Professional Documents
Culture Documents
Pràctica 1
Pràctica 1
Sí, ja que per acció de la bomba Na+/K+ es mantindria el mateix potencial de membrana en repòs i per tant,
els ions K+ tendirien a sortir de la cèl·lula pel propi gradient electroquímic.
En cas que la bomba Na+/K+ no funcionés bé, llavors la pèrdua de ions no seria indefinida sinó que s’aturaria
en assolir un gradient electroquímic a banda i banda de la membrana.
En disminuir la temperatura a 6ºC, el potencial de membrana augmenta uns 5 mV respecte els 20ºC (passa
de -90 mV a ≈ -85 mV). Disminueix T è despolarització
En augmentar la temperatura a 30ºC, el potencial de membrana disminueix uns 3 mV respecte els 20ºC (passa
de -90 mV a ≈ -93 mV). Augmenta T è hiperpolarització
5. Què succeeix en augmentar la [K+] extracel·lular fins a 140 mM? Per què?
Quan la concentració extracel·lular de potassi augmenta de 4mM (-90 mV) fins a 14 mM, el potencial de
membrana augmenta (es fa menys negatiu, despolaritza) i assoleix un valor de ≈ -58 mV.
7. Què s’observa si anem duplicant la [K+] extracel·lular fins a 256 mM? Com són els canvis de voltatge:
iguals (lineals) o diferents en cada pas? Com és el canvi de concentració: lineal o logarítmic?
Els canvis de voltatge són lineals mentre que els canvis de concentració són logarítmics.
8. Quin valor adquireix el potencial de membrana quan la concentració extracel·lular és la més alta? Com
és la corrent de K+?
El potencial de membrana adquireix un valor positiu (≈ +15 mV) quan la [K+] extracel·lular és la més alta.
Quan la concentració extracel·lular de potassi és la més alta, la corrent de K+ és positiva perquè té més
tendència a entrar. Per tant, el potencial de membrana ha d’invertir-se (tornar-se positiu) per contrarestar
l’entrada de potassi.
9. Quin és el pendent de la recta? Com es relaciona amb l’equació de Nernst? Quins canvis es donen si es
gràfica el voltatge contra el logaritme del gradient de concentració, en comptes de només el logaritme
de la concentració extracel·lular en si?
El potencial de membrana oscil·la entre -89,93 mV i +67,21 mV. Es corresponen amb el potencial d’equilibri
del K+ i del Na+ corresponentment.
El potencial s’ha hiperpolaritzat una mica perquè ara, a part d’intervenir el K+ i el Na+, també intervé el Cl-.
Com la [Cl-] extracel·lular és >> [Cl-] intracel·lular, l’ió tendirà a entrar a l’interior cel·lular pel gradient
electroquímic. Això farà que augmentin les càrregues negatives a l’interior i el potencial de membrana es faci
més negatiu (hiperpolarització).
12. Què passa amb el potencial de membrana en repòs si canvia la permeabilitat del Na+?
Com la concentració extracel·lular de clor és major que la intracel·lular, Cl- tendirà a moure’s de l’exterior cap
a l’interior. Un cop dins la cèl·lula, com la membrana plasmàtica és impermeable a la majoria dels anions,
aquest Cl- no podrà sortir de la cèl·lula i farà que augmentin les càrregues negatives a l’interior de la cèl·lula.
14. Quin és el mecanisme que manté les concentracions intracel·lulars en el rang fisiològic correcte?
El mecanisme que permet mantenir les concentracions intracel·lulars en el rang fisiològic i per tant manté un
correcte potencial de membrana, és la bomba de sodi-potassi (surten 3 Na+ i entren 2 K+ è per diferència
de càrregues l’interior cel·lular es manté negatiu).
15. Per què després d’un primer estímul excitador és necessari un estímul inhibidor?
Perquè sense aquest segon estímul, el potencial de membrana no tornaria al seu estat de repòs i per tant els
canals de Na+ dependents de voltatge estarien sempre oberts i activats. Això faria que contínuament entrés
càrrega positiva a l’interior i la membrana es despolaritzés indefinidament. Si la membrana encara té canals
de Na+ dependents de voltatge activats, aquesta no respondrà si li arriba un altre estímul excitador.