Anàlisi Instrumental

Cromatografia
iònica
s

BARCELÓ ADROVER, Joan

2016-2017
Curs 2016-2017 BARCELÓ ADROVER, Joan

Continguts
1. Fonaments .........................................................................................................................2
1.1. ..........................................................................................................2
1.2. Tipus de cromatografies iòniques. .............................................................................. 3
1.2.1. ............................................................................3
1.2.2. .............................................................................5
1.2.3. Cromatografia de parells iònics ..............................................................................6
1.2.4. Cromatografia amb supressió iònica ....................................................................... 6
1.3. .....................................................................................7
2. Instrumentació ..................................................................................................................9
3. Aplicacions ................................................................................................................... 122
4. Bibliografia. .................................................................................................................. 144

1
Curs 2016-2017 BARCELÓ ADROVER, Joan

1. Fonaments
La cromatografia iònica es basa en l s segons la
estacionària (que en la
majoria de mètodes es tracta d una resina polimèrica, composta per una matriu rígida que conté
grups funcionals ionitzables o lligands). La fase mòbil, per la seva banda, es composa per una
dissolució aquosa tamponada que arrossega la mostra, mentre que

la fase mòbil presenta una

concentració salina normalment baixa o mitjana, a la que serà proporcional la seva

els electròlits analits i els lligands del suport. La força d de

càrregues situades sobre la molècula analit i, entre aquestes, les presents sobre el seu grup
funcional principal; aquelles amb interaccions més febles eluiran primer i requeriran de
concentracions salines baixes per a ser arrossegades a través de la columna, mentre que aquelles
amb interaccions més fortes (aquelles amb major caràcter iònic, ions petits i més carregats)
necessitaran concentracions majors de sal per a ser eluides.
ió de molècules
biològiques proteiques (pèptids i aminoàcids individuals) i àcids nucleics. Depenent del pH del
medi (fase mòbil), les proteïnes analitzades portaran càrrega positiva, negativa o nul·la; el pH al
qual la molècula té càrrega neta igual a 0 s

1.1.
Requereix un fluxe continu i constant de fase mòbil
que permeti la mescla i elució dels components de
mostra requerits, una columna que contengui una
fase estacionària afí a les espècies de la mostra i un
sistema de detecció sensible a aquestes. El procés

proveeixen un flux ininterromput de fase mòbil

(dissolució tamponadora) a la columna al llarg de

cromatogràfica dels seus components tendrà lloc

lligands de fase estacionària, presentant els que

interaccionen més un major temps de residència en
la columna. Quan més llarga és la columna en si,
major serà el temps de fluxe i interacció entre fases
i més efectiva serà la separació en general. Els

preferència per la fase estacionària passaran a

identificarà en base a alguna de les seves propietats Il·lustració 1:

fisicoquímiques. basada la cromatografia iònica (veure apartat

2
 Curs 2016-2017 BARCELÓ ADROVER, Joan

1.2. Tipus de cromatografies iòniques.

La cromatografia iònica engloba el conjunt de tècniques que
permeten separar espècies ionitzables en una dissolució.
, els tres primers
realitzant-se amb columna única i la darrera incloent una
segona columna supressora, posterior a la primera:

.
.
.
Cromatografia amb columna supressora.
Il·lustració 2: Imatge microscòpica de resina

4400, de diàmetre mitjà de 550 µm.

1.2.1. vi iònic
1.2.1.1. Fase estacionària; r
En la cromatografia iònica, la fase estacionària és poroses de
plàstic de 0,6 mm de diàmetre 2O, compostes principalment per polímers com el
poliestirè, divinilbenzè o cel·lulosa; les esferes conserven la seva estructura gràcies a
enllaços covalents interns. de la resina es
distribueixen grups iònics immòbils (grups funcionals de la resina), que poden interaccionar
amb els contraions lliures i presents en fase mòbil (per exemple, Na +). A la seva vegada,
aquests contraions poden sofrir un intercanvi per altres espècies iòniques, més afins al grup de
càrrega fixa (respectant l exemple anteior, Ca2+)
es diferencien quatre tipus de resines;

Grup funcional de la resina Exemples Rang de pH operatiu

Àcid fort Àcid sulfònic -SO3-, -CH2CH2SO3- 0-14
Catiònic
Àcid feble Àcid carboxílic -COO-, -CH2COO- 5-9

-CH2N(CH3)3+,
Base forta Amina quaternària 0-14
-CH2CH2N(CH2CH3)3+
Aniònic
-NH3+,
Base feble Amina 5-9
-CH2CH2NH(CH2CH3)2+

analits, emprant-

Els intercanviadors catiònics p

(àcid
sulfònic) retendran la seva forma aniònica dissociada en dissolucions (fase mòbils)
molt àcides, no protonant-se i captant contraions mòbils positius com el Na+. En canvi,
protonen a pHs inferiors a 4 i deixen de
(no es dissocien).
en casos on la fase mòbil presenta 0,5-1,5 unitats superiors de pH respecte al pI de la
proteïna analit.

