Solucions Pràctiques Acústica

Práctica 1
1 Quants graus equivalen pi/6 radiants? 30
5 Quants graus equivalen 2*pi radiants? 360
6 Quants graus equivalen pi radiants? 180
7 Calcula el cos0º (posa 3 decimals) 1.000
11Calcula el cos90º (posa 3 decimals) 0.000
12 Calcula el sin0º (posa 3 decimals) 0.000
17 Calcula el cos(pi/6) radiants (posa 3 decimals) 0.866
21 Calcula el sin(pi/6) radiants (posa 3 decimals) 0.500
25 Com evoluciona la funció cosinus al passar de 90º a 180º? Decrementa de 0 a -1
26 Com evoluciona la funció sinus al passar de 90º a 180º? Decrementa de 1 a 0
27 Com evoluciona la funció cosinus al passar de 180º a 270º? Incrementa de -1 a 0
28 Com evoluciona la funció sinus al passar de 180º a 270º? Decrementa de 0 a -1
29 Fent servir les eines de Zoom, visualitza un periode sencer a la pantalla. Amb l'ajut de les
indicacions temporals a l'eix de les abcisses de la gràfica, anota't en un paper el temps d'inici i el
temps final. Calcula el període T com la diferència del temps final i el temps d'inici, en segons, i
anota'l a la pràctica. Posa 3 decimals. 0.010
30 Calcula el valor de la freqüència en Hz (recorda que f=1/T) (escriu-la sense decimals) 110
31 Torna a obrir l’Expression Evaluator, canvia la freqüència per un valor més elevat, i torna a
generar el senyal sinusoidal. Quina característica sonora estem variant?
La nota. El so és més agut.
32 Torna a obrir l’Expression Evaluator, canvia la amplitud A per un valor més petit, i torna a
generar el senyal sinusoidal. Quina característica sonora estem variant?
La intensitat. El so és mes fluix
33 Escolta els dos senyals (el generat amb el sinus i el generat amb el cosinus). Notes alguna
diferència acústica?
Només se sent que l’atac del cosinus fa un click mentra que el sinus és suau.
A banda del click en el cosinus, sonen idèntics.
34 Visualitza els dos senyals (el generat amb el sinus i el generat amb el cosinus). Veus alguna
diferència?
Són iguals, però el cosinus està desplaçat a l’esquerra 90º respecte al sinus.
Son iguals, pero el sinus está desplaçat a la dreta pi/2 radiants respecte al cosinus.
Son iguals, pero el sinus esta desplaçat a la dreta 90º respecte al cosinus.
PRÁCTICA 2
Primera part: Moviment Harmònic Simple (M.H.S.)
Obre Firefox (o bé qualsevol navegador amb un plug-in de Java) i navega a l'applet Java:
http://lectureonline.cl.msu.edu/~mmp/kap13/cd361a.htm
Aquest applet és una animació d'un oscil·lador tipus massa/molla que fa un moviment harmònic
simple (M.H.S.).
Posa la massa a 5 kg i la constant de la molla a 50 N/m. Posa l'oscil·lador en marxa fent un clic
sobre el botó "Start". Deixa'l funcionar fins que s'apagui.
Question1
Punts: 1
Sense fer un clic sobre "Reset", redueix la massa al mig (2,5 kg). Deixa'l funcionar una altra
vegada fins que s'apagui. Com ha canviat la freqüència?
Trieu una resposta.
a. cap canvi
b. més lenta
c. més ràpida
Correcta
Punts d'aquesta tramesa: 1/1.
Question2
Punts: 1
Ara dobla la massa original (10 kg): Com és la freqüència comparada amb la de 5 kg (l’original)?
Trieu una resposta.
a. més lenta
b. més ràpida
c. cap canvi
Correcta
Question3
Punts: 1
Ara fes un clic sobre el botó "Reset". Torna la massa a 5 kg, i deixa'l funcionar fins que s'apagui.
Redueix la força a la meitat (25 N/m). Com ha canviat la freqüència?
Trieu una resposta.
a. més ràpida
b. cap canvi
c. més lenta
Correcta
Question4
Punts: 1
Ara puja la força fins 100 N/m, el dobla del valor original. Com és la freqüència comparada amb la
freqüència amb 50 N/m?
Trieu una resposta.
a. més lenta
b. cap canvi
c. més ràpida
Correcta
Question5
Punts: 1
Fes clic sobre el botó "Reset". Posa la força a 50 N/m i la massa a 10 kg i deixa'l córrer fins que
s'apagui. Sense fer “Reset”, redueix la massa a 5 kg i la força a 25 N/m. Deixa'l funcionar. Quina és
la relació entre les dues freqüències?
Trieu una resposta.
a. són una mica diferents
b. són molt diferents
c. són exactament iguals

Correcta
Question6
Punts: 1
Fes clic sobre el botó "Reset". Posa la força a 50 N/m i la massa a 5 kg i deixa'l funcionar. Ara
augmenta la massa a 10 kg i la força a 100 N/m. Deixa'l córrer. Quina és la relació entre les dues
freqüències?
Trieu una resposta.
a. són exactament iguals
b. són molt diferents
c. són una mica diferents

Correcta
Question7
Punts: 1
Basat en tot el que has observat, tria la resposta correcte: per mantenir la mateixa freqüència, els
canvis en la massa i els canvis en la força haurien de ser...
Trieu una resposta.
a. proporcionals a l’arrel quadrada
b. inversament proporcionals
c. proporcionals
d. inversament proporcionals a l’arrel quadrada

Correcta
Question8
Punts: 1
Sense provar-ho, contesta la pregunta: si comencem amb una massa de 3 kg i una força de
10N/m, i si es multiplica la massa per tres (9 kg), quina força seria necessari per mantenir la
mateixa freqüència?
Trieu una resposta.
a. 27 N/m
b. 15 N/m
c. 45 N/m
d. 18 N/m
e. 30 N/m
Correcta
Question9
Prova la teva resposta. Posa la massa a 3 kg i la força a 10 N/m. Deixa'l funcionar fins que
s'apagui. Sense fer "reset", augmenta la massa a 9 kg i la força al valor que has pensat. La realitat
quadra amb la teva teoria?
Trieu una resposta.
a. No
b. Sí
Segona part: Moviment oscil·latori esmorteït
http://www.lon-capa.org/~mmp/applist/damped/d.htm
Aquesta animació funciona de la mateixa manera que l'altra, excepte que s’afegeix un factor
d'amortiment(b).
Comença amb una força màxima (k = 84 N/m) i una massa d’1 kg. Posa el factor d'amortiment a 0
kg/s (cap pèrdua d'energia). Deixa'l funcionar fins que s'apagui. Exactament com abans, la massa
continuaria oscil·lant perpètuament sense cap reducció d'amplitud.
En tots els següents casos, pots fer clic sobre "stop" en el moment que l'amplitud arriba a zero,
però no facis "reset" fins que es demani.
Question10
Punts: 1
Ara fes "reset". Amb els mateixos valors de força i massa com abans (k= 84 i m = 1), posa
l'amortiment a 4 kg/s. Deixa'l funcionar. Aproximadament quant de temps ha passat quan
l'amplitud ha arribat a zero?
Trieu una resposta.
a. 5 segons
b. 2,5 segons
c. 10 segons
d. 1 segon
e. 1,5 segons
Correcta
Question11
Punts: 1
Redueix el factor d'amortiment a la meitat (b = 2 kg/s). No facis reset. Deixa'l funcionar. Quant de
temps ha passat quan l'amplitud ha arribat a zero?
Trieu una resposta.
a. 10 segons
b. 2,5 segons
c. 2 segons
d. 1 segon
e. 5 segons
Correcta
Question12
Punts: 1
Finalment, redueix l'amortiment per 2 una última vegada (b = 1 kg/s). Deixa'l funcionar. Quant de
temps ha passat quan l'amplitud ha arribat a zero?
Trieu una resposta.
a. 2,5 segons
b. 10 segons
c. 1 segon
d. 5 segons
e. 2 segons
Correcta
Question13
Punts: 1
Quina relació hi ha entre canvis d'amortiment i canvis de temps d'oscil·lació?
Trieu una resposta.
a. són proporcionals a l’arrel quadrada
b. són inversament proporcionals a l’arrel quadrada
c. són inversament proporcionals
d. són proporcionals
Correcta
Ara fes "reset". Posa l'amortiment a 4 kg/s, la massa 5 kg, i la força a 5 N/m. Deixa'l funcionar.
Sense fer "reset", augmenta la força al doble (k = 10 N/m). Deixa'l funcionar. Augmenta la força
una altra vegada multiplicant-la per 2 (20 N/m). Deixa'l funcionar.Continua així, augmentant la
força a 40 N/m i finalment a 80 N/m. Cada vegada que la força s'augmenta per un factor de 2, què
passa amb:
Question14
Punts: 1
la freqüència?
Trieu una resposta.
a. és la mateixa
b. és més baixa
c. és més aguda
Correcta
Question15
Punts: 1
temps fins que s’apaga?
Trieu una resposta.
a. és la meitat
b. és la mateixa
c. és el doble
Correcta
Finalment, redueix la força al mínim d’1 N/m. Ara què passa amb:
Question16
Punts: 1
la freqüència?
Trieu una resposta.
a. és més aguda
b. és més baixa
c. no podem parlar d’una freqüència per què l’oscil·lador està totalment

amortit abans que hagi fet cap volta
d. és la mateixa
Correcta
Question17
Punts: 1
Trieu una resposta.
a. és la meitat
b. és la mateixa
c. és el doble
Correcta
Ara fes "reset". Posa la força a k = 40 N/m, la massa a m = 1 kg, i l'amortiment a b = 4 kg/s.
Deixa'l funcionar. Sense fer “reset”, continua augmentant la massa multiplicant-la cada vegada
per 2, és a dir, m = 2 kg, 4 kg i finalment 8 kg. Cada vegada que la massa s'augmenta per un
factor de 2, què passa amb:
Question18
Punts: 1
la freqüència?
Trieu una resposta.
a. és més baixa
b. és més aguda
c. és la mateixa
Correcta
Question19
Punts: 1
Trieu una resposta.
a. és la mateixa
b. és la meitat
c. és el doble
Correcta
Question20
Punts: 1
Amb un sistema de massa/molla amortit, si només volem allargar el temps d'oscil·lació, quin(s)
factor(s) hauríem de canviar? (pot ser més que una resposta correcte)
Trieu una resposta.
a. la massa (m)
b. la força de la molla (k)
c. tots dos factors

