Principis físics

La unitat del camp magnètic (CM) és el tesla (1T = 10.000 Gauss). Aquestes màquines poden
tenir potències de 0,2T sent de baix camp fins a 3T que s’utilitzen en hospitals importants
normalment públics. Les màquines de ressonància magnètica (RM) que tenen potències de 7, 8T
són per investigació.

La ressonància és un fenòmen físic on certes partícules (electrons, protons o nuclis atòmics) amb
nombre senar de protons o neutrons col·locades sota un CM són capaces d’ambsorbir la
radiofreqüència. Com el calci té nombre parell de protons i neutrons no absorbeix la
radiofreqüència i per això es veu negre.

Elements d’una màquina de RM:

- Imant (camp electromagnètic)
- Bobina emissora
- Bobina receptora
- Ordinador

En el cas de les màquines de ressonància magnètica juntament amb ones de radiofreqüència

impactes en els nuclis d’H del nostre cos. Aquest absorbeixen l’energia (ressonància) i una
vegada es relaxen emeten energia que es captada i aquesta serà la senyal de RM. Depenent del
moment de relaxació que obtenim la imatge tenim T1, T2 i D.

Cada nucli d’H gira sobre si mateix i en una

direcció particular per cada un d’ells. Quan entren
al camp magnètic aquests deixan d’anar a la seva
bola i es posicionen en direcció al camp magnètic
(up or dawn).
A traves de la relaxació obtenim 3 informacions
diferents (imatges):
- D: relacionada amb la densitat dels nuclis d’H
que hi ha al vòxel.
- T1: temps de relaxació longitudinal
- T2: temps de relaxació transversal

DENSITAT (D)
Número de protons-nuclis d’H que hi ha en un vòxel del teixit a estudiar.

T2 TEMPS DE RELAXACIÓ TRANSVERSAL

En el moment que es deixa d’enviar el pols electromagnètic el protons es
desfasen i van a diferents velocitats. Això crea heterogeneïtat a la imatge
creada només per protons. Serà llavors quan es recullen les imatges (relaxació
transversal).
Llavors el temps de relaxació T2 és el temps que triga en recuperar-se el 37%
el seu valor inicial, això significa que ha perdut el 63% de la magnetització
transversal.
T1 TEMPS DE RELAXACIÓ LONGITUDINAL
Quan els protons ja han estat desfasats tornen al seu estat original longitudinal
y aquí obtenim la senyal. És la relaxació longitudinal. En aquest cas el T1 d’un
teixit és el temps que tarda en recuperar-se el 63% de la seva magnetització
longitudinal.
Com l’aigua té un T1 molt llarga, és a dir que li costa alliberar energia es veurà
casi negre.

Paràmetres
TEMPS DE REPETICIÓ (TR)
Temps que separa el pels inicial de radiofreqüència del següent. Com més alt sigui més durarà la
seqüència i més talls podem fer.

TEMPS ECO (TE)

Temps que es produeix l’excitació fins que obtenim la lectura. Si el modifiquen canvia el contrast
de la seqüència.
Servei de RM
Dins de la sala de RM hi ha bobines, preses, bomba
injectora, coixins, cintes (sobre tot per fixar a pacients
i que no es moguin).
El corrent ha de ser continu perquè no hi hagi
artefacte i necesita un canal d’aigua per refrigerar.

Tota l’habitació esta recoberta per una gàbia de

Faraday feta normalment d’alumini o coure, fa que
les senyals electromagnètiques de fora de la sala no
entrin evitant les interferències.

