TEMA 3: EXCITABILITAT I CONDUCTIVITAT NEURONAL (FALTA FASES DE POTENCIAL DACCI) Potencial dacci.

Perodes refractaris Conductncia: moviment trans membrana de ions. Qu passa si desprs del determinat perode de temps apliquem un estmul en el mateix punt de la membrana: Si aplico un estmul llindar en un determinat punt de la membrana durant un temps es produeix un potencial dacci (augment de la conductncia del sodi). Si es va fent linterval destmuls cada vegada mes curt es segueix produint el potencial dacci, per si vas escurant arriba un moment que no es produeix aquest potencial dacci. Lestmul llindar no pot produir un potencial dacci, per lestmul suprallindar, si. Aquest perode sanomena perode refractari (un estmul llindar no es capa de produir un nou potencial dacci). Aquest perode pot dividir-se en perode refractari relatiu, on el potencial dacci el pot produir un estmul suprallindar. I el perode refractari absolut, on cap estmul pot generar un nou potencial dacci. Canals de sodi depenent de voltatge, abans de tancar-se i tornar-se a obrir passen per un estadi de tancament absolut, per aix apareix aquest perode. Sobren a travs duna despolaritzaci. Un estmul suprallindar produeix mes potencials dacci per unitat de temps que un estmul llindar.

3.4 Conducci de limpuls nervis

El potencial dacci el descrivim a lax. Soma i dendrites tenen potencials locals. El potencial dacci a nivell dax i sinicia al segment inicial de lax (entre soma i ax) i es condueixen fins a la terminal axnica (en sentit ortodrmic). Nomes es condueix en un sentit, mai cap enrere. Fibres amielniques: la membrana de la neurona es troba en interior carregat negatiu i en exterior carregat positiu. Saplica lestmul llindar al inici de laxo i es produeix la primera fase: la despolaritzaci de la membrana (el sodi entra a linterior i es carrega positivament) i aquestes carregues positives tindran tendncia a anar cap al voltant de linterior de la membrana. Sha despolaritzat fins al llindar de voltatge el tros de la membrana en el que han entrat sodis. Quan surt el potassi, la membrana es repolaritza i hiperpolaritza. Nomes pot despolaritzar-se la membrana en sentit ortodrmic perqu apareix el perode refractari al tros de la membrana un cop ha patit la despolaritzaci (tancament dels canals de sodi). La conducci s contnua: es va produint sempre. Fibres mielniques: nomes hi ha conductivitat de ions en els nodes de Ranvier. Saplica un estmul llindar al node i entren sodis a la membrana. Linterior de linternode est carregat negativament i per tant els sodis positius que entren al node seran atrets per els negatius de linternode. Recorren la distancia del internode i arriben al segent node. La despolaritzaci que arriba al segent node es suficient per obrir ms canals de sodi en aquest node. La

diferencia entre la fibra amielnica es que les mielniques recorren la part de laxo coberta de mielina sense patir cap despolaritzaci. Aix fa que durant el trajecte es perdin carregues positives. Es perd despolaritzaci, per la que arriba al segent node es suficient per obrir canals de sodi de voltatge. El potencial dacci nomes es produeix als nodes. El transport de sodis a travs de internodes es produeix a travs de corrents locals. Com nomes es produeix als nodes, no es una conducci continua, sin saltatria (de node a node). A les fibres mielniques: La conducci t ms velocitat que a les amielniques - Menys despesa energtica (en la fibra amielnica la bomba sodi-potassi ha de treballar ms i gasta ms energia).

