TEMA 7.

POTENCIAL DE REPÒS
El potencial és la diferència de càrrega entre els dos pols de la cèl·lula (interior i exterior)

Les cèl·lules excitables són cèl·lules que tenen una membrana excitable

Quan la membrana té un potencial elèctric determinat (potencial de membrana). Segons el seu valor la neurona està en
repòs o acció disparant un potencial d’acció (impuls)

Perquè la neurona estigui en repòs l’interior ha de tenir una càrrega negativa i l’exterior positiva, en canvi, perquè es
produeixi l’impuls elèctric (potencial d’acció) necessitem que s’inverteixin: interior positiu i exterior negatiu.

El potencial d’acció és molt breu. L’impuls que propaga la neurona a través de l’axó és molt breu. Cada tipus de neurona
té la seva pròpia velocitat i el seu període de descans entre impuls i impuls.

1. POTENCIAL DE MEMBRANA

- L’interior i l’exterior de la neurona son rics en aigua i tenen diferents concentracions d’ions.

- Els més importants són: Na+, K+, Ca2+ i Cl- depèn de la distribució d’aquests ions la neurona estarà en repòs o en
acció.

- La permeabilitat de la neurona depèn del diàmetre i de la naturalesa química dels canals iònics i les bombes iòniques

- CARACTERÍSTIQUES DE LA MEMBRANA
o Els ions per passar de dins a fora la neurona han de travessar la membrana plasmàtica. Aquesta membrana
està formada per una bicapa de fosfolípids, els quals tenen caps de fosfat que queden als extrems, ja que
són hidròfils (afins a l’aigua) i la part del mig està formada per lípids que són hidrofòbics (no afins a l’aigua).

o Hi ha proteïnes que tenen una càrrega parcial (molècula neutre però amb parts positives i parts negatives)

o Els ions passen de l’exterior a l’interior i viceversa de la membrana mitjançant canals iònics i bombes
iòniques entre altres, ja que no poden passar pels fosfolípids ja que tenen càrrega.

- Perquè la neurona estigui en repòs és necessari que en la neurona i el seu exterior hi hagi:
o Potassi: molt dins i poc fora
o Sodi: molt fora i poc dins
o Calci: molt fora i poc dins
o Clor: molt fora i poc dins
o Dins la neurona també hi ha proteïnes carregades negativament (anions proteics) A-
1.1 REGULACIÓ DELS CANALS IÒNICS

- Els canals són selectius. Només in ió (o una pocs tipus) poden creuar la membrana a
través del canal

- Altres canals són no regulats: sempre estan oberts, sobretot per potassi i clor, mentre
que d’altres són regulats: poden obrir-se o tancar-se per lligand, voltatge, etc.

- Canals iònics regulats per lligand (receptors). Estan tancats fins que
una molècula determinada s’hi uneix temporalment i obre el canal.

- Canals iònics regulats per voltatge: estan tancats dins que un canvi
en el voltatge de la membrana els obre (sobretot a l’axó sodi i potassi
i als botons terminals calci) (quan membrana té un potencial elèctric
de -65 volts, està tancat tancat i si passem a un estat de -40, s’obrà
de cop i podrà passar tot)

1.2 DISTRIBUCIONS IÒNIQUES

- El moviment dels ions depèn de la difusió i l’electricitat.

- DIFUSIÓ
o Els ions d’una dissolució estan en constant moviment (aleatori i
depenent de la temperatura) i es distribueixen uniformement.

o Els ions sempre es mouen d’on estan més concentrats a on ho estan

menys i a favor de gradient (càrrega)

o El flux a través de la membrana requereix canals + gradient de concentració (diferència de concentració)

o Si la membrana no tingués canal no hi hauria flux d’ions.

- ELECTRICITAT
o Els ions de mateix càrrega es repelen i els de càrrega contrària s’atrauen.
 o Els cations seran atrets pel càtode (pol negatiu a l’interior de la neurona) i els anions seran atrets per l’ànode
(pol positiu a l’exterior de la neurona)

• Corrent elèctric (I): desplaçament de partícules amb càrrega elèctrica. (Dependrà del
potencial elèctric.)

• Potencial elèctric (voltatge): diferència de càrrega entre càtode i ànode (pols).

• Conductància elèctrica (g): capacitat d'una càrrega elèctrica per desplaçar-se. Oposat a la resistència. SI tinc
canals a la membrana, la conductància serà molt elevada perquè els ions podran fluir més fàcilment. (més
o menys canals oberts a la membrana – més o menys conductància – a la que jo obri canals ja hi ha
conductància i certa capacitat de ions per desplaçar-se i ja podrà haver corrent elèctric)

• El flux a través de la membrana requereix canals (confereixen conductivitat) + potencial elèctric

• Gradient elèctric: força que mou els ions carregats cap a zones amb la càrrega contrària

1.3 POTENCIAL DE MEMBRANA (VM)

- És el voltatge a través de la membrana plasmàtica.