3
Curs 2016-2017 BARCELÓ ADROVER, Joan

Un intercanviador aniònic segueix un comportament invers, necessitant de contraions

mòbils negatius (per exemple, Cl-); els de base forta com el trimetilaminoetil mantenen
la seva forma protonada fins i tot a pHs molt alts, mentre que les de base feble (com

És utilitzat en
separació de proteïnes per a solucions de fase mòbil el pH de les quals cau 0,5-1,5
unitats per sota del pI de la proteïna estudiada.

seva efectivitat pràcticament no varia amb el pH. En contrast, els intercanviadors iònics
febles funcionen millor a rangs de pH molt reduïts.

seva constant;

on A+ i B+ -

(fase estacionària).
La preparació dels intercanviadors iònics és un procés necessari per a la correcta separació
les següents etapes;
1. Expansió: Per a intercanviadors catiònics, suposa el tractament amb NaOH 0,5 N,
seguit amb HCl 0,5 N; el procés contrari es segueix per als intercanviadors
catiònics.
2. Eliminació de partícules fines: els intercanviadors són sotmesos a repetides

partícules fines no reactives.

3. Addició de contraions:
depenent del contraió a introduir. Per exemple, el Na +
el H+ amb HCl, etc... Els contraions més emprats són el Na + i Cl-.
4. : mitjançant un filtre anterior a la columna analítica.
La cromatografia d intercanvi iònic permet la separació de molècules difícilment aïllables
mitjançant
modificar la càrrega de les espècies a estudiar i la seva retenció en la fase estacionària. Altres
ilitat (baix cost respecte a

de regeneració; aquest

Per altra banda, entre els inconvenients

mostra ha de ser carregada a concentracions baixes (baixa força iònica), que petits canvis de pH

la resolució de
pics.

4
Curs 2016-2017 BARCELÓ ADROVER, Joan

1.2.1.2. Mida de partícules de fase estacionària.

La mida de les partícules del suport sòlid no intervé en la seva selectivitat, però sí que intervé en
la resolució de pics del cromatograma; partícules de fase estacionària petites permeten un fluxe
de fase mòbil menor (ja que el seu radi menor els permet ocupar més espai buit en conjunt) però
una major resolució (separació) de pics en el cromatograma resultant. Les partícules de major
mida creen més espais buits a través dels quals la fase mòbil pot fluir amb major facilitat, no
obstant la resolució dels pics és menor en conseqüència.
1.2.1.3. Fase mòbil; dissolució tamponadora.
La composició de les solucions tamponadores emprades en els processos de càrrega de mostra,
rentatge i elució és un aspecte essencial a considerar, ja que aportar contraions inadequats pot

Així mateix, l
retenció en qualsevol separació per intercanvi iònic. Concretament, aquells amb major força
permeten eluir espècies adherides a la fase

dos procediments usuals per a controlar la vel

de residència de cadascun dels analits que transporta. A més, el ritme de fluxe també influeix en
la resolució dels pics cromatogràfics per a cada analit (a major ritme, major serà la resolució).
Per altra banda, un increment en el ritme de fluxe suposa un augment en la pressió exercida
sobre les resines, el qual pot arribar a deteriorar-les irreversiblement en cas de ritmes massa
elevats.

1.2.2.

bàsiques febles i de mida reduïda (àcid carbònic i amoníac,

respectivament) o molècules hidròfiles (carbohidrats, per
exemple) en forma molecular i no iònica. A la columna
cromatogràfica, els analits són aïllats utilitzant resines

forma o càrrega entre els analits en fase aquosa.

3COOH) i un àcid
fort (HCl), sotmesa a una elució amb H2
En medi

dissociac Il·lustració 3: Repr

equilibri, quedant majoritàriament com a espècie neutra àcid fort
(CH3COOH). experimenten repulsions per part de la membrana de Donnan, a
la qual sí poden accedir les espècies àcides flebles no dissociades.