Correcta
Question21
Punts: 1
Amb un sistema de massa/molla amortit, si volem allargar el temps d'oscil·lació i mantenir la
mateixa freqüència, quin(s) factor(s) hauríem de canviar? (pot ser més que una resposta correcte)
Trieu una resposta.
a. la massa (m)
b. la força de la molla (k)
c. tots dos factors

Correcta
Tercera part: Moviment oscil·latori forçat
http://www.walter-fendt.de/ph14e/resonance.htm
L'última animació és d'un sistema de massa/molla com els altres, però en aquest cas, en lloc d'una
paret immòbil, l'altre extrem de la molla està connectat a un excitador i el sistema està excitat pel
seu moviment.
El gràfic mostra la freqüència (radians/segon) i l’amplitud (cm) dels moviments de la massa (valors
blaus) i de l’excitador (valors vermells). La freqüència de la massa/molla es pot canviar manipulant
la massa (kg) i la constant de la molla (Spring constant N/m), exactament com hem fet amb les
altres animacions. La freqüència de l’excitador es pot canviar directament posant la seva
freqüència angular, però la seva amplitud sempre és la mateixa: 2 cm.
Una ressonància està indicada amb un pic on l’amplitud del moviment de la massa està al màxim.
L’altura del pic es pot fer més o menys gran canviant el factor d'amortiment (Attenuation). Amb
l’opció “Elongation diagram” podem observar els moviments de l’excitador i la massa produïts per
qualsevol combinació de valors.
Avís: amb aquesta animació, cal fer “reset” abans de canviar qualsevol factor!
Question22
Punts: 1
Per començar, posa una constant de la molla de 50 N/m, una massa de 5 kg, i l'amortiment a 0.5
(poc); Abans de posar el sistema en marxa, apunta la freqüència natural de l'oscil·lador
massa/molla (rads/s). w0 =
Resposta:
3.16
Correcta
Posa la freqüència de l’excitador a 1 rad/s. Selecciona l’opció “Elongation diagram” i posa el
sistema en marxa (Start). Deixa'l funcionar fins que el moviment de la massa/molla s’estabilitzi en
un moviment periòdic perfectament sinusoïdal. Mirant les formes de les ones de moviment, indica
quines condicions podem observar:
Question23
Punts: 1
La freqüència d’oscil·lació de la massa és (pot ser més que una resposta correcte):
Trieu almenys una resposta
a. molt més que la seva freqüència natural
b. la seva freqüència natural
c. molt menys que la seva freqüència natural
d. exactament la mateixa que la de l’excitador

Correcta
Question24
Punts: 1
L’amplitud d’oscil·lació de la massa és:
Trieu una resposta.

a. molt menys que la de l’excitador
b. més o menys igual a la de l’excitador
c. molt més que la de l’excitador

Correcta
Apaga el sistema fent clic sobre Reset. Ara posa la freqüència de l’excitador a 10 rads/s i posa el
sistema en marxa. Deixa'l funcionar fins que el moviment de la massa/molla s’estabilitzi en un
moviment periòdic perfectament sinusoïdal. Mirant les formes de les ones de moviment, indica
quines condicions podem observar:
Question25
Punts: 1
La freqüència d’oscil·lació de la massa és (pot ser més que una resposta correcte):
a. exactament la mateixa que la de l’excitador
b. la seva freqüència natural
c. molt més que la seva freqüència natural
d. molt menys que la seva freqüència natural

Correcta
Question26
Punts: 1
Trieu una resposta.
a. més o menys igual a la de l’excitador
b. molt menys que la de l’excitador
c. molt més que la de l’excitador

Correcta
Question27
Punts: 1
Apaga el sistema fent clic sobre Reset. Ara canvia la freqüència de l’excitador fins que trobis el
valor que causa el màxim de moviment de la massa (recorda que s’ha d’apagar el sistema fent
“reset” abans de fer qualsevol canvi). Cada vegada, deixa'l funcionar fins que el moviment de la
massa s’estabilitzi en un moviment periòdic perfectament sinusoïdal sense canvis d’amplitud.
Quina freqüència de l’excitador produeix el moviment de la massa més gran?
Resposta:
3.16
Correcta
Apaga el sistema fent clic sobre Reset. Ara posa la freqüència de l’excitador a 4 rad/s i redueix
l’amortiment (Attenuation) a 0 (gens). Posa el sistema en marxa. Deixa'l funcionar fins que el
moviment de la massa/molla s’estabilitzi en un moviment periòdic perfectament sinusoïdal.
Question28
Punts: 1
La freqüència d’oscil·lació de la massa és:
Trieu una resposta.
a. molt més que la seva freqüència natural
b. exactament la mateixa que la de l’excitador
c. molt menys que la seva freqüència natural
d. la seva freqüència natural
e. És difícil determinar, la forma de l'ona no s’estabilitza mai

Correcta
Question29
Punts: 1
Trieu una resposta.
a. molt més que la de l’excitador
b. molt menys que la de l’excitador
c. molt irregular, no s’estabilitza mai
d. més o menys igual a la de l’excitador

Correcta
Question30
Punts: 1
Apaga el sistema fent clic sobre Reset. Ara posa la freqüència de l’excitador exactament igual a la
freqüència de la massa/molla. Posa el sistema en marxa. Deixa'l funcionar fins que el moviment de
la massa arribi a l’amplitud màxim. Què passaria doncs amb un sistema de massa/molla sense
amortiment excitat exactament a la seva freqüència de ressonància? Explica per què en alguns
casos l’amortiment és necessari.
Resposta:
La resonancia se multiplicaría contínuamente, dando lugar a la rotura de la masa (como el ejemplo del pue
La amortiguación es encesaria para poder parar el sistema y evitar esa situación.
Parcialment correcte
Punts d'aquesta tramesa: 0.9/1. Aquesta tramesa no ha estat
penalitzada.
PRÁCTICA 3
Longitud d’una ona

La longitud d’una ona depèn de la freqüència i la velocitat de propagació pel medi. Com hem vist
en la sessió de teoria, cada medi te la seva pròpia velocitat de propagació i, a més a més, aquesta
velocitat pot canviar amb canvis de temperatura, pressió, humitat, etc. Això vol dir que podem
tenir la mateixa freqüència amb diferents longituds d’ona, o la mateixa longitud d’ona per a
freqüències diferents. Per experimentar amb aquestes relacions, calcularem longituds i
freqüències per tres medis diferents, tres dels quatre “elements” de l’antiguitat: aire, aigua i
terra.
Per aquests medis, utilitzarem velocitats representatives de 340 m/s per l’aire, 1500 m/s per
l’aigua, i 5000 m/s per la terra (la velocitat de la propagació del so pel granit). Comencem amb la
freqüència de Do4 = 261 Hz.
Question1
Punts: 1
Quina és la longitud (m) d’una ona amb una freqüència de 261 Hz que s’està propagant per l’aire?
Resposta:
1.302
Correcta
Question2
Punts: 1
Quina és la longitud (m) d’una ona amb una freqüència de 261 Hz que s’està propagant per
l’aigua?
Resposta:
5.747
Correcta
Question3
Punts: 1
Quina és la longitud (m) d’una ona amb una freqüència de 261 Hz que s’està propagant per la
terra?
Resposta:
19.157
Correcta
Ara farem el contrari: calculant les freqüències de tres ones que s’estan propagant pels tres
elements a partir d’una longitud constant de 1 metre.
Question4
Punts: 1
Quina és la freqüència (Hz) d’una ona amb una longitud de 1 m que s’està propagant per l’aire?
Resposta:
340
Correcta
Question5
Punts: 1
Quina és la freqüència (Hz) d’una ona amb una longitud de 1 m que s’està propagant per l’aigua?
Resposta:
1500
Correcta
Question6
Punts: 1
Quina és la freqüència (Hz) d’una ona amb una longitud de 1 m que s’està propagant per la terra?
Resposta:
5000
Correcta
Question7
Punts: 1
Podríem sentir totes tres freqüències?
Trieu una resposta.
a. Sí
b. No
Correcta
Question8
Punts: 1
Finalment, calcularem la longitud d’una ona que s'està propagant a la velocitat més ràpida, la de
la llum. Les ones electromagnètiques viatgen amb una rapidesa de 300.000 kilòmetres/segon.
Quina longitud (km, dos decimals) tindrà una ona electromagnètica amb una freqüència de Do4?
Resposta:
1149.42
Correcta
Velocitat de propagació amb canvis de temperatura
Hem vist que podem calcular la velocitat del so en l’aire d’una manera més precisa a partir d’una
velocitat de 331,4 m/s a una temperatura de 0ºC, i per a cada grau més calent, hem d’afegir 0,6
m/s.
La freqüència produïda per un instrument de vent és directament proporcional a la velocitat del so

en l’aire, és a dir si la velocitat es dobla, l’afinació puja una octava.
Si tenim una flauta dolça a La = 415 a 20ºC i hem de tocar una obra a La = 440, una solució seria
posar la calefacció fins que l’afinació pugés un semitò (multiplicant la freqüència per 1,059).
Question9
Punts: 1
Quina és la velocitat del so a 20ºC?
Resposta:
343.4
Correcta
Question10
Punts: 1
Quina velocitat (m/s) necessitarem per fer la transposició?
Resposta:
363.660
Correcta
Question11
Punts: 1
Quin augment de velocitat necessitarem (m/s)?
Resposta:
20.26
Correcta
Question12
Punts: 1
Quants graus hauríem de pujar la temperatura per fer aquest augment de velocitat?
Resposta:
33.76
Correcta
Question13
Punts: 1
Així doncs, fins a quina temperatura hauríem de escalfar l’aire per fer la transposició d’aquesta
manera?
Resposta:
53.76
Correcta
Question14
Què et sembla aquesta idea?
a. totalment ridícul
b. pot ser el que passi amb tots els instruments de vent d'aquí a 50 anys s
fem res contra el canvi climàtic
c. possible però no tant intel·ligent
La refracció i l’angle critic

Hem vist que quan una ona incideix sobre una superfície límit de dos medis diferents, moltes
vegades una part de l’energia de l’ona és capaç de travessar la superfície i continuar la propagació
pel medi nou. Peró si els dos medis tenen diferents velocitats de propagació, tot això depèn de
l’angle d’incidència; si és més gran que l’angle crític, l’ona estarà totalment reflectida. En aquesta
part de la pràctica calcularem l’angle crític per a ones passant de l’aire a l’aigua.
Obre el programa Firefox i navega a la següent pàgina:
http://www.ndt-ed.org/EducationResources/CommunityCollege/Ultrasonics/Physics/
refractionsnells.htm
Busca la imatge del Java Applet i obre l’applet.
Pots canviar les velocitats dels dos medis seleccionant la substància o introduint el valor
directament als camps V1 i V2. Els valors programats són en unitats de cm/µs, i en tot cas no hi ha
cap valor per l’aire. Per això introduirem manualment els valors representatius de 0.34 km/s per
l’aire (V1) i 1.5 km/s per l’aigua (V2).
Question15
Punts: 1
Amb aquest valors de velocitat i l’angle d’incidència per defecte (10º), l’ona pot entrar a l'aigua?
Trieu una resposta.
a. No
b. Sí
Correcta
Question16
Punts: 1
Quin és l’angle de refracció?
Resposta:
50.005
Correcta
Question17
Punts: 1
Canvia l’angle d'incidència a 11º. L’ona encara pot entrar a l’aigua?
Trieu una resposta.
a. Sí
b. No
Correcta
Question18
Punts: 1
Quin és l’angle de refracció?
Resposta:
57.331
Correcta
Question19
Canvia l’angle a 12º i després a 13º. Què està passant amb l’angle de refracció?
Resposta:
Aumenta según el ángulo de incidencia lo hace.

