PRÀCTIQUES DE POTENCIAL D’ACCIÓ I DE SIMNEURON

Versió adaptada arran de l’atac informàtic

Com a conseqüència de l’atac informàtic, no és possible fer la pràctica de Simneuron a les aules
d’informàtica, on està instal·lat el programa. Per suplir aquesta mancança, hem adaptat les
pràctiques de potencial d’acció i de Simneuron, fent una única pràctica que durarà dues sessions.

En tots els casos heu d’imaginar que esteu en un laboratori i que podeu aplicar estímuls a una
neurona, modificar les concentracions d’ions, aplicar toxines, etc, per tal d’estudiar en quines
condicions es produeixen potencials d’acció i si aquests queden alterats.
1. Estímul llindar

En color blau pots veure el canvi en el potencial de membrana que genera un estímul de 3 μA
d’intensitat, en color vermell un de 7 μA i en color verd un de 8 μA

a) Com s’anomena el tipus de

canvi de potencial de membrana
que s’observa en cada cas?
3- petita despolarització, pot local
7- petita despolarització, pot local
8- potencial d’acció

b) Quin és l’estímul llindar? El de 8

μA és l’estimul llindar ja que
desencadena un potencial d’acció
en la neurona.
2. Bases iòniques del potencial d’acció

2.1. En aquest experiment apliquem a la neurona un estímul llindar i observem els canvis que veus
en els gràfics.

a) Descriu els canvis que es produeixen en:

- el potencial de membrana: al arribar un estímul llindar, es produeix una despolarització fins
arribar al llindar de descàrrega, es produeix una despolarització, s'obren canals de Na+ controlats
per voltatge i com Na+ té tendència a entrar, entra en grans quantitats i disminueix la negativitat
interna fins arribar aproximadament als 40mv, seguidament els canals de Na+ controlats per
voltatge es tanquen per inactivació i s’obren canals de K+ controlats per voltatge i al tornar a ser
l’ió més difusible determinarà el potencial de membrana, per tant es repolaritza la membrana , K
té tendència a sortir per aconseguir el seu equilibri i augmentarà la negativitat interna fins que es
produeix una hiperpolarització (-80mv), els canals de K controlats per voltatge es tanquen i la
neurona torna a estar en repòs (-70mv). (mirar fases i explicar millor)

- les conductàncies (permeabilitat de la membrana): a l’inici quan arriba l’estímul llindar s'obren
canals de Na+ controlats per voltatge, per tant Na+ té més conductància, després els canals de
Na+ controlats per voltatge es tanquen per inactivació i s’obren canals de K+ controlats per
voltatge i per tant K+ té més conductància i la de Na+ disminueix. Finalment es tanquen els canals
de K+ controlats per voltatge i perd conductància.

- els corrents iònics (moviments d’ions a través de la membrana): a l’inici hi ha una gran entrada
d’ions de Na+ ja que sobren els canals de Na+ controlats per voltatge (és del que n’hi ha més de
controlats per voltatge), en el moment que s’obren els canals de K+ controlats per voltatge K+ surt
cap al líquid extracel·lular en grans quantitats també ja que té tendència a sortir per les forces
electroquímiques (les dues; elèctrica i química).
b) Relaciona (causa-efecte) els canvis que has descrit a la pregunta anterior:
no entenc, un besito <3
Arriba un estímul llindar, hi ha una despolarització que arriba al llindar de descàrrega i s’obren els
canals de Na+ controlats per voltatge, per tant es desencadena el potencial d’acció. Entra Na+ en
grans quantitats fins un punt on es tanquen de forma inactiva els canals de Na+i es comencen a
obrir els canals de K+ controlats per voltatge. Disminuirà l’entrada de Na+ i va augmentant la
sortida de K+ (responsable que es repolaritzi la membrana). Els canals de K+ controlats per
voltatge triguena tancarse i K+ encara té tendència a sortir per arribar al seu pot eq i es produeix
l’hiperpolarització, es tanquen els canals de K+ controlats per voltatge i els pocs canals de Na+ que
hi ha oberts aconsegueixen que es torni al potencial de repòs.

