SISTEMES I FRACCIONS ALGÈBRIQUES 9

       UNITAT  1                                SISTEMES    I    FRACCIONS  ALGÈBRIQUES        

ARRELS  

 
Tota  arrel  es  pot  expressar  com    una  potència  d’exponent  fraccionari.  
 
p
n
ap = an
 

Propietats  de  les  arrels  

 

( a)
p
n p n· p
n
= n ap a= a
n  
a na
n
a· b =n n a ·b =
n
b b

Operacions  amb  arrels  

 
2 + 3 2 − 5 2 = − 2  

2+ 3 no  es  poden  sumar  

2 · 3 = 6  

15 : 3 = 5
3
4 = 6 4 = 3 2  

Racionalitzar  és  el  procés  que  es  segueix  per  eliminar  les  arrels  dels  denominadors  de  les  
expressions  fraccionàries.  
 
a a b a b
Ø = =  
b b· b b
 

Ø
a
=
(
a· b − c ) =
(
a· b − c )  
b+ c ( b+ c · b− c )( ) b−c

 
 SISTEMES I FRACCIONS ALGÈBRIQUES 10

SISTEMES    DE  TRES    INCÒGNITES  

                     Exemple  1          

 
x+ y+z = 4 ⎫
⎪
2 x − y + 3z = −2 ⎬
3x − y + 2 z = 1 ⎪⎭
 
 
Eliminem  la  mateixa    incògnita  de  totes  les  equacions,  per  aconseguir-­‐ho  apliquem  el  
mètode  de  reducció  amb  dues  equacions,  primer  nosaltres  triem  la  primera  i  la  segona  
equació:  
 
x+ y+z =4 ⎫
⎪ 3x + 4 z = 2 ⎫
2 x − y + 3z = −2 ⎬ ⇒ ⎬  
⎪ 3x − y + 2 z = 1⎭
3x − y + 2 z = 1 ⎭
 
i  ara  triem  la  primera  i  la  tercera  equació  
 
x+ y+z =4 ⎫
⎪ 3x + 4 z = 2⎫
2 x − y + 3z = −2 ⎬ ⇒ ⎬  
4 x + 3 z = 5 ⎭
3x − y + 2 z = 1 ⎪⎭
 
Ara  ja  tenim  un  sistema  de  dos  equacions  amb  dos  incògnites,  el  podrem  resoldre  pel  
mètode  que  vulguem  i  així  trobar  la  solució  del  sistema:   x = 2; y = 3; z = −1  

 
 
MÈTODE  DE  GAUSS  
 
El  mètode  de  Gauss  consisteix  en  transformar  un  sistema  d’equacions  en  un  altre  sistema  
equivalent  que  sigui  esglaonat.  
Consisteix   a   eliminar   incògnites   mitjançant   sumes   i   restes   d’equacions   i   ,   si   cal,  
multiplicant  alguna  equació  per  un  nombre.  
 
a1 x + b1 y + c1 z = p ⎫
⎪
b2 y + c2 z = q ⎬    sistema  esglaonat  
c3 z = r ⎪⎭
 
 
 
 
 
 
 
 SISTEMES I FRACCIONS ALGÈBRIQUES 11

                     Exemple    2          
 
x+ y+z = 4 ⎫
⎪
2 x − y + 3z = −2 ⎬
3x − y + 2 z = 1 ⎪⎭
 
 
Hem  de  deixar  una  equació  igual,  d’una  altra  hem  d’eliminar  una  incògnita  i  de  la  última  
hem  d’eliminar  dues  incògnites.    
                                                   
x+ y+z = 4 ⎫
                                                                 ⎪             canviem  la  fila  2  per  la  suma  d’  ella  amb  la  primera  fila  
2 x − y + 3z = −2 ⎬  
3x − y + 2 z = 1 ⎪⎭
 
x + y + z = 4⎫
⎪
3x + 4 z = 2⎬   canviem  la  fila  3  per  la  suma  d’  ella  amb  la  primera  fila  
3x − y + 2 z = 1 ⎪⎭
 
 
x + y + z = 4⎫ canviem  la  fila  3  per  la  resta  de  la  segona  fila  multiplicada  per  4  i  
⎪
  3x + 4 z = 2 ⎬            la  
         t  ercera  
                           f  ila  
           m
       ultiplicada  
                                         p      er  
  3  
4 x + 3z = 5 ⎪⎭
 

 
x+ y+z = 4 ⎫
⎪
3x + 4 z = 2 ⎬      hem  arribat  al  sistema  esglaonat
7 z = −7 ⎪⎭
 

Podem  resoldre  el  sistema  trobant  les  incògnites  en  aquest  ordre,  primer  la  z,  després  la  x  

i  per  últim  y.  

 
x = 2; y = 3; z = −1  
 SISTEMES I FRACCIONS ALGÈBRIQUES 12

1. Resol  els  següents  sistemes:    

3x − 4 y + 2 z = −3⎫
⎪
5x − 6 y = 3 y − 4 i)       4 x + 2 y − 4 z = 4 ⎬    
⎫
a)     ⎬  
4 x − 2 + 3 y = 5 y − x + 1⎭
  2 x − 3 y + z = −3 ⎪⎭
     
       
2x − y = 7⎫
2 3x + y − 2 z = 2 ⎫
b)     ⎬ ⎪
x − y = 1 ⎭   j)     x + y − z = 1 ⎬  
  2 x + 2 y − 3z = 1⎪⎭
   
2 ⎫  
y+x=9 ⎪
c)     3 ⎬       x − 3 y + 4 z = 21 ⎫
⎪
x + y = 13⎪⎭
2 2
k)     3x + y − z = −18⎬
  2 x − y + 3z = 12 ⎪⎭
         
x + 2 y + 2z = 3⎫  
⎪
d)     −7 y − 5 z = −1 ⎬            
−18 y − 14 z = 6⎪⎭ 5 x + 2 y + 3z = 4 ⎫
⎪
  l)     2x + 2 y + z = 3 ⎬
  x − 2 y + 2 z = −3⎪⎭
 
2x − 3y − z = 5 ⎫
⎪
e)     −5 x + 14 y = −12 ⎬        
14 x − 21y = 18 ⎪⎭ x + y + z = 2⎫
⎪
  m)     x − y + z = 6 ⎬    
  x − y − z = 0 ⎪⎭
x + 3y + 2z = 2 ⎫
⎪  
f)     y − z = 16 ⎬          
−11y − 6 z = −6 ⎪⎭ 2 x + 3 y = 14 ⎫
⎪
  n)     x − 2 y + z = −3⎬
 
2 x − y − z = 9 ⎪⎭
3x + 2 y − z = 0 ⎫  
⎪
g)     x − 2 y + z = 8 ⎬        
x + y + z = 5 ⎪⎭  
  5 x − 4 y + 3z = 9 ⎫
⎪
  o)     2 x + y − 2 z = 1 ⎬      
2 x − 5 y + 4 z = −1⎫ 4 x + 3 y + 4 z = 1 ⎪⎭
⎪
h)     4 x − 5 y + 4 z = 3 ⎬    
5 x − 3z = 13 ⎪  
⎭
 
 
 
 
 
 
 SISTEMES I FRACCIONS ALGÈBRIQUES 13

FRACCIONS  ALGÈBRIQUES          
 

   Polinomi,    𝑃 𝑥 ,  és  una  expressió  algebraica  formada  per  diversos  monomis:  

                       𝑃 𝑥 = 𝑎! 𝑥 ! +  𝑎!!1 𝑥 !!1 +  .....+  𝑎2 𝑥 2 + 𝑎1 𝑥 +  𝑎0                                  n  és  un  nombre  natural  
an , an−1 ,...., a2 , a1 , a0 són  nombres  reals  anomenats  coeficients  del  polinomi.  
    a0 és  el  coeficient  de  grau  zero  o  terme  independent.  

 
   Fracció  algèbrica  és  una  fracció  en  què  el  numerador  i  el  denominador  són  polinomis.      
P( x)
     L’expressió  és   .  
Q( x)
 
   Factoritzar  un  polinomi,  vol  dir  escriure  el  polinomi  com  a  producte  d’altres  polinomis      
   anomenats  factors.  
   Estratègies  per  factoritzar  un  polinomi.      
▸    Extreure  factor  comú          

▸  Identificar  identitats  notables  

(a + b) ( a − b) ( a + b )·( a − b ) = a2 − b2    
2 2
= a2 + b2 + 2 ab = a2 + b2 − 2 ab
 
▸    Trobar  les  arrels  del  polinomi.  Per  això  s’ha  de  resoldre  l’equació   P( x) = 0

           Si  el  polinomi  és  de  grau  superior  a  2  s’ha  de  fer  Ruffini.  
 
   Simplificar  fraccions  algèbriques  
1.    Factoritzar  el  numerador  i  el  denominador  de  les  fraccions.  
2.    Simplificar    els  factors  comuns.    
 
   Multiplicació  i  divisió  de  fraccions  algèbriques  
1.    Factoritzar  el  numerador  i  el  denominador  de  les  fraccions.  
2.    Simplificar  (  si  hi  ha  una  divisió,  primer  la  transformem  en    
         multiplicació)  
3.   Realitzar  l’operació  
 
 
   Suma  i  resta  de  fraccions  algèbriques  
1.    Factoritzar  els  denominadors.  
2.    Fer  el  m.c.m.  dels  denominadors.  
3.    Realitzar  la  suma  o  resta.  
 SISTEMES I FRACCIONS ALGÈBRIQUES 14

                     Exemple    3          
 
2 x2 − 4 x
Simplifica  la  següent  fracció  algèbrica  
x3 − 2 x 2 − x + 2
 
 
▸    Factoritzar  el  numerador.  Hem  d’extreure  factor  comú  si  es  pot.  
 
