LES MOLÈCULES DE LA

VIDA: UNITAT 1

BIOELEMENTS I BIOMOLÈCULES
INORGÀNIQUES
1. ELS ELEMENTS DE LA VIDA
■ Bioelements principals:
● C, H, O, N, P i S.
● Els quatre primers representen el 95% de la matèria viva.

■ Bioelements secundaris:
● Ca, Mg, Na, K i Cl.
● Representen el 2,5% del pes total de l’organisme.

■ Oligoelements:
● Mn, Fe, Co, Cu, Zn, B, F, Si, V, Cr, Ni, As, Se, Mo, Sn, I.
● Representen el 0,5% del pes de l’organisme.
Bioelements principals

■ Carboni, hidrogen i oxigen: presents a totes les biomolècules orgàniques.

■ Nitrogen: component fonamental de proteïnes, àcids nucleics, nucleòtids,
clorofil·la, hemoglobina i molt glúcids i lípids.
■ Sofre: present en cisteïna i metionina, també en vitamines, complex B i en el
coenzim A.
■ Fòsfor: part integral dels nucleòtids, coenzims (NAD+, NADP+), també forma
part en fosfolípids i dels fosfats.
Propietats físicoquímiques bioelements principals

■ Formen enllaços covalents entre ells.

■ Formen enllaços dobles i triples.
■ Enllaç covalent: estabilitat major quant menor massa atòmica.
■ Configuració tetraèdrica del carboni dona lloc a estereoisòmers.
■ Estabilitat enllaços carboni-carboni formant llargues cadenes lineals,
ramificades, anells, etc.
■ El carboni s’uneix amb altres elements químics formant nous grups funcionals.
(Imatge 1)
■ Els compostos formats per C, H, O i N dels organismes vius es troben en estat
reduït.
Imatge 1
Bioelements secundaris

■ Calci:
● Suposa aproximadament el 2% del total del pes de l’organisme.
● Carbonat càlcic (CaCO3).
● Forma iònica estabilitza estructures cel·lulars (fus mitòtic).
● Intervé en contracció muscular i coagulació de la sang.
■ Magnesi:
● Forma part de la clorofil·la.
● Actúa com a catalitzador amb enzims en reaccions químiques.
● Estabilitzador de ribosomes, membrana plasmàtica i àcids nucleics.
■ Sodi, potassi i clor:
● Ions dissolts en l’aigua.
● K i Na, transmissió de l’impuls nerviós.
● K regula obertura i tancament estomes.
Oligoelements
■ Formen part essencial d’alguna activitat fisiològica.
■ Tant el seu dèficit com el seu excés pot provocar greus trastorns en els
éssers vius.
■ Oligoelements universals: Mn, Fe, Co, Cu i Zn existeixen en tots els éssers
vius.
■ Ferro: síntesi de clorofil·la, transport electrònic a la respiració, fotosíntesi,
hemoglobina.
■ Manganés: activador d’enzims i fotosíntesi (fotòlisi de l’aigua).
■ Cobalt: vitamina B12 i microorganismes fixadors de nitrogen.

■ Zinc: component de polimerases de DNA i RNA, enzims redox.

■ Coure: forma part de la citocromooxidasa (transport electrons en la respiració).

■ Iode: síntesis de l’hormona tiroides.

■ Fluor: forma part de l’esmalt dentari i dels ossos.

■ Silici: resistencia al teixit conjuntiu, òxid de silici esqueles de gramínies i

equisets i closca de microorganismes (diatomees).
2. LES BIOMOLÈCULES
■ Agrupació de bioelements.
■ Anomenats antigament principis immediats (tècniques d’anàlisi física).
■ Classificació:
● Biomolècules inorgàniques:
○ Presents a la matèria inert.
○ Aigua, sals minerals, gasos.
● Biomolècules orgàniques:
○ Exclusives dels éssers vius.
○ Glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics.
3. L’AIGUA
■ La vida depèn de la presència d’aigua.
■ Component majoritari dels éssers vius.
■ Contingut en aigua cel·lular està en funció de l’activitat metabòlica.
■ El % varia al llarg de la vida.

Estructura molecular de l’aigua

■ Dos àtoms d’hidrogen i un d’oxigen (parells electrònics no enllaçants i molt
electronegatiu)
■ Dipol permanent.
■ Càrrega neutra.
■ Molècula plana tetraèdrica. (Imatge 2)
■ Forma ponts d’hidrogen (fins a quatre).
imatge 2
Propietats físicoquímiques de l’aigua: importància per a la vida
■ Densitat en estat sòlid:
● Màxima densitat als 4 ºC. A partir de 0 ºC disminueix bruscament.
● Aigua líquida: xarxa dinàmica, els ponts d’hidrogen es formen i destrueixen continuament.
● Aigua sòlida: 4 ponts d’hidrogen per molècula, estructura tridimensional cristalina.

