CONNEXIÓ I CONSTRUCCIÓ DE L'ANTENA

Antoni Barlabé, Abril de 2021

Per acabar de dissenyar la nostra antena i poder-nos posar a construir el prototipus, ens queda per
tractar el tema de la connexió al transceptor de ràdio i del disseny i muntatge mecànic, cosa que
acabarà per fer-nos decidir (si no ho tenim decidit ja) quin tipus d'antena farem, un dipol o un
monopol.

Connexió de l'antena a la línia de transmissió.

Per portar el senyal que capta l'antena al receptor de comunicacions vocals i també per portar el senyal
des del transmissor a l'antena es fa servir una única línia de transmissió (recordeu que la comunicació
és half-duplex).
En un avió s'independitza el cable de l'antena per facilitat de muntatge i desmuntatge (manteniment).
Així, si recordeu el treball que vàreu fer sobre antenes d'avions, les de comunicacions vocals (i altres)
portaven incorporat un connector per al cable coaxial i uns cargols per al seu muntatge al fuselatge.
Així, per exemple, es pot canviar l'antena sense tenir que canviar el cable (i viceversa).
També si us fixeu amb el tipus de connector que portaven, veureu que la majoria d'aquestes antenes
porten un connector "BNC" femella. El cable porta un connector BNC mascle:

Antena aeronàutica amb connector BNC femella Cable coaxial amb connector BNC mascle

El connector BNC va molt bé en aquesta aplicació, primer perquè des del punt de vista elèctric
funciona molt bé a les freqüències utilitzades. I segon perquè es tracta d'un connector de "baioneta"
(de fet BNC vol dir "Bayonet Navy Connector"). Al ser de baioneta porta una molla que manté el
mascle i la femella units malgrat les vibracions (que segur que hi hauran) de l'avió, fent quasi
impossible que s'afluixi, al contrari d'un connector roscat que, igual que un cargol, es pot afluixar
(desenroscar) si no es prenen mesures complementàries més complicades que per als cargols (no es
pot fer servir líquid "threadlock", per exemple, perquè a part de la connexió mecànica s'ha de garantir
una bona connexió elèctrica).
Els connectors BNC segur que ja els coneixeu, són els que heu fet servir als laboratoris d'electrònica
per connectar i desconnectar fàcil i eficientment dispositius, generadors i instruments de mesura.
Per a RF, microones i ones mil·limètriques hi ha molts tipus de connectors i són uns components
relativament fràgils i que poden donar molts problemes si no es tracten amb cura:
BNC, TNC, IEC, F, N, SMA, 3.5 mm, 2.4 mm, etc. etc.

Anem a centrar-nos en el nostre problema. Es una antena aeronàutica però que farem servir "a terra",
no a bord d'un avió. Hem de fer-la el més barata possible. I també hem de tenir en compte que potser
molts de nosaltres no siguin experts soldadors.
Tampoc hem de posar un cable molt llarg que recorri el fuselatge de l'avió des de l'antena al
transceptor situat a la carlinga. Hem de posar un cable que ens permeti mesurar l'antena al laboratori
i que també ens permeti utilitzar-la per captar senyals aeronàutics reals des del terrat de l'Escola o des
de casa nostra.
Per tant:
a) La connexió del cable a l'antena la farem directament, sense connectors.
b) Farem servir un únic connector a l'altre extrem del cable per connectar l'antena a l'equip de mesura
o al nostre receptor de comunicacions (un que poguéssim tenir nosaltres).

Els connectors a utilitzar depenen del tipus de cable coaxial i aquest depèn del tipus d'antena. Per tant
anem a començar estudiant la connexió de l'antena al cable coaxial.

