MATEMÀTIQUES 4T D’ESO TEORIA POTÈNCIES I ARRELS

POTÈNCIES I ARRELS

ÍNDEX
1. Les potències i les seves propietats
2. Les arrels
3. Potències d’exponent fraccionari i arrels
4. Operacions amb radicals
5. Racionalització

Les neurones són les cèl·lules fonamentals del nostre sistema nerviós. El nombre
de neurones del nostre cos és aproximadament de 100.000 milions. Aquest és un nombre
molt gran. Un altre nombre molt gran és el d’estrelles de la Via Làctia. Una estimació
habitual és de 400.000 milions. És a dir, hi ha unes quatre vegades més estrelles a la Via
Làctia que neurones al nostre cos.

La notació potencial ens permet expressar aquests valors d’una manera més breu.
100.000 milions ho podem expressar així: 1011 . I 400.000 milions, com ho podem
expressar?
1
MATEMÀTIQUES 4T D’ESO TEORIA POTÈNCIES I ARRELS

1. LES POTÈNCIES I LES SEVES PROPIETATS

Resol

Un rei de l’Índia, per recompensar l’inventor dels escacs, li va dir que li fes una
petició. Aquest li va demanar un gra de blat per a la primera casella de l’escaquer, dos
per a la segona, quatre per a la tercera i així successivament va anar doblant el nombre
de grans.
a. Quants grans de blat correspondrien a l’última casella?
b. Quina és la notació més fàcil per expressar aquesta quantitat?

Definició

Una potència és una manera abreujada de representar una multiplicació els

factors de la qual són sempre el mateix nombre.

El factor s’anomena base i el nombre de vegades que apareix, exponent.

a n = a · a · … . .   · a           a és la base  i n és l′exponent

Exemples

1. Calcula:
a. 43
b. (−4)3
c. 26
d. (−2)6

2. De què depèn el signe d’una potència de base negativa?

✦ POTÈNCIES D’EXPONENT ENTER

Definició

També existeixen potències d’exponent negatiu i segueixen la propietat següent:

1
a −n =
an

2
MATEMÀTIQUES 4T D’ESO TEORIA POTÈNCIES I ARRELS

Amb aquesta propietat tenim doncs que:

(b) (a)
−n n
a b
= 

Exemple

1. Calcula el resultat de les potències següents:

a. (5)−2
−3
b. ( − 2) =

(2)
−5
3
c. =

( 2)
−4
1
d. − =

✦ PROPIETATS DE LES POTÈNCIES

Recordem les propietats de les potències que ens permeten fer les operacions
més fàcilment.

1. a 0 = 1,  sempre i quan a ≠ 0
2. a n ·  a m = a n+m
3. a n :  a m = a n−m
4. (an)m = a n·m
5. a n ·  b n =  (a · b)n
an a n
6.   =  ( )
bn b

Exemple

1. Aplica les propietats de les potències i expressa el resultat en una sola potència:

5
a. 34· 39 = d. 1315:(132) =
7
b. 65· (62) = e. 24· 39 =
0
c. 2120 : 2114 = f. (32 ·  37) = 


3
MATEMÀTIQUES 4T D’ESO TEORIA POTÈNCIES I ARRELS

2. LES ARRELS

Resol

Un hipnotitzador fa servir un pèndol per adormir els incauts que es deixen

entabanar. El temps T que dura cada oscil·lació és constant i depèn de la longitud L del
fil del pèndol segons aquesta fórmula:

Què passaria si tallés el fil del pèndol per la meitat? Augmentaria o disminuiria el
període? En quant?

✦ L’ARREL ENÈSIMA

Definició

n
L’arrel enèsima d’un nombre a es denota amb a i verifica que:
a = b  ⇔  b n = a
n

a s’anomena radicand, n és l’índex de l’arrel, b és el resultat o l’arrel

El nombre
n
buscada, i el conjunt a s’anomena radical.