TEMA 4: TRANSMISSI SINPTICA 1. Definici i caracterstiques generals

Concepte de sinapsis: Conducci del missatge neuronal duna neurona a travs de lax cap una altra neurona, una cllula muscular etc. Cada neurona rep informaci de moltes neurones i pot arribar a enviar informaci a moltes altres neurones. A nivell de processament dinformaci es donen fenmens de convergncia i divergncia. Una neurona pot processar diferents informacions que arriben de zones diferents del sistema nervis. Hi ha neurones que poden estar integrant informaci que arriba drees visuals i altres drees del tacte i enviar informaci a zones diferents. Convergncia: rebre diferents informacions. Divergncia: repartir diferents informacions a diferents zones. La sinapsis s una zona especialitzada que permet la transmissi dinformaci entre dues neurones o entre una neurona i una cllula efectora. La zona de la sinapsi es caracteritza per: una membrana presinptica, un espai sinptic i una membrana postsinptica. La neurona que envia la informaci ser la neurona presinptica i la neurona postsinptica s la que rebr la informaci. Aquests termes fan referncia a una sinapsi concreta, perqu una neurona pot ser postsinptica i presinptica a la vegada, ja que pot rebre i enviar informaci. Tipus de sinapsis: - Segons la forma de transmissi de la informaci: o Sinapsis elctriques: la membrana post i pre es troben unides per canals inics (lespai sinptic no hi s). La informaci passa duna neurona a laltra a travs de moviments inics. Aquests canals sanomenen connexons o unions ntimes. El potencial dacci arriba al final de lacci i els ions de sodi passaran a la membrana post sinptica a travs dels canals inics i aix es transmet duna neurona a laltra. Transmissi bidireccional (rep informaci en un sentit per tamb pot anar en sentit contrari). Aquesta sinapsi es modifica poc amb el desenvolupament i lexperincia. o Sinapsis qumiques: La informaci duna neurona a laltre es transmet mitjanant un missatge qumic (neurotransmissors). Aqu apareix lespai sinptic, no trobem canals que uneixin les dues neurones. La neurona presinptica allibera un missatge qumic que la neurona post sinptica atrapa a travs dunes protenes anomenades receptors. El potencial dacci arriba al final de lax i sallibera el neurotransmissor que interactua amb un receptor de la neurona post sinptica. Aix produeix canvis en la permeabilitat de la membrana post sinptica (sobriran canals inics actius dependents de lligam). Si sobren canals a la membrana entraran alguns ions i sortiran uns altres (canviar el potencial de membrana). Transmissi unidireccional (la informaci sempre va dax a dendrites). Si el circuit sinptic es va produint de manera repetitiva es pot produir un canvi en la neurona post sinptica, per tant hi ha un canvi amb el desenvolupament.

Segons els efectes postsinptics: o Sinapsis excitatries: La resposta de la neurona postsinptica s una despolaritzaci i lanomenem potencials excitatori postsinptic (PEP). o Sinapsis inhibitries: la resposta de la neurona post sinptica s una hper polaritzaci. s un potencial local que anomenem potencial inhibitori postsinptic (PIP). Segons el lloc de contacte: o Sinapsis axo-dendrtiques: El lloc de contacte de la sinapsi s la dendrita de la neurona post sinptica (prpia de les sinapsi excitatries). o Sinapsis axo-somtica: El lloc de contacte de la sinapsi s el soma de la neurona post sinptica (prpia de les sinapsi inhibitria). o Sinapsi axo-axnica: El lloc de contacte de la sinapsi s lax de la neurona post sinptica. Lactivaci daquesta sinapsi far que lactivitat daltres sinapsis salteri. Sinapsis de pas: t lalliberaci de neurotransmissors a les varicositats (vescules que es troben a la terminal axnica), en comptes de a travs del bot terminal.

2. Dafdskgjsgs Transmissi sinptica qumica: A la neurona pre sinptica trobem vescules sinptiques (on es concentren els neurotransmissors). Al final de la neurona pre sinptica trobem canals inics actius dependents de voltatge, que sobren en resposta a larribada del potencial dacci i sn de calci, que est molt ms concentrat fora de la neurona que a linterior, aix que quan sobren aquests canals, el calci entra. Amb larribada del potencial dacci al bot terminal, com a resposta a la despolaritzaci sobren els canals de calci controlats per voltatge, entren els calcis i augmenta el calci intracellular ( a linterior del bot) i aix produeix que les vescules sinptiques es dirigeixin a la membrana post sinptica (cap a una zona concreta, les zones actives) on es produeix lalliberaci del neurotransmissors. Quan el neurotransmissor interactua amb el receptor sobren canals inics actius dependents de lligam que produiran un PEP o un PIP. Quan el neurotransmissor ha interactuat amb el receptor, aquest sha deliminar de lespai sinptic per impedir que la post sinptica continu produint potencials dacci encara que la neurona presinptica estigui en reps.

Procs dalliberament del neurotransmissor. Quan el potencial dacci arriba a la presinptica sobren els canals de calci dependents de voltatge actius que sobren en resposta a una despolaritzaci. Quan sobren els canals de calci, el calci entra perqu est molt mes concentrat a lexterior que a linterior i aix s el que mobilitza les vescules cap a la membrana presinptica. Les dues membranes (de la vescula i presinptica) es fusionen i permeten el pas dels neurotransmissors a lespai sinptic. Aquest procs sanomena exocitosi. Aquests neurotransmissors difondran aquest espai sinptic fins interactuar amb els receptors. Amb la exocitosi la membrana de la neurona presinptica aniria

