ICI 2012 2013 Book Error

INTRODUCCIÓ
AL
CÀLCUL INTEGRAL
Índex
Capítol 1. Càlcul de primitives 3

1. Primitives de funcions 3
2. Canvis de variable i integració per parts 4
3. Primitives de funcions racionals. 6
4. Primitives de funcions racionals trigonomètriques 11
5. Primitives de funcions irracionals 13
6. Exercicis 15
Capítol 2. Funcions integrables Riemann 17

1. Funcions integrables Riemann 17
2. Exemples de funcions integrables Riemann 23
3. Sumes de Riemann 27
4. Integral denida i àrea 29
5. Exercicis 30
Capítol 3. Teoremes fonamentals i aplicacions 33

1. El teorema fonamental del càlcul i la regla de Barrow 33
2. Canvi de variable i integració per parts 35
3. Aplicacions de la integral 37
4. Exercicis 42
Capítol 4. Integrals impròpies 43

1. Denició d'integral impròpia 43
2. Integrals impròpies de funcions no negatives. Criteris de comparació. 46
3. Convergència absoluta 51
4. Exercicis 52
Capítol 5. Sèries numèriques 53

1. Denicions 53
2. Sèries geomètriques i sèries telescòpiques 55
3. Integrals impròpies i sèries 56
4. Criteris de convergència per a sèries de termes positius 58
5. Convergència absoluta i convergència condicional 60
6. Sèries de potències 61
7. Exercicis 62
Apèndix 62
Apèndix A. Succesions de nombres reals 63

1. Succesions de nombres reals 63
2. Successions monòtones 64
i
ii ÍNDEX
3. Exemples de càlculs de límits 64

4. Exercicis 66
Apèndix B. Suprem i ínm d'un subconjunt

acotat 67
1. Suprems, ínms, màxims i mínims 67
Apèndix C. Funcions reals 69

1. Funcions contínues 69
2. Funcions derivables 70
Apèndix. Índex alfabètic 73
CAPíTOL 1
Càlcul de primitives
1. Primitives de funcions
Una primitiva d'una funció contínua f : (a, b) → R és una funció derivable F : (a, b) →
R que compleix F 0 = f .
Es compleixen les següents propietats:
• Totes les funcions contínues f en (a, b) tenen primitives.
• Si F és una primitiva de f en (a, b), llavors totes les funcions FC (x) = F (x) + C ,
C ∈ R, també ho són.
• Si F0 i F1 són dues primitives de f en (a, b), llavors F0 − F1 és constant. Per tant,
si coneixem una primitiva de f en (a, b) les coneixem totes. Z Z
• El conjunt de totes aquestes primitives l'escriurem de la forma f o bé f (x)dx
(és llegeix integral indenida de f ).
Exemple
R 1.1. Les primitives de f (x) = x + 1 és poden escriure per exemple de la
R
forma (x + 1)dx = x2 /2 + x + C o bé de la forma (x + 1)dx = (x + 1)2 /2 + C .
R R
Exercici 1.2. Comproveu que 2 sin x cos xdx = sin2 x + C i que 2 sin x cos xdx =
− cos2 x + C
Taula de primitives
R
f F = f
0 C
m+1
x
xm , m ∈ Z, m 6= −1, x ∈ R +C
m+1
xr+1
xr , r 6= −1, x > 0 +C
r+1
1
= x−1 , x > 0 o x < 0 ln |x| + C
x
sin(x), x ∈ R − cos(x) + C
cos(x), x ∈ R sin(x) + C
tan(x), |x| < π/2 − ln(cos(x)) + C
ekx , x ∈ R, k 6= 0 ekx /k + C
ax = ex ln a , a > 0, a 6= 1, x ∈ R ax / ln a + C
−x
x
e −e ex + e−x
sinh(x) = ,x∈R cosh(x) = +C
2 2
cosh(x), x ∈ R sinh(x) + C
1
,x∈R arctan(x) + C
1 + x2
1
√ , |x| < 1 arcsin(x) + C
1 − x2
Z Z Z
Observem que si α, β ∈ R, llavors es compleix (αf + βg) = α f + β g .
1
2 1. CÀLCUL DE PRIMITIVES
2. Canvis de variable i integració per parts
Canvi de variable
Si f : (a, b) → (c, d) és derivable, g : (c, d) → R és contínua en i G és una primitiva de
g , llavors, per la regla de la cadena, G(f (x)) és una primitiva de g(f (x)) f 0 (x).
Z Z Z
Aquesta propietat s'escriu 0
g(f (x))f (x)dx = g(f (x))df (x) = g(y)dy , y = f (x) .
• Es convenient que sempre que tinguem

p integrals on hi apareixen expressions del
tipus sin(ψ(x)), cos(ψ(x)), e , ψ(x), etc. amb ψ derivable, provar el canvi
ψ(x)
y = ψ(x).
Observem que utilitzant aquest mètode s'obtenen fórmules que generalitzen
les primitives de la taula inicial. Per exemple,
Z Z
0
sin(f (x)) f (x)dx = − cos(f (x)) + C. cos(f (x)) f 0 (x)dx = sin(f (x)) + C
Z Z
f 0 (x) f 0 (x)
dx = ln |f (x)| + C. dx = arctan(f (x)) + C.
f (x) 1 + f 2 (x)
Exemple 1.3. Fent el canvi y = x2 , dy = 2xdx s'obté
Z Z
2 1 1 1
x sin(x ) dx = sin ydy = − cos y + C = − cos(x2 ) + C.
2 2 2
Exemple 1.4. Fent el canvi x = et , dx = et dt (equivalentment t = ln x, dt = dx/x)

tenim
Z Z
ln(x) t2 ln2 (x)
dx = tdt = + C = + C.
x 2 2
Integració per parts

Si F i G són dues primitives de f i de g en (a, b) respectivament, utilitzant la fórmula
de derivació
Z Z F G + F G , tenim F g = (F G) − f G. D'aquesta formula és dedueix
(F G)0 = 0 0 0
que Fg = FG − f G, i per tant les primitives de F g és poden calcular a partir de les

primitives de f G.
La forma habitual d'escriure aquesta expressió és:
Si u i v són dues funcions derivables en (a, b) llavors
Z Z
u dv = uv − v du, on du = u0 dx, dv = v 0 dx
2. CANVIS DE VARIABLE I INTEGRACIÓ PER PARTS 3
Aquest mètode és útil per calcular integrals del tipus:

Z
(2.1) p(x)eax dx, u(x) = p(x)
Z
(2.2) p(x) sin(ax) dx, u(x) = p(x)
Z
(2.3) p(x) cos(ax) dx, u(x) = p(x)
Z
(2.4) p(x) ln x dx u(x) = ln x
Z
(2.5) p(x) arctan x dx u(x) = arctan x
Z
(2.6) eax sin(bx) dx,
Z
(2.7) eax cos(bx) dx,
on p(x) representa un polinomi.

En les 3 primeres integrals, triant u = p(x), tal com s'indica, rebaixarem el grau del
polinomi. Reiterant aquest procés tantes vegades com el grau de p(x) arribarem a una
integral immediata.
En la quarta i la cinquena integral convertirem la integral en una integral racional que
estudiarem més endavant.
Les dues últimes són cícliques i cal integrar dues vegades per parts. En la segona
vegada apareixerà de nou la integral inicial i aillant-la obtindrem la primitiva.
Exemple 1.5. Dient u = x, dv = sin x dx, du = dx i v = − cos x tenim
Z Z
x sin xdx = −x cos x + cos xdx = −x cos x + sin x + C
dx
Exemple 1.6. Dient u = ln(x), dv = dx, du = i v = x tenim
Z Z x
ln(x)dx = x ln(x) − dx = x ln(x) − x + C.
Z
Exemple 1.7. Calculem ex sin x dx.
Diem u = ex , dv = sin xdx i per tant du = ex dx i v = cos x. Aplicant la fórmula
tenim
Z Z Z
x x x x
e sin x dx = −e cos x − e (− cos x)dx = −e cos x + ex cos xdx.
Tornem a integrar per parts dient de nou u = ex (fer u = cos x no funcionaria) i ara
dv = cos xdx, du = ex dx i v = sin x. Tenim
Z Z
x x x
e sin x dx = −e cos x + e sin x − ex sin xdx.
ex (sin x − cos x)
Per tant, una primitiva de la funció ex sin x és i així doncs
2
Z x
e (sin x − cos x)
ex sin x dx = + C.
2
3. Primitives de funcions racionals.

p(x)
Volem trobar primitives de funcions del tipus f (x) = , on p(x) i q(x) són dos
q(x)
polinomis no nuls i q de grau més gran o igual que 1.
Utilitzarem els següents resutats:
1. Tot polinomi de grau més gran o igual que 1 amb coecients reals descomposa en
productes de potències de polinomis reals de grau 1 i de potències de polinomis
reals de grau 2 sense arrels reals.
Exemple 1.8. x√
4
− 1 = (x2 − 1)(x
√
2
+ 1) = (x − 1)(x + 1)(x2 + 1),
5 2 2
x + x = x(x − 2 x + 1)(x + 2 x + 1)
2. Tot polinomi real de grau 2 sense arrels reals es pot escriure de la forma γ((x +
α)2 + β 2 ) on γ, α i β són números reals. Concretament,
2 ! r
2
b 4ac − b b 4ac − b2
ax2 + bx + c = a x+ + , γ = a, α = , β = .
2a 4a2 2a 4a2
Exemple 1.9. x2 + 2x + 5 = (x + 1)2 + 22 ,

9x2 −6x+5 = 9(x2 −2x/3+5/9) = 9((x−1/3)2 +4/9) = 9((x−1/3)2 +(2/3)2 ).
Z 0
q (x)
3. És convenient recordar que si p(x) = q (x), llavors
0
dx = ln |q(x)| + C .
q(x)
Passem ara a calcular primitives de funcions racionals, començant per les més bàsiques
i acabant amb la forma general.
Z
dx
3.1. Integrals del tipus , m = 1, 2, 3, .., a 6= 0.
(ax + b)m
Fent el canvi de variable y = ax + b, dy = adx, totes les integrals es redueixen a
Z Z Z
dy dy y 1−m
= ln |y| + C i/o = y dy =−m
+ C, m 6= 1.
y ym 1−m
Z
4
Exemple 1.10. Calculem dx.
2x − 3
Fent el canvi y = 2x − 3, dy = 2dx tenim
Z Z Z
4 dy dy
dx = 2 = 2 ln |y| + C = 2 = 2 ln |2x − 3| + C.
2x − 3 y y
Z
4
(2x − 3)7
Fent el canvi y = 2x − 3, dy = 2dx tenim
Z Z Z
4 dy 2 −6 −1
dx = 2 = 2 y −7 dy = y +C = + C.
(2x − 3) 7 y 7 −6 3(2x − 3)6
Z
3x
(x − 1)2
Fent el canvi y = x − 1, dy = dx, tenim 3x = 3y + 3 i
Z Z Z Z
3x 3y + 3 3 3 3
dx = dy = dy + dy = 3 ln |x − 1| − + C.
(x − 1) 2 y 2 y y 2 x−1
3. PRIMITIVES DE FUNCIONS RACIONALS. 5
Z
Ax + B
3.2. Integrals del tipus dx, β 6= 0.
(x + α)2 + β 2
Fent el canvi x + α = βy , dx = βdy apareixeran integrals del tipus
Z Z
dy 2y
2
= arctan(y) + C, i/o 2
dy = ln(y 2 + 1) + C.
y +1 y +1
Amb el canvi x + α = βy , dx = βdy , tenim Ax + B = A(βy − α) + B = Aβy − Aα + B
i (x + α)2 + β 2 = β 2 (y 2 + 1). Per tant
Z Z Z
Ax + B A 2y B − Aα dy
dx = dy +
(x + α)2 + β 2 2 y2 + 1 β y2 + 1
A B − Aα
= ln(y 2 + 1) + arctan(y) + C
2 β

A (x + α)2 + β 2 B − Aα x+α
= ln + arctan +C
2 β2 β β

A B − Aα x+α
2
= ln (x + α) + β + 2
arctan + C 0.
2 β β
Z
dx
Exemple 1.13. Calculem .
x2 + 9
En aquest cas x2 + 9 = x2 + 32 (γ = 1, α
= 0, β = 3) i per tant cal fer el canvi x = 3y ,
dx = 3dy . Observem que x + 9 = (3y) + 9 = 9(y 2 + 1).
2 2
Per tant
Z Z Z x
dx 1 1 dy 1 1
2
= 2
3dy = = arctan(y) + C = arctan + C.
x +9 9(y + 1) 3 y2 + 1 3 3 3
Z
dx
− 6x + 5
9x2
2 2
En aquest cas 9x − 6x + 5 = 9 ((x − 1/3) + 4/9) (γ = 9, α = −1/3, β = 2/3) i per
2dy 2
tant cal fer el canvi x − 1/3 = 2y/3, dx = . Utilitzant aquest canvi 9x − 6x + 5 =
2 ! 3
2y 4
9 + = 4y 2 + 4 = 4(y 2 + 1), i
3 9
Z Z
dx 2 dy 1 1 3x − 1
= = arctan(y) + C = arctan + C.
9x − 6x + 5
2 3 2
4(y + 1) 6 6 2
Z
5x
(x2 + 4)
És immediata ja que
Z Z
5x 5 2x 5
dx = dx = ln(x2 + 4) + C.
x2 + 4 2 2
x +4 2
Z
3x − 2
−x2 + 2x − 5
Tenim −x2 + 2x − 5 = −(x2 − 2x + 5) = −((x − 1)2 + 22 ). Amb el canvi x − 1 = 2y ,

dx = 2dy tenim 3x − 2 = 3(2y + 1) − 2 = 6y + 1 i −x2 + 2x − 5 = −4(y 2 + 1). Per tant
Z Z Z Z
3x − 2 −1 6y + 1 −3 2y 1 1
dx = dy = dy − dy
−x + 2x − 5
2 2 2
y +1 2 2
y +1 4 2
y +1
2 !
−3 x−1 1 x−1
= ln + 1 + arctan + C,
4 2 4 2
que també es pot expresar com
Z
3x − 2 −3 2
1 x−1
dx = ln x − 2x + 5 + arctan +C
−x2 + 2x − 5 4 4 2
Z
Ax + B
3.3. Càlcul de dx, m ≥ 2.
((x + α)2 + β 2 )m
Fent el canvi x + α = βy , dx = βdy apareixeran integrals del tipus
Z Z
2y dy
Im (y) = 2 m
dy, i/o Jm (y) = , m ≥ 2.
(y + 1) (y + 1)m
2
d (y 2 + 1)
• Im (y) és immediata ja que = 2y , i per tant utilitzant el canvi z = y 2 +1,
dy
dz = 2ydy tenim
Z
z 1−m (y 2 + 1)1−m 1
Im (y) = z −m dz = =
1−m 1−m (1 − m)(y 2 + 1)m−1
(per simplicar només triem la primitiva corresponent a C = 0).
• Jm es calcula per inducció, és a dir a partir de J1 (y) = arctan(y) + C es pot
calcular J2 (y), a partir de J2 (y) es pot calcular J3 (y), etc. La fórmula s'obté
integrant per parts.
Exemple 1.17. Calculem J2 (x) integrant per parts.
Posem
Z Z Z Z
dx dx x2 1 2x2
= − dx = arctan x − dx.
(x + 1)2
2 2
x +1(x2 + 1)2 2 (x2 + 1)2
2x −1
Integrant per parts amb u = x, dv = , du = dx i v = , tenim
2
(x + 1) 2 2
x +1
Z Z
2x2 x 2x2 x
2 2
dx = − 2
+ 2 2
dx = − 2 + arctan x + C.
(x + 1) x +1 (x + 1) x +1
Per tant Z
dx 1 x 1
= + arctan(x) + C.
(x2 + 1) 2 2
2x +1 2
−x
Observem que aquesta fórmula es pot escriure de la forma J2 (x) = I2 (x) +
2
J1 (x), on es veu el lligam entre J2 (x), J1 (x) i I2 (x).
Exemple 1.18. Utilitzant el càlcul de J2 (x), fet en l'exemple anterior, podem
calcular J3 (x) integrant per parts.
Posem
Z Z Z Z
dx dx x2 1 2x2
J3 (x) = = − dx = J2 (x) − dx.
(x + 1)3
2 (x + 1)2
2 2
(x + 1) 3 2 (x2 + 1)3
3. PRIMITIVES DE FUNCIONS RACIONALS. 7
2x −1
Integrant per parts amb u = x, dv = , du = dx i v = ,
(x2 + 1)3 2(x2+ 1)2
tenim
Z Z
2x2 −x 1 dx 1
2 3
dx = 2 2
+ + C = xI3 (x) + J2 (x) + C.
(x + 1) 2(x + 1) 2 (x2 + 1) 2 2
Per tant
−x 3 1 x 3 x 3
J3 (x) = I3 (x) + J2 (x) + C = + + arctan(x) + C.
2 4 4 (x2 + 1)2 8 x2 + 1 8
Utilitzant aquest procediment s'obté la següent fórmula de reiteració.
−y 2m − 3
J1 (y) = arctan(y), Jm (y) = Im (y) + Jm−1 (y).
2 2m − 2
Z
1
Observem primerament que Im (y)dy = Jm−1 (y). Escrivim
1−m
Z 2 Z
y + 1 − y2 1 2y 2
Jm = dy = Jm−1 − dy.
(y 2 + 1)m 2 (y 2 + 1)m
2y
Integrem per parts amb u = y , dv = dy , du = dy i v = Im , la darrera integral
(y 2 + 1)m
es converteix en
Z Z
2y 2 1
dy = yIm (y) − Im (y)dy = yIm (y) + Jm−1 .
(y 2 + 1)m m−1
Per tant
1 1 −1 2m − 3
Jm = Jm−1 − yIm (y) − Jm−1 = yIm (y) + Jm−1 .
2 2m − 2 2 2m − 2
x
Exemple 1.19. Calculem J2 utilitzant la fórmula J2 (x) = − I2 (x) + 12 J1 (x).
2
1 x 1
J2 (x) = + arctan(x) + C .
2 x2 + 1 2
x
Exemple 1.20. Calculem J3 utilitzant la fórmula J3 (x) = − I3 (x) + 34 J2 (x).
2
1 x
Utilitzant el càlcul anterior de J2 i que I3 (x) = − , tenim
2 (x2 + 1)2
1 x 3 x 3
J3 (x) = 2 2
+ 2
+ arctan(x) + C.
4 (x + 1) 8x +1 8
Z
2x − 5
(x2 + 2x + 5)2
2 2 2
Utilitzant
Z que x + 2x + 5 = (x + 1) + 2 , el canvi x + 1 = 2y transforma la integral
1 4y − 7 1 7
en
2 2
dy = I2 (y) − J2 (y). Utilitzant els càlculs anteriors junt amb y =
8 (y + 1) 4 8
(x + 1)/2, tenim
Z
2x − 5 −15 1 7 x 7 x+1
dx = − − arctan + C.
(x2 + 2x + 5)2 8 x2 + 2x + 5 8 x2 + 2x + 5 16 2
Z
2x3
(x2 + 1)2
3 2
Utilitzant que 2x = 2x(x + 1) − 2x,
Z 3 Z Z
x 2x 2x 1
2 2
dx = 2
dx − 2 2
dx = ln(x2 + 1) + 2 + C.
(x + 1) x +1 (x + 1) x +1
Z
x4
(x2 + 1)2
4 2 2 2 2 2
Utilitzant que x = (x + 1 − 1) = (x + 1) − 2(x + 1) + 1, i el càlcul de J2 (x) fet
abans, s'obté
Z 4 Z Z Z
x dx dx 1 x 3
dx = dx − 2 + = x + − arctan(x) + C .
(x2 + 1)2 x2 + 1 (x2 + 1)2 2 x2 + 1 2
3.4. Descomposició d'una integral d'una funció racional en integrals simples .
Els dos exemples següents mostren com es fa la descomposició:
Z
x2 + 4x − 1
Exemple 1.24. Per calcular dx utilitzaríem la des-
(x − 1)x4 (x2 + 2x + 2)(x2 + 4)3
composició
Z
A B C D E Fx + G Hx + I Jx + K Lx + M
+ + 2+ 3+ 4+ 2 + 2 + 2 + 2 dx.
x−1 x x x x x + 2x + 2 x +4 (x + 4) 2 (x + 4)3
Totes les integrals que apareixen són senzilles. La dicultat està en determinar les
constants A, B, ..., M que apareixen.
Z
x6
Exemple 1.25. Per calcular dx utilitzaríem la descomposició
(x − 1)2 (x2 + 1)
Z
D E Fx + G
Ax2 + Bx + C + + + 2 dx.
x − 1 (x − 1)2 x +1
Fixeu-vos que al davant apareix Ax2 +Bx+C . Aixó és degut a que grau(p)−grau(q) =
p(x) r(x)
2, i per tant = Ax2 + Bx + C + on r(x) és un polinomi de grau més petit que
q(x) q(x)
q(x).
Observeu que el termes en que el denominador només té una arrel real (senzilla o
múltiple) en el numerador només hi apareix una constant. En canvi tots els que el
polinomi del denominador no s'anul·la, en el numerador tenen un polinomi de grau
1.
Veiem amb exemples com s'utilitzaria aquest mètode.
Z
3x − 2
Exemple 1.26. dx
x3 − x2
Descomposem el denominador x3 − x = x2 (x − 1) i busquem constants A, B i C que
compleixim
3x − 2 A B C Ax(x − 1) + B(x − 1) + Cx2