2 x 2 − 4 x = 2 x ( x − 2)

▸    Factoritzar  el  denominador,  com  que  tenim  un  polinomi  de  grau  3  hem  de  fer  Ruffini.  

x3 − 2 x 2 − x + 2
1 -2 -1 2 coeficients  del  polinomi
1 1 -1 -2
       
        1   -­‐1   -­‐2    0                                          Residu  
Arrels  
  Del     -­‐1     -­‐1    2  
  poli      
        1   -­‐2   0  
       2      2  
       
        1   0  
 
x3 − 2 x2 − x + 2 = ( x − 1) ⋅ ( x + 1) ⋅ ( x − 2 )

▸ Simplificar  els  factors  comuns  

 
2x2 − 4x 2 x ( x − 2) 2x
= =  
x − 2 x − x + 2 ( x − 1) ⋅ ( x + 1) ⋅ ( x − 2 ) ( x − 1) ⋅ ( x + 1)
3 2

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 SISTEMES I FRACCIONS ALGÈBRIQUES 15

                     Exemple    4          
 
x 2 + 6 x + 8 3x + 6
Resol           :
x2 −1 x +1

▸  Transformar  la  divisió  en  multiplicació    

x 2 + 6 x + 8 3x + 6 x2 + 6x + 8 x + 1
: = ⋅ =
x2 −1 x +1 x2 −1 3x + 6
 
▸  Factoritzar  tots  els  polinomis  i  simplificar  
 

=
( x + 2 )·( x + 4 ) · ( x + 1) = ( x + 4 ) = ( x + 4 )
( x + 1)·( x − 1) 3( x + 2) 3 ( x − 1) 3x − 3
 
 
                     Exemple    5          
 
x 3x + 6
Resol           − 2
2x − 2 x −1

▸  Factoritar  els  denominadors:

         
2 x − 2 = 2 ( x − 1)
x2 − 1= ( x − 1)·( x + 1)

▸ Fer  el  mcm  

 
     mcm= 2( x − 1)·( x + 1)

▸ Fer  la  resta

 
x 3x + 6 x ·( x + 1) 2·(3x + 6)
− 2 = − =
2 x − 2 x − 1 2 ( x − 1) ( x + 1) 2 ( x − 1) ( x + 1)

x2 + x 6 x + 12 x 2 + x − 6 x − 12 x 2 − 5 x − 12
− = =  
2( x − 1) ( x + 1) 2( x − 1) ( x + 1) 2( x − 1) ( x + 1) 2( x − 1) ( x + 1)
 
 
 
 
 
 
 
 SISTEMES I FRACCIONS ALGÈBRIQUES 16

2. Descompon   factorialment   els   2 x 2 − 2 x − 12

f)  
polinomis  següents:     2 x3 + 2 x 2 − 16 x − 24
 
a) P( x) = x3 + x  
x3 + 2 x 2 − 3x
g)  
b) P( x) = 3x3 − 75x   x3 − 3x 2 + 2 x
 
c) P( x) = 3x3 + 18x 2 + 27 x   6x2 + 4x
h)  
d) P( x) = x 2 + 12 x + 36   2x2 + 2x
 
e) P( x) = x − 3x − 9 x − 5  
3 2
x 2 + 7 x + 12
i)  
x3 + 3x 2 + x + 3
f) P( x) = x 4 − 1    
g) P( x) = x + x − x − 1  
5 4 3x 2 − 6 x − 9
j)  
3x − 12
h) P( x) = x + 4 x + 4 x  
4 3 2
 
x3 − 1
i) P( x) = 2 x 4 + 6 x3 − 8x   k)  
x 2 − 3x + 2
j) P( x) = x3 + 7 x 2 + 16 x + 12    
2 x3 − 20 x 2 + 50 x
k) P( x) = x + 2 x + 9 x − 2 x + 8  
4 3 2 l)  
x 4 − 4 x3 − 5 x 2
 
l) P( x) = x 4 + 2 x3 + 2 x 2 + 10 x − 15  
x 2 − 7 x + 10
m)  
m) P( x) = x − 4  
2
2 x 2 − 50
 
n) P( x) = x 4 − x 2  
x3 − 5 x + 4
n)  
x3 − 3x 2 + 3x − 1
3. Simplifica   les   següents   fraccions    

algèbriques:   x3 + 7 x 2 + 16 x + 12
o)  
x3 − 19 x − 30
x2 −1
a)  
x −1
  4. Efectua   les   següents   operacions   i  

x 4 − 3x 2 + 2 x simplifica  el  resultat:  

b)  
x3 − 4 x x−2
  a) x+  
x +1
x2 + 2x + 1  
c)  
6x + 6 3 5 1 9x + 2
 
b) 2
+ + 3−  
2 x 2 x 3x 6 x3
x3 − x 2 + 3x − 3  
d)  
x2 −1 2x −1 1 3− x
c) + 2 −  
  2x + 4 x − 4 x − 2
3x 2 − 6 x − 9  
e)   3 5x 2x
2x − 6 d) + −  
  x −1 x + 1 x −1
2

 
 SISTEMES I FRACCIONS ALGÈBRIQUES 17

3 1 4 1 4 2 x − 10
e) − + 2 −   t) : 3  
2x x −1 x − x 4 x + 5 x − 5x2 − x + 5
   
x+3 x+2 x2 − 1 x2 − 4 x + 3
f) − 2   u) :  
x + x−6 x −4
2
x 2 − 4 2 x 2 − 10 x + 12
   
x + 6x + 9 x + 3
2
x2 + 2 x x + 1
g) :   v) ·
x 2 − 8 x + 16 x − 4 x3 + x 2 x 2 − 4
 
x +1 x2 − 1
h) :  
x2 − 5x + 6 x − 3
 
 
x 4 − 49 x 2 x 2 + 7 x
i) :  
x2 − 9 x −3
 
x2 − 4 x2 − 4 x + 4
j) :  
3x x+2
 
2x + 6 − x2 − x
k) ·  
( x + 1)
2
x
 
x + 1 x2 − 5x + 6
l) ⋅  
x2 − 9 x2 + 2 x + 1
 
x2 − 1 3x
m) ·  
x + x x −1
2

 
x−2 x−4
n) + 2  
x − x − 2 x − 4x + 4
2

 
x − 3 −x + 3
o) +  
x2 − 9 x − 3
 
x x x2 + 1
p) + − 2  
x −1 x + 1 x −1
 
4 3x 3x − 2
q) − +  
x + 2x x + 2
2
x
 
3x − 9 3
r) :  
x −9 x +3
2

 
1 − x 2 3x
s) ·  
x2 − x x −1
 PROBLEMES 19

UNITAT  2 PROBLEMES  

   
RESOLUCIÓ  DE  PROBLEMES:  
1. Identificar  les  incògnites  
2. Escriure  totes  les  dades  que  tenim.  En  algun  cas  ens  pot  ajudar  
fer  un  dibuix  o  un  esquema  
3. Per   escriure   les   equacions,   cal   escriure   expressions  
algebraiques  que  “tradueixin”  l’enunciat  del  problema  
4. Resoldre  el  sistema  
5. Comprovar    les  solucions  i  “pensar”  si  són  coherents  
6. Expressar  la  solució  mitjançant  una  frase  que  sigui  la  resposta  a  
la  pregunta  del  problema  
 
 
 
1. Tenim  dues  caixes  de  llibres  A  i  B.  Si   les   noies   i   el   90   %   del   nois.   En   total  
passem  12  llibres  de  la  caixa  A  a  la  B,   han  aprovat  60  alumnes.  Quants  nois  
totes   dues   caixes   tindran   la   mateixa   i  noies  hi  ha  a  classe?  
quantitat   de   llibres.   Si   passem   12    
llibres  de  la  B  a  la  A,  la  caixa  A  tindrà   4. La   base   d’un   rectangle   mesura   70   dm  
el   triple   de   llibres   que   la   caixa   B.   més   que   la   seva   altura.   Si   el  
Quants  llibres  conté  cada  caixa?   perímetre  mesura  41,2  m,  quines  són  
  les  dimensions  del  rectangle?  
2. La  Maria  ha  comprat  una  samarreta  i    
uns   pantalons.   Els   preus   d’aquestes   5. Calcula   les   dimensions   d’un   rectangle  
peces  sumen  77  €,  però  li  han  fet  un   si   sabem   que   la   seva   àrea   és   de                  
descompte  del  10  %  en  els  pantalons   40  cm2  i  la  seva  diagonal  és  2 29.  
i   d’un   20   %   en   la   samarreta,   pagant    
en   total   63,60   €.   Quin   és   el   preu   6.    Una   senyora   fa   una   compra   en   una  
sense  rebaixar  de  cada  peça?   botiga  de  roba.  El  preu  d’un  jersei  és  
  de   80   €   i   uns   pantalons   costen   100   €.  
3. En  una  classe  hi  ha  80  alumnes  entre  
Sense   rebaixes,   aquesta   compra   li  
nois   i   noies.   En   l’últim   examen   de  
costa   440   €   i   en   època   de   rebaixes   li  
matemàtiques   han     aprovat   50   %   de  
costaria  280  €.  Si  sabem  que  el  jersei  
 PROBLEMES 20

es   rebaixa   un   50   %   i   els   pantalons   un   i  augmentant  després  un  20  %  el  

20   %,   troba   el   nombre   de   jerseis   i   preu  rebaixat?  
pantalons   que   aquesta   senyora   ha   c) Quin   augment   s’ha   d’aplicar   als  
comprat.   productes   rebaixats   per  
  recuperar   el   preu   abans   de   les  
7.    La   base   d’un   rectangle   mesura                
rebaixes?  
15   cm   i   l’altura   12   cm.   Quants   cm  
 
hem   d’augmentar   la   base   i   l’altura  
11.   Un   llibreter   va   comprar   dos  
perquè  l’àrea  augmenti  en  160  cm2?  
manuscrits   antics   per   2250   €,  
 
després  els  va  vendre  i  en  va  obtenir  
8.    L’Enric   té   el   doble   de   diners   que   la  
un   benefici   del   40   %.   El   primer  
Gemma.   Si   l’Enric   perd   20   €   i   la  
manuscrit  li  va  deixar  un  benefici  del  
Gemma   en   perd   10,   l’Enric   tindrà          
25  %  i  el  segon  un  benefici  del  50  %.  
30   €   més   que   la   Gemma.   Quants  
Quant  va  pagar  per  cada  manuscrit?  
diners  té  cadascú?  
 