2.2. En aquest experiment apliquem tetrodoxina (TTX), una substància que impedeix l’obertura
dels canals de sodi controlats per voltatge, i apliquem l’estímul llindar. Observem els següents
canvis:

a) Per què no hi ha potencial d’acció? No es produeix el potencial d’acció perque al no obrir-se els
canals de Na+ i per tant Na+ té tendència a entrar però no pot. Es produirà un potencial local.

b) Per què no s’obren els canals de potassi controlats per voltatge? Perque al no produir-se una
despolarització no s’arriba al valor necessari (aprox +40 on quan es produeix potencial d’acció, els
canals de Na+ es tanquen per activació i s¡obren els canals de K+ controlats per voltatge) perque
s’obrin els canals de K+ controlats per voltatge.
2.3 En aquest experiment, en color verd tens el potencial d’acció en condicions normals, en color
blau el potencial d’acció quan augmentem la concentració externa de sodi i en color vermell quan
la disminuïm.

a) Quin és principal canvi

que s’observa en el
potencial d’acció?
Observem que quan
augmenta la concentració
de Na+ el pic és més gran i
quan disminueix és més
petit (valor més alt o més
baix)

b) Per què es produeix

aquest canvi? Perque un
augment de la
concentració externa de
sodi augmenten, canvia el
seu pot eq (més +) té
encara més tendència a
entrar llavors arriba a un
valor més elevat i quan es
disminueix Na té menys
tendència a entrar per les
forces químiques.

Conclusions exercicis 2.2 i 2.3:

- De què depèn l’inici de la fase de despolarització? De que l’estímul llindar produeixi un llindar de
descàrrega i l’obertura dels canals de Na+ i l’entrada de molts ions de Na+ a l’interior.

- De què depèn el pic màxim del potencial d’acció? Com més concentració hi ha a l’exterior de
sodi, més tendència a entrar i més positiu és el seu pot eq, ja que és l’ió més difusible en aquest
moment, determinarà el valor del potencial de membrana.
2.4. En aquest experiment apliquem una substància que no permet el tancament dels canals de
sodi controlats per voltatge (veratridina) mentre apliquem un estímul llindar. Aquest són els canvis
que s’observen:

a) Com es modifica el potencial d’acció?

Es produeix la despolarització, arriba al valor màxim, i disminueix però molt poc, no es produeix la
repolarització.

b) Per què es produeix aquesta modificació?

Perque al arribar al pic, en condicions normals es tancarien de forma inactiva els canals de Na+ i
s’obririen els canals de K controlats per voltatge. Ja que els canals de Na no es poden tancar i
només s’obren els canals de K controlats per voltatge, disminueix la positivitat interna però molt
poc perque Na segueix sent l’ió més difusible i per tant determina el valor del pot de membrana.
(K+ no contrarresta entrada Na+)

c) Per què no es tanquen els canals de potassi controlats per voltatge? Perque els canals de K
controlats per voltatge es tanquen quan arriben a un valor semblant al pot de repòs.
2.5. En aquest experiment aplicarem una substància que bloqueja l’obertura dels canals de potassi
controlats per voltatge (el tetraetilamoni, TEA) mentre apliquem un estímul llindar. Els canvis que
s’observen són els següents.

a) Com s’ha modificat el potencial d’acció?

S’ha produit la despolarització i ha arribat al seu valor màxim, i disminueix la positivitat interna
lentament (repolarització molt lenta).

b) Per què? Perque els canals de Na+ controlats per voltatge es comencen a tancar per inactivació
i Na+ comença a perdre permeabilitat i deixa de ser l’ió més difusible ja que els canals oberts són
els passius i n’hi ha molt pocs de Na i molts de K, K tornaria a ser l’ió més difusible.
2.6. En aquest experiment en color verd tens el potencial d’acció en condicions normals, en color
blau el potencial d’acció quan augmentem la concentració externa de potassi i en color vermell
quan la disminuïm.
a) Quin és principal canvi
que s’observa en el
potencial d’acció? Si
augmenta la
concentració de K, es
produeix una
hiperpolarització més
gran i el mateix a la
inversa, si disminuim la
concentració de K es
produirà una
hiperpolarització més
petita.

b) Per què es produeix aquest canvi? Perque quan es produeix la repolarització, els canals de Na+
es tanquen per inactivació i els canals de K+ controlats per voltatge s’obren, com més
concentració, disminueix la negativitat del pot eq K, K té menys tendència a sortir i hi ha una
hiperpolarització més petita, el mateix a la inversa (- concentració, +tendència a sortir,
hiperpolarització + gran).

Conclusions exercicis 2.4, 2.5 i 2.6:

- De què depèn la fase de repolarització?

