Universitat de Barcelona

Secció de Química Física

Química Física I

Tema 5.2

Pressió osmòtica
de dissolucions

1
Tema 5.2 Índex

1. Fenomen de l’osmosi
2. Pressió osmòtica
3. Aplicacions
4. Osmosi inversa
5. Tonicitat de les cèl·lules

2
 5.2 Fenomen de l’osmosi

Membrana semipermeable: només deixa passar el dissolvent (H O)2

Exemples: paper de cel·lofana, membranes cel·lulars, acetat de cel·lulosa

el sentit espontani del flux ve

determinat per +
1 ( p, T )  1 ( p, T )

Osmosi: flux espontani de

dissolvent entre dues
dissolucions separades per una
membrana semipermeable

fins quan? quin és l’estat d’equilibri?

experiment osmòtic
3
 5.2 Fenomen de l’osmosi
… l’alçada de la
El volum de dissolució una
la dissolució pressió suficient
augmenta per aturar el flux.
fins que …

Pressió
osmòtica, π:
sobrepressió
que s’ha
d’aplicar a la
dissolució per
aturar el flux
osmòtic
Flux net de
dissolvent
cap a la
dissolució.

4
 5.2 Pressió osmòtica
• Experiment osmòtic:
– equilibri de fases:

– pel dissolvent:

on:

• Aleshores, de la condició d’equilibri de fases:

5
J. Claret, F. Mas, F. Sagués, Termodinàmica i Electroquímica, 2ona Ed. Llibres de l’Índex, Barcelona, 2003
 5.2 Pressió osmòtica
• Variació amb la pressió del dissolvent:

• Definint pressió osmòtica com la pressió d’equilibri osmòtic:

• Integrant entre les condicions de cada compartiment:

• Aproximació de fluid incompressible:

6
 5.2 Pressió osmòtica
• Aproximació de dissolució diluïda ideal:

• Aproximació ddi en molalitats. Eq. de Morse-Frazer (1905) :

– Suposem dissolució binària (c=2)

• Aproximació de ddi en molaritats. Eq. van’t Hoff (1866):

7
Aproximacions: van’t Hoff (Eq. 7.39); Morse-Frazer (Eq. 7.43); fluid incompressible i ddi (Eq. 7.41)

8
W. Moore, “Physical Chemistry”, 5ena Ed. Logman (London), 1972. Prentice-Hall (New Jersey, USA), reimp. 1974.
 9
J. Claret, F. Mas, F. Sagués, Termodinàmica i Electroquímica, 2ona Ed. Llibres de l’Índex, Barcelona, 2003
 5.2 Aplicacions: osmosi inversa

Purificació d’aigua: Osmosi inversa

(RO, Reverse Osmosis)
Aplicació de una pressió més gran que la
pressió osmòtica a la dissolució: el
dissolvent flueix cap al costat de la
membrana semipermeable on hi ha el
dissolvent (dissolució més diluïda).
S’ha invertit el flux osmòtic: és un procés
no espontani (forçat).
L’osmosi inversa és la base dels processos
més utilitzats per purificar (dessalinitzar)
aigua.
La pressió que s’ha d’aplicar depèn del
tipus d’aigua: per aigua de mar supera les
64 atm.
10
 5.2 Aplicacions: osmometria

Determinació de masses molars de soluts: osmometria

• Els valors de π poden ser grans:
per una dissolució 1M de sucre val 22.4 atm

• Per això, es pot utilitzar per determinar masses molars de molècules molt
grans, com polímers i biomolècules (proteïnes, ribonucleòtids, etc)

• Correcció del Virial:

11
 5.2 Diferència de pressió osmòtica en cèl·lules
• Per a membranes semipermeables:

• Tonicitat de les cèl·lules respecte a la dissolució exterior:

– Dissolució hipertònica:

– Dissolució hipotònica:

– Dissolució isotònica:

12
 5.2 Pressió osmòtica: Aplicacions
Transport a través de membranes biològiques:
Dissolucions isotòniques: dues dissolucions amb la mateixa pressió osmòtica
separades per una membrana semipermeable.
Dissolucions hipertònica (π gran) i hipotònica (π petita).

La membrana dels glòbuls vermells

de la sang són semipermeables
Hemolisis: en una dissolució
hipotònica, els glòbuls vermells
reben aigua del flux sanguini, i
s’inflen i rebenten.
Crenació: en una dissolució
hipertònica, els glòbuls
vermells perden aigua i
s’encongeixen.
Per evitar aquests dos efectes,
les dissolucions intravenoses
han de ser isotòniques. 13
5.2 Tonicitat de les cèl·lules

14
 5.2 Transport passiu en membranes cel·lulars

Transport a través de membranes biològiques: transport passiu

moltes membranes biològiques, entre elles les cel·lulars, es comporten

aproximadament com membranes semipermeables.

Exemples:

• contribució important al transport de nutrients a través de la membrana cel·lular:

les plantes bombegen aigua des de les arrels per osmosi.

• beure aigua de mar no treu la set: provoca la deshidratació dels teixits.

• la conservació d’aliments en sal i en sucre: els possibles bacteris moren al

deshidratar-se per osmosi.

15