= + 2+ = ,
x3 − x 2 x x x−1 x2 (x − 1)
és a dir que Ax(x − 1) + B(x − 1) + Cx2 = 3x − 2. Per fer-ho donem tres valors a x,
x=0 → −B = −2 → B=2
x=1 → C=1 → C=1
x = −1 → 2A − 2B + C = −5 → A = −1
4. PRIMITIVES DE FUNCIONS RACIONALS TRIGONOMÈTRIQUES 9
Utilitzant aquesta descomposició es té:

Z Z
3x − 2 −1 2 1 2
dx = + 2+ dx = − ln |x| − + ln |x − 1| + C.
x3 − x2 x x x−1 x
Z
x−1
x3 + x
Posem
x−1 A Bx + C A(x2 + 1) + x(Bx + C)
= + = .
x3 + x x x2 + 1 x3 + x
La forma de determinar els valors A, B i C és igualar els numeradors i donar diferents
valors a x per tal d'arribar a un sistema lineal.
lx = 0 → −1 = A → A = −1
x = 1 → 0 = 2A + B + C → B+C =2 → B =1
x = −1 → −2 = 2A + B − C → B−C =0 → C =1
Finalment
Z Z
x−1 −1 x+1 1
dx = + 2 dx = − ln |x| + ln(x2 + 1) + arctan x + C.
x3 + x x x +1 2
Z
x+1
(x − 1)2 (x2 + 1)
Posem
x+1 A B Cx + D
dx = + + 2
(x − 1) (x + 1)
2 2 x − 1 (x − 1)2 x +1
Sumant i igualant els numeradors tenim
x + 1 = A(x − 1)(x2 + 1) + B(x2 + 1) + (Cx + D)(x − 1)2 .
Donant valors a x arrivem al sistema
x=1 → 2 = 2B → B=1
x=0 → 1 = −A + B + D → A=D → A = −1/2
x=2 → 3 = 5A + 5B + 2C + D → C + 3D = −1 → D = −1/2
x = −1 → 0 = −4A + 2B − 4C + 4D → 2C = 1 → C = 1/2
Per tant
Z Z Z Z
x+1 1 dx dx 1 x−1
dx = − + + dx
(x − 1) (x + 1)
2 2 2 x−1 (x − 1)2 2 x2 + 1
1 1 1 1
= − ln |x − 1| − + ln(x2 + 1) − arctan x + C.
2 x−1 4 2
4. Primitives de funcions racionals trigonomètriques

Veurem dues tècniques. La primera reduint la integral a integrals immediates mitjan-
çant fórmules trigonomètriques. La segona, fent canvis de variable per tal de convertir la
integral en una integral d'una funció racional.
4.1. A - Utilitzant fórmules trigonomètriques. Recordem algunes fórmules tri-

gonomètriques, i apliquem-les per calcular primitives.
sin(−x) = − sin(x) cos(−x) = cos(x)

sin2 x + cos2 x = 1 tan2 x + 1 = sec2 x
cos2 x − sin2 x = cos(2x) cot2 x + 1 = csc2 x
2 sin(x) sin(y) = cos(x − y) − cos(x + y) 2 sin2 x = 1 − cos(2x)
2 cos(x) cos(y) = cos(x − y) + cos(x + y) 2 cos2 x = 1 + cos(2x)
2 sin(x) cos(y) = sin(x − y) + sin(x + y) 2 sin x cos x = sin(2x)
Z
Exemple 1.29. Calculem cos2 xdx.
Z Z
2 1 x 1
cos xdx = (1 + cos(2x))dx = + sin(2x) + C
2 2 4
Z
Exemple 1.30. sin2 (x) cos2 (x)dx.
Calculem
Z Z Z
2 2 1 2 1 x 1
sin (x) cos (x)dx = sin (2x)dx = (1 − cos(4x))dx = − sin(4x) + C .
4 8 8 32
4.2. B - Utilitzant canvis de variable. La utilitat dels següents canvis és convertir
les integrals de funcions racionals trigonomètriques en integrals racionals.
p dy
y = sin x, cos x = 1 − y2, dx = p
1 − y2
p − dy
y = cos x, sin x = 1 − y2, dx = p
1 − y2
y 1 dy
y = tan x, sin x = p , cos x = p , dx =
1 + y2 1 + y2 1 + y2
2y 1 − y2 2 dy
y = tan(x/2), sin x = , cos x = , dx =
1 + y2 1 + y2 1 + y2
En cada canvi les expressions de la resta de termes s'obté utilitzant trigonometria

elemental.
p
1 y 1 p 1 + y2
1 − y2 y
x x x
p
1 − y2 y 1
sin(x) = y cos(x) = y tan(x) = y
p p
Si y = tan(x/2) llavors sin(x/2) = y/ 1 + y 2 i cos(x/2) = 1/ 1 + y 2 . Per tant
sin x = 2 sin(x/2) cos(x/2) = 2y/(1+y 2 ) i cos x = cos2 (x/2)−sin2 (x/2) = (1−y 2 )/(1+y 2 ).
A més, com x = 2 arctan y , dy = 2/(1 + y 2 )dy .
5. PRIMITIVES DE FUNCIONS IRRACIONALS 11
Es convenient provar sempre els quatre canvis i veure quin simplica més la integral.
Es tracta de que la integral resultant no contingui arrels quadrades. Per tant observeu
que:
• Si apareix cos x aixecat a una potència senar el canvi y = sin x pot anar bé.
• Anàlogament, si apareix sin x aixecat a una potència senar el canvi y = cos x
pot anar bé.
• Si apareixen sin x i cos x aixecats a potències parells el canvi y = tan x anirà
bé.
• Si utilitzem el canvi y = tan(x/2) mai apareixeran arrels. No obstant en
molts casos la integral racional que obtindrem és més complicada que si
s'utilitza un dels altres canvis.
Z
Exemple 1.31. Calculem cos3 x dx.
Z Z
Fent el canvi y = sin x tenim cos x dx = (1 − y 2 )dy = sin x − 1/3 sin3 x + C .
3
Z
dx
sin x
Pel que hem comentat, un canvi adient és y = cos x, dy = − sin xdx. Tenim
Z Z Z Z
dx dy 1 dy 1 dy
=− =− −
sin x 1−y 2 2 1−y 2 1+y
1 1 1 1 − cos x
= ln(1 − y) − ln(1 + y) + C = ln + C.
2 2 2 1 + cos x
Per altra banda utilitzant el canvi y = tan(x/2) tenim
Z Z
dx dy
= = ln y = ln | tan(x/2)| + C.
sin x y
Encara que aparentment els resultats poden semblar diferents no ho són. Utilitzeu les
fórmules trigonomètriques de la primera part de la secció per comprovar-ho.
Z
sin2 x
Exemple 1.33. Calculem dx. Amb el canvi y = tan x,
cos2 x
Z Z Z
sin2 x y2 1
dx = dy = 1− 2 dy = y − arctan y + C = tan x − x + C.
cos2 x y2 + 1 y +1
5. Primitives de funcions irracionals
5.1. Canvis que cal provar inicialment.
• El primer canvi de variable que cal provar per calcular integrals irraci-
onals és el canvi ym = radicand de forma que s'elimini l'arrel.
Z √
Exemple 1.34. Calculem x5 x3 + 1 dx.
3
Fent el canvi x3 + 1 = y 3 , 3x2 dx = 3y 2 dy, s'obté

Z √ Z 7 4
y y (x3 + 1)7/3 (x3 + 1)4/3
x5 x3 + 1, dx = (y 3 − 1)y 3 dy =
3
− +C = − + C.
7 4 7 4
• També és convenient provar el canvi y = radicand. Aquesta tècnica es pot
emprar si tenim una arrel n-èssima d'un polinomi de grau 1.
Z √
Exemple 1.35. Calculem x5 x3 + 1, dx.
3
Si fem el canviy = x3 + 1 i dy = 3x2 dx,

Z √ Z Z Z
5 3 3 1 1/3 1 4/3 1
x x + 1, dx = (y − 1)y dy = y dy − y 1/3 dy
3 3 3
y 7/3 y 4/3 (x3 + 1)7/3 (x3 + 1)4/3
= − +C = − + C.
7 4 7 4
Z
x5
Exemple 1.36. Calculem √ dx.
1 + x6
6 5
Per exemple si y = 1 + x , dy = 6x dx, tenim
Z Z
x5 1 dy 1√
√ dx = √ = 1 + x6 + C.
1 + x6 6 y 3
Observem que en aquest cas el canvi a anat bé gràcies al fet que en el numera-
6
dor apareix una expressió lligada amb la derivada de 1 + x . Aquest mateix canvi
Z Z
x11 x6m+5
aniría bé per calcular √ dx o bé √ dx, m = 0, 1, 2, ..., doncs el
1 + x6 1 + x6
6m m
terme x es tranforma en el polinomi (y − 1) .
5.2. Primitives de funcions amb arrels quadrades de polinomis. En la majo-

ria dels casos la tècnica tant senzilla de la secció anterior no funciona bé. En aquest cas
les integrals poden ser difícils de calcular.
En el cas en que hi apareixen només arrels quadrades de polinomis de grau 2, utilitzant
el mètode anterior o bé canvis trigonomètrics es poden reduir a integrals racionals o
trigonomètriques utilitzant algun d'aquests canvis.
expressió canvi transformació dx
√ √
r 2 − x2 x = r sin t 2 2
√ p r cos t = r cos t r cos t dt
2 2
r + x x = r tan t 2 2
√r / cos t = r/ cos t r/ cos2 t dt
√
x2 − r2 x = r/ cos t √ r2 tan2 t = r tan t r sin t/ cos2 t dt
√
r2 + x2 x = r sinh t √r2 cosh2 t = r cosh t r cosh t dt
√ 2
x − r x = r cosh t
2 2 2
r sinh t = r sinh t r sinh t dt
Per provar els canvis esmentats s'utilitza que
sin2 x + cos2 x = 1, 1 + tan2 x = 1/ cos2 x, cosh2 x − sinh2 x = 1.
Z √
4 − x2
x2
y dy
Primer provem el canvi y 2 = 4 − x2 , ydy = −xdx. Tenim dx = − p i per tant
4 − y2
Z √ Z
4 − x2 y2
dx = − p dy que en lloc de simplicar el problema el complica més.
x2 ( 4 − y 2 )3
Z √ Z
4 − x2 cos2 t
Provem ara el canvi x = 2 sin t, dx = 2 cos tdt. dx = dt que ja és
x2 sin2 t
del tipus de l'apartat anterior.
Fent
Z y =Z tan t es transforma en
el canvi
dy dy dy −1
2 2
= 2
− 2
= − arctan(y) + C .
y (1 + y ) y 1+y y
6. EXERCICIS 13
sin t x/2 x
Desfent els canvis y = tan t = = p = √ . Per altra banda,
cos t 1 − (x/2)2 4 − x2
arctan(y) = t = arcsin(x/2). Així doncs
Z √ √
4 − x2 4 − x2
dx = − − arcsin(x/2) + C.
x2 x
Z √
Exemple 1.38. Calculem 3 − 2x − x2 dx.
Utilitzant que 3 − 2x − x2 = 4 − (x + 1)2 i fent el canvi x + 1 = 2 sin y, dx = 2 cos ydy
es té
Z √ Z p Z
3 − 2x − x dx =
2 4 − (x + 1) dx = 4 cos2 ydy
2
Z
= 2 (1 + cos(2y))dy = 2y + sin(2y).
s 2 √
x+1 x+1 3 − 2x − x2
Donat que sin y = cos y = 1 −
tenim = , i
2 2 2
√
3 − 2x − x2
sin(2y) = 2 sin(y) cos(y) = (x + 1) .
2
Finalment tenim
Z √
x+1 1 √
3 − 2x − x2 dx = 2 arcsin + (x + 1) 3 − 2x − x2 + C.
2 2
5.3. Altres canvis. Per acabar amb aquesta secció, comentar que a vegades és con-
venient xar-nos en els altres termes que apareixen en
Z l'expressió.
x2
Utilitzant aquesta idea també podem simplicar √ dx utilitzant el canvi y =
1 − x6
x3 , dy = 3x2 dx, que la transforma en
Z
1 dy 1 1
p = arcsin y + C = arcsin(x3 ) + C.
3 1 − y2 3 3
6. Exercicis
1. Calculeu: Z Z
(a) xex dx (b) x2 cos(x)dx
Z Z
x5
(c) 2
x ln(1 + x )dx (d) x3
dx
Z Z e
√ √
(e) x 5 + xdx (f) x5 3 x2 + 4dx
Z Z
(g) sin(x)e2x dx (h) sin(2x) cos(x)dx
2. Calculeu: Z Z
2 8
(a) dx (b) dx
5x − 7 (2x + 7)5
Z Z
2 x+5
(c) dx (d) dx
2
x + 16 −2 + 2x − x2
Z Z
x3 x−7
(e) dx (f) dx
x2 + 4x + 5 (x2 + 9)2
3. Quina descomposició
Z utilitzariu per calcular les següents integrals?
4x4 + 3x − 1
(a) dx
Z x (x − 1)(x 10
2 2 + 4x + 5)(x2 + 2)3
3x
(b) dx
(x − 1) (x + 5)(x2 + 2)2
2 2
4. Calculeu: Z Z
x+1 x+1
(a) dx (b) dx
Z x − 4x
3 3
Z x + 4x
x x+5
(c) dx (d) dx
x −1
4 x(x2 + 1)2
5. Calculeu: Z Z
sin2 (x)
(a) sin(x) cos2 (x)dx (b) dx
cos4 (x)
Z Z
dx
(c) (sin4 (x) − cos4 (x))dx (d)
1 + sin(x)
6. Calculeu: Z Z √
√ 1 − x2
(a) 4 − x2 dx (b) dx
Z Z x
√ dx
(c) x 4 − x2 dx (d) √
1 + x2
CAPíTOL 2
Funcions integrables Riemann

En tot el capítol només considerarem funcions f : [a, b] → R acotades
denides en intervals acotats, és a dir −∞ < a < b < +∞ i −∞ < m ≤
f (x) ≤ M < +∞ per a tot x ∈ [a, b].
Tractarem dos conceptes fortament relacionats: el de integral de Riemann i el d'àrea
d'una regió determinada per la gràca d'una funció. La idea principal en els dos casos
consisteix en aproximar superiorment i inferiorment " l'àrea"de la regió per àrees de gures
formades per rectangles amb costats paral·lels als eixos de coordenades i amb interiors
disjunts.
Figura 1. Aproximació de l'àrea per defecte i per excés
Evidenment, aquesta denició d'àrea ha de conservar l'àrea de les gures geomètriques

elementals.
1. Funcions integrables Riemann

Per tal de denir el concepte de funció integrable Riemann necessitarem varis passos
previs:
Denició 2.1. Direm que P = {xk }nk=0 és una partició d'un interval [a, b] si a =
x0 < x1 < .... < xn−1 < xn = b. El conjunt de totes les particions de [a, b] l'escriurem
P([a, b]).
Denició 2.2. Si P, Q ∈ P([a, b]), direm que Q és més na que P si P ⊂ Q.
Exemple 2.3. La partició Q = {0, 1, 2, 3} és una partició de l'interval [0, 3] més na
que la partició P = {0, 1, 3}. En canvi Q no és més na que P = {0, 1.5, 3}.
Lemma 2.4. Si P1 , P2 són dues particions de [a, b], llavors la partició P = P1 ∪ P2 és

més na que P1 i que P2 .
15
16 2. FUNCIONS INTEGRABLES RIEMANN
Denició 2.5. f : [a, b] → R és una funció acotada, P = {xk }nk=0 és una partició
Si
de [a, b] i mk = inf{f (x) : x ∈ [xk−1 , xk ]} i Mk = sup{f (x) : x ∈ [xk−1 , xk ]}, llavors:
Xn
La suma inferior de f associada a P és: sP (f ) = mk (xk − xk−1 ).
k=1
Xn
La suma superior de f associada a P és: SP (f ) = Mk (xk − xk−1 ).
k=1
En el cas de funcions contínues, pel Teorema de Weierstrass, els suprems i ínms són
màxims i mínims.
M1
M3
M2 m1
m3
m2
a x1 x2 b a x1 x2 b
Figura 2. Sumes superiors i inferiors
Exercici 2.6. Si P = {0, 0.5, 1} i f (x) = x, 0 ≤ x ≤ 1, quins són els valors de sP (f )

i de SP (f )? I per a la partició P = {0, 0.25, 0.5, 1}? Compareu els resultats.
Exercici 2.7. Si P = {0, 1, 1.5, 2} i f (x) = x − E[x], 0 ≤ x ≤ 2, quins són els valors
de sP (f ) i de SP (f )?
(
1, si x ∈ Q ∩ [0, 1]
Exercici 2.8. Si P = {0, 0.5, π/4, 1} i f (x) = , quins són els
0, si x ∈ [0, 1] \ Q
valors de sP (f ) i de SP (f )?
f (x) = x − E[x]
1
1
1 2 1
Figura 3. Gràques de les funcions dels dos exercicis anteriors
El següent resultat dóna propietats elementals de les sumes superiors i inferiors, que
en seran útils per denir el concepte de funció integral Riemann.
Proposició 2.9. Sigui f : [a, b] → R acotada i P, Q ∈ P([a, b]). Diem m = inf{f (x) :
a ≤ x ≤ b} i M = sup{f (x) : a ≤ x ≤ b}.
1. FUNCIONS INTEGRABLES RIEMANN 17
1. Si P ⊂Q llavors sP (f ) ≤ sQ (f ) ≤ SQ (f ) ≤ SP (f ).
2. Per a qualsevol P, Q és compleix m(b − a) ≤ sP (f ) ≤ SQ (f ) ≤ M (b − a).
Demostració. Com P ⊂ Q podem triar particions P0 = P ⊂ P1 ⊂ .... ⊂ Pm = Q de
forma que cada partició Pj contingui només un punt més que l'anterior. Així doncs només
cal provar que sPj (f ) ≤ sPj+1 (f ), que es dedueix del fet que per a tot xk−1 ≤ yk ≤ xk és
compleix
inf{f (x) : xk−1 ≤ x ≤ xk }(xk − xk−1 )
(1.1)
≤ inf{f (x) : xk−1 ≤ x ≤ yk }(yk − xk−1 ) + inf{f (x) : yk ≤ x ≤ xk }(xk − yk ).
De forma anàloga es provaria SPj (f ) ≥ SPj+1 (f ) a partir de
sup{f (x) : xk−1 ≤ x ≤ xk }(xk − xk−1 )
(1.2)
≥ sup{f (x) : xk−1 ≤ x ≤ yk }(yk − xk−1 ) + sup{f (x) : yk ≤ x ≤ xk }(xk − yk ).
Mk
mk
xk−1 yk xk xk−1 yk xk
Figura 4. El primer dibuix mostra geomètricament el signicat de (1.1):

l'àrea del rectangle sombrejat és més petita o igual que la suma de les àrees
dels altres dos. El segon dibuix mostra geomètricament el signicat de
(1.2): la suma de les àrees dels rectangle sombrejats és més petita o igual
que l'area del rectangle que els conté.
Utilitzant aquests resultats és fàcil provar m(b − a) ≤ sP (f ) ≤ SQ (f ) ≤ M (b − a).