creixent de gruix cada cop mes, per existeix un mecanisme que fa que aquest gruix es vagi regulant, aquest mecanisme s el reciclatge de vescules: la vescula es recicla i es torna a omplir de neurotransmissors. La quantitat de neurotransmissor alliberat, depn de la quantitat de calci que entra a la terminal presinptica. La quantitat de calci depn de la quantitat de potencials dacci que arriben a la terminal presinptica. Aquesta quantitat de neurotransmissor que sallibera determinar el nivell de resposta postsinptica. Tot s una cadena i es pot relacionar. Potencial dacci-calci-neurotransmissors-nivell de resposta. Receptors postsinptics. El neurotransmissor com hem dit interactua amb un receptor i aquesta interacci el que fa es normalment obrir canals inics (actius) controlats per lligam. Aix provoca un canvi en la permeabilitat de la membrana. Els receptors son especfics per un neurotransmissor i cada neurotransmissor pot tenir diversos tipus de receptors amb efectes diferents, s a dir, cada tipus de neurotransmissor t la seva famlia de receptors. Un NT1 pot ser que produeixi PEP quan suneix amb el RA, per produeixi PIP amb el RB. El que ens diu aix s que el receptor A est associat a uns canals diferents al receptor B. Podem dividir els receptors en dos tipus: - Inotrpics: trobem un complex receptor canal. El canal inic i el receptor es troben acoblats i quan suneixen les molcules al receptor, el canal sobre. El receptor no entra a la membrana post sinptica, noms fa que es vari aquesta. - Metabotrpics: Sn ms complexes. El canal inic no est acoblat directament al receptor. Tenim per una banda el receptor i per laltre el canal inic, de manera que la obertura del canal no s un mecanisme immediat a lacoblament del NT al receptor. Sn receptors que estan units a un tipus de protena anomenat protena G dividida en subunitats, per quan suneix el NT al receptor, la protena canvia de forma (se separa una subunitat) i lactiva i es la que canvia la conformaci de la protena canal, la que produeix lobertura daquest. No s un procs automtic. En altres casos no s nomes necessari el canvi de la protena G sin que tamb es necessita lactivaci del missatger. Els sistemes Metabotrpics solen estar associats a segons missatgers: tenim el neurotransmissor que suneix al receptor, aix produeix canvis en la protena G. En aquest cas aquesta protena G no va directament al canal, sin que activa un enzim. Aquest enzim fa que es sintetitzi el que anomenem segon missatger (el crea lenzim). Aquest segon missatger activa una altra protena que sanomena protencinasa. Aquesta es separa en dues parts i fa que el ATP es transformi en ADP (ADP sn dos fosfats i un que es perd; ATP sn tres fosfats). El fosfat que es perd en aquesta reacci va cap al canal inic i aquest es fosfori-la (safegeix el fosfat) i sobre. Per deixar dobrir-se el canal inic, el neurotransmissor deixa de interactuar i deixa de ser una protena com ho era abans. El segon missatger ha de deixar-se de produir i la selimina la fosforilaci daquesta protencinasa (cadena). Hi ha diferents sistemes de segons missatgers. Per exemple, la noradrenalina t sistemes
associats de segon missatger del AMPc.

Pot ser que un NT nomes tingui un receptor o tingui els dos tipus, el resultat sempre es el mateix: lobertura de canals, per el mecanisme de com es produeix lobertura de canal s on es troba la diferncia. La diferncia entre Metabotrpics i inotrpic s la segent: - Els Metabotrpics son mes lents, per defecte ms durador. - Els Metabotrpics amplifiquen el senyal, s a dir, un receptor pot estar unit a ms duna protena G i cada una daquestes produeix la sntesi de diferents molcules de segon missatger; aquestes produeixen mes duna sntesi de protencinasa i aquestes protenes poden activar ms dun canal. Per tant, els Metabotrpics poden obrir mes canals a la vegada que els inotrpics. Efectes postsinptics. Parlem de PEP o PIP. Una despolaritzaci o una hiperpolaritzaci. El fet de produir un PEP o un PIP est relacionat amb el canal inic. - PEP: es produeix quan sobren canals inics depenent de lligand que permeten el pas simultani de sodi i potassi (els dos pel mateix canal). El sodi tendir a entrar i el potassi a sortir. La resposta associada a aquesta entrada i sortida de sodi i potassi produeix una petita despolaritzaci, per que no sacosta gens al valor de potencial del potencial dacci. El potencial dacci s molt ms potent. o DESPOLARITZACI, sinapsi excitatries o Potencial local o Obertura de canals de NA+ i K+ o Potencial graduat - PIP: es produeixen quan sobren canals que permeten el clor o els de potassi. No sn simultanis, o clor o potassi. Tamb podem trobar receptors units a altres canals, per la gran majoria son aquests (clor o potassi). El potassi tendir a sortir i en el cas que sobri un canal de clor, el clor tendir a entrar. La resposta que trobem en aquest cas s una hiperpolaritzaci, un PIP. o HIPERPOLARITZACI, sinapsi inhibitria o Potencial local o Obertura de canals de Cl o K+