = 0,5 + j 0,4
que com a coeficient de reflexió és:
ZS − 1
ΓS = = 0,42∠126º
ZS + 1
Per saber quin és el valor del guany d’entrada, calculem primer el valor del guany màxim a
l’entrada:
1 1
GS = = = 2,076
1 − S11
2
1 − 0,722
GS max (dB ) = 3,17 dB
Com que el punt trobat està aprox. sobre el segon cercle, el guany ha baixat 1 dB, per tant serà
igual a 2,17dB:
GS = GS max (dB ) − 1dB = 2,17 dB
En quant al factor de soroll, està pràcticament sobre el primer cercle, per tant ha apujat 0,2dB
respecte al mínim, per tant el factor de soroll és igual a 0,72dB.
F = Fmin (dB) + 0,2 = 0,72dB
Ha de ser Γ L = S 22 =0,52∠-151º
*
Aquest valor dóna un guany a la sortida de :

1 1
GL = = = 1,37
1 − S22
2
1 − 0,522
GL (dB) = 1,37 dB
Ho situem sobre la Carta de Smith per trobar el valor de la impedància:

Γ L = 0,52∠209º
Z L = 0,34 − j 0, 22 ⇒ YL = 2 + j1, 4
Z L = 17 − j11( Ω )
figura.
L’esquema de la figura, implica primer una línia i després un stub en paral·lel. És per això que
treballem amb admitàncies i ens movem cap a càrrega fins que la part real sigui igual a 1.
Agafem la longitud més curta que és:
l 3 = ( 0,21 − 0,168 ) λ = 0,042λ = 1,575mm
I arribem al punt d’admitància igual a:
Y1 = 1 + j1,2
Per tant el stub ha de ser de valor:
BS = 1, 2
Tal com mostra la figura, el stub és una línia acabada en circuit obert. Per tant, per sintetitzar-ho,
ens posem a la carta de Smith en el punt de c.obert d’admitàncies i ens movem cap a generador
fins a aquest valor. Ha de ser:
l 4 = 0,14λ = 5, 25mm
Sense les xarxes d’entrada i sortida, ens queda només el guany intrínsec:
P 2
GT = L = GI = S21 = 9
Pavs
GI (dB ) = 9, 54dB
I per tant,
2
PL = S21 Pavs
Primer calculem la potència disponible de generador:
2
1 2 1 Vg
Pavs = bs = = 62,5mW
2 8 Z0
Pavs = 17,96dBm
Per tant,
2
PL = S 21 Pavs = 562, 5mW
PL (dBm ) = 27, 5dBm
Amb les xarxes d’entrada i sortida, el guany total queda:
GT (dB) = 2,17 + 9,54 + 1,37 dB = 13,08dB

I per tant, la potència que arriba a la càrrega és:
PL = GT Pavs = 1270, 22mW
PL (dBm ) = GT (dB ) + Pavs (dBm ) = 31, 04dBm
MICROONES
27 de Juny de 2008
Professors: Albert Aguasca, Adolf Comerón, Núria Duffo.
PROBLEMA 1
En el circuit de la figura, la xarxa de dos accessos està dissenyada per a que a la
freqüència de 150MHz, el generador estigui adaptat a la càrrega:
L L
l l
Z0 C Z0
Si Z0=50Ω, l = 50cm , L=53nH, Vp=2,4x108m/s,

a) Calculeu el valor de C per a que la xarxa estigui completament adaptada en un
sistema d’impedància Z0 a la freqüència de 150MHz.
b) Calculeu la matriu de paràmetres S de la xarxa.
c) Si es connecta a un generador canònic de potència disponible 5 dBm, calculi la
potència dissipada a una càrrega connectada al port 2 de 50Ω
d) El mateix si la càrrega és de 100Ω
e) Calculi la pèrdua de transferència de potència (PL/Pavs) a f=75MHz amb la càrrega
de l’apartat c)
PROBLEMA 2
L’acoblador direccional en guia de la figura 1 té la matriu:
a = 22.86 mm
 0
 jθ
γe
γ e jθ
0
0
δ e jφ
δ e jφ 
0 

3 4
[ s ] = 
γ e jθ 
 jφ
0
δ e
δ e jφ
0
0
γ e jθ 0 

1 l
2
Fig. 1
amb γ , δ , θ i φ reals, i γ , δ > 0 a la freqüència f = 10 GHz .

2
 λ 
a) Si λg = λ 1 −   , determineu el valor que ha de tenir la distància entre orificis l .
 2a 
b) Determineu la relació que hi ha d’haver entre els mòduls γ i δ . Determineu els valors
possibles de θ − φ .
c) Determineu, en funció de γ , δ , θ i φ , la matriu [ s ] del circuit de 4 accessos resultant
d’interconnectar dos acobladors idèntics com s’indica a la figura 2.
d) Quant ha de valer l’acoblament C d’un dels acobladors si es vol que el circuit de la
figura 2 sigui un acoblador direccional de 3 dB , sabent que C > 3 dB ?
3 4
1 l l
2
Fig. 2
PROBLEMA 3
Els paràmetres S d’un transistor (Z0=50Ω), a la freqüència de 1,5GHz, i amb les
condicions de polarització corresponents, són els següents,
0,64∠160º 0,04∠50º 
[ s] = 
 4∠65º 0,2∠ − 45º 
El valor de Γg que proporciona màxim guany (sense cap aproximació) és Γg = 0,71∠ − 160º . Es
vol sintetitzar un amplificador tot seguint l’esquema de la figura, on totes les línies són
microstrip (per totes les línies s’assumeix εreff=4)
Γout ΓL
Z0 Γg Γin l3 2,5cm
l1
Z0 Z0
Z0 Z0’ Z0
l2
a) Trobi les longituds de l1 i l2 que sintetitzaran Γg.

b) Calculi el valor de ΓL per assolir màxim guany GT.
c) Trobi els valors de l3 i Z0’ que proporcionaran aquest guany (no necessariament la línia
Z0’ ha de ser més estreta que la Z0).
d) Calculi el guany de transferència de potència total obtingut si s’hagués fet el disseny
sota l’aproximació unilateral per assolir màxim guany. Quina és la pèrdua en dB?.
P
GT = L =
2
(
S21 1 − Γ L 1 − Γ s
2
)( 2
)
Pavs (1 − S11Γ s ) (1 − S 22Γ L ) − S12 S21Γ L Γ s 2
MICROONES
27 de Juny de 2008
Professors: Albert Aguasca, Adolf Comerón, Núria Duffo.
PROBLEMA 1
L L
l l
Z0 C Z0
Si Z0=50Ω, l = 50cm , L=53nH, Vp=2,4x108m/s,

de l’apartat c)
PROBLEMA 2
a = 22.86 mm
 0
 jθ
γe
γ e jθ
0
0
δ e jφ
δ e jφ 
0 

3 4
[ s ] = 
γ e jθ 
 jφ
0
δ e
δ e jφ
0
0
γ e jθ 0 

1 l
2
Fig. 1

2
 λ 
a) Si λg = λ 1 −   , determineu el valor que ha de tenir la distància entre orificis l .
 2a 
b) Determineu la relació que hi ha d’haver entre els mòduls γ i δ . Determineu els valors
possibles de θ − φ .
c) Determineu, en funció de γ , δ , θ i φ , la matriu [ s ] del circuit de 4 accessos resultant
3 4
1 l l
2
Fig. 2
PROBLEMA 3
0,64∠160º 0,04∠50º 
[ s] = 
 4∠65º 0,2∠ − 45º 
Γout ΓL
Z0 Γg Γin l3 2,5cm
l1
Z0 Z0
Z0 Z0’ Z0
l2
a) Trobi les longituds de l1 i l2 que sintetitzaran Γg.

c) Trobi els valors de l3 i Z0’ que proporcionaran aquest guany (no necessariament la línia
P
GT = L =
2
(
S21 1 − Γ L 1 − Γ s
2
)( 2
)
RESOLUCIÓ DE L’EXAMEN FINAL DE MICROONES PRIMAVERA 08
PROBLEMA 1
L L
l l
Z0 C Z0
Si Z0=50Ω, A = 50cm , L=53nH, Vp=2,4x108m/s,

Xarxa totalment adaptada vol dir S11=0. Càlcul d’aquest paràmetre, fen servir simetria i
sense les línies que només impliquen un canvi de fase:
Γ Γ
0 Γ Γ
2
Impedància en mode parell (pla de simetria en circuit obert)
Impedància en mode imparell (pla de simetria en curtcircuit):
Tenint en compte que Γ i que Γ , s’obté: C=21,2pF

Primer sense les línies. Per simetria 0, Γ Γ , que substituint el
resultat de l’apartat anterior:
ℓ
Ara falta afegir el retard de les línies: ℓ
1,96. Llavors, 1 65°
0 1 65°
Per tant, la matriu demanada és igual a:
1 65° 0

La xarxa està adaptada i no té pèrdues, per tant, es dissipa tota la potència disponible de
generador: PL=5 dBm

1 1 4 8
| | | | | | 1 Γ | | 4,48 Bm
2 2 9 9

de l’apartat c)
El que canvien són els paràmetres S. Ja no és compleix S11=0. S’haurà de tornar a
calcular, fent servir igualment simetria.
Impedància en mode parell 4
Impedància en mode imparell:
Llavors, Γ iΓ , per tant, 0.66 0.72
I la potència lliurada a la càrrega és igual a: | | | | 4,82 Bm
PROBLEMA 2
a = 22.86 mm
 0
 jθ
γe
γ e jθ
0
0
δ e jφ
δ e jφ 
0 

3 4
[ s ] = 
γ e jθ 
 jφ
0
δ e
δ e jφ
0
0
γ e jθ 0 

1
Fig. 1 l
2
a) Si 1 , determineu el valor que ha de tenir la distància entre orificis ℓ.

La distància entre orificis ha de ser ℓ /4, per tant, ℓ 9,94
b) Determineu la relació que hi ha d’haver entre els mòduls i . Determineu els valors
possibles de .
És un acoblador sense pèrdues, per tant, 0. Això implica: 1 . I en
quant a les fases: 2
c) Determineu, en funció de , , , la matriu del circuit de 4 accessos resultant
3 4
1 l l
2
Si suposem una ona entrant per l’accés 1 i tots els altres terminats, tenim:
0 0
2
Així tenim:
2
I per reciprocitat i simetria,
Tots els altres elements són cero. La matriu queda:

0 0 2
0 2 0
0 2 0
2 0 0
L’acoblament ve donat pel paràmetre S41=2
Llavors 3 10 log| | =-10log 4 1
1
4 1 0.38
2
Llavors, com que aquest és el valor de l’acoblament de cadascun dels acobladors:
20 log 8,34
PROBLEMA 3
0,64∠160º 0,04∠50º 
[s ] = 
 4∠65º 0,2∠ − 45º 
Γout ΓL
Z0 Γg Γin A3 2,5cm
A1
Z0 Z0
Z0 Z0’ Z0
A2
a) Trobi les longituds de ℓ i ℓ que sintetitzaran Γg.

Tal com diu l’enunciat, ΓG 0,71 160°. L’stub equival a una susceptància de valor B,
per tant, el circuit equivalent és:
Situem aquest valor ΓG a la Carta de Smith, la impedància corresponent és:

ZG 0,17 j0,17. Anem al diametralment oposat per treballar amb admitàncies:
YG 2,92 j2,86 . Ens movem cap a càrrega fins que la part real de l’admitància sigui
igual a 1 (agafem la 1ª solució). Llavors, Y 1 j2 i la longitud, ℓ 0,0345 3,45
0.12 0.13 0. 14
0. 11 0. 15
0.10 90°
9 10 0° 80° 0.1
0. 0 ° 70 ° 6
11 0
1.0
0.9
8 0. 1
1.2
0.8
0. 0 7
1.4
0° 60
0.7
0.1
12 ° 0.
07
1.6
18
0.6
0. 0.2
1.8
0° 50
° 0.
13
2.0
19
06
0.5
0.3
0.
0.4
0°
5
4
40
0.
0.
0. 0
14
0.5
20
°
0.6 3.0
4
0. 2
0°
0.0
0.3 0.7
30
15
0.8
°
0.9 4.0
0. 03
1.0
0.2
5.0
0.9.0
16 0°
2
20 °
0.2
1
0.8
0. 02
0. 23
0.7
0.6
0.5
170°
10
10 °
0.1
0. 01
0.4
0. 24
0.3
0.2 20
50
0.1
0.2
0.3
0.4
0.5
0.6
0.7
0.8
0.9
1.0
1.2
1.4
1.6
1.8
2.0
3.0
4.0
5.0
0.1
10
20
50
0. 00
180°
0. 25
0°
0.1 50
0.2
0.49
20
0.3
0. 26
19 0°
350°
0.1 0.4 10
0.5
0 .6
0. 48
0. 27
0.7
0.8
34 0°
°
20 0
1 .0.9
0.2
0
1.0
7
5.0
0. 28
0.4
0.9
0.8 4.0
0°
0.7
33
6
0.2
0.3
21
0. 4
0°
0.6
9
0.5 3.0
45
0. 3
0°
32
0.4 0.4
0.
22
0
0°
0.3
0.
44 31
0.5
31
0.
2.0
0° 0°
23 0.2
1.8
0.
43
0.6
32
1.6
0. 0° 30
24 0.1 0°
0.7
1.4
2 0. 3
0.8
0. 4
1.2
3
0.9
29 0
1.0
1 25 0° 28 0°
° 0. 3
0.4 260° 270° 4
0.35
0. 40 0. 36
0. 39 0. 38 0.37
1.0
0.9
0.8
0.7
0.6
0.5
0.4
0.3
0.2
0.1
0.0
S S G
Ha de ser ΓL Γ S 0,4082 45°
S G
c) Trobi els valors de ℓ i Z0’ que proporcionaran aquest guany (no necessariament la línia
El circuit equivalent a la sortida és el següent:
ℓ3 l/4
Z0 Z’0 Z0
GL
La longitud ℓ és la que fa que la impedància sigui real. Per tant, situem a la Carta de
Smith el valor de ΓL 0,4082 45° i ens movem cap a càrrega fins que la impedància sigui
real (línia groga):
0. 12 0.13 0. 14
0. 11 0. 15
0.10 90°
9 10 0° 80° 0. 1
0. 0 ° 70 ° 6
11 0
1.0
0.9
8 0. 1
1.2
0.8
0. 0 7
1.4
0° 60
0.7
0.1 °
12 0.
07
1.6
18
0.6
0.
1.8
0.2
0° 50
° 0.
13
2.0
19
0.5
06
0.3
0.
0.4
0°
4
5
40
0.
0.
14
0. 0
0.5
°
20
0.6 3.0
4
0. 2
0. 0
0°
0.3 0.7
30
15
0.8
°
0.9 4.0
0. 03
1.0
0.2
5.0
1.0
2
16 0°
0.2
20 °
9
0.
8
0.
0. 02
0. 23
0.7
0.6
0.5
170°
10
10 °
0.1 0.4
0. 01
0. 24
0.3
0.2 20
50
0.1
0.2
0.3
0.4
0.5
0.6
0.7
0.8
0.9
1.0
1.2
1.4
1.6
1.8
2.0
3.0
4.0
5.0
0.1
10
20
50
0. 00
180°
0. 25
0°
0.1 50
0.2 20
0.49
0.3
0.26
19 0°
350°
0.1 0.4 10
0.5
0.6
0. 48
0.27
0.7
8
0.
34 0°
°
20 0
0.9
0.2
1.0
1.0
7
5.0
0. 28
0.4
0.9
0.8 4.0
0°
0.7
33
6
0. 2
0.3
21
0. 4
0°
0.6
9
0.5 3.0
45
0. 3
0°
32
4 0.4
0.
0.
22
0
0°
0.3
0.
44 31
0.5
31
0. 0°
2.0
0°
23 0.2
1.8
0.
43
0.6
0. 32
1.6
30
24
0° 0.1 0°
0.7
1.4
2 0.
33
0. 4
0.8
1.2
29 0
0.9
1.0
1 25 0° ° 0. 3
0. 4 260° 270°
28 0° 4
0.35
0. 40 0. 36
0. 39 0. 38 0. 37
1.0
0.9
0.8
0.7
0.6
0.5
0.4
0.3
0.2
0.1
0.0
Llavors, Z 0,43 i la longitud, ℓ 0,1875 18,75 . I la impedància de la línia es

calcula:
0,43 32,8Ω
GT =
PL
=
S 21 1 − Γ L
2
( 2
) (1 − Γ ) s
2
Amb l’aproximació unilateral, el guany de transferència de potència es redueix a:

| |
28,23 14,5
1 | | 1 | |
Sense fer l’aproximació, posant els valors del disseny i calculant el guany, s’obté:
| | 1 |Γ | 1 |Γ |
43,51 16,4
| 1 Γ 1 Γ ΓΓ|
Per tant la pérdua en dB és de 1,9dB.
MICROONES
15 de Gener de 2009
Professors: Albert Aguasca, Núria Duffo i Lluís Pradell.
PROBLEMA 1
L’estructura de la figura pot actuar com atenuador (referit a Z0=50Ω) sota uns determinats
valors de Z0’, R i .
a) Trobi el valor de i la condició que han d’acomplir Z0’ i R per a que la xarxa estigui
adaptada a la porta 1. Escrigui raonadament la seva matriu S.
b) Calculi els seus valors concrets per a que l’atenuador sigui de 6 dB.
c) Si aquest atenuador de 6 dB es col·loca entre una càrrega ZL= 25+j25Ω i un generador
(canònic), determini la millora de l’adaptació que veu el generador.
d) Si la potència disponible de generador es de 10 dBm, calculi la potència dissipada a la
resistència R, quan es connecta la càrrega de l’apartat c)..
PROBLEMA 2
El sistema de circuits de la figura es pot utilitzar per a la mesura de la impedància
complexa de càrregues ZL, a partir del coneixement de les ones de potència recollides en
accessos del divisor de Wilkinson i del circulador. Ambdós circuits es suposen ideals
a) Escrigui les matrius de les dues xarxes emprades en el sistema (divisor i circulador).
Descrigui les propietats de cadascuna.
b) Trobi l’expressió del terme genèric M (definit com la relació entre les ones de potència
recollides a la sortida del circulador (3’) i del divisor de Wilkinson (3)) en funció del
coeficient de reflexió al pla de referència de l’accés 2’ del circulador, així com en funció
del coeficient de reflexió al pla de la càrrega ZL.
c) Si en el lloc de la càrrega es connecta un curtcircuit el terme M mesurat val M=1∠20º,
mentre que si se li connecta la càrrega ZL llavors M= 0.7071∠-25º. Trobi la longitud l (en
termes de λ) del tram de línia i el valor de la càrrega ZL (Z0=50Ω). (Nota: en cas d’utilitzar
C.S, lliuri-la amb la resolució de l’exercici)
d) Si el circulador presenta unes pèrdues de retorn ideals, les pèrdues d’inserció són
0.1dB∠0º i l’aïllament és de 20dB∠0º , determini quin serà el nou lligam entre M i el valor
de ΓL.
(3)
Z0 (1) Z0
Divisor
de Wilkinson (2)(1’) (2’) l
Z0 ZL
(3’)
Γ2’
Z0
PROBLEMA 3
La matriu de paràmetres S i els paràmetres de soroll d’un transistor a la freqüència de 6
GHz són:
0.7∠−105° 0.11∠ 20° 
[S ] =  0.46∠−70° 
; Fmin= 0.8 dB ; Γ opt = 0.7 ∠ 55° ; rn = 0.95
 3∠75°
La impedància de referència per als paràmetres [S] i el coeficient Γopt és Z0 = 50 Ω.
Es vol dissenyar un amplificador de mínim soroll i màxim guany unilateral compatible amb
aquesta condició, segons la topologia microstrip indicada a la figura. Es suposa que totes
les línies tenen una εreff = 1.8
a) Calculeu el guany unilateral per a aquest disseny.

b) De la xarxa d’adaptació d’entrada, calculeu les longituds l1 (en mm) dels stubs i la
impedància característica Z01 de la línia de transmissió. Suposeu una impedància
característica de 50 Ω per als stubs.
c) De la xarxa d’adaptació de sortida, calculeu les longituds l2 i l3 (en mm) de la línia
de transmissió i del stub. Suposeu una impedància característica de 50 Ω per a la
línia i el stub
d) Sense suposar unilateralitat, calculeu els coeficients de reflexió que presenta el
transistor a la seva entrada i sortida amb les xarxes d’adaptació dissenyades als
apartats b) i c) i verifiqueu l’estabilitat de l’amplificador per aquest disseny.
(l2)
50 Ω (l1)
(Z01) TRT
(λ/4) [S] 50 Ω
(l1) (l3) Ajuda:
GT =
PL
=
2
(
S 21 1 − Γ L 1 − Γ s
2
)( 2
) ∆ S = 0.461∠−129.3°
PROBLEMA 1
L’estructura de la figura pot actuar com atenuador (referit a Z0=50Ω) sota uns determinats
valors de Z0’, R i ℓ.
a) Trobi el valor de ℓ i la condició que han d’acomplir Z0’ i R per a que la xarxa estigui
a) Trobi el valor de ℓ i la condició que han d’acomplir Z0’ i R per a que la xarxa estigui
Porta 1 adaptada, vol dir 0:
I per tant,
Càlcul de S22: acabem la porta 1 amb Z0 i mirem la impedància Z des de la porta 2:
Tenint en compte ara que
Substituïm en el numerador i obtenim:

2
I per tant,
Càlcul de S21=S12 per reciprocitat del circuit:

Multiplicant una fracció per l’altre:
1
6 10 | | | |
4
1
2 100Ω
2
3 150Ω
I la matriu queda:
1
0
2
1 3
2 4
1 2j 1
ΓL |ΓL |
5 5
ΓL 7 8 1
Γ |Γ |
1 ΓL 113 113
Llavors la millora serà:

Γ
10 13,54
ΓL
La potència dissipada és la diferència entre la potència que entra al circuit P1 i la potència
que surt per la porta 2. Per tant,
1 |Γ |
112
113
Per altre banda:
2 23 6
1 ΓL 113
20 1 16
1
113 5 113
I per tant, la potència dissipada és igual a:

112 16
9,3
113
PROBLEMA 2
El sistema de circuits de la figura es pot utilitzar per a la mesura de la impedància
complexa de càrregues ZL, a partir del coneixement de les ones de potència recollides en
accessos del divisor de Wilkinson i del circulador. Ambdós circuits es suposen ideals
0.1dB∠0º i l’aïllament és de 20dB∠0º , determini quin serà el nou lligam entre M i el valor
de ΓL.
(3)
Z0 (1) Z0
Divisor
de Wilkinson (2)(1’) (2’) l
Z0 ZL
(3’)
Γ2’
Z0
√ √
0
√
Divisor de Wilkinson: 0 0
√
0 0
Es passiu, amb pèrdues, recíproc, amb les 3 portes adaptades i les portes 2 i 3
desacoblades.
0 0 1
Circulador: 1 0 0
0 1 0
Es passiu, sense pèrdues, no recíproc, amb les 3 portes adaptades.
√
Sortides del divisor:
Sortida del circulador: Γ ;
Per tant,
Γ ℓ
Γ Γ

Curtcircuit: Γ 1, per tant:
ℓ ℓ ℓ
1e Γ 1
Igualant les fases:
20 2
2 ℓ ℓ
180 9
Per altre banda,
√2 ℓ
e Γ Γ
2
Per tant, igualant mòduls i fases:
√2
Γ
2
25 8
j 135°
180 9
Per tant, la impedància és 0,2 0.4 10 20 Ω
0.1dB∠0º i l’aïllament és de 20dB∠0º , determini quin serà el nou lligam entre M i el
valor de ΓL.
0 0.1 0.988
La nova matriu del circulador serà: 0.988 0 0.1
0.1 0.988 0
Llavors:
0.1 0.988
Γ
0.988 0.1 0.988
. . .
Per tant, substituint: 0.1 0.977Γ
PROBLEMA 3
La matriu de paràmetres S i els paràmetres de soroll d’un transistor a la freqüència de 6
GHz són:
0.7∠−105° 0.11∠ 20° 
[S ] =  0.46∠−70° 
; Fmin= 0.8 dB ; Γ opt = 0.7 ∠ 55° ; rn = 0.95
 3∠75°
La impedància de referència per als paràmetres [S] i el coeficient Γopt és Z0 = 50 Ω.
Es vol dissenyar un amplificador de mínim soroll i màxim guany unilateral compatible amb
aquesta condició, segons la topologia microstrip indicada a la figura. Es suposa que totes
les línies tenen una εreff = 1.8
línia i el stub
(l2)
50 Ω (l1)
(Z01) TRT
(λ/4) [S] 50 Ω
(l1) (l3) Ajuda:
P
GT = L =
2
(
S 21 1 − Γ L 1 − Γ s
2
)( 2
) ∆ S = 0.461∠−129.3°
Aproximació unilateral: 0
Mínim soroll a l’entrada: Γ Γ i màxim guany a la sortida: Γ
| |
10 | | =9,8dB
| |
Els stubs en paral·lel acabats en circuit obert presenten una susceptància B=2Bstub. Per
tant, el circuit equivalent de la xarxa d’adaptació d’entrada és:
A la carta de Smith, situem el coeficient de reflexió d’entrada Γ Γ ) i canviem a
admitàncies Llavors, 0.22 0.5. Per tant, 0.5 i a cada stub li correspon la
meitat: 0.25.
0. 12 0.13 0. 14
0. 11 0. 15
0.10 90°
9 10 0° 80° 0.1
0. 0 ° 70 °
6
11 0
1.0
0.9
08 0. 1
1.2
0.8
0. 7
1.4
0° 60
0.7
0.1 °
12 0.
07
1.6
18
0.6
0.
1.8
0.2
0° 50
° 0.
13
2.0
19
0.5
06
0.3
0.
0.4
0°
4
40
5
0.
0.
14
0. 0
0.5
20
0.6 3.0
0. 2
0.0
0°
0.3 0.7
30
15
1
0.8
°
0.9 4.0
0. 03
1.0
0.2
5.0
1.0
2
16 0°
0.2
20 °
0.9
0.8
0. 02
0. 23
0.7
0.6
0.5
170°
10
10 °
0.1
0.4
0.01
0.24
0.3
0.2 20
50
0.1
0.2
0.3
0.4
0.5
0.6
0.7
0.8
0.9
1.0
1.2
1.4
1.6
1.8
2.0
3.0
4.0
5.0
0.1
10
20
50
0.00
180°
0. 25
0°
0.1 50
0.2 20
0.49
0.3
0.26
19 0°
350°
0.1 0 .4 10
0.5
0.6
0. 48
0. 27
0.7
0.8
34 0°
°
20 0
0.9
0.2
1.0
1.0
7
5 .0
0. 28
0.4
0.9
0° 0.8 4.0
0.7
33
6
0.2
0 .3
21
0. 4
0°
0.6
9
0 .5 3.0
45
0. 3
0°
32
4 0.4
0.
0.
22
0
0°
0.3
0.
44 0.5 31
31
0.
2.0
0° 0°
23 0.2
1.8
0.
43
0.6
0. 32
1.6
0° 30
24 0.1 0°
1.4
0.7
2 0.
33
0. 4
1.2
0.8
29 0
0.9
1.0
1 25 0° ° 0. 3
0.4 260° 270°
28 0° 4
0.35
0. 40 0. 36
0. 39 0. 38 0. 37
1.0
0.9
0.8
0.7
0.6
0.5
0.4
0.3
0.2
0.1
0.0
Càlcul de λ: 37,26
√ .
Càlcul de la longitud del stub: partim d’un circuit obert en admitàncies i ens movem cap a
generador fins a trobar la 0.25
També es pot fer numèricament:
ℓ ℓ 0.46 17,14
Llavors, l’admitància tot just davant del stub serà igual a: 0.22, i la impedància:
4.5. Per tant, la impedància de la línia de /4:
4.5 √4.5 106Ω

línia i el stub
El circuit equivalent de la xarxa de sortida és el següent:
Situem a la Carta de Smith el valor de Γ .(+ vermella) Partim del diametralment

oposat (admitàncies) i ens movem cap a càrrega fins que la part real sigui igual a 1.
Llavors
0. 12 0.13 0. 14
0. 11 0. 15
0. 10 90°
9 10 0° 80 ° 0. 1
0. 0 ° 70 ° 6
11 0
1.0
0. 1
0.9
8
1.2
0.8
0. 0 0°
7
1.4
60
0.7
0.1 °
07 12 0.
1 .6
18
0.
0 .6
0.2
1 .8
0° 50
° 0.
13
0
19
06
2.
0.3
0.
0.
0.4
0°
5
40
4
0.
0.
14
0. 0
0 .5
20
0
0 .6 3.
4
0. 2
0.7
0. 0
0°
0.3
30
15
0 .8
1
°
0.9 0 4 .0
0. 03
1.
0. 2
5 .0
0. . 0
16 0°
2
0.2
20 °
9
1
8
0. 7
0.02
0. 23
0. .6
0
0.5
10
17 0°
10 °
0.1 0. 4
0.01
0. 24
0.3
0.2 20
50
0.1
0.2
0.3
0.4
0.5
0.6
0.7
0.8
0.9
1.0
1.2
1.4
1.6
1.8
2.0
3.0
4.0
5.0
10
20
50
0.1
0. 00
180°
0.25
0°
0.1 50
0.2
0.49
20
0.3
0. 26
19 0°
35 0°
0.1 0 .4 10
0 .5 6
0.
0. 48
0.27
7
0. 8
0.
34 0°
°
20 0
1. . 9
0 .2
0
0
1.
7
5 .0
0. 28
0
0. 4
0. 9
0 .8 4.0
0 .7
0°
33
6
0 .3
0. 2
0. 4
1
0°
2
0 .6
9
0
0. 5 3.
45
0. 3
0°
32
4 0.4
0.
0.
22
0
0°
0.3
0.
44 31
5
31
0.
0
0°
0.
2.
0°
23 0.2
1 .8
0.
43
0 .6
32
1 .6
0. 30
24
0° 0.1 0°
0.7
1.4
2 0.
33
0.8
0. 4
1.2
0.9
29 0
1.0
°
1 25 0 ° 0. 3
0. 4 26 0° 270°
28 0° 4
0. 35
0. 40 0.36
0. 39 0. 38 0. 37
Reflection Coefficient |Γ|

