T3.

Transport de molècules a través de la membrana

1.Difusió simple i osmosi

La difusió simple és el moviment d’un solut a favor de gradient sense despesa d’energia.
Cal tenir en compte!→ La membrana és una barrera, la qual crea gradients
electroquímics = Energia potencial.
La velocitat de difusió segueix una cinètica lineal

Depèn de la mida, hidrofobicitat(+ ràpid pq la memb. te

naturalesa hidròfoba) i absència de càrrega (si té càrrega,
NO passa, EX: ions)

Osmosi
L’aigua es mou en el sentit contrari que els soluts.

2.Transport de ions i biomolècules

2.1.Principis del transport a través de la membrana
Transport passiu: A favor de gradient, transport actiu: en contra gradient (EX: H2O, no
te càrrega).
El gradient pot ser elèctric o químic. A les membranes hi ha un potencial de membrana,
on existeix una diferència de càrregues entre l’interior i l’exterior. (- interior, + exterior)
Tipus de proteïna de transport
a) Transportadores o permeases
Canvien la seva conformació, exposen el seu lloc d’unió d’una banda de la membrana a
l’altra.
❖ Moviment uniport: Transport a favor de gradient (transport passiu)

❖ Cotransport: Transport de dues molècules diferents.

Simport: = direcció de la molècula
Antiport: ≠direcció de molècules
T. passiu o bé transport actiu secundari (1 molè. passa a
favor de gradient, l’altra en contra.

b) Proteïnes de canal (TP)

Com una porta, s’obre i es tanca
c) Bombes o ATPases
Consumeixen energia, transporten contra gradient, son transport actiu primari.
2.2 Transport passiu = difusió facilitada
Transport a favor de gradient (sense consum d’energia) amb proteïnes (bidireccionals).
2.2.1 Transport passiu per permeases
↑selectives (cadascuna transporten una cosa; ex: sucres, nt...)
Uniport>Cotransport.
Característiques del transport:
 Vel↑
 Transport específic (competència)
 Cinètica enzimàtica→Vmax (saturació). +substrats que enzims
Estructura de les permeases:
Proteïna transportadora de glucosa (GLUT1).
*Regions marcades de la imatge (son en el que es diferencien).
EX: GLUT1= incorporació de glucosa en sang→eritròcits.
2.2.2.Transport passiu per proteïnes de canal
Tipus:
→ Unions comunicants(GAP). Comuniquen cèl·lules. Si estan oberts (es com si el
citoplasma fos 1).
→ Porines: Membrana externa Eubacteris gram - , mitocondris i cloroplasts
(làmina 𝛽)
→ Aquaporines: Eucariotes. Deixen passar aigua (passos transmembranals en
hèlix 𝛼) cel. ↑permeabilitat.
→ Canals iònics (Na+, K+, Ca2+, Cl-): En eucariotes i procariotes.

Característiques del transport:

▪ Vel ↑↑, permeabilitat transitòria (regulació)
▪ Cinètica enzimàtica→Vmax (saturació)
▪ Transport específic (competència)
L’obertura o tancament es donat pel potencial d’acció. Diferència de càrregues =
obertura.
O bé una molècula que s’uneixi i l’obri per un lligam extracel·lular o bé esta unit a la
proteïna.
En altres, l’estimulació mecànica; Vibració = obertura de la proteïna (EX: oïda).
Estructura dels canals iònics
Hi ha diferents tipus d’estructures. Al canal de K+, hi ha 4 prot. i a cada hèlix 𝛼 te aa.
Aquesta hèlix alfa es la que determina que s’obri el canal o no. (Els canals poden estar
oberts/tancats o inactivats). Els canals de Ca2+ i Na+, és 1 sola proteïna.
Canals iònics i potencials de membrana
Canals de fuga de potassi= sempre oberts.
Sortida neta de potassi del la cèl·lula cap a fora→potencial d’acció.
- Per compensar, Bomba Na+/K+, 1/3 de l’energia de la cèl·lula (ATP).

Impuls nerviós

Reacció que va a favor de gradient a través dels canals. (A les neurones el potencial de
membrana es de -70mV).
Neurotransmissor entra en contacte amb els canals de Na+ i aquest passa a favor seu,
cap a dins de la cèl·lula. Al entrar sodi (càrrega +) el potencial de la membrana es
redueix -70mV ~ -40mV. Els canals regulats per voltatge de Na+ s’obren, per tant
entra encara més sodi. →Despolarització (canvi de càrregues fora/dins).
Després actua el segment inactivador, tancant els canals de sodi. Això provoca
l’obertura dels canals de K+ regulats per voltatge, aleshores surt molt més potassi.
Passa de ser positiu a ser negatiu, i encara es pot tornar més negatiu que abans, es la
Repolarització.
Potencial llindar: obre els canals regulats per voltatge.
Hèlix 𝛼 que es desplaça i obre el canal, després el fragment inactivador
es fica al forat i l’inactiva.
Estat inactiu: necessari pq vagi en la = direcció sempre. Els canals oberts no es poden
tornar a obrir, no pot tornar enrere.
Senyal elèctric→Senyal químic→Impuls nerviós.