Abans, però, un comentari: fixeu-vos que tota l'estona estic parlant d'un cable coaxial. Hi ha altres
tipus de línies de transmissió, com ara la línia de transmissió bifilar (la formada per dos fils paral·lels
com les de telefonia o de les xarxes locals d'ordinadors).
Una línia de transmissió bifilar és la primera que es va inventar (fixeu-vos que el símbol electrònic
d'una línia de transmissió és una esquematització d'una línia de transmissió bifilar) i és molt més
barata de fabricar que una línia de transmissió coaxial.
Ara bé, des del punt de vista elèctric, una línia coaxial és molt millor que una bifilar: una coaxial és
una estructura "blindada", no perd energia per radiació ni l'afecta els elements metàl·lics propers. Una
línia bifilar sí. Això es tradueix en que la línia bifilar té una atenuació per unitat de longitud molt més
gran que un cable coaxial a freqüències elevades (l'atenuació augmenta amb la freqüència) i la
impedància característica és un paràmetre constant en un cable coaxial, no així en una línia bifilar,
que depèn de la instal·lació. Tot això fa que a altes freqüències no es facin servir línies bifilars si es
vol una comunicació en línia senzilla i eficient.
Connexió de l'antena al cable coaxial:
El cable coaxial és una línia de transmissió molt millor que una línia bifilar (també anomenada, parell,
parell simètric, parell trenat), però si connectem directament una línia coaxial a una antena dipol
tindrem problemes.
De fet, sempre que connectem directament una estructura simètrica o balancejada a una asimètrica o
no balancejada tindrem problemes.
En una estructura simètrica o balancejada, com per exemple una línia bifilar, cada un dels conductors
està a una tensió simètrica respecte a una referència (normalment terra). Per exemple, en un
determinat punt d'una línia de transmissió un conductor està a 20 V respecte a terra. En aquest mateix
punt l'altre conductor estarà a - 20 V respecte a terra.
En una estructura asimètrica o no balancejada com ara una línia coaxial, els dos conductors poden
estar a tensions completament arbitràries respecte a terra. Normalment el conductor exterior (malla)
és connecta al potencial de terra (0) i el conductor central pot estar a la tensió que vulgui respecte a
terra.

Línia bifilar (balancejada o simètrica) Línia coaxial (no balancejada o asimètrica)

Una antena monopol és una estructura asimètrica o no balancejada (com un cable coaxial)
Una antena dipol és una estructura simètrica o balancejada (com una línia bifilar).

Si es connecten estructures no balancejades entre sí (un monopol a un cable coaxial, per exemple) no
hi ha cap problema.
Si es connecten estructures balancejades entre sí (un dipol a una línia bifilar, per exemple) no hi ha
cap problema.