1.0
0.9
0.8
0.7
0.6
0.5
0.4
0.3
0.2
0.1
0.0
Hi ha dues solucions. Agafem la primera: 1 1, ℓ 0.065 2,42

I el stub haurà de sintetitzar una admitància 1, i ℓ 0.375 13,97
S S ΓL S ΔΓL
Γ S 0.726 120
1 S ΓL 1 S ΓL
Com surt de mòdul més petit que 1, vol dir que el disseny és estable a l’entrada.
S S ΓS S ΔΓS
Γ S 0.18 89
1 S ΓS 1 S ΓS
També el mòdul surt més petit que1, per tant també és estable a la sortida.
RESOLUCIÓ EXAMEN DE MICROONES PRIMAVERA 2009
PROBLEMA 1
El següent divisor de Wilkinson es connecta tal com indica la figura:
75 Ω
2 V g= 5 V  0 −j 2 − j 2
1 
30 Ω 1 [S ] = − j 2 0 0 
2 
3 Z0  − j 2 0 0 
Els paràmetres [S] estan referits a Z0=50Ω

a) Calculeu la potència disponible del generador
b) Calculeu el coeficient de reflexió a l’entrada de l’accés 2
c) Calculeu la potència que entra al circuit per l’accés 2
d) Potència dissipada a la càrrega de l’accés 1, a la càrrega de l’accés 3 y al divisor.
a) Calculeu la potència disponible del generador
41,46
8
16,2
b) Calculeu el coeficient de reflexió a l’entrada de l’accés 2
Γ
√2 0 1 1
1 0 0
2 0
1 0 0
on: Γ ,Γ
Per tant, les tres ones que surten seran igual a:
√2
2
√2 √2 1 √2 1
2 2 4 2 8
Llavors,
1
Γ
8
c) Calculeu la potència que entra al circuit per l’accés 2
1 1
| | | | | | 1 |Γ |
2 2
1 ΓΓ
√50
25
75 50 1
Γ
75 50 5
Llavors, substituint:
√50
25 8√2
1 1 39
1 ·
5 8
1 8√2 1
1 41,42
2 39 8
16,17
d) Potència dissipada a la càrrega de l’accés 1, a la càrrega de l’accés 3 y al divisor.
1 1 1 √2 1
| | | | | | 1 |Γ | 1 19,72
2 2 2 2 4
1 1 1
| | | | | | 0,65
2 2 64
I la potència dissipada és la diferència entre la que entra per la porta 2 i la que surt per
aquestes dues portes:
41,42 19,72 0,65 21,05
PROBLEMA 2 λ/4 3λ / 4
Considereu el biport de la figura 1.
Z 0′ Z0 Z 0′
a) Calculeu la seva matriu de Fig. 1 Zs

paràmetres S referida a Z 0′ .
b) En el biport de la figura 2, quant ha de valer Z s en funció de Z 0 i de Z 0′
perquè el biport sigui equivalent al de la figura 1?
c) Quant ha de valer Z 0′ en funció de Z 0 perquè Z s = 2Z o ? En aquest cas Fig. 2
escriviu la matriu de paràmetres S del circuit de la fig. 1 referida a Z 0 .
d) Si al port 1 del circuit de 3 ports de la figura 3 s’hi connecta un
generador d’impedància interna Z 0 i 10 dBm de potència disponible, al port
2 una càrrega d’impedància Z 0 i al port 3 una càrrega que presenta un
coeficient de reflexió Γ L3 = 0.5 + j 0.5 referit a Z 0 , calculeu les potències
lliurades pel generador a les càrregues dels ports 2 i 3.
Suggeriment: tingueu en compte l’equivalència entre els circuits de les
figures 1 i 2.
Z0
Fig. 3
a) Calculeu la seva matriu de paràmetres S referida a Z 0′ .
Primer calculem [ S ] del biport constituït per la resistència Z 0 en paral·lel
referida a Z 0′ . Per això carreguem l’accés 2 del biport amb Z 0′ :
Z 0 Z 0′ Z − Z 0′ Z 0′
Z in = ⇒ s11 = in =− = s22
Z 0 + Z 0′ Z in + Z 0′ 2 Z 0 + Z 0′
Z0 V2 Z 0′
Z 0′ s21 = s12 = (1 + s11 ) = {V2 = V1 } = 1 − =
V1 2 Z 0 + Z 0′
2Z 0
=
2 Z 0 + Z 0′
Z in
Per passar a la matriu del circuit que demana l’enunciat tenim en compte que al port 1
λ 2π λ π 3λ 3π
tenim una línia de longitud elèctrica θ1 = β = = , θ2 = β = , de manera
4 λ 4 2 4 2
que
 Z 0′ 2Z 0  − j 2θ − jπ
 − 2Z + Z ′ e
−2 jθ1
e − j (θ1 +θ2 )  e 1 = e = −1 
2Z 0 + Z 0′  
[ S ] =  0 0  = e − j (θ1 +θ2 ) = e − j 2π = 1 =
2Z 0 Z 0′ 
 e − j (θ1 +θ2 ) − e −2 jθ2  e − j 2θ2 = e − j 3π = −1 
 
 2Z 0 + Z 0′ 2Z 0 + Z 0′  
 Z 0′ 2Z 0 
 2Z + Z ′ 2 Z 0 + Z 0′ 
=  0 0 
 2Z 0 Z 0′ 
 
 2 Z 0 + Z 0′ 2 Z 0 + Z 0′ 
b) En el biport de la figura 2, quant ha de valer Z s en funció de Z 0 i de Z 0′ perquè el
biport sigui equivalent al de la figura 1?
Busquem els paràmetres S referits a Z 0′ del biport de la figura 2, tot carregant l’accés 2 amb
Z − Z 0′ Zs
Zs Z 0′ : Z in = Z s + Z 0′ ⇒ s11 = in =
Z in + Z 0′ Z s + 2 Z 0′
Z 0′ Igualem aquest paràmetre al s11 calculat a l’apartat anterior:
Zs Z 0′ Z 0′2
Z in = i aïllant Z s trobem Z s = .
Z s + 2 Z 0′ 2 Z 0 + Z 0′ Z0
Podem comprovar que aquesta condició no tan sols garanteix que s11 és igual per a tots dos
circuits, sinó que també fa que s21 prengui el mateix valor. Així doncs tots dos circuits són
equivalents.
c) Quant ha de valer Z 0′ en funció de Z 0 perquè Z s = 2 Z o ? En aquest cas escriviu la
matriu de paràmetres S del circuit de la figura 1 referida a Z 0 .
Z 0′2
Volem Z s = = 2 Z 0 , d’on clarament Z 0′ = 2 Z 0 . Com que els circuits de les figures 1 i 2
Z0
són equivalents sota la condició de l’apartat b), la matriu de paràmetres S del circuit de la
figura 1 quan Z 0′ = 2 Z 0 serà la mateixa que la del circuit de la figura 2 quan Z s = 2Z 0 .
1 1 1
Calculant-la referida a Z 0 trobem [ S ] =
2 1 1
d) Si al port 1 del circuit de 3 ports de la figura 3 s’hi connecta un generador

d’impedància interna Z 0 i 10 dBm de potència disponible, al port 2 una càrrega
d’impedància Z 0 i al port 3 una càrrega que presenta un coeficient de reflexió
Γ L 3 = 0.5 + j 0.5 referit a Z 0 , calculeu les potències lliurades pel generador a les
càrregues dels ports 2 i 3.
Del resultat de la primera part de l’apartat c) està clar que el circuit de tres ports de la figura
és equivalent a un divisor de Wilkinson. Així, a la càrrega adaptada del port 2 es dissiparan
PL 2 = 10 − 3 = 7 dBm = 5 mW .
1 1 2
El mòdul del coeficient de reflexió de la càrrega del port 3 és Γ L 3 = + = . Per tant, la
4 4 2
potència que s’hi dissiparà és PL 3 =

1
2
(
PDISP 1 − Γ L 3
2
) = 2.5 mW = 4 dBm .
PROBLEMA 3
Es dissenya un amplificador fent servir un transistor FET en configuració en font comuna a la
freqüència de 4 GHz on S12=0.03 ∠ 57º i ∠S21=76º referit a 50 Ω. Els cercles de guany de
desadaptació constant d’entrada i sortida i de factor de soroll constant, considerant el
transistor unilateral, són els representats en la carta de Smith adjunta. Considerant la
topologia de la figura 1 es dissenya l’amplificador perquè presenti un guany de transferència
de potència unilateral de 13.8 dB utilitzant una xarxa adaptadora d’entrada amb
ΓG=0.47∠116º i de sortida ΓL=0.83∠56.7º.
a) Obtingui els valors de S11, S22, |S21| del transistor i F de l’amplificador (raoni la resposta)
b) Què pot afirmar sobre l’estabilitat del transistor? (justifiqui la resposta)
c) Els valors de L i C
Al transistor se li afegeix una bobina de 5 nH en sèrie a la porta i s’utilitza tal com mostra la
figura 2 en configuració de porta comuna. La nova matriu de paràmetres S del conjunt
transistor-bobina és:
2.18∠ 35 1.26∠18
S
2.75∠96 0.52∠155
Considerant la topologia de la figura 2 i la carta de Smith on es representa el cercla
d’estabilitat per a | Γin|=1:
d) A la vista del cercle d’estabilitat de la carta de Smith adjunta raoni si | Γin|>1 o |Γin|<1.
GT =
(1 − Γ ) S (1 − Γ )
G
2
21
2
L
2
K=
2 2
1 − S11 − S22 + ∆
2
∆ = det[ S ]
(1 − S11ΓG ) ( 1 − S22Γ L ) − S12 S21ΓG Γ L
2
2 S12 S21
Z0 L
~ C X.A.S Z0
Vg
X.A.E
Figura 1.
[S’] 0.319 λ
0.238 λ
1 2
S D
(Z0) (Z0)
0.346 λ
G
90 Ω Z0
(Z0)
Γ G Γ in
ΓL
Z0=50Ω
Figura 2.
GS(dB) 3
2.5
2 3
2.5
1.7 1.5 2 GL(dB)
2.5 1.5
1
3 1
∗
4 3.5
F(dB)
Circles de guany de desadaptació i de soroll constants per a la configuració de la figura 1

|Γin|=1
Cercle d’estabilitat per a la configuració de la figura 2.

a) Obtingui els valors de S11, S22, |S21| del transistor i F de l’amplificador (raoni la resposta)
De la Carta de Smith adjunta obtenim els valors de S11, S22, F, GS i GL
S22=0.73∠-54˚, S11=0.72∠-116˚, F=3.5 dB, GS=2.5 dB i GL=3 dB
G0 =GTU-GS-GL=8.3 dB Î |S21|=2.6
ΓL
*
S11
*
S 22
GS(dB) 3 ∗
ΓS
2.5
∗ 2 3
2.5
1.7 1.5 2 GL (dB)
2.5 1.5
1
3 1
∗
4 3.5
F(dB)
b) Què pot afirmar sobre l’estabilitat del transistor? (justifiqui la resposta)

|∆|=0.48 i k=1.19 Î El transistor és incondicionalment estable
c) Els valors de L i C
X1 (L)
1 B1 (C )
Y1 = 1 + j B1 ΓS = 0.47∠116º ⇒ Z S = 0.48 + j 0.52

1 1
1 1 1
1.04 0.021 0.83

2
1.02 51 2
2
(Es pot fer amb la Carta de Smith)
d) A la vista del cercle d’estabilitat de la carta de Smith adjunta raoni si | Γin|>1 o |Γin|<1.
Calculem Γ de la xarxa adaptadora de sortida
0.319 λ
(Z0)
0.346 λ
Z0
ΓL (Z0)
0.346λ
Z0
Γ1
.
Γ Γ 0.36 0.93 1.45
0.319λ
Z0 j B1 1
ΓL Y2
1 1.45 Γ 0.34 0.47 Γ Γ .
0.59 ∠ 104 °
0.4 0.7
(Es pot fer amb la Carta de Smith)
Situant Γ a la Carta de Smith on és el cercle d’estabilitat i com |S11| >1 podem afirmar que:
|Γ | 1
|Γ in|=1
|Γ in|<1
ΓL |Γin|>1
∗ |S11|>1
PROBLEMA 4
l1 l2 l3 a
d1 d2 d3 d4
La figura representa un filtre passa-banda realitzat en guia d’ona WR90 per a una freqüència
central de 11, 2 GHz . Les dimensions són les següents: a = 22,86 mm , d1 = d 4 = 9, 67 mm ,
d 2 = d3 = 6, 63 mm .
a) A partir de les dimensions anteriors, determineu les reactàncies normalitzades dels
diafragmes. a la freqüència central del filtre
b) Determineu les longituds l 1 , l2 i l3 .
c) Determineu les constants d’inversió.
d) Sabent que el filtre té una resposta Chebyscheff amb un arrissat de 0, 5 dB , trobeu les
freqüències límit de la banda de pas tenint en compte que per a filtres en guia l’ample de
λ − λg 2
banda relatiu ve donat per w = g1 , amb λg 0 , λ g 1 i λg 2 les longituds d’ona en la guia a
λg 0
les freqüències central, límit inferior de la banda de pas i límit superior de la banda de pas
respectivament. i λg 0 = λg1λg 2
Notes:
Circuit equivalent d’un diafragma en guia:
d
a π d 
⇔ jX amb X ≈ tg 2  
λg  2 a 
a
c
Longitud d’ona en una guia rectangular: λg = .
2
 c 
f 2 − 
 2a 
Inversor d’impedància
φ φ
1 2 1− K
2
φ = βA = arctg B =
Z0 jB Z0 2 B K
Elements del prototip passa-baix per a filtres de Chebyscheff amb arrissat de 0,5 dB dins de
la banda pas:
Relacions entre constants d’inversió i elements del prototip passa-baix:
πw πw πw
K 01 = , K i i +1 = , Kn n+1 = , amb n l’ordre del filtre
2ω1′g1 2 ω1′ gi gi +1 2 ω1′ gn gn+1
RESOLUCIÓN PROBLEMA 4
a) A partir de les dimensions anteriors, determineu les reactàncies normalitzades dels
diafragmes. a la freqüència central del filtre
c
A la freqüència central del filtre: λg 0 = = 33, 04mm
2
 c 
f 02 −  
 2a 
Per tant:
22,86 2  π 9,67 
X 01 = X 34 ≈ tg   = 0, 424
33, 05  2 22,86 
22,86 2  π 6,63 
X 12 = X 23 ≈ tg   = 0,166
33,05  2 22,86 
b) Determineu les longituds l 1 , l2 i l3 .
1 2 λg 0 2
β A = arctg →A= arctg
2 B 4π B
A 01 = A 34 = −1,85mm
A12 = A 23 = −0,843mm
Llavors,
λg 0
A1 = A 3 = + A 01 + A 12 = 18,83mm
2
λg 0
A2 = + 2A12 = 14,839mm
2
c) Determineu les constants d’inversió.
2
1− K 2
B = ⇒ K + B K −1 = 0 ⇒
K
2
−B± B +4  K 01 = K 34 = 0,367
K= ⇒
2  K 12 = K 23 = 0,162
d) Sabent que el filtre té una resposta Chebyscheff amb un arrissat de 0, 5 dB , trobeu les
freqüències límit de la banda de pas tenint en compte que per a filtres en guia l’ample de
λ − λg 2
banda relatiu ve donat per w = g1 , amb λg 0 , λ g 1 i λg 2 les longituds d’ona en la guia a
λg 0
les freqüències central, límit inferior de la banda de pas i límit superior de la banda de pas
respectivament. i λg 0 = λg1λg 2
El filtre té tres cavitats, per tant és d’ordre 3. De la taula, g1=g3=1,5963, g2=1,0967 i g4=1
πw
De K 01 =
2 ω1′g1
K 012 2 g1
Aïllem w= = 0,137
π
λg 1 − λg 2
Tenim w = amb λg 0 = λg1λg 2
λg 0
Per tant,
λg20
λg 1 −
λg 1 λg21 − λg20
w= = ⇒
λg 0 λg 0 λg1
λg 0 w + λg20 w 2 + 4λg20
λg 1 = = 35,39mm
2
c2 1 1
λg21 = ⇒ f1 = c + = 10, 7GHz
λ ( 2a )
2 2 2
 c  g1
f − 
1
2
 2a 
λg20
λg 2 = = 30,86mm
λg 1
1 1
f2 = c + = 11, 7GHz
λ ( 2a )
2 2
g2
MICROONES
14 de gener de 2010
Data notes provisionals: 22-01
DEPARTAMENT DE TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS Fi d’al·legacions: 26-01
Data notes revisades: 27-01
Professors: Adolf Comerón, Núria Duffo i Lluís Pradell.
PROBLEMA 1
Es vol dissenyar un divisor de potència amb una xarxa passiva, sense pèrdues i recíproca,
de tal manera que la porta 1 és la d’entrada i la potència es reparteix entre les portes 2 i 3 de
manera desigual. La impedància dels accessos és Z0=50Ω
a) Trobeu els paràmetres [S], sabent que les pèrdues
d’inserció a la branca 2 (S21) són de 6 dB, la porta J2 2
d’entrada està adaptada, els paràmetres S21 i S31 són
imaginaris purs i amb fase 3π/2, i el paràmetre S22 és
real i positiu. 1
b) Si el divisor es realitza mitjançant dos inversors
J3 3
d’admitància en paral·lel, tal com mostra la figura,
calculeu les constants J 2 i J 3.
c) Si cada un dels inversors es realitza amb línies de longitud λ/4 i impedàncies Z02 i Z03
respectivament, calculeu els valors d’aquestes.
PROBLEMA 2
a) Escriviu la matriu de paràmetres S del híbrid esquematitzat a la figura 1.
Determineu el coeficient de reflexió vist des de l’accés 1 si els 1 − 90º 2
accessos 2 i 3 estan carregats amb coeficients de reflexió iguals i
180º 180º
l’accés 4 està adaptat (Γ 0 .
b) Determineu el coeficient de reflexió vist des de l’accés 1 si els 4 3
accessos 2 i 3 estan carregats amb terminacions adaptades − 90º
(Γ Γ 0) i l’accés 4 està carregat amb un coeficient de reflexió Fig.
Fig. 11
arbitrari Γ . Z0 1 − 90º 2 1' − 90º 2'

c) En el circuit de la figura 2 [S ]
Z0
determineu la potència dissipada 180º 180º 180º 180º
a les càrregues adaptades dels
accessos 4, 2’ i 3’ en funció de la 4 3 [S ] 4' 3'
Z0 − 90 º − 90 º
potència disponible PDISP del Z0
generador i dels paràmetres S Fig. 2

dels biports idèntics connectats entre els accessos 2 i 1’, i 3 i 4’
respectivament.
d) Si els biports són amplificadors amb un guany de transferència de potència de 15 dB
quan treballen entre impedàncies de generador i de càrrega iguals a la de referència, i
la potència de sortida de cada un d’ells és de 20 dBm, quina és la potència disponible
del generador?
PROBLEMA 3
0 0
Un circuit de 3 accessos té una matriu 0 0 referida a Z 0 .
0 0
a) Calculeu, en funció de ϕ1 , ϕ 2 y ϕ 3 , les longituds elèctriques θ1 , θ 2 y θ 3 de les línies de
transmissió d’impedància característica Z 0 que cal afegir als accessos 1, 2 i 3
respectivament perquè la matriu es transformi en
0 1 0 
[ S ] = 0 0 1  .
 1 0 0  1
b) Si l’accés 3 del circuit es carrega amb una càrrega que 3

presenta un coeficient de reflexió Γ L (fig. 1), trobeu la matriu
[S ] del circuit de dos accessos resultant. ΓL
2
c) Amb la configuració de la figura 2, on D és un diode PIN

ideal, els elements reactius paràsits del qual es poden negligir, i se Fig. 1
suposa que els elements de desacoblament de contínua i de
bloqueig de microones es comporten també de manera ideal, es vol controlar l’atenuació de
les ones en el sentit 1→2. Quant ha de valer Z 0′ perquè, en canviar el corrent de polarització
del diode PIN, l’atenuació pugui anar de 0 dB fins a la supressió total de l’ona que surt per
l’accés 2? Raoneu la resposta.
d) Si Z 0 = 50 Ω , quin corrent continu I 0 s’ha de fer passar per D perquè l’atenuació en el

( )
sentit 1→2 sigui de 10 dB ? Nota: per a un diode d’unió i = I S eα v − 1 ; preneu α = 40 V −1 i
negligiu I S davant d’ I 0 .
VControl
a1
3 D Z 0′ Z 0′
b2 Fig. 2
PROBLEMA 4
El circuit de la figura és un amplificador a 3 GHz realitzat en microstrip amb un transistor que
presenta els següents paràmetres S i de soroll (referits a Z 0 = 50 Ω):
0.923<−59 º 0.107 <55º 

[S ] =  ; Fmin = 0.87 dB ; Γopt = 0.71<53º
 2.717 <133º 0.673<−33º 
A les Carta de Smith adjunta es representen els cercles d’estabilitat del transistor. Amb
aquestes dades, es demana:
a) El guany de transferència de potència unilateral màxim GTUmàx pel transistor indicat

b) Les longituds A1 i A2 (en mm) per assolir el mínim soroll
c) Els valors de Z 0' i A3 per obtenir el màxim GTU, tot mantenint el soroll mínim. Quan val el GTU
assolit ?
d) És el disseny realitzat estable? Raoni la resposta. Si no ho és, indiqui quin paràmetre
(guany o factor de soroll) cal sacrificar per tal d’assegurar l’estabilitat, i doni un
possible valor de guany unilateral i factor de soroll que produeixin un disseny estable.
ΓS ΓIN ΓOUT ΓL
λ/4
Z0
A1
50 Ω TRT
Z0 Z0 Z 0'
[S]
Z0
A2 A3 50 Ω
A1
εreff = 6.2 (línies de Z0 = 50 Ω)
GT =
2
(
S21 1 − Γ L
2
) (1 − Γ )s
2
(1 − S11Γ s ) (1 − S22Γ L ) − S12 S21Γ LΓ s

2
0. 49 0. 00 0. 01 0
0. 48 . 02
7 180° 17 0° 0. 03
1.0 6 0. 4 19 0°
0° 16 0
° 0. 0
4
0. 4 20
0 .1
0 .1
15 0. 0
0.9 0° 5
0 .2
0 .2
45 21 0°
0.
44
0.1
0 .3
0.
0°
0 .3
14 0. 06
0.8 0°
22
43
0.
0.
0
0.
0.
0.7
7
0°
0.2
13
23
0°
2
0.
0.6 0. 5
5 0.
0. 4
08
0.3
1
4 0°
1
20
2
0.5
°
0. 0
0.6
0. 4
9
0.4 0 .6
0.4
°
0
0
4
0.5
.
5
0 .7
11 0
0 .7
°
0
2
0. 10
0.3
0.6
0 .8 0 .8
0.2 0.7
26 0°
10 0°
0.9 0.8 0.9

0. 11 0
0.1
0.9
0.0 1.0 1.0 1.0
90°
270°
0.1
0.1
0.1
0.1
0.2
0 .2
0 .2
.2
0 .3
0 .3
.37 0.38 0. 39
0 .3
0 .4
0 .4
1.2
0 .3
0 .4
0.
0.4
0 .5
0.56
0 .5
0 5
0 . .7
0 .6
0 .6
0.6
0.
1.4
0 .7
0
0 .7
0 8
1.2
0 . .7
1.2 9
Γout=1
0 .8
80 °
0 .8 9
1 . .9
1.
28 0°
0 0 . .0
1.
1.6
0. 36 0
0. 0
0 .9 0
.12 0.13 0. 14
1.8
°
1.4 1 .4
2.0
0. 35
70 °
0. 15
29 0
1.6
1 .6
4
0. 1
3.0
0°
0. 3
6
60
1 .8
1 .8
°
30
0 2.
33
2. 4.0 0
0. 1
0.
7
0°
50
5.0
°
31
32
0.
0.
18
0
3.
0
3.
0.
10
0° 40
°
19
32 0. 31
4 .0
4.0
20
5 .0
0 0.
5 .0
0° 30
0. 3 33 ° 20
50
10
10
20
20
9
50
50
0. 2 ° 20 ° 0. 2
1
34 0 10 °
0. 28 35 0° 0° 0. 2
2
0. 27 0. 24 0. 25 0. 26
0. 23
Γin=1
MICROONES
14 de gener de 2010
Data notes provisionals:
DEPARTAMENT DE TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS Fi d’al·legacions:
Data notes revisades:
PROBLEMA 1
Es vol dissenyar un divisor de potència amb una xarxa passiva, sense pèrdues i
recíproca, de tal manera que la porta 1 és la d’entrada i la potència es reparteix entre les
portes 2 i 3 de manera desigual. La impedància dels accessos és Z0=50Ω
a) Trobeu els paràmetres [S], sabent que les pérdues d’inserció a la branca 2 (S21)
són de 6 dB, la porta d’entrada està adaptada, els paràmetres S21 i S31 són
imaginaris purs amb fase 3π/2, i el paràmetre S22 és real i positiu.
b) Si el divisor es realitza mitjançant dos inversors d’admitància en paral·lel, tal com
mostra la figura, calculeu les constants J2 i J3
J2 2
J3 3
c) Si cada un dels inversors es realitza amb línies de longitud /4 i impedàncies Z02 i