Contracció muscular:
Terminal de neurona alliberen neurotransmissors (vesícules plenes), fusió de
membranes (Ca2+, provoca la fusió, 2n missatger).
Entra calci a la cèl·lula per voltatge (despolarització) s’obre els canals de calci. Les
vesícules es fusionen i s’alliberen els neurotransmissors (EX: acetilcolina) → obre els
canals de sodi, la membrana del múscul es despolaritza i altre cop.
El reticle endoplasmàtic de les cèl·lules musculars s’anomena→ Reticle sarcoplasmàtic.
(Túbuls T de la memb plasmàtica i la memb del reticle estan tocant)
Túbuls T + canals de calci que connecten les membranes (plasmàtica i RS) quan arriba
la despolarització els canals de calci s’obren i el Ca2+ entra al citosol.

2.3.Transport actiu
Una molècula passa a través de la membrana en contra gradient. Cal energia directa
o indirecta (TA primari i secundari). Transport selectiu (competència i saturació).
2.3.1.Transport actiu primari o directe
Les proteïnes que gasten ATP→ ATPases o bombes. 1 ATP = 1 molè en contra gradient.
Tipus de bombes:
▪ Bombes tipus T: El seu funcionament depèn del seu estat (fosforilades). 2𝛼 i 2𝛽,
tetramèriques. Porten ions diversos.
▪ Bombes tipus V: Descobertes als vacúols. Estan als endosomes i lisosomes.
Porten només protons. Son + complexes amb + subunitats
▪ Bombes tipus F: També transporten protons, estructura similar, però el seu
funcionament es oposat. Porten protons a favor de gradient→generen energia.
▪ Bombes tipus ABC: Porten molècules més grans.
Bomba Na+, k+
Bomba de tipus P. Es troba a la MP de les cèl·lules animals. Consumeix ~ 33% d’ATP de
la cèl·lula. (3 Na+ - 2 K+ = 5 llocs d’unió).

Té dos conformacions, E1: Agafa ATP i només els llocs d’unió del Na+ és d’alta afinitat,
els del K+ son de baixa afinitat. En la unió del sodi, l’ATP s’hidrolitza i el P, va a parar a la
propera proteïna i es fosforila→ Canvi a conformació E2.
E2→ K+ te alta afinitat i el Na+ te baixa afinitat. El sodi s’allibera i s’uneix el potassi i
provoca que el P es desenganxi→ es desfosforila→ passa altre cop a E1.
Funcions:
→ Estabilització balanç osmòtic en cels. animals. (redueix el balanç, surt 3, entren
2 = -1). Electrogènica.
→ Manté el potencial de membrana
→ Control d’altres sistemes de transport secundari (permeases)
Bomba de Ca2+
Bomba tipus P. A la MP i RE (euca) i RS (cels musculars)
- Revertiment de l’increment de calci. El treu fora en contra gradient. També la memb
del RS el fica dins (reserva), per eliminar-lo del citosol de la cèl·lula.
E1 (expressa lloc d’unió del Ca2+)→ S’enganxa el P→ E2 (poca afinitat pel Ca2+)

ATP Es desprèn el fòsfor

Alta afinitat pel Ca2+

Bomba H+
Bomba tipus P i tipus V→exclusivament de protons.
Transport de protons en contra gradient= acidificació dels lisosomes/endosomes →
permet el funcionament de les (hidrolases àcides). Com? – Eliminen els protons de la
cèl·lula (resultat de processos metabòlics), perquè es mantingui el pH neutre al citosol
de la cèl·lula.
A la membrana dels vacúols hi ha bombes tipus P (bomba de protons). Regulen
mecanismes de transport actiu secundari (bacteris, fongs i vegetals).
Bombes tipus ABC:
Proteïna MDR1
Proporciona resistència a antibiòtics. Consta de dos dominis transmembranals (mateix
pèptid multipàs), es troba a la MP en cèl·lules del fetge (fabrica bilis), intestí i ronyons
(eliminació de toxines endògenes).
2 models:
 Model filapasa: (Uneix ATP), transloca la substància tòxica de monocapa
externa cap a l’exterior.
 Model bomba: unió de la toxina a la bomba + ATP= hidròlisi= toxina cap a
l’exterior de la cèl·lula.

Els medicaments o tractaments, son expulsats.

En les cèl·lules tumorals (poden acumular la mutació)
pot provocar una sobreexpressió de la proteïna MDR1.

2.3.2.Transport actiu secundari o indirecte

Cotransport mediat per permeases (cotransportadores)→Una molècula passa a favor
de gradient i l’altra en contra.
Aquest transport secundari o indirecte, el consum d’energia no es directe (ATP).
Necessitarà un gradient que aquest potser si necessitarà ATP. Però no directament.
S’utilitzen unes molècules a favor de gradient per fer passar altres en contra gradient.
A favor el Na+ o protons. (“obre la porta el Na+ per altres soluts”).
EX:
Simport Na+-glucosa
= sentit. El sodi entra a favor de gradient, per fer passar una glucosa en contra
gradient. Memb apical.
La proteïna GLUT, fa el pas contrari, a la membrana vasolateral.

Antiport Na+- Ca2+

Ajuda a la bomba de calci. Ex: En les contraccions del cor, entra el calci, i aquestes
permeases + la bomba de Ca2+, treuen el calci cap a fora.
Antiport Na+- H+

Bomba Na+- K+: Manté el gradient de sodi per aquestes permeases que fan entrar el sodi
a la cèl·lula i aquesta bomba els treu.
La bomba sodi-potassi gasta ATP, permeases gasten gradient.
Aquesta bomba es el control de transport secundari en cèl·lules animals.
En vegetals→ Bomba P (bomba de protons).
Animals→ Sodi
Vegetals→ Protons