SENYALS, SÍMBOLS I INTERRUPTORS

TIPUS D’IMANTS

COMPOSICIÓ POTÈNCIA DISSENY

Permanents Alt camp (1,5-3T) “Tancats”

Electroimants Baix camp (fins a 1T) Oberts
- Resistius
- Superconductius

Potencia d’imant Avantatges Inconvenients

Baix camp (0,3 - 1T)
- Pocs artefactes - Temps de seqüència molt llarg
- Manteniment econòmic - Baixa relació senyal-soroll
- Poden ser oberts
- Disminució claustrofòbia
- Són confortables

Alt camp (1,5 - 3T) -Homogenis i estables - Molts artefactes

-Alta relació senyal - soroll (S/N) - Seq. sorolloses
-Gran desenvolupament - Més efecte sobre objectes
ferromagnètics
- Claustrofòbia
 Permanents Resistius Superconductius

- Camp Magnètic baix - Alt consum elèctric - Camp magnètic alt

- Baixa relació S/N
- No té sistema refrigeració
- Ja no s’utilitzen
- Camp magnètic baix
- Actualització software
- Gran consum elèctric (on-off)
- Son oberts
- Refrigeració aigua
- Heli líquid i nitrogen
- Alta relació S/N
- Alt índex claustrofòbia
- Oberts i tancats
- Estables i uniformes

Hi ha tres interruptors
- Parada de imant - quench: aconsegueix calors molt baixos a l’ imant, l’heli bull i s’escapa en
forma de gas.
- Desconnexió elèctrica
- Parada de la taula

Sistemes d’homogeneïtzació-Shiming
Passiu
• Peces metàl·liques enganxades a varies zones de l’ imant.
• Insnstal·lació de l’aparell
Actiu
• 30 cilindres per on hi passa corrent elèctrica
• Cada vegada que s’inicia una seqüència

BOMBINES DE GRADIENT
Electroimants Resistius que es superposen a l’imant principal. Creen un camp magnètic propi
París le que es suma - resta al camp magnètic principal.

La seva finalitat és fer una variació lineal del camp en qualsevol dels eixos de l’espai per fer la
selecció de talls requerida. Minimitza la necessitat de corrent i el dispòsit, calòric i aconseguim els
mínims TE i TR.
L’isocentre és el punt on conflueixen els tres eixos i la zona estudiada hauria d’estar el màxim
possible en aquesta zona.
Atenció al pacient
Nosaltres com a tècnics haurem d’explicar la prova a TOTS els pacients:
- indolora
- Fa molt soroll però portarà cascos per insonoritzat una mica aquest soroll
- Molt llarga
- Pera per avisar si no pot aguantar
- Treure tot excepte roba interior i li donarem una bata
- Ha de firmar el consentiment informat (tots el pacients que entren a la reso han de firmar-ho)
- Ha d’avisar si nota escalfor.
- Preguntar sobre les al·lèrgies i assegurar-nos que els nivells de filtrat glomedul·lar i creatinina
son correctes.

Una vegada el pacient es a la sala el posicionarem de la manera més còmoda possible:

- Coixí sota les cames
- Tranquil·litzar
- Possar la bobina

Hi ha cuatre tipus de pacients principalment: orientats/desorientats, claustrofòbica, pediàtrics i

UCI.
PACIENT ORIENTAT
Informarem de la proba sense res especial per i fem la prova amb normalitat.

PACIENT DESORIENTAT
Normalment van acompanyats, així que li explicarem la prova a ell i a l’acompanyant. Aquest pot
passar dintre de la sala sempre que haguem fet totes les preguntes corresponents. Comunicar de
manera clara i concreta per cerciorar-nos que ens ha entés. El botó d’avís li donarem a
l’acompanyant normalment

PACIENT CLAUSTROFÒBIC
Com a aquests tipus de pacients els hi fa molta por estar allà dintre hem de intentar explicar-li la
prova de manera que li pugui calmar fent servir tècniques de psicoteràpia.
- Si veiem que l’acompanyant el tranquil·litza pot entrar sempre fent-li les preguntes
- Li pot tocar els peus per exemple si es una prova de crani perquè vegi que no és un lloc tancat
- Esta obert per davant i per darrere
- Una vegada dintre podem posar el aire
- Recordar-li que en qualsevol moment apretant el botó pot parar la prova.
- En els cascos podem posar-li música
- Si esta nerviós li podem donar un placebo (dejú i tot el paripé com si fos medicació real)
- Si no es calma podem arribar a senar-lo però sempre amb un metge i segurament haurem de
reprogramar-li la prova.