Diem P0 la partició que només conté els extrems, és a dir P0 = {a, b}. Aplicant el resultat
de l'apartat 1 tenim
m(b − a) = sP0 (f ) ≤ sP (f ) ≤ sP ∪Q (f ) ≤ SP ∪Q (f ) ≤ SP (f ) ≤ SP0 (f ) = M (b − a).
Considerem ara els següents conjunts:

Denició 2.10. Supusem que f : [a, b] → R és acotada.
Diem Ωs (f ) = {sP (f ) : P ∈ P([a, b])}, és a dir el subconjunt de R format per
totes les sumes inferiors possibles. Anàlogament, denim ΩS (f ) = {SP (f ) : P ∈
P([a, b])}, és a dir el subconjunt de R format per totes les sumes superiors possibles.
De la Proposició 2.9 es dedueix que:

Proposició 2.11. f : [a, b] → R una
Sigui funció acotada. Si m = inf{f (x) : a ≤
x ≤ b} i M = sup{f (x) : a ≤ x ≤ b}, llavors
m(b − a) ≤ inf(Ωs (f )) ≤ sup(Ωs (f )) ≤ inf(ΩS (f )) ≤ sup(ΩS (f )) ≤ M (b − a).
Denim la integral inferior i la integral superior de Riemann.
Denició 2.12. Sigui f : [a, b] → R una funció acotada.

1. La integral inferior de Riemann de f en [a, b] és
Z b
f = sup(Ωs (f )) = sup{sP (f ) : P ∈ P([a, b])}.
a
2. La integral superior de Riemann de f en [a, b] és

Z b
f = inf(ΩS (f )) = inf{SP (f ) : P ∈ P([a, b])}.
a
Aquests valors compleixen:

Teorema 2.13. 1. P ∈ P([a, b]), es compleix
Per a tota
Z b Z b
m(b − a) ≤ sP (f ) ≤ f≤ f ≤ SP (f ) ≤ M (b − a).
a a
2. Existeixen particions {Pn }, tals que P1 ⊂ P2 ⊂ · · · i

Z b Z b
lim sPn (f ) = f, lim SPn (f ) = f.
n→+∞ a n→+∞ a
A partir d'aquest resultat introduim el concepte de funció integrable Riemann.

Denició 2.14. Direm que una funció f : [a, b] → R acotada és integrable Rie-
Z b Z b Z b
mann si f= f. En aquest cas escriurem els valors anteriors com f, que
a a a
s'anomena integral (denida) de Riemann de f en [a, b].
Al conjunt de totes les funcions integrables Riemann en un interval [a, b] li direm
R([a, b]).
Ωs (f ) ΩS (f ) Ωs (f ) ΩS (f )
Rb Rb Rb
m(b − a) f M(b-a) m(b − a) f f M(b-a)
a a a
funció integrable funció no integrable
Observació 2.15. En l'Anàlisi Matemàtica s'utilitzen altres tipus d'integrals (inte-

gral de Lebesgue, de Riemann-Stieljes,...), i per tant al parlar de funció integrable
cal precisar en quin sentit integrem. No obstant, en aquest curs només utilitzarem
la integral de Riemann, i per tant per simplicar el llenguatge moltes vegades direm
funció integrable en lloc de funció integrable Riemann.
Per veure que una funció és integrable s'utilitza el següent resultat.

Teorema 2.16. Una funció f acotada en [a, b] és integrable Riemann si i només
si existeix una successió de particions {Pn }n∈N tal que lim (SPn (f ) − sPn (f )) = 0.
n→+∞
Z b
En aquest cas lim SPn (f ) = lim sPn (f ) = f.
n→+∞ n→+∞ a
1. FUNCIONS INTEGRABLES RIEMANN 19
Observació 2.17. Utilitzant la denició de límit, l'anterior teorema també es pot

escriure de la forma següent:
Una funció f acotada en [a, b] és integrable Riemann si i només si per a cada ε>0
existeix una partició Pε de [a, b] tal que SPε (f ) − sPε (f ) < ε.
Geomètricament, ho podem interpretar de forma que una funció és integrable Riemann
en un interval si podem recobrir la gràca de f amb una gura formada per una unió
nita de rectangles tancats amb costats paral·lels als eixos, situats l'un al costat de l'altre
(potser a diferent alçada) i de forma que la suma de les seves àrees sigui tant petita
com vulguem. Aquests rectangles poden ser Rk = [xk−1 , xk ] × [mk , Mk ] amb una partició
X
n
P = {xk }nk=0 adequada. En aquest cas es té exactament SP (f ) − sP (f ) = àrea(Rk ).
k=1
a b a b
Figura 5. La funció de l'esquerra és integrable. La de la dreta, on els
suprems Mk sobre els intervals [xk−1 , xk ] sempre estan sobre la recta, i tots
els mk són 0, al recobrir-la per una gura del tipus esmentat anteriorment,
la suma de les àrees dels rectangles serà sempre més gran que la del triangle
determinat per la recta, l'eix X i la recta x = b. Per tant mai podrem fer
l'àrea petita i així doncs no és integrable Riemann.
Veiem ara dos exemples, un d'una funció integrable i un altre d'una de no integrable.
Z 3
Exemple 2.18. Provem que f (x) = x és integrable en xdx = 4.
[1, 3] i que
1
Calculem les sumes superiors i inferiors de f (x) = x corresponent a les particions
2n
uniformes P2n que divideixen l'interval [1, 3] en 2n parts iguals, és a dir P2n = {xk }k=0 =
Z 3
{1 + k/n}2n
k=0 . A partir d'aquestes sumes calcularem xdx.
1
XN
N (N + 1)
Utilitzant la fórmula m= , tenim
m=1
2

1X
2n
1 2n(2n − 1)
s2n (f ) = (1 + (k − 1)/n) = 2n + = 4 − 1/n,
n k=1 n 2n

1X
2n
1 2n(2n + 1)
S2n (f ) = (1 + k/n) = 2n + = 4 + 1/n.
n k=1 n 2n
Z 3
Per tant, s2n (f ) i S2n (f ) tendeixen a 4 quan n → +∞, i xdx = 4.
1
No totes les funcions acotades són integrables Riemann, com mostra el següent
exemple.
(
1, si x∈Q
Exemple 2.19. La funció f (x) = no és integrable Riemann en
0, si x∈R\Q
cap interval [a, b], a < b, de R.
Triem una partició P = {xk }nk=1 de [a, b]. Donat que qualsevol interval [xk−1 , xk ] conté
números racionals i irracionals, tenim Mk = 1 i mk = 0, i per tant
X
n
SP (f ) = (xk − xk−1 ) = xn − x0 = b − a, i sP (f ) = 0.
k=1
Z b Z b
Així doncs, f = b − a 6= f = 0, i per tant f no és integrable Rieamnn en [a, b].
a a
1.1. Propietats de les funcions integrables Riemann. Algunes propietats de les

funcions integrables Riemann són:
Teorema 2.20. El conjunt R([a, b]) té les següents propietats:
1. És
Z
un espai vectorial real.
Z Z
Si f, g ∈ R([a, b]) i s, t ∈ R, llavors
b b b
(sf + tg) = s f +t g.
a a a Z b Z b
2. Si f, g ∈ R([a, b]) i f ≤ g , llavors f≤ g.
a a Z b Z b
3. Si f ∈ R([a, b]), llavors |f | ∈ R([a, b]) i a més f ≤ |f |.
a a
4. Si [c, d] ⊂ [a, b] i f ∈ R([a, b]), llavors f ∈ R([c, d])
5. ZSi a < Zc < b,Z f ∈ R([a, c]) ∩ R([c, b]) llavors f ∈ R([a, b]) i a més
b c b
f= f+ f.
a a c
6. Si f, g ∈ R([a, b]), llavors
f g ∈ R([a, b]).
7. Si |g(x)| ≥ δ > 0 per a tot x ∈ [a, b], llavors f /g ∈ R([a, b]).
8. Si f ∈ R([−a, a]) és una funció Z a dir que compleix f (x) = f (−x)
Z parella (és a a
per a tot x ∈ [−a, a]), llavors f. f =2
−a 0
9. Si f ∈ R([−a, a]) és una funció senar (és a dir que compleix
Z a f (x) = −f (−x)
per a tot x ∈ [−a, a]), llavors f = 0.
−a
Z d
Observació 2.21. La propietat 5 ens permet estendre el valor de f per a c no
c
necessàriament més petit que d. Concretament, si f : [a, b] → R és integrable Riemann i
Z c Z d Z c
a ≤ c ≤ d ≤ b, f =−
denim f , i per tant f = 0.
d c c
La propietat 9 és útil ja que en molts casos simplica el càlcul de la integral. Per
4 3
x sin x
exemple, la funció f (x) = 6 és una funció contínua i senar a tot R. Com veurem
x +4
més endavant tota funció contínua en [a, b] ⊂ R és integrable Riemann, i per tant utilitzant
la propietat 9 es té
Z a
x4 sin x3
dx = 0, per a tot a > 0.
−a x6 + 4
2. EXEMPLES DE FUNCIONS INTEGRABLES RIEMANN 21
Exemple 2.22. Si f ∈ R([a, b]), denim

(
|f (x)| + f (x) f (x), si f (x) ≥ 0
f+ (x) = = = max{f (x), 0},
2 0, si f (x) < 0
(
|f (x)| − f (x) 0, si f (x) ≥ 0
f− (x) = = = − min{f (x), 0}.
2 −f (x), si f (x) < 0
Llavors f+ i f− compleixen:
• són més grans o iguals que 0.
• són integrables Riemann.
• f = f+ − f− i |f | = f+ + f− , i per tant
Z b Z b Z b Z b Z b Z b
f= f+ − f− , |f | = f+ + f− .
a a a a a a
Z b Z b
Observació 2.23. Moltes vegades en lloc d'escriure f (x)dx. La f escriurem
a a
notació anterior es convenient utilitzar-la quan volem precisar quina és la variable respecte
de la que integrem. Per exemple, en cinètica una variable usual és el temps
Z t1 t, i per tant
s'acostuma a escriure f (t)dt. En termodinàmica dues variables habituals són el volum

t0
Z V1 Z T1
i la temperatura. En aquest cas s'escriu f (V )dV
f (T )dT . o bé
V0 T0
També és important precisar la variable d'integració quan tenim funcions depenents
Z b
tx
de paràmetres. Per exemple, si volen integrar e respecte d'x hem d'escriure etx dx, i
Z b a
tx
si ho volem fer respecte de t escrivim e dt.
a
2. Exemples de funcions integrables Riemann

Considerarem particions uniformes de l'interval, és a dir particions que divideixen
l'interval [a, b] en n parts d'igual longitud. S'escriuen Pn = {xk = a + k(b − a)/n}nk=0 . Si
diem δ = (b − a)/n tenim Pn = {x0 = a < x1 = a + δ < x2 = a + 2δ < ... < xn−1 =
a + (n − 1)δ/n < xn = b}.
Si mk = inf{f (x) : xk−1 ≤ x ≤ xk } i Mk = sup{f (x) : xk−1 ≤ x ≤ xk }, com
xk − xk−1 = δ = (b − a)/n, tenim
b−aX
n
(2.1) SPn (f ) − sPn (f ) = (Mk − mk ) .
n k=1
Per tant pel Teorema 2.16

Proposició 2.24. f : [a, b] → R una funció acotada. Si Pn = {xk = a +
Sigui
b−aX
n
k(b − a)/n : k = 0, . . . , n} i lim (Mk − mk ) = 0, llavors f és integrable
n→+∞ n k=1
Riemann.
Apliquem aquest resultat per provar exemples importants de funcions integrables Ri-
emann.
2.1. Funcions que només prenen valors diferents de 0 en un nombre nit de
punts. Aquest és un exemple senzill però tècnicament important d'una funció integrable
Riemann.
Lemma 2.25. Una funció acotada f : [a, b] → R que només pren valors diferents
de 0 en un nombre nit de punts, és integrable Riemann i la seva integral val 0.
Demostració. Diem N el nombre de punts en que no s'anul·la i K = max{|f (x)| :

b−a
a ≤ x ≤ b}. Triant la partició uniforme Pn , provarem que |SPn (f )|, |sPn (f )| ≤ N K → 0,
Z b n
i per tant f és integrable Riemann i f = 0. Ho farem amb l'ajuda de la següent gràca.
a
a b
−K
Suposem que hem fet una partició en n parts iguals, amb n prou gran per tal que cada
interval contingui com a molt un punt on la funció no s'anul·la. En aquest cas, la suma
de les àrees dels rectangles situats pel damunt de l'eix ens donaria la suma superior, i la
suma de les àrees dels situats sota l'eix la suma inferior. Totes dues estan acotades per la
suma de totes les àrees, que està acotada per N vegades l'àrea del més gran, és a dir per
N K(b − a)/n.
Corol·lari 2.26. Si f ∈ R([a, b]) i g és una funció acotada en [a, b] que coindeix
amb f excepte en un conjunt nit de punts, llavors g ∈ R([a, b]) i les integrals
coincideixen.
Z b
Demostració. Pel lema anterior g − f és integrable i (g − f ) = 0. Donat que
a
g = (g − f ) + f , les propietats de la integral del Teorema 2.20 proven que g és integrable
Z b Z b
Riemann i g= f.
a a
2.2. Funcions monòtones acotades. El següent resultat mostra un exemple im-

portant de funcions integrables Riemman.
Proposició 2.27. Tota funció f : [a, b] → R monòtona (creixent o decreixent) i
acotada és integrable Riemann.
2. EXEMPLES DE FUNCIONS INTEGRABLES RIEMANN 23
Demostració. Amb el següent gràc podem veure quin és el procés per a una funció
creixent.
A3
A2
A2
A1
A0 A1
a x1 x2 b a x1 x2 b
Figura 6. La suma inferior és sP (f ) = A0 +A1 +A2 i la superior és SP (f ) =

A1 + A2 + A3 . La diferència és SP (f ) − sP (f ) = A3 − A0 = (f (b) − f (a)) b−a
3
ja que només hem dividit l'interval en 3 part iguals. Al dividir-lo en n parts
b−a
iguals tindríem SP (f ) − sP (f ) = An − A0 = (f (b) − f (a)) → 0 si
n
n → +∞.
La prova formal utilitzant l'equació (2.1) i la Proposició 2.24 és:

Triem la partició uniforme Pn = {xk }nk=0 que divideix l'interval [a, b] en n parts iguals.
Si f és creixent tenim Mk = f (xk ) i mk = f (xk−1 ), i per tant
b−aX
n
(f (b) − f (a))(b − a)
SPn (f ) − sPn (f ) = (f (xk ) − f (xk−1 )) = →0
n k=1 n
que prova que f és integrable Riemann.
Si f és decreixent tenim mk = f (xk ) i Mk = f (xk−1 ), i per tant
b−aX
n
(f (a) − f (b))(b − a)
SPn (f ) − sPn (f ) = (f (xk−1 ) − f (xk )) = →0
n k=1 n
que també prova que f és integrable Riemann.
Exemple 2.28. La funció f (x) = E[x] (part entera de x) és creixent i per tant és
integrable Riemann en qualsevol interval acotat [a, b].
Exemple 2.29. La funció f (x) = 1/x, f (0) = 0, és integrable Riemann en qualsevol
interval [a, b] inclós en (0, +∞) o en (−∞, 0). No ho és en un interval que contingui el
0, ja que en aquest interval no és acotada.
2.3. Funcions contínues en [a, b]. Per provar-ho necessitem una propietat de les
funcions contínues sobre intervals tancats i acotats anomenada continuïtat uniforme.
Teorema 2.30. f : [a, b] → R és contínua, per
Si a tot ε>0 existeix un δε > 0 tal
que |f (x) − f (y)| < ε si |x − y| < δ (x, y ∈ [a, b]).
La importància d'aquest resultat és que el δ només depèn de l'ε, és a dir δ = δ(ε).
Recordeu que en la denició de continuïtat de f en un punt a el δ depèn de l'ε i del punt,
és a dir δ = δ(ε, a).
Aquesta diferència es pot interpretar geomètricament de la següent forma: si la funció
és uniformement contínua, donat un ε > 0 sempre podrem triar un rectangle de base
δ > 0 i altura ε amb costats paral·lels als eixos, que el podrem colocar sobre qualsevol
tros de la gràca de forma que aquesta no talli el costat superior ni l'inferior. En el cas en
que no sigui uniformement contínua, llavors per molt petit que triem el δ , hi haurà algún
tros en el que la gràca sortirà del rectangle pel costat superior o per l'inferior (penseu
en la funció f (x) = 1/x en (0, 1)).
ε
δ
Figura 7. Continuïtat uniforme i continuïtat no uniforme
Teorema 2.31. Si f : [a, b] → R és contínua llavors f és integrable Riemann en

[a, b].
Demostració. Hem de veure que per a tot ε > 0 podem trobar una partició Pε
tal que SPε (f ) − sPε (f ) < ε. Pel Teorema 2.30, donat ε0 > 0 existeix δε0 > 0 tal que
|f (x) − f (y)| < ε0 si |x − y| < δε0 . Triem ara la partició uniforme Pn tal que xk − xk−1 =
δ = (b − a)/n < δε0 . Així doncs tindrem que els valors màxim Mk i mínim mk de f sobre
[xk−1 , xk ] compliran Mk − mk < ε0 .
ε0 Mk − m k
b−a b−a 0
< δ0 n <δ
n
xk xk+1
Per tant
b−aX b−aX 0
n n
SPn (f ) − sPn (f ) = (Mk − mk ) < ε = ε0 (b − a).
n j=1 n j=1
Triant ε0 = ε/(b − a) tindrem SPn (f ) − sPn (f ) < ε que és el que volíem demostrar.
Observació 2.32. Totes les funcions contínues en un interval [a, b] són integrables
Riemann. Però hi ha funcions no contínues que són integrables Riemann. Per exemple
les creixents i no contínues, com pot ser la part entera de x en un interval de longitud
més gran que 1.
2.4. Combinació dels resultats anteriors. Combinant les propietats de la integral

i els resultats anteriors tenim:
Teorema 2.33. Sigui f : [a, b] → R una funció acotada. Si podem triar una partició
a0 = a < a1 < ... < an−1 < an = b tal que la funció f és contínua o monòtona en
cada interval (ak−1 , ak ), llavors f és integrable Riemann.
En particular una funció acotada en [a, b] amb un nombre nit de discontinuïtats és
integrable Riemann.
3. SUMES DE RIEMANN 25
Un resultat útil per provar la integrabilitat de certes funcions és:

Proposició 2.34. f : [a, b] → [c, d] és integrable Riemann
Si i g és contínua en
[c, d], llavors la composició g ◦ f també és integrable Riemann.
Exemple 2.35. Aplicant aquest resultat tenim que si f ∈ R([a, b]), llavors funcions
del tipus f 4 , sin(f ), cos(f ), ef també són integrables Riemann en [a, b].
Veiem ara exemples de com s'utilitzen aquests resultats per provar que una funció
donada és integrable Riemann en un interval.
Exemple 2.36. La funció f (x) = x3 + 4x + e3x és contínua en qualsevol interval [a, b]
i per tant és integrable Riemann en qualsevol interval [a, b].
Exemple 2.37. La funció f (x) = sin(E[x]) és integrable Riemann en qualsevol inter-
val [a, b], ja que és la composició de E[x], que és integrable Riemann en [a, b], amb sin t
que és continua. També ho és per ser per ser acotada i tenir un nombre nit de punts de
discontinuïtat.
Exemple 2.38. La funció f (x) = E[x2 ] (part entera de x2 ) és integrable Riemann en

qualsevol interval [a, b], ja que és acotada en [a, b], i és decreixent en (−∞, 0) i creixent en
(0, +∞). També ho és per ser acotada i tenir un nombre nit de punts de discontinuïtat.
x
Exemple 2.39. La funció f (x) =
, f (2) = f (−2) = 7, és integrable Riemann
x2 − 4
en qualsevol interval [a, b] inclós en (−∞, −2), o en (−2, 2) o en (2, +∞), ja que f és
contínua en tot (−∞, −2) ∪ (−2, 2) ∪ (2, +∞). No ho serà en qualsevol interval que
contingui el −2 o el 2, ja que en aquest interval és acotada.
(
3 x ∈ Q ∩ [−2, 5]
Exemple 2.40. La funció f (x) = no és integrable Riemann
−1 x ∈ [−2, 5] \ Q
en [−2, 5] ja que totes les sumes inferiors valen −7 i totes les superiors 21.
3. Sumes de Riemann
Una altra suma semblant a les sumes superiors i inferiors és la suma de Riemann, molt
més emprada en la pràctica (una vegada coneixem la integrabilitat de la funció) ja que
no requereix conèixer els valors mk i Mk .
Denició 2.41 (suma de Riemann). n
Sigui P = {xk }k=0 una partició de [a, b] i
n
Z = {zk }k=1 tals que zk ∈ [xk−1 , xk ]. Per a una funció acotada f en [a, b] denim
la suma de Riemann associada a P i Z de la forma
X
n
SP,Z (f ) = f (zk )(xk − xk−1 ).
j=1
Proposició 2.42. Si f ∈ R([a, b]), existeix una successió de sumes de Riemann

Z b
{SPn ,Zn (f )}n∈N tals que lim SPn ,Zn (f ) → f.
n→+∞ a
Demostració. És conseqüència de sP (f ) ≤ SP,Z (f ) ≤ SP (f ) i del Teorema 2.16.