 
12.     Un  botiguer  compra  10  televisors  i  
9.    En   una   classe   el   nombre   de   nois   és  
6   equips   de   música.   D’acord   amb   el  
quatre   vegades   més   gran   que   el  
preu   marcat   hauria   de   pagar              
nombre    de  noies.  Si  sortissin  5  nois  i  
10480  €.  Com  que  paga  al  comptat,  li  
entressin   10   noies,   hi   hauria   3   nois  
fan   un   descompte   del   5%   en   cada  
més   que   noies.   Quants   nois   i   noies  
televisor  i  un  10  %  en  cada  equip  de  
formen  la  classe?  
música,  i  només  ha  de  pagar  9842  €.  
 
Quin   és   el   preu   marcat   de   cada  
10.       A   les   rebaixes   d’estiu,   una   botiga  
televisor  i  de  cada  equip  de  música?  
anuncia   que   tots   els   articles   estan  
 
rebaixats  un  20  %.   13.   Un   venedor   té   un   salari   mensual  
a) Si   un   article   rebaixat   ens   ha   que  ve  determinat  per  un  sou  fix  més  
costat   40   €,   quant   costava   abans   un   cert   percentatge   sobre   el   volum  
de  les  rebaixes?   de   vendes   que   ha   fet   durant   un   mes.  
b) Un   cop   s’han   acabat   les   rebaixes,   Si   ven   per   valor   de   2000   €,   el   seu  
el   botiguer   pensa   que,   apujant   el   salari   és   de   1200   €   i,   si   ven   per   un  
preu   de   tots   els   productes   en   un   valor   de   2500   €,   el   salari   és   de          
20   %,   recuperarà   els   preus   1300   €.   Trobeu   el   percentatge   que  
d’abans   de   les   rebaixes,   és   això   guanya   sobre   el   total   de   vendes   i   el  
cert?     Quina   variació   es   produeix   sou  fix.  
abaixant  un  20  %  el  preu  original    
 PROBLEMES 21

14.   La   llargada   d’una   oficina   fa   5   m   curs   2010,   van   entrar   2   alumnes   al  

més   que   l’amplada.   Si   cada   dimensió   grup  B  i  es  va  reduir  en  4  alumnes  el  
augmenta  en  5  m,  l’àrea  serà  el  triple.   grup   A,   resultant   que   el   grup   A   va  
Troba  les  dimensions  de  l’oficina.   tenir  la  tercera  part  d’alumnes  que  el  
  grup  B.  Quants  alumnes  tenia  el  grup  
15.   Un   grup   d’amics   van   anar   dos   dies  
A  i  el  grup  B  en  el  curs  2008.  
al   bar,   on   van   fer   consumicions   que  
 
van   pagar   amb   un   fons   comú.   Ara   18.   Un   triatló   consta   d’una   prova   de  
volen   saber   la   despesa   que   va   fer   natació,   una   cursa   a   peu   i   un  
cada   un,   però   no   recorden   els   preus   recorregut   amb   bicicleta.   El  
dels  articles.  Recorden  que  el  primer   recorregut   de   la   cursa   a   peu   és   8  
dia   van   pagar   21,60   €   per   5   vegades   més   llarg   del   que   es   fa  
entrepans   i   8   de   begudes,   i   que   el   nedant.   Amb   bicicleta   es   recorren   4  
segon   dia   van   pagar   13,20   €   per   3   km   més   que   el   triple   de   la   distància  
entrepans   i   5   begudes.   Tots   els   que  es  fa  corrent  a  peu.  El  recorregut  
entrepans   tenien   el   mateix   preu,   total   és   de   45   km   i   250   m.   Quina  
igual   com   totes   les   begudes.   Calcula   distància   correspon   a   cada  
el   preu   de   cada   entrepà   i   cada   disciplina?  
beguda.    
19.   Una   companyia   aèria   de   baix   cost  
 
16.   Un   comerciant   ha   comprat   un   fa   vols   des   de   Girona   fins   a   tres  
ordinador  i  una  impressora  i  ha  pagat   ciutats,  A,  B  i  C.  Calculeu  el  preu  dels  
en   total   pels   dos   articles   470   €.   bitllets   a   cada   ciutat   amb   la  
Després   els   ha   venut   augmentant   el   informació  següent:  si  ven  10  bitllets  
preu   de   l’ordinador   en   un   20   %   i   el   per   anar   a   la   ciutat   A,   15   per   a   la   B   i  
preu   de   la   impressora   en   un   30   %.   cap  per  a  la  C,  ingressa    925  €;  si  ven  
D’aquesta   manera   ha   obtingut   per   la   12  bitllets  per  a  A,  8  per  a  B  i  cap  per  
venda   dels   dos   articles   un   total   de   a   C,   ingressa   760   €;   si   ven   6   bitllets  
570   €.   Calcula   quant   va   pagar   el   per   a   A,   5   per   a   B   i   8   per   a   C,   ingressa            
comerciant  per  cada  un  dels  articles.   855  €.  
   
20.   En   un   armari   hi   ha   100   llibres,  
17.   En   dos   cursos   de   Batxillerat   A   i   B,  
entre  els  de  matemàtiques,  química  i  
hi   havia   en   el   curs   2008,   un   cert  
biologia.  Se  sap  que  hi  ha  el  doble  de  
nombre   d’alumnes.   En   el   curs   2009,  
llibres   de   matemàtiques   que   de  
van  entrar  5  alumnes  al  grup  A  i  6  al  
química  i  que  el  nombre  de  llibres  de  
grup   B,   i   el   grup   B   va   quedar   amb   el  
biologia   sobrepassa   en   10   la   suma  
doble   d’alumnes   que   el   grup   A.   En   el  
 PROBLEMES 22

dels   de   matemàtiques   i   de   química.   la  B  és  de  1500  €  i  el  d’un  de  la  C  és  
Quants  llibres  hi  ha  de  cada  tipus?   de   3000   €.   Sense   acomiadar   ningú   ,  
  l’empresa   vol     reduir   la   despesa  
21.   L’Antoni   guanya   1372   €   treballant  
salarial   en   un   5   %.   Per   fer-­‐ho   ha  
durant   les   vacances.   Aquests   diners  
rebaixat   un   5   %   el   salari   dels   de   la  
se’ls   pot   gastar   íntegrament  
categoria  A,  un  4%  els  de  la  B  i  un  7%  
comprant   un   ordinador,   una   càmera  
els   de   la   C.   Calculeu   quants  
digital   i   fent   un   viatge.   El   preu   de  
treballadors  hi  ha  de  cada  categoria.  
l’ordinador   excedeix   en   140   euros   la  
 
suma   dels   preus   de   la   càmera   i   del   24.       Una   marca   comercial   utilitza   tres  
viatge.   Tenint   en   compte   que   el   preu   ingredients  A,  B  i  C  en  l’elaboració  de  
d’un  segon  acompanyant  per  al  viatge   tres   tipus   de   pizzes   P1,P2   i   P3.   La  
és   la   meitat   que   el   preu   inicial,   pizza  P1  s’elabora  amb  1  unitat  de  A,  
l’Antoni  podria  convidar  el  seu  germà   2  de  B  i  2  de  C;  la  P2  s’elabora  amb  2  
al   viatge   en   el   cas   que,   comprant   unitats   de   A,   1   de   B   i   1   de   C;   P3  
l’ordinador,   no   comprés   la   càmera   s’elabora  amb  2  unitats  de  A,  1  de  B  i  
digital,   i   encara   li   quedarien   208   2   de   C.   El   preu   de   venda   al   públic   és  
euros.  Troba  els  preus  de  l’ordinador,   de   4,80   €   per   P1,   4,10   €   per   P2   i        
de   la   càmera,   del   viatge   de   l’Antoni   i   4,90   €   per   P3.   Sabent   que   el   marge  
del  del  seu  germà.   comercial   (benefici)   és   de   1,60   €   en  
  cadascuna  d’elles,  trobeu  què  li  costa  
22.   Els   27   alumnes   d’una   classe  
a   l’   esmentada   marca   comercial   cada  
formen   tres   grups   per   realitzar   una  
unitat  de  A,  B  i  C.  
activitat:   A,   B   i   C.   El   nombre  
 
d’alumnes   del   grup   A   és   un   menys   25.       La   Joana   i   la   Mercè   tenien       20000  
que   el   dels   grups   B   i   C   reunits.   A   més,   €   cadascuna   per   invertir.   Cadascuna  
al   grup   B   hi   ha   la   meitat   d’alumnes   d’elles   fa   la   mateixa   distribució   dels  
que   en   els   altres   dos   grups   junts.   seus  diners  en  tres  parts  P,  Q  i  R  i  els  
Calcula   quants   alumnes   formen   cada   porta   a   una   entitat   financera.   Al   cap  
grup.   d’un   any,   a   la   Joana   li   han   donat   un  
  4%   d’interès   per   la   part   P,   un   5%   per  
23.   La   despesa   mensual   en   salaris  
la   part   Q   i   un   4%   per   la   part   R   i   a   la  
d’una   empresa   de   36   treballadors   és  
Mercè   li   han   donat   un         5   %   per   la  
de       54900   €.   Hi   ha   tres   categories   de  
part   P,   un   6%   per   la   part   Q   i   un   4%  
treballadors  que  indicarem  per  A,  B  i  
per   la   part   R.   La   Joana   ha   rebut   en  
C.   El   salari   mensual   d’un   treballador  
total   850   €   d’interessos,   mentre   que  
de  la  categoria  A  és  900  €,  el  d’un  de  
la  Mercè  n’ha  rebut  950  €.  De  quants  
 PROBLEMES 23