PACIENTS UCI
Sobretot haurem de revisar que el material sigui compatible amb la reso. En cas de que no
canviar o revisar materials com drenatges, sensor PIC, tub endotraqueal… i recordar a la gent que
ve amb ell (metges, infermer) que no han de portar res metàl·lic dins de la sala. El metge ha de
signar el consentiment informat.
PACIENTS PEDIÀTRICS
Lactant <3 a tres mesos
El podem sedar amb hidrat de cloral tenint en compte el pes i que tarda 15/20 mins en fer efecte
o preferiblement, amamantant al nen perquè s’adormi de manera natural .
- Drap als ulls
- Reduir la llum de la sala
- Mare a la sala
- Canviar el bolquer abans de començar
- Una nina o xumet si així estarà més tranquil tenint en conte que no porti res metàl·lic
- Posar cotó a les orelles (cascos massa grans)
- El pulsi es posa el més lluny possible (peu)
- Perquè la reso detecti al nen es posen boses d’aigua al voltant.

Nens col·laboradors
Li expliquem la prova. Una vegada dintre de la reso podem posar-li una pel·licual o derivat
perquè estigui tranquil. Si es la primera vegada que se la fa podem deixar passar a la mare. Si no
es gaire col·laborador a l’hora de punxar podem demanar ajuda al familiar i intentar distreure’l
d’alguna manera.

- Sedació: administració d’un fàrmac per via endovenosa, oral o intramuscular que deprimeix el
nivell de consciència, però no afecta a l’habilitat del pacient per respirar. Aquest té percepció
del dolor (propofol, ketamina o midazolam).
- Anestèsia: estat de depressió de la consciència on es perden els reflexos fins i tot el de respirar,
s’ha d’intubar al pacient.
- Consentiment informat: tothom que entra a la maquina de ressonància ha de firmar el
consentiment informat.

Criteris de seguretat
1. Tipus de materials
Segons les propietats els materials es poden classificar en:
- DIAMAGNÈTICS: també anomenats no magnètics, és a dir, no reaccionen amb el camp
magnètic i són compatibles amb la RM, però fan artefacte. Són metalls com: or, plata, Platí,
titani…
- PARAMAGNÈTICS: materials atrets cap a l’imant, susceptibilitat positiva. El contrast de
gadolini està fet d’un material paramegnètic i nosaltres captem L’efecte que produeix als
teixits.
- FERROMAGNÈTICS: gran susceptibilitat magnètica incompatibles amb la reso, salen
disparados a cuenca.

Les substàncies diamagnètiques i paramagnètiques tenen certs factors de risc com la força del
camp magnètic, el grau de ferromagnetisme de l’objecte, localització i orientacio i el temps de
col·loració (metralla de molt temps fixada).
2. Contraindicacions absolutes i relatives
CONTRINDICACIONS OBSOLUTES
- Aparells electrònics com: marcapàs (cada vegada es fan més compatibles, però aquest pacient
no hauria d’estar ni a prop de la sala), desfibrilador, bomba d’insulina…
- Llimadures metàl·liques als ulls
- Pròtesis endococlears
- Pròtesis aorto-femoral per ris a que es mogui.
- Alguns clips vasculars al SNC (depenent del temps)
- Alguns implants oftalmològics
- Catèter intra o epicàrdic o catèter d’anestèsia epidural
- Expansors de mama i pròtesis de penis
- Bombes de morfina subcutànies

CONTRAINDICACIONS RELATIVES
- Clip vascular (stents)
- Clips a la via biliar
- Grapes de sutura no diamagnètiques
- Neuro estimuladora
- DIU (en cas de la reso de 3T no pot entrar, contrindicació absoluta)
- Adhesius transdèrmics
- Metralla i perdigons
- Tatuatges i piercings (es poden calentar i fer mal)
- Embaràs, trombosi
Totes depenen del temps de implantació que ha de ser entre 7 i 10 dies per poder fer la prova.