Question20
Punts: 1
A partir de 13º, continua augmentant l’angle per increments de 0.1º. Quin és l’angle d’incidència
més gran que deixa passar l’ona a l'aigua?
Resposta:
13.1
Correcta
Question21
Què passarà amb totes les ones que arribin a la superfície de l’aigua amb angles d'incidència més
grans que aquest?
Resposta:
Que no se refractarán en el nuevo medio.

Question22
Així doncs, si ets a bord d’una barca i et vols intentar comunicar amb un submarinista utilitzant un
megàfon per a amplificar la teva veu, en quina direcció hauries d’apuntar el megàfon?
Resposta:
A 13.1 grados o menos,dependiendo el ángulo de la localización del buzo.
PRÁCTICA 4
Question1
Punts: 1
On hauríem de posar el signe “-” per invertir l'ona?
Trieu una resposta.
a. Davant "pi"
b. Davant de "2"
c. Davant "f"
d. Davant de "t"
e. En qualsevol lloc, totes les possibilitats produeixen el mateix resultat
f. Davant del sin

Correcta
Question2
Punts: 1
Què passa si s'inserteix dos símbols “-” davant de dues variables en l'equació?
Trieu una resposta.
a. La freqüència es redueix
b. L'amplitud es redueix
c. Els dos símbols s'anul·len i l’ona no està invertida
Correcta
Ara que coneixes diferents maneres per invertir l'ona, pots tornar a la fórmula original. Afegeix una
segona ona de la mateixa forma i amplitud duplicant la fórmula, afegint-la a l'equació per a la
primera ona:
0.5*sin(2*pi*t*f)+0.5*sin(2*pi*t*f)
(primera ona) + (segona ona)
Ara l'ona generada per Goldwave és la suma de les dues ones, la primera i la segona. Genera l'ona
i escolta el resultat.
Question3
Punts: 1
Quin és el resultat de la suma de les dues ones?
Trieu una resposta.
a. No hi ha cap canvi
b. L'amplitud és el doble
c. El període es duplica
d. La freqüència es duplica
Correcta
Ara inverteix la segona ona utilitzant un dels mètodes que has descobert anteriorment. Genera la
suma de l'ona i la seva inversió.
Question4
Punts: 1
Quin és el resultat?
Trieu una resposta.
a. L'ona invertida cancel·la totalment l’ona original, i el resultat és un silenc
b. L'amplitud es dobla.
c. No hi ha cap canvi
Correcta
Question5
Punts: 1
A continuació, redueix l'amplitud de la segona ona (la invertida) posant 0.4 en lloc de 0.5. Quin és
el resultat?
Trieu una resposta.

a. La primera ona està només una mica anul·lada, és a dir, l’amplitud e
només una mica reduida.
b. No hi ha cap canvi
c. La primera ona no està totalment anul·lada; l'amplitud és més gran q

0, però encara molt petita.
Correcta
Question6
Punts: 1
Ara redueix l'amplitud de la segona ona (la invertida) a 0.1. Quin és el resultat?
Trieu una resposta.
a. No hi ha cap canvi
b. La primera ona no està totalment anul·lada; l'amplitud és més gran q

0, però encara molt petita.
c. La primera ona està només una mica anul·lada, és a dir, l’amplitud e
només una mica reduida.
Correcta
Question7
Punts: 1
Basat en tot el que has vist, quines condicions són necessàries per tenir una cancel·lació total
entre dues ones?
Trieu una resposta.
a. L'ona invertida ha de tenir una amplitud exactament el doble de la de la d

l'ona original
b. L’amplitud no afecta la cancel·lació; qualsevol combinació d'una ona i la

inversió resultarà en silenci
c. L'ona invertida ha de tenir exactament la mateixa amplitud que l’ona orig
Correcta
Una altra manera de crear una cancel·lació és combinar dues ones idèntiques però amb diferents
posicions relatives en el temps, per exemple, quan escoltem la mateixa ona produïda per dos
altaveus a dues distàncies diferents.
En la fórmula de l’ona, podem introduir un avançament en el temps afegint un factor constant al

valor de t (temps). Si afegim exactament el període de l'ona, per exemple, podem introduir un
avançament d’exactament una volta sencera, i afegint una fracció del període de l’ona, podem fer
un avançament més curt. Peró abans de canviar la fórmula, cal saber el període (segons) per a la
freqüència especificada. (Si no et recordes la fórmula per calcular el període, mira els apunts de
Tema 1.)
Question8
Punts: 1
Quin és el període de 200 Hz?
Resposta:
0.005
Correcta
Question9
Punts: 1
Quant de temps hauríem d’afegir per fer un avançament d’un quart d’una volta?(fes servir 5
decimals)
Resposta:
0.00125
Correcta
Question10
Punts: 1
Quant de temps hauríem d’afegir per fer un avançament de mitja volta?(fes sevir 4 decimals)
Resposta:
0.0025
Correcta
Question11
Punts: 1
Quant de temps hauríem d’afegir per fer un avançament de tres quarts d’una volta? (fes servir 5
decimals)
Resposta:
0.00375
Correcta
Obre el Wave Evaluator i esborra la fórmula per a la segona ona. Verifica la teoria afegint els valors
calculats al valor de t de la manera següent:
0.5* sin(2*pi*(t+temps calculat)*f)
Per a cada valor, genera l'ona i observa el que ha passat.
Aquestes diferències es diuen diferències de fase. La fase es defineix com l'angle del cercle
goniomètric en el qual l'ona comença.
Question12
Punts: 1
Relacionar l'avançament amb l'angle de fase adequada:
Un avançament de 1/4 període

1/2p rad o 90º
Un avançament de 1 període
2p rad o 360º = 0 rad o 0º

1 1/2p rad o 270º

p rad o 180º
Correcta
Question13
Punts: 1
Quin avançament produeix una ona que és exactament la inversió de l'ona original?
Trieu una resposta.
a. Un avançament de 1/2 període
b. Un avançament de 1 període
c. Un avançament de 1/4 període
d. Un avançament de 3/4 període

Correcta
Pots experimentar generant una ona que és la suma de l'ona original i una
còpia de si mateixa, però amb una diferència de fase. Utilitza la següent fórmula:
0.5*sin(2*pi*t*f)+0.5*sin(2*pi*(t+temps d'avançament)*f)
Genera avançaments de la segona ona afegint el temps que has calculat anteriorment de 0, 1/4,
1/2, 3/4 i 1 període.
Question14
Punts: 1
Amb quin avançament es produeix una cancel·lació total?
Trieu una resposta.
a. Un avançament de 1 període
b. Un avançament de 3/4 període
c. Un avançament de 1/4 període
d. Un avançament de 1/2 període

Correcta
Ara examinarem el que passa quan dues ones tenen una diferència de freqüència molt petita.
Podem canviar la freqüència d'una de les dues ones multiplicant el valor de f per algun valor, i
podem generar la suma de dues ones amb freqüències diferents amb la següent fórmula:
0.5*sin(2*pi*t*f)+0.5*sin(2*pi*t*m*f)
on m és el multiplicador de freqüència.
Volem produir una diferència molt petita en la freqüència. Així doncs, multiplicarem la freqüència f
per 1.01 per produir la freqüència de la segona ona.
Question15
Punts: 1
Si f = 200 Hz, quina freqüència tindrà la segona ona?
Resposta:
202
Correcta
Question16
Punts: 1
Segons la teoria explicada a classe, quants batiments per segon sentirem quan es combinen
aquestes dues freqüències?
Resposta:
2
Correcta
Genera la suma de les dues ones amb la següent fórmula:
0.5*sin(2*pi*t*f)+0.5*sin(2*pi*t*1.01*f)
Question17
Punts: 1
Quants batiments per segon sents?
Resposta:
2
Correcta
Finalment, generem els harmònics de les dues ones per escoltar que passa entre els harmònics de
dues ones amb freqüències poc diferents. Ho farem amb dues ones, una de 200 Hz i una de 201
Hz. Per tant, el multiplicador serà 1.005.
Question18
Punts: 1
Amb una combinació d’aquestes dues freqüències, quants batiments per segon hauríem de sentir?
Resposta:
1
Correcta
Per generar cada una de les dues ones harmòniques, hem de sumar diverses ones, multiplicant la
freqüència de cada una per un múltiple de la freqüència fonamental, és a dir, f*2, f*3, f*4, etc. A
més a més, cada harmònic hauria de tenir una amplitud reduïda d'una manera inversament
proporcional a la seva multiplicador, és a dir f*2 tindrà una amplitud d'1/2, f*3 tindrà una de 1/3,
f*4 tindrà una de 1/4, etc. També, volem ser capaços de controlar l'amplitud de tota la barreja dels
harmònics amb un sol valor. Així, la nostra fórmula és:
A*(sin(2*pi*t*f)+0.5*sin(2*pi*t*f*2)+0.33*sin(2*pi*t*f*3)+0.25*sin(2*pi*t*f*4)+0.2*sin(2*pi*t*f*5))
on A = l’amplitud total. Utilitzem una amplitud de 0.3:
0.3*(sin(2*pi*t*f)
+0.5*sin(2*pi*t*f*2)+0.33*sin(2*pi*t*f*3)+0.25*sin(2*pi*t*f*4)+0.2*sin(2*pi*t*f*5))
Copia i enganxa aquesta fórmula en el Wave Evaluator, genera l'ona, i escoltar-la.
Question19
Punts: 1
Com sona aquesta ona en comparació amb l'ona sinusoïdal?
Resposta:
El timbre es distinto, la sinusoidal suena más profunda.