Z03 respectivament, calculeu els valors d’aquestes.
SOLUCIÓ:
a) Porta d’entrada adaptada: S11=0
Pèrdues d’inserció 6dB: 10 | | 6, per tant: | | 1/2.
Tenint en compte que és un circuit sense pèrdues podem aplicar unitarietat:
0 | | | | 1
| | | | | | 1
| | | | | | 1
0
0
Substituint en la primera:
1
| | 1 | | √3/2
4
Els paràmetres S21 i S31: fase=3π/2, per tant: /2 , i √3/2. Substituïm a les
altres equacions:
1/4 | | | | 1
3/4 | | | | 1
√3
0 √3
2 2
√3 1
0
2 2 √3
Ens queda:
1
3| | | | 1 | | √3/4
4
I per tant,
√3 3/4
I com que aquest últim ha de ser real i positiu, trobem les fases:
3 √3 1
, ,
4 4 4
La matriu queda per tant:
0 /2 √3/2
/2 3/4 √3/4
√3/2 √3/4 1/4
b) Una manera de resoldre aquest apartat és deixant l’accés 3 en cc, doncs des de
l’entrada es veurà com un circuit obert i llavors quedarà només un inversor (el de l’accés
2):
1 J2 2
Les entrades en funció de les sortides es poden calcular a partir dels paràmetres S del
divisor, fent a3=-b3 (curtcircuit):
0 /2 √3/2
/2 3/4 √3/4
√3/2 √3/4 1/4
De la tercera equació podem trobar b3 en funció de les altres dues entrades i substituir en
les dues primeres equacions:
5 √3 √3 2√3 √3
4 2 4 5 5
√3 2√3 √3 3 4
2 2 5 5 5 5
3 √3 2√3 √3 4 3
2 4 4 5 5 5 5
3/5 4/5
4/5 3/5
I que es corresponen als paràmetres [S] del inversor d’admitàncies, per tant igualant el
S11:
3 1 | | 1
| |
5 1 | | 2
Si fem al mateix per l’altre inversor (deixem la porta 2 en curtcircuit):
0 /2 √3/2
/2 3/4 √3/4
√3/2 √3/4 1/4
7 √3 2 √3
4 2 4 7 7
2 √3 √3 1 4√3
2 7 7 2 7 7
√3 √3 2 √3 1 4√3 1
2 4 7 7 4 7 7
1/7 4√3/7
4√3/7 1/7
I això ens porta a:

1 1 | | √3
| |
7 1 | | 2
c) Si per a la J2 tenim una línia de longitud a l’entrada:
1
100Ω
I per a l’altre inversor, tindrem:

57,7Ω
PROBLEMA 2
a) Escriviu la matriu de paràmetres S de l’híbrid esquematitzat a la figura 1.
180º 180º
Fig. 11
arbitrari Γ .
Z0 1 − 90º 2 1' − 90º 2'
determineu la potència Z0
180º 180º 180º 180º
dissipada a les càrregues
adaptades dels accessos 4, 2’ i 4 3 [S ] 4' 3'
Z − 90 º − 90º
3’ en funció de la potència 0 Z0
disponible PDISP del generador i Fig. 2

dels paràmetres S dels biports idèntics connectats entre els accessos 2 i
1’, i 3 i 4’ respectivament.
d) Si els biports són amplificadors amb un guany de transferència de potència de 15
dB quan treballen entre impedàncies de generador i de càrrega iguals a la de
referència, i la potència de sortida de cada un d’ells és de 20 dBm, quina és la
potència disponible del generador?
SOLUCIÓ
Paràmetres [S] del circuit híbrid:
0 1 0
√2 0 0 1
2 1 0 0
0 1 0
Coeficient de reflexió si Γ Γ ΓiΓ 0
0 1 0
√2 0 0 1 Γ
2 1 0 0 Γ
0 1 0 0
Per tant, equacions 2 i 3:
√2
2
√2
2
Substituint a la primera:
√2 1
Γ Γ Γ 1 1 0 Γ 0
2 2
b) Ara Γ Γ 0, per tant:
0 1 0
√2 0 0 1 0
2 1 0 0 0
0 1 0 Γ
0 Γ 0
c) Γ Γ 0 Γ 0i Γ Γ Γ Γ 0
1 1
| | | | | |
2 2
√2
2
√2
2
√2
2
√2 √2 √2
0
2 2 2
Per tant,
0
Per a l’altre sortida:

1 1
| | | | | |
2 2
√2 √2 √2 √2
2 2 2 2
1
| | | | | |
2
Per la sortida 4 del primer híbrid:

1 1
| | | | | |
2 2
√2
Γ Γ 0 P 0
2
15dB 10 | 2 15dB
d) 21 |
Potència que entra per l’accés 1’, que és la que surt de l’amplificador:
1 1 1
| | | | | | | |
2 4 2
dB 3 10 | |
dB 10 | | 3dB 20dBm‐15dB 3dB 8dBm
PROBLEMA 3
0 0
0 0
a) Calculeu, en funció de ϕ1 , ϕ 2 y ϕ 3 , les longituds elèctriques θ1 , θ 2 y θ3 de les línies de
0 1 0 
[ S ] = 0 0 1  .
1 0 0  1

[S ] del circuit de dos accessos resultant.
2 ΓL

bloqueig de microones es comporten també de manera ideal, es vol controlar l’atenuació
de les ones en el sentit 1→2. Quant ha de valer Z 0′ perquè, en canviar el corrent de
polarització del diode PIN, l’atenuació pugui anar de 0 dB fins a la supressió total de l’ona
que surt per l’accés 2? Raoneu la resposta.

( )
VControl
a1
3 D Z 0′ Z 0′
b2 Fig. 2
SOLUCIÓ:
a) Al afegir línies de transmissió de impedància de referència als accessos del circuit,
només canvia la fase dels paràmetres S. Per tant,
0 ℓ ℓ
0 ℓ ℓ
0 ℓ ℓ
Restant les dues primeres:
0 ℓ ℓ
I sumant amb l’última:
0 2 ℓ
Per tant:
1
ℓ
2
1
ℓ ℓ
2
1
ℓ ℓ
2
0 1 0
b) 0 0 1
1 0 0 Γ
Que escrit separadament:
I per tant:
0 1
Γ 0
c) Hem quedat que:
Γ
Per tant interessa que Γ 0 en un estat del diode (supressió total de l’ona), y |Γ | 1 per
a l’altre estat (atenuació 0 dB).
- Si diode està en Off: , i per tant per Γ 0 , llavors: P2=0
- Si diode està en ON: Γ 1 , i per tant P2=P1

d) La tensió al diode serà . Si desenvolupem al voltant de :
1 1
Per tant el corrent de continua és:
I per al senyal de microones:

1
Per altre banda, una atenuació de 10 dB vol dir:

1 1
| | | | |Γ |
2 2
20 |Γ |
1
|Γ | 0,32
√10
2
Γ 0,32 54,06Ω
2
I substituint en l’ecuació de la resistència: 0,46
PROBLEMA 4
El circuit de la figura és un amplificador a 3 GHz realitzat en microstrip amb un transistor
que presenta els següents paràmetres S i de soroll (referits a Z 0 = 50 Ω):
0.923<−59 º 0.107 <55º 

[S ] =  ; Fmin = 0.87 dB ; Γopt = 0.71<53º
 2.717 <133º 0.673<−33º 

c) Els valors de Z 0' i A3 per obtenir el màxim GTU, tot mantenint el soroll mínim. Quan val el
GTU assolit ?
d) És el disseny realitzat estable? Raoni la resposta. Si no ho és, indiqui quin
paràmetre (guany o factor de soroll) cal sacrificar per tal d’assegurar l’estabilitat, i
doni un possible valor de guany unilateral i factor de soroll que produeixin un
disseny estable.
ΓS ΓIN ΓOUT ΓL
λ/4
Z0
A1
50 Ω TRT
Z0 Z0 Z 0'
[S]
Z0
A2 A3 50 Ω
A1
GT =
2
(
S21 1 − Γ L
2
) (1 − Γ )s
2
(1 − S11Γ s ) (1 − S22Γ L ) − S12 S21Γ LΓ s

2
SOLUCIÓ:
a) GTUmàx
à à à
1
à 6,75
1 | |
| | 7,38
1
à 1,83
1 | |
Per tant, multiplicant els tres factors:
à 91,13 à 19,6
ΓS =Γopt = 0.71<53º, 0,76 0,48 i 0,21 0,48
Calculem la longitud d’ona: 40,16
El primer tram de línea (A2 ) ens mou des de l’admitància corresponent a Γ fins a
una admitància de part real igual a 1, girant a la C.S.
Solució A: ℓ 0,114 4,58 1 2 1
Solució B: ℓ 0,238 9,58 1 2 1

Llavors el tram de A1 està sintetitzant la part imaginària: ( ): des del circuit obert
d’admitància ens movem cap a generador fins a arribar a Y .
Solució A: ℓ 0,375 15,06
Solució B: ℓ 0,125 5,02
c) Màxim GTU, amb soroll mínim, vol dir maximitzar GL, per tant: ΓL S 0,673 °
Des de aquest punt, ens movem cap a càrrega fins que la impedància sigui real:
Llavors: ℓ 0,204 8,2 0.19 50 22Ω

dB 5,9dB 8,68dB 2,62dB 17,2dB
d) El disseny no és estable doncs S cau a la zona inestable. Cal sacrificar guany.

Possible disseny estable: F=Fmin per ΓS =Γopt i ΓL =0,464<33º
dB L 0,464 ° 5,9dB 8,68dB 2,2dB 16,78dB
MICROONES
14 de gener de 2010
Data notes provisionals: 22-01
DEPARTAMENT DE TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS Fi d’al·legacions: 26-01
Data notes revisades: 27-01
PROBLEMA 1
Es vol dissenyar un divisor de potència amb una xarxa passiva, sense pèrdues i recíproca,
de tal manera que la porta 1 és la d’entrada i la potència es reparteix entre les portes 2 i 3 de
manera desigual. La impedància dels accessos és Z0=50Ω
a) Trobeu els paràmetres [S], sabent que les pèrdues
d’inserció a la branca 2 (S21) són de 6 dB, la porta J2 2
d’entrada està adaptada, els paràmetres S21 i S31 són
imaginaris purs i amb fase 3π/2, i el paràmetre S22 és
real i positiu. 1
b) Si el divisor es realitza mitjançant dos inversors
J3 3
d’admitància en paral·lel, tal com mostra la figura,
calculeu les constants J 2 i J 3.
c) Si cada un dels inversors es realitza amb línies de longitud λ/4 i impedàncies Z02 i Z03
respectivament, calculeu els valors d’aquestes.
PROBLEMA 2
a) Escriviu la matriu de paràmetres S del híbrid esquematitzat a la figura 1.
180º 180º
Fig. 11
arbitrari Γ . Z0 1 − 90º 2 1' − 90º 2'

Z0
determineu la potència dissipada 180º 180º 180º 180º
a les càrregues adaptades dels
accessos 4, 2’ i 3’ en funció de la 4 3 [S ] 4' 3'
Z0 − 90 º − 90 º
potència disponible PDISP del Z0
generador i dels paràmetres S Fig. 2

dels biports idèntics connectats entre els accessos 2 i 1’, i 3 i 4’
respectivament.
d) Si els biports són amplificadors amb un guany de transferència de potència de 15 dB
quan treballen entre impedàncies de generador i de càrrega iguals a la de referència, i
la potència de sortida de cada un d’ells és de 20 dBm, quina és la potència disponible
del generador?
PROBLEMA 3
0 0
0 0
a) Calculeu, en funció de ϕ1 , ϕ 2 y ϕ 3 , les longituds elèctriques θ1 , θ 2 y θ 3 de les línies de
0 1 0 
[ S ] = 0 0 1  .
 1 0 0  1

[S ] del circuit de dos accessos resultant. ΓL
2

bloqueig de microones es comporten també de manera ideal, es vol controlar l’atenuació de
les ones en el sentit 1→2. Quant ha de valer Z 0′ perquè, en canviar el corrent de polarització
del diode PIN, l’atenuació pugui anar de 0 dB fins a la supressió total de l’ona que surt per
l’accés 2? Raoneu la resposta.

( )
VControl
a1
3 D Z 0′ Z 0′
b2 Fig. 2
PROBLEMA 4
El circuit de la figura és un amplificador a 3 GHz realitzat en microstrip amb un transistor que
presenta els següents paràmetres S i de soroll (referits a Z 0 = 50 Ω):
0.923<−59 º 0.107 <55º 

[S ] =  ; Fmin = 0.87 dB ; Γopt = 0.71<53º
 2.717 <133º 0.673<−33º 

c) Els valors de Z 0' i A3 per obtenir el màxim GTU, tot mantenint el soroll mínim. Quan val el GTU
assolit ?
d) És el disseny realitzat estable? Raoni la resposta. Si no ho és, indiqui quin paràmetre
(guany o factor de soroll) cal sacrificar per tal d’assegurar l’estabilitat, i doni un
possible valor de guany unilateral i factor de soroll que produeixin un disseny estable.
ΓS ΓIN ΓOUT ΓL
λ/4
Z0
A1
50 Ω TRT
Z0 Z0 Z 0'
[S]
Z0
A2 A3 50 Ω
A1
GT =
2
(
S21 1 − Γ L
2
) (1 − Γ )s
2
(1 − S11Γ s ) (1 − S22Γ L ) − S12 S21Γ LΓ s

2
0. 49 0. 00 0. 01 0
0. 48 . 02
7 180° 17 0° 0. 03
1.0 6 0. 4 19 0°
0° 16 0
° 0. 0
4
0. 4 20
0 .1
0 .1
15 0. 0
0.9 0° 5
0 .2
0 .2
45 21 0°
0.
44
0.1
0 .3
0.
0°
0 .3
14 0. 06
0.8 0°
22
43
0.
0.
0
0.
0.
0.7
7
0°
0.2
13
23
0°
2
0.
0.6 0. 5
5 0.
0. 4
08
0.3
1
4 0°
1
20
2
0.5
°
0. 0
0.6
0. 4
9
0.4 0 .6
0.4
°
0
0
4
0.5
.
5
0 .7
11 0
0 .7
°
0
2
0. 10
0.3
0.6
0 .8 0 .8
0.2 0.7
26 0°
10 0°
0.9 0.8 0.9

0. 11 0
0.1
0.9
0.0 1.0 1.0 1.0
90°
270°
0.1
0.1
0.1
0.1
0.2
0 .2
0 .2
.2
0 .3
0 .3
.37 0.38 0. 39
0 .3
0 .4
0 .4
1.2
0 .3
0 .4
0.
0.4
0 .5
0.56
0 .5
0 5
0 . .7
0 .6
0 .6
0.6
0.
1.4
0 .7
0
0 .7
0 8
1.2
0 . .7
1.2 9
Γout=1
0 .8
80 °
0 .8 9
1 . .9
1.
28 0°
0 0 . .0
1.
1.6
0. 36 0
0. 0
0 .9 0
.12 0.13 0. 14
1.8
°
1.4 1 .4
2.0
0. 35
70 °
0. 15
29 0
1.6
1 .6
4
0. 1
3.0
0°
0. 3
6
60
1 .8
1 .8
°
30
0 2.
33
2. 4.0 0
0. 1
0.
7
0°
50
5.0
°
31
32
0.
0.
18
0
3.
0
3.
0.
10
0° 40
°
19
32 0. 31
4 .0
4.0
20
5 .0
0 0.
5 .0
0° 30
0. 3 33 ° 20
50
10
10
20
20
9
50
50
0. 2 ° 20 ° 0. 2
1
34 0 10 °
0. 28 35 0° 0° 0. 2
2
0. 27 0. 24 0. 25 0. 26
0. 23
Γin=1
MICROONES
14 de gener de 2010
Data notes provisionals:
DEPARTAMENT DE TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS Fi d’al·legacions:
Data notes revisades:
PROBLEMA 1
Es vol dissenyar un divisor de potència amb una xarxa passiva, sense pèrdues i
recíproca, de tal manera que la porta 1 és la d’entrada i la potència es reparteix entre les
portes 2 i 3 de manera desigual. La impedància dels accessos és Z0=50Ω
a) Trobeu els paràmetres [S], sabent que les pérdues d’inserció a la branca 2 (S21)
són de 6 dB, la porta d’entrada està adaptada, els paràmetres S21 i S31 són
imaginaris purs amb fase 3π/2, i el paràmetre S22 és real i positiu.
b) Si el divisor es realitza mitjançant dos inversors d’admitància en paral·lel, tal com
mostra la figura, calculeu les constants J2 i J3
J2 2
J3 3
c) Si cada un dels inversors es realitza amb línies de longitud /4 i impedàncies Z02 i

Z03 respectivament, calculeu els valors d’aquestes.
SOLUCIÓ:
a) Porta d’entrada adaptada: S11=0
Pèrdues d’inserció 6dB: 10 | | 6, per tant: | | 1/2.
Tenint en compte que és un circuit sense pèrdues podem aplicar unitarietat:
0 | | | | 1
| | | | | | 1
| | | | | | 1
0
0
Substituint en la primera:
1
| | 1 | | √3/2
4
Els paràmetres S21 i S31: fase=3π/2, per tant: /2 , i √3/2. Substituïm a les
altres equacions:
1/4 | | | | 1
3/4 | | | | 1
√3
0 √3
2 2
√3 1
0
2 2 √3
Ens queda:
1
3| | | | 1 | | √3/4
4
I per tant,
√3 3/4
I com que aquest últim ha de ser real i positiu, trobem les fases:
3 √3 1
, ,
4 4 4
La matriu queda per tant:
0 /2 √3/2
/2 3/4 √3/4
√3/2 √3/4 1/4
b) Una manera de resoldre aquest apartat és deixant l’accés 3 en cc, doncs des de
l’entrada es veurà com un circuit obert i llavors quedarà només un inversor (el de l’accés
2):
1 J2 2
Les entrades en funció de les sortides es poden calcular a partir dels paràmetres S del
divisor, fent a3=-b3 (curtcircuit):
0 /2 √3/2
/2 3/4 √3/4
√3/2 √3/4 1/4
De la tercera equació podem trobar b3 en funció de les altres dues entrades i substituir en
les dues primeres equacions:
5 √3 √3 2√3 √3
4 2 4 5 5
√3 2√3 √3 3 4
2 2 5 5 5 5
3 √3 2√3 √3 4 3
2 4 4 5 5 5 5
3/5 4/5
4/5 3/5
I que es corresponen als paràmetres [S] del inversor d’admitàncies, per tant igualant el
S11:
3 1 | | 1
| |
5 1 | | 2
Si fem al mateix per l’altre inversor (deixem la porta 2 en curtcircuit):
0 /2 √3/2
/2 3/4 √3/4
√3/2 √3/4 1/4
7 √3 2 √3
4 2 4 7 7
2 √3 √3 1 4√3
2 7 7 2 7 7
√3 √3 2 √3 1 4√3 1
2 4 7 7 4 7 7
1/7 4√3/7
4√3/7 1/7
I això ens porta a:

1 1 | | √3
| |
7 1 | | 2
c) Si per a la J2 tenim una línia de longitud a l’entrada:
1
100Ω
I per a l’altre inversor, tindrem:

57,7Ω
PROBLEMA 2
a) Escriviu la matriu de paràmetres S de l’híbrid esquematitzat a la figura 1.
180º 180º
Fig. 11
arbitrari Γ .
Z0 1 − 90º 2 1' − 90º 2'
determineu la potència Z0
180º 180º 180º 180º
dissipada a les càrregues
adaptades dels accessos 4, 2’ i 4 3 [S ] 4' 3'
Z − 90 º − 90º
3’ en funció de la potència 0 Z0
disponible PDISP del generador i Fig. 2

dels paràmetres S dels biports idèntics connectats entre els accessos 2 i
1’, i 3 i 4’ respectivament.
d) Si els biports són amplificadors amb un guany de transferència de potència de 15
dB quan treballen entre impedàncies de generador i de càrrega iguals a la de
referència, i la potència de sortida de cada un d’ells és de 20 dBm, quina és la
potència disponible del generador?
SOLUCIÓ
Paràmetres [S] del circuit híbrid:
0 1 0
√2 0 0 1
2 1 0 0
0 1 0
Coeficient de reflexió si Γ Γ ΓiΓ 0
0 1 0
√2 0 0 1 Γ
2 1 0 0 Γ
0 1 0 0
Per tant, equacions 2 i 3:
√2
2
√2
2
Substituint a la primera:
√2 1
Γ Γ Γ 1 1 0 Γ 0
2 2
b) Ara Γ Γ 0, per tant:
0 1 0
√2 0 0 1 0
2 1 0 0 0
0 1 0 Γ
0 Γ 0
c) Γ Γ 0 Γ 0i Γ Γ Γ Γ 0
1 1
| | | | | |
2 2
√2
2
√2
2
√2
2
√2 √2 √2
0
2 2 2
Per tant,
0
Per a l’altre sortida:

1 1
| | | | | |
2 2
√2 √2 √2 √2
2 2 2 2
1
| | | | | |
2
Per la sortida 4 del primer híbrid:

1 1
| | | | | |
2 2
√2
Γ Γ 0 P 0
2
15dB 10 | 2 15dB
d) 21 |
Potència que entra per l’accés 1’, que és la que surt de l’amplificador:
1 1 1
| | | | | | | |
2 4 2
dB 3 10 | |
dB 10 | | 3dB 20dBm‐15dB 3dB 8dBm
PROBLEMA 3
0 0
0 0
a) Calculeu, en funció de ϕ1 , ϕ 2 y ϕ 3 , les longituds elèctriques θ1 , θ 2 y θ3 de les línies de
0 1 0 
[ S ] = 0 0 1  .
1 0 0  1

[S ] del circuit de dos accessos resultant.
2 ΓL

bloqueig de microones es comporten també de manera ideal, es vol controlar l’atenuació
de les ones en el sentit 1→2. Quant ha de valer Z 0′ perquè, en canviar el corrent de
polarització del diode PIN, l’atenuació pugui anar de 0 dB fins a la supressió total de l’ona
que surt per l’accés 2? Raoneu la resposta.

( )
VControl
a1
3 D Z 0′ Z 0′
b2 Fig. 2
SOLUCIÓ:
a) Al afegir línies de transmissió de impedància de referència als accessos del circuit,
només canvia la fase dels paràmetres S. Per tant,
0 ℓ ℓ
0 ℓ ℓ
0 ℓ ℓ
Restant les dues primeres:
0 ℓ ℓ
I sumant amb l’última:
0 2 ℓ
Per tant:
1
ℓ
2
1
ℓ ℓ
2
1
ℓ ℓ
2
0 1 0
b) 0 0 1
1 0 0 Γ
Que escrit separadament:
I per tant:
0 1
Γ 0
c) Hem quedat que:
Γ
Per tant interessa que Γ 0 en un estat del diode (supressió total de l’ona), y |Γ | 1 per
a l’altre estat (atenuació 0 dB).
- Si diode està en Off: , i per tant per Γ 0 , llavors: P2=0
- Si diode està en ON: Γ 1 , i per tant P2=P1

d) La tensió al diode serà . Si desenvolupem al voltant de :
1 1
Per tant el corrent de continua és:
I per al senyal de microones:

1
Per altre banda, una atenuació de 10 dB vol dir:

1 1
| | | | |Γ |
2 2
20 |Γ |
1
|Γ | 0,32
√10
2
Γ 0,32 54,06Ω
2
I substituint en l’ecuació de la resistència: 0,46
PROBLEMA 4
El circuit de la figura és un amplificador a 3 GHz realitzat en microstrip amb un transistor
que presenta els següents paràmetres S i de soroll (referits a Z 0 = 50 Ω):
0.923<−59 º 0.107 <55º 

[S ] =  ; Fmin = 0.87 dB ; Γopt = 0.71<53º
 2.717 <133º 0.673<−33º 

c) Els valors de Z 0' i A3 per obtenir el màxim GTU, tot mantenint el soroll mínim. Quan val el
GTU assolit ?
d) És el disseny realitzat estable? Raoni la resposta. Si no ho és, indiqui quin
paràmetre (guany o factor de soroll) cal sacrificar per tal d’assegurar l’estabilitat, i
doni un possible valor de guany unilateral i factor de soroll que produeixin un
disseny estable.
ΓS ΓIN ΓOUT ΓL
λ/4
Z0
A1
50 Ω TRT
Z0 Z0 Z 0'
[S]
Z0
A2 A3 50 Ω
A1
GT =
2
(
S21 1 − Γ L
2
) (1 − Γ )s
2
(1 − S11Γ s ) (1 − S22Γ L ) − S12 S21Γ LΓ s

2
SOLUCIÓ:
a) GTUmàx
à à à
1
à 6,75
1 | |
| | 7,38
1
à 1,83
1 | |
Per tant, multiplicant els tres factors:
à 91,13 à 19,6
ΓS =Γopt = 0.71<53º, 0,76 0,48 i 0,21 0,48
Calculem la longitud d’ona: 40,16
El primer tram de línea (A2 ) ens mou des de l’admitància corresponent a Γ fins a
una admitància de part real igual a 1, girant a la C.S.
Solució A: ℓ 0,114 4,58 1 2 1
Solució B: ℓ 0,238 9,58 1 2 1

Llavors el tram de A1 està sintetitzant la part imaginària: ( ): des del circuit obert
d’admitància ens movem cap a generador fins a arribar a Y .
Solució A: ℓ 0,375 15,06
Solució B: ℓ 0,125 5,02
c) Màxim GTU, amb soroll mínim, vol dir maximitzar GL, per tant: ΓL S 0,673 °
Des de aquest punt, ens movem cap a càrrega fins que la impedància sigui real:
Llavors: ℓ 0,204 8,2 0.19 50 22Ω

dB 5,9dB 8,68dB 2,62dB 17,2dB
d) El disseny no és estable doncs S cau a la zona inestable. Cal sacrificar guany.

