TEMA 8: POTENCIAL D’ACCIÓ

1. Generació del potencial d’acció

Partirem d’una situació de repòs, de la qual es pot sortir: el potencial va cap amunt o cap avall →
despolaritzacions (quan el potencial s’apropa a zero, són excitadores) o hiperpolaritzacions (el
potencial esdevé encara més negatiu, són inhibidores).

Despolarització:
- Es pot fer amb un elèctrode, i si la polarització és prou important per arribar a un llindar, es fa un
pic (va a valors positius i torna a negatius en mil·lisegons i SEMPRE serà així) → potencial
d’acció. És excitador perquè disparen potencials d’acció.
- Aquest llindar és molt dràstic, si et quedes a 0,1 mV, no es dispara
- És característic per a cada neurona, però sol ser al voltant de -40 o -50 mV
- En valors del potencial d’acció més grans a -65 mV, els canals de sodi regulats per voltatge
s’obren de cop i, a favor de gradient químic, anirà dins (hi ha més a fora) i a favor de gradient
elèctric, com té una càrrega positiva, també entra dins a tota hòstia (el seu potencial és +62)
jugant amb la permeabilitat del sodi s’aconsegueix que el potencial de membrana sigui molt
positiu
- A l’axó hi ha MOOOLTS canals de sodi, i només es fa el potencial d’acció a l’axó a causa de les
proteïnes especials. S’origina al con axònic i es propagarà al llarg de tot l’axó sense perdre
intensitat.

2. Fases del potencial d’acció i períodes refractaris

1
 1. Fase ascendent: canals de sodi regulats per voltatge oberts. L’alçada del potencial d’acció és
característic de cada neurona
2. Sobreexcitació (overshoot): part de la fase ascendent i descendent que està per sobre del zero
aka valors positius del potencial de membrana, i el sodi entra dins la cèl·lula
3. Fase descendent: determinada per l’obertura dels canals de potassi
4. Fase refractària/períodes refractaris: se superposa amb la fase descendent → fase
descendent: regularització de la membrana, passa a valors negatius molt ràpidament, la
permeabilitat del potassi és alta i surt de pressa. Fase refractària: recuperació del repòs, és
impossible o molt difícil que hi hagi un nou potencial d’acció
5. Tornada gradual al potencial de repòs

PERÍODES REFRACTARIS:
I. Absolut: no pot haver-hi un nou potencial d’acció, és físicament impossible → primera part fase
descendent
S’explica per la inactivació dels canals de sodi regulats per voltatge: un cop s’obre, al cap d’1 ms ell
sol s’inactiva i no es pot tornar a obrir (se la bufa el llindar), aquesta fase d’inactivació s’acaba al cap
d’1 ms i es tanca
II. Relatiu: a la neurona li costarà fer un nou potencial d’acció, l’estímul ha de ser més polaritzant i
excitador de el normal, però no és físicament impossible
Canals de sodi tancats, i si arriba un estímul prou intens, podrà haver-hi un nou potencial (s’obriran els
canals si s’arriba als llindars)

3. Característiques del potencial d’acció

1. El potencial d’acció és un fenomen de tot o res: tot dependrà que s’assoleixi o no el valor llindar,
però si s’arriba el llindar, hi haurà un potencial d’acció complet independentment de la intensitat
de l’estímul
2. Tots els potencials d’acció són iguals (mateixa intensitat), si l’estímul és més fort NO serà més
alt, seran més freqüents
3. Mai podré empalmar dos potencials d’axó
4. Cada neurona té un firing rate

4. Conducció del potencial d’acció

L’axó és capaç de generar potencial d’acció en tota la seva longitud i es propagarà sense decrement
(same intensitat)

Hi ha dos sentits de propagació:

- Cap a soma: antidròmica → fisiològicament no passa, només ho podem fer en un laboratori
- Cap a axó: ortodròmica
Punt per punt al llarg de l’axó, anirem tenint polarització potencial acció, en cadena

Quan es produeix un potencial d’acció en un

canal de sodi, en la zona anterior a aquest, de
seguida s’obren els canals de potassi, surt una
mínima quantitat d’ió potassi i aquesta zona es
repolaritza, és a dir, torna a presentar el potencial
de repòs. Posteriorment, la bomba de sodi i
potassi acaba d’ajustar les concentracions
iòniques internes normals.
En la zona posterior al canal de sodi, els ions
Na+ que han entrat es desplacen dins de la
neurona a l’àrea adjacent que encara és negativa
i la fan menys negativa, la despolaritzen una
mica i això provoca l’obertura dels canals de
sodi que hi ha allà, ja que estan regulats per
voltatge.
Entren ions Na+ i fan el mateix que abans, és a

2
dir, es desplacen dins de la neurona a l’àrea adjacent, la fan menys negativa i provoquen l’obertura dels
canals de sodi que hi ha allà.
Així, el potencial d’acció es transmet al llarg de tota la neurona. Aquesta transmissió és l’impuls nerviós

La velocitat pot ser d’1 a 100 m/s (molt variable) i és directament proporcional al diàmetre de l’axó: com
més diàmetre, més velocitat degut a la resistència dels ions. El diàmetre ve determinat pels
neurofilaments de la neurona (els tenim tots iguals) i guarda implicacions funcionals.
Quan l’axó està envoltat per les cèl·lules de Schwann que formen la beina de mielina, la velocitat és
més alta (fins a 200 m/s) perquè el potencial d’acció només té lloc en els espais entre aquestes
cèl·lules, els anomenats nòduls de Ranvier. L’impuls nerviós segueix un desplaçament a salts:
augmenta la velocitat i permet un estalvi energètic. Allà on hi ha beina de mielina NO pot haver-hi
potencial d’acció, ja que la mielina és un gran aïllant i permet que els ions es propaguin d’un nòdul de
Ranvier a un altre, per això hi ha menys despesa energètica i augmenta la velocitat: les bombes de sodi
i potassi, han d’estabilitzar 3 potencials d’acció en comptes de 15.