Ara hem d’afegir una segona ona complexa amb cada freqüència de cada harmònic multiplicada
per 1.005, i tot multiplicat per una amplitud de 0.3:
0.3*(sin(2*pi*t*f)
+0.5*sin(2*pi*t*f*2)+0.33*sin(2*pi*t*f*3)+0.25*sin(2*pi*t*f*4)+0.2*sin(2*pi*t*f*5))+
0.3*(sin(2*pi*t*1.005*f)
+0.5*sin(2*pi*t*1.005*f*2)+0.33*sin(2*pi*t*1.005*f*3)+0.25*sin(2*pi*t*1.005*f*4)+0.2*sin(2*pi*t*
1.005*f*5))
Ara hem d’afegir una segona ona complexa amb cada freqüència de cada harmònic multiplicada
per 1.005, i tot multiplicat per una amplitud de 0.3:
0.3*(sin(2*pi*t*f)
+0.5*sin(2*pi*t*f*2)+0.33*sin(2*pi*t*f*3)+0.25*sin(2*pi*t*f*4)+0.2*sin(2*pi*t*f*5))+
0.3*(sin(2*pi*t*1.005*f)
+0.5*sin(2*pi*t*1.005*f*2)+0.33*sin(2*pi*t*1.005*f*3)+0.25*sin(2*pi*t*1.005*f*4)+0.2*sin(2*pi*t*
1.005*f*5))
Question20
Punts: 1
Quants batiments per segon sents?
Resposta:
1
Correcta
Ara eliminarem alguns harmònics diferents, reduint les seves amplituds a 0. Per començar, redueix
l'amplitud del segon (f * 2), quart (f * 4) i cinquè (f * 5) harmònic a 0 per a totes dues ones. Ara
sentiràs només la freqüència fonamental i el tercer harmònic de cada ona:
0.3*(sin(2*pi*t*f)+0*sin(2*pi*t*f*2)+0.33*sin(2*pi*t*f*3)+0*sin(2*pi*t*f*4)+0*sin(2*pi*t*f*5))+
0.3*(sin(2*pi*t*1.005*f)+0*sin(2*pi*t*1.005*f*2)+0.33*sin(2*pi*t*1.005*f*3)+0*sin(2*pi*t*1.005*f
*4)+0*sin(2*pi*t*1.005*f*5))
Genera l’ona i escolta-la.
Question21
Punts: 1
Quants batiments sents al tercer harmònic per a cada batiment de la freqüència fonamental?
Resposta:
3
Correcta
Ara redueix l'amplitud del tercer harmònic de cada ona a 0, i augmenta l'amplitud pel quart
harmònic a 0.25:
0.3*(sin(2*pi*t*f)+0*sin(2*pi*t*f*2)+0*sin(2*pi*t*f*3)+0.25*sin(2*pi*t*f*4)+0*sin(2*pi*t*f*5))+
0.3*(sin(2*pi*t*1.005*f)+0*sin(2*pi*t*1.005*f*2)+0*sin(2*pi*t*1.005*f*3)+0.25*sin(2*pi*t*1.005*f
*4)+0*sin(2*pi*t*1.005*f*5))
Question22
Punts: 1
Quants batiments al quart harmònic sents per a cada batiment de la freqüència fonamental?
Resposta:
4
Correcta
La fórmula és:
0.3*(sin(2*pi*t*f)+0*sin(2*pi*t*f*2)+0*sin(2*pi*t*f*3)+0*sin(2*pi*t*f*4)+0.2*sin(2*pi*t*f*5))+
0.3*(sin(2*pi*t*1.005*f)+0*sin(2*pi*t*1.005*f*2)+0*sin(2*pi*t*1.005*f*3)+0*sin(2*pi*t*1.005*f
*4)+0.2*sin(2*pi*t*1.005*f*5))
Question23
Punts: 1
Quants batiments per a cada batiment de la freqüència fonamental penses que sentirem al cinque
harmònic?
Resposta:
5
Correcta
Question24
Punts: 1
Quants batiments per a cada batiment de la freqüència fonamental pots sentir al cinquè harmònic?
Resposta:
5
Correcta
Question25
Punts: 1
Si afinessis els unísons d’un piano, com podries aconseguir el major grau de precisió i exactitud?
Trieu una resposta.
a. Escoltant els batiments al tercer harmònic (una octava + una quinta)
b. Escoltant els batiments a la freqüència fonamental
c. Escoltant els batiments al harmònic més agut que pots sentir
d. Escoltant els batiments al cinquè harmònic (dues octaves + una tercera

major)
e. Escoltant els batiments al segon harmònic (l’octava)
Correcta
PRÁCTICA 5
1
Punts: 1
Quin és el valor en dB d'una pressió de 0,001 Pa?
Resposta:
34.0
Correcta
Question2
Punts: 1
Resposta:
40.0
Correcta
Question3
Punts: 1
Quina és la diferència entre els dos valors de dB?
Resposta:
6.0
Correcta
Question4
Punts: 1
Resposta:
80
Correcta
Question5
Punts: 1
Resposta:
86
Correcta
Question6
Punts: 1
Resposta:
6
Correcta
Question7
Punts: 1
Quin és el valor en dB d'una pressió de 4 Pa?
Resposta:
106
Correcta
Question8
Punts: 1
Quin és el valor en dB d'una pressió de 8 Pa?
Resposta:
112
Correcta
Question9
Punts: 1
Resposta:
6
Correcta
Question10
Punts: 1
Què pots dir sobre la relació entre canvis de pressió i el valor de dB SPL?
Trieu una resposta.
a. Quan es dobla la pressió, els dB es doblen
b. Quan la pressió es dobla però és petita els dB pugen menys qu

quan la pressió es gran
c. Quan es dobla la pressió, els dB pugen 10 unitats
d. Quan es dobla la pressió, els dB pugen 3 unitats
e. Quan es dobla la pressió, els dB pugen 6 unitats
f. Quan la pressió puja 4 unitats, els dB pugen 6 unitats

Correcta
Question11
Punts: 1
Quina és la suma de dues fonts incoherents de 50 dBSPL cada una?
Resposta:
53
Correcta
Question12
Punts: 1
Quina és la suma de dos fonts incoherents, l'una de 50 dBSPL i l'altra de 0 dBSPL?
Resposta:
50
Correcta
Question13
Punts: 1
Quina és la suma de dues fonts incoherents, l'una de 50 dBSPL i l'altra de -50 dBSPL?
Resposta:
50
Correcta
Question14
Punts: 1
Quina és la suma de dues fonts incoherents, l'una de 50 dBSPL i l'altra de -100 dBSPL?
Resposta:
50
Correcta
Question15
Punts: 1
Quina és la suma de dues fonts incoherents, l'una de 50 dB SPL i l'altra de -150 dBSPL?
Resposta:
50
Correcta
Question16
Punts: 1
Sumant dues fonts d'aquesta manera, és a dir, amb una de les fonts d'un nivell de
50 dB, seria possible mai arribar a un resultat que sigui menys que 50 dB?
Trieu una resposta.
a. No, però no sé per què
b. No, la pressió sempre es suma i si amb una font ja teni 50dB, afegint-n
altra d'incoherent amb ella tindrem sempre més pressió
c. Sí, amb una pressió que mesurés dB SPL negatius
d. Sí, però no sé per què
e. No, perquè no poden existir sons amb dB negatius que restin quelcom a
50dB de l'altra font sonora
f. Sí, si una d'elles tingués una pressió per sota del llindar d'audició
Correcta
Question17
Punts: 1
Suposa que un violí a una distància de X metres produeix un so de 60 dB SPL. Quin

seria el valor en dBSPL a una distància de 2X metres?
Resposta:
54
Correcta
Question18
Punts: 1
A aquesta distància (2X), quants violins hauriem d'afegir per tonar al nivel d'un violí
sol a la distància inicial (X)? (Recorda que els instruments acústics són fonts
incoherents!)
Resposta:
3
Correcta
Question19
Punts: 1
Seria possible tenir un silenci absolut?
Trieu una resposta.
Sí
No
Correcta
Question20
Punts: 1
Quina desviació des de la pressió ambiental tindria aquest silenci en Pa?
Resposta:
0
Correcta
Question21
Punts: 1
Seria possible representar aquest silenci en decibels?
Trieu una resposta.
Sí
No
Correcta
Question22
Punts: 1
Seria possible representar aquest silenci absolut en decibels? Has de tenir a ma la
fòrmula dels dB SPL per a raonar-ho be.
Trieu una resposta.
a. El silenci absolut, quan no hi hagués moviment de molècules, tindria

pressió de 0Pa, utilitzant la fòrmula dels dB hauríem de calcular log(0)
no té un valor definit
b. El silenci absolut, quan no hi hagués moviment de molècules, tindria

pressió negativa i per tant, utilitzant la fòrmula dels dB sortirà un valor
negatiu en dB
c. Sí, posant les dades adients tindrem un valor en dB molt, molt, però
molt petit
d. Sí, però no sé per què
Correcta
Question23
Escolta els dos exemples sonors, i descriu breument de quin tipus de sons es tracta.
Resposta:
Son ruidos. El primero es una máquina para taladradora, y el segundo es un tren

Question24
Punts: 1
Quin so conté més freqüències greus? (NO clickis a sobre de "So 1" o "So
2" perquè perdràs el qüestionari, fes-ho amb el botó dretdel ratolí i obre'ls en una
altra pestanya)
Trieu una resposta.
a. So 2
b. So 1
Correcta
Question25
Ara obre l’arxiu de mesures i mira els nivells mesurats (sense ponderació) per
cada un dels dos sons. Els continguts coincideixen amb la teva impressió?
Resposta:
Question26
Punts: 1
Obre l’arxiu dBSuma i introdueix els valors per a cada banda freqüencial en la
columna titulada “dBSPL”. La suma total coincideix amb el valor mostrat en el gràfic
pel So 1 sense ponderació (pot ser una petita diferència gràcies als errors
d’arrodoniment)?
Trieu una resposta.