Possible disseny estable: F=Fmin per ΓS =Γopt i ΓL =0,464<33º
dB L 0,464 ° 5,9dB 8,68dB 2,2dB 16,78dB
MICROONES
15 de Juny de 2010
PROBLEMA 1
Es disposa d’un quadripol passiu, recíproc i sense pèrdues. Si es connecta la porta 2 a una
resistència de 50Ω el coeficient de reflexió d’entrada a la porta 1 referit a 50Ω és:
Γ 0,45 , ° . I si es connecta la porta 1 a una resistència de 50Ω, llavors el coeficient de
reflexió de sortida a la porta 2 és Γ 0,45 ° .
a) Calculi els quatre paràmetres S referits a 50Ω del quadripol en mòdul i fase.
Com és passiu, sense pèrdues i recíproc, els quatre paràmetres S cumpliran:

| |
1 | |
| |
Quan es connecta a la porta 2 una resistència de 50Ω, a l’entrada es veu el paràmetre S11,
per tant:
| | 0,45 , °
Quan es connecta a la porta 1 una resistència de 50Ω, a la sortida es veu el paràmetre S22:
| | 0,45 °
Per tant,
2 26,5 50
180 180
Hi ha dues solucions. Agafem una de les dues.
128,5
I el mòdul:
| | 1 | | 0,89
Podem escriure la matriu de paràmetres S:
0,45 , 0,89 ,
0,89 , 0,45
b) Si el quadripol està format per una línia de transmissió de longitud /4 i impedància
característica , connectada a les portes amb trams de línia de transmissió
d’impedància característica 50Ω i longituds ℓ i ℓ , calculi ,ℓ / iℓ / .
A1 λ/4 A2
1 Z0 Z 0′ Z0 2
Les línies d’entrada i sortida només canvien les fases. Per tant, podem calcular els
paràmetres S que tindríem només amb la línia /4 que sabem que S11 serà real. Suposem
en aquest cas S11 real i negatiu:
1
0,45 18,97Ω
1
I llavors per ser una línia de longitud /4:
30,79Ω
Ara trobem les longituds de les línies:

, ℓ
0,45 , 0,45 0,45
Per tant,
ℓ
2 ℓ 26,5 2 ℓ 153,5 0,213
180 180
I per la porta de sortida:
ℓ
2 ℓ 50 2 ℓ 130 0,181
180 180
PROBLEMA 2
Els circuladors de quatre portes fets amb desfasadors no recíprocs tenen la seva aplicació
en sistemes d’alta potència (figura 1). En la figura 2
es pot veure un circuit equivalent fet amb dos
híbrids de 3 dB i dos desfasadors no recíprocs. A
partir dels esquemes de la figura 2.
a) Considerant la numeració dels ports de la
figura 2, escriviu la matriu de paràmetres S
dels híbrids i dels desfasadors. Els
Fig. 1 Circulador de quatre portes fet amb
desfasadors tenen els dos ports adaptats guies d’ones i ferrites
(Sii=0).
0 1 0 1
1 0 1 0
Híbrid de l’esquerra:
√ 0 1 0 1
1 0 1 0
0 0 1
0 1 0
Híbrido de la dreta:
√ 0 1 0
1 0 0
0
Desfasador superior:
1 0
0 1
Desfasador inferior:
0
b) Calculeu la matriu de paràmetres S del circulador. Quin és el sentit de la circulació
segons l’esquema b de la figura 2 (justifiqueu la resposta)?
Suposem que entra senyal per la porta 1: 0 0

Per la porta 1 no surt res (està adaptada i a més no es reflecteix senyal des de cap
porta): 0 0
Per la porta 2 surt la suma dels senyals que entren per les portes 1’’ i 3’’, però que al final
s’anul·len:
1 1 1
0 0
√2 √2 2
Per la porta 3 no surt res (està aïllada de la 1 i no es reflecteix res de les altres portes):
0 0
Finalment a la porta 4 hi arriba també la suma de dues senyals:
1 1 1
1
√2 √2 2
Fem al mateix amb el senyal que entra per la porta 2: 0 0
Senyal a la porta 1:
1 1 1
1
√2 √2 2
Senyal a la porta 2: 0 0
Senyal a la porta 3:
1 1 1
0 0
√2 √2 2
I finalment a la porta 4 tampoc tenim senyal per estar aïllada:
0 0
Quan entra senyal per la porta 3: 0 0
Sortides:
0 0
1 1 1
√2 √2 2
0 0
1 1 1
0 0
√2 √2 2
Només ens queda quan entra senyal per la porta 4: 0 0
Sortides:
1 1 1
0 0
√2 √2 2
0 0
1 1 1
√2 √2 2
0 0
Resumint, els paràmetres S queden:
0 1 0 0
0 0 0
0 0 0
1 0 0 0
El sentit de circulació es contrari a les agulles del rellotge doncs el senyal que entra per la
porta 1 surt per la 4, la que entra per la 2 surt per la 1, etc.:
Es desitja utilitzar aquest circulador com a duplexor en un sistema radar. Per això es
connecta un generador canònic de 10 kW de potència disponible en el port 1, una antena en
el port 4, una càrrega Z3 en el port 3 i un atenuador de 40 dB amb un receptor en el port 2
(figura 2). Tant l’antena com la càrrega Z3 presenten una SWR=2 (|Γ|=(SWR-1)/(SWR+1)).
Calcular:
c) La potència que es dissipa en el receptor produïda per la desadaptació de l’antena en
transmissió.
La potència dissipada en el receptor serà:

1 1 1
| | | | | | | |
2 2 2
On α és l’atenuació de 40 dB en lineal: 10
S’ha de posar el valor de b2 en funció del senyal d’entrada:
0 1 0 0
0 0 0 0
0 0 0 Γ
1 0 0 0 Γ
Γ ΓΓ Γ
Per tant
1 1
| | |Γ| | | |Γ|
2 2
Només queda substituir: |Γ|
1
|Γ| 10 10
12,35
81
d) Quina potència es reflectiria cap el generador, en el cas de l’apartat anterior, si la
càrrega del receptor presentés també una SWR=2
0 1 0 0
0 0 0 Γ
0 0 0 Γ
1 0 0 0 Γ
Ara necessitem conèixer b1:
Γ Γ
Per tant, la potència reflectida cap a generador és:
1
|Γ| 10 10 0,14
729
PROBLEMA 3
Es vol dissenyar un filtre passa-banda de Chebyschev amb un arrissat de 0,5 dB entre les
freqüències de 4.8 GHz i 5.2 GHz. El filtre ha de presentar una atenuació mínima de 20 dB a
la freqüència de 6 GHz. S’adjunten les gràfiques necessàries per calcular l’ordre del filtre així
com les taules dels elements del prototipus passa-baix equivalent. El filtre es farà amb línies
acoblades stripline amb un substrat de constant dielèctrica relativa ε r = 2,17 . Considereu
Z0=50Ω.
CHEBYSCHEV FILTER. RIPPLE=0,5 dB
60
N=8 N=6 N=4
N=7 N=5 N=3

50
40
N=2
L (dB)
30
20
N=1
10
0 -2 -1 0 1
10 10 10 10
| ω '/ω 1' | -1
Relacions entre constants d’inversió i

elements del prototip passa-baix:
πW πW
J 01 = , J i , i +1 = ,
2 g1 2 gi gi +1
πW
J n ,n+1 = , amb n l’ordre del filtre.
2 gn gn+1
Z 0 ei = 1 + J i2−1,i + J i −1,i
Z 0 oi = 1 + J i2−1,i − J i −1,i
a) Plantilla del filtre passa-banda i del equivalent pas baix.
Calculem freqüència central del filtre i l’ample de banda relatiu:
f 2 − f1
f0 = f1 f 2 = 5 GHz, W = = 0,08
f0
L(dB)
20 dB
0,5 dB
4,8 5 5,2 5,5 f (GHz)

Per tant, per l’equivalent pas baix apliquem la transformació de freqüència:
ω ' 1  ω ω0 
=  −  i obtenim:
ω '1 W  ω0 ω 
ω'
P f ω '1
4,8 -1
5,2 0
5 +1
6 4,6
20 dB
0,5 dB
ω’/ω1’
-1 1 4,6
b) Ordre del filtre necessari per assolir les especificacions.
Agafem ω1’=1. Localitzem a la gràfica la |ω’|-1=3,6 i veiem que a aquesta freqüència
per aconseguir tenir una atenuació de 20 dB com a mínim, necessitem n=2.
CHEBYSCHEV FILTER. RIPPLE=0,5 dB
60
50
40
L (dB)
30
20
10
0 -2 -1 0 1
10 10 10 10
| ω '/ω 1' | -1
c) Constants dels inversors.
De la taula adjunta, trobem els valors dels elements del prototipus pas baix.
Per tant, les constants dels inversors d’admitàncies son:

πW πW πW
J 01 = = 0,3 J 1, 2 = = 0,126 J 2,3 = = J 0,1 = 0,3
2 g1 2 g1 g 2 2 g 2 g3
d) Impedàncies en mode parell e imparell.
Z 0 e1 = 1 + J 0,1
2
+ J 0,1 = 1,344 = Z 0 e3
Z 0 o1 = 1 + J 0,1
2
− J 0,1 = 0,744 = Z 0 o3
Z 0 e2 = 1 + J1,2
2
+ J1,2 = 1,134
Z 0 o2 = 1 + J1,2
2
− J1,2 = 0,882
e) L’amplada de les línies acoblades i la seva separació aproximadament, si el gruix del
substrat és .b = 0,8 mm
Desnormalitzem les impedàncies respecte a 50Ω:
Z 0e1 = Z 0e3 = 67,2Ω Z 0e2 = 56,7Ω
Z 0o1 = Z 0o3 = 37,2Ω Z 0o2 = 44,1Ω
I a partir d’aquests valors fem servir la
gràfica adjunta per calcular l’amplada i la
separació de les línies:
Primer i últim parell de línees acoblades:
ε r Z 0e = 99
1
ε r Z 0o = 54,8
1
El punt que obtenim (línies negres) és:

w / b = 0,75 → w = 0,6mm
s / b = 0,05 → s = 0,04mm
Segon parell de línies acoblades:
ε r Z 0e = 83,5
2
ε r Z 0o = 65
2
El punt que obtenim en aquest cas (línies

vermelles) és:
w / b = 0,8 → w = 0,64mm
s / b = 0,2 → s = 0,16mm
Tots són valors molt aproximats!
f) Longitud (en mm) de les línies. Fes un dibuix esquemàtic del filtre.
Les línies totes fan λ0/4, per tant, primer calculem la longitud d’ona:
40,73 ℓ 10,18
√
2
g) Valor dels acoblaments (en dB) entre les línies acoblades.
J 01
α1 = α 3 = = 0,287 
→10,8dB
1 + J 012
J12
α2 = = 0,125 
→18dB
1+ J 2
12
h) Si el filtre s’intercala entre un generador canónic de 10 dBm de potència disponible i

una càrrega de 50Ω, trobi la potència dissipada a la càrrega a les freqüències 5 GHz i
6 GHz.
| |
On Pavs és la potència disponible de generador.
5 GHz és la freqüència central del filtre, i per tant per ser d’ordre parell presenta una
atenuació igual a l’arrissat. Per tant, 0,5dB. Llavors PL=9,5 dBm
A 6 GHz, mirant la gràfica de les atenuacions del filtre es pot veure que per a aquesta
freqüència l’atenuació és de 24 dB. Per tant, PL=-14 dBm
i) Pèrdues de retorn a la freqüència de 6 GHZ.

Tenint en compte que el filtre no té pèrdues:
| | | | 1 | | 0,996 0,017
Per tant, pràcticament tot està retornant per la porta d’entrada.
j) Amplitud dels paràmetres S del filtre a 5 GHz
| | 10 , / 0,94
| | | | 1 | | 0,33
PROBLEMA 4
Es vol dissenyar un amplificador, a la freqüència de 5GHz, basat en l’estructura de la figura.
Les xarxes d’adaptació estan realitzades amb línea de transmissió Stripline de εr=4. Del
transistor se saben els seus paràmetres S, així com el seu coeficient òptim de soroll:
[S ] = 
0.6 ∠150 º 0.04 ∠ 30 º 
; Γopt = 0.5∠180 º
 3.0 ∠ 60 º 0.7 ∠ − 45 º 
DADES:
GT =
(1 − Γ ) S (1 − Γ )
g
2
21
2
L
2
(1 − S Γ )(1 − S
11 g Γ ) − S12 S 21 Γg ΓL
22 L
2
Z 0 = 50Ω
A 3 = 7.89mm ; C = 0,89 pF
12 0.13 0. 14
0.11 0. 0.15
0. 10 90° 80 °
0. 0
9 10 0° 70 °
0. 1
6
°
11 0 0. 1
1.0
08
0.9
a) Calculi el coeficient de reflexió de càrrega, Γ L .
1.2
0.8
0. 0° 60 7
1.4
0.1
0.7
12 ° 0.
07
1. 6
18
0.
0 .6
° 0.2 50
1 .8
0 ° 0.
13
0
19
14 0. 06
2.
0 .3
0.
· 0.4
Longitud d’ona: 30
0°
5
40
4
0.
0.
0. 0
0.5
20
°
√ · 0 .6 3.
0
4
0. 7
0. 2
0. 0
0°
0 .3
30
0.8 9
15
1
ℓ
°
0. 0 4 .0
Per tant, 0,263
. 03
1.
0. 2
5.0
0 . .0
2 0
20 °
2
16 0
0.2
9
1
8
0. .7
0. 23
0. 49 0.00 0.01 0.0
0 .6
0 5
L’admitància davant la capacitat:
17 0°
0. 10
10 °
0.1 0.4
0. 24 0.25 0.26 0.
0.3
0.2 20
50
0.1
0.2
0.3
0.4
0.5
0.6
0.7
0.8
0.9
1.0
1.2
1.4
1.6
1.8
2.0
3.0
4.0
5.0
1 1 2 1 1,4
10
20
50
0.1
180°
0°
0.1 50
0.2 20
0.3
0°
Situem aquest punt a la carta de Smith (grog) i
35 0°
0.1 0.4
9
0.56
10
1
0 . .7
0. 48
ens movem cap a generador ℓ 0,263 (verd). 0 8
27
0.
34 0
°
20 0
1 . .9
0.2
0
. 47
0
1. 5.0
0. 28
°
0. 0
0
0 .8 9
0.31 0.38
4 .0
Obtenim:
0°
0.7
33
6
0 .3
0. 2
0. 4
21
0 .6
0°
9
0
0.5 3.
45
0. 3
0°
4
32 0. 31
I girant al diametralment oposat trobem la 0. 0.4
0.
0
0°
2
44 0.3 31
0
0°
impedància i el coeficient de reflexió demanat:
0.
0.
2.
0.2
23 0
1 .8
0. °
43
0. 6
1 .6
° 0. 32 30
0.1
0 0°
0.7
1.4
24 2 0.
0.8
33
1.2
0. 4 29 0
0.9
1,27 1,56
1.0
25 0° . 41 28 0° 0. 3 °
0 270° 26 0° 4
0. 35
0.40 0.36 0.
37 0. 38 0. 39
Γ 0,57 ° Reflection Coefficient |Γ |
1.0
0.9
0.8
0.7
0.6
0.5
0.4
0.3
0.2
0.1
0.0
12 0.13 0. 14
0 0. 11 0. 0. 15
0. 1
0. 0
9
11 0
°
10 0°
90° 80 °
70 °
0. 1
6
0. 1
b) Si es vol dissenyar l’amplificador sota
1.0
08
0.9
1.2
0.8
0. 7
0° 60
criteri de mínim factor de soroll, calculi, per la
1.4
0.1
0.7
12 ° 0.
07
1 .6
. 18
0 .6
0 ° 0.2 50
1. 8
0 0.
13 °
xarxa d’entrada:
0
19
14 0. 06
2.
0.3
0.
0.4
0°
5
40
4
0.
0.
0. 0
0.5
20
°
0.6 3.
0
b.1) La solució que assegura la longitud, en
4
0. 7
0. 2
0. 0
0°
0. 3
30
0.8 9
15
mil·límetres, més curta per A 2

°
0 . .0 4 .0
0. 03
0. 2
1
5.0
°
0 . .0
20 °
2
0. 2
16 0
9
1
8
02
0. .7
0. 23
Mínim factor de soroll: Γ Γ 0,5

0 .6
0.01 0.
0 5
17 0°
0. 10
10 °
0.1 0 .4
0. 24 0.25 0.26
0.3
0.2 20
50
Dibuixem aquest valor a la C.S. A partir del
0.1
0.2
0.3
0.4
0.5
0.6
0.7
0.8
0.9
1.0
1.2
1.4
1.6
1.8
2.0
3.0
4.0
5.0
10
20
50
0.1
0. 49 0.00
180°
0°
0.1 50
0.2
0.3
20
diametralment oposat (admitància) ens
19 0°
35 0°
0.1 0.4
0.56
movem cap a càrrega fins que la part real
10
0 . .7
0. 48
0. 27
0 8
0.
sigui igual a 1. Llavors:
34 0
0°
1 . .9
0.2
20
0
7
1. 5.0
0. 2
°
0. 4
0. 0
0 .8 9
8
4 .0
1 1,15 i ℓ 0,084 2,52

0°
0.7
33
6
0 .3
0. 2
0. 4
21
0 .6
0°
9
0
0 .5 3.
45
0. 3
°
4
32 0. 31
0. 0.4
0
0.
22
0
0°
44 0.3 31
5
0° 0.
0.
2.
0.2
23 0°
1 .8
3 0.
0. 6
4
1 .6
. 32 30
0° 0
0.1 0°
0. 12 0.13
0.7
1.4
24 2 0.
0.11 0. 14
0.8
33
0.15
1.2
0. 4
0. 10
29 0
0.9
1.0
°
25 0 0. 3 °
90°
9 10 0° 80 ° 0. 1
1
0. 0
0. 4 28 0°
6
26 0° 4
70 °
270°
°
0. 3
11 0
1.0
0.40 0. 1
0.9
08
5
1.2
0.8
0. 36 0.
0. 7
37 0.38 0. 39
0°
1.4
60
0.7
0.1 °
07 12 0.
1 .6
18
0.
0 .6
Reflection Coefficient |Γ | 0°
0.2 50
1. 8
° 0.
13
0
19
06
.5
2.
0.3
1.0
0.9
0.8
0.7
0.6
0.5
0.4
0.3
0.2
0.1
0.0
0
0.
0.4
0°
5
4
40
0.
0.
0. 0
14
0.5
20
°
0
0 .6 3.
4
0. 7
0. 2
0°
0. 0
0.3
30
15
0 .8
1
°
0. 9 0 4 .0
0. 03
1.
0. 2
b.2) La solució per A 1 , en 5.0

0 . .0
°
0. 2
20 °
16 0
9
1
8
0. .7
0. 02
0. 23
mil·límetres, associada a aquest A 2

0 .6
0
0 .5
17 0°
10
10 °
0.1
0.01
0.4
0. 24
.
0.3
0.2 20
50
0.1
0.2
0.3
0.4
0.5
0.6
0.7
0.8
0.9
1.0
1.2
1.4
1.6
1.8
2.0
3.0
4.0
5.0
0.1
10
20
50
0. 49 0. 00
180°
0.25
0°
Per saber la longitud de l’stub, fixem el

0.1 50
0.2 20
0.3
0.26
valor que es vol sintetitzar:

19 0°
35 0°
0.1 0.4 10
0.56
0. 7
0. 48
0. 27
0. 8
1,15 0.
34 0°
°
20 0
1. .9
0.2
0
0
1. 5.0
7
0. 28
0.9 0
0. 4
0 .8 4. 0
Partim del circuit obert d’admitàncies i ens

0°
0.7
33
6
0 .3
0. 2
0. 4
21
0°
0 .6
9
0
0 .5 3.
movem cap a generador fins a aquest

45
0. 3
°
32
4
0
0. 0.4
0.
22
0
0°
valor. Llavors: ℓ 0,136 4,08 0.3

0.
44 31
5
0°
31
0.
0.
2.
0°
23 0.2
1 .8
0.
43
0.6
1 .6
0. 30 32
24
0° 0.1 0°
0.7
1.4
2 0.
33
0.8
0. 4
1.2
29 0
0.9
1.0
1 25 0° ° 0. 3
0. 4 26 0° 270°
28 0°
0. 35
4
0. 40 0.36
0. 39 0.38 0. 37
1.0
0.9
0.8
0.7
0.6
0.5
0.4
0.3
0.2
0.1
0.0
c) Sota aproximació de transistor unilateral i assumint les condicions de disseny de l’apartat
b), determini:
c.1) El guany per a adaptació a l’entrada
1 Γ 1 0,25
1,315 1,19
1 Γ |1 0,6 0,5 |
c.2) El guany per a adaptació a la sortida

1 |Γ | 1 057
1,87 2,72
|1 Γ| |1 0,7 0,57 |
c.3) El Guany intrínsec.
| | 9 9,54
d) Si es canvien les condicions i ara s’exigeix maximitzar el guany de l’amplificador tot
mantenint la xarxa de sortida i la condició de transistor unilateral, determini:
0.11 0.
12 0.13 0. 14 d.1) El valor triat per Γ g
0.15
0. 10 90° 80 °
0. 0
9 10 0° 70 °
0. 1
6
°
11 0
Γ 0,6
0. 1
1.0
8
0.9
0. 0 0°
1.2
0.8
60 7
1.4
0.1
0.7
12 ° 0.
07
1. 6
18
0.
0 .6
0.2
0° 50
1 .8
° 0.
13
d.2) una possible solució per A1 i A 2
0
19
14 0. 06
2.
0 .3
0.
0.4
0°
5
40
4
0.
0.
0. 0
0.5
(en mil·límetres).
20
°
0
0 .6 3.
4
0 .7
0. 2
0. 0
0°
0. 3
30
0 .8 9
15
1
°
0. .0 4 .0
Situem el valor de partida a la Carta de
0. 03
0. 2
1
5.0
°
0 . .0
20 °
2
16 0
0.2
9
1
Smith. Partim del diametralment oposat per

8
02
0. .7
0. 23
0 .6
0.01 0.
0 5
17 0°
0. 10
10 °
treballar amb admitàncies. Ens movem cap

0.1 0.4
0. 24 0.25 0.26 0.
0.3
0.2 20
50
a càrrega fins que la part real de
0.1
0.2
0.3
0.4
0.5
0.6
0.7
0.8
0.9
1.0
1.2
1.4
1.6
1.8
2.0
3.0
4.0
5.0
10
20
50
0.1
0. 49 0. 00
180°
0°
0.1 50
0.2
0.3
20
l’admitància sigui igual a 1. Llavors,
19 0°
35 0°
0.1 0.4
0.56
ℓ 0,032 0,96 i l’admitància és
10
0. .7
. 48
0 8
27
7 0
0.
1 1,5
34 0°
igual a:
0°
1 . .9
0.2
20
0
0
1. 5.0
0. 28
0. 4
0. 0
0 .8 9 4. 0
45 21 0°
0.7
33
Igual que abans partint del circuit obert

6
0 .3
0. 2
0. 4
0. 6
0°
9
0
0.5 3.
0. 3
d’admitàncies ens movem cap a generador

0°
4
32 0. 31
0. 0.4
0.
22
0
0°
44 0.3
fins al valor de l’admitància del stub.

31
5
0° 0.
0.
2.
0.2
23 0
1.8
0. °
43
0 .6
1.6
° 0. 32 30
0.1
0 0°
0.7
1.4
24 2 0.
0.8
Llavors ℓ 0,156 4,68

33
1.2
0. 4 29 0
0.9
1.0
25 0° . 41 28 0° 0. 3 °
0 270° 26 0° 4
0. 35
0.40 0.36 0.
37 0.38 0. 39
e) Pel cas de transistor sense aproximació

unilateral, i segons els ΓL de l’apartat a) i la
1.0
0.9
0.8
0.7
0.6
0.5
0.4
0.3
0.2
0.1
0.0
xarxa calculada en l’apartat b), És el circuit

final estable?, Perquè? (NOTA: Justifiqui-ho tant a l’entrada com a la sortida)
Per saber si és estable, s’ha de calcular els coeficients de reflexió a l’entrada i a la sortida
del transistor i veure si el mòdul és més petit que 1.
Γ 0,0684
|Γ | 0,6 |0,6 0,114 | 0,71
1 Γ 1 0,4 °
Γ 0,06
|Γ | 0,7 0,75
1 Γ 1 0,3 °
Per tant, aquesta solució és estable tan a l’entrada com a la sortida.

RESOLUCIÓ EXAMEN TARDOR 2010/2011
PROBLEMA 1
Es vol dissenyar un inversor de impedàncies amb el circuit de la figura. jX jX
a) Enumeri les propietats que ha de tenir un circuit per poder
ser un inversor de impedàncies i raoni per què el circuit jB
proposat és factible.
b) Calculi els quatre paràmetres S referits a Z 0  50  del quadripol.
c) Trobi l’equació que relaciona X i B per tal de ser un inversor d’impedàncies
d) Amb la condició anterior (apartat c), trobi la matriu S i la constant K
e) Si es vol fer un inversor de constant K  1 / 2 , Z 0  50  i f0 = 1GHz, trobi els valors de les
capacitats i/o bobines que sintetitzen el circuit.
f) Si es carrega la porta 2 amb una càrrega igual a 100 , trobi el coeficient de reflexió a
l’entrada
g) Si es connecta amb un generador canònic de 50mW de potència disponible, calculi la
potència que arriba a la càrrega.
a) Enumeri les propietats que ha de tenir un circuit per poder ser un inversor de impedàncies i
raoni per què el circuit proposat és factible.
Un inversor d’impedàncies és un circuit passiu, sense pèrdues, recíproc, simètric i amb el

paràmetre S11 real i negatiu.
El circuit proposat és passiu, sense pèrdues, recíproc, és simètric i el que no sabem és com és la
fase del S11. Com que els valors de X i B estan per determinar, imposarem una equació per tal
que aquesta fase sigui igual a 180. Per tant, el circuit és factible
Apliquem simetria. El circuit meitat és: jX

Mode parell:deixem pla simetria en circuit obert:
2
jB/2
2
1 1
Γ
1 2
1
Mode imparell: deixem pla de simetria en curt circuit:
1 1
Γ
1 1
Llavors, per simetria:
2
1 1 1 1
Γ Γ
2 2 2 1
1
I de la mateixa forma:
2
1 1 1 1
Γ Γ
2 2 2 1
1
El paràmetre S11 ha de ser real i el S21 imaginari pur. Per tant, les parts reals de Γ i Γ han de ser
iguales i las parts imaginàries canviades de signe:
1 1 2
Γ
1 1 1
2 2 2
1 1 2
Γ
2 2 2
1 1 1
Per tant, igualant les parts reals o les parts imaginàries canviades de signe, surt que:
1
1
1
2
1
Tenint en compte que en un inversor d’impedàncies, el paràmetre ,

Resulta:
Hi ha dues solucions, segons agafem el signe de l’equació anterior.

1 2
3,98
2
1 1
6,37
2 2
I en quant a les B:
1 2
2 6,37
1 1
2 3,98
2
Per tant, la primera solució (a), és igual a una T formada per 2 bobines en sèrie i una capacitat en
paral·lel i la segona solució (b) consisteix en dues capacitats sèrie i una bobina en paral·lel:
l’entrada
Sabem que:
1
8
Llavors
1
7/9
Γ
1
Com que l’inversor no té pèrdues, la potència que arriba a la càrrega serà la potència
entregada a la porta 1:
49
1 |Γ | 50 1 19,75
81
PROBLEMA 2
Com a part del disseny d’un divisor de Wilkinson /4 2 R2 V2
dissimètric es considera l’estructura de la figura.
Z 02
a) Calculeu V2 i V3 en funció de V1 i de,
respectivament, R2 y Z 02 pel que fa a V2 i de R3 i 1 V1
Z 03 pel que fa a V3 .
b) Trobeu la relació entre Z 02 i Z 03 si es vol que la Z 03
relació entre les potències PL 2 i PL 3 lliurades a R2 i
R3 respectivament sigui PL 2 / PL 3   i que V2  V3 .
/4 3 R 3 V3
c) Si s’imposa que R2 R3  Z02 , trobeu R2 i R3 en
funció d’  i de Z 0 .
d) En les condicions dels apartats anteriors, trobeu els valors que han de prendre Z 02 i Z 03 en
funció d’  i de Z 0 perquè la impedància d’entrada que presenta l’accés 1 sigui Z 0 .
a) Calculeu V2 i V3 en funció de V1 i de, respectivament, R2 y Z 02 pel que fa a V2 i de R3 i Z 03 pel
que fa a V3 .
Considerem la situació genèrica
/4
Dins de la línia de transmissió tenim
V Vi
V  0   V0  Z
  1 Ri
V  z   V  z   V  z   V  z  1    z    
  
  V   j z
e  o 
1   e 2 j  z 0i
   0    0 
0
z   / 4 z0
V0 Ri  Z 0i
amb o    . La relació entre Vi i V1 es pot
V0 Ri  Z 0i
trobar particularitzant l’expressió anterior de V  z  a z   / 4 per trobar V1 i a z  0 per trobar Vi .
Així:
Vi  V  0   V0 1  0 
V1 1  0
V1  V   / 4     2 /   jV0 1  0   V0   j  Vi   jV1
1  0 1  0
R2
V2   j V1
1  0 R  Ri Z 02
  i   Vi   j V1 , de manera que .
1   Z  Z R
0 0 i 0 i
V3   j 3
V1
Z 03
b) Trobeu la relació entre Z 02 i Z 03 si es vol que la relació entre les potències PL 2 i PL 3 lliurades a
R2 i R3 respectivament sigui PL 2 / PL 3   i que V2  V3 .
R2 R R Z
Si volem V2  V3 , segons el resultat de l’apartat anterior s’ha de complir  3  3  03 .
Z 02 Z 03 R2 Z 02
2 2
1 V2 1 V3
Per altra banda, PL 2  , PL 3  , de manera que, si mantenim V2 i V 3 iguals,
2 R2 2 R3
PL 2 R3 Z 02 R2 1
  . Així,   .
PL 3 R2 Z 03 R3 
c) Si s’imposa que R2 R3  Z02 , trobeu R2 i R3 en funció d’  i de Z 0 .

