LA

CROMATOGRAFIA
 LA CROMATOGRAFIA
• Tècnica de separació de mescles per a la identificació de
alguns components, basant-se en la diferent interacció
que tenen les molècules amb una determinada
substància.
• Permet identificar els components i la seua
concentració a la mescla.
• De forma general, consisteix en depositar una alíquota
de la mostra sobre un suport (fase estacionària) i
submergir el suport en un eluent adequat (fase mòbil).
 LA CROMATOGRAFIA
oEls diferents components de la mostra es van a
separar en funció de la seva distribució entre la fase
mòbil o eluent, que actua com portador de la
mescla, y una fase estacionaria (de gran superfície).
oUn compost que tingui més afinitat que altre per la
fase estacionaria avançarà més lentament a través
de la mateixa arrastrada per la fase mòbil, de la
mateixa forma, els components de la mescla amb
menor afinitat per la fase estacionaria es
desplaçaran amb més rapidesa.
 LA CROMATOGRAFIA
Així, la cromatografia presenta dues fases:
Fase mòbil: composta per un líquid o un
gas en el qual estan dissolts els soluts que es
van a separar.
Fase estacionària: que correspon a la
superfície a través de la qual va a passar la
fase mòbil. La fase estacionaria pot ser un
sòlid o un líquid immiscible amb la fase
mòbil. La fase estacionària, es pot col·locar
sobre un suport pla o en una columna.
 LA CROMATOGRAFIA
La separació cromatogràfica d’una mescla es basa en la distinta capacitat dels
seus components per ser arrastrats per la fase mòbil, en la qual són més o
menys solubles, a través de la fase estacionària, per lo tant tenen major o
menor afinitat.
El mecanisme pel qual es separen els components de la mostra, són diferents
en funció del tipus de cromatografia, a més aquest mecanisme potser mixt:
• Adsorció.
• Partició o de repartiment.
• Intercanvi iònic.
• Exclusió molecular.
• Afinitat.
 LA CROMATOGRAFIA
Hi ha, per tant, un moviment relatiu de cada substancia que
forma la mescla respecte a la fase mòbil que permet que:
• Una vegada finalitzada la cromatografia, cada substancia
quede separada.
• Que les distintes fraccions es puguen identificar, en funció de
les seves posicions relatives entre las substancies separades o
respecte a la posició d’una substancia patró.
• Quantificar, mitjançant espectrofotometria, fluorimetria,
espectrofotometria de masses, conductivitat elèctrica,…
• Concentrar per posteriors estudis.
 LA CROMATOGRAFIA
Podem realitzar la classificació de les tècniques cromatogràfiques
d’acord a:
• La naturalesa de la fase mòbil: líquida o gasosa, i de la fase
estacionària sòlida o líquida
• Els mecanismes físics de separació dels soluts entre las dues
fases: adsorció, partició, intercanvi iònic, exclusió molecular,
afinitat.
• Segons l’instrumental emprat: suports plans i en columna.
 CLASSIFICACIÓ DE LES TÈCNIQUES CROMATOGRÀFIQUES

LÍQUIDA (Fase mòbil) FLUIDS

GASOSA
SUPERCRÍTICS

FE: LÍQUIDA FE: SÓLIDA (Fase estacionaria) FE: SÒLIDA FE: LÍQUIDA

(Mecanisme)
Adsorció Partició
Partició Adsorció Adsorció Partició
(G/S) (G/L)
(L/L) (L/S) (L/S) (L/L )

C. DE GAS- C. DE GAS-
C.CAPA C. INTERCANVI C. EXCLUSIÓ
C. PAPER C. AFINITAT SÒLID LÍQUID
FINA IÒNIC MOLECULAR

C. DE GASOS

CROMATOGRAFÍA CROMATOGRAFÍA EN C. LÍQUIDA D’ALTA

(Suport) EFICÀCIA (HPLC)
PLANA COLUMNA
 CLASSIFICACIÓ DE LES TÈCNIQUES CROMATOGRÀFIQUES
Estat físic de Fase mòbil Líquida Per tant trobem cromatografies:
les fases Gasosa Líquid-líquid
Fase Líquida Líquid-sòlid
estacionària Sòlida Gas-líquid
Gas-sòlid
Mecanisme Adsorció Tendència del solut a ser retés en els punts actius d’un suport sòlid.
físic de Partició Es basa en la diferent solubilitat d’un solut entre dos fases líquides
separació de
soluts Intercanvi iònic Implica la unió electroestàtica de soluts iònics lliures a una fase sòlida
amb càrrega de signe oposat
Exclusió Es fonamenta en la diferència de grandària molecular de les
molecular substàncies a separar
Afinitat Es produeix una retenció específica de la partícula per
complementarietat química amb el suport.
Instrumental Cromatografia Cromatografia en paper El suport cromatogràfic és paper
utilitzat plana Cromatografia en capa fina Làmina inerta de vidre o plàstic
Cromatografia • Intercanvi iònic La fase estacionaria està en un
en columna • Exclusió molecular recipient en forma de columna
• Gas-líquid
• Gas-sòlid
CROMATOGRAFIA EN CAPA FINA CROMATOGRAFIA EN PAPER
CROMATOGRAFIA EN CAPA FINA CROMATOGRAFIA EN PAPER
APLICACIONS DE LA CROMATOGRAFIA EN CAPA FINA:
• Identificació de substàncies conegudes.
• Mesures semiquantitatives.
• Mesura de la puresa d’un compost.
• Separació de compostos per a posteriors anàlisis.

https://youtu.be/2OE91GORIro

CROMATOGRAFIA EN PAPER
CROMATOGRAFIA EN CAPA FINA
Rf és el factor de retard, que mesura la
mobilitat relativa de cada component
respecte al màxim possible, la distància
recorreguda pel front de fase mòbil. Component 1: Rf = a / D
Component 2: Rf = b / D
Component 3: Rf = c / D
 CROMATOGRAFIA EN COLUMNA

https://youtu.be/rHeH3cOm_nI
 CROMATOGRAFIA D’EXCLUSIÓ MOLECULAR
CROMATOGRAFIA PER AFINITAT CROMATOGRAFIA
D’INTERCANVI IÒNIC
 CROMATOGRAFIA DE ALTA
RESOLUCIÓ HPLC

CROMATÒGRAF DE LÍQUIDS https://youtu.be/QzySXjxkNlY

CROMATOGRAFIA DE GASOS
CROMATÒGRAF DE GASOS

https://youtu.be/H_99ORfJ818
CROMATOGRAMA
APLIACACIONS DE LA CROMATOGRAFÍA D’ALTA RESOLUCIÓ I LA
CROMATOGRAFÍA DE GASOS

⚫ Productes farmacèutics: antibiòtics, sedants, esteroides,

analgèsics.
⚫ Bioquímica: aminoàcids, proteïnes, carbohidrats, lípids.

⚫ Alimentació: edulcorants artificials, antioxidants, additius.

⚫ Contaminants: plaguicides, herbicides, fenols, PCBs.

⚫ Química forense: drogues, verins, alcohol en sang, narcòtics.

⚫ Medicina clínica: àcids biliars, metabòlits de drogues, extractes

d'orina, estrògens.
FI