Però si connectem una estructura balancejada a una no balancejada (un dipol a un cable coaxial o un
monopol a una línia bifilar, per exemple) tindrem problemes que es traduiran en pèrdua del senyal
(més atenuació) i variació del diagrama de radiació de l'antena.
Veiem gràficament el que passa:
En un conductor, el corrent es va concentrant en una capa fina de la superfície conductora. Com més
alta sigui la freqüència més fina és la capa per la que circula el corrent. Això s'anomena efecte
pel·licular ("skin effect"). Es el principal motiu pel que la resistència per unitat de longitud de la línia
de transmissió creix a l'augmentar la freqüència: la resistència elèctrica d'un conductor és directament
proporcional a la longitud del conductor i inversament proporcional a la secció transversal del
conductor. Per culpa de l'efecte pel·licular, la secció per la que circula el corrent disminueix a
l'augmentar la freqüència, fent que augmenti l'atenuació per unitat de longitud de la línia de
transmissió.
En una línia de transmissió coaxial (cable coaxial) el corrent circula per la superfície del conductor
central (I1) i per la superfície interior del conductor coaxial (conductor exterior) (I2).
Al connectar el cable coaxial a una estructura simètrica com ara una antena dipol, part del corrent
subministrat per l'antena (provinent de la captació de l'ona de ràdio) es propaga per la superfície
exterior del conductor coaxial (I3). El circuit es tanca per la capacitat paràsita formada per la superfície
exterior del conductor coaxial, l'aire, i la terra. Evidentment com més alta és la freqüència, menor és
la reactància d'aquest condensador paràsit i més corrent es derivarà cap a terra -i menys arribarà al
receptor-. Tenim una atenuació addicional que, donats els petitíssims nivells dels senyals captats, s'ha
d'evitar.
El mateix problema de pèrdua de senyal també passa en el cas d'emissió (teorema de reciprocitat
electromagnètica de Lorentz).
A més a més, com s'aprecia a la figura, el corrent per un dels semibraços del dipol canvia, cosa que
provoca que variï el diagrama de radiació i la impedància d'entrada de l'antena (per a que funcioni bé,
en cada semibraç del dipol ha de circular el mateix corrent).
Per evitar el que acabem d'esmenar es fa servir un filtre especial connectat entre el cable coaxial i
l'antena anomenat BALUN (contracció dels mots anglesos "BALanced - UNbalanced").
Un BALUN és una estructura enginyosa per evitar que circuli corrent per la superfície exterior del
coaxial. N'hi ha de molts tipus, per exemple:
BAZOOKA BALUN:
Es presenta a la figura següent:
Al llibre de la bibliografia "Antenas" per A. Cardama et al. pàgs. 160-163 teniu alguns tipus de
BALUN.
N'hi ha molt senzills de fer: es poden fer amb un tros de línia coaxial de la longitud adequada.
Penseu que la longitud adequada es dona un funció de la longitud d'ona (cable de λ/2, λ/4 ...). La λ
és la λ al cable, no al buit o a l'aire. Hem de calcular-la tenint en compte la velocitat de propagació de
l'ona electromagnètica pel cable, no per l'aire (aquesta dada us la proporcionarà el fabricant del cable).

Com que la impedància d'entrada del dipol (escurçat per a eliminar la part reactiva) és 73 Ω ≈ 75 Ω
s'ha de fer servir cables coaxials amb una impedància característica Z0 = 75 Ω
Els cables amb Z0 = 75 Ω més utilitzats són "els de TV" (cables tipus Televés T-100 o equivalents).
Aquests tenen una atenuació molt baixa, el conductor central és rígid (però flexible) i el conductor
concèntric o coaxial és una pel·lícula de coure (o alumini) reforçada per una malla metàl·lica.
Altres cables coaxials àmpliament utilitzats són els que segueixen l'estandard RG-xx americà. Per a
Z0 = 75 Ω, el més usual és el RG-59

Per a connectar un monopol al cable coaxial no fa falta BALUN. El conductor central del coaxial es
connecta directament a la vareta del monopol. La malla es connecta al pla de terra o massa el més a
prop possible de la vareta. Es pot fer passar el cable per sobre el pla conductor o millor per sota (com
als avions o cotxes).
En un monopol (escurçat per a eliminar la part reactiva) la impedància d'entrada és la meitat que en
un dipol: 36,5 Ω. Però no hi ha cables coaxials comercials amb Z0 = 37 Ω. S'acostuma a fer servir
cables coaxials amb Z0 = 50 Ω admetent una petita desadaptació (podeu calcular-la).
El cable típic que es fa servir és el coaxial RG-58 que té una Z0 = 50 Ω (segurament ja l'heu fet servir
al laboratori d'electrònica per connectar oscil·loscopis i altres instruments).