5
Curs 2016-2017 BARCELÓ ADROVER, Joan

Els anions resultants de la dissociació completa de l àcid fort sofriran repulsions per part dels
grups aniònics forts de la superfície de la resina (forman-set una interacció superficial contínua i
repulsiva coneguda com a membrana de Donnan); els protons de dissociació completa passarien
a competir amb la resta de cations per l ocupació i intercanvi de posicions amb els lligands.

només parcialment dissociat, pel qual la forma neutra del darrer pot penetrar en la membrana de
Donnan i ser absorbit per la fase sòlida amb una efectivitat depenent de la seva mida.

1.2.3. Cromatografia de parells iònics

La cromatografia de parells iònics permet la identificació de múltiples espècies iòniques díficils
de separar

CPI és augmentar la força de retenció de bases i cations, així com suprimir la formació
de coes en els pics cromatogràfics.
incorpora amb la fase mòbil un
contraió de
càrrega oposada a l neutra,
contraió representa el parell iòn

composició del dissolvent i la Tª a la que aquest es troba.

i A·B el parell iònic. La

fase mòbil és una dissolució tampó que conté un dissolvent orgànic com el metanol i un
compost iònic analit.
En cromatografia de fase inversa, els composts iònics no solen ser retinguts per una fase
estacionària hidròfoba. Afegint a la fase mòbil polar extrem
hidròfob (alquílic) i un altre hidròfil (iònic), la part hidròfoba quedarà retinguda en la fase
estacionària apolar; la part hidròfila quedaria aleshores com un grup de càrrega fixa amb funció

ccionen amb els grups

iònics del contraió retingut, formant el parell iònic. En aquest punt, són proposats dos

iònic amb la fase estacionària; per una banda, el parell iònic es reparteix per la fase estacionària
apolar
per a ambdues fases. Per altra banda, els contraions es retenen amb força al llarg de la fase
estacionària neutra i aporten càrrega a aquesta fase.
en medi polar (preferible
i perclorat sòdic (millor per a evitar la formació de coes en
el cromatograma).

6
Curs 2016-2017 BARCELÓ ADROVER, Joan

1.2.4. Cromatografia amb supressió iònica

El primer dels mètodes de supressió iònica es basa en la abans esmentada regulació del pH per
,
detecció de conductivitat dels analits i eliminar la conductivitat de fons. Aquesta conductivitat
de fons és responsable ibilitat del
detector, i malgrat la regulació de pH millora els resultats, existeix un altre mètode pel qual es
pot suprimir quasi completament
explicada, incloent en el sistema cromatogràfic una segona columna (inmediatament posterior a
i iònic diferent com a fase
estacionària. La selecció de la resina de la columna supressora es realitza per tal que els ions
-se aquests darrers retinguts i convertits a
espècies no iòniques per a no analit, mentre els ions analit

significativament, permetent-nos extreure dades més clares sobre aquest electròlit.

Il·lustració 4: Repr
resina de supressió aniònica (intercanviadora de cations), que elimina la conductivitat de fons procedent del KOH i
interferent en el primer cromatograma (sense supressió). Com a resultat, en el cromatograma conductimètric

1.3. romatograma
El mètode més comú per a eluir els reactius a través de la columna cromatogràfica consisteix en
inserir la mostra en la columna en condicions de fase mòbil que permetin la seva retenció

gradient salí creixent, gràcies al qual els contraions competeixen més pels lligands de les
resines, substituint els ions analit, que passen a eluir més fàcilment; els ions amb major força
ent per passes, segons la
qual es deixen eluir els ions en etapes de concentració salina constant i cada cop major.
Un segon mètode, menys comú i ja comentat, consisteix en anar aplicant canvis de pH a la fase
mòbil
quan aquest assoleixi el

aniònics.

7
 Curs 2016-2017 BARCELÓ ADROVER, Joan

El cromatograma és representat en base a les mesures dutes a terme pel detector, enfront al
A continuació es mostren alguns exemples explicatius.

Il·lustració 5. Cromatograma amperomètric (intensitat de corrent Il·lustració 6. Cromatograma conductimètric (conductància

actulosa.
com a eluent.

