Bernat

Buil Ripoll HISTOLOGIA

SINAPSIS
La sinapsis és el procés a través del qual podem dur a terme les connexions
neuronals. Hi ha dos tipus de sinapsis:

SINAPSIS ELÈCTRICA
En aquest tipus de sinapsis no trobem cap neurotransmissor. És una sinapsis entre
les MP de dues neurones (normalment entre dendrites) adjacents.

Cada neurona té porus anomenats connexons que estan formats 6 connexines (del
es quals hi ha molts tipus diferents) que fan un moviment coordinat per
obrir/tancar el porus i permetre el pas de les corrents iòniques. Dos connexons
(un de cada neurona) formen una GAP junction.

És una sinapsis que pot ser bidireccional, que és directa (sense retard) i que es
dona degut a la continuïtat citoplasmàtica de dues neurona al tenir poca distància
de separació i tenir canals iònics comunicant els uns amb els altres.

La trobem només al SNC i té les funcions de sincronitzar diversos grups de
neurones per a que treballin en paral·lel. Sempre són excitadores és a dir, sempre
polaritzen.

SINAPSIS QUÍMICA
En aquest tipus de sinapsis s’allibera un
neurotransmissor. Es tracta d’una connexió on hi ha
certa separació entre la MP de les dues neurones, una
separació que s’anomena espai sinàptic. Es duen a
terme gràcies a vesícules que alliberen NT que seran
captats pels receptors d’una neurona postsinàptica. Per
tant hi ha un cert retard en la transmissió i és una
transmissió unidireccional.
Bernat Buil Ripoll

La sinapsis química és realitza gràcies a tres estructures:
ZONA PRESINÀPTICA
És la terminal azonal/sinàptica i els
elements més importants són:
• Mitocondris: aporten la energia
necessària per al transport vesicular
• Vesícules: són les que contenen
els NT. N’hi ha de dos tipus:
o Clares: contenen sobretot NT. Són
les primeres que s’alliberen
o Fosques: contenen una altra
família de NT i neuropèptids.
• Canals de Calci: s’obren al rebre
un potencial d’acció i permeten la fusió
de les vesícules amb la membrana.
• Centres/zones actives: són les
zones on hi ha la fusió de les vesícules
amb la MP. Són punts localitzats on hi ha
proteïnes de reconeixement.
També tenim altres elements com:
• Receptors presinàptics: regulen l’alliberació de NT i permeten que n’hi hagi
només la quantitat necessària. Al tenir afinitat pel NT, actuen sobre la quantitat de
fusió vesicular.
• Recaptadors: controlen la quantitat de NT a l’espai sinàptic

ESPAI SINÀPTIC: espai entre neurona presinàptica i postsinàptica. Format per fibres del
làmina basal i glicoproteïnes que tenen funció funcional i estructural per a establir una
separació física real entre neurones.

ZONA POSTSINÀPTICA
És la MP de la neurona a la qual se li transmeten els NT. Els elements més importants són:
• Receptors: el NT alliberat s’acobla a receptors els quals formaran un canvi de
potencial que pot ser:
o Hiperpolarització (negatiu): provocarà una inhibició. En funció del
o Despolarització (positiu): provocarà una excitació. receptor i els
Tipus de receptors postsinàptics: canals que s’activin
i no del NT
o IONOTRÒPICS: el receptors on s’uneix el NT és un canal iònic
o METABOTRÒPICS: el receptor on s’uneix el NT és una proteïna G.
De la mateixa manera que quasi tots els NTs poden
Altres elements són els enzims que degraden el NT excitar o inhibir, també poden tenir afinitat tant per
receptors ionotròpics com per receptors metabotròpics.










Bernat Buil Ripoll

TIPUS DE RECEPTORS: EXEMPLE DEL GLUTAMAT

AMPA

Tots dos ionotròpics Metabotròpics

CICLE VESICULAR




El cicle vesicular
descriu els processos a
través dels quals es van
fusionant, excitant i
endocitant vesícules de
manera cíclica.
És un procés molt ràpid
i altament regulat. A
més potencial d’acció
més canals de calci
s’obriran i més NT
s’alliberaran.


Té una sèrie de processos.
1. Síntesi del neurotransmissor i emmagatzament de vesícules generades per
l’endosoma (a la terminal axònica es sintetitzen els NT però al soma es
sintetitzen els enzims que permeten la síntesi dels NT, els quals viatjaran
per transport anterògrad fins la terminal axònica)

2. Arribada del potencial d’acció, el qual generarà una mobilització de les
vesícules de la zona de reserva cap a zones més pròximes als centre actius
degut a la obertura i l’entrada de Ca2+ a partir dels canals de Ca2+. (sistema
SNAP- SNARE, a través de proteïnes dependents de calci)

Bernat Buil Ripoll

3. Reconeixement i acoblament de les vesícules a la MP de la zona

presinàptica.

4. Fusió de les vesícules amb la MP i posterior exocitosi del contingut
vesicular (NT o neuromoduladors)

5. Unió dels NTs als receptors postsinàptics, provocant una apertura de canals
iònics activats per lligand (ja siguin ionotròpics o metabotròpics) permeten
l’entrada de fluxos de ions Na+ a favor de gradient.

6. Generació de corrents sinàptiques a la zona postsinàptica.

7. Endocitosi i reciclatge de vesícules Zona presinàptica / zona postsinàptica

TIPUS DE SINAPSIS QUÍMIQUES

• Sinapsis axo-dendrítica: la terminal axonal allibera NT a les dendrites
(són les més habituals)
• Sinapsis axo-somàtica: la terminal axonal està en contacte amb el soma.
Són relativament habituals.
• Sinapsis dendro-dendrítica: una dendrita fa de terminal axonal i contacte
amb una altra dendrita. És rara.
• Sinapsis axo-axònica: un axó fa de terminal axonal i contacta amb un altre
axó. És rara.


Les cèl·lules glials també
poden participar en les
sinapsis (sinapsis
tripartida)

Astròcits: apart de funció
estructural també poden aportar
suport iònic i nutritiu a les
neurones. Poden regular la quantitat
de NT en l’espai sinàptic, captant-lo i
reciclant-lo. A més a més són
importants reguladors de la
plasticitat sinàptica, poden formar
sinapsis.
Micròglies: apart de la seva funció
immunitària poden eliminar
connexions sinàptiques (no
patològic)