a. No
b. Sí
Correcta
Question27
Punts: 1
Ara introdueix els valors de ponderació A a la columna “Ponderació”. Verifica si el

valor ponderat per a cada banda freqüencial coincideix amb el valor per a la
mateixa banda mostrat en el gràfic pel So1 amb ponderació (també poden ser
petites diferències).
La suma total quadra amb el valor mostrat en el gràfic pel So1 amb ponderació?
Trieu una resposta.
a. Sí
b. No
Correcta
Question28
Punts: 1
Sense canviar els valors de ponderació, introdueix els nivells pel So 2, i controla
una altra vegada si els valors ponderats coincideixen amb els mostrats al gràfic
pel So 2 amb ponderació.
La suma total coincideix amb el valor mostrat en el gràfic?
Trieu una resposta.
a. Sí
b. No
Correcta
Question29
Punts: 1
Quin dels dos sons mostra una diferència més gran entre el nivell sense ponderació
i el nivell ponderat?
Trieu una resposta.
a. So 2
b. So 1
Correcta
Question30
Punts: 1
Explica per què la diferencia és més gran per aquest so.
Trieu una resposta.
a. Perquè s'ha fet servir ponderació, quan no caldria
b. Perquè la ponderació fa baixar tota l'energia que no podem sentir
c. Perquè aquest so té molta energia en freqüències on sentim millor. Per

la ponderació elimina bona part d'ella i això fa baixar molt la xifra en dB
d. Perquè aquest so té molta energia en freqüències on sentim pitjor. Per
la ponderació elimina bona part d'ella i això fa baixar molt la xifra en dB
e. Perquè és un so que contè moltes freqüències mitges, que són les que
sentim millor
Correcta
Question31
Punts: 1
Finalment, busca la banda freqüencial amb el nivell sense ponderació més elevat, i
per aquesta banda, en lloc del valor correcte per la ponderació A, introdueix un
valor de ponderació de -1000dB (efectivament eliminant tot el contigut d'aquesta
banda). Com ha canviat la suma total?
Trieu una resposta.
Ha canviat molt
Ha canviat bastant
Ha canviat poc
Ha canviat molt poc
No ha fet cap canvi

Correcta
Question32
Punts: 1
Explica per què una reducció tant gran del nivell per una banda de freqüències
produeix el resultat que has observat.
Trieu una resposta.
a. Ni idea
b. Perquè els dB no es sumen ni resten de la manera que ho hem fet; si ho
haguéssim fet correctament el canvi hagués resultat molt més gran
c. Perqué el resultat final depén de la combinació de totes les bandes, i els a
valors tots plegats "compensen" aquest desequilibri d'una d'elles
d. Perquè la banda de freqüències que hem eliminat pràcticament no la pod
sentir
e. Perquè el full de càlcul no sap operar amb una banda que tingui dB negat
l'elimina del resultat
Correcta
PRÁCTICA 6 (HAY COSAS MAL!!)
Punts: 1
Dobla la intensitat del soroll posant 88 dB en lloc de 85. Quin total de punts tens?
Resposta:
200
punts
Correcta
Question2
Punts: 1
Ara intenta trobar un temps d’exposició que doni el total límit de 100 punts per un
dia sencer. Fes-ho posant un valor negatiu a la columna Reduccions/hores.
Amb un nivell de 88 dB, quina és la màxima quantitat d’hores d’exposició sense

risc?
Resposta:
4
Correcta
Question3
Punts: 1
Ara dobla el nivell una vegada més (4 x el nivell intial), posant 91 dB en lloc de 88.
Torna a buscar una reducció de temps que doni els valors limits de 85 dB i 100
punts per un dia sencer, canviant el valor negatiu a la columna Reduccions/hores.
Amb un nivell de 91 dB, quina és la màxima quantitat d’hores d’exposició sense

risc?
Resposta:
2
Correcta
Question4 OJO!!!
Punts: 1
Quina relació hi ha entre un augment d'intensitat i una reducció de temps?
a. Quan el valor d'intensitat en dB es dobla el temps s'ha de reduir a la me
b. Podem mantenir el mateix nivell de risc si per cada 3dB que augmenta
intensitat ens exposem la meitat de temps que abans
c. Quan augmenta la intensitat 3dB i el temps es redueix 3 hores sempre e
en situació sense risc
d. Quan augmenta la intensitat 3dB hem de reduir el temps a la meitat si n
volem incrementar el risc
e. Quan augmenta la intensitat 6dB hem de reduir el temps a la meitat si n
volem incrementar el risc
Punts d'aquesta tramesa: 0.5/1.
Question5 OJO!!!
Punts: 1
Torna a posar els valors inicials: un activitat amb un nivell de 85 db i un temps de 8

hores, sense cap tipus de reducció. Ara dobla els temps d’exposició a 16 hores. Ara
prova a doblar el temps quan el nivell és de 85dB i quan és 80 dB.
Quina relació hi ha entre un augment d’exposició (hores) i l’augment de risc

(punts)?
a. Per cada hora que augmentem l'exposició el risc augmenta 13 punts
b. Per cada hora que augmentem l'exposició el risc augmenta 3 punts
c. Quan doblem el temps d'exposició la puntuació de risc es dobla també
d. Per cada hora que augmentem l'exposició el risc es duplica
e. El risc augmenta molt lentament quan tenim menys de 85dB i molt mé

ràpidament quan superem els 85dB
f. Com més temps d'exposició tenim l'augment de risc per cada hora
addicional es fa molt més gran
g. Si superem els 85dB, per cada hora que augmentem l'exposició el risc
augmenta sempre 13 punts
Punts d'aquesta tramesa: 0.42/1.
Question6
Punts: 1
Ara intenta trobar un nivell (dB) d’exposició que doni els valors totals límits de 85
dB i 100 punts per un dia sencer. Fes-ho posant un valor negatiu en la
columna Reduccions/dB.
.
Quin és el nivell màxim de dB que no portaria cap risc amb una exposició
continuada durant 16 hores?
Resposta:
82
Correcta
Question7
Punts: 1
Quina relació hi ha entre un augment de durada i una reducció de nivell?
Trieu una resposta.
a. Si doblem el temps d'exposició podem compensar-ho reduint 3dB el nive

així la puntuació de risc es mantindrà igual)
b. Si volem mantenir sempre el mateix nivell de risc cal atenuar 1dB per ca
hora que incrementem l'exposició
c. Si l'exposició dura 1 hora més, hem de reduir 3dB el nivell per a manten
invariant la puntuació de risc
d. Quan la durada augmenta més enllà de 8 hores a 85dB no podem reduir
nivell de cap de les maneres
e. Si doblem el temps d'exposició podem compensar-ho reduint 6dB el nive
així la puntuació de risc es mantindrà igual)
Correcta
Question8
Punts: 1
Ara esborra tots els camps i introdueix 5 activitats diferents per un dia:
Activitat 1: 94 dB durant 0,5 hora

Activitat 2: 91 dB durant 1 hora
Activitat 3: 88 dB durant 2 hores
Quin total de punts tindries?
Resposta:
250
Correcta
Question9
Punts: 1
Quines activitats contribuirien a l’exposició total excessiva?
Trieu una resposta.
a. L’activitat amb l’exposició (hores) més llarga
b. Totes valen igual
c. L’activitat amb el nivell (dB) més alt

Correcta
Question10
Punts: 1
Si portessis taps que reduïssin la intensitat 26 dB, quina quantitat mínima

d’activitats hauries de fer portant aquests taps per sumar el màxim de 100 punts?
Trieu una resposta.
a. 2 activitats
b. 1 activitat
c. 4 activitats
d. 5 activitats
e. 3 activitats
Correcta
Question11 OJO!!!!
Segona Part - Avaluació diàriament
Fes un anàlisi de la teva pròpia situació per a cada dia d'una setmana habitual.
Intenta imaginar les activitats que t'exposin al nivell més elevat de so/soroll (fins a
5 activitats/dia). Trobaràs els nivells de les activitats relacionades amb la música o
a la memòria de l’estudi de Marco Pérez (p. 15, primera columna) o al document
“riskassessment.pdf” entre les pàgines 10-15. Si s’indica dos valors, utilitza la
mitjana. Si vols introduir duracions de minuts, utilitza aquesta formula:
= minuts/60
A sota de tots els dies pots trobar un sumador per tota la setmana.
Avís important: la teva pròpia còpia de l’arxiu “Risc.xls” forma 50% d’aquesta
pràctica! No facis les últimes dues parts de la pràctica juntament amb un altre
alumne. No tanquis l’arxiu després d’omplir-lo i contestar totes les preguntes de la
segona i la tercera parts de la pràctica. Guarda l’arxiu canviant el nom segons el
format:
Risc_Cognom_Nom.xls
Desprès de guardar-lo, utilitza l'enllaç "Penja aquí el teu full de risc

auditiu Tasca" de l'aula virtual per a pujar l'arxiu
Quants dies tens amb un un total per sobre el límit de 85 dB/100 punts?
a. 1
b. 2
c. 3
d. 4
e. 5
f. 6
g. 7
h. 0
Question12
Punts: 1
Si el total per tota la setmana sobrepassa el límit de 85 dB...
a. Cal reduir el nombre d'hores que estem exposats a intensitats més gran
85dB
b. Cal fer-se una audiometria cada any o dos anys
c. Si tens només un dia per sobre de 85dB llavors l'exposició total a la

setmana no superarà el valor de seguretat de 85dB
d. Tenim prou rentant-nos per dins les orelles amb sabó cada dia
e. Si tens només un dia per sobre de 85dB llavors no cal preocupar-se
f. Cal trobar maneres d'atenuar la intensitat sonora a la que estem exposat
g. No cal fer res, són nivells d'exposició normals per als músics i no hi ha
perill de lesió
h. Cal acostumar-se a portar protectors auditius durant el major temps
possible, almenys en hores d'estudi i assaig
i. Depèn del valor: si ens quedem a prop dels 85dB no cal preocupar-se
Correcta
Question13
Tercera Part - Solucions
Ara intenta reduir l'exposició dels dies amb nivells excessius posant
valors negatius en les columnes Reduccions/dB i/o Hores, aplicant
tres maneres d'atenuar les exposicions que ja has posat:
1. Portant taps que aconsegueixin una reducció de 26 dB (introdueix -