Exemples

8 = 2 ja que 23 = 8
3
1.
81 = 3 i − 3, ja que 34 = 81 i (−3)4 = 81
4
2.

✦ ARRELS D’UN NOMBRE

Com es pot observar, algunes d’aquestes arrels tenen un o dos resultats, això
depèn del signe del radicand i de la paritat de l’índex.

A la taula següent es pot observar el nombre de solucions reals en cada un dels

casos possibles:

4
MATEMÀTIQUES 4T D’ESO TEORIA POTÈNCIES I ARRELS

Índex parell Índex senar

Radicand Dues solucions la positiva i la
1 solució (la positiva)
positiu negativa
Radicand
No té solució 1 solució (la negativa)
negatiu

✦ OPERACIONS AMB ARRELS

- Producte d’arrels

El producte de dues arrels és una altra arrel que té per radicand el producte dels
radicands.

m m m
a⋅ b= a⋅b
                     
- Quocient d’arrels

El quocient de dues arrels és l’arrel del quocient dels radicands.

m
a a
= m
m
b b
                                                    
- Potència d’una arrel

Elevar una arrel a un determinat exponent és igual a l’arrel del radicand elevat a
l’exponent.

( a) =
n
an
m m

- Arrel d’un radical

Per realitzar l’arrel d’un radical, multipliquem els índexs dels radicals. És a dir:

n m·n
m
a =  a
                                                       

5
MATEMÀTIQUES 4T D’ESO TEORIA POTÈNCIES I ARRELS

Exemple

1. Expressa el resultat com a una única arrel:


a. 5⋅ 12 = 5⋅ 33
d. =
26 75
b. =
4 3 5
e. 2 =

( 3) =
3
4
c.

3. POTÈNCIES D’EXPONENT FRACCIONARI I ARRELS

✦ L’EXPONENT FRACCIONARI

Existeix una equivalència entre arrels i potències; és a dir, tota arrel es pot
expressar per mitjà d’una potència. Aquesta relació ve donada per:

m
a m =  a n
n

Exemple

1. Expressa en forma de potència les arrels següents:

4 3
a. 53 = 5 4
7
b. 2−7 = 2− 2
5 4
c. −34 = (−3) 5

✦ RADICALS EQUIVALENTS

q
am i a p són equivalents si expressats en forma de potència amb
n
Dos radicals 
exponent fraccionari tenen la mateixa base i els exponents equivalents.

q m p m p
am = ap → a n = a q →
n
=
n q

Exemple

1. Comprova si aquests radicals són equivalents:

6
MATEMÀTIQUES 4T D’ESO TEORIA POTÈNCIES I ARRELS

3 9 4 12 4 12
54 = 512 → 5 3 = 5 9 → =
3 9

Així doncs, són radicals equivalents.

✦ SIMPLIFICACIÓ I AMPLIFICACIÓ D’ARRELS

Els radicals equivalents ens permeten simplificar i amplificar arrels.

• Si l’exponent del radicand i l’índex de l’arrel tenen factors comuns, podem

simplificar l’arrel dividint l’exponent i l’índex pel factor o factors comuns:

4 10 5
510 = 5 4 = 5 2 = 55

• Podem amplificar l’arrel multiplicant l’exponent del radicand i l’índex de l’arrel

per un mateix nombre natural:
1 2 4
3 = 32 = 34 = 32

✦ REDUCCIÓ DE RADICALS A ÍNDEX COMÚ

Les arrels no es poden multiplicar ni dividir si no tenen el mateix índex. La

simplificació i l’amplificació de radicals ens permetrà expressar dues o més arrels amb
un índex comú. Per fer-ho, buscarem el mínim comú múltiple dels índexs i calcularem
els radicals equivalents amb aquest nou índex.