Observació 2.43. Una notació habitual que s'utilitza en altres ciències experimentals
(per exemple en física) per expresar la integral com un límit de sumes és
X Z b
lim f (xk )∆ xk = f (x)dx, on ∆ xk = xk − xk−1 .
∆ xk →0 a
k
Fixeu-vos que el sumatori correspon a una suma de Riemann i que formalment el
límit transforma el sumatori en una integral i els increments ∆ xk en dx, que en física
anomenen increment innitèssimal.
Proposició 2.44. n
Si f és contínua en [a, b] i Pn és la partició uniforme {xk }k=0 =
n
{a+k(b−a)/n}k=0 , llavors les sumes de Riemann SRn associades a aquesta partició
Z b
i a qualsevol Zn , compliran lim SPn ,Zn = f.
n→+∞ a
En particular si Zn = {xk }nk=0 tenim
Z
b−aX
n b
b−a
lim SRn (f ) = lim f a+k = f.
n→+∞ n→+∞ n k=1 n a
Exemple 2.45. f (x) = x3 , −3 ≤ x ≤ 2,

Si
Z 2
tenim {xk }nk=0 = {−3 + 5 k/n}nk=0 i
5 X
n
3
lim (−3 + 5k/n) = x3 dx.
n→+∞ n −3
k=1
4 X 1X
n n
k
Exemple 2.46. Donat que SRn (f ) = 3 (5k − 2n) = 2
4(5 − 2)2 , si triem
n k=1 n k=1 n
Z 1
f (x) = 4(5x − 2)2 tenim que lim SRn (f ) = 4 (5x − 2)2 dx.
n→+∞ 0
Exercici 2.47. Calculeu SRn (f ) per a:

2
1. f (x) = x , −1 ≤ x ≤ 2. 2.f (x) = e2x , 0 ≤ x ≤ 5.
Z b
Exercici 2.48. Determineu f per tal que SRn (f ) → f.
a
1 X k2 6X
n n
1. SRn (f ) = . 2. SRn (f ) = sin(3k/n).
n k=1 n2 n k=1
4. INTEGRAL DEFINIDA I ÀREA 27
4. Integral denida i àrea

Per denir l'àrea de certs conjunts A utilitzarem el següent procediment:
• L'àrea de qualsevol rectangle obert o tancat amb costats paral·lels als eixos
és base per altura (incluim també els de base 0 i/o altura 0, és a dir els
segments horitzontals o verticals, els punts i el conjunt buit, tots ells d'àrea
0).
• L'àrea d'una gura geomètrica formada per una unió nita d'aquests rec-
tangles amb interiors disjunts dos a dos és la suma de les seves àrees.
• Si existeixen gures geomètriques {ωn }, {Ωn } com les del punt anterior, tals
que:
1. ω1 ⊂ · · · ⊂ ωn ⊂ · · · ⊂ A ⊂ · · · ⊂ Ωn · · · ⊂ Ω1 .
2. n→+∞
lim (àrea(Ωn ) − àrea(ωn )) = 0,
llavors àrea(A) = sup{àrea(ωn ) : n ∈ N} = inf{àrea(Ωn ) : n ∈ N}.
Amb aquest conveni, donada una funció Zf ∈ R([a, b]) positiva o 0, l'àrea de la regió
b
Gr(f ) = {(x, y) : x ∈ [a, b], 0 ≤ y ≤ f (x)} és f.
a
Per contra si f és negativa o 0 tindríem que considerar la regió Gr(f ) = {(x, y) : x ∈
[a, b], f (x) ≤ y ≤ 0} o bé considerar Gr(−f ) = {(x, y) : x ∈ [a, b], 0 < y < −f (x)}. En
Z Z b b
aquest cas l'àrea d'aquesta regió situada per sota de l'eix X és − f= (−f ).
a a
És a dir, si la regió Gr(f ) queda pel damunt de l'eix X , la integral denida coincideix
amb l'àrea de la regió, mentre que si queda per sota de l'eix X coincideix amb menys
l'àrea.
Per considerar funcions contínues que assoleixin valors positius i negatius en l'interval
descomposem la funció f utilitzant les funcions f+ (x) = max{f (x), 0} ≥ 0 i f− (x) =
max{−f (x), 0} = − min{f (x), 0} ≥ 0 (veure l'exemple 2.22). En aquest cas tindrem
f = f+ − f− i
Z b Z b Z b
f= f+ − f− = àrea(Gr(f+ )) − àrea(Gr(f− )).
a a a
L'àrea limitada per la gràca de f , l'eix X i les rectes x = a i x = b és
Z b Z b Z b
àrea(Gr(f+ )) + àrea(Gr(f− )) que vindrà donada per |f | = f+ + f− .
a a a
Z b
f+ (x)dx = A1 + A3
a
Z b
f− (x)dx = A2
a
A3
Z b
A1 f (x)dx = A1 − A2 + A3
a
a b Z b
|f (x)|dx = A1 + A2 + A3
A2 a
Figura 8. Àrees i integrals denides

Exercici 2.49. Proveu que l'àrea de la gràca d'una funció integrable Riemann és 0.
Observació 2.50. No tots els conjunts acotats del pla tenen àrea en el sentit exposat
anteriorment. Per exemple si triem el conjunt A = ([0, 1] ∩ Q) × ([0, 1] ∩ Q) ⊂ R2 , llavors
si ω1 ⊂ · · · ⊂ ωn ⊂ · · · ⊂ A ⊂ · · · ⊂ Ωn · · · ⊂ Ω1 es complirà ωn = a ∈ A o bé ωn = ∅, i
[0, 1] × [0, 1] ⊂ · · · ⊂ Ωn · · · ⊂ Ω1 . Per tant
sup{àrea(ωn )} = 0 < 1 = àrea([0, 1] × [0, 1]) ≤ inf {àrea(Ωn )}.
n n
Els conjunts que tenen àrea, en el sentit descrit anteriorment, formen una classe
mesurables Jordan. Aquesta classe és un subconjunt dels conjunts
anomenada conjunts
mesurables Lebesgue (que s'estudien en l'assignatura de Introducció al Càlcul Integral
en Diverses Variables), que conté el conjunt A.
Proposició 2.51. SiA i B són mesurables Jordan, llavors A ∪ B i A∩B també

ho són, i àrea(A ∪ B) = àrea(A) + àrea(B) − àrea(A ∩ B).
Aplicant aquest resultat es prova que:

Corol·lari 2.52. Si f i g [a, b] i f (x) ≤ g(x)
són funcions integrables Riemann en
Z b
2
en [a, b], llavors àrea({(x, y) ∈ R : a ≤ x ≤ b, f (x) ≤ y ≤ g(x)}) = (g − f ).
a
g
Rb Rb Rb
A= a
g− a
f= a
(g − f )
A
f
a b
Figura 9. Àrea entre dos funcions
5. Exercicis
Exercici 2.53. Calculeu les sumes superiors i inferiors de f (x) = x2 corresponent a
les particions uniformes P4n
que divideixen l'interval
Z [−1, 3] en 4n parts iguals. A partir
3
d'aquestes sumes calculeu x2 dx.
−1
XN
N (N + 1)(2N + 1)
Podeu utilitzar la fórmula m2 = .
m=1
6
(
x, x ∈ [0, 1] \ Q
Exercici 2.54. Proveu que la funció f (x) = no és integrable
−2 x ∈ [0, 1] ∩ Q
en [0, 1].
5. EXERCICIS 29
Exercici 2.55. Si f i g són funcions integrable Riemann en [a, b], proveu que les
funcions H i h denides per H(x) = max{f (x), g(x)} i h(x) = min{f (x), g(x)} també ho
són.
Exercici 2.56. Trobeu una funció f : [0, 1] → R que no sigui integrable Riemann però
que |f | ho sigui.
Exercici 2.57. En quins intervals tancats són integrables les següents funcions?
2
x
1. f (x) = 2. f (x) = tan x
−9
x2
sin x
3. f (x) = , x 6= 0, f (0) = 0 4. f (x) = sin(1/x), x 6= 0, f (0) = 1
(x
−3 x ∈ Q
5. f (x) =
−1 x ∈ /Q
Exercici 2.58. Si f és una funció integrable Riemann en [a, b], quines de les següents
funcions g són integrables Riemann en [a, b]?
1. g(x) = log(f (x)2 + 1) 2. g(x) = 1/f (x)
3
3. g(x) = sup{f (t) : a ≤ t ≤ x} 4. g(x) = (inf{f (t) : a ≤ t ≤ x})
CAPíTOL 3
Teoremes fonamentals i aplicacions

En el capítol anterior hem denit formalment el concepte d'integral denida, però a
partir de la pròpia denició no és fàcil calcular-ne el seu valor. Els següents resultats, junt
amb el càlcul de primitives que hem vist en el Capítol 0, ens permetran calcular integrals
denides.
1. El teorema fonamental del càlcul i la regla de Barrow
Denició 3.1. Direm que una funcióg ∈ C 1 [a, b] si g i g 0 són funcions contínues
en [a, b] (en a tenim derivada per la dreta i en b per l'esquerra).
1
Una primitiva d'una funció contínua f : [a, b] → R és una funció g ∈ C [a, b] que
0
compleix g (x) = f (x) per a tot x ∈ [a, b].
Teorema
R 3.2 (Teorema fonamental del càlcul). f : [a, b] → R
Si és contínua i
x 1 0
F (x) = a
f (t)dt, a ≤ x ≤ b, llavors F ∈ C [a, b] i F = f .
Demostració. Provem que si c ∈ [a, b),llavors la funció F té derivada per la dreta

en c i val f (c). Sigui h > 0 tal que c + h ≤ b. Calculem
Z c+h
F (c + h) − F (c) 1
lim+ = lim+ f
h→0 h h→0 h c
. Si mc,h = min{f (x) : c ≤ x ≤ c + h} i Mc,h = max{f (x) : c ≤ x ≤ c + h}, llavors es

compleix
Z c+h
1
mc,h ≤ f ≤ Mc,h .
h c
Per la continuïtat de f sabem que lim+ mc,h = lim+ Mc,h = f (c), i per tant, per la
h→0 h→0
regla del "sandwich"es té que la derivada per la dreta de F en tots els punts c ∈ [a, b) és
f (c).
Mc,h R c+h
f (c) mc,h h ≤ f ≤ Mc,h h
mc,h c
1
R c+h
mc,h ≤ h c
f ≤ Mc,h
mc,h , Mc,h → f (c), h→0
c c+h
Per acabar, cal provar que per a tot c ∈ (a, b] la derivada per l'esquerra de F en
c coincideix amb f (c). Si c − a < h < 0, i mc,h = min{f (x) : c + h ≤ x ≤ c} i
31
32 3. TEOREMES FONAMENTALS I APLICACIONS
Mc,h = max{f (x) : c + h ≤ x ≤ c}, llavors es compleix

Z
1 c
mc,h ≤ f ≤ Mc,h ,
h c+h
d'on es dedueix que F té derivada per l'esquerra en c ∈ (a, b] i que aquesta derivada val
f (c).

Z x Z x Z d
Observació 3.3. Si d ∈ [a, b], llavors G(x) = f (t)dt = f (t)dt − f (t)dt.
Z d
d a a
Com f (t)dt és constant, el teorema fonamental del càlcul prova que G és derivable i
a
el fet que la seva derivada és f (x).
Z x
Exemple 3.4. La derivada de la funció F (x) = t2 dt és F 0 (x) = x2 .
0
Exemple 3.5. Donat que f (x) = e x3

és contínua en tot R, i en particular en qualsevol
R x t3 0 x3
interval, tenim que la derivada de la funció F (x) = 5 e dt és F (x) = e .
Una versió més general del Teorema fonamental del càlcul és:
Corol·lari 3.6. Si f : [a, b] → R és continua, g, h : [c, d] → [a, b] són de classe
Z h(x)
C 1 [c, d] i H : [c, d] → R és la funció denida per H(x) = f (t)dt, llavors H ∈
g(x)
C 1 [c, d] i H 0 (x) = f (h(x)) h0 (x) − f (g(x))g 0 (x).
R
Demostració. Si F (y) = ay f (t)dt llavors H(x) = F (h(x)) − F (g(x)). Utilitzant la
regla de la cadena i que F 0 = f tenim
H 0 (x) = F 0 (h(x))h0 (x) − F 0 (g(x))g 0 (x) = f (h(x))h0 (x) − f (g(x))g 0 (x).

Z x3
Exemple 3.7. La derivada de la funció F (x) = sin(t2 )dt és F 0 (x) = 3x2 sin(x6 )−
4x
4 sin(16x2 ).
Fins ara hem provat molts resultats sobre funcions integrables Riemann, però de
moment cap d'ells ens permet calcular integrals fàcilment. El següent resultat junt amb
el càlcul de primitives del capítol 0 ens permetrà calcular integrals denides de forma
senzilla.
Teorema 3.8 (Regla de Barrow)
Z b
. Si f : [a, b] → R és contínua i g és una seva
primitiva en [a, b], llavors f (x)dx = g|ba = g(b) − g(a).

a
R
Demostració. Pel teorema fonamental del càlcul tant g(x) com F (x) = ax f (t)dt
són primitives de f en [a, b]. Per tant F − g = C i com F (a) = 0 tenim C = −g(a).
Z b
Corol·lari 3.9. Si
1
g ∈ C [a, b], llavors es compleix g(b) − g(a) = g 0 (x)dx.
a
2. CANVI DE VARIABLE I INTEGRACIÓ PER PARTS 33
Exemple
Z 3.10. Donat que g(x) = x3 és una primitiva de f (x) = 3x2 en tot R tenim
2
2
que 3x2 dx = x3 1
= 23 − 13 = 7.
1
Observeu que en els enunciats anteriors hem possat la condició que f sigui contínua
en l'interval. Aquesta condició no es pot suprimir com mostra el següent exemple.
(
1 si 0 ≤ t ≤ 1
Exemple 3.11. Considereu la funció f (t) = .
0 si 1 < t ≤ 2
Aquesta funció és contínua a trossos en [0, 2] (només té una discontinuïtat en el punt
1), i per tant integrable Riemann en aquest interval i
Z (R x (
x
dt si 0≤x≤1 x si 0≤x≤1
F (x) = f (t)dt = R01 = ,
0 0
dt si 1<x≤2 1 si 1<x≤2
que no és derivable en el punt 1.
Observació 3.12. De fet si repaseu la demostració del teorema fonamental del càlcul
veureu que si f és integrable Riemann en [a, b], llavors en els punts c on f sigui contínua,
F també serà derivable i F 0 (c) = f (c).
Exercici 3.13. Calculeu les derivades de les següents funcions F i el seu valor en el
punt.
Z x √
1. F (x) = sin(t2 )dt, F 0 ( π) =
Z−23
2. F (x) = e−t dt, F 0 (1) =
x
Exercici 3.14. Comproveu que els resultats del Corol·lari 3.6 es compleixen per a les
següents funcions (calculeu H(x) mitjançant la regla de Barrow).
1. f (t) = et , g(x) = −x, h(x) = sin x 2. f (t) = t3 , g(x) = x2 + 1, h(x) = 3x
Exercici 3.15. Calculeu les derivades de les funcions:

Z −3x Z x3 √
2
1. F (x) = sin(t )dt 2. F (x) = 3 + t4 dt
0 1
Z 5 Z 3x2
t2 +1 t2
3. F (x) = e dt 4. F (x) = dt
x2 x+3 t6 + 2
2. Canvi de variable i integració per parts

En aquesta secció provarem les fórmules del canvi de variable i d'integració per parts
per a integrals denides.
Teorema 3.16. Sigui φ : [a, b] → [c, d] una funció de classe C 1 [a, b]. Si f ∈ C[c, d],
llavors
Z φ(b) Z b
(2.1) f (x) dx = f (φ(t))φ0 (t) dt.
φ(a) a
Demostració. Si g és una primitiva de f , per la regla de Barrow tenim

Z φ(b)
f (x) dx = (g ◦ φ)(b) − (g ◦ φ)(a)
φ(a)
Z b Z b
0
= (g ◦ φ) (t)dt = f (φ(t))φ0 (t) dt
a a
que prova el resultat.
Exemple 3.17. Fent el canvi x = et , dx = et dt (equivalenment t = ln x, dt = dx/x)
tenim Z Z
ln(x) t2 ln2 (x)
dx = tdt = + C = + C.
x 2 2
Utilitzant el càlcul anterior i la regla de Barrow tenim
Z 5
5
ln(x) ln2 x ln2 5
dx = = .
1 x 2 1 2
Directament amb la fórmula del canvi de variable es té
Z Z ln 5
5
ln(x) ln 5
t2 ln2 5
dx = tdt = = .
1 x ln 1 2 0 2
Exemple 3.18. Fent el canvi y = sin x, dy = cos xdx tenim
Z Z
y3 sin3 x
sin x cos xdx = y 2 dy =
2
+C = + C.
3 3
Z π/2
Si volem calcular sin2 x cos xdx podem utilitzar el càlcul anterior i la regla de
0
Barrow que ens dóna
Z π/2 π/2
2 sin3 x 1
sin x cos xdx = =
0 3 0 3
o bé directament
Z π/2 Z sin(π/2) 1
2 y3 1
sin x cos xdx = y 2 dy = = .
0 sin 0 3 0 3
Exercici
Z 3.19. Calculeu
Z
3 √ 5
1. x 1 + xdx 2. x3 cos(x4 + 5)dx
0 1
Teorema 3.20. Siguin f, g ∈ C[a, b]. Si F i G són dues primitives de f i g respec-

tivament, llavors
Z b Z b
F (x)g(x)dx = (F G)|ba − f (x)G(x)dx.
a a
Demostració. Utilitzant que (F G)0 = f G + F g , per la regla de Barrow i les propi-