26)
2. Reduint el volum de música escoltada fins a un nivell “normal” de
70 dB (és a dir, baixar el volum del iPod, allunyar-se de l'escenari en
un concert, etc.)
3. Reduir el temps d’exposició
Quants dies hauries d'aplicar algun tipus de reducció per arribar a un total setmanal
sense risc (contesta només amb un número entre 0 i 7)?
Resposta:
1
Question14
Punts: 1
Si no superes els 85dB globalment per tota la setmana imagina que ho fas (i si els
superes, llavors tens més feina, perquè veritablement te n'has de preocupar pel
tema). Podries reduir d'alguna manera el total fins al límit de 85 dB per tota la
setmana?
a. Impossible, mai sacrificaré les meves hores de pràctica o de concert

b. No. Faig massa activitats que generen inherentment un nivell molt fort
c. Si, posant-me protectors auditius durant una petita part de la meva pràctica
d. Ja m'agradaria, però no se m'acut com
e. Sí, abandonant la meva feina
f. Sí, reduint l'exposició quan aquesta no és essencial (p.ex., deixant d'escoltar

música al metro, escoltant música a casa amb menys intensitat, evitant els carre
més sorollosos...)
Correcta
Question15
Penses que les teves solucions són pràctiques, és a dir, que les aplicaries a la
realitat? Explica-ho.
Resposta:
Aunque el riesgo es grande cuando se sale, no salgo todas las semanas. Mi salud mental me pide que salga
cuando de fiesta.
Quizá debería escuchar el Ipod a un volumen más bajo, pero si vas en transporte público o algo así, al final
poder evadirse hay que subir el volumen.
Question16
Basat en tot el que has après fent aquesta pràctica, quin nivell de risc penses que
corres: inexistent, baix, mitjà, alt, o molt alt?
Trieu una resposta.
a. inexistent
b. baix
c. mitjà
d. alt
e. molt alt
Question17
Punts: 1
Intentaràs fer alguna cosa per millorar la teva situació?
Resposta:
Quizá bajar un poco el volumen del ipod

Question18
Punts: 1
Indica el total de dB que has aconseguit reduir al llarg de tota la setmana

(diferència entre Bruta i Aten.)
Trieu una resposta.

a. 0
b. 0, no em calia reduir res
c. més de 0 però menys de 4 dB
d. 4 o més dB
Correcta
PRÁCTICA 7
1
Punts: 1
Llargada de Si natural
Resposta:
138.79
Correcta
Question2
Punts: 1
Llargada de Si bemoll
Resposta:
147.04
Correcta
Question3
Punts: 1
Llargada de La
Resposta:
155.79
Correcta
Question4
Punts: 1
Ara calcula la llargada del circuit que pistó 2 (pistó de Si natural) hauria d'afegir (L Si - LDo)
Resposta:
7.79
Correcta
Question5
Punts: 1
Ara calcula la llargada del circuit que pistó 1 (pistó de Si bemoll) hauria d'afegir (L Si bemoll - LDo).
Resposta:
16.04
Correcta
Question6
Punts: 1
Quina és la llargada total de l'instrument quan s'apliquen tots dos pistons a la vegada per produir
la nota La (és a dir, la llargada de Do + llargada afegida per pistó 1 + llargada afegida per pistó
2)?
Resposta:
153.84
Correcta
Question7
Punts: 1
Aquesta llargada conicideix amb la llargada teòrica per la nota La?
Trieu una resposta.
No. la llargada total és massa llarga i la nota La és massa aguda.
No. la llargada total és massa curta i la nota La és massa greu.
No. la llargada total és massa curta i la nota La és massa aguda.

No. la llargada total és massa llarga i la nota La és massa greu.
Sí
Correcta
Question8 OJOOOOO!!!!!
Punts: 1
Quant és l'error en cm?
Resposta:
Incorrecta
Question9
Punts: 1
Quant és l'error de freqüència en cents? (Avís: una quantitat positiva indica que la nota és massa
aguda, negativa és massa baixa.)
Resposta:
10.78
Correcta
Podem corregir l'afinació per la nota La dividint l'error entre els dos circuits dels dos pistons.
Afegint la meitat del l'error en cm a la llargada de cada un dels dos circuits afegits, calcula les
llargades correctades dels circuits.
Question10
Punts: 1
Llargada corregida del circuit del pistó 2 (Si natural)
Resposta:
8.27
Correcta
Question11
Punts: 1
Llargada corregida del circuit del pistó 1 (Si bemoll)
Resposta:
16.52
Correcta
Question12
Punts: 1
Ara quina és la llargada total de l'instrument quan s'apliquen tots dos pistons a la vegada per
produir la nota La?
Resposta:
155.79
Correcta
Question13
Punts: 1
Coincideix amb la llargada teòrica per la nota La?
Trieu una resposta.
Sí
No
Correcta
Però fent aquestes correccions per millorar l'afinació de la nota La, hem canviat les llargades per
les notes Si natural i Si bemoll. Ara calcula l'error de freqüència (cents) introduït per cada una
d'aquestes notes.
Question14
Punts: 1
Ara quina és la llargada total de l'instrument quan s'aplica el pistó 2 sol (Si natural)?
Resposta:
139.27
Correcta
Question15
Punts: 1
Quant és l'error de freqüència en cents? (Recorda: una quantitat positiva indica que la nota és
massa aguda, negativa és massa baixa.)
Resposta:
-5.98
Correcta
Question16
Punts: 1
Ara quina és la llargada total de l'instrument quan s'aplica el pistó 1 sol (Si bemoll)?
Resposta:
147.52
Correcta
Question17
Punts: 1
Quant és l'error de freqüència en cents?
Resposta:
-5.64
Correcta
Question18
Considerant el que has vist fins ara, penses que seria possible dissenyar una llargada pel pistó 3
que funcioni perfectament per totes les combinacions indicades en els apunts? Explica-ho.
Resposta:
No, se debería ajustar en cada nota y combinación el problema de la frecuencia.

Segona Part: El secret del seljefløyte
L'exemple sonor és el d'una flauta folklòrica escandinava, anomenada seljefløyte en noruec,

sälgflöjt en suec, i pitkähuilu en finlandès. Aquesta flauta és un tub cilíndric fet de l'escorça d'una
branca de salze, sense forats per canviar la llargada per produir diferents notes. A l’extrem per on
bufa el músic, hi ha un broquet que sembla el d’una fluata de bec, i per això aquest extrem del tub
està obert, com és el cas amb tot tipus de flauta. Però a l’altre extrem, no sabem si el tub està
obert o tancat. Analitzant les freqüències produides per l’instrument, la teva tasca és descobrir el
secret de com el músic pot produir totes les notes de la melodia Àudio MP3
Aquest espectrograma mostra totes les freqüències que sonen. Les línies indiquen les
freqüències de les notes utilitzades per fer la melodia.
Utilizant la fòrmula per un tub obert (f = c/2L), una velocitat del so (c) de 34500 cm/segon, i una
llargada de 92 cm, calcula les freqüències dels primers 7 harmònics que es produirien si el tub
estigués obert.
Question19
Punts: 1
Freqüència fonamental d'un tub obert
Resposta:
187.5
Correcta
Question20
Punts: 1
Harmònic 2 d'un tub obert
Resposta:
375
Correcta
Question21
Punts: 1
Resposta:
562.5
Correcta
Question22
Punts: 1
Resposta:
750
Correcta
Question23
Punts: 1
Resposta:
937.5
Correcta
Question24
Punts: 1
Resposta:
1125
Correcta
Question25
Punts: 1
Resposta:
1312.5
Correcta
Question26
Punts: 1
Dintre aquesta sèrie d’un tub obert, pots trobar totes les freqüències indicades en
l’espectrograma?
Trieu una resposta.
No
Sí
Correcta
Ara calcula la freqüència fonamental i els primers harmònics que és produirien si el tub estigués
tancat (f = c/4L), utlizant els mateixos valors per la llargada i la velocitat del so.Recorda que un
tub tancat per un extrem produeix només els harmònics imparells!!
Question27
Punts: 1
Freqüència fonamental d'un tub tancat
Resposta:
93.75
Correcta
Question28
Punts: 1
Harmònic 3 d'un tub tancat
Resposta:
281.25
Correcta
Question29
Punts: 1
Resposta:
468.75
Correcta
Question30
Punts: 1
Resposta:
656.25
Correcta
Question31
Punts: 1
Resposta:
843.75
Correcta
Question32
Punts: 1
Resposta:
1031.25
Correcta
Question33
Punts: 1
Resposta:
1218.75
Correcta
Question34
Punts: 1
Dintre aquesta sèrie d’un tub tancat, pots trobar totes les freqüències indicades en l’
espectrograma?
Trieu una resposta.
No
Sí
Correcta
Ara, per a cada una de les freqüències indicades en l'espectrograma, indica si és pot produir amb
el tub obert o amb el tub tancat (no cal ser exactament la mateixa freqüència).
Question35
Punts: 1
563 Hz
Trieu una resposta.
Tub obert
Tub tancat
Correcta
Question36
Punts: 1
656 Hz
Trieu una resposta.
Tub obert
Tub tancat
Correcta
Question37
Punts: 1
750 Hz
Trieu una resposta.
Tub obert
Tub tancat
Correcta
Question38
Punts: 1
844 Hz
Trieu una resposta.
Tub obert
Tub tancat
Correcta
Question39
Punts: 1
938 Hz
Trieu una resposta.
Tub obert
Tub tancat
Correcta
Question40
Punts: 1
1031 Hz
Trieu una resposta.
Tub obert
Tub tancat
Correcta
Question41
Punts: 1
1125 Hz
Trieu una resposta.

Tub obert
Tub tancat
Correcta
Question42
Punts: 1
1219 Hz
Trieu una resposta.
Tub obert
Tub tancat
Correcta
Question43
Segueixen una certa lògica? Explica la tècnica utlitzada pel músic per fer melodies amb aquest
tipus de flauta.
Resposta:
Hay que ir alternando el dejar abierto el agujero con dejarlo según el armónico.
PRÁCTICA 8
1
Punts: 1
On trobem una tercera major en la sèrie harmònica?
Trieu una resposta.

Entre els harmònics 4 i 5.