Il·lustració 7. Cromatograma UV- Il·lustració 8

diferents pHs.
El pH pot alterar la resolució del mètode. Els tres cromatogrames
superposats mostren la variació de pH de 6,5 a 8,5 quan es realitza una
elu

Co per anàlisi
espectofotomètrica (UV-vis) es pot representar de formes diferents; les dues anteriors mesuren
bància enfront als altres paràmetres
segona només enfront al volum de fase mòbil eluït). Una altra possibilitat, consistitia en la
mesura conductimètrica dels ana
carregades en el si de la dissolució.

8
Curs 2016-2017 BARCELÓ ADROVER, Joan

2. Instrumentació

Il·lustració 9: Representació del sistema de cromatografia iònica amb tots els seus elements.

rcanvi iònic pren com a base el sistema HPLC típic, pel que
respecta a elements de bombeig (a pressió regulable), separació (columnes amb una vida útil
i detecció
model HPLC es deu a que ambdós comparteixen una bona transferència màssica, volum mort
baix, i fases estacionària i mòbil adequades.
A continuació es comentarà cadascun dels components individualment:
1) Injector: Permet introduir la mostra a la columna a elevades pressions, formant una banda de
mostra el més petita possible (que ocupi, inicialment, el menor volum possible dins la

longitud de la secció del sistema situada entre l

mínim possible, per
2) Dissolvent
favorable per a la columna cromatogràfica
estrets i de major resolució possible.
3) Desgasificador del dissolvent: El correcte funcionament del sistema de bombeig requereix
El

9
Curs 2016-2017 BARCELÓ ADROVER, Joan

4) Bomba: e
no es produeixin
als teòrics i una pobre reproducibilitat del procés tant a nivell qualitatiu com quantitatiu. Les
bombes binàries fan possibles gradients ràpids i precisos, mentre que les quaternàries
permeten que els components de dues fases mòbils es mesclin de forma simultània.

ampli rang de pressions aplicades.

5) Filtre: Dissenyats per a filtrar la màxima quantitat de partícules sense pèrdues de fase mòbil
. Les
partícules retingudes en el filtre no arribaran, aleshores, a
analítica ni acumular-
la cromatografia resultant.
6) Intercanviador de calor de pre-columna/post-columna: La temperatura és un factor clau
esolució de pics cromatogràfics. Així,

post- cas de que a la columna analítica li succeixi una columna

de fons.
7) Columna de protecció:

partícules o impureses que puguin acabar accedint a la columna analítica. Es pot aconseguir
un protecció òptima situant en els extrems de la columna de protecció dues masses de gel de

8) Columna analítica: rminada mescla o

mostra. Per a la majoria de mètodes cromatogràfics, la separació es durà a terme gràcies a les
interaccions electrostàtiques entre els analits iònics arrosegats per la fase mòbil i els grups de
una columna cromatogràfica pot allargar-se fent ús de gel de
sílice pur, empaquetaments òptims i una bona corre
estacionària per a establir enllaços. El següent gràfic categoritza alguns dels tipus de
cromatografia iònica ja esmentats, segons el caràcter polar de les seves fases mòbil i
estacionària.

Il·lustració 2
tenen les fases estacionària i mòbil amb caràcter iònic, mentre que la de parells iònics té la fase estacionària amb
càracter polar i la de fase mòbil amb càracter apolar.

10
Curs 2016-2017 BARCELÓ ADROVER, Joan

9) Compartiment termostatitzat: columna

analítica,
finalitat de controlar el grau de difusió necessari per a assolir adientment la separació dels
analits. Els gradients tèrmics són eliminats al llarg de la columna, resultant en una major
eficàcia per a aquesta i temps de retenció més precisos.
10) Supressor electrolític: Pròpia de la cromatografia amb columna supressora, l
cromatografia iònica per a permetre determinats tipus de deteccions (com espectroscopia de
masses) pot fer-se implementant supressors iònics posteriors a la columna analítica. La

11) Detector: nitoritzar el pas de

components eluits a mesura que emergeixen de la columna. És depenent del paràmetre
mesurat pel detector, que l cromatogràfica és podrà classificar com a:
Conductimetria: temps o

Amperometria:

Coulombimetria: Mesura de la variació de càrrega requerida per convertir

ació diferent, enfront al temps o

Voltamperometria: Mesura de la diferència de potencial entre dos electrodes enfront al

Mètodes òptics per a una radiació UV-vis, fluorescència, o índex

de refracció,
Espectroscopia de masses:

cromatografia, com la líquida o de gasos.

A continuació, es diferencien cadascun dels mètodes exposats segons els seu grau de
selectivitat i sensibilitat.