R 1
De l’apartat anterior tenim 2  . Ara imposem R2 R3  Z 02 . Resolent el sistema de dues
R3 
Z0
R2 
equacions amb dues incògnites resultant trobem  .
R3   Z 0
Les impedàncies d’entrada respectives que presenten les línies que van als accessos 2 i 3 són
Z2 Z2
Z 2  02 i Z3  03 . Com que les entrades de les línies es connecten en paral·lel a l’accés 1,
R2 R3
R R
l’admitància d’entrada que presentarà aquest accés serà, de manera genèrica Yin1  22  23 . Si
Z 02 Z 03
R R 1
volem que la impedància d’entrada sigui Z 0 , s’haurà de satisfer Yin1  22  23  . Amb les
Z 02 Z 03 Z 0
1  1
relacions de l’apartat anterior, aquesta relació es converteix en   . Per altra
Z
2
2
02
Z 03 Z 02
Z 02 1
banda, de l’apartat b) tenim  . Aquestes dues darreres equacions formen un sistema la
Z 03 
1   
1/ 2
Z 02  Z0
solució del qual és  3/ 4
Z 03   1/ 4 1   
1/ 2
Z0
PROBLEMA 3
Es vol fer un filtre passa-banda amb una freqüència central de 4GHz , un ampla de banda relatiu
del 12% i una resposta de Chebyscheff amb arrissat de 1 dB a la banda de pas, que tingui un
rebuig de més de 15 dB a la freqüència de 3.6 GHz . Sabent que fora de la banda de pas (   1 )
1
    
2
el prototip passa-baixos d’un filtre de Chebyscheff presenta s21 ,
     
1   cosh 2  n cosh 1   
  1  
amb   10LAR /10  1 on LAR és el valor en dB de l’arrissat dins de la banda de pas,
a) Determineu l’ordre mínim necessari del filtre.
b) Si el filtre es realitza amb línies de transmissió en 0 / 2 i inversors d’impedància, dibuixeu
esquemàticament l’estructura del filtre, amb el nombre d’inversors i de seccions de línia que
correspongui al resultat de l’apartat anterior.
c) Calculeu les constants normalitzades dels inversors d’impedància.
d) Si el filtre es fa en stripline i els inversors d’impedància es realitzen amb stubs simètrics molt
fins i molt curts curtcircuitats (vegeu figura), calculeu les susceptàncies normalitzades que ha de
presentar cadascun dels stubs de cada parell.
ls
s
s
ls
e) Si el filtre es realitza en stripline en un substrat de  r  2.17 i gruix b  0.508 mm (vegeu figura) i

per a una impedància de referència Z 0  50  , calculeu aproximadament la llargada dels diferents
stubs que formen els inversors d’impedància sabent que la impedància característica dels stubs
és Z 0 s  100 
b a
f) Calculeu l’amplada i la llargada aproximades de les línies entre cada parell de stubs, sabent que
són d’impedància característica Z 0  50  .
Notes:
 1  f f 
1. Transformació passa-baixos / passa-banda:    0 .
1 w  f 0 f 
w w w
2. K 01  , Ki i 1  , K n n 1 
21g 0 g1 21 gi gi 1 21g n g n 1
3. Elements del prototip passa-baixos per a filtres de Chebyscheff d’ 1 dB d’arrissat i g 0  1 , 1  1
Ordre n
g1 g2 g3 g4 g5 g6 g7 g8 g9 g10 g11
del filtre
1 1.0178 1.0000
2 1.8220 0.6850 2.6599
3 2.0237 0.9941 2.0237 1.0000
4 2.0991 1.0644 2.8312 0.7892 2.6599
5 2.1350 1.0911 3.0010 1.0911 2.1350 1.0000
6 2.1547 1.1041 3.0635 1.1518 2.9368 0.8101 2.6599
7 2.1666 1.1115 3.0937 1.1735 3.0937 1.1115 2.1666 1.0000
8 2.1744 1.1161 3.1108 1.1838 3.1488 1.1695 2.9686 0.8175 2.6599
9 2.1798 1.1192 3.1215 1.1896 3.1747 1.1896 3.1215 1.1192 2.1798 1.0000
10 2.1836 1.1213 3.1287 1.1933 3.1891 1.1990 3.1739 1.1763 2.9825 0.8210 2.6599
4. Fórmules de l’inversor d’impedància fet amb una susceptància en paral·lel:
1 2
  arctg
2 B
jB
1 K 2
B 
K
5. La susceptància d’entrada d’un stub en curtcircuit de longitud ls i impedància característica Z 0 s
1
és Bin   ctg  ls , amb  la constant de fase de la línia del stub.
Z0s
6. Fórmules aproximades de síntesi de stripline:
a a 30
 x (si  r Z 0  120  ) ;  0.85  0.6  x (si  r Z 0  120  ) ; x   0.441 amb Z 0 en 
b b  r Z0
 1  f f 
Fent servir la transformació pas-baix / pas-banda    0  , tenim que per w  0.12 ,
1 w  f 0 f 

f 0  4 GHz i f  3.6 GHz ,  1.76 . Per altra banda banda, si LAR  1 dB , tenim
1
 1  100.1  1  0.259 . La pèrdua d’inserció (rebuig) en dB del filtre per a   1.76 serà

  10L AR /10
1
doncs
 
LA  10 log 1  0.259 cosh 2  n cosh 1 1.76    10 log 1  0.259 cosh 2 1.17 n    n ha de ser l’enter
1 10 La /10  1
més petit que satisfaci n  cosh 1   LA  15 dB  2.63 . Així, n  3 .
1.17 0.259
) Cal 3 seccions de línia i 4 inversors :
0 / 2 0 / 2 0 / 2
K01 Z0 K12 Z0 K23 Z0 K34

De la taula dels valors dels elements dels prototips pas-baix per a filtres de Chebyscheff d’ 1 dB
d’arrissat per a n=3 tenim g1  2.0237 , g 2  0.9941 , g3  2.0237 , g 4  1 , cosa que ens porta a una
estructura simètrica amb
  0.12
K 01  K 34   0.305
2  2.0237
  0.12
K12  K 23   0.133
2 2.0237  0.9941
Segons la fórmula general que relaciona el valor absolut de la susceptància en paral·lel amb la
1 K2
constant de l’inversor, B  . Ara bé, stubs molt curts acabats en curtcircuit donaran
K2
susceptàncies negatives; per tant, les susceptàncies normalitzades de cada parell de stubs en
paral·lel hauran de ser
K 012  1
B01  B34   2.97
K 01
K122  1
B12  B23   7.39
K12
Per tant, cada stub del parell en paral·lel haurà d’aportar la meitat de la susceptància total:
B01
Bs 01  Bs 34   1.49
2
B
Bs12  Bs 23  12  3.69
2
és Z 0 s  100 
Coneixent la susceptància que ha de proporcional el stub, la seva impedància característica i la
seva constant de fase, la llargada es determina com
1  1  vp  1  c  1 
ls  arctg    arctg    arctg   
  Bs Z 0 s  0  Bs Z 0 s  2 f 0  r  Bs Z 0 s 
Per altra banda, les susceptàncies dels stubs desnormalitzades respecte de Z 0  50  valdran
Bs 01 1.49
Bs 01  Bs 34    0.030 S
Z0 50
Bs12 3.69
Bs12  Bs 23    0.074 S
Z0 50
I tenint en compte que f 0  4 GHz i  r  2.17 , les longituds per als stubs dels primer i quart parells
les trobem com
c  1  3  108  1 
ls 01  ls 34  arctg     arctg  
2 f 0 r  Bs 01 Z 0 s  2   4  10 2.17
9
 0.030  100 
 2.61  103 m  2.61 mm
Igualment
c  1  3  108  1 
ls12  ls 23  arctg     arctg  
2 f 0 r  Bs12 Z 0 s  2   4  10 2.17
9
 0.074  100 
3
 1.09  10 m  1.09 mm
Les línies han de ser d’impedància característica Z 0  50  . Com que  r  2.17 , tenim
 r Z 0  2.17  50  73.65   120  , per tant la seva amplada a vindrà donada per
30 30
a  b x  0.508 x mm , amb x   0.441   0.441  0.84 , de manera que l’amplada
 r Z0 2.17  50
de les línies haurà de ser a  0.508  0.84  0.43 mm .
Per determinar les seves longituds, cal saber les longituds associades als inversors d’impedància,
0 2 c 2
donades de manera genèrica per li  arctg  arctg
4 B 4  r f 0 B
Això dóna per al primer i quart inversors

c 2 3  108 2
li 01  li 34  arctg  arctg  2.40 mm ,
4 2.17 f 0 B01 4 2.17  4  10 9
2.97
i per al segon i tercer

c 2 3  108 2
li12  li 23  arctg  arctg  1.07 mm .
4 2.17 f 0 B12 4 2.17  4  109 7.39
Així, la llargada de la primera i tercera línies haurà de ser
0 c
l1  l3   li 01  li12   li 01  li12  25.46  2.40  1.07  21.99 mm ,
2 2  3 f0
i la de la segona
0.43 mm 2.50 mm
2.50 mm 1.04 mm 0.10 mm
0.10 mm 0.10 mm 1.04 mm 0.10 mm
21.99 mm 23.32 mm 21.99 mm
0 c
l2   2li12   2 li12  25.46  2  1.07  23.32 mm
2 2  3 f0
PROBLEMA 4
El circuit de la figura mostra l’esquema d’un amplificador a 3 GHz realitzat en microstrip. El
transistor presenta els següents paràmetres S i de soroll (referits a Z 0 = 50 ):
0.876  60,8º 0.056  54, 2 º 

S    ; Fmin = 0.315 dB ; opt = 0.78<51º
 5,117 123º 0.564  39,1º 
A les Carta de Smith adjunta es representen els cercles d’estabilitat del transistor i alguns cercles
de Guany i de Factor de Soroll constant. Amb aquestes dades, es demana:
a) Calcular el guany de transferència de potència unilateral màxim GTUmàx pel transistor
indicat. Quins són els valors que han de tenir S i L per poder obtenir-lo ?
b) Calculi les longituds 1 , 2 ,  (en mm), els valors de L i de Z 0' necessaris a les xarxes
d’adaptació per assolir el GTumàx. Quan val el factor de soroll assolit ? Raoni la resposta.
c) Quins són els valors que han de tenir S i L per obtenir un disseny de mínim soroll
(mantenint el máxim guany unilateral possible compatible amb aquesta condició) ? Quan
val en aquest cas el guany unilateral ? Raoni la resposta.
d) Recalcular els valors dels elements de les xarxes d’adaptació pel disseny de l’apartat c).
e) Són estables els dissenys realitzats als apartats b) i c) ? Raoni la resposta. Si no ho són,
indiqui un possible valor de S i L per assegurar l’estabilitat.
S IN OUT L
2
50  TRT =/4
Z0
[S]
L Z 0'
50 
Z0 1
reff = 1.9 ; Z0 = 50 
P
GT  L 
2

S21 1   L 1   s
2
 2

Pavs 1  S11 s  1  S22 L   S12 S21 L  s 2
G1max
G1=6 dB
G1=5,5 dB
G1= 5 dB
|OUT|=1
Fmin
|IN|=1 F = 0.4 dB
F = 0,5 dB
F = 0,6 dB
G2max
G2= 1,5 dB
G2= 1 dB
G2= 0,5 dB
| |
165,1 22,17
1 | | 1 | |
O també:
| | 14,8
1
6,33
1 | |
1
1,66
1 | |
Per obtener-ho, ha de ser:
Γ
Γ
Ha de ser:
Γ 0.876 , °
Situem Γ a la Carta de Smith ( 0,3 1,7,) passem a admitàncies( 0,09 0,58) i ens
movem cap a càrrega fins que la part real de la admitancia normalitzada sigui igual a 1. Tenim
dues solucions
ℓ
1 3,7 0,415 0,29 0,125 ℓ 9,06
ℓ
1 3,7 0,415 0,21 0,205 ℓ 14,9
ℓ
ℓ 0,125 0,292 0,25 0,042 ℓ 3,04
ℓ
ℓ 0,205 0,208 0,25 0,458 ℓ 33,2
Per a la xarxa de sortida:
Γ 0.564 , °
A partir de Γ , trobem la impedancia normalitzada corresponen: 1,55 1,65 La bobina

sintetitza la part imaginària, per tant:
2
1,65 4,377
Llavors 1,55 50Ω 77,5 62,25Ω

Per saber el factor de soroll assolit, situem el valor de Γ a la Carta de Smith i veiem que F=0,5dB.
Per a l’entrada el valor ha de ser el óptim per a soroll mínim:
Γ Γ 0.78 °
Mirant la Carta de Smith, per a aquest valor, Gs=5dB
Per a la sortida, es pot mantenir la condició de màxim guany a la sortida:GL=GLmax

Γ 0.564 , °
El màxim guany llavors és:
5 14,8 1,66 20,84
La xarxa de sortida no canvia. Per a la xarxa d’entrada:
Γ 0.78 °
Situem Γ a la Carta de Smith, passem a admitàncies( 0,15 0,47) i ens movem cap a
càrrega fins que la part real de la admitancia normalitzada sigui igual a 1. Tenim dues
solucions
ℓ
1 2,5 0,429 0,302 0,127 ℓ 9,2
ℓ
1 2,5 0,429 0,196 0,233 ℓ 16,9
ℓ
ℓ 0,127 0,31 0,25 0,06 ℓ 4,35
ℓ
ℓ 0,205 0,189 0,25 0,439 ℓ 31,8
El disseny de l’apartat b) no és estable doncs el valor de màxim guany a l’entrada queda dins
del cercle de |Γ | 1. Per a la sortida no hi hauria problema doncs el màxim guany a la
sortida queda a la zona |Γ | 1
El disseny de l’apartat c) en canvi el valor de Γ queda a la zona estable, |Γ | 1, per tant
és estable tant a l’entrada com a la sortida.
RESOLUCIÓ EXAMEN TARDOR 2010/2011
PROBLEMA 1
Es vol dissenyar un inversor de impedàncies amb el circuit de la figura. jX jX
a) Enumeri les propietats que ha de tenir un circuit per poder
ser un inversor de impedàncies i raoni per què el circuit jB
proposat és factible.
l’entrada
a) Enumeri les propietats que ha de tenir un circuit per poder ser un inversor de impedàncies i
raoni per què el circuit proposat és factible.
Un inversor d’impedàncies és un circuit passiu, sense pèrdues, recíproc, simètric i amb el

paràmetre S11 real i negatiu.
El circuit proposat és passiu, sense pèrdues, recíproc, és simètric i el que no sabem és com és la
fase del S11. Com que els valors de X i B estan per determinar, imposarem una equació per tal
que aquesta fase sigui igual a 180. Per tant, el circuit és factible
Apliquem simetria. El circuit meitat és: jX

Mode parell:deixem pla simetria en circuit obert:
2
jB/2
2
1 1
Γ
1 2
1
Mode imparell: deixem pla de simetria en curt circuit:
1 1
Γ
1 1
Llavors, per simetria:
2
1 1 1 1
Γ Γ
2 2 2 1
1
I de la mateixa forma:
2
1 1 1 1
Γ Γ
2 2 2 1
1
El paràmetre S11 ha de ser real i el S21 imaginari pur. Per tant, les parts reals de Γ i Γ han de ser
iguales i las parts imaginàries canviades de signe:
1 1 2
Γ
1 1 1
2 2 2
1 1 2
Γ
2 2 2
1 1 1
Per tant, igualant les parts reals o les parts imaginàries canviades de signe, surt que:
1
1
1
2
1
Tenint en compte que en un inversor d’impedàncies, el paràmetre ,

Resulta:
Hi ha dues solucions, segons agafem el signe de l’equació anterior.

1 2
3,98
2
1 1
6,37
2 2
I en quant a les B:
1 2
2 6,37
1 1
2 3,98
2
Per tant, la primera solució (a), és igual a una T formada per 2 bobines en sèrie i una capacitat en
paral·lel i la segona solució (b) consisteix en dues capacitats sèrie i una bobina en paral·lel:
l’entrada
Sabem que:
1
8
Llavors
1
7/9
Γ
1
Com que l’inversor no té pèrdues, la potència que arriba a la càrrega serà la potència
entregada a la porta 1:
49
1 |Γ | 50 1 19,75
81
PROBLEMA 2
Com a part del disseny d’un divisor de Wilkinson /4 2 R2 V2
dissimètric es considera l’estructura de la figura.
Z 02
a) Calculeu V2 i V3 en funció de V1 i de,
respectivament, R2 y Z 02 pel que fa a V2 i de R3 i 1 V1
Z 03 pel que fa a V3 .
b) Trobeu la relació entre Z 02 i Z 03 si es vol que la Z 03
relació entre les potències PL 2 i PL 3 lliurades a R2 i
R3 respectivament sigui PL 2 / PL 3   i que V2  V3 .
/4 3 R 3 V3
c) Si s’imposa que R2 R3  Z02 , trobeu R2 i R3 en
funció d’  i de Z 0 .
a) Calculeu V2 i V3 en funció de V1 i de, respectivament, R2 y Z 02 pel que fa a V2 i de R3 i Z 03 pel
que fa a V3 .
Considerem la situació genèrica
/4
Dins de la línia de transmissió tenim
V Vi
V  0   V0  Z
  1 Ri
V  z   V  z   V  z   V  z  1    z    
  
  V   j z
e  o 
1   e 2 j  z 0i
   0    0 
0
z   / 4 z0
V0 Ri  Z 0i
amb o    . La relació entre Vi i V1 es pot
V0 Ri  Z 0i
trobar particularitzant l’expressió anterior de V  z  a z   / 4 per trobar V1 i a z  0 per trobar Vi .
Així:
Vi  V  0   V0 1  0 
V1 1  0
V1  V   / 4     2 /   jV0 1  0   V0   j  Vi   jV1
1  0 1  0
R2
V2   j V1
1  0 R  Ri Z 02
  i   Vi   j V1 , de manera que .
1   Z  Z R
0 0 i 0 i
V3   j 3
V1
Z 03
b) Trobeu la relació entre Z 02 i Z 03 si es vol que la relació entre les potències PL 2 i PL 3 lliurades a
R2 i R3 respectivament sigui PL 2 / PL 3   i que V2  V3 .
R2 R R Z
Si volem V2  V3 , segons el resultat de l’apartat anterior s’ha de complir  3  3  03 .
Z 02 Z 03 R2 Z 02
2 2
1 V2 1 V3
Per altra banda, PL 2  , PL 3  , de manera que, si mantenim V2 i V 3 iguals,
2 R2 2 R3
PL 2 R3 Z 02 R2 1
  . Així,   .
PL 3 R2 Z 03 R3 
c) Si s’imposa que R2 R3  Z02 , trobeu R2 i R3 en funció d’  i de Z 0 .

R 1
De l’apartat anterior tenim 2  . Ara imposem R2 R3  Z 02 . Resolent el sistema de dues
R3 
Z0
R2 
equacions amb dues incògnites resultant trobem  .
R3   Z 0
Les impedàncies d’entrada respectives que presenten les línies que van als accessos 2 i 3 són
Z2 Z2
Z 2  02 i Z3  03 . Com que les entrades de les línies es connecten en paral·lel a l’accés 1,
R2 R3
R R
l’admitància d’entrada que presentarà aquest accés serà, de manera genèrica Yin1  22  23 . Si
Z 02 Z 03
R R 1
volem que la impedància d’entrada sigui Z 0 , s’haurà de satisfer Yin1  22  23  . Amb les
Z 02 Z 03 Z 0
1  1
relacions de l’apartat anterior, aquesta relació es converteix en   . Per altra
Z
2
2
02
Z 03 Z 02
Z 02 1
banda, de l’apartat b) tenim  . Aquestes dues darreres equacions formen un sistema la
Z 03 
1   
1/ 2
Z 02  Z0
solució del qual és  3/ 4
Z 03   1/ 4 1   
1/ 2
Z0
PROBLEMA 3
Es vol fer un filtre passa-banda amb una freqüència central de 4GHz , un ampla de banda relatiu
del 12% i una resposta de Chebyscheff amb arrissat de 1 dB a la banda de pas, que tingui un
rebuig de més de 15 dB a la freqüència de 3.6 GHz . Sabent que fora de la banda de pas (   1 )
1
    
2
el prototip passa-baixos d’un filtre de Chebyscheff presenta s21 ,
     
1   cosh 2  n cosh 1   
  1  
amb   10LAR /10  1 on LAR és el valor en dB de l’arrissat dins de la banda de pas,
ls
s
s
ls

és Z 0 s  100 
b a
Notes:
 1  f f 
1. Transformació passa-baixos / passa-banda:    0 .
1 w  f 0 f 
w w w
2. K 01  , Ki i 1  , K n n 1 
21g 0 g1 21 gi gi 1 21g n g n 1
3. Elements del prototip passa-baixos per a filtres de Chebyscheff d’ 1 dB d’arrissat i g 0  1 , 1  1
Ordre n
g1 g2 g3 g4 g5 g6 g7 g8 g9 g10 g11
del filtre
1 1.0178 1.0000
2 1.8220 0.6850 2.6599
3 2.0237 0.9941 2.0237 1.0000
4 2.0991 1.0644 2.8312 0.7892 2.6599
5 2.1350 1.0911 3.0010 1.0911 2.1350 1.0000
6 2.1547 1.1041 3.0635 1.1518 2.9368 0.8101 2.6599
7 2.1666 1.1115 3.0937 1.1735 3.0937 1.1115 2.1666 1.0000
8 2.1744 1.1161 3.1108 1.1838 3.1488 1.1695 2.9686 0.8175 2.6599
9 2.1798 1.1192 3.1215 1.1896 3.1747 1.1896 3.1215 1.1192 2.1798 1.0000
10 2.1836 1.1213 3.1287 1.1933 3.1891 1.1990 3.1739 1.1763 2.9825 0.8210 2.6599
4. Fórmules de l’inversor d’impedància fet amb una susceptància en paral·lel:
1 2
  arctg
2 B
jB
1 K 2
B 
K
5. La susceptància d’entrada d’un stub en curtcircuit de longitud ls i impedància característica Z 0 s
1
és Bin   ctg  ls , amb  la constant de fase de la línia del stub.
Z0s
6. Fórmules aproximades de síntesi de stripline:
a a 30
 x (si  r Z 0  120  ) ;  0.85  0.6  x (si  r Z 0  120  ) ; x   0.441 amb Z 0 en 
b b  r Z0
 1  f f 
Fent servir la transformació pas-baix / pas-banda    0  , tenim que per w  0.12 ,
1 w  f 0 f 

f 0  4 GHz i f  3.6 GHz ,  1.76 . Per altra banda banda, si LAR  1 dB , tenim
1
 1  100.1  1  0.259 . La pèrdua d’inserció (rebuig) en dB del filtre per a   1.76 serà

  10L AR /10
1
doncs
 
LA  10 log 1  0.259 cosh 2  n cosh 1 1.76    10 log 1  0.259 cosh 2 1.17 n    n ha de ser l’enter
1 10 La /10  1
més petit que satisfaci n  cosh 1   LA  15 dB  2.63 . Així, n  3 .
1.17 0.259
) Cal 3 seccions de línia i 4 inversors :
0 / 2 0 / 2 0 / 2
K01 Z0 K12 Z0 K23 Z0 K34

De la taula dels valors dels elements dels prototips pas-baix per a filtres de Chebyscheff d’ 1 dB
d’arrissat per a n=3 tenim g1  2.0237 , g 2  0.9941 , g3  2.0237 , g 4  1 , cosa que ens porta a una
estructura simètrica amb
  0.12
K 01  K 34   0.305
2  2.0237
  0.12
K12  K 23   0.133
2 2.0237  0.9941
Segons la fórmula general que relaciona el valor absolut de la susceptància en paral·lel amb la
1 K2
constant de l’inversor, B  . Ara bé, stubs molt curts acabats en curtcircuit donaran
K2
susceptàncies negatives; per tant, les susceptàncies normalitzades de cada parell de stubs en
paral·lel hauran de ser
K 012  1
B01  B34   2.97
K 01
K122  1
B12  B23   7.39
K12
Per tant, cada stub del parell en paral·lel haurà d’aportar la meitat de la susceptància total:
B01
Bs 01  Bs 34   1.49
2
B
Bs12  Bs 23  12  3.69
2
és Z 0 s  100 
Coneixent la susceptància que ha de proporcional el stub, la seva impedància característica i la
seva constant de fase, la llargada es determina com
1  1  vp  1  c  1 
ls  arctg    arctg    arctg   
  Bs Z 0 s  0  Bs Z 0 s  2 f 0  r  Bs Z 0 s 
Per altra banda, les susceptàncies dels stubs desnormalitzades respecte de Z 0  50  valdran
Bs 01 1.49
Bs 01  Bs 34    0.030 S
Z0 50
Bs12 3.69
Bs12  Bs 23    0.074 S
Z0 50
I tenint en compte que f 0  4 GHz i  r  2.17 , les longituds per als stubs dels primer i quart parells
les trobem com
c  1  3  108  1 
ls 01  ls 34  arctg     arctg  
2 f 0 r  Bs 01 Z 0 s  2   4  10 2.17
9
 0.030  100 
 2.61  103 m  2.61 mm
Igualment
c  1  3  108  1 
ls12  ls 23  arctg     arctg  
2 f 0 r  Bs12 Z 0 s  2   4  10 2.17
9
 0.074  100 
3
 1.09  10 m  1.09 mm
Les línies han de ser d’impedància característica Z 0  50  . Com que  r  2.17 , tenim
 r Z 0  2.17  50  73.65   120  , per tant la seva amplada a vindrà donada per
30 30
a  b x  0.508 x mm , amb x   0.441   0.441  0.84 , de manera que l’amplada
 r Z0 2.17  50
de les línies haurà de ser a  0.508  0.84  0.43 mm .
Per determinar les seves longituds, cal saber les longituds associades als inversors d’impedància,
0 2 c 2
donades de manera genèrica per li  arctg  arctg
4 B 4  r f 0 B
Això dóna per al primer i quart inversors

c 2 3  108 2
li 01  li 34  arctg  arctg  2.40 mm ,
4 2.17 f 0 B01 4 2.17  4  10 9
2.97
i per al segon i tercer

c 2 3  108 2
li12  li 23  arctg  arctg  1.07 mm .
4 2.17 f 0 B12 4 2.17  4  109 7.39
Així, la llargada de la primera i tercera línies haurà de ser
0 c
l1  l3   li 01  li12   li 01  li12  25.46  2.40  1.07  21.99 mm ,
2 2  3 f0
i la de la segona
0.43 mm 2.50 mm
2.50 mm 1.04 mm 0.10 mm
0.10 mm 0.10 mm 1.04 mm 0.10 mm
21.99 mm 23.32 mm 21.99 mm
0 c
l2   2li12   2 li12  25.46  2  1.07  23.32 mm
2 2  3 f0
PROBLEMA 4
El circuit de la figura mostra l’esquema d’un amplificador a 3 GHz realitzat en microstrip. El
transistor presenta els següents paràmetres S i de soroll (referits a Z 0 = 50 ):
0.876  60,8º 0.056  54, 2 º 

S    ; Fmin = 0.315 dB ; opt = 0.78<51º
 5,117 123º 0.564  39,1º 
A les Carta de Smith adjunta es representen els cercles d’estabilitat del transistor i alguns cercles
de Guany i de Factor de Soroll constant. Amb aquestes dades, es demana:
S IN OUT L
2
50  TRT =/4
Z0
[S]
L Z 0'
50 
Z0 1
reff = 1.9 ; Z0 = 50 
P
GT  L 
2

S21 1   L 1   s
2
 2

Pavs 1  S11 s  1  S22 L   S12 S21 L  s 2
G1max
G1=6 dB
G1=5,5 dB
G1= 5 dB
|OUT|=1
Fmin
|IN|=1 F = 0.4 dB
F = 0,5 dB
F = 0,6 dB
G2max
G2= 1,5 dB
G2= 1 dB
G2= 0,5 dB
| |
165,1 22,17
1 | | 1 | |
O també:
| | 14,8
1
6,33
1 | |
1
1,66
1 | |
Per obtener-ho, ha de ser:
Γ
Γ
Ha de ser:
Γ 0.876 , °
Situem Γ a la Carta de Smith ( 0,3 1,7,) passem a admitàncies( 0,09 0,58) i ens
movem cap a càrrega fins que la part real de la admitancia normalitzada sigui igual a 1. Tenim
dues solucions
ℓ
1 3,7 0,415 0,29 0,125 ℓ 9,06
ℓ
1 3,7 0,415 0,21 0,205 ℓ 14,9
ℓ
ℓ 0,125 0,292 0,25 0,042 ℓ 3,04
ℓ
ℓ 0,205 0,208 0,25 0,458 ℓ 33,2
Per a la xarxa de sortida:
Γ 0.564 , °
A partir de Γ , trobem la impedancia normalitzada corresponen: 1,55 1,65 La bobina

sintetitza la part imaginària, per tant:
2
1,65 4,377
Llavors 1,55 50Ω 77,5 62,25Ω

Per saber el factor de soroll assolit, situem el valor de Γ a la Carta de Smith i veiem que F=0,5dB.
Per a l’entrada el valor ha de ser el óptim per a soroll mínim:
Γ Γ 0.78 °
Mirant la Carta de Smith, per a aquest valor, Gs=5dB
Per a la sortida, es pot mantenir la condició de màxim guany a la sortida:GL=GLmax

Γ 0.564 , °
El màxim guany llavors és:
5 14,8 1,66 20,84
La xarxa de sortida no canvia. Per a la xarxa d’entrada:
Γ 0.78 °
Situem Γ a la Carta de Smith, passem a admitàncies( 0,15 0,47) i ens movem cap a
càrrega fins que la part real de la admitancia normalitzada sigui igual a 1. Tenim dues
solucions
ℓ
1 2,5 0,429 0,302 0,127 ℓ 9,2
ℓ
1 2,5 0,429 0,196 0,233 ℓ 16,9
ℓ
ℓ 0,127 0,31 0,25 0,06 ℓ 4,35
ℓ
ℓ 0,205 0,189 0,25 0,439 ℓ 31,8
El disseny de l’apartat b) no és estable doncs el valor de màxim guany a l’entrada queda dins
del cercle de |Γ | 1. Per a la sortida no hi hauria problema doncs el màxim guany a la
sortida queda a la zona |Γ | 1
El disseny de l’apartat c) en canvi el valor de Γ queda a la zona estable, |Γ | 1, per tant
és estable tant a l’entrada com a la sortida.
MICROONES
9 de gener de 2012
Data notes revisades:24/01
Professors: Adolf Comeron i Núria Duffo
PROBLEMA 1
ΓL2
La matriu [S ] de cert divisor de potència simètric (fig. 1)
referida a una impedància de referència Z0 és 2
 0 m m a1 1 Divisor b2
[ S ] = m n n  . 3
 m n n  b3
Γ L3
a) Si els coeficients de reflexió de les càrregues en els Fig. 1
accessos 2 i 3 són respectivament Γ L 2 i Γ L 3 , determina les
ones de potència sortints pels accessos 2 i 3, respectivament b2 i b3 , en funció de l’ona entrant
per l’accés 1, a1 , dels elements de [ S ] i de Γ L 2 i Γ L 3 .
b) Determina el coeficient de reflexió d’entrada Γ in1 que presenta l’accés 1.

c) Si a l’accés 2 del divisor es connecta un acoblador direccional ideal com s’indica a la figura 2,
determina la tensió total VM a la càrrega de l’accés 3a en funció de l’ona b2 sortint per l’accés 2
del divisor i de α , β i ΓD .
d) Anomenant V L 3 a la tensió total a la càrrega de l’accés 3 del divisor, troba la relació VM / VL 3 en
funció d’ α , β , Γ L 3 i Γ D .
β
Z0 4a Z
VM 3a
α
R 2
α
a1 2 b2 1a 2a
β 1 R
1 ΓD
3 VL 3 3
Γ L3 Fig. 3
Fig. 2
e) Si el divisor es realitza segons s’indica a la figura 3, determina els valors de R , m i n .