Correcta
Question2
Punts: 1
Així doncs, quina raó (fracció) té una tercera major pura?
Trieu una resposta.
7/6
6/5
5/4
4/3
Correcta
Question3
Punts: 1
Quants cents té una tercera major pura?
Resposta:
386.31
Correcta
Question4
Punts: 1
Quina freqüència forma una tercera major pura per sobre 98Hz (Sol 2)?
Resposta:
122.5
Correcta
Question5
Punts: 1
Quina freqüència forma una tercera major pura per sota 98Hz (Sol 2)?
Resposta:
78.40
Correcta
Question6
Punts: 1
Així doncs, a partir de 98 Hz, quants Hz hauríem d’augmentar la freqüència per pujar una tercera
major pura?
Resposta:
24.5
Correcta
Question7
Punts: 1
A partir de 98 Hz, quants Hz hauríem de disminuir la freqüència per baixar una tercera major pura?
Resposta:
19.60
Correcta
Question8
Punts: 1
Quina freqüència forma una tercera major pura per sobre 261.63 Hz (Do 4 central)?
Resposta:
327.04
Correcta
Question9
Punts: 1
Quina freqüència forma una tercera major pura per sota 261.63 Hz?
Resposta:
209.30
Correcta
Question10
Punts: 1
Així doncs, a partir de 261.63 Hz, quants Hz hauríem d’augmentar la freqüència per pujar una
tercera major pura?
Resposta:
65.41
Correcta
Question11
Punts: 1
A partir de 261.63 Hz, quants Hz hauríem de disminuir la freqüència per baixar una tercera major
pura?
Resposta:
52.33
Correcta
Question12
Punts: 1
Quina freqüència forma una tercera major pura per sobre 880 Hz (La 5 central)?
Resposta:
1100
Correcta
Question13
Punts: 1
Quina freqüència forma una tercera major pura per sota 880 Hz (La 5 central)?
Resposta:
704
Correcta
Question14
Punts: 1
Així doncs, a partir de 880 Hz, quants Hz hauríem d’augmentar la freqüència per pujar una tercera
major pura?
Resposta:
220
Correcta
Question15
Punts: 1
A partir de 880 Hz, quants Hz hauríem de disminuir la freqüència per baixar una tercera major
pura?
Resposta:
176
Correcta
Question16
Considerant els resultants que has tingut, explica per què no podem utilitzar la diferència en Hz
entre les dues notes que formen un cert interval per a expressar la mida de l’interval.
Resposta:
Porque la relación es logarítmica.

Question17
Punts: 1
Molta gent pensa que els músics àrabs utilitzen quarts de to, però això és un malentès. Realment
es divideix una tercera menor per la meitat, cosa que resulta en dos esglaons que s'aproximen a
3/4 d’un to sencer.
Si aquests dos intervals són exactament la meitat d’una tercera menor (en el mateix sentit que un
tríton és la meitat d’una octava), quina(-es) de les següents maneres és (són) la (les) correcta(-es)
per a calcular la freqüència de la nota pel mig? (pot ser més d’una resposta correcta)
Des de la freqüència de la nota inferior, puja per la meitat de la mida en

d’una tercera menor.
Fa la mitjana de les dues freqüències que formen una tercera menor.
Multiplica la freqüència de la nota inferior per la meitat de la proporció d

tercera menor, és a dir multiplica-la per 6/5 * 1/2.
Multiplica la freqüència de la nota inferior per l’arrel quadrada de la
proporció d’una tercera menor, és a dir multiplica-la per √(6/5).
Correcta
Question18
Punts: 1
Realment, la inspiració d’aquesta seqüència melòdica és la seqüència dels harmònics 10-11-12.
Aplicant una afinació aquesta, com canvia la situació?
Trieu una resposta.
Els dos intervals no són de la mateixa mida; l’interval inferior és una mic
més petit que l’interval superior.
Els dos intervals no són de la mateixa mida; l’interval inferior és una mic
més gran que l’interval superior.
No canvia rés, és exactament com abans.
Correcta
Question19
Punts: 1
Aplicant aquesta definició, és a dir, utilitzant una afinació proporcional a les freqüències dels
harmònics 10-11-12, quina de les següents maneres és la correcta per a calcular la freqüència de
la nota pel mig? (només una resposta correcta)
Trieu una resposta.
Des de la nota inferior, puja per la meitat de la mida en cents de la tercer

menor entre els harmònics 10 i 12.
Multiplica la freqüència de la nota inferior per l’arrel quadrada de la frac

de la tercera menor entre els harmònics 10 i 12.
Multiplica la freqüència de la nota inferior per la meitat de la proporció d
tercera menor entre els harmònics 10 i 12.
Fa la mitjana de les dues freqüències que formen la tercera menor entre e
harmònics 10 i 12.
Correcta
Question20
Punts: 1
Cada músic sap que una octava és igual a la suma de tres terceres majors (Do - Mi - Sol# - Do),
però això és vàlid només quant estem parlant del temprament igual. Si les terceres són pures, la
situació és totalment diferent. Utilitzant la proporció d'una tercera major pura per fer les
calculacions, quina proporció tindrà l’interval Do - Sol# fet com la suma de dues terceres majors
pures? (Do - Mi - Sol#) (reposta en format d'una fracció: X/X)?
Resposta:
25/16
Correcta
Question21
Punts: 1
Quina proporció tindrà l’interval Do - Si# (teòricament igual a l’octava Do - Do) fet com la suma de
tres terceres majors pures (Do - Mi - Sol# - Si#)(reposta en format d'una fracció: X/X)?
Resposta:
125/64
Correcta
Question22
Punts: 1
És veritat que tres terceres majors pures són igual a una octava?
Trieu una resposta.
Sí
No
Correcta
Question23
Punts: 1
Si no, quina mida té l’error en cents?
Resposta:
41.06
Correcta
Question24
Punts: 1
També estem acostumats a pensar que una octava és igual a la suma de quatre terceres menors.
Però exactament com el cas de les terecers majors, això és gracies a la mida d'una tercera
menor temprada. Si totes les terceres menors són pures, quina proporció tindrà l’interval Do - Solb
feta com la suma de dues terceres menors pures? (Do - Mib - Solb)(reposta en format d'una
fracció: X/X)?
Resposta:
36/25
Correcta
Question25
Punts: 1
Quina proporció tindrà l’interval Do - Sibb fet com la suma de tres terceres menors pures (Do - Mib
- Solb - Sibb)(reposta en format d'una fracció: X/X)?
Resposta:
216/125
Correcta
Question26
Punts: 1
Quina proporció tindrà l’interval Do - Rebb (teòricament igual a Do - Do) fet com la suma de quatre
terceres menors pures (Do - Mib - Solb - Sibb - Rebb)(reposta en format d'una fracció: X/X)?
Resposta:
1296/625
Correcta
Question27
Punts: 1
És veritat que quatre terceres menors pures són igual a una octava?
Trieu una resposta.
No
Sí
Correcta
Question28
Punts: 1
Si no, quina mida en cents té l’error?
Resposta:
62.57
Correcta
Question29
Punts: 1
La raó d’una sisena major pura és 5/3. Quines de les següents maneres són correctes per
construir-la:
La suma de tres quintes pures menys una octava
Una quarta pura (4/3) més una tercera major pura (5/4)
Una quinta pura (3/2) més una segona major pura (9/8)
Una octava (2/1) menys una tercera menor pura (6/5)

Correcta
Question30
Punts: 1
En la música Blues s’utilitza molt la sèptima menor amb les triades majors. Quina mida en cents té
una sèptima menor en temperament igual?
Resposta:
1000
Correcta
Hi ha tres maneres d’afinar una sèptima menor justa (és a dir, utilitzant intervals purs):
1. Prendre la raó directament de la sèrie harmònica (la sèptima menor harmònica)
2. La suma de dues quartes pures (la sèptima menor Pitagòrica o bé la petita sèptima menor justa)
3. La suma d’una quinta pura més una tercera menor pura (la gran sèptima menor justa)
Question31
Punts: 1
Quina raó té la sèptima menor harmònica (reposta en format d'una fracció: X/X)?
Resposta:
7/4
Correcta
Question32
Punts: 1
Quina mida té en cents?
Resposta:
968.83
Correcta
Question33
Punts: 1
Quina raó té la sèptima menor Pitagòrica (reposta en format d'una fracció: X/X)?
Resposta:
16/9
Correcta
Question34
Punts: 1
Resposta:
996.09
Correcta
Question35
Punts: 1
Quina raó té la gran sèptima menor justa (reposta en format d'una fracció: X/X)?
Resposta:
9/5
Correcta
Question36
Punts: 1
Resposta:
1017.60
Correcta
Question37
Punts: 1
Quina versió de sèptima menor justa és més semblant a la del Temperament Igual?
Trieu una resposta.
La sèptima menor Pitagòrica
La sèptima menor harmònica
La gran sèptima menor justa

Correcta
Question38
Punts: 1
Mira el gràfic del document Diferències.pdf. Aquest gràfic mostra l’altura en cents per les notes
d’una escala diatònica.
Les notes blaves indiquen...

una Afinació Justa
Les notes vermelles indiquen...

una Afinació Pitagòrica
Correcta
Question39
Punts: 1
Quina de les dues afinacions és més semblant al Temperament Igual?
Trieu una resposta.
Afinació Pitagòrica
Afinació Justa
Correcta
Question40
Punts: 1
Quin és el desavantatge més important de la Afinació Justa?
Trieu una resposta.
L’acord del segon grau és molt desafinat.
Les quintes i quartes no són pures; són molt desafinades.
Les terceres i sisenes no són pures; són molt desafinades.
Les octaves no són pures; són desafinades.

Correcta
Question41
Punts: 1
Quin és el desavantatge més important de la Afinació Pitagòrica?
Trieu una resposta.

Correcta
Question42
Punts: 1
Quin és el desavantatge més important del Temperament Igual?
Trieu una resposta.
No té cap problema; és l’hòstia amb bicicleta!