Exemple

1. Expressa les arrels següents amb el mateix índex:

9
54
6 3
2, 2i
El nou índex serà el m.c.m. de 6, 3 i 9: m.c.m.(6, 3, 9) = 18. Busquem en cada cas un
radical equivalent d’índex 18.
6
a. 2=
3
b. 2=
9
c. 54

7
MATEMÀTIQUES 4T D’ESO TEORIA POTÈNCIES I ARRELS

4. OPERACIONS AMB RADICALS

✦ EXTRACCIÓ DE FACTORS FORA DE L’ARREL

Els radicals a vegades es poden simplificar. Per fer-ho, tenim dues maneres
possibles:

OPCIÓ 1:
1. Descompondre el radicand en factors primers.
2. Expressar el radical en forma de potència.
3. Si l’exponent és una fracció pròpia ja hem acabat.
4. Si l’exponent és una fracció impròpia, la transformarem en nombre mixt
5. Desfem el canvi de potència a radical, de manera que haurem aconseguit
extreure factors fora de l’arrel. Si la fracció és pròpia, no es poden extreure
factors.

OPCIÓ 2:
1. Descompondre el radicand en factors primers.
2. Comparar els exponents amb l’índex de l’arrel:
a. Si l’exponent és més petit que l’índex no fem res.
b. Si l’exponent és més gran que l’índex de l’arrel, fem la divisió dels dos
nombres i el quocient de la divisió ens indica l’exponent que hem de posar
fora de l’arrel, i el residu l’exponent que hem de deixar dins de l’arrel.

Exemple

1. Extreu factors fora de l’arrel si és possible:

3
2 · 33 = 3 2
3 3
a. 54 =
b. 720 = 24 · 32 · 5 = 22 · 3  5 

✦ INTRODUCCIÓ DE FACTORS D’UN RADICAL

Per introduir un factor en un radical s’eleva a un exponent igual a l’índex de

l’arrel.

Exemple

8
MATEMÀTIQUES 4T D’ESO TEORIA POTÈNCIES I ARRELS

✦ SUMA I RESTA DE RADICALS

Només es poden sumar o restar radicals que tinguin el mateix radicand i el mateix
índex. En aquest cas, es conserva el radicand i l’índex i se sumen o resten els coeficients
que els acompanyin.

n n n
x a +  y a = (x + y) a

n n n
x a −  y a = (x − y) a

Moltes vegades, abans de sumar haurem de treure tots els factors possibles fora
de l’arrel.

Exemple

1. Opera, si és possible:
a. 2 + 5 2 − 7 2 = (1 + 5 − 7) 2 = − 1 2 = − 2

3 3 3 3
b. 8 4 − 5 4 + 13 4 = (8 − 5 + 13) 4

c. 18 + 50 − 2 2 = 2 · 32 + 2 · 52 − 2 2 = 3 2 + 5 2 − 2 2 = (3 + 5 − 2) 2 = 6 2

5. RACIONALITZACIÓ D’UN RADICAL

Definició

Racionalitzar una expressió amb un radical en el denominador consisteix a trobar

una expressió equivalent que no tingui arrels en el denominador. Així doncs, ens podem
trobar en dos cassos:

CAS 1: Un radical en el denominador

En aquest cas es multiplica el numerador i el denominador per l’expressió
adequada perquè, en operar, l’arrel desaparegui.

CAS 2: Un binomi en el denominador

En aquest cas es multiplica el numerador i el denominador pel conjugat del
denominador.
Recordem que el conjugat de a+b =a−b
9
MATEMÀTIQUES 4T D’ESO TEORIA POTÈNCIES I ARRELS

Exemple

1. Racionalitza les fraccions següents:

7− 3 (7 − 3) ⋅ 2 7 2− 6 7 2− 6
a. = = =
( 2)
2 2⋅ 2
2 2

3 3 3
1 1 ·   52 52 52
b. = = =
3
5
3
5·
3
52  
3
53 5
1 ( 3+ 2) 3+ 2 3+ 2 3+ 2
c. = = = = = 3+ 2
( 3− 2) · ( 3 +
( 3) − ( 2)
3− 2 2)
2 2 3−2 1

10