Del tancanment per inactivació dels canals controlats per voltatge de Na+ i l’obertura de canals
controlats per voltatge de K+.
- De què depèn el punt màxim de la hiperpolarització? Depen de K, del seu potencial d’equilibri
que varia amb la concentració, com més ions de K, menys tendència a sortir, menys
hiperpolarització i un valor més alt.
3. Període refractari
3.1. A continuació pots veure el resultat de tres experiments en què s’apliquen dos estímuls
assenyalats amb dues fletxes vermelles (la llargada de les fletxes representa la intensitat de
l’estímul aplicat)

a) Per què en el segon experiment no es veu un segon potencial d’acció?

Perque es troba en el període refractari absolut, els canals de Na+ controlats per voltatge es
troben tancats per inactivitat i no es pot produir PA.

b) Per què en tercer experiment torna a aparèixer el potencial d’acció?

Perque es troba en el període refractari relatiu i al aplicar-se un estímul suprallindar es produeix
PA. Molts canals de Na+ controlats per volatge es troben tancants normal i no inactivats com a
l’absolut. I perque la membrana està hiperpolaritzada-
4. Conducció del potencial d’acció

A causa d’una malaltia desmielinitzant una part de l’axó del dibuix ha quedat desproveït de
mielina.

4.1. Quin canvi en el potencial de membrana creus que s’observarà ens els punts A, B, C i D en
l’axó “normal” si apliquem un estímul llindar en el punt A?
En l’axó normal s’aplica un estímul llindar a A, es produirà un PA que s’anirà propagant pels
internodes amb corrents locals (que es van debilitant amb la distància) fins arribar a un node de
Ranvier i el corrent local produeix una despolarització que arriba al llindar de descàrrega i es
desencadena PA, i així seguidament dona lloc a un altre corrent local fins arribar a C i es produeixi
PA, després corrent local i PA a D. Es propaga cap a les dues direccions però el que torna cap a
l’esquerra no produeix PA perquè està en període refrectari.

4.2. Quin canvi en el potencial de membrana creus que s’observarà ens els punts A, B, C i D en
l’axó desmielinitzat si apliquem un estímul llindar en el punt A?

En l’axó s’aplica un estímul llindar a A, es produirà un PA que s’anirà propagant pels internodes
amb corrents locals (que es van debilitant amb la distància) fins arribar a un node de Ranvier i el
corrent local produeix una despolarització que arriba al llindar de descàrrega i es desencadena PA.
Poden passar dues coses:
1) Amb el temps, els canals de Na controlats per voltatge es podrien redistribuir al llarg del
segment de l’axó no mielinitzat i s’anirien produint PA com si fos una membrana
amielínica. La conducció serà més lenta i això afectarà a la velocitat de processament de la
informació, es podrà conduir PA. Això explica en part les recuperacions parcials que hi ha
en aquestes malalties, va per brots (ex: escleròsi múltiple).
2) Això provoca un corrent local que es debilita amb la distància i al no transportar-se per
l’internode i al no haver mielina i tenir contacte amb el líquid extracel·lular no arribarà un
estímul amb suficient potència que arribi a l’estímul llindar a D. en els internodes no hi ha
canals de Na+ controlats per voltatge o n’hi ha molt pocs, però en la part de l’axó no
mielinitzat sí que n’hi ha i el corrent local anirà perdent intensitat, alguns ions es perdran
pel camí a través de la membrana. Això passaria en una neurona que normalment té
mielina.
5. Preguntes breus

4.1. Com canviaria el potencial d’acció si la membrana no tingués canals passius de sodi?
No afectaria gairebé res ja que normalment ja hi ha molt pocs canals passius de Na+ i prèviament
ja estaven oberts en PA, afectaria al potencial de repòs.

4.2. Com canviaria el potencial d’acció si un cop iniciat el mateix bloquegem els canals passiu de
potassi?
Que la fase de repolarització seria més lenta, ja que hi hacanals passius de K però hi hauria els
canals de K controlats per voltatge que s’obririen. Seria més lenta si es bloquegessin els canals de
K controlats per voltatge, perque hi a ha més canals de K controlats per voltatge que de passius.
La hiperpolarització seria menys negativa.

4.3. Com canviaria el potencial d’acció si bloquegem la bomba de sodi-potassi?

La bomba sodi-potassi no actua durant el potencial d’acció, actua després. Per tant no canviaria.