Correcta
PRÁCTICA 9
1
Punts: 1
Quina vocal s’està sintetitzant?
Trieu una resposta.
vocal neutre
o
Correcta
Ara canvia les freqüències dels formants de la manera indicada i marca quina vocal sents.
Question2
Punts: 1
F1: 316 Hz F2: 2220 Hz F3: 2888 Hz
Trieu una resposta.
vocal neutre
Correcta
Question3
Punts: 1
F1: 650 Hz F2: 1100 Hz F3: 2500 Hz
Trieu una resposta.

vocal neutre
e
Correcta
Question4
Punts: 1
F1: 600 Hz F2: 2060 Hz F3: 2840 Hz
Trieu una resposta.
vocal neutre
e
Correcta
Question5
Punts: 1
F1: 360 Hz F2: 920 Hz F3: 2200 Hz
Trieu una resposta.
vocal neutre
i
a
Correcta
Question6
Punts: 1
F1: 480 Hz F2: 760 Hz F3: 2620 Hz
Trieu una resposta.
vocal neutre
u
Correcta
Tanca el formant F3, i obre la finestra F1/F2 map (menú Settings/Show F1/F2 map).
En aquesta finestra es poden manipular les freqüències dels primer i segon formants, el primer
formant horitzontalment i el segon verticalment. Mou la finestra a la part superior de la pantalla de
l'ordinador, i després expandeix-la agafant la vora blava pel costat inferior dret. Agafant els valors
amb el ratolí, ajusta’ls fins que es pugui observar 800 a l'eix vertical i 1000 a l'eix horitzontal,
com mostrat aquí.
Toca la nota G3. Començant al punt 500/800, que són valors aproximats pels primer i segon
formants de la vocal "o", escolta els canvis en el so de la vocal mentre mous la fletxa molt
lentament horitzontalment cap endavant i cap enrere al llarg de la línia horitzontal de 800,
canviant la freqüència del primer formant entre els valors de 250 Hz i 750 Hz.
Question7
Punts: 1
Segons els apunts, quina part del conducte vocal controla la freqüència del primer formant?
Trieu una resposta.
la mandíbula
la llengua
la punta de la llengua
Correcta
Question8
Punts: 1
Ara canta la vocal "o " a la nota més baixa que sigui còmoda per la teva veu. Intenta imitar els
canvis en el so que has sentit canviant la freqüència del primer formant. Quina part del teu
conducte vocal has de manipular per aconseguir-ho?
Trieu una resposta.
la llengua
la mandíbula
Correcta
Question9
Punts: 1
La teoria correspon amb la realitat?
Trieu una resposta.
No
Sí
Correcta
Ara ajusta els valors de l'eix vertical fins que puguis observar 2200 Hz. Un altre cop, a partir dels
valors aproximats per la vocal "o" (500 horitzontal, 800 vertical), escolta els canvis en el so mentre
mous la fletxa verticalment cap amunt i cap avall al llarg de la línia vertical de 500, canviant la
freqüència del segon formant entre els valors de 700 Hz i 2200 Hz.
Question10
Punts: 1
Segons els apunts, quina part del conducte vocal controla la freqüència del segon formant?
Trieu una resposta.
la mandíbula
la llengua
Correcta
Question11
Punts: 1
Ara canta la vocal "o " a la nota més baixa que sigui còmoda per la teva veu. Intenta imitar els
canvis en el so que has sentit canviant la freqüència del segon formant. Quina part del seu
conducte vocal has de manipular per aconseguir-ho?
Trieu una resposta.

la llengua
la mandíbula
Correcta
Question12
Punts: 1
La teoria correspon amb la realitat?
Trieu una resposta.
No
Sí
Correcta
Question13
Punts: 1
El problema de les Sopranos
Toca la nota G3 de nou i mou la fletxa lentament al voltant de tota la part superior/dreta de la
finestra F1/F2 map (entre valors horitzontals de 250 Hz a 1000 Hz i valors verticals de 750 Hz a
2200 Hz). Intenta fer tants sons diferents com sigui possible. És fàcil o difícil fer moltes variacions?
Resposta:
Es difícil hacer variaciones, cambia sobretodo la intensidad.

Correcta
Question14
Punts: 1
Fes el mateix amb la nota F4. En comparació amb la nota G3, és tant fàcil o més difícil fer les
variacions?
Resposta:
Es tan difícil sentir los cambios como en g3

Correcta
Question15
Punts: 1
Fes el mateix amb la nota F5. En comparació amb la nota F4, és tant fàcil o més difícil fer les
variacions?
Resposta:
Es más difícil que en F4

Correcta
Question16
Punts: 1
Finalment fes el mateix amb la nota C6. En comparació amb la nota F4, és tant fàcil o més difícil
fer les variacions?
Resposta:
Es muchísimo más difícil sentir los cambios

Correcta
Question17
Punts: 1
Explica el que has observat en referència a la teoria de formants.
Resposta:
Cuanto más aguda es la nota, más difícil es sentir las diferencias.

Correcta
Question18
Punts: 1
Un tuvinià sintètic
Assegura’t que les amplituds de Flutter i Vibrato són 0. Tanca tots els formants excepte F2. En lloc
de seleccionar una nota, introdueix el valor de 43.35 a "Pitch [ST] ", i comprova que la freqüència
fonamental és de 100 Hz. Prem el botó “play” i escolta com el so canvia en moure el cursor
lentament amunt i avall entre els valors de 300 Hz i 1200 Hz. Explica el que sents.
Resposta:
Se escucha la serie armónica de la frecuencia fundamental que se ha escogido, pero no claramente, más bie
cambio de color.
Correcta
Question19
Punts: 1
Ara canvia el valor de Q2, l'amplada del filtre de passa banda per al segon formant, a 25. Escolta la
nota de nou i mou el cursor cap amunt i cap avall lentament. Explica el que sents.
Resposta:
Se escucha la serie armónica más claramente

Correcta
Question20
Punts: 1
Finalment, fes el mateix amb un valor de Q2 de 50. Quina de les tres possibilitats és més semblant
al cantant difònic de Tuva que hem escoltat a classe?
Resposta:
Este es el más parecido. Cuanto más alto es el valor de Q2 más se percie la serie armónica.
Correcta
Flutter i Vibrato són dos tipus de variació en la freqüència d’una nota. La diferència és que els
canvis introduïts pel Flutter són molt petits i a l'atzar, una simulació de la nostra incapacitat per
mantenir una pressió perfectament constant mentre que buidem els pulmons. El Vibrato és una
variació més gran, periòdica i regular, que es considera com una part imprescindible del tipus de
producció vocal "Bel canto", l’estil operístic a partir del segle XVIII. Malgrat això, els musics de
molts altres estils i tradicions no utilitzen el vibrato, o només l'utilitzen de tant en tant com un
tipus d'ornamentació.
Question21
Punts: 1
Tanca el programa Madde i reiniciar-lo. Sense canviar cap element, escolta diverses notes. En
comparació amb tot el que has sentit abans, ara sona més com un cantant d'òpera?
Resposta:
Sí.
Correcta
Question22
Punts: 1
Quin so t'agrada més, el so amb Vibrato o sense?
Resposta:
Con vibrato
Correcta
Question23
Punts: 1
Introdueix 0[%] com amplitud de Flutter i escolta les mateixes notes. Pots sentir una diferència?
Resposta:
Con filttre o% no se siente tanto el vibrato

Correcta
Question24
Punts: 1
A continuació, introdueix un valor de 0[ST] (semitons) per l’amplitud de Vibrato i torna a introduir
el valor inicial per l'amplitud de Flutter de 1%. Ara pots sentir les petites irregularitats en la
freqüència?
Resposta:
sí
Correcta
Question25
Punts: 1
A continuació, introdueix 0 per les amplituds de ambdós coses, Flutter i Vibrato. Escolta diverses
notes. Pots sentir una variació en la freqüència?
Resposta:
No
Correcta
Question26
Punts: 1
Quina de les quatre possibilitats et sona més "natural": amb Vibrato i Flutter, amb Vibrato sense
Flutter, amb Flutter sense Vibrato, o un so perfectament estable?
Resposta:
Con vibrato y flutter, creo que es la que más se parece a la realidad en lo que al bel canto se refiere.
Correcta

Solucions Pràctiques Acústica

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Solucions Pràctiques Acústica

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Práctica 1

1 Quants graus equivalen pi/6 radiants? 30

2 Quants graus equivalen pi/4 radiants? 45

3 Quants graus equivalen pi/3 radiants? 60

4 Quants graus equivalen pi/2 radiants? 90

5 Quants graus equivalen 2*pi radiants? 360

6 Quants graus equivalen pi radiants? 180

7 Calcula el cos0º (posa 3 decimals) 1.000

8 Calcula el cos30º (posa 3 decimals) 0.866

9 Calcula el cos45º (posa 3 decimals) 0.707

10 Calcula el cos60º (posa 3 decimals) 0.500

11Calcula el cos90º (posa 3 decimals) 0.000

12 Calcula el sin0º (posa 3 decimals) 0.000

13 Calcula el sin30º (posa 3 decimals) 0.500

14 Calcula el sin45º (posa 3 decimals) 0.707

15 Calcula el sin60º (posa 3 decimals) 0.866

16 Calcula el sin90º (posa 3 decimals) 1.000

17 Calcula el cos(pi/6) radiants (posa 3 decimals) 0.866

18 Calcula el cos(pi/4) radiants (posa 3 decimals) 0.707

19 Calcula el cos(pi/3) radiants (posa 3 decimals) 0.500

20 Calcula el cos(pi/2) radiants (posa 3 decimals) 0.000

21 Calcula el sin(pi/6) radiants (posa 3 decimals) 0.500

22 Calcula el sin(pi/4) radiants (posa 3 decimals) 0.707

23 Calcula el sin(pi/3) radiants (posa 3 decimals) 0.866

24 Calcula el sin(pi/2) radiants (posa 3 decimals) 1.000

25 Com evoluciona la funció cosinus al passar de 90º a 180º? Decrementa de 0 a -1

26 Com evoluciona la funció sinus al passar de 90º a 180º? Decrementa de 1 a 0

27 Com evoluciona la funció cosinus al passar de 180º a 270º? Incrementa de -1 a 0

28 Com evoluciona la funció sinus al passar de 180º a 270º? Decrementa de 0 a -1

La nota. El so és més agut.

La intensitat. El so és mes fluix

A banda del click en el cosinus, sonen idèntics.

Trieu una resposta.

Trieu una resposta.

Trieu una resposta.

Trieu una resposta.

Trieu una resposta.

a. són una mica diferents

b. són molt diferents

c. són exactament iguals

Trieu una resposta.

a. són exactament iguals

b. són molt diferents

c. són una mica diferents

a. proporcionals a l’arrel quadrada

d. inversament proporcionals a l’arrel quadrada

Trieu una resposta.

Trieu una resposta.

Trieu una resposta.

Trieu una resposta.

Trieu una resposta.

Trieu una resposta.

a. són proporcionals a l’arrel quadrada

b. són inversament proporcionals a l’arrel quadrada

c. són inversament proporcionals

Trieu una resposta.

Trieu una resposta.

Trieu una resposta.

c. no podem parlar d’una freqüència per què l’oscil·lador està totalment

Trieu una resposta.

Trieu una resposta.

Trieu una resposta.

Trieu una resposta.

0.5* sin(2pi(t+temps calculat)*f)