■ Regulació de la temperatura:
● Elevada calor específica: 1 cal per 1 gram d’aigua, augment d’1 ºC.
● La calor s’empre en trencar ponts d’hidrogen, no en augmentar la velocitat de les molècules.
● Elevada calor de vaporització: 1 gram d’aigua de líquid a vapor requereix 58 calories.
● Regulador tèrmic global i per als éssers vius.
■ Capacitat dissolvent:
● Dissol la major part dels compostos iònics; subtàncies covalents polars (glúcids, alcohols,
cetones, amines i amides) i proteïnes amb grups polars o iònics.
● Els soluts disminueixen el punt de congelació i augmenten el d’ebullició i la pressió osmòtica.
● Substàncies amb grups polars però molta grandària molecular (cel·lulosa), retenen aigua però
no es dissolen (hidròfiles). Substàncies amb grups no polars hidròfobes.

■ Cohesió i tensió superficial:

● Elevada cohesió interna: degut als enllaços d’hidrogen.
● Cohesió i adhesió: fenòmen de la capil·laritat (tubs llenyosos).
● Cohesió: element estructural en cèl·lules i òrgans complexos.
● Elevada tensió superficial: dificulta trencar la superficie d’un líquid.
Funcions de l’aigua

■ Dissolvent.
■ Reactiu: Intervé en moltes reaccions químiques com per exemple la hidròlisi.
■ Transport.
■ Estructural: Molts organismes unicel·lulars mantenen la seva forma per la
pressió que exerceix l'aigua (pressió osmòtica).
■ Amortidor mecànic: Líquid que evita cops, rascades (Líquid sinovial,
cefaloraquidi, amniòtic…)
■ Termoregulador: elevada calor de vaportizació.
Dissociació de l’aigua

Producte iònic a 25 ºC
■ Segons el pH podem trobar:

○ dissolució neutra: pH = 7

○ dissolució àcida: pH < 7

○ dissolució bàsica o alcalina > 7

■ Al ser l’escala logarítimica:

○ pH = 3 significa que [H+] = 0,001 mol/litre

○ pH = 4 significa que [H+] = 0,0001 mol/litre

○ pH = 5 significa que [H+] = 0,00001 mol/litre

4. LES SALS MINERALS
■ Presents als organismes:
● Sòlides:
○ Carbonat càlcic: closca de gasteròpodes i bivalves, de corals i molts protozous.
○ Fosfat càlcic: materia mineral del ossos dels vertebrats.
● Dissoltes:
○ Intervenen en nombroses reaccions de l’organisme.
○ Contribueixen a regular el pH i l’equilibri osmòtic.
○ Destaquem:
➢ anions:

➢ cations:
Regulació del pH

■ Manteniment del pH constant als organismes (alteració de biomolècules i

reaccions químiques).
■ Sistemes tampó o amortidors del pH: àcids febles i bases conjugades.
■ Tampons més comuns:
● Tampó bicarbonat
○ pH proper a 7,4
○ líquids extracel·lulars
● Tampó fosfat
○ pH proper a 6,86
○ líquids intracel·lulars
Propietats de les dispersions

■ Els líquids presents als éssers vius són dispersions.

■ Tipus:
● Dissolucions veritables: partícules disperses de grandària inferior a 10-7 cm. Sals minerals,
sucres, aminoàcids.
● Dispersions col·loïdals: partícules disperses de grandària compresa entre 10-5 i 10-7 cm.
Substàncies orgàniques com proteïnes, àcids nucleics o polisacàrids. Gels-sols.
● Dispersions col·loïdals hidròfobes:
○ Partícules no afins a l’aigua.
○ Dispersions no estables.
○ Emulsions: greix de la llet estabilitzat per proteïnes.
■ Fenòmens relacionats amb el moviment de la fase dispersa:
● Difusió: les molècules es mouen des de les zones de major a menor concentració. Es pot
realitzar a través d’una membrana semipermeable (gasos i alguns nutrients).
● Diàlisi: permeabilitat selectiva a través d’una membrana semipermeable que permit solament el
pas de les partícules més menudes. Hemodiàlisi.
● Osmosi:
○ membrana semipermeable que permet el pas d’aigua però no de solut.
○ flux d’aigua de la dissolució diluïda a la concentrada.
○ pressió osmòtica.
○ hipertònica, hipotònica, isotòniques.
● Fenòmens osmòtics:

○ Vacúols dels protozous.

○ Venus atrapamosques.

○ Absorció per les arrels.