Connexió del cable coaxial al dipol:

S'ha de fer un BALUN amb un tros de cable coaxial (referència esmentada o una altra) i connectar-
ho a les varetes del dipol. Aquesta connexió es pot fer:
- Soldant-ho. Es una soldadura força difícil donat que la vareta té molta massa metàl·lica i s'ha
d'escalfar amb un soldador potent durant bastant temps i el cable coaxial s'ha d'escalfar poc temps i
millor amb un soldador poc potent. Si no teniu pràctica a fer soldadures amb estany millor que no ho
feu.
- Mecànicament. Els fabricants d'antenes de TV, per exemple, fan servir tubs buits molt estrets
d'alumini per a les varetes. Amb un martell aixafen un extrem del tub i hi fan un forat (queda com
una anella). Amb un cargol i rosca es pot connectar un conductor del coaxial. Difícil (i un xic perillós)
si no teniu les eines adequades.
Una possibilitat és fer servir una vareta roscada (totalment o millor només la part final). Llavors amb
un parell de rosques es pot connectar el cable.
- Una altra possibilitat més senzilla i que a la freqüència de treball encara dona bons resultats és fer
servir una regleta com les que es fan servir per a les connexions elèctriques de les xarxes de distribució
elèctrica a l'interior d'habitatges i que es probable que en tinguem per casa.
- Altres que us pugueu imaginar i implementar.

Connexió del cable coaxial al monopol:

La connexió amb la vareta és igual que amb un dels semibraços del dipol que acabem de descriure.
El monopol, però, necessita d'un pla de massa o de terra.
a) Dimensions del pla de massa. Teòricament hauria de ser infinit. A la pràctica, com més gran sigui,
millor. Si es va reduint el monopol deixa de comportar-se com a tal. En el límit, sense pla de terra, ja
no seria un monopol sinó una antena dipol alimentada en un extrem en lloc de al centre. Canvia
bastant el diagrama de radiació i la impedància d'entrada respecte a un dipol alimentat en el centre (i
també respecte a un monopol), com podeu comprovar analitzant un dipol (longitud total de λ/4 ó λ/2)
en espai lliure posant el generador a un dels segments terminals en el programa 4NEC2.
Feu-lo tant gran com pugueu tenint en compte els materials disponibles i que l'haureu de transportar
al laboratori i a altres llocs per mesurar i utilitzar l'antena. Una dimensió que acostuma a anar bé
(resultats semblants a la hipòtesi de pla infinit) és un pla circular de radi λ/4, igual que l'alçada del
monopol o quadrat de costat λ/2 (aproximadament). Podeu simular-ho amb 4NEC2, especialment si
feu servir plans més petits.
b) Construcció del pla de massa. Té que ser metàl·lic, no necessàriament massís (efecte pel·licular).
Ho podeu fer amb una planxa metàl·lica. Amb moltes varetes radials a partir de la base de la vareta
incrustades a una superfície de fusta, cartró, plàstic. Agafant una placa de fusta, cartró o plàstic i
folrant només una cara (la que estarà sota la vareta) amb paper d'alumini (el de cuina, per exemple).
c) Connexió de la malla del coaxial al pla de massa:
Aquesta connexió té que estar just a sota de la vareta metàl·lica, i si no es pot, el més a prop possible
de la projecció de l'extrem de la vareta (a on es connecta el conductor central del coaxial) sobre el pla
metàl·lic.
Es pot fer:
- Soldant-ho. Difícil pel mateix motiu que l'explicat per soldar el cable a la vareta.
- Fent un forat al pla de massa i connectar-ho mecànicament amb un cargol, rosca i volandera (aneu
en compte a no estripar el pla de massa si el construïu amb paper d'alumini.
- Fent passar el coaxial des de sota, obrir la malla radialment i collar-la al pla de massa amb una o
dues volanderes i rosques.
- El que pugueu imaginar i implementar.

En tots els casos (dipol i monopol) les connexions han de ser el més curtes possibles (que el tros de
coaxial "obert" per separar els 2 conductors sigui el més curt possible.
Varetes del dipol i monopol:
Han de ser metàl·liques (com millor conductor elèctric sigui millor). Penseu cóm les connectareu al
cable coaxial.
Poden ser massisses o fetes amb tubs de molt petit diàmetre foradats (efecte pel·licular). Poden ser
llises o roscades (total o parcialment). Pot ser un fil de coure gruixut, com el d'un fil elèctric per a alta
corrent (diàmetre relativament gran per garantir la rigidesa). Pot ser un fil de coure estret situat dins
d'un tub de plàstic (PVC, per exemple) que li donaria rigidesa. Pot ser un fil de coure adossat a un
llistó de fusta o plàstic, etc. etc.