etats de la integral s'obté
Z b Z b b
F (x)g(x)dx + f (x)G(x)dx = (F G)
a a a
3. APLICACIONS DE LA INTEGRAL 35
Observació Z3.21. Dient u Z= F (x), dv = g(x)dx, du = f (x)dx i v = G(x), recupera-
ríem la fórmula udv = uv − vdu.
Exemple 3.22.
Z π π Z π π
x cos xdx = x sin x − sin xdx = cos x = −1 − 1 = −2.
0 0 0 0
Z 1
Exercici 3.23. Calculeu x2 e4x dx.
0
3. Aplicacions de la integral
3.1. Resta de Taylor d'ordre n. Recordem que si f és una funció n + 1-vegades
derivable en (a, b) i c ∈ (a, b), llavors per a cada x ∈ (a, b) existeix z entre c i x tal que
X
n
f (k) (c) f (n+1)(z)
f (x) = (x − c)k + (x − c)n+1 ,
k=0
k! (n + 1)!
per a tot x ∈ (a, b).
El terme amb el sumatori s'anomena Polinomi de Taylor de f d'ordre n en el punt c
(l'escriurem Tc,n (f )(x)) i el darrer terme correspon a la Resta de Lagrange de f d'ordre
n en el punt c. La prova d'aquest resultat és conseqüència del teorema del valor mitjà.
Utilitzant la fórmula d'integració per parts també podem expressar aquesta resta com
una integral.
Teorema 3.24. Si f és una funció n + 1-vegades derivable en (a, b) i c ∈ (a, b),
llavors existeix z ∈ (a, b) tal que
Xn Z x (n+1)
f (k) (c) k f (t)
f (x) = (x − c) + (x − t)n dt.
k=0
k! c n!
Z x
Demostració. Observem que si n = 0 tenim f (x) = f (c) + f 0 (f )dt que es cor-
c
respon amb la Regla de Barrow. Per provar el cas general ho farem per inducció, és a dir
reduirem la fórmula per a n a la
Z fórmula per a n − 1.
x
f (k+1) (t)
Per a k < n diem Ic,k (x) = (x − t)k dt.
c k!
f (k+1) (x)
Integrant per parts, Ic,k (x) = (x − c)k + Ic,k+1 (x). Per tant,
(k + 1)!
f (k+1) (x)
f (x) = Tc,k (f )(x) + Ic,k (x) = Tc,k (f )(x) + (x − c)k+1 + Ic,k+1 (x)
(k + 1)!
= Tc,k+1 (f )(x) + Ic,k+1 (x),
3.2. Càlcul d'àrees limitades per gràques de funcions. Podem utilitzar la
integral denida per calcular àrees de regions del pla limitades per gràques de funcions.
Siguin f, g ∈ R([a, b]). Suposem que existeix una partició de [a, b], P = {xk }nk=0 ,
tal que en cada interval (xk−1 , xk ) es compleix f (x) ≤ g(x) o bé g(x) ≤ f (x). En
els intervals (xk−1 , xk ) on f (x) ≤ g(x) considerem la regió Grk (f, g) = {(x, y) ∈ R2 :
xk−1 < x < xk , f (x) ≤ y ≤ g(x)}. En els intervals on g(x) ≤ f (x) considerem la regió
Grk (g, f ) = {(x, y) ∈ R2 : xk−1 < x < xk , g(x) ≤ y ≤ f (x)}.
Utilitzant el concepte d'àrea donat
Z xk en el Capítol 2 es prova que
l'àrea de Grk (f, g) és Ak (f, g) = (f (x) − g(x))dx,
xk−1
Z xk Z xk
i que la de Grk (g, f ) és Ak (g, f ) = (g(x) − f (x))dx = (f (x) − g(x))dx .
xk−1 xk−1
A la suma de totes aquestes àrees li direm àrea limitada per les gràques de les
funcions f, g en [a, b], ( o bé àrea limitada per les gràques de f i de g i les rectes x = a
i x = b)
X
n Z xk
A(f, g) = (f (x) − g(x))dx .
k=1 xk−1
f (x)
A1 A4
A2 A3
g(x)
a x1 x2 x3 b
Figura 1. Àrea entre dues gràques
En el cas en que les gràques de les funcions f i g divideixin el pla en un nombre nit
de regions, direm àrea limitada per les gràques de les funcions f, g a la suma de
les àrees de les regions acotades.
f (x)
A2 A3
g(x)
x1 x2 x3
Figura 2. Àrea entre dues gràques
Per determinar la partició {xk } esmentada ens serà útil el següent resultat, que és
conseqüència del Teorema de Bolzano.
Proposició 3.25. Si h : (a, b) → R és contínua i només s'anul·la en els punts {zk }nk=1 ,
a < z1 < z2 < · · · zn < b, llavors en els intervals (a, z1 ), (zk−1 , zk ) i (zn , b) la funció h no
canvia de signe.
Corol·lari 3.26. Suposem que f, g ∈ R([a, b]) i que existeix una partició Py =
{yk }m
k=1 tal que f i g són contínues en els intervals (yk−1 , yk ). Si f − g té un nombre
nit de zeros Pz = {zj } en (a, b), i diem P = Py ∪ Pz = {xk }nk=0 , llavors
X n Z xk
A(f, g) = (f (x) − g(x))dx .
k=1 xk−1
Exemple 3.27. Calculeu l'àrea limitada per les gràques de les funcions f (x) = x3 i
g(x) = x2 + 2x.
Procedim seguint els passos formals exposats anteriorment:
• f i g són contínues en tot R.
• Resolem x3 = x2 + 2x. Tenim x3 − x2 − 2x = x(x2 − x − 2) = 0 i per tant les
solucions són z1 = −1 < z2 = 0 < z3 = 2.
• Volem calcular l'àrea entre les gràques en l'interval [y0 = −1, y1 = 2], que serà
Z 0 Z 2
3 2 5 −8 37
A= (x − x − 2x)dx + (x3 − x2 − 2x)dx = + = .
−1 0 12 3 12
Exemple 3.28. Calculeu l'àrea limitada per les gràques de les funcions f (x) = x3 i
2
g(x) = x + 2x per a x ∈ [−1, 1].
Procedim seguint els passos formals exposats anteriorment:
• f i g són contínues en tot R. Per tant y0 = −1 i y1 = 1.
• Resolem x3 = x2 + 2x. Tenim x3 − x2 − 2x = x(x2 − x − 2) = 0 i per tant les
solucions són −1, 0 i 2. D'aquests valors només z1 = 0 està en (−1, 1). Per tant
la partició serà x0 = −1, x1 = 0, x2 = 1.
• Per tant l'area buscada és
Z 0 Z 1
3 2 5 −13 3
A(f, g) = (x − x − 2x)dx + (x3 − x2 − 2x)dx = + = .
−1 0 12 12 2
Observeu que hem fet els problemes anteriors sense dibuixar les gràques de les fun-
cions, tot i que si les gràques són senzilles es convenient dibuixar-les. Donat que
x2 + 2x = (x + 1)2 − 2, la gràca de g és correspon amb la de x2 desplaçada una unitat a
l'esquerra i 1 unitat avall.
8
g(x) = x2 + 2x
f (x) = x3
1 2
-1
Exemple 3.29. Calculeu l'àrea limitada per les gràques de les funcions f (x) = E[x]
i g(x) = 2x/3 − 1/3 per a x ∈ [−1, 2].
f (x) = E[x]
−1 1 2
g(x) = 2x/3 − 1/3
Ena aquest cas, la gràca ens ajudarà a fer el problema.

En aquest cas tenim y0 = −1 < y1 = 0 < y2 = 1 < y2 = 2 i z1 = 1/2 que és la solució
de l'equació 2x/3 − 1/3 = 0. Per tant x0 = −1 < x1 = 0 < x2 = 1/2 < x3 = 1 < x4 = 2,
i
Z 0 Z 1/2
A(f, g) = (2x/3 − 1/3 − (−1))dx + (2x/3 − 1/3 − (0))dx
−1 0
Z 1 Z 2
+ (2x/3 − 1/3 − (0))dx + (2x/3 − 1/3 − (1))dx
1/2 1
= 1/3 + 1/12 + 1/12 + 1/3 = 5/6.
Si us xeu en el dibuix l'àrea total el la suma de les àrees de 4 triangles, 2 de base 1 i
altura 2/3 (per tant d'àrea 1/3), i 2 de base 1/2 i altura 1/3 (d'àrea 1/12).
x2 y 2
Exercici 3.30. Calculeu l'àrea de l'el·lipse + 2 ≤ 1.
a2 b
3.3. Càlcul de longitud de corbes.
Suposem que tenim una corba en l'espai donada paramètricament per una funció
γ(t) : [t0 , t1 ] → Rn de classe C 1 [t0 , t1 ], és a dir γ(t) = (γ1 (t), · · · , γn (t)) amb xn (t) ∈
C 1 [t0 , t1 ]. Llavors la longitud de la corba ve donada per
v
Z Z u n
t1 t1 uX
long(γ) = kγ 0 (t)kdt = t |γ 0 (t)|2 dt.
k
t0 t0 k=1
Exemple 3.31. La longitud d'una circumferència de radi R és 2πR. Si pensem que

està centrada en l'origen podem escriure els punts de la circumferència utilitzant la pa-
0
rametrització γ(t) = (R cos t, R sin t), 0 ≤ t ≤ 2π . Com γ (t) = (−R sin t, R cos t) és
0
R 2π 0
compleix kγ (t)k = R i long(γ) = 0 kγ (t)kdt = 2πR.
Observació 3.32. Si la corba és la gràca d'una funció

Z bp
f : [a, b] → R, tenim γ(x) =
(x, f (x)) i en aquest cas long(γ) = 1 + (f 0 (x))2 dx.
a
Exercici 3.33. Calculeu la longitud de la gràca de la funció f (x) = ln x per a

1 ≤ x ≤ e.
3.4. Superfícies i volums de revolució. Utilitzant les mateixes técniques per apro-
ximar l'àrea entre la gràques de f i l'eix mitjançant àrees de rectangles, podem obtenir
fórmules per determinar volums de revolució, aproximant el volum pels volums dels cilin-
dres obtinguts al girar els rectangles.
Si f (x) ≥ 0 és contínua en [a, b], el volum generat al girarZla regió Gr(f ) = {(x, y) :
b
a ≤ x ≤ b, 0 ≤ y ≤ f (x)} al voltant de l'eix X és: V = π f (x)2 dx.
a
També es pot provar (utilitzant
√ en aquests cas que la superfície lateral d'un con de ra-
di r i altura h és S = πr r + h2 ) podem provar que la supercie
2
Z
lateral de la gura
b p
de revolució generada anteriorment ve donada per S = 2π f (x) 1 + (f 0 (x))2 dx.
a
Figura 3. Figura de revolució
Exercici 3.34. Calculeu el volum d'una bola i la superfície d'una esfera de radi R en
R3 .
3.5. Altres aplicacions.
• Una EDO (Equació Diferencial Ordinària) és una expressió del tipus F (x, y, y 0 ) =
0 on y = y(x) és una funció derivable. Per exemple x2 + yy 0 = 0 és una equació
diferencial. El problema consisteix en trobar funcions que compleixin aquesta
equació.
Aquestes equacions apareixen en determinats problemes geomètrics i també en
molts problemes de diverses branques de les ciències experimentals. Per exemple
l'equació y 0 = −ky on k és una constant apareix en física com a model bàsic de
desintegració radioactiva. També apareix en Farmacocinètica quan el vol estudiar
la concentració en plasma d'un medicament prèviament injectat. La seva resolució
y0
és molt fàcil ja que es pot escriure de la forma = −k i per tant integrant es
y
compleix ln y = −kx + C , d'on s'obté y = Ae−kx on A pot ser una constant
qualsevol.
• Les integrals també apareixen en probabilitat i estadística. Per exemple, una de
les distribucions de probabilitat més utilitzades és la distribució Normal, que en
el cas estàndard ve denida per
Z b
1 2 /2
P rob(a < X < b) = √ e−x dx.
2π a
La funció f (x) = e−x /2 no admet una primitiva senzilla i per això el càlcul de
2
la integral es fa utilitzant programes informàtics (fulls de càlcul, software estadís-

tic,...) o antigament utilitzant taules.
• També apareixen habitualment en múltiples models de la física quàntica, la me-
cànica, la termodinàmica, la farmacocinètica, l'economia, .....
4. Exercicis
Exercici 3.35. Calculeu les derivades de les següents funcions F i el seu valor en el
punt.
Z x Z x √
0
1. F (x) = 2
ln(t + 1)dt, F (3) = 2. F (x) = cos(t2 )dt, F 0 ( 2π) =
0 0
Exercici 3.36. Comproveu que els resultats del Corol·lari 3.6 es compleixen per a les
següents funcions (calculeu H(x) utilitzant la regla de Barrow).
1. f (t) = sin(t), g(x) = 2, h(x) = x4 t
2. f (t) = e , g(x) = 1, h(x) = cos(x)
Exercici 3.37. Calculeu les derivades de les funcions:
Z 3x √ Z x3
1. F (x) = t2 + t + 1)dt 2. F (x) = ln(3 + t4 )dt
0 1
Z 3x2 3 Z x2
t
3. F (x) = 6
dt 4. F (x) = cos(ln(1 + t2 ))dt
x+3 t +2 0
Exercici
Z Z 3.38. Comproveu que per a tota funció contínua
Z x f : [a, b] → R es compleix
x t
f (s)dsdt = f (s)(x − s)ds.
a a a
Exercici 3.39. Proveu que la funció F : (0, +∞) → R, denida per

Z
x
dt
F (x) = √
−1/x 1 − t2 + t4
és constant.
Z x
sin t
Exercici 3.40. Trobeu els extrems locals de la funció F (x) = dt en l'interval
0 t
[π/2, 3π/2].
Exercici 3.41. Calculeu l'àrea limitada per les gràques de les corbes
1. f (x) = x, g(x) = x2 2
2. f (x) = x , g(x) = 8x − x2
Exercici 3.42. Calculeu l'àrea compresa entre la gràca de f (x) = x sin(πx), l'eix X
i les rectes x = 0 x = 3.
Exercici 3.43. Calculeu l'àrea compresa entre la gràca de f (x) = x2 ln x, l'eix X i
les rectes x = 1/e x = e2 .
x2 − 1
Exercici 3.44. Calculeu l'àrea compresa entre la gràca de f (x) = , l'eix
x2 + 4x + 5
X i les rectes x = −2 x = 2.
x
Exercici 3.45. Calculeu l'àrea compresa entre la gràca de f (x) = , l'eix
x2 + 4x + 4
X i les rectes x = 0 x = 1.
CAPíTOL 4
Integrals impròpies
Fins ara hem estudiat integrals de funcions f acotades denides en intervals tancats
i acotats. En aquest capítol estudiarem com donar sentit a integrals de funcions no
necessàriament acotades o denides en intervals no acotats.
1. Denició d'integral impròpia

Comencem veient dos exemples.
√
• Considerem
Z 1 la funció f (x) = 1/ x, 0 < x ≤ 1. Fixem-nos que per a tot 0 < a < 1
dx √ 1 √
es té √ = 2 x a = 2 − 2 a.
a x
Per tant l'àrea sota la corba s'obtindria fent
Z 1
dx √
àrea(Gr(f )) = lim+ √ = lim 2 − 2 a = 2.
a→0 a x a→0+
Z 1
dx
En aquest cas és natural que √ = 2.
0 x
• Considerem la funció f (x) = 1/x , 1 ≤ x < ∞. Fixem-nos que per a tot 1 < b <
2
Z b b
dx −1 1
∞ es té 2
= =1− .
1 x x 1 b
Per tant l'àrea sota la corba s'obtindria fent
Z b
dx 1
àrea(Gr(f )) = lim = lim 1 − = 1.
b→+∞ 1 x2 b→+∞ b
Z +∞
dx
En aquest cas és natural que = 1.
1 x2
41
42 4. INTEGRALS IMPRÒPIES
Aquests exemples ilustren el procediment a seguir: calculem la integral en subintervals

tancats que aproximin l'interval i després passem al límit.
Denició 4.1. Si −∞ < a < b ≤ +∞, direm que f : [a, b) → R és localment
integrable en [a, b) si és integrable en qualsevol interval [a, c], a < c < b.
Anàlogament, si −∞ ≤ a < b < +∞, direm que f : (a, b] → R és localment
integrable en (a, b] si és integrable en qualsevol interval [c, b], a < c < b.
Denició 4.2. Direm que una funció f : [a, b) → R localment integrable és inte-
R
grable en sentit impropi en [a, b) si existeix limc→b− ac f (x)dx ∈ R. Aquest límit
Z b
l'escriurem com f (x)dx .
a
Anàlogament, direm que f és integrable en sentit impropi
Z
en (a, b] si existeix
Rb b
limc→a+ c
f (x)dx ∈ R, f (x)dx.
que com abans l'escriurem com
convergent, i
a
De forma abreujada, si existeixen els límits direm que la integral és
Z b
al valor f (x)dx l'anomenarem integral impròpia de f.
. a
Si el límit és ±∞ direm que la integral impròpia divergeix a ±∞.
Denició 4.3. Direm que una funció f denida en una unió nita d'intervals se-
mioberts i amb interiors disjunts és localment integrable si ho és en cadascun d'ells.
Direm que és integrable en sentit impropi si ho és en cada interval, i en aquest cas
la integral de f en sentit impropi serà la suma de les seves integrals impròpies.
Exemple 4.4. Si f és localment integrable en (0, 1] i en [1, +∞), llavors f és localment

integrable en (0, +∞). Observem que això és equivalent a dir que f és integrable Riemann
en qualsevol interval [a, b] ⊂ (0, +∞).
Proposició 4.5. Tota funció contínua en (a, b) és localment integrable.
Un altre resultat que utilitzarem habitualment, que és conseqüència de les propietats

de la integral de Riemann i de les propietats dels límits, és:
Proposició 4.6. Si f : [a, b) → R és localment integrable i d ∈ (a, b), llavors
f és integrable en sentit impropi en [a, b), si i només si, ho és en [d, b). A més,
Z b Z d Z b
f= f+ f.
a a d
√
ExempleR 4.7. Si denim f (x) = min{1/x2 , 1/ x}, 0 < x < +∞, estudiar la con-
+∞
vergència de 0
f (x)dx.
La funció f és contínua en (0, +∞), però no és acotada i està denida en un interval
no acotat.
1. DEFINICIÓ D'INTEGRAL IMPRÒPIA 43
( √
f1 (x) = 1/ x, 0<x≤1
Podem separar la funció en dos trossos f (x) = . Ob-
f2 (x) = 1/x2 , 1≤x<∞
servem que f1 i f2 es corresponen amb els exemples de l'inici del capítol. Tenim doncs
Z ∞ Z 1 Z ∞
dx dx
f (x) = √ + = 2 + 1 = 3.
0 0 x 1 x2
Z +∞
dx
Exemple 4.8. Estudiar la integral impròpia .
1 (x − 2)2
1
Observem primerament que f (x) = és contínua en [1, +∞) \ {2}. Per tant f
(x − 2)2
és localment integrable en [1, 2) i en (2, +∞) = (2, 3] ∪ [3, +∞). Així doncs per estudiar
la integral impròpia la descomposem en suma de tres integrals impròpies denides en els
interval semioberts anteriors, és a dir
Z +∞ Z 2 Z 3 Z +∞
dx dx dx dx
= + + .
1 (x − 2)2 1 (x − 2)2 2 (x − 2)2 3 (x − 2)2
Per tant, f serà integrable en sentit impropi en l'interval [1, +∞) si les tres integrals
de la dreta són convergents.
Estudiem la primera
Z b b
1 −1 −1
lim dx = lim− = lim − 1 = +∞.
b→2− 1 (x − 2)2 b→2 x − 2 1 b→2− b − 2
Per tant, com que una d'elles no és convergent, f no és integrable en sentit impropi en
[1, +∞).
Els següents resultats ens seràn d'utilitat per calcular integrals impròpies.
Proposició 4.9. −∞ < a < b < ∞ i γ = −ν ∈ R, tenim
Per a
Z b Z b
dx
1. = (x − a)ν dx convergeix només quan γ < 1, (ν > −1)
(x
Za +∞ − a) γ
aZ
+∞
dx
2. = (x − a)ν dx convergeix només quan γ > 1 (ν < −1).
b (x − a)γ
b
1
Demostració. La funció fγ (x) =
és contínua en (a, +∞), i per tant local-
(x − a)γ
1 1
ment integrable en aquest interval. Si γ 6= 1 una primitiva de és .
(x − a)γ (1 − γ)(x − a)γ−1
Si γ = 1 una primitiva
Z b
és ln |x − a|.
dx
Per tant lim− < ∞ només per a γ < 1,
c (x − a)
c→a γ
Z d
dx
i lim < ∞ només per a γ > 1.
d→+∞ a (x − a)γ
Z b
dx
Corol·lari 4.10. Si −∞ < a < c < b < +∞, llavors convergeix, si i
a |x − c|γ
només si, γ < 1.
2. Integrals impròpies de funcions no negatives. Criteris de comparació.

Per a funcions f ≥ 0 es poden donar criteris senzills per saber si f és integrable
Z x en
sentit impropi. Aquest fet es degut a que si f és positiva llavors F (x) = f (t)dt és
Z b
a
creixent. Per tant en aquests casos escriurem f < ∞ per indicar que és convergent.
a
També ens poden servir per estudiar integrals impròpies de funcions negatives, ja que si
f és negativa llavors −f és positiva.
Proposició 4.11. Si f ≥0 és una funció localment integrable en
Z x [a, b), llavors f és
integrable en sentit impropi si i momés si F (x) = f (t)dt està acotada en [a, b).
a
Demostració. Per ser f ≥ 0, la funció F és creixent en [a, b). Per tant,

Z b
f (x)dx = lim− F (x) = sup{F (x) : a ≤ x < b},
a x→b
que prova l'equivalència.
Teorema 4.12 (Primer criteri de comparació). Si 0≤g ≤f són funcions local-

ment integrables en [a, b), i f és integrable en sentit impropi, llavors g també ho és.
Recíprocament, si g no és integrable en sentit impropi, llavors f tampoc ho és.
Demostració. Donat que 0 ≤ g ≤ f , es compleix

Z x Z x Z b
0 ≤ G(x) = g(t)dt ≤ F (x) = f (t)dt ≤ f (t)dt.
a a a
Per tant G està acotada en [a, b) i per la proposició anterior és integrable en sentit impropi.