Si hi ha alguna cosa que no estem segures cal comprobar-lo en mrisafety.com per saber si és
compatible.

3. Seguretat en les exploracions

RECOMANACIONS PER TREBALLAR EN UN CAMP MAGNÈTIC
Farem servir aparells compatibles, segurs tant per al pacient com per als tecnics, el personal ha
d’estar ben qualificat, s’han de fer revisions periòdiques
de tot el material.
Una vegada el pacient és a dins de la sala, no podrà
tocar amb les parets del tub la pell així com el cables.
No pot tocar pell amb pell de braços, genolls o
qualsevol altra part del cos, haurem de col·locar una
talla perquè no es cremi.
El cables els posarem rectes, evitant que es facin bucles
i si hi ha més d’un, fent que no es creuin.

FENÒMENS QUE PODEN COMPORTAR RISC

- Camp magnètic:
L’apantallatge o active shelding distorsiona les línies del camp magnètic reduint la potencia de
l’imant. Els efectes de l’imant els sentim quan més a prop estem i queden reduïts davant i darrera
del tub.
- Emissió de radiofreqüència:
El cos absorbeix par de l’energia i la transforma en calor (dipòsit calòric) sabem la quantitat per
mitjà del pes. El calor acumulat el disipem per mecanismes del cos com la suor, augment de la
freqüència cardíaca o respiratòria. Si augmenta molt la temperatura podem provocar una lesió
hística (lesió en un teixit).
L’augment de la temperatura depèn de:
- intensitat del plusos de RF
- Pes del pacient
- La intensitat del camp magnètic
- Els paràmetres de la seqüència
- Bobina que utilitzem

La forma de mesurar la quantitat de calor és la tassa d'absorció: SAR (specific absortion rate),
paràmetre utilitzat per mesurar el dipòsit calòric.
Quan tenim el missatge del SAR (enviem molta calor al pacient, més calor de la que pot dissipar),
podem decidir si seguir endavant, o modificar algun paràmetre, com poden ser (tenint en compte
l’exemple):

EXEMPLE 1

Potenciació: T1 Talls: 15
TR: 500 B sat: 1: 100mm
TE: 20 FA: 90º

- Reduir el nombre de talls de la seqüència, deixant el mateix TR.

Inconvenients: es pot perdre zona atòmica i zona patològica
TR: 500 Talls: 12 T: 2 mins

- Augmentar el TR (allarguem el temps de la seqüència), deixant el mateix nombre de talls

Inconvenients: menys potència T1 (TR baix) i més potència en densitat (TR alt) el TE igual
TR: 750 Talls: 15 T: 4 mins

- Reduir el Flip angle que normalment és de 90º

Inconvenients: perdem contrast de la imatge

EXEMPLE 2 (porta metralla a la tibia de fa temps i li fem un axial de crani)

Potenciació: DP Talls: 15
TR: 6000 B sat: 1: 70mm
TE: 20 FA: 90º

Si no portara metralla podríem sucar del SAR, però amb la metralla el podem cremar.
- Reduir el nombre de talls de la seqüència, deixant el mateix TR. (claustrofòbia i és massa
temps, no aguanta la prova, ha d’aguantar la respiració.
Inconvenients: es pot perdre zona atòmica i zona patològica
TR: 6000 Talls: 13 T: 2 mins 30s

- Augmentar el TR (allarguem el temps de la seqüència), deixant el mateix nombre de talls

Inconvenients: augmentem el temps de l’exploració i el pacient es pot agobiar
TR: 7500 Talls: 15 T: 3 mins 50s

- Podem reduir la banda de saturació a 50mm

Inconvenients: els últims talls poden quedar una mica més moguts
- Reduir el Flip angle que normalment és de 90º, només es toca si no hi ha una altra possibilitat
Inconvenients: perdem contrast de la imatge

Banda de saturació: senyal contrària a la emesa per la maquina de RM, eliminant la senyal de la
zona on la posem per evitar pèrdua de la qualitat d’imatge, per exemple, moviments peristaltics.