€  costava  cadascuna  de  les  parts  P,  Q   de  tipus  A  tenen  un  pes  de  250  grams  
i  R?   i   un   preu   de   0,6   €,   las   de   tipus   B  
  pesen   500   grams   i   el   seu   preu   és   de  
26.    Troba   l’edat   de   tres   germans   1,08   €,   i   les   de   tipus   C   pesen                                  
sabent   que   el   triple   de   l’edat   del   1  quilogram  i  el  seu  preu  és  1,98  €.  
primer   menys   el   doble   de   l’edat   del   A   una   farmàcia   se   l’han   subministrat  
segon   més   l’edat   del   tercer   fan   22   un   lot   de   5   caixes,   amb   un   pes   de                    
anys,   l’edat   del   primer   menys   la   del   2,5   quilograms   per   un   import   de      
segon   més   el   doble   de   la   del   tercer   5,34  €.  Quants  envasos  de  cada  tipus  
fan     8   anys,   i   el   doble   de   la   del   primer   ha  comprat  la  farmàcia?  
més   la   del   segon   menys   la   del   tercer    
fan  20  anys.   30.     Si   l’alçada   d’en   Carles   augmenta   el  
  triple   de   la   diferència   entre   les  
27.       Els   sous   del   pare,   la   mare   i   el   fill  
alçades   del   Toni   i   del   Joan,   en   Carles  
sumats   donen   1953,29   €.   La   mare  
seria   igual   d’alt   que   en   Joan.   Les  
guanya   el   doble   que   el   fill.   El   pare  
alçades  dels  tres  sumen  515  cm.  Vuit  
guanya   2/3   del   que   guanya   la   mare.  
vegades   l’alçada   d’en   Toni   es   el  
Quin  és  el  sou  de  cadascú?  
mateix   que   nou   vegades   la   d’en  
 
Carles.  Troba  l’alçada  dels  tres.  
28.   Una   multinacional   d’assegurances  
 
té   delegacions   a   les   ciutats   de  
31.       Un   client   d’un   supermercat   ha  
Barcelona,   Madrid   i   Sevilla.   El  
pagat   un   total   de   156   €   per   24   L   de  
nombre   total   d’executius   de   les   tres  
llet,   6   kg   de   pernil   salat   i   12   L   d’oli  
delegacions   és   de   31.   Perquè   el  
d’oliva.   Calcula   el   preu   de   cada  
nombre   d’executius   de   la   delegació  
article,  si  sabem  que  1  L  d’oli  costa  el  
de   Barcelona   sigui   igual   que   el   de  
triple   que   1   L   de   llet   i   que   1   kg   de  
Madrid,  haurien  de  traslladar-­‐se  3  de  
pernil  costa  igual  que  4  L  d’oli  més  4  
Madrid   a   Barcelona.   A   més   el   nombre  
L  de  llet.  
del  de  Madrid  excedeix  en  un  la  suma  
 
dels   destinats   en   les   altres   dues   32.       Si   una   finca   tingués   1   m   més   de  
ciutats.   Quants   executius   estan   llarg     i   2   m   més   d’ample   tindria   una  
destinats  a  cada  una  de  les  ciutats?   àrea     42   m2   més   gran   que   la   que   té  
  actualment.   I   si   tingués   3   m   més   de  
29.       Una   cooperativa   farmacèutica   llarg   i   1   m   menys   d’ample,   només  
distribueix   un   producte   en   tres   augmentaria   en   12   m2   .   Troba   les  
formats  diferents  A,  B,  i  C.  Les  caixes   dimensions  de  la  finca.  
 PROBLEMES 24

33.     Un  estudiant  ha  tret,  en  un  examen   A,     en   aquest   hi   haurà   la   meitat  
que   consta   de   3   preguntes,   una   d’alumnes   que   en   el   grup   C.   Quants  
qualificació   de   8   punts.   En   la   segona   alumnes  hi  ha  en  cada  grup?  
pregunta   ha   obtingut   dos   punts   més    
37.   He   anat   a   una   botiga   i   he   decidit  
que   en   la   primera   i   un   punt   menys  
comprar   uns   pantalons,   una   camisa   i  
que   a   la   tercera.   Quina   és   la  
unes   sabates.   Si   faig   la   compra   avui,  
puntuació  de  cada  pregunta?  
em   costarà   tot   plegat   120   €.   A   més,  
 
34.       Una   autoescola   té   obertes   3   actualment,   la   camisa   i   les   sabates  
sucursals  en  la  ciutat.  El  nombre  total   costen   plegades,   el   doble   dels  
de   matriculats   és   352,   però   els   pantalons.   Si   m’espero   una   setmana,  
matriculats  en  la  tercera,  són  tan  sols   els  pantalons  i  les  sabates  tindran  un  
una   quarta   part   els   matriculats   a   la   descompte   del   20   %,   mentre   que   la  
primera.   La   diferència   entre   els   camisa   només   tindrà   un   descompte  
matriculats   en   la   primera   i   els   del   10   %   .   D’aquesta   manera,   pagaré  
matriculats   en   la   segona   és   inferior   99   €.   Quin   és   el   preu   inicial   de   cada  
en  2  unitats  al  doble  dels  matriculats   article?  
en   la   tercera.   Quants   alumnes   hi   ha    
matriculats  en  cada  sucursal?   38.   En   Dani,   la   Carme   i   l’Andreu   han  

  presentat  un  treball  d’Història.    

35.       Una   empresa   envasa   caixes   de   L’   Andreu   ha   treballat   el   doble  

bombons   en   caixes   de   250   g,   500   g   i     d’hores   que   la   Carme,   i   el   Dani   una  

1  kg.  Avui  s’han  envasat  60  caixes  en   hora   més   que   els   altres   dos   plegats.  

total,     sabem   que   s’han   envasat                       En   total   hi   han   dedicat   13   hores.   Si  

5   caixes   més   de   mida   petita   que   de   entre  tots  han  obtingut  10  punts  i  les  

mida   mitjana.   El   preu   del   kg   de   notes   han   estat   proporcionals   a   les  

bombons   és   de   24,04   €   i   l’   import   hores   dedicades,   calculeu   quina   nota  

total   dels   bombons   envasat   puja   a   ha  obtingut  cadascun.  

751,25   €.   Quantes   caixes   de   cada    

39.   Una   empresa   fabrica   tres   models  
tipus  s’han  envasat?  
de   televisors,   que   anomenarem   A,   B,   i  
 
36.   Els  66  alumnes  de  1r  de  batxillerat   C.   El   model   A   necessita   passar   dues  

d’un   institut   estan   dividits   en   tres   hores   a   l’   unitat   de   muntatge;   el  

grups,   A,   B   i   C.     Si   passen   7   alumnes   model   B,   tres   i   el   model   C,   una.   El  

del   grup   B   al   grup   A   els   dos   tindran   model     A     ha   de   passar   una   hora   a   l’  

en   mateix   nombre   d’alumnes;     si   unitat   d’acabat   ,   el   model   B   dues   i   el  

passen   4   alumnes   del   grup   C   al   grup   model   C,   tres   hores.   En   total   s’han  
 PROBLEMES 25

produït   14   aparells   de   televisors,   la   persones   que   paguen   l’entrada  

unitat   de   muntatge   ha   treballat   25   completa  i  que  en  total  s’han  recaptat  
hores  i  la  unitat  d’acabat  ha  treballat   2115   euros.   Trobeu   el   nombre   de  
26   hores.   Quants   televisors   de   cada   nens   que   van   anar   a   veure   la  
tipus  s’han  produït?   pel·lícula.  
   
43.   La   suma   de   tres   nombres   és   98.     La  
40.   En  un  col·legi,  al  principi  de  curs,  la  
!
relació  del  nombre  de  noies  respecte   raó  del  primer  respecte  al  segon  és  
!
!
al   nombre   de   nois   era   de   .   Al   !
! i   la   del   segon   respecte   al   tercer    
!
  .  
finalitzar  el  curs,  havien  causat  baixa,  
Quins  són  aquests  nombres?  
per  diverses  causes  40  noies  i  el  4  %  
 
dels  nois  i  la  relació  de  noies  respecte   44.   El  perímetre  d’un  jardí  rectangular  
!" és   36   m.   Si   s’augmenta   els   seus  
a   nois   era   de   .   Quantes   noies   i  
!"
costats   2     m   cadascun,   l’àrea  
quants  nois  van  acabar  el  curs?    
augmenta     en   40   m2.     Troba   les  
 
dimensions  del  jardí.  
41.   En   un   centre   hi   ha   dos   equips   de  
 
Fútbol,  A  i  B.  Si  de  l’equip  A  passen  3  
45.   Els   50   alumnes   de   2n   de   batxillerat  
persones   a   l’equip   B,   en   ambdós  
fan   una   votació   per   determinar   la  
queda   el   mateix   nombre   de   persones.  
destinació  del  viatge  de  final  de  curs.  
En  canvi  si  del  B  passen  7  al  A,    queda  
Han   d’escollir   entre   Itàlia,   Canàries   i  
en   el   A   un   nombre   que   és   el   quadrat  
Holanda.   El   nombre   d’alumnes   que  
de  l’altre.  Quants  esportistes  hi  ha  en  
prefereixen   Itàlia   duplica   als   que  
cada  equip?    
prefereixen   Canàries   i   els   que  
 
prefereixen   Holanda   constitueixen   la  
42.   A   la   projecció   d’una   pel·lícula  
novena   part   dels   que   prefereixen  
assisteixen  500  persones,  de  les  quals  
anar   a   les   altres   destinacions.   Troba  
algunes   paguen   l’entrada   a   9   €,  
el   nombre   de   volts   que   va   obtenir  
algunes   són   jubilades   i   paguen   el   20  
cada  destinació.    
%   del   preu   de   l’entrada,   i   els   nens  
 
que   assisteixen   paguen   el   50   %   del    
preu   de   l’entrada.   Sabem   que   el    
nombre  de  jubilats  és  el  doble  del  de    
 
 
 
 
 VECTORS I RECTES 29

 
UNITAT  3 VECTORS  I  RECTES                          
         

VECTORS  

   Un  vector  és  un  segment  orientat,  que  va  d’un  punt  A  a  un  punt  B.  
 

r
v

uuur r
   Es  representa  per   AB (  origen  punt  A  i  extrem  punt  B)  o  per   v (  una  lletra  en  minúscula)    
 
uuur r
   Components  cartesianes  del  vector   AB = ( x2 − x1 , y2 − y1 )  o       v = (v1 , v2 )  

 
 
   Mòdul  d’un  vector:    és  la  longitud  del  segment  AB.  
 
r
        v = v12 + v22
 
                                                                               
   Vectors  equipol·lents  o  equivalents  són  aquells  que  tenen  el  mateix  mòdul,  la  mateixa      
   direcció  i    el  mateix  sentit.  