• Observeu que, el fet que una funció f : [a, b) → R localment integrable
sigui integrable en sentit impropi només depèn del comportament de
la funció en els punts propers a b. Per tant la condició 0 ≤ f ≤ g només cal
que es compleixi prop del punt b. Per exemple, en el cas representat en la següent
gràca,
f
g
a c d b
2. FUNCIONS POSITIVES. CRITERIS DE COMPARACIÓ 45
Z b Z b
per provar la convergència de g a partir de la de f aplicarem el primer
a a
criteri de comparació descomposant la integral de g de la forma
Z b Z c Z d Z b
g(x)dx = g(x)dx + g(x)dx − (−g)(x)dx,
a a c d
i utilitzant que 0 ≤ g ≤ f en (a, c] i 0 ≤ −g ≤ −f en [d, b).
Teorema 4.13 (Segon criteri de comparació). Si f ≥ 0, g > 0 són funcions local-

f (x)
ment integrables en [a, b), i suposem que existeix lim− = L ∈ [0, +∞].
x→b g(x)
1. Si 0 < L < +∞, llavors f és integrable en sentit impropi si i només si g
també ho és.
2. Si L=0 i g és integrable en sentit impropi, f també ho és. Si f no ho és
tampoc ho és g.
3. Si L = +∞ i f és integrable en sentit impropi, g també ho és. Si g no ho
és tampoc ho és f.
f (x)
Demostració. Suposem b < ∞. Si lim− = L ∈ (0, +∞), per a cada ε > 0
x→b g(x)
f (x)
existeix δ > 0 tal que − L < ε per a b − δ < x < b. Per tant si ε = L/2, per a
g(x)
x proper a b tindrem 0 ≤ L2 g(x) ≤ f (x) ≤ 3L
2
g(x) i aplicant el primer criteri tenim el
resultat.
f (x) f (x)
Si lim− = 0, per a cada ε > 0 existeix δ > 0 tal que 0 ≤ < ε per a
x→b g(x) g(x)
b − δ < x < b. Triant ε = 1 obtenim 0 ≤ f (x) ≤ g(x) per a x proper a b.
f (x) f (x)
Si lim− = +∞, per a cada N > 0 existeix δ > 0 tal que N ≤ per a
x→b g(x) g(x)
b − δ < x < b. Triant N = 1 obtenim 0 ≤ g(x) ≤ f (x) per a x proper a b.
El cas b = +∞ és prova de manera semblant.
f (x)
Per exemple, si lim = L ∈ (0, +∞), per a cada ε > 0 existeix x0 > 0 tal que
x→+∞ g(x)
f (x)
− L < ε per a x0 < x. Per tant si ε = L/2, per a x > x0 tindrem 0 ≤ L2 g(x) ≤
g(x)
f (x) ≤ 3L
2
g(x).
Observació 4.14. Tal com hem comentat en el primer criteri de comparació, les
funcions f i g només cal que siguin positives prop de b.
Z +∞
dx
Exemple 4.15. Estudiar la convergència de la integral impròpia .
0 1 + x2 + 2x4
2 4 1
Utilitzant que 1 + x + 2x ≥ 1 tenim f (x) = és contínua (i per tant
1 + x + 2x4
2
localment integrable) i positiva en tot R.
Veiem que la integral impròpia és convergent. Primerament observem que
Z +∞ Z 1 Z +∞
dx dx dx
= +
0 1 + x2 + 2x4 0 1 + x2 + 2x4 1 1 + x2 + 2x4
on la primera integral de la part dreta de la igualtat és una integral de Riemann. Per tant
Z +∞ Z +∞
dx dx
convergeix ⇐⇒ convergeix.
0 1 + x2 + 2x4 1 1 + x2 + 2x4
Provem ara que aquesta darrera integral és convergent.
• Utilitzant el primer criteri:Donat que 0 ≤ x ≤
4
1 + x2 + 2x4 per a tot x ∈ R,
tenim la desigualtat
1 1
0 < f (x) = ≤ 4, x ≥ 1.
x2
1 + + 2x 4 x
1
Aplicant el primer criteri de comparació a f (x) i g(x) = (contínues i
x4
positives a [1, +∞)), tenim
Z +∞ Z +∞
dx dx
convergeix ⇔
convergeix.
1 1 + x2 + 2x4 1 x4
Per l'apartat 2 de la Proposició 4.9 amb γ = 4 > 1, o bé calculant explícitament
Z +∞
dx 1
la integral, tenim que convergeix, i per tant és integrable
x 4 1 + x + 2x4
2
1
en sentit impropi en [1, +∞).
1 + x2 + 2x4
• Utilitzant el segon criteri: Donat que lim = 2, i aplicant el
x→+∞ x4
1
segon criteri de comparació a f (x) i a g(x) = (contínues i positives a [1, +∞)),
x4
tenim
Z +∞ Z +∞
dx dx
convergeix ⇔ convergeix,
2
1 + x + 2x 4 x4
1 1
1
i per tant, com hem vist abans, tenim que és integrable en sentit
1 + x + 2x4
2
impropi en [1, +∞).
2.1. Criteris per trobar una funció g adequada.

La principal dicultat per aplicar els criteris de comparació consisteix en trobar la
funció g sucientment senzilla per tal que sigui fàcil estudiar la seva integrabilitat. En
molts casos podem triar g del tipus g(x) = (x − c)γ amb γ adequat. Per tal de detreminar
aquest γ ens pot ser útil el següent resultat que es pot deduir fàcilment de la fórmula de
Taylor.
Teorema 4.16. h : (a, b) → R és derivable m vegades, i totes
Si les derivades
d'ordre 0 ≤ k < m en un punt c ∈ (a, b) són 0 i h(m) (c) 6= 0, llavors
h(x) h(m) (c)
lim = 6= 0.
x→c (x − c)m m!
(observeu que si m=1 l'expresió anterior coincideix amb la denició de derivada
de f en c).
Algunes comparacions que s'utilitzen habitualment són:
sin x 1 − cos x 1 log(1 + x) ex − 1
lim =1 lim 2
= lim =1 lim =1
x→0 x x→0 x 2 x→0 x x→0 x
sin x cos x log x
lim =1 lim =1 lim =1 .
x→π π − x x→π/2 π/2 − x x→1 x − 1
2. FUNCIONS POSITIVES. CRITERIS DE COMPARACIÓ 47
Combinant aquests resultats amb propietats dels límits s'obtenen altres comparacions.
Per exemple:
3
sin x4 1 − cos x3 1 log(1 − x5 ) ex − 1
lim =1 lim = lim = −1 lim =1
x→0 x4 x→0 x 6 2 x→0 x5 x→0 x3
sin3 x 2
cos x log3 x
lim =1 lim =1 lim =1 .
x→π (π − x)3 x→π/2 (π/2 − x)2 x→1 (x − 1)3
També és convenient recordar els polinomis de Taylor de funcions senzilles. Per exem-
ple
x2 xk
ex = 1 + x + + ··· + + O(|x|k+1 )
2! k!
x 3 x5 x7 x2k+1
sin x = x − + − + · · · + (−1)k + O(|x|2k+3 )
3! 5! 7! (2k + 1)!
2 4 6
x x x x2k
cos x = 1 − + − + · · · + (−1)k + O(|x|2k+2 )
2! 4! 6! (2k)!
Una altra fet que cal tenir present és l'ordre de creixement de la funció prop d'un
punt. Per exemple cal saber que:
log x
Si r > 0, llavors lim+ xr log x = 0, i lim = 0.
x→0 x→+∞ xr
xr
Si a > 1, llavors lim = 0.
x→+∞ ax
Veiem ara uns quants exemples més.

Z π
sin x
Exemple 4.17. Estudiar la convergència de la integral impròpia √3
dx.
0 x5
sin x
La funció f (x) = √ 3
és contínua en tot R \ {0} i positiva en (0, π].
x5
sin x x 1
Utilitzant que lim = 1, triant g(x) = 5/3 = 2/3 (contínua i positiva en (0, π)),
x→0 x x x
f (x)
es té lim = 1, i per tant
x→0+ g(x)
Z π Z π/2
sin x dx
√ dx convergeix ⇔ convergeix.
0
3
x5 0 x2/3
Z +∞
dx
Aplicant l'apartat 1 de la Proposició 4.9 amb γ = 2/3 < 1 tenim que
1 x2 /3
sin x
convergeix, i per tant √3
és integrable en sentit impropi en (0, π].
x5
ln(1 + x)
Exemple 4.18. Per a quins valors del paràmetre α f (x) = és integrable en
xα
sentit impropi en (0, +∞)?
La funció f és contínua i positiva en (0, +∞) = (0, 1] ∪ [1, +∞).
Estudiem primerament la convergència en (0, 1].
ln(1 + x) x 1
Com f (x) ≥ 0 i lim = 1, triant g(x) = α
= α−1 (contínua i positiva en
x→0 x x x
f (x)
(0, 1], tenim lim+ = 1, i per tant
x→0 g(x)
Z 1 Z 1
ln(1 + x) dx
dx convergeix, si i només si, convergeix.
0 xα 0 xα−1
Per l'apartat 1 de la Proposició 4.9, sabem que la segona integral convergirà només
quan γ =α−1<1 és a dir quan α < 2.
Estudiem ara la integrabilitat en
Z +∞ [1, +∞).
dx
Sabem que <∞ si i només si γ > 1.
1 xγ
1
Compararem la funció f (x) amb funcions del tipus g(x) = (contínues i positives
xγ
en [1, +∞)).
(
f (x) ln(1 + x) +∞ si α≤γ
lim = lim =
x→+∞ g(x) x→+∞ xα−γ 0 si α>γ
(el cas α≤γ és immediat i el cas α>γ es pot provar utilitzant la regla de l'Hôpital).
Per tant per segon criteri de comparació tindrem:
Si α ≤ 1, triant γ=α i aplicant l'apartat 3. del segon criteri de comparació i 2 en la
Proposició 4.9, tenim que la integral divergeix.
Si α > 1, triant α>γ>1 i aplicant l'apartat 2. del segon criteri de comparació i 2
en la Proposició 4.9, tenim que la integral convergeix.
Finalment, f serà integrable en sentit impropi en (0, +∞)
1 < α < 2. si
Z 1
1 − cos x
Exemple 4.19. Estudieu la convergència de la integral impròpia dx.
0 xr
0 0 00 00
Si h(x) = 1 − cos x, tenim h (x) = sin x, h (0) = 0, h (x) = cos x i h (0) = 1. Per
1 − cos x 1
tant lim = .
x→0 x 2 2
1 − cos x x2 1
Per tant, si f (x) = i g(x) = = r−2 , és compleix que f i g són positives
x r x r x
f (x) 1 − cos x 1
en (0, 1] i lim = lim = 6= 0.
x→0 g(x) x→0 x2 2 Z 1
1 − cos x
Aplicant el segon criteri de comparació i 1 en la Proposició 4.9
r
dx con-
Z 1 0 x
dx
vergeix, si i només si, convergeix, si i només si, r − 2 < 1 , si i només si,
r−2
0 x
r < 3.
Z π/2
Exemple 4.20. Estudieu la convergencia de la integral impròpia cosa xdx.
0
a
Independenment del valor d'a, la funció f (x) = cos x és contínua i positiva en [0, π/2).
0 0
Utilitzant que h(x) = cos x compleix h (x) = − sin x i h (π/2) = −1, veiem que es compleix
cos x
lim = 1.
x→π/2 π/2 − x
Per tant, triant g(x) = (π/2 − x)a (contínua i positiva en [0, π/2)), tenim
3. CONVERGÈNCIA ABSOLUTA 49
Z π/2 Z π/2
a
cos xdx convergeix, si i només si, (π/2 − x)α dx convergeix, si i només si,
0 0
a > −1.
Exercici 4.21. Estudieu la convergència de les següents integrals impròpies.
Z +∞ Z π/2
dx cos x
1. √ 2. dx
x + x2 (π − 2x)2
Z0 +∞ Z0 0
ln x
3. 4. x ex dx
1 x2 −∞
Exercici 4.22. Estudieu per a quins valors dels paràmetres α són convergents les
següents integrals impròpies.
Z +∞ Z π Z 3
ln(1 + x) sin x ex sin2 (x)
1. dx 2. dx 3. dx
0 (1 + x2 )α π/2 (π − x)α −∞ |x + 3|α
Exercici 4.23. Proveu que
Z 1/2
| ln x|β
dx convergeig només quan α<1 o bé α = 1, β < −1
0 xα
Z +∞
(ln x)β
dx convergeig només quan α>1 o bé α = 1, β < −1.
2 xα
Z 2
| ln x|β
Per a quins valors d'α i de β dx és convergent?
1/2 xα
3. Convergència absoluta
Els criteris de l'apartat anterior ens permetíen estudiar la integrabilitat de funcions
positives. En aquest apartat en donarem per estudiar casos en que la funció no és positiva.
Denició 4.24. Sigui f : [a, b) → R una funció localment integrable. Direm que f
és absolutament integrable en [a, b) si |f | és integrable en sentit impropi en [a, b).
Teorema 4.25. Sigui f : [a, b) → R una funció localment integrable. Si f és

absolutament integrable en [a, b), llavors f és integrable en sentit impropi en [a, b).
Demostració. Descomposem f = f+ − f− . Com f+ i f− són localment integrables

en [a, b) i 0 ≤ f+ , f− ≤ |f |, pel primer criteri de comparació són integrables en sentit
impropi en [a, b). Utilitzant que
Z b Z c Z c Z c
f = lim− f = lim− f+ − lim− f−
a c→b a c→b a c→b a
i que els dos últims límits existeixen (per ser f+ , f− integrables en sentit impropi) s'obté
el resultat.
sin x
Exemple 4.26. f (x) = és integrable en sentit impropi en [1, +∞) ja que
x2
sin x 1
2
≤ 2 i aquesta darrera funció és integrable en sentit impropi en [1, +∞).
x x
sin x + cos x
Exercici 4.27. Proveu que f (x) = és integrable en sentit impropi en R.
x2 + 1
cos x
Lemma 4.28. La funció f (x) = és integrable en sentit impropi en [1, +∞) però
x
no és absolutament integrable.
Demostració. Per veure que és integrable només cal integrar per parts amb u = 1/x,
dx
dv = cos(x)dx, du = − i v = sin x.
x2
Z b ∞ Z b
cos x sin x sin x
dx = + dx.
1 x x 1 1 x2
sin x
Hem vist que 2 és absolutament integrable [1, +∞) i per tant ho és en sentit
x
cos x
impropi. Per tant també ho és.
x
cos x
Per fer veure que no és absolutament integrable utilitzem la desigüaltat
x
Z ∞ Z π/2+kπ k−1 Z
| cos x| | cos x| X π/2+(j+1)π | cos x|
dx ≥ = dx
1 x π/2 x j=1 π/2+jπ x
X
k−1 Z π/2+(j+1)π X
k−1 Z 3π/2 X
k−1
1 1 1
≥ | cos x|dx = | cos x|dx = 2
j=1
j+2 π/2+jπ j=1
j+2 π/2 j=1
j+2
k−1 Z
X j+1 Z k
dx dx k→+∞
≥2 =2 = 2(ln(k + 2) − ln 3) −→ +∞.
j=1 j x+2 1 x+2

sin x
Exercici 4.29. Proveu que la funció f (x) = és integrable en sentit impropi en
x
(0, +∞) però no és absolutament integrable.
4. Exercicis
Z 1 Z π
sin x sin x
1. √ dx 2. dx
0 1 − cos x 1 − cos x
Z +∞ 2 Z0 +∞
x +x 2
3. dx 4. e−x dx
0 x5 + 2 0
Z +∞ Z +∞ √
3
ln x x5 + 2x
5. p dx 6. √9
dx
1 (x − 1)3 0 x24 + x5 + 2x
Z 1 Z 1
ln(1 + x) sin x ln x
1. dx 2. dx
xα 0 (1 − x)
α
0
Z +∞ Z +∞
xα (1 − cos x)α
3. dx 4. √ dx
0 x5 + 2 0 x + x4
CAPíTOL 5
Sèries numèriques
1. Denicions
En aquest capítol parlarem de sumes d'innits nombres. Per exemple, considerem el
segment [0, 1], que partim de la manera següent: prenem primer la meitat esquerra, el
segment I1 = [0, 1/2], després la meitat esquerra del que resta, el segment I2 = [1/2, 3/4],
i així successivament. Aquest procés produeix una partició de l'interval [0, 1] en segments
In de longitud 1/2n (cada interval té la meitat de llargària que l'anterior). La suma de
les longituds d'aquests innits intervals coincideix amb la longitud de l'interval [0, 1], que
és 1. És a dir,
1 1 1 X1 +∞
+ + ··· + n + ··· = = 1.
2 4 2 n=1
2n
En aquest capítol determinarem en primer lloc què s'entén per una suma innita de
nombres.
Denició 5.1. Una sèrie
de nombres reals consisteix en un parell de successions
+∞
reals {{an }, {Sn }}n=1 on Sn = a1 + a2 + · · · + an .
La succesió {an } s'anomena succesió de termes de la sèrie
, i {Sn } s'anomena
successió de sumes parcials .
X
+∞
L'expressió habitualment utilitzada per representar una sèrie és an .
n=1
P
+∞
Exemple 5.2. La sèrie 1/n té per terme general an = 1/n, i per successió de
n=1
1 1 1
sumes parcials és Sn = 1 + + + ··· + .
2 3 n
Observació 5.3. A vegades, per conveniència de notació, la suma en lloc de començar

pel terme n=1 es comença per un altre valor diferent de 1, o bé canviar n per un altra
lletra. Per exemple,
22 23 24 25
+ + + + ···
34 35 36 37
es pot expresar de la forma
X X +∞ j +∞ n
22 X 2 2X 2
+∞ n+1 +∞
2 2k
= = 4 = 3 .
n=1
3n+3 k=2
3k+2 3 j=0
3 3 n=1
3
51
52 5. SÈRIES NUMÈRIQUES
P
+∞
Denició 5.4. Una sèrie an es diu convergent si la successió de sumes parcials
n=1
{Sn }n té límit S∈ R. En aquest cas escrivim
X
+∞ X
+∞
an = lim Sn = S, o simplement S= an ,
n→+∞
n=1 n=1
i diem que la suma de la sèrie és S.
Les sèries no convergents s'anomenen divergents.
P+∞ P+∞
Lemma 5.5. n=n0 an és convergent per a algun
Si n0 , llavors n=m0 an és con-
vergent per a qualsevol m0 .
Demostració. Si m0 < n0 < n, tenim

!
X
n 0 −1
nX X
n 0 −1
nX X
+∞
lim ak = lim an + ak = an + an .
n→+∞ n→+∞
k=m0 k=m0 k=n0 k=m0 k=n0
Si n0 < m0 < n,
!
X
n X
n X
m 0 −1 X
+∞ 0 −1
nX
lim ak = lim ak − an = ak − an .
n→+∞ n→+∞
k=m0 k=n0 k=n0 k=n0 k=m0

X
+∞ 0 −1
nX X
+∞
La prova anterior mostra que an = an + an . Per tant la convergència
n=1 n=1 n=n0
d'una sèrie només depèn del comportament dels termes an a partir d'un n0 prou
avançat.
P
+∞
Exemple 5.6. Provem que la sèrie 1/2n és convergent i té suma 1.
n=1
1 1 1 1
La successió de sumes parcials és Sn = + + ··· + n = 1 − n i com ja hem vist
2 4 2 2
al principi lim Sn = 1.
n→+∞
P
+∞
Exemple 5.7. Provem que la sèrie 1 és divergent.
n=1
La successió de sumes parcials és Sn = 1 + 1 + · · · + 1 = n i lim n = +∞.
n→+∞
P
+∞
Exemple 5.8. Provem que la sèrie (−1)n és divergent.
n=1 (
n −1 si n és senar,
La successió de sumes parcials és Sn = −1 + 1 + · · · + (−1) =
0 si n és parell,
i per tant la successió Sn no té límit.
X
+∞
1
Exemple 5.9. Provem que la sèrie és convergent i té suma 1.
n=1
n(n + 1)
2. SÈRIES GEOMÈTRIQUES I SÈRIES TELESCÒPIQUES 53
1 1 1
Descomposant = − , veiem que
n(n + 1) n n+1

1 1 1 1 1 1
Sn = 1 − + − + ··· + − =1− ,
2 2 3 n n+1 n+1
i per tant
X
+∞
1 1
= lim 1 − = 1.
n=1
n(n + 1) n→+∞ n + 1
Com ja es veu en aquests exemples, per a que una sèrie sigui convergent cal que els
termes que sumem es vagin fent cada cop més propers a 0.
X
+∞
Teorema 5.10. Si la sèrie an és convergent, aleshores lim an = 0.
n→+∞
n=1
Per tant si {an } no tendeix a 0, la sèrie no és convergent.
Demostració. Tenim lim an = lim (Sn − Sn−1 ) = S − S = 0.

n→+∞ n→+∞
P
+∞
Exemple 5.11. La sèrie (−1)n no pot ésser convergent ja que lim (−1)n
n→+∞
no
n=1
existeix.
Observació 5.12. El recíproc del teorema anterior no és cert. Pot ser que lim an =
n→+∞
P
+∞ P
+∞
0 i que an 1/n.
divergeixi, com per exemple
n=1 n=1
Provem que divergeix. Agrupant els termes en paquets diàdics" s'obté l'acotació in-
ferior
X
+∞
1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
= 1+ + + + + + + + + ··· + + ···
n=1
n 2 3 4 5 6 7 8 9 16
1 1 1 1 1 1 1
≥ 1+ + 2 + 4 + 8 + · · · = 1 + + + + · · · = +∞.
2 4 8 16 2 2 2
2. Sèries geomètriques i sèries telescòpiques

En aquest apartat veurem dos tipus de sèries per a les quals és fàcil estudiar la seva
convergència i també el valor de la suma.
2.1. Sèries geomètriques.