MAI SUDAR DEL SAR QUAN:

- Pacients amb hipertèrmia
- Tumors de protuberància
- Pròtesis metàl·liques
- Pacients sedats i nens
- Pacients inconscients
- Tatuatges, piercings, maquillatge...
- Embarassades (no sabem quanta calor li arriba al fetus)

- Camps magnètics variables:

El pacient pot experimentar estimulacions nervioses durant la seqüència (ulls fan pampallugues i
pot notar escalfor al creuar les cames).

- Nivells de soroll acústic:

Els valors de seguretat es troben entre 65 - 95 dB, per això es fa servir eines com cascos, taps,
cotó fluix…

Bobines
Les bobines (antenes) són elements que utilitzem per recollir el senyal de RM. Serveixen per
optimitzar la relació senyal - soroll (S/N) de la imatge que obtenim.
Han de ser tant petites com sigui possible i tan grans com sigui necessari. Agafar l’estructura a
estudiar, sense que se surti ni sobri molt. Hi ha bobines que s’adapten al cos del pacient i d’altres
que són rígides. Sempre les hem de connectar a la màquina perquè es pot arribar a espatllar tant
la bobina con la màquina de reso.
FOV
És el camp de visió i defineix la regió anatòmica que estem estudiant. Hi ha 5:
- Crani: 250mm
- Genoll: 210mm
- Columna: 480mm
- Abdomen: 450mm
- Tub de RM (body): 500mm. En totes les exploracions és present, però no es fa servir sol perquè
donaria una imatge amb molt soroll.

COL·LOCACIÓ DE LES BOBINES

Haurà d’estar col·locada el més a prop possible de la zona, mai en contacte amb la pell perquè
pot arribar a cremar (posar talla) i una vegada començada la prova ha d’estar connectada.

Les bobines poden ser:

- Emissores: exciten homogeniament el volum de la zona i han d’emetre el màxim senyal
possible, només la pròpia del tub.
- Receptores: capten el senyal que s’allibera en la relaxació. Han de ser molt sensibles per si
aquesta no es gaire forta i per això han d’estar ben orientades. Per tant el seu objectiu principal
és optimitzar la relació senyal - soroll.
- Emissores - receptores

TIPUS DE BOBINES
Rígides
- Captació uniforme
- FOV petits
- No s’adapten a la zona a estudiar
- Receptores
- Pesen més

De superfície
- FOV petits
- Bona relació S-N
- Captació no uniforme (la part més allunyada de la zona tindrà
menys senyal i no es veurà tant bé)
- Flexibles
- Receptores

Array
- Són bobines de superfície posades en serie amb diferents receptors
- Podem estudiar zones amb un FOV gran. Molt bona relació senyal-soroll obtenint bona imatge.
- Cada subunitat requereix el seu canal receptor i això dificulta la reconstrucción de les imatges
- Pas previ a les multireceptores
Spine-array (columna)

- Poden haver-hi 6 bobines conectades en sèrie, però només rebem senyal de 4 (A,B,C,D)
- Si fem una cervical: podem activar 1,2,3,4
- Si fem una lumbo-sacra: podem activar 3,4,5,6

Multireceptores
- Varis receptors i tots connectats a la vegada.
- Molt bona qualitat imatge amb molta reducció del temps

Aquestes permeten:
- Utilitzar matrius altes
- Gruixos de tall petits
- FOV petits
- Imatges amb molt bona resolució espacial
- Temps adquisició molt curts amb tècniques en paral·lel

Body:
- Emissora-receptora o només emissora
- FOV: 350-500 mm.
- Podem fer exploracions de qualsevol part del cos.
- Baixa relació senyal-soroll (S/N).
- Estudis a realitzar