   Si  dos  vectors  són  equipol·lents,  quan  s’uneixen  els  seus  orígens  i  els  seus     extrems,  es  
     forma  un  paral·lelogram.  
 
r r
     Producte  escalar  de  dos  vectors     a i b .  

r r
a · b = a1·b1 + a2·b2  
 VECTORS I RECTES 30

 
   Vectors  paral·lels:  tenen  les  seves  coordenades  proporcionals.  
 
   Vectors  ortogonals  o  perpendiculars:  són  aquells  que  el  seu  producte  escalar  és  zero.      
     
r ur
                                                                  a · b = 0  

r r
   Suma   de   vectores:   donats   els   vectors   u = (u1 , u2 )   i   v = (v1 , v2 )   el   vector   suma  
r r
  u + v = (u1 + v1 , u2 + v2 )    
                                                                                   

Posar   l’origen   d’un   vector   a   continuació   de  

l’extrem  de  l’altre.  
                                     
de l’altre.
 
r r
Resta   de   vectores:   donats   els   vectors   u = (u1 , u2 )   i   v = (v1 , v2 )   el   vector   diferència  
r r
  u − v = ( u1 − v1 , u2 − v2 )    
 

Sumar  u  amb  l’oposat  de  v.  

                                       
 
   Producte  d’un  nombre  per  un  vector:    El  producte  d’un  nombre  k  per  un  vector  
r r
    a = (a1 , a2 )  és  un  altre  vector  de  coordenades     ka = (ka1 , ka2 )
 
   La  direcció  és  la  del  vector    a  .  Té  el  mateix  sentit  que  el  vector  a  si  el  signe  de  k  és    positiu      
   i  signe  contrari  si  el  signe  de  k  és    negatiu.  
                     
r
                                                a
r r
2a −a
 
 
 
 

   
 VECTORS I RECTES 31

COMPONENTS  CARTESIANES  I  MÒDUL   7.      Un   vector   de   mòdul   5   té   les   dues  

components  iguals,  Quant  valen?  
1. Determina   les   components    
cartesianes   i   el   mòdul   de   cadascun   8.      Donats   els   punts   A(2,3) i B(5, q) ,  
dels  vectors  següents:   !!!"
!!!!" troba  q  sabent  que   AB = 5 .  
a) MN amb   M (0, 0); N (−1, −3)  
!!!"  
b) RS amb R(−1, −2); S (−4, −9)  
VECTORS  EQUIPOL·LENTS  
 
!!!"
2. El   vector   PQ = (−4,2)   té   l’origen   9.      Raona   sense   dibuixar-­‐lo   si   el  

en  el  punt   P (2, −3) .  Determina:   quadrilàter   de   vèrtexs   consecutius  

a) Les  coordenades  de  l’extrem  Q.   A(1, 2), B(2,5), C (−1, 6), D(−2, 2)  
b) El  mòdul  d’aquest  vector.   és  un  paral·lelogram.  I  si  és  D(-­‐2,3)?  
 
!!!"
3. Sabent   que   RS = (4, −7)   i   10.    Si   A ( 2,1) ; B (1,3) ; A′ ( 4,5)   quines  
R = (0, 2) ,   determina   les   han   de   ser   les   coordenades   de   B′  
!!!"
coordenades  del  punt  S  analíticament   perquè     AA′  sigui      equipol·lent  a    
i  gràficament.   !!!"
BB′ ?  
 
!  
4. Donats   els     vector   a = 2,−1 i   ( ) 11.       Donat   el   punt   A(0,1)   i   el   vector                
! !
( )
c = 3,3 .  Calcula:   u   =(3,2)   ,   troba   les   coordenades   del  
!!!"
! ! punt   B   tal   que   el   vector AB   tingui   la  
a) a + c  
! ! mateixa   direcció,   mòdul   i   sentit   que  
b) a − c   !
u .  

5.    Les   coordenades   de   l’extrem   del    

!!!" 12.       Considera   els   punts   A(3,   -­‐2),  
vector AB = (5, −3)   són   (1,4)   .  
B(5,4),   C(1,-­‐5)   i   D( x, y ) .   Calcula   les  
Determina’n   les   coordenades   de  
coordenades   del   punt   D   sabent   que  
l’origen.   Fes   la   resolució   gràfica   i   !!!" !!!"
analítica.   els   vectors   AB i CD   són  

  equipol·lents.  
!  
6.      Calcula   𝑥     de   v = (5, x)   perquè   el  

mòdul  sigui  13.    

 
 VECTORS I RECTES 32

13.       Calcula  el  valor  de  a  i  b  perquè  els   18.       Donats   els   punts  

vectors         ( 2a − b, a ) i (4,2 − b)   Q(3, 2) i R(−1,5)   quines  

coincideixin.   coordenades  ha  de  tenir  el  punt  P  per  

!!!" !!!"
14.       Donats   els   vectors   tal  que   3PQ − 2QR = 0  
! !
( )
a = (−3,−2) i b = −1,3                                                                                                                        
19.        Un   segment   d’extrems   A(   7,-­‐2)   i    
a) Troba   les   components   del   vector  
!" " " B(1,4)   es   divideix   en   tres   trossos  
d = 2a − 3b .   iguals.   Calcula   les   coordenades   dels  
b) Troba   les   coordenades   de   punts  que  divideixen  el  segment.  
l’extrem  d’  un  vector  equipol·lent    
!" 20.         Els   punts   A(   2,   5)   ,     B(3,   -­‐2)     i                      
al   vector   d   si   sabem   que   el   seu  
C(  -­‐1,p)  estan  alineats.  Calcula  p.  
origen  és  el  punt   (−2,5)  
 
  !!!"
  21.       El   vector   AB   passa   pels   punts  
OPERACIONS  AMB  VECTORS  
A(−2,1) i B(−3,3) .                                                                                                                                              
 
!!!"
15.       Donats  els  vectors   a) Calcula  el  mòdul  del  vector   AB  
! ! !
a = (5, −7), b = (−3,6) i c = (10, −4) ,   b) Troba  un  vector  perpendicular  al  
!!!"
calcula:   vector   AB  i  comprova-­‐ho.  
! ! !  
     a)     a − 2b + 3c    
! 1! 22.       Troba   el   valor   de   x   perquè   els  
     b)     4a − c    
! !
2
 
vectors   a = (−4,6) i b = x,−3 / 5     ( )
  siguin  ortogonals.  
16.       Donats   els   vectors    
! !"
c = (−2,7) i d = 5,−3 ,   troba   els   ( ) 23.       Troba   un   vector   de   mòdul   2   que  
!
components   dels   vectors   sigui  ortogonal  al  vector   v = (4, −3)  
! "! ! "!  
2c + 3d i 3c − 2d .  
24.       Calcula   dos   vectors   paral·lels   i   dos  
 
vectors   ortogonals   a   cadascú   dels  
17.       Calcula  les  coordenades  del  punt  D  
!!!" !!!" !!!" vectors  següents:  
tal   que   :   2AB + DC = AC   sabent   !
a) a = (7, −1)  
A(2,1), B(−1,0), C(4,−3)   !
b) c = (0, −1)  
 
 
 
 VECTORS I RECTES 33

RECTES  
 
r
  Una   recta   queda   determinada   por   dos   punts   A   i   B   o   per   un   vector   v = ( v1 , v2 ) ,   que  

  anomenen  vector  director  i  un  punt   A = ( a1 , a2 )  

       L’equació  d’una  recta  és  una  relació  entre  les  coordenades   ( x , y ) de  tots  i    cadascun  dels    
       seus  punts.
 
 
       EQUACIONS  DE  LA  RECTA  
 
Ø Equació  vectorial        
 
  ( x, y )  = ( a1 , a2 ) + k ( v1 , v2 )
   
 
Ø Equacions  paramètriques    
 
  x = a   + v k  
1 1
 
  y = a2 + v2 k
 
 
Ø Equació  contínua        
 
  x − a   y − a  
  1
= 2

  v1 v2
 
 
Ø Equació  explícita      
 
y = mx + n v2
                                                                                m    és  el  pendent                                                       m =                      
v1
                                                                                      n      és  l’ordenada  a  l’origen      
               
Ø Equació  punt-­‐pendent        
 
  y − a     = m ( x − a )
2 1
 
 
 
Ø Equació  general  o  implícita    
 
        A x   + B y + C = 0

 
r
                           vector  director  de  la  recta:   v = ( v1 , v2 ) = ( − B, A)  
 VECTORS I RECTES 34

 
   POSICIÓ  RELATIVA  DE  LES  RECTES  
 
-­‐ recta  r  :       y = m x + n  
-­‐ recta  s: y = m ' x + n '  
 
     Rectes  coincidents:    Tots  els  punts  d’una  recta  són  també  de  l’altra  
 
A B C
                      m = m ' i n = n ' o = =  
A' B ' C '
                                        r
r  
                                                                                     
r
                                                                                    s
 
                                                                                       
 
 
 
             
     Rectes   són   paral·leles:   no   tenen   cap   punt   en   comú.   Tenen   el   mateix   pendent,   per  
  tant  els  vectors  directors  tenen  les  seves  components  proporcionals.  
A B
                                      m ' = m o =  
A' B '
 
𝑦 = 𝑥 + 2  
 
3𝑥 + 4𝑦 − 8 = 0  
 
 
 
 
  𝑦 = 𝑥 − 3  

  6𝑥 + 8𝑦 = 0  

       Rectes  secants:  Les  dues  rectes  es  tallen.          

 
A B
                                          m ≠ m '                            o                             ≠  
A' B '
 
     Les  rectes  secants  són  perpendiculars  quan  la  relació  entre  els  seus  pendents  és:  
   
    m ·m ' = − 1      
 
 VECTORS I RECTES 35

 
 
𝑦 = 2𝑥 + 2  

rectes  perpendiculars  

   
   
              1
𝑦 = − 𝑥 + 3  
2

   EQUACIONS  DELS    EIXOS  DE  COORDENADES:  

 
   Eix  d’abscisses:    eix  OX                                             y = 0  

     Eix  d’ordenades:    eix  OY                                       x = 0  

 
 
   CÀLCUL   DELS   PUNTS   DE   TALL   O   D’INTERSECCIÓ   DE   DUES   RECTES,     s’ha   de   fer   un  
  sistema  entre  les  dues  rectes.  
 