PROBLEMA 2
a) Calcula la matriu [S ] respecte d’una impedància de referència Z 0 per al 1 jX 2
biport de la figura 1, on X és una reactància (unitats: Ω ).

b) Escriu la matriu [ S ] del circulador de la figura 2, realitzat per a la impedància
de referència Z 0 , suposant que és ideal i que els plans de referència s’han Fig. 1
agafat de tal manera que els elements no nuls són reals i positius.
2
c) Si aquest circulador s’utilitza en el circuit de la figura 3, determina b3 en
funció de a1 i X = X / Z 0 . 1
d) Calcula la matriu [ S ] del circuit de la figura 4 si els dos circuladors són

3
com el de l’apartat b).
e) Si en el circuit de la figura 4 es desitja que la potència de l’ona a1 Fig. 2
que entra per l’accés 1 es reparteixi en parts iguals entre les ones b2 i Z0
b3 que surten pels accessos 2 i 3 respectivament, determina un jX
a1
possible valor de X . 2
1
3
3 b3
Z0 Fig. 3
jX
Fig. 4
PROBLEMA 3
S’ha dissenyat un filtre segons l’esquema de la figura:
La freqüència central és 2 GHz i l’ample de banda és de l’1%.

Valors dels elements del filtre segons
l’ordre.
Ordre g1 g2 g3 g4
1 0.6987 1.0000
2 1.4029 0.7071 1.9841
3 1.5963 1.0967 1.5963 1.0000
πW πW πW
K 01 = K i , i +1 = K n ,n+1 =
2 g1 2 gi gi +1 2 g n g n+1
a) Calcula les constants K dels inversors del filtre.

b) Troba els paràmetres S del filtre en funció de K i de β, comprovant que per a la freqüència
0 1 
central s’obté [S ] =   . Per fer aquests càlculs es recomana aprofitar la simetria del
1 0 
circuit.
c) Calcula l’atenuació del filtre per a f=3GHz així com les pèrdues de retorn.
PROBLEMA 4
Es vol dissenyar un amplificador amb un transistor que a 3 GHz presenta els següents paràmetres
S referits a Zo = 50 Ω:
0, 67 0, 035 
[ S ] =  2,56150º 0,92 −30º 
 75º 150º 
Z0
Transistor
Circuit passiu Circuit passiu Z0

sense pérdues sense pèrdues
L
S
a) Amb aquests paràmetres S, calcula els coeficients de reflexió de generador i càrrega que
maximitzen el guany unilateral. Calcula també el guany corresponent.
b) A la carta de Smith adjunta es presenten els cercles d’estabilitat d’entrada, sortida així com
els de factor de soroll constants. El factor de soroll mínim és 0.52 dB i els següents cercles
representen un increment de 0.5 dB respecte a l’anterior. Comenta, segons el disseny de
l’apartat anterior, l’estabilitat així com el factor de soroll obtingut.
c) Prenent com xarxa d’entrada la proposada a la figura, calcula els valors de Z01 i X1
d) Prenent com xarxa de sortida la proposada a la figura, calcula els valors de Z02 i B2.
e) Calcula per a aquests valors, els coeficients de reflexió a l’entrada i a la sortida sense fer
f) Si el generador connectat a l’entrada de l’amplificador presenta una impedància interna
Zg=50Ω i una tensió en circuit obert V=10V, calcula la potència disponible del generador, la
lliurada a la porta 1 i la lliurada a la sortida de l’amplificador. Per calcular aquesta última,
pots fer l’aproximació unilateral.
Nota: GT =
PL
=
S 21
2
(1 − Γ ) (1 − Γ ) L
2
s
2
Pavs (1 − S11Γ s ) (1 − S 22 Γ L ) − S12 S 21Γ L Γ s 2
|Γout|=1 0 0. 11 0. 12 0.13 0. 14
0. 15
0. 1 90°
9 10 0° 80 ° 0. 1
0. 0 ° 70 ° 6
1.0
11 0
0.9
08 0. 1
1.2
0.8
0. 7
1.4
0 .7
0° 0.1 60
°
07 12 0.
1.6
0 .6
18
0. 0.2
1.8
0° 50
° 0.
13
0
06
19
2.
F(dB)
0.
0.3
0.
0.4
0°
5
4
40
0. 0.
0. 0
14
0.5
20
°
0
0 .6 3.
4
0. 2
0°
0. 0
0 .3 0 .7
30
15
1
0 .8
°
0 .9 0 4.0
0. 03
1.
0. 2
5 .0
0. .0
°
0.2
20 °
16 0
9
1
8
0. 7
0. 02
0. 23
0 . .6
0
0. 5
17 0°
10
10 °
0.1 0 .4
0.01
0. 24
0.3
0.2 20
50
0.1
0.2
0.3
0.4
0.5
0.6
0.7
0.8
0.9
1.0
1.2
1.4
1.6
1.8
2.0
3.0
4.0
5.0
0.1
10
20
50
0.00
180°
0. 25
0°
0.1 50
0.2
0.49
20
0.26
0.3
19 0°
35 0°
0.1 0.4 10
0 .5
0. 6
0. 48
0.27
|Γin|=1 0.
7
8
0.
34 0
°
20 0
1 . .9
0 .2
0
0
7
5 .0
°
1.
0. 28
0. 4
0
0. 9
0.8 4 .0
0°
33
0 .7
6
0. 2
0 .3
21
0. 4
0°
0 .6
9
0
0 .5 3.
45
0. 3
0°
32
4
0. 0.4
0.
22
0
0°
0.3
0.
44 31
5
31
0.
0
0°
0.
2.
23 0°
0.2
1. 8
0.
43
0 .6
32
1 .6
0. 0° 30
24 0.1 0°
0.7
1.4
2 0.
33
0.8
0. 4
1.2
0.9
29 0
1.0
°
1 25 0 ° 0. 3
0. 4 26 0° 270°
28 0° 4
0. 35
0. 40 0. 36
0. 39 0. 38 0. 37
1.0
0.9
0.8
0.7
0.6
0.5
0.4
0.3
0.2
0.1
0.0
PROBLEMA 1 ΓL2
La matriu de cert divisor de potència simètric (fig. 1)
referida a una impedància de referència és: 2
0 a1 1 Divisor b2
= . 3
b3
a) Si els coeficients de reflexió de les càrregues en els Γ L3
accessos 2 i 3 són respectivament Γ i Γ , determina les Fig. 1
ones de potència sortints pels accessos 2 i 3, respectivament
i, en funció de l’ona entrant per l’accés 1, , dels elements de i de Γ iΓ .
0
= Γ
Γ
= + Γ + Γ
=
= + Γ + Γ
Substituint en la primera equació i aïllant :
= + Γ + Γ
= =
1− Γ +Γ
b) Determina el coeficient de reflexió d’entrada Γ que presenta l’accés 1.
Γ +Γ
= Γ + Γ = Γ + Γ =
1− Γ +Γ
Γ +Γ
Γ =
1− Γ +Γ
determina la tensió total a la càrrega de l’accés 3a en funció de l’ona sortint per l’accés 2 del
divisor i de , i Γ .
Per a l’acoblador direccional tenim: β
Z 4a Z
VM 0 3a
0 0 α
0 0 Γ α
=
0 0 0 a1 2 b2 1a 2a
0 0 0 β
1 ΓD
La tercera equació: VL 3
3
= Γ
Llavors la tensió en la porta 3a: Γ L3
= + = Γ Fig. 2
La segona equació: = =
= Γ
d) Anomenant a la tensió total a la càrrega de l’accés 3 del divisor, troba la relació en

funció d’ , , Γ iΓ .
= + = Γ +1
= Γ R 2
Γ 1 R
=
Γ +1
3
e) Si el divisor es realitza segons s’indica a la figura 3, determina els valors de ,
i .
Fig. 3
+
−
= = 2 =0
+
+
2
Per tant, aïllant R:
=
1
= = = 1+ =
2
1
=
2
−
= = = =
+
2 5
= + =
2 + 3
Substituint a l’equació anterior:

5
− 1
= = =3 =
5 4
+
3
1
=
4
PROBLEMA 2
a) Calcula la matriu respecte d’una impedància de referència per al biport de la figura 1, on
és una reactància (unitats:Ω).
−
= =
+ − −1 1 jX 2
= = =
+2 1+2
=
+
2 Fig. 1
= = 1+ =
+2
1 − 2
=
+2 2 −
b) Escriu la matriu del circulador de la figura 2, realitzat per a la impedància 2
de referència suposant que és ideal i que els plans de referència s’han
agafat de tal manera que els elements no nuls són reals i positius. 1
0 0 1
= 1 0 0 3
0 1 0
c) Si aquest circulador s’utilitza en el circuit de la figura 3, determina en Fig. 2
Z0
funció de i = .
jX
= = Γ = Γ a1 2
−1
−1 =
Γ = 1+2 1
1+2
d) Calcula la matriu del circuit de la figura 4 si els dos circuladors són
3 b3
Fig. 3
=
=0 3
=
=
−1 Z0
=
−1 1+2
=
1+2
jX
=
2
=
2 1+2 1
=
+2
= 2
=1
=
Fig. 4
=
=0
=0
=
=0
=0
=
=0
= =0
=
=0
=0
=
=0
=0
0 1 0
0 0
Per tant: =
0 0
e) Si en el circuit de la figura 4 es desitja que la potència de l’ona que entra per l’accés 1 es
reparteixi en parts iguals entre les ones i que surten pels accessos 2 i 3 respectivament,
determina un possible valor de .
−1
=
1+2
2
=
1+2
Ha de ser | | = | |, per tant: 2 = 1, es a dir: =±
PROBLEMA 3

l’ordre.
Ordre g1 g2 g3 g4
1 0.6987 1.0000
2 1.4029 0.7071 1.9841
3 1.5963 1.0967 1.5963 1.0000
πW πW πW
K 01 = K i , i +1 = K n ,n+1 =
2 g1 2 gi gi +1 2 g n g n+1
a) Calcula les constants dels inversors del filtre.
El filtre és d’ordre 1, per tant:
= = = 0.15
2
b) Troba els paràmetres S del filtre en funció de i de β, comprovant que per a la freqüència
0 1
central s’obté = . Per fer aquests càlculs es recomana aprofitar la simetria del
1 0
circuit.
El circuit meitat és:
Per tant, la impedància que es veu des de l’entrada en mode parell i imparell són:
̅ =
̅
̅ ℓ
= 2
̅ =− ℓ
2
̅ =
̅
̅ ℓ
=− 2
̅ = ℓ
2
I ara només resta calcular els coeficients de reflexió en mode parell i imparell:
ℓ
̅ −1 2 −1
Γ = =
̅ +1
ℓ
2 +1
ℓ
− 2 −1
̅ −1
Γ = =
̅ +1
ℓ
− 2 +1
Finalment:
ℓ ℓ
2 −1 − 2 −1
1 1
= = Γ +Γ = +
2 2 ℓ ℓ
2 +1 − 2 +1
ℓ ℓ
2 −1 − 2 −1
1 1
= = Γ −Γ = −
2 2 ℓ ℓ
2 +1 − 2 +1
Fent les operacions s’arriba a :

−1 −1
= = =
ℓ ℓ +1−2 ℓ
+ 2 − 2 +1
ℓ ℓ
2 + 2
2
= = =
ℓ ℓ +1 ℓ−2 ℓ
+ 2 − 2 +1
Per a la freqüència central del filtre: ℓ = , i per tant ℓ = ∞, ℓ=0 i ℓ = −1.

Llavors:
= =0
= =1
Per a 3 GHz, ℓ = = = , per tant ℓ = 0, ℓ = −1 i ℓ = 0. Substituint:
−1
= = = −0.998
+1
Llavors, . . = −10 ∗ | | ≅ 0
−2
= = = − 0.045
+1
= −10 ∗ | | ≅ 26,9
PROBLEMA 4
0, 67 0, 035 −30º 

[ S ] =  2,56150º 0,92 150º 
 75º
Z0
Transistor

L
S
∗ ∗
Per tenir màxim guany unilateral: Γ = = 0.67∠ ° yΓ = = 0.92∠ °
Llavors:
| |
= = 77,42 → 18,89
1−| | 1−| |
Dibuixem a la C.S. els valors de Γ = 0.67∠ ° i Γ = 0.92∠ ° . Per al valor de Γ , veiem que
queda fora del cercle de |Γ | = 1, per tant no presenta problemes d’estabilitat. En quant a Γ ,
també queda fora del cercle de |Γ | = 1 i no presenta problemes d’estabilitat. I el soroll,
veiem que està sobre el cercle de F=Fmin+5*0.5=Fmin+2.5=3,02 dB
|Γout|=1 0. 11
0. 12 0.13 0. 14
0. 15
0. 10 90° 80 °
0. 0
9 10 0° 0. 1
6
° 70 °
1.0
11 0
0.9
08 0. 1
1.2
0.8
0. 7
1 .4
0 .7
0° 0.1 60
°
07 12 0.
1 .6
18
0.6
0. 0.2
1.8
0° 50
° 0.
13
0
5
06
19
2.
F(dB)
0.
0.3
0.
0.4
0°
5
40
0.
0.
0. 0
14
0 .5
20
°
0
0. 6 3.
4
0. 2
0°
0. 0
0 .3 0 .7
30
15
1
0. 8 9
°
0. 0 4.0
0. 03
1.
0. 2
5 .0
0 . .0
16 0°
2
0 .2
20 °
9
1
8
0. . 7
0. 02
0. 23
0 .6
0
0. 5
17 0°
10
10 °
0.1
0.01
0.4
0.24
0.3
0.2 20
50
0.1
0.2
0.3
0.4
0.5
0.6
0.7
0.8
0.9
1.0
1.2
1.4
1.6
1.8
2.0
3.0
4.0
5.0
0.1
10
20
50
0.00
180°
0.25
0°
0.1 50
0.2
0.49
20
0.26
0 .3
19 0°
35 0°
0.1 0 .4 10
0.56
0. 48
0. 7
0. 27
|Γin|=1 0. 8
0.
34 0°
°
20 0
1. .9
0 .2
0
0
7
1. 5.0
0. 28
0. 4
0 .9 0
0 .8 4. 0
0°
33
0. 7
6
0. 2
0. 3
0. 4
21
0°
0 .6
9
0
0.5 3.
45
0. 3
0°
0.
4 0 .4 32
0.
22
0
0°
0.3
0.
44 31
5
0°
31
0.
0.
2.
0°
23 0.2
1.8
0.
43
0. 6
32
1. 6
0. 0° 30
0.1 0°
0. 7
1.4
2 24 0.
33
0.8
0. 4
1.2
29 0
0.9
1.0
°
1 25 0 ° 0. 3
0. 4 26 0° 270°
28 0° 4
0. 35
0. 40 0. 36
0. 39 0. 38 0. 37
Γ = 0.67∠ °
Mirant la C.S. veiem que es correspon a una ̅ = 0.21 − 0.26, per tant = −50 ∗ 0.26 = −13Ω
I = √0.21 ∗ 50Ω = 22,9Ω
Igualment,
Γ = 0.92∠ °
Li correspon ̅ = 0.04 − 0.27, que, girant a la Carta de Smith s’obté: = 0.6 + 3.6, per tant
= 3.6/50 = 0.072Ω i = = 64.55Ω
√ .
Γ
Γ = + = 0.74∠ , °
1− Γ
Γ
Γ = + = 0.90∠ , °
1− Γ
Veiem que per a la sortida, l’aproximació és bastant bona, però en canvi per a l’entrada hi ha
molta diferència.
1 | |
=
21 − Γ
= 0.25
=
+
Potència lliurada a la porta 1 de l’amplificador:
Com el circuit d’adaptació a l’entrada és passiu i sense pèrdues, la potència lliurada a la porta 1
és igual a la potència lliurada a l’entrada del circuit d’adaptació. Per tant,
1
= | | 1 − |Γ |
2
Hem de calcular el coeficient de reflexió a l’entrada del circuit d’adaptació. A l’entrada de
l’amplificador:
Γ = 0.74∠ , ° → ̅ = 0.15 − 0.12
Davant de la reactància sèrie: ̅ = 0.15 − 0.12 − 0.26 = 0.15 − 0.38
I davant de la línia inversora: = = 9.33 + 23.77 Ω
Γ = 0.74∠ . °
Per tant, la potència lliurada a la porta 1 és:

= 1 − |Γ | = 0.11
La potència lliurada a la sortida de l’amplificador, fent l’aproximació unilateral és:
= ∗ = 19.35
MICROONES
9 de gener de 2012
Data notes revisades:24/01
Professors: Adolf Comeron i Núria Duffo
PROBLEMA 1
ΓL2
La matriu [S ] de cert divisor de potència simètric (fig. 1)
referida a una impedància de referència Z0 és 2
 0 m m a1 1 Divisor b2
[ S ] = m n n  . 3
 m n n  b3
Γ L3
a) Si els coeficients de reflexió de les càrregues en els Fig. 1
accessos 2 i 3 són respectivament Γ L 2 i Γ L 3 , determina les
ones de potència sortints pels accessos 2 i 3, respectivament b2 i b3 , en funció de l’ona entrant
per l’accés 1, a1 , dels elements de [ S ] i de Γ L 2 i Γ L 3 .
b) Determina el coeficient de reflexió d’entrada Γ in1 que presenta l’accés 1.

determina la tensió total VM a la càrrega de l’accés 3a en funció de l’ona b2 sortint per l’accés 2
del divisor i de α , β i ΓD .
d) Anomenant V L 3 a la tensió total a la càrrega de l’accés 3 del divisor, troba la relació VM / VL 3 en
funció d’ α , β , Γ L 3 i Γ D .
β
Z0 4a Z
VM 3a
α
R 2
α
a1 2 b2 1a 2a
β 1 R
1 ΓD
3 VL 3 3
Γ L3 Fig. 3
Fig. 2
e) Si el divisor es realitza segons s’indica a la figura 3, determina els valors de R , m i n .

PROBLEMA 2
a) Calcula la matriu [S ] respecte d’una impedància de referència Z 0 per al 1 jX 2
biport de la figura 1, on X és una reactància (unitats: Ω ).

b) Escriu la matriu [ S ] del circulador de la figura 2, realitzat per a la impedància
de referència Z 0 , suposant que és ideal i que els plans de referència s’han Fig. 1
agafat de tal manera que els elements no nuls són reals i positius.
2
c) Si aquest circulador s’utilitza en el circuit de la figura 3, determina b3 en
funció de a1 i X = X / Z 0 . 1
d) Calcula la matriu [ S ] del circuit de la figura 4 si els dos circuladors són

3
e) Si en el circuit de la figura 4 es desitja que la potència de l’ona a1 Fig. 2
que entra per l’accés 1 es reparteixi en parts iguals entre les ones b2 i Z0
b3 que surten pels accessos 2 i 3 respectivament, determina un jX
a1
possible valor de X . 2
1
3
3 b3
Z0 Fig. 3
jX
Fig. 4
PROBLEMA 3

l’ordre.
Ordre g1 g2 g3 g4
1 0.6987 1.0000
2 1.4029 0.7071 1.9841
3 1.5963 1.0967 1.5963 1.0000
πW πW πW
K 01 = K i , i +1 = K n ,n+1 =
2 g1 2 gi gi +1 2 g n g n+1
a) Calcula les constants K dels inversors del filtre.

b) Troba els paràmetres S del filtre en funció de K i de β, comprovant que per a la freqüència
0 1 
central s’obté [S ] =   . Per fer aquests càlculs es recomana aprofitar la simetria del
1 0 
circuit.
PROBLEMA 4
0, 67 0, 035 
[ S ] =  2,56150º 0,92 −30º 
 75º 150º 
Z0
Transistor

L
S
Nota: GT =
PL
=
S 21
2
(1 − Γ ) (1 − Γ ) L
2
s
2
Pavs (1 − S11Γ s ) (1 − S 22 Γ L ) − S12 S 21Γ L Γ s 2
|Γout|=1 0 0. 11 0. 12 0.13 0. 14
0. 15
0. 1 90°
9 10 0° 80 ° 0. 1
0. 0 ° 70 ° 6
1.0
11 0
0.9
08 0. 1
1.2
0.8
0. 7
1.4
0 .7
0° 0.1 60
°
07 12 0.
1.6
0 .6
18
0. 0.2
1.8
0° 50
° 0.
13
0
06
19
2.
F(dB)
0.
0.3
0.
0.4
0°
5
4
40
0. 0.
0. 0
14
0.5
20
°
0
0 .6 3.
4
0. 2
0°
0. 0
0 .3 0 .7
30
15
1
0 .8
°
0 .9 0 4.0
0. 03
1.
0. 2
5 .0
0. .0
°
0.2
20 °
16 0
9
1
8
0. 7
0. 02
0. 23
0 . .6
0
0. 5
17 0°
10
10 °
0.1 0 .4
0.01
0. 24
0.3
0.2 20
50
0.1
0.2
0.3
0.4
0.5
0.6
0.7
0.8
0.9
1.0
1.2
1.4
1.6
1.8
2.0
3.0
4.0
5.0
0.1
10
20
50
0.00
180°
0. 25
0°
0.1 50
0.2
0.49
20
0.26
0.3
19 0°
35 0°
0.1 0.4 10
0 .5
0. 6
0. 48
0.27
|Γin|=1 0.
7
8
0.
34 0
°
20 0
1 . .9
0 .2
0
0
7
5 .0
°
1.
0. 28
0. 4
0
0. 9
0.8 4 .0
0°
33
0 .7
6
0. 2
0 .3
21
0. 4
0°
0 .6
9
0
0 .5 3.
45
0. 3
0°
32
4
0. 0.4
0.
22
0
0°
0.3
0.
44 31
5
31
0.
0
0°
0.
2.
23 0°
0.2
1. 8
0.
43
0 .6
32
1 .6
0. 0° 30
24 0.1 0°
0.7
1.4
2 0.
33
0.8
0. 4
1.2
0.9
29 0
1.0
°
1 25 0 ° 0. 3
0. 4 26 0° 270°
28 0° 4
0. 35
0. 40 0. 36
0. 39 0. 38 0. 37
1.0
0.9
0.8
0.7
0.6
0.5
0.4
0.3
0.2
0.1
0.0
PROBLEMA 1 ΓL2
La matriu de cert divisor de potència simètric (fig. 1)
referida a una impedància de referència és: 2
0 a1 1 Divisor b2
= . 3
b3
a) Si els coeficients de reflexió de les càrregues en els Γ L3
accessos 2 i 3 són respectivament Γ i Γ , determina les Fig. 1
ones de potència sortints pels accessos 2 i 3, respectivament
i, en funció de l’ona entrant per l’accés 1, , dels elements de i de Γ iΓ .
0
= Γ
Γ
= + Γ + Γ
=
= + Γ + Γ
Substituint en la primera equació i aïllant :
= + Γ + Γ
= =
1− Γ +Γ
b) Determina el coeficient de reflexió d’entrada Γ que presenta l’accés 1.
Γ +Γ
= Γ + Γ = Γ + Γ =
1− Γ +Γ
Γ +Γ
Γ =
1− Γ +Γ
determina la tensió total a la càrrega de l’accés 3a en funció de l’ona sortint per l’accés 2 del
divisor i de , i Γ .
Per a l’acoblador direccional tenim: β
Z 4a Z
VM 0 3a
0 0 α
0 0 Γ α
=
0 0 0 a1 2 b2 1a 2a
0 0 0 β
1 ΓD
La tercera equació: VL 3
3
= Γ
Llavors la tensió en la porta 3a: Γ L3
= + = Γ Fig. 2
La segona equació: = =
= Γ
d) Anomenant a la tensió total a la càrrega de l’accés 3 del divisor, troba la relació en

funció d’ , , Γ iΓ .
= + = Γ +1
= Γ R 2
Γ 1 R
=
Γ +1
3
e) Si el divisor es realitza segons s’indica a la figura 3, determina els valors de ,
i .
Fig. 3
+
−
= = 2 =0
+
+
2
Per tant, aïllant R:
=
1
= = = 1+ =
2
1
=
2
−
= = = =
+
2 5
= + =
2 + 3
Substituint a l’equació anterior:

5
− 1
= = =3 =
5 4
+
3
1
=
4
PROBLEMA 2
a) Calcula la matriu respecte d’una impedància de referència per al biport de la figura 1, on
és una reactància (unitats:Ω).
−
= =
+ − −1 1 jX 2
= = =
+2 1+2
=
+
2 Fig. 1
= = 1+ =
+2
1 − 2
=
+2 2 −
b) Escriu la matriu del circulador de la figura 2, realitzat per a la impedància 2
de referència suposant que és ideal i que els plans de referència s’han
agafat de tal manera que els elements no nuls són reals i positius. 1
0 0 1
= 1 0 0 3
0 1 0
c) Si aquest circulador s’utilitza en el circuit de la figura 3, determina en Fig. 2
Z0
funció de i = .
jX
= = Γ = Γ a1 2
−1
−1 =
Γ = 1+2 1
1+2
d) Calcula la matriu del circuit de la figura 4 si els dos circuladors són
3 b3
Fig. 3
=
=0 3
=
=
−1 Z0
=
−1 1+2
=
1+2
jX
=
2
=
2 1+2 1
=
+2
= 2
=1
=
Fig. 4
=
=0
=0
=
=0
=0
=
=0
= =0
=
=0
=0
=
=0
=0
0 1 0
0 0
Per tant: =
0 0
e) Si en el circuit de la figura 4 es desitja que la potència de l’ona que entra per l’accés 1 es
reparteixi en parts iguals entre les ones i que surten pels accessos 2 i 3 respectivament,
determina un possible valor de .
−1
=
1+2
2
=
1+2
Ha de ser | | = | |, per tant: 2 = 1, es a dir: =±
PROBLEMA 3

l’ordre.
Ordre g1 g2 g3 g4
1 0.6987 1.0000
2 1.4029 0.7071 1.9841
3 1.5963 1.0967 1.5963 1.0000
πW πW πW
K 01 = K i , i +1 = K n ,n+1 =
2 g1 2 gi gi +1 2 g n g n+1
a) Calcula les constants dels inversors del filtre.
El filtre és d’ordre 1, per tant:
= = = 0.15
2
b) Troba els paràmetres S del filtre en funció de i de β, comprovant que per a la freqüència
0 1
central s’obté = . Per fer aquests càlculs es recomana aprofitar la simetria del
1 0
circuit.
El circuit meitat és:
Per tant, la impedància que es veu des de l’entrada en mode parell i imparell són:
̅ =
̅
̅ ℓ
= 2
̅ =− ℓ
2
̅ =
̅
̅ ℓ
=− 2
̅ = ℓ
2
I ara només resta calcular els coeficients de reflexió en mode parell i imparell:
ℓ
̅ −1 2 −1
Γ = =
̅ +1
ℓ
2 +1
ℓ
− 2 −1
̅ −1
Γ = =
̅ +1
ℓ
− 2 +1
Finalment:
ℓ ℓ
2 −1 − 2 −1
1 1
= = Γ +Γ = +
2 2 ℓ ℓ
2 +1 − 2 +1
ℓ ℓ
2 −1 − 2 −1
1 1
= = Γ −Γ = −
2 2 ℓ ℓ
2 +1 − 2 +1
Fent les operacions s’arriba a :

−1 −1
= = =
ℓ ℓ +1−2 ℓ
+ 2 − 2 +1
ℓ ℓ
2 + 2
2
= = =
ℓ ℓ +1 ℓ−2 ℓ
+ 2 − 2 +1
Per a la freqüència central del filtre: ℓ = , i per tant ℓ = ∞, ℓ=0 i ℓ = −1.