Detector Selectivitat Sensitivitat

Índex de refracció Baixa 1-5 µg
Conductivitat Baixa 10-50 ng
UV/Visible Mitjana 0,5-1,0 ng
Electroquímic Elevada 50-500 pg
(coulombimetria,
conductimetria,
voltamperometria,
amperometria)
Fluorescència Elevada 10-100 pg
Espectroscopia de masses Elevada 10-100 pg

la resposta del detector.

11
Curs 2016-2017 BARCELÓ ADROVER, Joan

3. Aplicacions
Les aplicacions principals de la cromatografia iònica inclouen un rang molt ampli
la ciència, sobretot en el camp de Ciències de la S
i subseqüents exemples:

Tractamen :
o :

( sobre superfícies metàl·liques)

s i no

afinitat de les resines per a cations divalents permet que tengui lloc la reacció

o :
Es pren com a objectiu la substitució de tots cations metàl·lics i anions presents
per H+ i OH-, a fi de purificar-la el màxim possible
(eliminant impureses ionitzades)
catiònic i aniònic que contenguin ions H+ i OH-, respectivament, donant-se lloc
les reaccions següents;

La recombinació dels ions H+ i OH- resulta en molècules d H2O, i ara que els
ions contaminants han quedat enllaçats a les resines, es pot considerar que
l aigua es troba completament desmineralitzada, de salinitat quasi nul·la; els
ions que puguin haver-se alliberat de les resines constitueixen la fuga iònica.
Agroquímica:
o Determinacions de monoclorofenols i diclorofenols emprats com a agents

i sòl.
Biotecnologia:
o Purificació de pèptids naturals, recombinants, obtinguts per digestions
enzimàtiques o sintètics.
Industria del cement:
o Quantificació dels nivells de clorurs i sulfats presents en cement, els quals
poden marcar la qualitat del producte.
Química Clínica:
2+
o , Co2+, Mn2+...) en mostres de fluids
fisiològics.
Química Ambiental:
o

Anàlisis biològiques:
o Separació de mescles de proteïnes.
o Estudi composicional de mostres ds nucleics.

12
Curs 2016-2017 BARCELÓ ADROVER, Joan

liments:
o Separació de molècules amb propietats diferents en quant a estabilitat, polaritat
i acidesa, poguent-se controlar el pH en fase mòbil.
o Separació de múltiples vitamines en una sola anàlisi, amb una millor separació
de mostres amb UV que per mesures fluoromètriques.
o Detecció de sulfits en mostres de carn, essent responsables de provocar

Anàlisi de residus industrials:

o Detecció de formes iòniques de Sb, element de toxicitat semblant a la del As,
així com un acumulador biològic.
Tractament de petroli:
o
determinació de clorurs, fluorurs, bromurs, nitrats i sulfats.
Anàlisi farmacològica:
o Separació i
en presència de fenpiverini en dosis supositòries.
o
a dissolvents, catalitzadors o fàrmacs en nombroses síntesis de composts
orgànics.
o Pot determinar impureses en forma de dosis.
o
o La seva gran exactitud permet anàlisis molt reproduïbles, amb bons límits de
detecció i quantificació.

Producció de polímers
o
emprat en la producció de glicerina i polímers diversos.

ronyons i sistema nerviós central.

Producció energètica
o Les plantes de producció energètica requereixen la cromatografia iònica per a la
separació de cations inorgànics emprats com a additius que disminueixin els
2O.

13
Curs 2016-2017 BARCELÓ ADROVER, Joan

4. Bibliografia.

Douglas A.Skoog, Donald M.West, F.James Holerm, Stanley R.Crouch, Fundamentos

de Química Analítica, Novena Edición (2015).

Bibliografia virtual:
http://www.chromacademy.com/lms/sco111/theory_of_hplc_ion-chromatography.pdf
http://chem.libretexts.org/Textbook_Maps/Analytical_Chemistry_Textbook_Maps/Map
%3A_Analytical_Chemistry_2.0_(Harvey)/12_Chromatographic_and_Electrophoretic_
Methods/12.6%3A_Other_Forms_of_Liquid_Chromatography
http://www.bio-rad.com/es-es/applications-technologies/liquid-chromatography-
principles/ion-exchange-chromatography
https://www.separations.us.tosohbioscience.com/service--support/technical-
support/resource-center/principles-of-chromagraphy/ion-exchange
http://dardel.info/IX/IX_Intro_ES.html

14