     BISECTRIUS  
       La  bisectriu  del  primer  i  tercer  quadrant  és  la  recta     y = x  

       La  bisectriu  del  segon  i  quart  quadrant  és  la  recta         y = − x  

                     Exemple    1          
 
Determina  el  valor  de  k  perquè  els  punts   A = (2, 3) ,   B = (3, 5)    i   C = (−3, k ) estiguin  

alineats.  
▸ Primer  trobem  la  recta  que  passa  pels  punts  A  i  B.  
r
Vector  director  :       v = (1, 2)                              pendent    :   m = 2                                                              

       Equació  explícita  :   y = m x + n                                   3 = 2·2 + n                                     n = − 1            

                                                                                  y = 2 x − 1  

▸ Substituïm  el  punt  C  en  la  recta.  

                    y = 2 x − 1      

                    k = 2·(−3) − 1                                   k = − 7  
 VECTORS I RECTES 36

                     Exemple    2          
 
Determina  l’equació  de  la  recta  que  passa  pel  punt   A(3, −2)  i  és  perpendicular  a  la  recta  

2 x − 3 y + 5 = 0  
 
▸ Recta     2 x − 3 y + 5 = 0 ⇨      vector  director     (3, 2)  
r
▸ Vector  director  de  la  recta  perpendicular  ⇨   v = ( −2, 3)  ⇨    

▸    Trobem  l’equació  general:     3x + 2 y + C = 0  

▸    Substituir  pel  punt   (3, −2) per  poder  trobar  la  C  ⇨ 3·3 + 2·(−2) + C = 0  

              C = −5  
▸    La  recta  perpendicular  és  la  recta   3x + 2 y − 5 = 0  

 
                     Exemple    3          
 
Calcula  els  valors  de  q  per  tal  que  les  rectes  r  i  s    
r:   qx − 2 y + 4 = 0  

s:   x + ( q − 3) y − 7 = 0  

siguin  a)  paral·leles      b)  perpendiculars  

 

a) Les  rectes  estan  en  forma    general  per  tant  podem  aplicar  la  condició:  
A B
=
A' B '
q −2
= ⇨ q 2 − 3 q = − 2 ⇨ q 2 − 3 q + 2 = 0 ⇨ q =1; q = 2
1 q −3

b) Els  pendents  han  de  complir       m ·m' = −1  

q q −1
mr = · = −1
2 2 q −3
−1 −q
ms = = −1
q −3 2q − 6
− q + 2q = 6
q= 6
 VECTORS I RECTES 37

EQUACIONS  DE  LA  RECTA  

       
25. Troba   els   pendents   de   les   rectes   31.   Troba  l’equació  explícita  de  la  recta  
que  passen  per       que  talla  als  eixos  de  coordenades  en    
a) A = (−3, 2) i B = (6,1)   els   punts   de   coordenades   (5,0)   i  

b) P = (4, −1) i Q = (2, −4)   (0,7).  

         

26.      Escriu   les   diferents   equacions   de   32.       Troba   l’equació   vectorial   de   la  

la  recta  que  passa  pels  punts:     recta   determinada   per   dos   dels   seus  
punts             A = (1, −4)  i   B = (3, 0) .    
a) A = (−2,1) i B = (5, 4)  
b) P = (4, 2) i Q = (1, 7)    

                      33.       Troba   l’equació   paramètrica   de   la  

recta   que   conté   el   punt   (1,2)   i   té  
27.       Escriu   l’equació   explícita   de   la   r
recta   que   passa   pels   punts   P(6,-­‐2)   i   vector  director   v = ( −2,1) .  

Q(0,5).    
  34.       Escriu  l’equació  punt-­‐pendent  de  la  
28.       Troba   l’equació   general   i   explícita   recta  que  passa  pel  punt   A(3, 5)  i  té  
de   les   rectes   següents   donades   −2
de  pendent   .  
d’aquesta  forma:   3
x−3 y +2  
a) =   35.         Donada  la  recta  s:   2 x − 3 y + 6 = 0  
5 −3
x+4 y −5 a) Calcula  tres  punts  de  la  recta.  
b) =  
−3 1/ 2 b) Calcula  un  vector  director.  
  c) Escriu-­‐la  en  forma  paramètrica.  
29.       Escriu  l’equació  punt-­‐pendent  de  la      
recta   que   passa   pel   punt A(−3, 7)     i   36.       Determina  l’equació  explícita  de  la  

té   com   a   vector   director   el   vector   −1

recta  de  pendent     m =  que  passa  
r 2
v = (4, −1) .    
pel  punt  A(1,-­‐1).  Representa-­‐la  
 
gràficament.  
30.       Troba   l’equació   general   de   la   recta  
 
que   passa   per   (1,-­‐2)   i   té   vector  
37.       Troba   les   equacions   explícites   dels  
director  (3,2).  
costats   del   triangle   de   vèrtex  
 
1
  A(2,3), B( , 0), C (−2, 2)  
2
 
 
 VECTORS I RECTES 38

38.       De  cadascuna  de  les  rectes   40.       Escriu   en   forma   explícita   les  
següents,  indica:   equacions   de   les   rectes  
-­‐  un  punt     representades  
-­‐ vector  director  
-­‐ el  pendent    
-­‐ intersecció  amb  els  eixos    
a) x − 7 = 0  
b) 2 x − y + 1 = 0  

c) y = x + 1  
 
d) −3 y + 4 x = 0    
x−2 y+2 41.       Escriu     les   equacions   de   les   tres  
e) =  
3 5 rectes  que  formen  aquest  triangle:  
⎧ x = 2 − 3k  
f) ⎨  
⎩ y = 5k − 2
x y
g) =  
4 5
⎧ x = 2 + 3k
h) ⎨  
⎩y =−5+ k
i) ( x, y ) = (1, − 2) + k (3,1)  
j) y = −4    
 
k) 2 x + 7 y − 24 = 0    
42.       Esbrina  si  el  punt  P(2,1)  pertany  o  
l) (k − 2) x − 2 y − 3 = 0  
no  a  cadascuna  de  les  rectes.  
⎧x = 3 − t
m) ⎨   a) x + 2 y − 3 = 0  
⎩y =3
1 3
  b) y= x −  
2 2
39.       Donada   la   recta   d’equació   :  
                 
1+ x − y
= .     43.       El   punt   P( a,3) pertany   a   la   recta  
3 2
que   passa   pels   punts Q(1, − 4)   i  
Es   demana:   un   vector   director,   el  
pendent   i   els   punts   de   tall   amb   els   R ( 5, 2) .  Calcula  el  valor  de  a.  
eixos.    
  44.       Digues   si   els   següents   punts   estan  

alineats:   P1 ( 2,3) ,     P2 (3,5) i  

P3 (−3, − 4) .  
 VECTORS I RECTES 39

45.       Calcula  a  perquè  el  pendent  de  la   POSICIÓ  RELATIVA  DE  LES  RECTES  
 
recta  que  passa  pels  punts   (1,3)  i   48.     Escriu   l’equació   de   la   recta   que  
( a, 4)  valgui  2.   passa  pel  punt   P ( 4, 7)  i  és  paral·lela  
  a        l’eix  X.  
46.       Troba  el  valor  de  k  per  tal  que  la    
49.       Escriu   l’equació   de   la   recta  
recta     ( k + 3) x − 2 y + 1 = 0  passi  pel  
paral·lela   a   la   recta   d’equació  
⎛ 3⎞
5 x + 2 y − 9 = 0 ,   sabent   que   passa   pel  
punt       ⎜ 2, ⎟ .  
⎝ 2⎠
punt   (3, 4) .  
 
47.       Donada  la  següent  figura:                                                                                                                                                            
50.       Escriu   l’equació   de   la   recta  
a) Troba   l’   equació   de   la   recta   AB   i  
perpendicular   a   la   recta  
l’equació  de  la  recta  BC.  
b) Escriu   l’equació   explícita   de   la  
4 x − 3 y + 8 = 0 que   passa   pel   punt  

recta  AD.   (1, −1) .  

c) Escriu   l’equació   general   de   la    
recta  DC.   51.       Les   rectes   que   representen   les  
d) Determina   la   distància   del   costat   funcions   lineals  
DC.   y = − 2 x + 5 i y = mx + n   són  
  paral·leles.   Troba   el   valor   de  m   i   n.   Hi  
         
ha  més  d’una  solució?              
 
52.       Escriu   la   recta   paral·lela   a   la   recta  
3 8
y = x + ,   que   passa   pel   punt    
5 5
B(1, − 2) .  
                                                                                                                                                                                                                         
53.       Classifica   els   següents   parells   de  
  rectes   segons   siguin   paral·leles,  
 
coincidents   o   secants.   Justifica’n   les  
 
  respostes.  
 