Llavors:
= =0
= =1
Per a 3 GHz, ℓ = = = , per tant ℓ = 0, ℓ = −1 i ℓ = 0. Substituint:
−1
= = = −0.998
+1
Llavors, . . = −10 ∗ | | ≅ 0
−2
= = = − 0.045
+1
= −10 ∗ | | ≅ 26,9
PROBLEMA 4
0, 67 0, 035 −30º 

[ S ] =  2,56150º 0,92 150º 
 75º
Z0
Transistor

L
S
∗ ∗
Per tenir màxim guany unilateral: Γ = = 0.67∠ ° yΓ = = 0.92∠ °
Llavors:
| |
= = 77,42 → 18,89
1−| | 1−| |
Dibuixem a la C.S. els valors de Γ = 0.67∠ ° i Γ = 0.92∠ ° . Per al valor de Γ , veiem que
queda fora del cercle de |Γ | = 1, per tant no presenta problemes d’estabilitat. En quant a Γ ,
també queda fora del cercle de |Γ | = 1 i no presenta problemes d’estabilitat. I el soroll,
veiem que està sobre el cercle de F=Fmin+5*0.5=Fmin+2.5=3,02 dB
|Γout|=1 0. 11
0. 12 0.13 0. 14
0. 15
0. 10 90° 80 °
0. 0
9 10 0° 0. 1
6
° 70 °
1.0
11 0
0.9
08 0. 1
1.2
0.8
0. 7
1 .4
0 .7
0° 0.1 60
°
07 12 0.
1 .6
18
0.6
0. 0.2
1.8
0° 50
° 0.
13
0
5
06
19
2.
F(dB)
0.
0.3
0.
0.4
0°
5
40
0.
0.
0. 0
14
0 .5
20
°
0
0. 6 3.
4
0. 2
0°
0. 0
0 .3 0 .7
30
15
1
0. 8 9
°
0. 0 4.0
0. 03
1.
0. 2
5 .0
0 . .0
16 0°
2
0 .2
20 °
9
1
8
0. . 7
0. 02
0. 23
0 .6
0
0. 5
17 0°
10
10 °
0.1
0.01
0.4
0.24
0.3
0.2 20
50
0.1
0.2
0.3
0.4
0.5
0.6
0.7
0.8
0.9
1.0
1.2
1.4
1.6
1.8
2.0
3.0
4.0
5.0
0.1
10
20
50
0.00
180°
0.25
0°
0.1 50
0.2
0.49
20
0.26
0 .3
19 0°
35 0°
0.1 0 .4 10
0.56
0. 48
0. 7
0. 27
|Γin|=1 0. 8
0.
34 0°
°
20 0
1. .9
0 .2
0
0
7
1. 5.0
0. 28
0. 4
0 .9 0
0 .8 4. 0
0°
33
0. 7
6
0. 2
0. 3
0. 4
21
0°
0 .6
9
0
0.5 3.
45
0. 3
0°
0.
4 0 .4 32
0.
22
0
0°
0.3
0.
44 31
5
0°
31
0.
0.
2.
0°
23 0.2
1.8
0.
43
0. 6
32
1. 6
0. 0° 30
0.1 0°
0. 7
1.4
2 24 0.
33
0.8
0. 4
1.2
29 0
0.9
1.0
°
1 25 0 ° 0. 3
0. 4 26 0° 270°
28 0° 4
0. 35
0. 40 0. 36
0. 39 0. 38 0. 37
Γ = 0.67∠ °
Mirant la C.S. veiem que es correspon a una ̅ = 0.21 − 0.26, per tant = −50 ∗ 0.26 = −13Ω
I = √0.21 ∗ 50Ω = 22,9Ω
Igualment,
Γ = 0.92∠ °
Li correspon ̅ = 0.04 − 0.27, que, girant a la Carta de Smith s’obté: = 0.6 + 3.6, per tant
= 3.6/50 = 0.072Ω i = = 64.55Ω
√ .
Γ
Γ = + = 0.74∠ , °
1− Γ
Γ
Γ = + = 0.90∠ , °
1− Γ
Veiem que per a la sortida, l’aproximació és bastant bona, però en canvi per a l’entrada hi ha
molta diferència.
1 | |
=
21 − Γ
= 0.25
=
+
Potència lliurada a la porta 1 de l’amplificador:
Com el circuit d’adaptació a l’entrada és passiu i sense pèrdues, la potència lliurada a la porta 1
és igual a la potència lliurada a l’entrada del circuit d’adaptació. Per tant,
1
= | | 1 − |Γ |
2
Hem de calcular el coeficient de reflexió a l’entrada del circuit d’adaptació. A l’entrada de
l’amplificador:
Γ = 0.74∠ , ° → ̅ = 0.15 − 0.12
Davant de la reactància sèrie: ̅ = 0.15 − 0.12 − 0.26 = 0.15 − 0.38
I davant de la línia inversora: = = 9.33 + 23.77 Ω
Γ = 0.74∠ . °
Per tant, la potència lliurada a la porta 1 és:

= 1 − |Γ | = 0.11
La potència lliurada a la sortida de l’amplificador, fent l’aproximació unilateral és:
= ∗ = 19.35
RESOLUCIÓ EXAMEN MICROONES JUNY 2012
PROBLEMA 1
Es vol dissenyar un divisor de potència amb tres línies de transmissió i una resistència per aïllar
les dues sortides segons l’esquema que es presenta a continuació:
a) Calculeu el valor de Z01 per tal que la porta 1 estigui adaptada.

S11  0  Z in a  a 0  Z 0
2 3
Z 
2
Z0
Z in a2  a3  0
 01  Z 0  Z 01 
Z0 2
2
b) Calculeu el valor de R que fa que les portes 2 i 3 estiguin aïllades.
b2
S 23  0  S23 
a3 a1  a2  0
Tornem a dibuixar l’esquema amb les condicions a  a  0 . El punt on es troben les tres
1 2
línies és el punt central del dibuix on la càrrega de la porta 1 i la línia es veuen com una
Z
càrrega de valor 0 .
2
/4  /4
Z0
2 Z0 Z0 3
2
Ara tenim un circuit simètric, per tant podem aplicar les propietats estudiades amb el circuit
meitat:
1
S 23  S32   e  0 
2
R/2
/4
Z0 Z0
Deixant el pla de simetria en circuit obert:

e  0
I deixant-ho en curtcircuit:
R / 2  Z0
0 
R / 2  Z0
R
Per tant, si volem que S 23  0   e   0  0   0  0   Z0  R  2Z0
2
c) Calculeu la resta de paràmetres S
A partir de l’esquema simètric de l’apartat anterior es poden trobar també:
1
S22  S33    e   0   0
2
I només queda el paràmetre S21  S31 :
b2 V2
S 21  
a1 a2  a3  0
V1 a2  a3  0
La resistència en aquest cas és com si no hi fos, doncs les condicions de càrrega a les
portes dos i tres és la mateixa i per tant no hi circula corrent per la resistència.
/4  /4
V1 Z 01 Z0 Z0 V2 Z0
Va
V2
La relació entre les tensions Va i V2 és igual a:   j , doncs entre les dues tensions hi ha
Va
una línia de longitud  / 4 . En quant a les tensions V1 i Va la relació queda:
Va Z 1
j 0 j . Multiplicant les dues relacions tenim:
V1 Z 01 2
V2 j 1 1
S 21  j   S21  S12  
V1 a2  a3  0
2 2 2
Ja podem escriure la matriu sencera:
0 1 1
1  
S  1 0 0
2 
1 0 0
d) Suposant que es connecta un generador canònic a la porta 1 de 15 dBm de potència
disponible i dues càrregues de impedància Z0 i Z0/2 a les portes 2 i 3 respectivament,
calculeu la potència que es dissipa a cada una de les càrregues, així com la potència que
es dissipa a la resistència R.
P2 
1
2
 2 2
 1 2
b2  a2  b2 
2  1 2 1
 P2  a1  P2  Pavs  12dBm
1  4 2
b2  a1
2 



P3  1
2
2
 2

1 2
b3  a3  b3 1  3 
2
 2

1  1 2 1 4
b3  a1  P3  a1 1    P3  Pavs  11,5dBm
2  4  9 9
Z0 
 Z0 
1
3  2  
Z0 3 
 Z0
2 
Potència que entra al circuit per la porta 1:
P1  1
2
2

a1  b1
2 
 1 2 1  35
 P1  a1 1    P1  Pavs
1 1 1 1 1 1 1   36 
b1   a2  a3   a3  3b3  a1   a1
2 36
2 2 2 2 3 2 6 
Per tant, la potència dissipada a la resistència R és igual a la diferència entre la que entra i
la que surt:
35 1 4 1
Pdis  P1   P2  P3   Pavs  Pavs  Pavs  Pavs  Pdis  0,56 dBm
36 2 9 36
PROBLEMA 2
La figura mostra l’esquema d’un filtre de Butterworth realitzat en strip-line sobre un substrat amb
4. La freqüència central del filtre és 9 GHz i l’ampla de banda és 0.5GHz. El filtre combina
inversors d’admitància realitzats amb gaps capacitius i línies acoblades.
1 2
3 4
a) Raoneu quin és l’ordre del filtre
Hi ha quatre inversors d’admitància (dos gaps capacitius i dos parells de línies acoblades
que fan que l’ordre del filtre sigui 3.
b) Calculeu l’atenuació del filtre a 11 GHz, sabent que l’atenuació per al prototipus passa-baix
   ' 2 n 
d’un filtre amb resposta de Butterworth és L '  '  10 log 1     , on n és l’ordre del
  1 '  
 1 f f0 
filtre , Nota:    .
1 W  f0 f 
Apliquem la transformació de freqüència:
 1 f f0 
  
1 W  f 0 f     11 9  80
  18      7, 27
0,5GHz 1  1  9 11  11
W 
9GHz 18 
Llavors:
   ' 2 n 
L '  '  10 log 1      10 log 1   7, 27    51, 7dB
6
  1 '  
c) Trobeu el valor dels inversors.
W
J 01  J 34   0, 29
2 1 g1
W
J12  J 23   0, 0617
2 1 g1 g 2
d) Calculeu les longituds de les línies acoblades (  2 y  3 ) en mm.
0 vp c0 3 108 m / s
2  3      4,167mm
4 4 f0 8 f 0 8  9 109 Hz
e) Determineu Z 0e i Z 0o per a les seccions de línies acoblades si la impedància de referència
és Z0  50  .
Les dues seccions són iguals:
Z 0 e  1  J122  J12  1, 064  Z 0 e  53,18
Z 02
Z 0o   Z 0 o  47, 01
Z 0e
f) Deterrmineu els valors aprroximats de
e w / b i s / b , on b és
é el gruix del substra
at, a partir de la
gràficca adjunta.. (indiqueu
u com hi a
arribeu sob bre un esq quema dee la gràfica
a en el fulll que
entreg gueu).
Calcu ulem:
 r Z 0 e  106,36 
 r Z 0 o  94, 02 
Per ta
ant, de manera aprox
ximada pod
dem dir qu
ue: / ≅ 0,5
0 i / ≅ 0,7
g) Calcu
uleu el resta de les lo
ongituds de
e les línies del filtre ( 1 y  4 ) aixxí com el valor
v de less
capaccitats.
El prim
mer inverssor i l’últim són també
é iguals. Calculem prrimer la reaactància:
1 J 2 1  0.29 2
X    3,15  X  3,15
J 0.29
Llavors, el valor del condensador:
1 1
X  3,15  X  3,15  50  C   C  0,112 pF
C 2 f 0 3,15  50
I la línea de l’inversor:
1 2 0 2
 arctg  arctg  0,0450
2 X 4 3,14
I llavors les línies del filtre quedarien:
0
1   4   0,0450  0,2050  1   4  3,417 mm
4
Valors dels elements del prototipus passa- baix per a filtres de

Butterworth amb ample de banda definit a 3 dB
g0  1, 1  1
1 2.000 1.000
2 1.414 1.414 1.000
3 1.000 2.000 1.000 1.000
4 0.7654 1.848 1.848 0.7654 1.000
PROBLEMA 3
Suposem el circuit de 4 portes recíproc i simètric (amb doble pla de simetria AA’ i BB’) de la figura
1.
a) Aplicant les propietats anteriors, escriviu la seva matriu [S], que suposarem referida a Z0.
Per simetria AA’: S11=S33, S22=S44, S12=S34, S21=S43, S13=S31, S14=S32, S23=S41, S24=S42
Per simetria BB’: S11=S22, S33=S44, S12=S21, S13=S24, S14=S23, S31=S42, S34=S43, S41=S32
Per reciprocitat: Sij=Sji per i ≠ j
 S11 S12 S13 S14 
S S11 S14 S13 
Per tant, la matriu [S] queda:  S    12
 S13 S14 S11 S12 
 
 S14 S13 S12 S11 
b) El circuit s’utilitza per mesurar càrregues de coeficient de reflexió desconegut, ΓL , que es

connecten a la porta 2, a partir de la relació d’ones M = b4/b3 (figura 2). Trobeu l’expressió
de la relació M en funció dels paràmetres S del circuit i de ΓL
 b1   S11 S12 S14   a1 

S13
b   S S11 S14 S13   Lb2 
 2    12 · 
 b3   S13 S14 S11 S12   0 
    
b4   S14 S13 S12 S11   0 
aS
b2  a1S12  S11 L b2  b2  1 12
1  S11 L
 S S  
b3  a1S13  S14  L b2  a1 · S13  12 14 L  
 1  S11 L   b4 S14 1  S11 L   S12 S13 L
  M 
 S S   b3 S13 1  S11 L   S12 S14  L
b4  a1S14  S13 Lb2  a1 · S14  12 13 L  
 1  S11 L  
c) Escriviu l’expressió de M de l’apartat anterior en funció de MA, definida com la relació M pel
cas particular en que la càrrega connectada a la porta 2 és una càrrega adaptada.
S14
Càrrega adaptada: L=0. Substituint a l’expressió de M, queda: M ( L  0)  M A 
S13
M A 1  S11 L   S12  L
Substituint MA a l’expressió de M queda: M 
1  S11 L   S12 M A L
d) Se sap que els paràmetres S compleixen S11 = 0.099, S12 = -j 0.99, S13 és real positiu, i
que el circuit no té pèrdues. Aplicant aquesta propietat, trobeu els valors numèrics de tots
els elements de la matriu [S]. Calculeu el valor numèric de MA.
Aplicant la propietat de passivitat sense pèrdues:
S11S12*  S12 S11*  S13 S14*  S14 S13*  0  S13  S14*  S14   0  S14  ja (imaginari )
S12
S11S13*  S12 S14*  S13 S11*  S14 S12*  0  2S13 S11  2S12 S14  0  S13  S14  10·a
S11
S11  S12  S13  S14  1  0.0992  0.992  101·a 2  1  a  0.01
2 2 2 2
Per tant: S14= j0.01 i S13 = 0.1

Substituint a l’expressió de MA: MA = j0.1
e) Si per una càrrega desconeguda ΓL es mesura M = 0, quan val el coeficient de reflexió i la
impedància d’aquesta càrrega?
M A 1  S11 L   S12  L MA
M  0  M A 1  S11 L   S12  L  0   L   0.1
1  S11 L   S12 M A L S11M A  S12
1 L
Z L  Z0  61.11 
1 L
PROBLEMA 4
L’amplificador de la figura consta d’un transistor amb la següent matriu [S] (referida a 50 ) a la
freqüència de 5 GHz:
0,880 0, 090 45º 
 S    4,58490º 0, 703 45º 
  90º
i el seu coeficient de reflexió òptim de soroll és opt = 0,590º . La constant dielèctrica efectiva de
totes les línies és reff = 4
l l1
Z0
Z0’ L [S] Z0 Z0
l2
in out
Z0
Z
Z0 = 50 
a) Calculeu els valors de la longitud  , impedància característica Z 0 , i inductància L de la

xarxa d’adaptació d’entrada necessaris per tal que l’amplificador presenti un factor de soroll
mínim.
Soroll mínim s’aconsegueix amb  s   opt  0,590 . A aquest valor li correspon una admitància
1   s 1  j 0,5
igual a: YS    0, 6  j 0,8
1   s 1  j 0,5
j 1
Per tant,  j 0,8  L  L  0,8nH
 LZ 0  Z 0 0,8
1 
Z1 
0, 6  Z
Llavors davant la bobina, la impedància que es veu és igual a: Z '  0  64,55 ,
' 2 0
Z1 
 Z0   0, 6
Z 0 
 
 
y la longitud de la línia és igual a 4
   7,5mm
vp 3 108
  m  0,03m 
f 2  5 109 
b) Calculeu els valors de les longituds de la línia de transmissió 1 i del stub  2 de la xarxa
d’adaptació de sortida per aconseguir que l’amplificador presenti màxim guany unilateral
mantenint el factor de soroll al mínim. De les possibles solucions, s’ha de triar la que
presenti les dues longituds mínimes. Trieu adequadament la impedància d’acabament Z del
stub ( curtcircuit o circuit obert).
e ser  L  S22
Ha de *
 0, 70
03 45 , perr tant, situ
uem aques
st valor a la Carta de Smith (creu
a: Z in  1  j 2 ), canvie
negra em a admittàncies ( Yinn  0.2  j 0, 4 ) i dibuixxem el cerc
cle de mòd
dul de
coeficcient de reflexió consstant (cerccle blau). Ens
E movem m des de l’ admitància
a cap a cà
àrrega
fins que la part real sigui igual a 1. Hi ha due es solucion
ns. Tal com
m diu l’enunciat agafe
em la
longitud més cu urta. Línia groga
g sobrre la línia blava:
b
La solució troba
ada es corrrespon a:
Y1  1  j 2  1  0,124  3, 7mm
El stub que sserà de lon

ngitud mín
nima serà u un stub en curtcircuitt, que ens portarà de
es del curtccircuit
d’a
admitàncie
es fins un valor
v 4  2, 21mm
de Ysttub   j 2   2  0, 074 m
c) Sense e considerar l’aproxximació un nilateral, calculeu

c ells coeficieents de re eflexió Γin i Γout
obting
guts amb le es xarxes calculadess a l’aparta
at anterior, indicant ssi el dissen
ny és estabble. Si
no hoo és, indiqu
ueu quina xarxa
x d’ada
aptació caldria modifficar per asssegurar l’estabilitat.
S12  S 21 L 0.09  4.584  0.703 4590 45
in  S11    j 0.88   j 0.88  0.57  in  1, 05 , per tant a
1  S22  L 1  0.7032
l’entrada no és estable (s’hauria de modificar xarxa de sortida:  L ).
S12  S21 S 0.09  4.584  0.5 459090
 out  S22   0.703 45   0.703 45  0.368 225   out  0.79 .
1  S11 S 1  0.88  0.59090
En canvi, la sortida és estable. No fa falta modificar la xarxa d’entrada  S
MICROONES
11 de gener de 2013

Data notes provisionals: 21-1-13
Fi d’al·legacions: 23-1-13
Data notes revisades: 25-1-13
 Cal realitzar només tres dels quatre problemes proposats
 Temps: 3 hores. Comenci cada exercici en un full apart.
PROBLEMA 1
La matriu  S  d’un inversor d’impedància de constant d’inversió K normalitzada a
una impedància Z 0 , és, respecte d’aquesta mateixa impedància de referència,
   j 1  2 
S     , amb 0 < 
  j 1   2  
l/2
a) Determineu la matriu  S  del circuit de
1 K Z0 ,  2
la figura 1, on  és la constant de fase de la
línia.
Fig. 1
b) Utilitzant el resultat de l’apartat a) i les propietats d’un circuit simètric,

determineu  S  per al filtre de la figura 2.
l
c) Comproveu que per a
   l   la matriu pren la 1 K Z0 ,  K 2
0 1 
forma  S    .
1 0 
Fig. 2
d) Prenent la velocitat de fase a la línia de transmissió igual a la velocitat de la llum

en el buit, determineu el valor de l més curt perquè la freqüència central del filtre
sigui f0 = 2 GHz.
e) Determineu el valor de  si l’atenuació del filtre és 3 dB a la freqüència de

2.01 GHz.
f) Per al valor calculat de , ¿quant val la constant d’inversió normalitzada K dels

inversors de impedància?
Solució:
a) El circuit de la figura 1 és l’inversor amb l’accés 2 desplaçat per una línia de
transmissió d’impedància característica igual a la de referència. Per la propietat
bàsica dels paràmetres S tindrem doncs que, per al circuit de la figura 1,
   1   2 e j l / 2 
  
S  
  1   2 e  j  l / 2  
b) Evidentment el circuit té un pla de simetria especular que el divideix en dos

circuits com el de l’apartat a). Això permet escriure la seva matriu  S  com
  S   S 
 S    S1 S2  , amb  S1     S e    S o   i  S2     S e    S o   , on
1 1
 S e  és la
 2   1   2 2
matriu del “circuit parell” i  S o  la del “circuit senar”. Com que el circuit total només
té dos accessos,  S e  i  S o  i, per tant,  S1  i  S 2  es redueixen a escalars. En
particular,  S e    e , on  e és el coeficient de reflexió que presenta l’únic accés del
s s 
“circuit parell”. Partint de la fórmula general in  s11  12 21 L i fent servir el
1  s22  L
  e  j  l
resultat de l’apartat a), trobem   e
. Procedint de manera semblant
1   e j l
  e  j  l   e 2 j  l  1   2  1 e  j  l
trobem  S    
o o
, de manera que  S1   ,  S2  
1   e j l 1   2 e2 j l 1   2 e 2 j  l
i la matriu que busquem és
1    e2 j  l  1   1 e 
2  j l
S    .
1   2 e2 j l   2  1 e j  l  e  1 
2 j  l

c) Si    l   , la matriu es redueix a
1  0 1   2  0 1 
S     .
1  2 1   2
0  1 0 
d) La freqüència central del filtre ve donada per la condició  l   2n  1  .