X
+∞
Les sèries rn s'anomenan sèries geomètriques de raó r ∈ R.
n=n0
X
+∞
rn0
Convergeixen si |r| < 1 (és a dir si −1 < r < 1), i en aquest cas n
r = .
n=n0
1−r
Per a aquestes sèries és senzill calcular les sumes parcials:
(1 − r)Sn = Sn − rSn = r + r2 + r3 + · · · + rn − (r2 + r3 + r4 + · · · + rn+1 ) = r − rn+1 ,
i per tant,
r − rn+1
Sn = , si r 6= 1,
1−r
Sn = n, si r = 1
Donat que lim rn+1 existeix i és nit només quan |r| < 1, i en aquest cas lim rn+1 =
n→+∞ n→+∞
0, queda provat el resultat.
X
+∞
1 1/3
Exemple 5.13. Si r = 1/3 tenim = = 1/2.
n=1
3n 1 − 1/3
Exercici 5.14. Estudieu la convergència de les següents sèries. En cas de convergir,
calculeu la suma.
X
+∞ X
+∞ X
+∞ X
+∞
−n
1. (2/3)n 2. (−5) n
3. 6 4. rn
n=0 n=4 n=−1 n=0
2.2. Sèries telescòpiques.

X
+∞
Una sèrie an és diu telescòpica si existeix una successió {bn }+∞
n=n0 tal que per a
n=n0
tot n es compleix an = bn − bn+1 .
X
+∞
La sèrie és convergent si la successió {bn } ho és, i si bn → b, llavors an = bn0 − b.
n=n0
En aquest cas també és fàcil calcular les sumes parcials ja que
Sn = a1 + a2 + · · · + an = (b1 − b2 ) + (b2 − b3 ) + · · · + (bn − bn+1 ) = b1 − bn+1 .
A partir d'aquest resultat el criteri de convergència és evident.
X
+∞
1
Exemple 5.15. Calculem S= .
n=1
n2 + 5n + 6
Provem primer que la sèrie és telescòpica. Observem que n2 + 5n + 6 = (n + 2)(n + 3) i
1 1 1
que
2
= − . Per tant triant bn = 1/(n + 2) es compleix la condició.
n + 5n + 6 n+2 n+3
Com bn → 0 i b1 = 1/3, tenim S = 1/3.
X
+∞
1 X
+∞
2
Exercici 5.16. Calculem S= 2
i S= .
n=1
n + 7n + 12 n=1
n2 + 2n
3. Integrals impròpies i sèries

L'estudi de la convergència d'una sèrie és pot interpretar en termes del valor d'una
integral impròpia.
Per veure aquest resultat, a partir d'una successió a = {an } considerem la funció
fa : [0, +∞) → R, denida per
fa (x) = an , n − 1 < x ≤ n, i f (0) = a1 .
Observem que en qualsevol interval [c, d] ⊂ [0, +∞) la funció fa és contínua a trossos,
i per tant és integrable Riemann. Així doncs, fa és localment integrable en [0, +∞). A
X
n Z n
més fa (n) = an , i Sn = aj = fa .
j=1 0
3. INTEGRALS IMPRÒPIES I SÈRIES 55
a2
fa (n) = an
a1
a4
a3
a5
a6
1 2 3 4 5
∞
X
Teorema 5.17. La sèrie an convergeix si i només si fa és integrable en sentit
n=1
impropi en [0, +∞).
X
+∞ Z +∞
A més, en aquest cas an = fa .
n=1 0
Demostració. Si fa és integrable en sentit impropi en [0, +∞), llavors existeix

Z x Z +∞
lim fa (t)dt = fa (t)dt,
x→+∞ 0 0
X
n Z n Z +∞
i per tant també existeix lim aj = lim fa (t)dt = fa .
n→+∞ n→+∞ 0 0
j=1
X
n Z x
Suposem ara que lim aj = l i veiem que lim fa (t)dt = l. Si n = E[x] (part
n→+∞ x→+∞ 0
j=1
entera de x), tenim
Z x X
n Z x X
n
fa (t)dt = an + fa (t)dt = ak + an+1 (x − n).
0 k=1 n k=1
Pel Teorema 5.10, an+1 → 0, i per tant
Z x X
n X
+∞
lim fa (t)dt = lim an + lim aE[x]+1 (x − E[x]) = an .
x→+∞ 0 n→+∞ x→+∞
k=1 k=1

Aquest resultat ens permet estudiar la convergència de sèries aplicant els resultats
sobre integrals impròpies. Per exemple els criteris de comparació per a integrals impròpies
es poden reescriure fàcilment per a sèries.
4. Criteris de convergència per a sèries de termes positius

Considerem aquí les sèries amb an ≥ 0 per a tot n. En aquesta situació la successió
de sumes parcials Sn = a1 + · · · + an és monòtona creixent, i per tant la succeció de sumes
parcials compleix:
{Sn }n és convergent si i només si {Sn }n és acotada.
4.1. Criteri de la integral. Per a sèries amb terme general decreixent, tenim el
següent resultat.
Teorema 5.18 (criteri de la integral). Sigui f : [1, +∞) → [0, +∞) una funció
decreixent. Si an = f (n), llavors
X
+∞ Z +∞ X
+∞
0≤ an ≤ f (x)dx ≤ an .
n=2 1 n=1
X
+∞
Per tant an és convergent si i només si f és integrable en sentit impropi en
n=1
[1, +∞).
X
+∞
1
Corol·lari 5.19. La sèrie harmònica generalitzada convergeix només quan
n=1
nα
α > 1.
Demostració. Si α ≤ 0, llavors 1/nα no tendeix cap a zero i per tant no pot ser
convergent. Si α > 0, podem aplicar el criteri de la integral (Teorema 5.18).
Exercici 5.20. Quines de les següents sèries són convergents?
X
+∞ X+∞
1 X
+∞
√ 3
1. n−3 2. √ 3. n−2
3
n=1 n=1 n n=4
4.2. Criteris de comparació.
Teorema 5.21 (Primer criteri de comparació). Siguin {an }n , {bn }n successions de
termes positius, i suposem que existeix un M >0 tal que an ≤ M bn per a tot n (o
per a tot n a partir d'un cert n0 ). Aleshores
P
+∞ P
+∞
(a) Si an és divergent, bn també és
divergent.
n=1 n=1
P
+∞ P
+∞
(b) Si bn és convergent, an també és convergent.
n=1 n=1
P
+∞ n + 10
Exemple 5.22. La sèrie
3
és convergent.
n=1 10n + 1
Per provar-ho és sucient observar que si n ≥ 10
n + 10 n + 10 2n 1
0< 3
≤ 3
≤ 3
= 2
10n + 1 10n 10n 5n
X
+∞
1
i aplicar el primer criteri de comparació i el Corol·lari 5.19 que prova que és
n=1
n2
convergent.
4. CRITERIS DE CONVERGÈNCIA PER A SÈRIES DE TERMES POSITIUS 57
P
+∞ 1
Exemple 5.23. La sèrie √ és divergent.
n=2 n −1
2
Aquest resultat es prova observant que
1 1
√ ≥ >0, n≥2
n2 − 1 n
P
+∞
i recordant que la sèrie 1/n divergeix.
n=1
Teorema 5.24 (Segon criteri de comparació). Siguin {an }n , {bn }n successions de

an
termes positius. Si existeix lim = l, aleshores
n→+∞ bn
P
+∞ P
+∞
(a) Si l 6= 0, +∞, aleshores an convergent ⇔ bn és convergent.
n=1 n=1
P
+∞ P
+∞ P
+∞
(b) Si l = 0, aleshores bn convergent ⇒ an és convergent. Si an és
n=1 n=1 n=1
P
+∞
divergent ⇒ bn és divergent.
n=1
P
+∞ P
+∞ P
+∞
(c) Si l = ∞, aleshores an convergent ⇒ bn és convergent. Si bn és
n=1 n=1 n=1
P
+∞
divergent ⇒ an és divergent.
n=1
P+∞ 1
Exemple 5.25. La sèrie n=1 √ és divergent. Aixó es veu comparant-la amb
n2 + 1
P
+∞
la sèrie divergent 1/n, i aplicant l'apartat (a):
n=1
√ r
1/ n2 + 1 n2
lim = lim = 1.
n→+∞ 1/n n→+∞ n2 + 1
P
+∞ 2n
Exemple 5.26. La sèrie
n
convergeix, ja que comparant-la amb la sèrie ge-
n=1 3 + 5
P
+∞
omètrica convergent (2/3)n , veiem que
n=1
2n /(3n + 5) 3n
lim = lim = 1.
n→+∞ 2n /3n n→+∞ 3n + 5
4.3. Criteris del quocient i de l'arrel. Hi ha d'altres criteris més especícs per
decidir la convergència de sèries de termes positius. Dos dels més corrents són els que
veurem tot seguit.
P
+∞
Teorema 5.27 (criteri del quocient). Sigui an amb an > 0, n ∈ N i suposem que
n=1
an+1
existeix l = lim . Aleshores
n→+∞ an
(a) Si l < 1 la sèrie és convergent.
(b) Si l > 1 la sèrie és divergent.
P
+∞
Exemple 5.28. Provem que n!/nn és convergent.
n=1
El terme general és an = n!/nn i per tant
an+1 (n + 1)!/(n + 1)n+1 nn
lim = lim = lim (n + 1) =
n→+∞ an n→+∞ n!/nn n→+∞ (n + 1)n+1
n n 1
= lim = lim = 1/e < 1.
n→+∞ n + 1 n→+∞ (1 + 1/n)n
Per l'apartat (a) del criteri del quocient, la sèrie és convergent.
P
+∞
Exemple 5.29. Provem que n/2n és convergent. Tenim
n=1
an+1 (n + 1)/2n+1 n+1 1

lim = lim = lim = < 1.
n→+∞ an n→+∞ n/2n n→+∞ 2n 2
Com al cas anterior, la sèrie és convergent.
P
Teorema 5.30 (criteri
√
de l'arrel). Sigui n an amb an ≥ 0, n ∈ N i suposem que
existeix l = lim
n an . Aleshores
n→+∞
(a) Si l<1 la sèrie és convergent.
(b) Si l>1 la sèrie és divergent.
n
P
+∞ n+1
Exemple 5.31. Provem que convergeix.
nn=1 n2
n+1
En aquest cas an = >0 i
n2
√ n+1
lim n
an = lim = 0 < 1.
n→+∞ n→+∞ n2
Per tant, la sèrie és convergent.

n2
P
+∞ n−1
Exemple 5.32. Provem que convergeix.
n=1 n
n2
n−1
En aquest cas an = >0 i
n
n
√ n−1 1
lim n
an = lim = < 1.
n→+∞ n→+∞ n e
Per tant, la sèrie és convergent.
an+1 √
Observació 5.33. Es pot provar que si lim
n→+∞ an
= l, llavors lim
n→+∞
n
an = l . El
recíproc no és cert.
5. Convergència absoluta i convergència condicional

Passem ara a tractar sèries de termes no necessàriament positius. Hi ha un primer
tipus de sèries "molt convergents"; la convergència per a aquestes és conseqüència de la
convergència de la sèrie de termes positius associada.
6. SÈRIES DE POTÈNCIES 59
P
+∞
Denició 5.34. Una sèrie an es diu absolutament convergent si la sèrie
n=1
P
+∞
|an | és convergent.
n=1
P
+∞
Teorema 5.35. Tota sèrie an absolutament convergent és convergent.
n=1
Donat que estudiar la convergència de sèries de termes positius és més senzill, aquest
criteri ens permetrà deduir la convergència de determinades sèries de forma més fàcil.
P sin n
+∞
Exemple 5.36. . Pel primer criteri de comparació tenim
n=1 n2
X
+∞
sin n X
+∞
1
2
≤ < ∞.
n=1
n n=1
n2
Així doncs, aquesta sèrie és absolutament convergent, i per tant també convergent.
Hi ha un segon tipus de sèries per a les quals l'estudi de la convergència és més delicat.
P
+∞
Denició 5.37. an es diu
Una sèrie condicionalment convergent si és conver-
n=1
gent però no és absolutament convergent.
Per obtenir exemples d'aquests tipus de sèries, es pot utilitzar el següent resultat:
Teorema 5.38 (criteri de Leibtnitz). Si la successió {an }n és monòtona decreixent
P
+∞
i lim an = 0, aleshores la sèrie alternada (−1)n an és convergent.
n→+∞ n=1
X
+∞
(−1)n
Exemple 5.39. Provem que si 0 < α ≤ 1, la sèrie és condicionalment
n=1
nα
convergent.
X
+∞
1 1
La sèrie harmònica divergeix. Per altra banda la sucessió {an }n = { }n com-
n=1
nα nα
X
+∞
(−1)n
pelix les condicions del criteri de Leibnitz, i per és convergent.
n=1
nα
6. Sèries de potències
X
+∞
Són sèries del tipus an xn . Observeu que si tots els an són 1, llavors es correspon
n=0
amb la sèrie geomètrica.
En aquest cas, el criteri que es pot utilitzar per estudiar la seva convergència és:
p
Teorema 5.40. Si per a r > 0 xat, existeix un nr tal que Mr = sup {r n
|an |} < 1,
n>nr
llavors
X
+∞ X
+∞
p
n
|an | r = ( n |an | r)n < ∞.
n=0 n=0
X
+∞
Per tant an x n és convergent per a tot |x| < r.
n=1
Aquestes sèries juguen um paper molt important en l'anàlisi matemàtica, doncs (ex-
presat de manera informal) es poden pensar com un polinomi de Taylor d'ordre innit.
Per exemple, per a tot x ∈ R, tenim
∞
X
x xn x2
e = =1+x+ + ···
n=0
n! 2!
X∞
x2n+1 x3 x5 x7
sin x = (−1)n =x− + − + ···
n=0
(2n + 1)! 3! 5! 7!
X∞
x2n n x2 x 4 x6
cos x = (−1) =1− + − + ···
n=0
(2n)! 2! 4! 6!
Observeu que les sumes parcials es corresponen als polinomis de Taylor de les funcions
en el punt x0 = 0. √
Observeu també que si triem i = −1, el càlcul formal utilitzant les fórmules anteriors
ens donaria la coneguda fórmula de De Moivre eix = cos x + i sin x.
7. Exercicis
Exercici 5.41. Estudieu la convergència de les sèries numèriques següents:
∞
X X∞ n X∞
n + 10 2 1
1. 2. 3. √
n=1
10n + 1 n=0
3n +5 n=0
n2 +1
∞
X X∞ X∞ n
1 n n
4. √ 5. 6.
n=1
n n2 + 1 n=1
2n n=1
2n + 1
X∞ n X ln n X
ln n
7. 8. 9. n3 e−n
n=2
n n≥1
n2 n≥1
Exercici 5.42. Calculeu la suma de les sèries:

∞
X X∞ ∞
X
1 2n 6
1. 2. 3.
n=4
n2 + n n=0
5n+1 n=3
n2 − 2n
APÈNDIX A
Succesions de nombres reals

1. Succesions de nombres reals
Denició A.1. Una successió real és una funció f : N → R. S'acostuma
a escriure com una seqüència innita de nombres reals de la forma {an }+∞
n=1 =
{a1 , a2 , . . . , an , . . . }
on an = f (n).
Altres notacions habituals són {an }n o {an }n≥1 .
Exemple A.2. Exemples bàsics de successions són
1, 2, 3, 4, . . . , n, . . . an = n
−1, 1, −1, 1, . . . , (−1)n , . . . an = (−1)n
2, 5, 8, 11, . . . , 3n − 1, . . . an = 3n − 1.
Observació A.3. En funció de les conveniències, també podem numenar els termes
+∞
a partir d'un número diferent de 1. Per exemple {xn }n=−3 = {x−3 , x−2 , ...}.
Observen que diferents expressions poden donar lloc al mateixos termes. Per exemple,
k+1 +∞
{(−1)n }∞n=0 = {(−1) }k=1 = {1, −1, 1, −1, ...}.
Exercici A.4. Donada la successió {an }n corresponent, escriviu els tres primers ter-
mes i calculeu els termes an+1 i an+2 .
2
+∞
n +∞
1. 2. {(n − 1)e−2n }n=2
n3 +1 n=0
Denició A.5. Diem que una successió {an }n és convergent si tendeix cap a l ∈ R,
ε > 0 existeix un nε tal que |an − l| < ε si n > nε .
és a dir si per a cada
Diem que una successió {an }n divergeix cap a +∞ si per a cada N > 0 existeix un
nN tal que an > N si n > nN .
Diem que una successió {an }n divergeix cap a −∞ si per a cada N > 0 existeix un
nN tal que an < −N si n > nN .
Per a successions convergents o divergents a ±∞ escriurem lim an = l ∈
n→+∞
[−∞, +∞].
Exemple A.6. Sigui la successió {1/n}n∈N . Veiem que aquesta successió és conver-
gent i té límit l = 0. Per a ε>0 hem de trobar nε tal que 1/n < ε) per a tot n > nε .
Clarament aquest es complirà sempre n > 1/ε i per tant només cal triar nε = E[1/ε] + 1
on E[1/ε] indica la part entera d'1/ε.
Exemple A.7. La successió {ln n}n∈N tendeix cap a +∞ si n tendeix cap a +∞, ja
que ln n > N si n > E[eN ] + 1.
Exemple A.8. La successió {(−1)n }n∈N és divergent.
61
62 A. SUCCESIONS DE NOMBRES REALS
1.1. Propietats dels límits. Els mateixos arguments que s'utilitzen per provar els
resultats sobre límits de funcions proven el següent resultat.
Teorema A.9. Sigui {an }n una successió de nombres reals.
1. Criteri de Cauchy: {an }n és convergent si i només si per a tot ε > 0 existeix
nε ∈ N tal que |an − am | < ε per a tots els n, m ≥ nε .
2. Si {an }n és convergent, aleshores el límit és únic.
3. Si {an }n és convergent aleshores és acotada,és a dir, existeix K > 0 tal que
−K ≤ an ≤ K per a tot n ∈ N.
4. Àlgebra de límits. Si lim an = a i lim bn = b, llavors
n→∞ n→∞
lim an ± bn = a ± b lim an bn = ab
n→∞ n→∞
an a
Si a més bn 6= 0 per a tot n i b 6= 0, = .
també lim
n→∞ bn b
5. Lema del Sandwich: Si lim an = lim bn = l i {cn } és
n→∞ n→∞
una successió que
compleix an ≤ cn ≤ bn per a tot n, aleshores lim cn = l .