 
 
a) 3x − 5 y + 3 = 0      
 
  −3x − 5 y + 7 = 0  
 
   
 
 
 
 
 VECTORS I RECTES 40

1 x+2 y−4
b) y = − x − 4   b) =  
7 t 3
y −1 ⎧ x = 4 + 10k
−x − 2 = c) ⎨  
7   ⎩ y = 6 + tk
   
c) x + 3 y − 8 = 0   57.       Troba   el   punt   d’intersecció   de   la  
9 x − 3 y + 13 = 0   recta   que   passa   pels   punts   ( 0, 5)   i  

  (1, − 6)  i      la  recta   3x − 2 y + 1 = 0 .  

d) y = 2 x + 3    

⎧x = 4 − k 58.         Expressa   l’equació   de   la   recta   que  

⎨
⎩ y = 5 + 2k passa   per   P( 2, − 5)   i   és   paral·lela   a  

  cada  una  de  les  rectes  següents:  

x +1 y + 3 a) 3x − 4 y + 3 = 0  
e) =  
−6 8 b)  a  l’eix  OX  
x y  
+ = 1  
3 6 59.       Determina  el  valor  de  a  perquè  les  
  rectes  següents  siguin  paral·leles:  
f) 3x + 2 y − 12 = 0   ax + (a − 1)y − 2(a + 2) = 0
x+2 y−4 3ax − (3a + 1)y − 5(a + 4) = 0  
=  
3 2  
        60.       Dedueix   els   valors   de   q   perquè   les  
54.       Donades   les   rectes                                              rectes  
              r  i  s  siguin  perpendiculars.  
r1: 3 x + by − 8 = 0   i     r2: x + 2 y − 5 = 0 .                  r:   qx − y + 2 = 0        i      
Calcula   el   valor   del   paràmetre   b,   de                  s:   (q + 2) x + (2q + 1) y = 0        
manera  que  siguin  paral·leles.    
  61.       Calcula   el   punt   d’intersecció   de   la  
55.       Calcula   els   valors   de   q   per   tal   que   recta   2 y − 4 x = −6   i   la  
les  rectes  r  i  s  siguin  paral·leles:     perpendicular   a   aquesta   que   passa  
q pel  punt     A(0, 0) .  
             r:   y = x + 2  i    s:   x + (q − 3) y − 7 = 0        
2  
  62.     Considera   la   recta   d’equació  
56.       Calcula  el  valor  de  t  per  tal  que  les   y = −2 x + 2 .   Troba   les   coordenades  
rectes  següents  siguin  paral·leles  a  la   del   punt   d’intersecció   d’aquesta   recta  
recta   −5 y + 3x + 4 = 0   i  la  perpendicular  que  passa  pel  punt  
a) tx + 10 y − 3 = 0   (6, 3) .  
 VECTORS I RECTES 41

63.     Donades   les   rectes                              69.

                       Se  
              sap   que   la   recta   d’equació  
r: − 2 x − y + 4 = 0  i  s: 3x + 2 y − 9 = 0 Ax + 2 y − 3 = 0, és   paral·lela   a   la  
busca   el   seu   punt   d’intersecció   i   les   4
recta   d’equació     y = x + n .   Calcula  
equacions   de   les   rectes   que   passen   3
pel   punt   (−3, 4)   i   són   paral·leles   a   el  valor  de  A.  

cada  una  de  les  rectes  donades.    

70.     Siguin  r  i  s  les  rectes  del  pla:  
 
64.     Troba   l’equació   de   la   recta   que   r : 2 x − y − 3 = 0,  
passa   per   la   intersecció   de   les   rectes                                 x +1 y + 2
s: =  
r: y = 2 x − 1   i   s:   x − y + 1 = 0   i   que   la   4 2
Calcula   l’equació   de   la   recta   que  
seva  ordenada  a  l’origen  és  3.  
passa  pel  punt  d’intersecció  de  r  i  s  i  
 
que   és   paral·lela   a   la   recta   d’equació  
65.     Escriu   l’equació   d’una   recta  
paral·lela   i   la   d’una   recta   −3x + 1
y=  
5
perpendicular   a   la  
recta                                                
 
y = 2 x − 1   i   que   passa   pel   punt  
71.   Determina   la   posició   relativa   de   les  
P(2, 3) .        
rectes   r : mx + y = 3,   i    
 
s : 2 x + 3 y = −1   en   funció   del  
66.     Calcula  el  valor  de  k  per  tal  de  que  
paràmetre  m.  
les   rectes   x + y − 2 = 0,
 
2 x − 3 y + 1 = 0    
 
i     (k + 1) x − ky + 2k + 3 = 0   es   tallin  
 
en  el  mateix  punt.          
   
67.     Determina  el  valor  de  k    per  tal  que    
les   rectes:   kx + (k − 1) y − 2 = 0 i  
3kx − (3k + 1) y + 5 = 0    

a) Siguin  paral·leles    

b) Siguin  perpendiculars    

   

68.   Escriu   l’equació   del   feix   de   rectes    

paral·leles   a   la   bisectriu   del     segon   i    

quart  quadrants.    

   
 VECTORS I RECTES 42

               AVALUACIÓ  FINAL  
   
   
1. Les   coordenades   de   l’extrem   del   6. Calcula   les   coordenades   dels   punts  
!!!"
vector   AB = 5,−3 són   ( ) (1, 4) .   que   divideixen   el   segment   d’extrems        

A(0, −2) i B (9,7 )   en   tres   parts  

Determina’n   les   coordenades   de  
l’origen.   Fes   la   resolució   gràfica   i   iguals.                                                                                                                                                                                                                    

analítica.    
7. Escriu  l’equació  general  de  la  recta  
 
2. Determina   els   components   del   que  passa  pels  punts   P ( 0,0 )  i  
! ! !
vectors   3· v   i   -­‐4· v   si   v = −3,2 .   ( ) Q (8,0 ) .  
Compara   el   mòdul,   la   direcció   i   el    
sentit   de   cadascun   dels   dos   vectors  
8. Comprova   si   el   punt   P ( 2, −5)    
amb   el   mòdul,   la   direcció   i   el   sentit  
! pertany   a   la   recta   d’equació  
del  vector   v .  
x+4 y +3
 
= .    
!!!" !!!" 3 −1
3. Els   vectors   AB i BC verifiquen  
         
!!!" 1 !!!" 9. Digues   quina   és   l’equació   de   la   recta  
AB = ·BC   .   Si   A(6,2)   i   B(0,4),   que   passa   per   l’origen   de  
2
quines  són  les  coordenades  de  C?   coordenades  i  té  de  pendent  3.  

   
4. Donats   els   punts   10.       Escriu     les   equacions   de   les   cinc  
rectes  que  formen  aquesta  figura:  
A(−1, 2), B ( 2,0) , C ( −3,3)        
 
a) Calcula   les   coordenades   del   punt  
!!!" !!!" !!!"
D  tal  que  :   2AB − DC = 3AC  
!!!"
b) Calcula  el  mòdul  del  vector   AB  
c) Troba  gràficament  
!!!"
les  coordenades  del  vector   AB  
 
                                                                                                                 
 
5. Donats  els  punts   A(6, 2) i B ( p, 2) ,    
troba   el   valor   de   p,   sabent   que   el    
!!!"
mòdul  del  vector   AB  val  4.                

 
 VECTORS I RECTES 43

11.       Troba   l’equació   de   cada   una   de   les   17.       Determina   el   valor   de   a   i   b   perquè  
rectes  següents:     les   rectes   r : 2 x − 4ay = 2   i                                    
a) Una  recta  perpendicular  a  la  recta     s : x + by = 8   siguin   paral·leles   i   a  
3 x + 2 y = 5  i  que  passa  pel  punt   més   que   la   recta   s   passi   pel   punt  
(−3, − 2) . Expressa   la   recta   en   (5,1) .  
forma  explícita.    
b) Una   recta   paral·lela   a   l’eix   OY   i   18.   Calcula   el   valor   de   k   perquè   la  
que  passa  pel  punt   ( −1, −4) .   recta   r   d’equació  
c) Una   recta   paral·lela   a   l’eix   OX   i   2 x − ( k + 1) y − 4 = 0   passi   pel   punt  
que  passa  pel  punt   ( −1, −2) .                                                                        
⎛ 2⎞
  ⎜ 3, ⎟ .  
12.       Determina   k   perquè   els   punts  
⎝ 3⎠
 
A(−3, 5), B(2,1) i C ( 6, k ) estiguin  
19.       Determina   el   valor   de   a   perquè   la  
alineats.        
recta   x − 2ay = 1   i   la   recta  
 
13.       Donada   la   recta   2 y − 4 x = −6 ,   x + 3 y = 8 siguin  :  
troba:                                                                                                                                      
a) Paral·leles  
       
a) El  pendent  de  la  recta.   b) Perpendicular  
b) El  vector  director.    
c) Una   recta   perpendicular   que   20.     Calcula   el   punt   d’intersecció   de  
passa  pel  punt   ( −3, −2) .   les  rectes  .  

                                                     
14.    Calcula   el   valor   del   paràmetre   c   ⎧ x = 2 + 3k
r: ⎨ i s: 3x + 2 y = 1
perquè  les  rectes    r:   − x + cy − 3 = 0  i     ⎩ y = −1 + 4k
 s:   cx − 4 y + 2 = 0  siguin  paral·leles.  
 
 
15.       Calcula   el   valor   del   paràmetre   a,      
de  manera  que  les  rectes  r  i  s  tallin  a  
l’eix  vertical  en  el  mateix  punt.    
r:   ax − (a + 1) y + 6 = 0    i          

s: y − (a + 3) x − 2 = 0 .                                                                                                                                                              

 
16.       Calcula   el   punt   d’intersecció   de   la  
recta   2 y − 4 x = −6   i   la  

perpendicular   a   aquesta   que   passa  

pel  punt   A(−1, 0) .                                                                                                                                                                                                                                  
 INEQUACIONS 47

   UNITAT  4 INEQUACIONS                            
                           

   Una  inequació  és  una  desigualtat  entre  dues  expressions  algebraiques  amb  una  o  més    
   incògnites.  
   Sistemes  d’inequacions  amb  una  incògnita  
   Les  solucions  del  sistema  són  tots  els  valors  de  la  incògnita  que  verifiquen  a  la  vegada        
   totes  les  inequacions.  
 Sistemes  d’inequacions  de  primer  grau  amb  dues  incògnites  
   Les  solucions  del  sistema  seran  els  punts  del  pla  de  coordenades  (x,  y)  que    verifiquin      
   totes  els  inequacions  simultàniament.  
   La  solució  serà  una  regió  del  pla  que  rep  el  nom  de  regió  factible  i  que  pot  estar  o     no      
   acotada.  
 
                     Exemple    1          
 

⎧x 4
⎪⎪ 2 − 3 < x − 2
⎨
⎪3 x − 2 ⎛⎜ x − 1 ⎞⎟ ≤ 4
⎪⎩ ⎝ 2⎠

▸ Resoldre  les  inequacions  del  sistema  per  separat.

x 4 ⎛ 1⎞
− < x−2 3x − 2⎜ x − ⎟ ≤ 4  
2 3 ⎝ 2⎠
3x − 8 < 6 x − 12 3x − 2 x + 1 ≤ 4
− 3x < − 4 x ≤3
4
x>
3

▸ Buscar  les  solucions  comunes  a  les  dues  inequacions.