- Perquè la neurona estigui en repòs: Vm = -65mV (prenem com a referència

l’interior de la neurona)

- Sempre és relatiu – per comparació. Això permetrà neurona capaç de

transmetre electricitat.

- En neurones en repòs Vm = -65 mV.

- Aquest potencial és imprescindible per al correcte funcionament del sistema nerviós

2. DISTRIBUCIONS IÒNIQUES

2.1 POTENCIAL D’EQUILIBRI IÒNIC (E ion )

- És la diferència del potencial elèctric (voltatge) que hi ha a l’interior i l’exterior de la cèl·lula que iguala el gradient
elèctric.
- Les dues forces van de la mà i influeixen en el flux dels ions. En funció de com es produeix aquest equilibri, les
càrregues estaran distribuïdes d’una manera o una altra.

o Primer mana la difusió (hi ha un gradient de concentració iònic, ja que hi ha més ions a una banda que en
l’altre) La tendència natural dels ións ve marcada per la difusió
o Després, a mida que els ions es van movent per la força de difusió comencen a canviar les càrregues
elèctriques i llavors comença a actuar la força elèctrica i hi ha un canvi en el voltatge

a) Flux nul i diferència de potencial = 0.

b) Flux de K+ a l’exterior a favor gradient de concentració; interior negatiu (diferència de potencial).

c) L’atracció elèctrica del K+ cap a l’ interior compensa la força de difusió cap a l’exterior; flux net de K+ = 0.

- El punt en que l’electricitat frena ens ions per tornar al costat contrari serà el punt d’equilibri iònic

- Són les forces del gradient electroquímic les que determinen allò positiu i negatiu.

- Canvis iònics petits poden produir canvis grans en el potencial de membrana (Vm)

- La diferència de càrregues es localitza a les superfícies de la membrana. Això permet que

quan obrim un canal les càrregues estiguin a punt per passar al costat contrari de la
membrana.

- Els ions es mouen de manera proporcional a Vm – Eion (potencial de membrana –

potencial d’equilibri iònic)

- Quan allunyo una cosa de l’equilibri, com més l’allunyi més ràpid torna a la seva posició
d’equilibri (flux més intens)

- L’equació de Nernst permet calcular el potencial d’equilibri iònic per a cada ió. Aquesta
equació suposa que només hi ha un camal per un ió determinat.

o K+ → Vm = EK = -80 mV
o Na+ → Vm = ENa = 62 mV
o Na+ = K+ → Vm = (ENa + EK)/2
o K+ = 40 Na+ → EK < Vm < ENa però més propera a Ek
o Situació real: Vm = -65 mV
- En les neurones el voltatge real de les seves membranes és molt similar al voltatge del potassi perquè aquest mana
perquè és el que té més canals i aquests sempre estan oberts (el potassi es lliure per fluir)

- En una situació de repòs

o El K+ pot fluir lliurement perquè hi ha canals no regulats, però és atret pels anions (-)
o El Na+ tendeix a entrar, ja que la càrrega elèctrica l’atrau endins, però els canals de Na+ estan tancats (son
regulats) només alguns cations poden entrar.
o El Cl- flueix lliurement ja que hi ha canals no regulats (oberts). Tendeix a entrar ja que la difusió l’empeny
endins però l’electricitat l’empeny enfora per la gran càrrega negativa de l’interior.

3. MANTENIMENT DEL Vm EN REPÒS

3.1 BOMBES IÒNIQUES

- S’encarreguen de mantenir el potencial de membrana de repòs. Una bomba és una proteïna complexa,
transmembrana, no és un canal, que transporten ions en contra de gradient (menys a més, s’ha de fer activament,
gastar energia).

- La bomba de sodi/potassi (Na+ / K+) manté els gradients de Na+ i K+ activament consumint energia (ATP). En repòs
manté sodi a l’exterior i el potassi a l’interior.

- Cada cop que aquesta bomba consumeix 1 ATP, treu 3 ions de Na+ i n’introdueix 2 de K+ en contra el seus gradients
de concentració i enèctric de la neurona.

- És la responsable que les nostres neurones estiguin en repòs.

- El potassi és lliure d’entrar i sortir de la cèl·lula però el sodi no pot reentrar una vegada ha sortit.

- És imprescindible mantenir les concentracions de K+ estables perquè petits canvis alteren el

potencial de membrana

- Mecanismes de control de [K+]ext:

o Barrera hematoencefàlica evita que entri la corrent sanguínia
o Astròcits: esmorteïment espacial del K+→ recullen el potassi extracel·lular i se’l
reparteixen per les seves extencions