n→∞
Exemple A.10. Utilitzant la propietat 4. veiem que

2 2
lim 1 + 1 + 2−n =1+ + 0 = 3.
n→∞ 1+ n
1+0
√
(−1)n sin( log n + 3)
Exemple A.11. Utilitzant la propietat 5. tenim que lim = 0,
n→∞ n
ja que
√
−1 (−1)n sin( log n + 3) 1
≤ ≤ .
n n n
2. Successions monòtones
Denició A.12. Diem que una successió {an }n és creixent si an ≤ an+1 per a tot
n. Es diu que és decreixent si an ≥ an+1 per a tot n.
Si les desigualtats anteriors són estrictes, llavors direm que són estrictament crei-
xents o bé estrictament decreixents.
Direm que una successió és monòtona si és creixent o bé decreixent.
Teorema A.13. Criteri de convergència per a successions monòtones: Tota suc-

cessió monòtona i acotada és convergent.
Exemple A.14. Comprovem que la successió {an = n/(n + 1)}+∞

n=1 és creixent.
Hem de veure que es compleix an ≤ an+1 per a tot n ≥ 1, que equival a provar
la
n n+1
desigualtat ≤ . Donat que n + 1 i n + 2 són positius, la desigualtat anterior
n+1 n+2
2
és equivalent a n(n + 2) ≤ (n + 1) que equival a 0 ≤ 1. Per tant an ≤ an+1 és cert.
3. Exemples de càlculs de límits

3.1. Càlcul de límits de successions a partir de límits de funcions. El se-
güent resultat ens permetrà calcular límits a partir dels resultats vistos en l'assignatura
3. EXEMPLES DE CÀLCULS DE LÍMITS 63
Introducció al Càlcul Diferencial per a límits de funcions, com per exemple la regla de
l'Hôpital.
Lemma A.15. Sigui f : R → R. Si es compleix lim f (x) = l, l, a ∈ R ∪ {±∞},
x→a
i
lim an = a, llavors lim f (an ) = l.

n→∞ n→+∞
Els següents resultats són conseqüència del lema anterior i de resultats ja coneguts per
a límits de funcions.
1. Si p(x) és un polinomi de grau k, i q(x) un altre polinomi de grau m, llavors

∞,
 si k > m
p(n)
lim = coecient
coecient
de xk del polinomi p(x)
de xk del polinomi q(x) , si k = m
n→∞ q(n) 

0, si k < m
ln n
2. Si α > 0, llavors n→∞
lim = 0.
nα
n
3. Si α > 0, llavors lim αn = lim ne−αn = 0.
n→∞ e n→∞
El primer és conegut. Els dos següents es poden provar utilitzant el Lema A.15 i la
regla de l'Hôpital.
Exemple A.16. Utilitzant els resultats anteriors tenim:
r n 5
3n2 9n4 n5
lim √ = lim = 3. lim = lim = 0.
n→∞ n4 + n n→∞ n4 + n n→∞ en n→∞ en/5
5 √
(ln n)5 ln n n 4 ln n
lim √ = lim = 0. lim n4 = lim e n = 1.
n→∞ n n→∞ n1/10 n→∞ n→∞
Una successió important en l'estudi de sèries és {an }n , on a ∈ R. El límit d'aquesta

successió depèn del valor del nombre a:


0 si |a| < 1
n
lim a = +∞ si a>1
n→∞ 
No existeix si a ≤ −1.
3.2. Criteris de convergència per a límits del tipus 1∞ . Un resultat conegut

és:
n x
1 1
e = lim 1 + = lim 1 + .
n→+∞ n x→±∞ x
Si lim an = 1, lim bn = ∞ i lim bn (an − 1) = l, aleshores lim abnn = el .

n→∞ n→∞ n→∞ n→∞
log an
Aquest resultat es prova utilitzant que abnn = ebn log an i lim = 1, o bé que
n→∞ an − 1
" #bn (an −1)

1/(an −1)
1
abnn = (1 + (an − 1)) bn
= 1+ .
1/(an − 1)
64 A. SUCCESIONS DE NOMBRES REALS
4. Exercicis
Exercici A.17. Calculeu els següents límits.
3
n +1 n cos n
1. lim √ 2. lim n sin(1/n) 3. lim
n→+∞ 4n6 + n n→+∞ n→+∞ n2 + 3
Exercici A.18. Calculeu els límits següents:

√ 2n
n n+1
1. lim nk , k ≥ 1 2. lim
n→∞ n→∞ n
1/n
n ln n 3n 2n
3. lim 4. lim +
n→∞ 1 + n2 n→∞ n n
APÈNDIX B
Suprem i ínm d'un subconjunt acotat

1. Suprems, ínms, màxims i mínims
Denició B.1. Sigui A un subconjunt de R.
• A està acotat superiorment si existeix b < +∞ tal que A ⊂ (−∞, b].
• A està acotat inferiorment si existeix a > −∞ tal que A ⊂ [a, +∞).
• Direm que A és acotat si està acotat superiorment i inferiorment, és a dir
A ⊂ [a, b].
Teorema B.2. Donat un subconjunt acotat A de R, existeixen dos únics números

reals α, β que compleixen:
1. α ≤ x ≤ β per a tot x ∈ A.
2. Si a, b compleixen a ≤ x ≤ b per a tot x ∈ A, llavors a ≤ α ≤ β ≤ b.
Denició B.3. En el teorema anterior, el valor α és diu ínm

A, i del conjunt
l'escriurem inf(A). El valor β és diu suprem del conjunt A, i l'escriurem sup(A).
Si inf(A) ∈ A llavors direm que inf(A) és un mínim del conjunt A. Si sup(A) ∈ A
llavors direm que sup(A) és un màxim del conjunt A. En aquest cas escriurem
min(A) i max(A).
Observem que:
• Si A és acotat, llavors [inf(A), sup(A)] és l'interval tancat més petit que conté A.
• Si A està acotat inferiorment però no superiorment [inf(A), +∞) és l'interval
tancat més petit que conté A. Si A està acotat superiorment però no inferiorment
(−∞, sup(A)] és l'interval tancat més petit que conté A.
• L'avantatge d'utilitzar suprems i ínms en lloc de màxims i mínims és que tot
subconjunt acotat de R en té. Per exemple xeu-vos que si A = (0, 1) llavors
inf(A) = 0 i sup(A) = 1, però A no té màxim ni mínim.
Exercici B.4. Per a cadascun dels següents conjunts A, dieu si tenen suprem, ínm,
màxim i mínim.
1. A = (0, 4] 2. A = Q ∩ [0, π] 3. A = [−3, 2] ∪ [3, 5)

4. A=N 5. A = {1/n}n∈N 6. A = {x2 : x < 3}
Utlitzant el concepte de límit podem trobar altes caracteritzacions del suprem i ínm
que són més fàcils d'utilitzar.
65
66 B. SUPREM I ÍNFIM
Teorema B.5. Si A està acotat superiorment, són equivalents:

1. β = sup(A).
2. es compleix x ≤ β per a tot x ∈ A i existeix una successió creixent {xn }n∈N ⊂
A xn → β .
tal que
De forma anàloga, si A està acotat inferiorment, són equivalents:
1. α = inf(A).
2. es compleix x ≥ α per a tot x ∈ A i existeix una successió decreixent
{xn }n∈N ⊂ A tal que xn → α.
APÈNDIX C
Funcions reals
En tot aquest capítol I i J seran intervals oberts, tancats o semioberts de R que
continguin més d'un punt.
1. Funcions contínues
Denició C.1. Una funció f : I → R és contínua en un punt a ∈ I si
lim f (x) = f (a), és a dir si donat ε > 0 existeix δ = δ(ε, a) > 0 (δ depenent de
x→a
ε i de a) tal que
|f (x) − f (a)| < ε, si |x − a| < δ, x ∈ I.

Si f és contínua en tots els punt a ∈ I , direm que f és contínua en I .
Si a més es compleix que xat ε > 0 podem triar δ > 0 independent del punt a,
llavors direm que f és uniformement contínua en I .
Teorema C.2 (Propietats). Si f, g : I → R són funcions contínues, f ±g i f ·g

també ho són. El quocient f /g ho és en els punts on g no s'anul·la.
Si f (I) ⊂ J i h és contínua en J, llavors h◦f també és contínua en I.
Alguns teoremes importants sobre funcions contínues són:
Teorema C.3 (Teorema de Bolzano). Sif : [a, b] → R és una funció continua que
compleix f (a) · f (b) < 0, llavors existeix almenys un c ∈ [a, b] tal que f (c) = 0.
Teorema C.4 (Teorema de Weierstrass). Sif : [a, b] → R és una funció continua,

llavors existiexen c, d ∈ [a, b] tals que f (c) ≤ f (x) ≤ f (d) per a tot x ∈ [a, b].
És a dir, tota funció continua en un interval [a, b] assoleix un valor màxim i un valor
mínim en punts de l'interval.
Teorema C.5. Si f : [a, b] → R és una funció continua, llavors f és uniformement
contínua en [a, b].
Fixeu-vos que els dos resultats anteriors no són certs si canviem l'interval tancat per
un d'obert. Per exemple, en el primer cas trieu f (x) = x en (0, 1) i el segon sin(1/x) en
(0, 1).
67
68 C. FUNCIONS REALS
2. Funcions derivables
Denició C.6. Una funció f :I →R és derivable en un punt a∈I si existeix el
f (x) − f (a)
límit lim =: f 0 (a), és a dir si donat ε>0 existeix δ = δ(ε, a) > 0 tal
x→a x−a
que
f (x) − f (a) − f 0 (a)(x − a)
< ε, si |x − a| < δ, x ∈ I.
x−a
Si f és derivable en tots els punts a ∈ I , direm que f és derivable en I .
Si k = 1, 2, 3, ·, i existeixen totes les derivades d'ordre més petit o igual que k ,
f (0) := f, f (j) := (f (j−1) )0 , j = 1, · · · , k
llavors direm que f k -vegades derivable en I .
és
(j)
Si a més totes les derivades f , j = 1, · · · , k són contínues en I direm que f és
k
de classe C (I).
La taula de primitives de la Secció 1 del Capítol 1 ens dòna un llistat de les derivades
de les funcions més usuals.
Teorema C.7 (Propietats). Si f, g : I → R són funcions derivables, f ±g i f ·g
també ho són. El quocient f /g ho és en els punts on g no s'anul·la.
Les seves derivades són:
0
0 0 0 0 0 0 f f 0 · g − f · g0
(f ± g) = f ± g , (f · g) = f · g + f · g , = .
g g2
Si f (I) ⊂ J i h és derivable en J, llavors h◦f també és derivable en I i
(h ◦ f )0 = (h0 ◦ f ) · f 0 .
La darrera fórmula es coneix amb el nom de regla de la cadena. Observem per

exemple que si f : I → R és derivable, llavors
(f m )0 = mf m−1 f 0 , m ∈ N o f > 0 ((x + sin x)7 )0 = 7(x + sin x)6 (1 + cos x)
(sin(f ))0 = f 0 · cos(f ), (sin(x2 + x))0 = (2x + 1) cos(x2 + x)
(cos(f ))0 = −f 0 · sin(f ), (cos(ex ))0 = −ex sin(ex )
(ef )0 = f 0 · ef (esin x )0 = cos xesin x
f0 2x
(log(f ))0 = , f > 0, (log(x2 + 5))0 = 2
f x +5
2. FUNCIONS DERIVABLES 69
Un resultat important sobre funcions derivables és la fórmula de Taylor.

Teorema C.8 (Fórmula de Taylor). Si f :I→R és k vegades derivable en a ∈ I,
llavors el polinomi
X
k
f (j) (a)
Ta,k (f )(x) : = (x − a)j
j=0
j!
f 00 (a) f (k) (a)
= f (a) + f 0 (a)(x − a) + (x − a)2 + · · · + (x − a)k
2! k!
és l'únic polinomi de grau més petit o igual que k que compleix
f (x) − Ta,k (f )(x)

lim = 0, és a dir |f (x) − Ta,k (f )(x)| = o(|x − a|k ).
x→a (x − a)k
El polinomi Ta,k (f ) s'anomena polinomi de Taylor de f d'ordre k en el punt a. La
diferència Ra,k (f ) = f − Ta,k (f ) s'anomena resta de Taylor de f d'ordre k en el punt
a.
k+1
Si la funció f és de classe C (I), llavors aquesta resta té una expressió del tipus
f (k+1) (c)
Ra,k (f )(x) = (x − a)k+1 , per a un cert c situat entre x i a,
(k + 1)!
i per tant |f (x) − Ta,k (f )(x)| = O(|x − a|k+1 ).
Alguns exemples de desenvolupaments de polinomis de Taylor en el punt 0 són:
X
k
1
T0,k = xj = 1 + x + x2 + · · · + xk
1−x j=0
X
k
xj x2 xk
x
T0,k (e ) = =1+x+ + ··· +
j=0
j! 2! k!
Xk
x2j+1 x3 x5 x7 x2k+1
T0,2k+1 (sin x) = (−1)j =x− + − + · · · + (−1)k
j=0
(2j + 1)! 3! 5! 7! (2k + 1)!
X∞
x2j x2 x4 x6 x2k
T0,2k (cos x) = (−1)j =1− + − + · · · + (−1)k .
j=0
(2j)! 2! 4! 6! (2k)!
A partir d'aquests resultats i de la propietat d'unicitat del polinomi de Taylor, es
poden obtenir altres polinomis de Taylor en un punt a fent canvi x = C(t − a)m .
Per exemple, el polinomi de Taylor d'ordre 6 de la funció f (t) = e2(t−1) en el punt
3
a = 1 és
3 2
(2(t − 1) )
T1,6 (f )(t) = 1 + (2(t − 1)3 ) + .
2!
Índex alfabètic
àrea, 29 del quocient, 59

de Gr(f ), 29 integral, 58
de l'arrel, 60
conjunt acotat, 67 de potències, 61
inferiorment, 67 divergent, 54
superiorment, 67 geomètrica, 55
continuïtat uniforme, 25 harmònica, 58
sumes parcials, 53
funció
telescòpica, 56
C 1 [a, b], 33
terme general, 53
acotada, 17
successió, 63
contínua, 69
convergent, 63
derivable, 70
divergent, 63
integrable Riemann, 20
monòtona, 64
localment integrable, 44
suma
monòtona, 24
de Riemann, 27
uniformement contínua, 69
inferior, 18
ínm, 67 superior, 18
integral suprem, 67
de Riemann, 20 Taylor
denida, 20 polinomi de, 71
inferior de Riemann, 19 resta de, 71
superior de Riemann, 19 Teorema
integral impròpia, 44 de Bolzano, 69
primer criteri de comparació, 46 de Weierstrass, 69
segon criteri de comparació, 47 fonamental del càlcul, 33
convergent, 44
divergent, 44
màxim, 67
mínim, 67
partició, 17
més na, 17
primitiva, 33
C 1 [a, b], 33
regla de Barrow, 34
sèrie, 53
absolutament convergent, 61
alternada, 61
condicionalment convergent, 61
convergent, 54
criteri
de comparació, 58
71

ICI 2012 2013 Book Error

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

ICI 2012 2013 Book Error

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

INTRODUCCIÓ

Capítol 1. Càlcul de primitives 3

Capítol 2. Funcions integrables Riemann 17

Capítol 3. Teoremes fonamentals i aplicacions 33

Capítol 4. Integrals impròpies 43

Capítol 5. Sèries numèriques 53

Apèndix A. Succesions de nombres reals 63

3. Exemples de càlculs de límits 64

Apèndix B. Suprem i ínm d'un subconjunt

Apèndix C. Funcions reals 69

2. Canvis de variable i integració per parts

• Es convenient que sempre que tinguem

Exemple 1.3. Fent el canvi y = x2 , dy = 2xdx s'obté

Exemple 1.4. Fent el canvi x = et , dx = et dt (equivalentment t = ln x, dt = dx/x)

Integració per parts

que Fg = FG − f G, i per tant les primitives de F g és poden calcular a partir de les

Aquest mètode és útil per calcular integrals del tipus:

on p(x) representa un polinomi.

3. Primitives de funcions racionals.

Exemple 1.9. x2 + 2x + 5 = (x + 1)2 + 22 ,

Tenim −x2 + 2x − 5 = −(x2 − 2x + 5) = −((x − 1)2 + 22 ). Amb el canvi x − 1 = 2y ,

3x − 2 A B C Ax(x − 1) + B(x − 1) + Cx2

Utilitzant aquesta descomposició es té:

x + 1 = A(x − 1)(x2 + 1) + B(x2 + 1) + (Cx + D)(x − 1)2 .

Donant valors a x arrivem al sistema

4. Primitives de funcions racionals trigonomètriques

4.1. A - Utilitzant fórmules trigonomètriques. Recordem algunes fórmules tri-

sin(−x) = − sin(x) cos(−x) = cos(x)

En cada canvi les expressions de la resta de termes s'obté utilitzant trigonometria

sin(x) = y cos(x) = y tan(x) = y

Fent el canvi x3 + 1 = y 3 , 3x2 dx = 3y 2 dy, s'obté

Si fem el canviy = x3 + 1 i dy = 3x2 dx,

5.2. Primitives de funcions amb arrels quadrades de polinomis. En la majo-

Funcions integrables Riemann

Figura 1. Aproximació de l'àrea per defecte i per excés

Evidenment, aquesta denició d'àrea ha de conservar l'àrea de les gures geomètriques

1. Funcions integrables Riemann

Denició 2.2. Si P, Q ∈ P([a, b]), direm que Q és més na que P si P ⊂ Q.

Lemma 2.4. Si P1 , P2 són dues particions de [a, b], llavors la partició P = P1 ∪ P2 és

Figura 2. Sumes superiors i inferiors

Exercici 2.6. Si P = {0, 0.5, 1} i f (x) = x, 0 ≤ x ≤ 1, quins són els valors de sP (f )

Figura 3. Gràques de les funcions dels dos exercicis anteriors

Figura 4. El primer dibuix mostra geomètricament el signicat de (1.1):

Utilitzant aquests resultats és fàcil provar m(b − a) ≤ sP (f ) ≤ SQ (f ) ≤ M (b − a).

Considerem ara els següents conjunts:

De la Proposició 2.9 es dedueix que:

Denició 2.12. Sigui f : [a, b] → R una funció acotada.

2. La integral superior de Riemann de f en [a, b] és

Aquests valors compleixen:

2. Existeixen particions {Pn }, tals que P1 ⊂ P2 ⊂ · · · i

A partir d'aquest resultat introduim el concepte de funció integrable Riemann.

funció integrable funció no integrable

Observació 2.15. En l'Anàlisi Matemàtica s'utilitzen altres tipus d'integrals (inte-

Per veure que una funció és integrable s'utilitza el següent resultat.

Observació 2.17. Utilitzant la denició de límit, l'anterior teorema també es pot

1.1. Propietats de les funcions integrables Riemann. Algunes propietats de les

Exemple 2.22. Si f ∈ R([a, b]), denim

s'acostuma a escriure f (t)dt. En termodinàmica dues variables habituals són el volum

2. Exemples de funcions integrables Riemann

Per tant pel Teorema 2.16

Demostració. Diem N el nombre de punts en que no s'anul·la i K = max{|f (x)| :

2.2. Funcions monòtones acotades. El següent resultat mostra un exemple im-

Figura 6. La suma inferior és sP (f ) = A0 +A1 +A2 i la superior és SP (f ) =

Apèndix B. Suprem i ínm d'un subconjunt

Evidenment, aquesta denició d'àrea ha de conservar l'àrea de les gures geomètriques

Denició 2.2. Si P, Q ∈ P([a, b]), direm que Q és més na que P si P ⊂ Q.

Figura 3. Gràques de les funcions dels dos exercicis anteriors

Figura 4. El primer dibuix mostra geomètricament el signicat de (1.1):

Denició 2.12. Sigui f : [a, b] → R una funció acotada.

Observació 2.17. Utilitzant la denició de límit, l'anterior teorema també es pot

Exemple 2.22. Si f ∈ R([a, b]), denim

4. Integral denida i àrea

Figura 8. Àrees i integrals denides

Figura 1. Àrea entre dues gràques

Figura 2. Àrea entre dues gràques

Ena aquest cas, la gràca ens ajudarà a fer el problema.

Observació 3.32. Si la corba és la gràca d'una funció

Exercici 3.33. Calculeu la longitud de la gràca de la funció f (x) = ln x per a

Exercici 3.39. Proveu que la funció F : (0, +∞) → R, denida per

1. Denició d'integral impròpia