Suport mecànic de l'antena:

S'han de mantenir els semibraços del dipol o la vareta del monopol en posició. Té que ser d'un material
dielèctric (aïllant). Us ho deixo a la vostra imaginació.

Longitud de cable, tipus i connector:

S'ha de poder connectar l'antena als equips de mesura. Compteu 1,5 m (aprox) de cable entre l'antena
i l'equip més el que necessiteu per al BALUN si és que fa falta.
Cas del dipol:
Per a un dipol és aconsellable fer servir cable "de TV" (tipus Televés T-100 o equivalent), perquè és
possible que ja en tingueu a casa. Si l'heu de comprar, és barat i el podeu trobar a molts llocs (botigues
de components electrònics, de instal·ladors de TV, d'equips de radio-aficionats, d'electrodomèstics,
ferreteries,...)
Amb el cable de TV podeu fer servir connectors "de TV" (també anomenats connectors CEI o IEC o
DIN). Des del punt de vista electrònic no són gaire bons, però a la freqüència de treball funcionen bé.
Són barats, fàcils de trobar a les botigues esmentades anteriorment i fàcils de instal·lar: la connexió
amb el cable és mecànica (amb un cargol). Si el feu servir utilitzeu un connector mascle (al laboratori
disposem de més adaptadors per a connectors IEC mascle).

Connector IEC mascle Connector "F"

També podeu fer servir un altre tipus de connector de TV: el connector "F". Aquest és un connector
roscat, molt millor que l'anterior des del punt de vista elèctric (es fa servir per a la TV directa per
satèl·lit), més barat i més fàcil de instal·lar al cable (el conductor central del cable acaba formant part
del connector).
Cas del monopol:
Per al monopol es aconsellable fer servir cable coaxial RG-58 (de 50 Ω de impedància característica).
Aquest és més difícil de trobar que "el de TV": botigues de components electrònics, d'equips de
telecomunicació / radio-aficionats...
El típic connector per aquest cable és un BNC mascle. Encara que hi ha BNC que es poden instal·lar
amb cargols, el normal és que s'hagi de soldar el "pin" central. Es fàcil, però si no heu soldat mai
components electrònics amb estany, potser que proveu una altra cosa.
Es aconsellable que munteu també un connector de TV com els descrits anteriorment (no un connector
"F"). Es més fàcil (no s'ha de soldar), més barat i, a la freqüència de treball també anirà bé.

Un darrer comentari sobre antenes monopol i dipol:

Una antena monopol té una sèrie d'avantatges respecte a una antena dipol: és més curta (la meitat),
no necessita BALUN per connectar-la a una línia de transmissió coaxial, és més directiva (encara que
això s'hauria de puntualitzar). Però també té una sèrie de inconvenients: Necessita un pla de massa, i
aquest no serà infinitament gran ni tampoc estarà fet amb un conductor perfecte. Per culpa d'aquest,
tenim menys llibertat per posar l'antena a on vulguem, és difícil aconseguir un bon funcionament en
polarització horitzontal i l'efecte de la mida finita i conductivitat finita del pla de massa influeixen
molt en el comportament de l'antena.
Una antena dipol té una característica molt preuada pels enginyers: el seu comportament és previsible.
Depèn molt poc dels obstacles i objectes que l'envolten (si estan suficientment separats). Una antena
dipol situada unes poques λ per sobre d'un terrat o un terreny radia pràcticament com si estès a l'espai
lliure. No així un monopol, que té que estar molt a prop de la terra, i si aquesta té una baixa
conductivitat (com el terrat o terreny de l'exemple anterior) les seves prestacions es redueixen
considerablement.