Òbviament, la
longitud més curta es donarà per a
c 3  10 m / s
8
l    l    7.5 cm .
2 f 0 2  2  109 Hz
  1 e  j l
2
2
1
e) Per tenir una atenuació de 3 dB cal que s21  1/ 2   
2
1  e 2 2 j  l
2
 4  2 2  2  cos  l   1  0 
2  2  cos 2  l   4  2  cos 2  l   4 2  f 0  f  c
2
   2.01 
 
2
  l    3.16  
2  c 2 f0 2 
1.02
 1
9.78  10
Ens quedem amb  2  9.78  101 , perquè, tractant-se d’un circuit passiu, s’ha de
satisfer  2  1 . Així doncs,   9.89  10 , ja que l’enunciat diu que 0    1 .
1
f) La relació entre K i  es dedueix a partir de la impedància d’entrada que

K 2 1
presenta l’inversor quan l’altre accés es termina: Z in  K 2  s11  in   
K 2 1
1 
segons l’enunciat, d’on K   7.41  102 .
1 
PROBLEMA 2
Es vol dissenyar un divisor de línies com el de la figura. Si suposem els paràmetres
[S] del divisor referits a una certa impedància Z0,
a) Quines propietats generals compleix la matriu [S] del divisor?

b) Calculeu la relació (Z02/Z01) necessària per tenir S11=0.
c) Per la condició de l’apartat anterior, calculeu S21, S31, S12, S13.
Suggeriment: calculeu la relació V2/V1 com V2/V1 = (V2/VA)·( VA/V1)
d) Aplicant la condició de simetria al biport resultant d’acabar la porta 1 amb la
impedància de referència, calculeu S22, S33, S23, S32.
e) Si ara connectem una resistència de valor R1 entre els terminals interns A i
B, i una resistència de valor R2 entre els terminals interns C i D (vegeu
figura), indiqueu sense derivacions matemàtiques, per al nou divisor, quins
dels paràmetres [S] calculats anteriorment no variaran i quins poden variar.
Per què?
Zo
1
/4

f) Per les condicions de l’apartat e), calculeu la relació que hi ha d’haver entre
R1 i R2 perquè el nou divisor tingui les portes 2 i 3 adaptades i desacoblades
entre sí (suposeu que Z02 = Z0).
Solució:
a) És passiu, sense pèrdues, recíproc i amb S12 = S13 (= S21 = S31, per
reciprocitat), i S22 = S33
b) La impedància d’entrada de la porta 1 (amb les portes 2 i 3 acabades amb
Z0) és:
1  Z01 
2
Z IN  ·
2  Z02 2 / Z 0
Si volem que S11 = 0, llavors ZIN = Z0. Per tant, la relació entre Z02 i Z01
haurà de ser:
Z02 1

Z01 2
c)
V2 V2 V   VA 
S 21  S31  1  S11    2 · 
V1 a2  a3  0
V1 a2  a3  0  VA   V1 
 Z    Z  / Z0 
2
Z 1
   j 0 ·  j 02    02  
 Z 02   Z 01 
 Z01 2
d) Considerant que el quadripol definit entre les portes 2 i 3 (amb la porta 1

acabada amb Z0) és simètric, es poden calcular els coeficients de reflexió e
i o d’entrada a la porta 2, deixant el pla de simetría PP’ carregat amb un
circuit obert o un curtcircuit, respectivament. Tenint en compte la relació
trobada a l’apartat c) entre Z02 i Z31, aquests coeficients resulten ser:
 e  0,  o  1 . A partir de e i o, els paràmetres S22 = S33 i S23 = S32 es
calculen com:
1 1
S 22  S33   e  o   
2 2
1 1
S 23  S32    e   o  
2 2
e) Com que la diferència de potencial entre A i B ( i entre C i D) continua sent

nul·la, els paràmetres S12 = S13 = S21 = S31 i el paràmetre S11 no variaran. La
resta de paràmetres poden variar per l’efecte de les resistències.
f) El quadripol definit entre les portes 2 i 3 (amb la porta 1 acabada amb Z0)
incorpora ara les resistències R1 i R2. Si deixem el pla de simetría PP’
carregat amb un circuit obert, les resistències queden en circuit obert i per
tant e no variarà (  e  0 ). Si deixem el pla de simetría PP’ carregat amb un
curtcircuit (vegeu figura), o serà:
2  Z 02  R2
2
Z o  Z0
 o  IN o
, on Z IN 
Z IN  Z 0 4  Z 02   R1 R2
o 2
2 /4 /4
2Z0
R2/2 Zo2 R1/2 Zo1 cc
Per altra banda es vol que S22 = S33 = S23 = S32 = 0. Llavors:
 e  o   0
1
S 22  S33 
2
  e  o  0
1
S 23  S32    e   o   0 
2 
Hem vist abans que ja es complia que  e  0 . Forçant ara  o  0 , és a dir
o
Z IN  Z 0 , trobem la relació que hi ha d’haver entre R1, R2 i Z0:
4  Z0 
2
R2 
2Z 0  R1
PROBLEMA 3
a) Escriviu la matriu  S  corresponent a l’híbrid de
3 dB de 90º de la figura 1. 90º
1 3
180º
b) Calculeu la relació que hi ha d’haver entre les
càrregues de coeficients de reflexió  L 2 ,  L 3 i  L 4 180º
connectades als accessos 2, 3 i 4 respectivament 2 4
90º
(fig. 2), per tenir un coeficient de reflexió d’entrada
in1 = 0.
Fig. 3
c) Si L2  L2 e j2 i  L 3  e j3 ,  L 4  e j4 , determineu 3 i 4 en funció de  L 2 i 2

perquè in1  0 .
in1  L3
Suggeriment:  90º
4 3 1
 j3  j4
j  j 4 23  
j 4 3  3
e e e 2
e e 2  180º
  180º
2 4
 90º
L4
L2
Fig. 4
d) Si la impedància de referència és Z 0  50  i a l’accés 1 s’hi connecta un

generador d’impedància interna Z s  75  i potència disponible PDISP  100 mW (fig.
3), determineu la potència lliurada a la càrrega de l’accés 2 si  L 3 y  L 4 són como a
l’apartat anterior i les seves fases s’han ajustat perquè in1  0 .
Z s  75   L3
  90º
VS 1 3
180º
180º
2 4
 90º
L4
L2
Fig. 5
Solució:
a) Per inspecció
0 0 j 1 
 
2 0 0 1 j 
S     .
2 j 1 0 0
 
1 j 0 0 
b) Tenim en compte que
 b1   0 0 j 1   a1 
b    
 2    2  0 0 1 j    L 2 b2  i després de diversos desenvolupament algebraics
 b3  2  j 1 0 0    L 3 b3 
    
b4   1 j 0 0    L 4 b4 
arribem a que per tenir in1  0 cal que
1 1 1 
 L 3 1   L 2  L 4    L 4 1   L 2  L 3    L 2    
2   L3  L 4 
c) Tenint en compte les formes que dóna l’enunciat per a  L 3 i  L 4 ,  L 3  e j3 ,

 L 4  e j4 i el resultat de l’apartat anterior, tenim que
  
1 1 1 j 4 3   3
 L 2 e j2      e 2
sin 4 ,i identificant mòdul i fase, tenim
2   L3  L 4
 2
 4  3    4  3
 2 , sin  l 2 , d’on
2 2

4  arcsin  L 2   2 
2

3   arcsin  L 2   2 
2
PDISP  100 mW 
2
d) PDISP 
1 bs
2 1  s 2
 bs
2

 2 PDISP 1   s
2
  
s  1/ 5
  192 mW .

Com que en les condicions de l’apartat anterior les càrregues als accessos 3 i 4 no
tenen pèrdues, tota la potència lliurada a l’accés 1 serà lliurada a la càrrega de
l’accés 2:
in  0 
1 2
PL 2  P1  a1 1  in
2
 2
 
 bs


  PDISP 1   s
a1  1     bs 
2
  96 mW
 s in 
PROBLEMA 4
L’amplificador de la figura utilitza un transistor amb els següents paràmetres [S] i de

soroll referits a Z0 = 50  (a la freqüència de 3 GHz):
0.69 0.1066º 
 S    4.602163º 0.24166º  Fmin= 0.32 dB, Rn= 3, opt= 0.59<104º
  62º
(Z01)
a) Si la xarxa d’adaptació d’entrada presenta al transistor un coeficient de

reflexió S = 0.507<145º, calculeu el factor de soroll (en dB) de l’amplificador.
b) Quin valor ha de tenir el coeficient de reflexió de càrrega, L , per obtenir un

guany unilateral de l’amplificador que sigui el màxim possible compatible
amb el factor de soroll calculat a l’apartat a) ? Quant val el guany unilateral
(en dB) en aquestes condicions?
c) Utilitzant la Carta de Smith, calculeu les longituds (en termes de la longitud

d’ona) necessàries de les línies de transmissió de les xarxes d’adaptació
d’entrada i sortida (1/,2/ i 3/) i la impedància característica Z01 de la
línia de transmissió de la xarxa de sortida per les condicions de disseny a) i
b) anteriors).
d) Si per les xarxes d’adaptació s’utilitza un substrat dielèctric de constant r =

8.7 i gruix h= 0.25 mm, calculeu (a partir dels resultats de l’apartat d)) les
amplades w i w1 i longituds físiques (en mm) 1, 2, 3 i 4 necessàries de les
línies de transmissió microstrip de la figura.
GT 
2

S 21 1  S
2
1   
L
2
; F  Fmin  4
Rn  S   opt
2
1  S11S 1  S 22 L   S12 S 21S L 2 

Z0 1   2 1  
S opt 2
w 8e A Z  r  1  r 1  0.11 
 2A ( A  1.52) , A  0   0.23   (Z0 en )
h e 2 60 2 r 1 r 
 r 1  r 1
 ref   F  w / h , F  w / h 
1
( w / h)  1
2 2 1  12h / w 
Solució:
a) Substituint a la fórmula del factor de soroll, F, dóna:

F = 1,123 (FdB = 0.5 dB)
b) Per un guany unilateral màxim (compatible amb el factor de soroll anterior,
és a dir que el coeficient de reflexió de generador és l’indicat a l’enunciat, S
= 0,507<145º), el coeficient de reflexió de càrrega ha de ser  L  S 22 *
.
Substituint aquests coeficients a la fórmula del guany GT (amb S12 = 0),
dóna:
GT = 36,54 (GTdB = 15,63 dB)
c) Xarxa d’entrada
Els valors normalitzats de les admitàncies, Y1  1  j 2 BSTUB i YS , s’indiquen a

la següent carta de Smith d’admitàncies ( YS s’obté a partir de la representació
del coeficient de reflexió S = 0.507<145º i passant després a carta
d’admitàncies):
Bstub = 0.587
l1 Y1 = 1+ j1.173
l2
Ys = 1.742- j1.359
La solució indicada a la carta per Y1 és la que proporcionarà un 2/ més

curt. Per trobar 2/ , ens desplacem des de YS a Y1 en direcció a la càrrega.
El resultat és:
2 = 0,131 
Per trovar 1/, ens desplacem des del circuit obert fins el punt
BSTUB  1,173 / 2  0,587 en direcció al generador. El resultat és:
1 = 0,084 
Xarxa de sortida
La impedància i resistència normalitzades, Z L i R , s’indiquen a la següent

carta de Smith d’impedàncies ( Z L s’obté a partir de la representació del
coeficient de reflexió  L  S22
*
):
ZL = 0.619 + j0.076
l3
R = 0.6129
Per trobar 3/ , ens desplacem des de Z L a R en direcció a la càrrega. El

resultat és:
3 = 0,019 
La impedancia característica Z01 de la línea /4 es troba a partir de R com:

Z 01  Z 0 R  50· 0, 6129  39,14 
d) Per les línies d’impedància característica Z0 = 50 , substituint r i h a les

fórmules, es troba: A = 2,028 --> (w/h) = 1,09 --> w = 0,27 mm.
Análogament, per la línia d’impedància característica Z0 = 39,14 , es troba:
A1 = 1,629 --> (w1/h) = 1,699 --> w1 = 0,42 mm. Les  ref de cada línia es
troben substituint r i (w/h) a la fórmula. El resultat és:  ref = 5,96 i  ref 1 = 6,21.
c c
Les longituds d’ona respectives seran:   = 40,96 mm i 1 
 ref f  ref 1 f
= 40,14 mm. Finalment es calculen les longituds físiques de les línies:
1 = 0,084 mm
2 = 0,131 mm
3 = 0,019 mm
4 = mm
MICROONES
18 de gener de 2013
PROBLEMA 1
Donat el següent circuit:
3,75 mm 50 50 6 mm
1 2
50 50
0,32 pF
a) Raoneu les propietats de la xarxa i dels paràmetres [S].
- És una xarxa passiva: no té elements que augmentin la potència de RF, per tant, els
paràmetres S tenen mòdul ≤1
- Amb pèrdues: inclou resistències, per tant, la matriu S no és unitària: ≠
- Recíproca: està formada per elements recíprocs (capacitats, resistències i línies).
Això vol dir que =
- Simètrica excepte les línies que canvien les fases, per tant: | | = | |
b) Calculeu els paràmetres S referits a 50Ω del circuit de la figura a la freqüència de 10 GHz,
suposant que les línies tenen dielèctric aire.
Primer de tot calculem paràmetres S del circuit excloent les línies externes:
50 50
1 2
0,32 pF
És un circuit simètric, per tant, el circuit meitat a 10 GHz: =2 /2 = 1/2.
Z=1 −2 − 1−
Z =1−2 →Γ = = =
2−2 1− 2
1 B=1/2
Z =1→Γ =0
Per tant,
Γ +Γ 1−
= = =
2 4
Γ −Γ 1−
= = =
2 4
1− 1 1
=
4 1 1
Canvi de pla: = = 30
ℓ = ,ℓ =
1− −
=
4
c) Si es col·loca entre un generador canònic de potència disponible 5 dBm i una càrrega
ZL=50Ω, calculeu la potència dissipada a la càrrega i al circuit.
1 1 1
= | | = | | | | =| | =
2 2 8
=5 + 10 | | = −4
1 1 7
= | | − | | = | | 1 − |Γ | = 1 − |S | =
2 2 8
6
Δ = − = = 3,75
8
PROBLEMA 2 1 2
La matriu S d’un acoblador direccional referida a Z0 ZL

una impedància Z0 de 50 Ω és:
0 0.98 0.2 0
0.98 0 0 0.2 3 4
= 4 3
0.2 0 0 0.98
0 0.2 0.98 0 Z0 Z0
a) Comprobeu que la xarxa no té pèrdues

0 0.98 0.2 0 0 − 0.98 0.2 0 1 0 0 0
0.98 0 0 0.2 − 0.98 0 0 0.2 0 1 0 0
= =
0.2 0 0 0.98 0.2 0 0 − 0.98 0 0 1 0
0 0.2 0.98 0 0 0.2 − 0.98 0 0 0 0 1
b) Calculeu el valor de l’acoblament i les pèrdues d’inserció.

= −10 | | = 13,98
. = −10 | | = 0.17
c) Si es carrega l’acoplador com s’indica a la figura, calculeu els valors de ZL que fan que les
potències dissipades en els accessos 2 i 4 siguin iguals.
1 1 1
= | | − | | = | | 1 − |Γ | = | | | | 1 − |Γ |
2 2 2
1 1 1
= | | = | | = | | | | | | |Γ |
2 2 2
Igualant les potències:
1 − |Γ | = 0.04|Γ |
|Γ | = 0,98
1 + |Γ | 1 + 0.98
Z = =
1 − |Γ | 1 − 0.98
d) En aquestes condicions, ¿quina és la potència reflectida a la porta 1 en funció de la
potència disponible de generador?
1 1 1
= | | = | | |Γ | | | = | | |Γ | | | = | | |Γ | = 0,87
2 2 2
e) Si l’accoblador ess fa amb líínies acobllades stripline,
indiquueu la impeedància enn mode parrell i imparrell i
els vaalors aproxximats de W/b
W i S/b fe ent servir la
gràficca adjunta.
1+
= = 61,2Ω
1−
1−
= = 40,8Ω
1+
Pe
er tant, √ = 134 4,2Ω i √ = 89,4Ω
Ω
Ob
btenim: ≅ 0,2 i ≅ 0,4
PR
ROBLEMA
A3
a) Calcuuleu els paràmetres S d’un inve ersor d’imp pedància en n funció dee la seva constant
c i
d’un inversor d’a admitància
a en funcióó de . ̅
−1 −1
= =
+1 +1
Per ca alcular S21 apliquem la propietaat dels circ
cuits passiuus, sense ppèrdues, reecíprocs i amb
S11 re
eal:
2
= ± 1−| | =±
+1
Per ta
ant, els parràmetres S queden:
1 −1 ± 2
=
+1 ± 2 −1
Per l’iinversor d’admitància
a, tenint en
n compte queq ̅ = , podem
p esccriure:
1 1− ̅ ±2 ̅
=
1+ ±2 ̅ 1− ̅
b) Donatt un biport, calculeu la relació e nsió a l’entrada i a la sortida

entre la ten , quan es
carreg ga amb un
na carrega qualsevol de coeficie
ent de
reflexxió Γ .
= + = 1+Γ
= + = 1+Γ
= + = +Γ =
1−Γ
= 1+Γ
1−Γ
1+Γ
=
1−Γ 1+Γ
Els filtres estudiats estaven basats en inversors d’impedància o admitància separats per línies de
longitud . En aquest problema es planteja un altre tipus de filtre que combina inversors
d’impedància i admitància separats per línies de longitud . La figura mostra un filtre d’ordre 1
basat en aquest concepte:

c) Si carreguem la sortida del segon inversor amb

J1 Z0 K2
una càrrega adaptada Z0, calculeu la impedància
a l’entrada del primer inversor.
A l’entrada del segon inversor:
= → =
A la sortida del primer inversor, es a dir, a l’entrada de la línia:
= = → = → =
Per tant, a l’entrada del filtre:

̅ ̅
= = → ̅ =
̅
d) Si volem que el filtre estigui adaptat a l’entrada, (S11=0), trobeu la relació que han de
complir les constants i .
̅ =1→ = ̅
e) Trobeu el paràmetre S21 total del filtre.
= 1+ =
Per al segon inversor, si diem Vb a la tensió a l’entrada de l’inversor, la relació de tensions:

1+Γ ±2 ±
= = = =
1−Γ 1+Γ 1+ +1+ −1
Per la línia en , si diem Va a la tensió al principi de la línia, la relació de tensions és:
=− ̅ =−
Finalment per a l’inversor primer, la relació de tensions serà:
1+Γ 1+Γ
= =
1−Γ 1+Γ 1−Γ
On:
1− 1− 2
1+Γ =1+ =1+ =
1+ 1+ 1+
1− 1− ̅ 1+ − 1− 4
1−Γ =1− = =
1+ 1+ ̅ 1+ 1+
Substituint:
1+Γ ±2 ̅ 2 1+ ±
= = =
1−Γ 1+ ̅ 1+ 4
Multiplicant les tres expressions:
± ±
= == − =
f) Trobeu els paràmetres S11 i S21 per a una freqüència doble.
Si la freqüència és doble, la línia passa a ser i per tant:
1
= = → =
̅ 1 1
= = ̅ → ̅ = =
̅
Que com K<<1, tendeix a ser un circuit obert, → 1, i per tant, →0
PROBLEMA 4
Un transistor MESFET té els següents paràmetres referits a Z 0  50  a la freqüència de 6 GHz
0,67 180 º 0,07555º 
per a un punt de polarització donat: s    ,   0,58 180 º .
1,74 25º 0,60 180 º  opt
Es vol fer un disseny d’amplificador per al màxim guany compatible amb el mínim soroll:
a) Quina impedància de font Z s ha de presentar al transistor la xarxa d’adaptació d’entrada?
Γ = Γ = 0,58∠ °
Per tant,
1+Γ
Z =Z = 13,29Ω
1−Γ
b) Quin coeficient de reflexió de càrrega L ha de presentar al transistor la xarxa d’adaptació de
sortida?
Γ ∗ 0.076∠ ° ∗ ∗
Γ = + = −0.6 + = −0.6 + 0.125∠ = −0,62 − 0,12 = 0,63∠ °
1− Γ 1 − 0.39
c) Raoneu si els coeficients de reflexió presentats al transistor poden donar lloc a inestabilitats.
Γ = 0.63 < 1
Γ
Γ ≅ + = |−0.73 + 0.12| = 0.74 < 1
1− Γ
Per tant, no presenta problemes d’estabilitat.
d) Quin és el valor màxim guany compatible amb

el mínim factor de soroll?
1 − |Γ | | | 1 − |Γ |
=
| 1− Γ 1− Γ − ΓΓ| Xarxa d’adaptació
Xarxa
d’adaptació
d’entrada
= 8,97 → 9,53 de sortida
e) A la xarxa d’adaptació d’entrada, determineu l en termes de longitud d’ona i Z ' 0 .
Z = 13,29Ω → = Z = 25,78Ω
ℓ=
4
f) Si el stub en circuit obert de longitud l1 i
0.11
0. 12 0.13
0. 14
el tram de línia de longitud l 2 de la xarxa
0. 15
0. 10
0. 0
9
11 0
°
10 0°
90° 80 °
70 °
0. 1
6 d’adaptació de sortida tenen ambdós
1.0
0. 1
0.9
08
impedància característica Z 0  50  i es
1.2
0.8
0. 7
0°
1.4
0.1 60
0.7
12 ° 0.
07
1 .6
18
0.
0. 6
0.2
0° 50
1. 8
13 ° 0.
realitzen sobre microstrip amb  ref  1,91 ,
0
19
0 .5
06
2.
0.3
0.
0.4
0°
5
40
0.
determineu l1 i l 2 en termes de longitud
0.
0. 0
14
0 .5
20
°
0 .6 3 .0
4
0. 2
0°
0.7
0. 0
d’ona i en mm .
0.3
30
15
0 .8 9
1
°
0 . .0 4.0
0. 03
0. 2
Γ = −0,62 − 0,12 = 0,63∠ °
1
5.0
0. . 0
°
2
20 °
0.2
16 0
9
1
8
0 . .7
Dibuixem a la Carta de Smith, marquem el
0.02
0. 23
0 .6
0
0.5
10
17 0°
diametralment oposat, que representa
10 °
0.1
0.01
0.4
0. 24
0.3
20
l’admitància i girem cap a càrrega fins que
0.2
50
0.1
0.2
0.3
0.4
0.5
0.6
0.7
0.8
0.9
1.0
1.2
1.4
1.6
1.8
2.0
3.0
4.0
5.0
10
20
50
0.1
0.00
180°
0.25
0°
0.1
0.2
50
20 la part real de l’admitància sigui igual a 1:
0. 49
0.3
ℓ = 0.055 i l’admitància en aquest punt
0.26 0.
19 0°
35 0°
0.1 0.4 10
0.56
0. 7
és:
0. 48
0. 8
27
0.
34 0
°
= 1 + 1.64
20 0
1. .9
0.2
0
0
1. 5.0
7
°
0. 28
0 .9 0
0. 4
0 .8 4.0
0°
0 .7
33
6
0 .3
0. 2
0. 4
21
0°
0 .6
9
0
0.5 3.
45
0
0°
32
4
.
0. 0.4
3
0.
22
0
0°
0.3
0.
44 31
5
2 .0
0°
31
0.
0.
0.2
23 0°
1. 8
0.
2 0.13 0. 14
43
0.6
0. 11 0.1
32
1. 6
0. 30
0.1
0
0°
0. 10 0 0° 90° 80 ° . 15 0.
0°
0.7
1.4
2 24 0.
33
0.8
0. 4
1.2
9
29 0
0.9
1.0
0. 0 1 0° 1 70 ° 16 0
°
1 25 0 ° 0. 3
8
0. 4 28 0°
.
1.0
26 0° 4
. 0 0° 1 60 17 0
0.9
270°
1.2
0.8
0. 35
0. 40
0 0. 1
1 .4
0. 36
°
0.7
07 12
0. 39
.1
0.38 0. 37
1 .6
.
0 0°
0 .6
0.2 50 8 0
1 .8
Reflection Coefficient | |
13 0.3 ° . 19
0° 6
0
5
14 0. 0
2.
0.
0.4
1.0
0.9
0.8
0.7
0.6
0.5
0.4
0.3
0.2
0.1
0.0
0° 5
0.5
0.
40
4
15 40. 0
0.
20 30 °
0
°
0.6.7 3.
Per tant, el stub ha de sintetitzar la part
0. 2
0 8
16 0 0. 0
0 .3
0. .9
4 .0
1
0 .0
imaginària:
47 0 19 0° 180° 17 0° 0. 03
0. 2
5.0
°
01. .0
20 °
0 .2
9
2 0. 0 ° 0° 35 0 . 270. 28
02
8
0 . .7
9 0.00 0. 01 0.
0 .6
23 0. 24 0. 25 0. 26 0
= 1.64
0 .5
10
1
0.1 0 .4
0 .3
Situem a la Carta de Smith el circuit 20
0
0.2
50
0.1
0.2
0.3
0.4
0.5
0.6
0.7
0.8
0.9
1.0
1.2
1.4
1.6
1.8
2.0
3.0
4.0
5.0
10
20
50
0.1
obert i ens movem cap a generador fins 0.1 50
0.2
que es sintetitza aquesta admitància: 0.3
20
. 48 0. 4
0.1 0.45
ℓ = 0.16 0. .6
10
0 .7
°
0 .8
3
°
0
0
0 .2
4
10. .9
0
0. ° 20
0° 0. 29
5 .0
g) En la realització en microstrip, raoneu 0 .0
0.8.9
0.
4 .0 33 0. 3
0.
0
6
si la línia de la xarxa d’adaptació 0.3 0 7

4
0. 21
0.5.6
°
0
d’entrada serà més ampla o més estreta
3.
5
°
4
4
32 0. 3
0.
0
0 .4
2
0
0° 1
que les de la xarxa d’adaptació de

2
31 4 0 .3
5
0° . 4
0.
0.2
2.
0. 0°
sortida.
1 .8
23 43 0
0 .6
1 .6
32 30 0° 0. 0.1
0 .7
1 .4
0. 0°
Serà més ampla doncs la impedància és
24 42
0.8
1.2
33
0.9
1.0
2 0.
0. 3 9 0° 2 0 °
4 0. 3 8 0° 270° 26 0° 25 0 0. 41
més petita. 5 0. 3
6 0.37 0.38 0.39 0
. 4
Reflection Coefficient | |
1.0
0.9
0.8
0.7
0.6
0.5
0.4
0.3
0.2
0.1
0.0

I Out 0

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

I Out 0

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA DE TELECOMUNICACIO

DEPARTAMENT DE TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

a) Trobeu les longituds l1 i l2 que sintetitzen ΓS

d) En aquesta situació, calculeu la matriu []

0.6 ∠150 º 0.04 ∠ 30 º 

i el seu coeficient òptim de soroll és Γopt = 0.5 ∠180º

a) Calculeu el coeficient de reflexió de càrrega, ΓL

A continuació s’han fet dues mesures:

a) Escriviu la matriu de paràmetres S del divisor.

c) Determineu les potències dissipades a les càrregues als accessos 2 i 3 en funció de la

d) Si el generador canònic és de potència disponible PDISP , determineu P1+ i P1− .

e) Si Z L 2 = 50 + j50Ω i Z L 3 = 25 − j 25Ω , i PDISP = 100 mW , determineu la potència dissipada a

50Ω 0.1λ 0.15λ

b) Quin coeficient de reflexió de càrrega ΓL ha de presentar al transistor la xarxa d’adaptació de

f) Si el stub en circuit obert de longitud l1 i el tram de línia de longitud l 2 de la xarxa d’adaptació

g) En la realització en microstrip, raoneu si la línia de la xarxa d’adaptació d’entrada serà més

curtcircuit o circuit obert

... n=7 n=6 n=5 n=4

Mesures de laboratori permeten determinar el coeficient de reflexió a l’entrada per a

a) Sabent que l’ample de banda a 3 dB

c) Si la freqüència central del filtre ha de ser f 0 = 4 GHz , i el filtre es realitza en strip-line

e) Utilitzant les gràfiques de la figura 2

Els cercles de guany a l'entrada són: 2.5dB, 2dB 1dB 0dB

Data de publicació de notes provisionals:2 de juliol

Cal realitzar només tres dels quatre problemes proposats

1) Calculeu la relació Z01/Z02 necessària (valor numèric) per tenir una

a) Determineu la freqüència central i l’ample de banda relatiu del filtre

La figura representa l’esquema d’un amplificador de dues etapes a la freqüència de 5 GHz

i el seu coeficient òptim de soroll és Γopt = 0.5 ∠150 º

Data de publicació de notes provisionals: 26 de gener

Cal realitzar només tres dels quatre problemes proposats

Dades:Línies de trans. STRIPLINE

Els paràmetres [S] de les línies acoblades són:

a) Si es vol tenir un màxim d’acoblament a la freqüència f0=1GHz, quina ha de ser la

b) Si el biport s’insereix entre un generador canònic i la impedància de referència, quin és

d) Si la xarxa d’adaptació d’entrada és sense pèrdues, recíproca i simètrica, determineu la

e) Si la xarxa d’adaptació de sortida és sense pèrdues, trobeu el valor de Γ L en funció de

Data de publicació de notes provisionals:21 de juny

Cal realitzar només tres dels quatre problemes proposats

a) Calculeu els valors de S21 i S31 de la xarxa de 4 portes a la freqüència de 5 GHz

a) Raoni quin és el valor de S11 i el valor de Γopt.

Consideri εr=2 per totes les línies de transmissió stripline.

(1 − S 11 g Γ )(1 − S 22 ΓL ) − S12 S 21Γg ΓL

b) El biport és en realitat un adaptador entre dues impedàncies reals. Si es vol utilitzar

b) A partir de la informació donada a la figura (b), calculeu el determinant de la matriu de

c) Determini raonadament les ones de potència que surten pels accessos a, b i c en

Considereu una εref=4 per a totes les linies microstrip.

El transistor MESFET té els següents paràmetres referits a Z 0 = 50 Ω a la freqüència

(1 − s11Γs )(1 − s22 ΓL ) − s12 s21Γs ΓL 2

0.9 0.8 0.9

0.0 1.0 1.0 1.0

Data de publicació de notes provisionals:27 de juny

Cal realitzar només tres dels quatre problemes proposats

Filtre de Chebyschev d’arrisat 0.5 dB. Valors

a) Enumeri les propietats que acompleix la matriu S de la xarxa.

b) Si els paràmetres S anteriors estan referits a Z 0′ ≠ Z 0 , quina ha de ser la relació entre

c) Si Z 0 = 50 Ω , determineu Z 0e i Z 0o per a l’acoblador.

d) Si el circuit es fa en stripline sobre un substrat de ε r = 2.32 i gruix total b = 1.6 mm , i

2. Per a un inversor d’impedància

Substrat: εr=2,2. h=0,6 mm

Data de publicació de notes provisionals:23 de gener

Cal realitzar només tres dels quatre problemes proposats

a) És el circuit recíproc? És passiu sense pèrdues? Justifiqueu breument la resposta