⎛4 ⎤
Solució: ⎜ ,3
4 ⎝ 3 ⎥⎦
                                                                                                                                       3                                              
3
 INEQUACIONS 48

                     Exemple    2          
 

⎧ x + 3 y ≤ 15
⎪x + y ≤ 8
⎪
⎨
⎪x ≥ 0
⎪⎩ y ≥ 0

▸ Representar   gràficament   sobre   uns   mateixos   eixos   de   coordenades   totes   les   rectes  

associades.    
Representarem  les  rectes  que  tenen  dues  incògnites  fent  una  taula  de  valors.  
▸ En  cada  una  de  les  rectes prenem  un  punt  situat  en  un  dels  semiplans  en  els  quals  queda  

dividit  el  pla  i  el  substituïm  en  la  inequació.

Si  el  punt  agafat  és  solució  de  la  inequació,  marquem  el  semiplà  que  el  conté.  
 

x + 3 y = 15

y=0

 
x=0 x + y = 8  
 
 
 
                     Exemple    3          
 
2 x 2 − 7 x + 3 < 0  
 
▸  Resoldre  l’equació  de  segon  grau  associada.  
 
1
2 x2 − 7 x + 3 = 0 ⇒ x1 = , x2 = 3
2
▸   Representar   les   solucions   en   la   recta   i   agafar   un   valor   de   cada   interval,   substituir   a   la  

inequació  donada  i  comprovar  si  aquesta  es  verifica.  

 
 
                                                                                                                                                                                                                                                                              ⎛1 ⎞
                        Solució:   ⎜ ,3 ⎟
1 3 ⎝2 ⎠
                                                                                                                                                                                       
2
 INEQUACIONS 49

SISTEMES  D’INEQUACIONS  AMB     ⎧⎪5( x − 1) − ( x − 1) ≥ 2

UNA  INCÒGNITA   h) ⎨
⎪⎩ x − 2 ( x + 2 ) ≤ −4 ( x − 1)
 
 
1. Resol  els  següents  sistemes:  
SISTEMES  D’INEQUACIONS  AMB    
DUES  INCÒGNITES  
⎧ 1
⎪2x − 8 < x − 5
⎪ 3
a) ⎨
⎪ 3 x − 6 ≥ 1 (6 x − 4) 2.    Resol  els  següents  sistemes:  
⎪
⎩2 5  
⎧1 − x > y
a) ⎨  
⎧ 3(x − 1) 4(x + 1) ⎩x ≤ 2
⎪⎪ 2 + 3 ≥1  
b) ⎨ ⎧y ≥ x
⎪ 2(x + 1) − 5(x − 1) < 4 b) ⎨  
⎪⎩ 3 2 ⎩2 x − y ≤ 4
 
⎧− x − 2 y ≤ 2
c) ⎨  
⎧5 x − 2(x − 1) ≥ 8 ⎩3x − y > −5
c) ⎨
⎩2 x − 3(x + 2) ≤ 3 − 3(x − 1)  
⎧x + 2 y < 4
d) ⎨  
⎩ x − y > 2
⎧ 2
⎪⎪5 x + 5 > 4 x + 3
 
d) ⎨ ⎧2 x + y > 3
e) ⎨  
⎪ 8 x + 3 < 2 x + 21 ⎩2 x − y < 1
⎪⎩ 3
 
⎧2 x + y < 0
f) ⎨  
⎧1 1 ⎩x − y > 3
⎪ x −8 < − x  
⎪4 6
e) ⎨
⎧− 2 x + y ≤ 5
⎪7 x − 4 ≤ 1 (15 x − 1) ⎪
⎪
⎩ 2 g) ⎨ x > −3  
⎪ y ≤ −1
⎩
⎧ x −1  
⎪⎪ 2 + 1 > 2
f) ⎨ ⎧ x ≥ −2
⎪
⎪2 x − ⎛⎜ x − 1 ⎞⎟ > 2 h) ⎨ y < 3  
⎪⎩ ⎝ 2⎠ ⎪ x − 2 y < −4
⎩
 
⎧x ⎧x < 3
⎪⎪ 2 + 3 ( x − 1) > 4
⎪
i) ⎨y > 0  
g) ⎨ ⎪x ≥ 3 y − 2
⎪ x − 2 ( x − 3) ≤ 4 x ⎩
⎪⎩ 3
 INEQUACIONS 50

3.  Resol  els  següents  sistemes:   4.    Troba  els  vèrtexs  del  recinte  solució  
 
dels  següents  sistemes.  
⎧x ≥ 0
a) ⎪
⎨ y ≥ −2  
⎪x + y ≤ 4 ⎧y ≥ 0
⎩
⎪x ≥ 1
  ⎪
a) ⎨  
⎧y + x > 0 ⎪ x + 3 y ≤ 9
⎪
b) ⎨2 x + 2 y < −1   ⎪⎩ y ≤ 8 − 2 x
⎪x > 0
⎩  
 
⎧ y − 3x > −2 ⎧x ≥ 0
⎪ ⎪0 ≤ y ≤ 7
c) ⎨ y ≤ 0   ⎪
b) ⎨  
⎪ x > −1
⎩ ⎪ x + y ≤ 10
  ⎪⎩ x − y ≤ 5
⎧x + y < 2  
⎪
d) ⎨ y < x + 1   ⎧y ≥ 0
⎪y > 0 ⎪
⎩ c) ⎨ x ≥ y  
  ⎪ x + 2 y ≤ 12
⎩
⎧x + y ≤ 5
⎪  
e) ⎨ − x + y ≤ 1  
⎪x + 2 y ≥ 2 ⎧y ≤ 2
⎩ ⎪
d) ⎨ x ≤ 2  
  ⎪y ≥ 2− x
⎧4 x + 2 y ≤ 40 ⎩
⎪ x + 2 y ≤ 20  
⎪
f) ⎨   ⎧x ≥ 0
⎪x ≥ 0 ⎪y ≤ 0
⎪⎩ y ≥ 0 ⎪
e) ⎨  
  ⎪x + y ≤ 2
⎧2 x + y ≥ 3 ⎪⎩2 x + y ≥ 5
⎪x + 2 y > 3
⎪  
g) ⎨  
⎪ y < 6 ⎧0 ≤ x ≤ 2
⎪⎩ y ≥ 0 ⎪y ≥ 0
⎪
f) ⎨  
  x ≤ y
⎪
⎧ y ≥ −2 + 2 x ⎪⎩ x + y ≤ 4
⎪
h) ⎨4 x − 2 y − 4 ≥ 0  
⎪1 ≤ x ≤ 3
⎩
 
⎧0 ≤ y ≤ x
i) ⎨  
⎩ x + y ≤ 10
 
 
 
 INEQUACIONS 51

5.  Defineix  mitjançant  dues   c) 25x(x + 1) ≥ −4  

inequacions  el  rectangle  següent.    
d) 3x 2 − 5 x + 2 > 2 x 2 + 16  
 
 
e) (x + 3)(
· x − 1) + x ≤ 5x − 4  
 
x2 25
f) + 5 x ≤  
2 2
 
g) − 2 x 2 > −10 x + 12  
 
   
  h) (2 x − 3)2 ≤ −24 x  
6.  Escriu   un   sistema   d’inequacions   que    
doni   com   a   zona   solució         l’   interior   i) (x − 5)(· x + 5) + 20 ≥ 5x − 5  
 
del   paral·lelogram   que   té   vèrtexs:
( x − 4)
2
j) ≤ 0  
A(1,1), B( 5, 5) , C (3, 8) i D( − 1, 4)    
   
PROBLEMES  D’INEQUACIONS    
7.  Determina   el   sistema   d’inequacions    
que   té   per   solució   el   polígon    
9.    Les   18   noies   i   els   24   nois   de   segon  
ombrejat  dibuixat  a  la  figura  següent  
de   batxillerat   d’un   centre   docent  
suposant   que   els   costats   també   són  
organitzen  un  viatge.  Per  finançar-­‐lo,  
solució.  
decideixen  treballar  a  la  tarda  en  una  
 
empresa  enquestadora  que  contracta  
equips  de  dos  tipus:  
Tipus   A:   2   noies   i   4   nois                                              
Tipus            B:          3      noies        i        3      nois  
a) Representa   gràficament   totes   les  
possibles  distribucions  d’equips.  
b) Troba   les   coordenades   dels  
  vèrtexs  del  recinte  solució.  
 
  c)  Es   podrien   contractar   4   equips  
INEQUACIONS  DE  SEGON  GRAU  
de   tipus   A   i   6   de   tipus   B?   I   3  
 
  equips  de  tipus  A  i  cap  de  tipus  B?  
8.  Resol  les  següents  inequacions:  
 
a) x 2 − 5 x ≥ 0  
 
b) − x 2 + 4 ≥ 0  
 
 
 INEQUACIONS 52

10.      En   un   dipòsit   s’emmagatzemen  

bidons   de   petroli   i   de   benzina.   Per   a  75.      El  nombre  de  cotxes  venuts  del  
poder  atendre’n  la  demanda  cal  tenir   model   B   ha   de   ser   més   gran   o   igual  
emmagatzemats   un   mínim   de   10   que   el   nombre   de   cotxes   venuts   del  
bidons   de   petroli   i   20   de   benzina.   model  A.  El  nombre  màxim  de  cotxes  
Sempre   hi   ha   d’haver   igual   o   major   que  pot  vendre  és  400.  
nombre  de  bidons  de  benzina  que  de   a) Planteja  un  sistema  d’inequacions  
petroli,  i  la  capacitat  total  del  dipòsit   en   què   es   reflecteixin   les  
és   de   200   bidons.   Per   motius   restriccions   i   resol-­‐lo   per   trobar  
comercials,  s’ha  de  mantenir  en  estoc   totes   les   possibilitats   de   venda  
com  a  mínim  50  bidons.   dels  dos  models.  
a) Resol-­‐lo   per   trobar   totes   les   b) Dóna   tres   exemples   de   solucions  
possibilitats   que   hi   ha   per   possibles.  
emmagatzemar  els  bidons.   c) Es   podrien   vendre   60   cotxes   del  
b) Troba  els  vèrtexs  del  recinte.   model  A  i  200  del  model  B?  I  100  
  cotxes  de  l’A  i  100  del  B?  
11.     Una   fàbrica   de   complements  
d) Troba   els   vèrtexs   del   recinte   de  
produeix   agulles   senzilles   i   agulles   de  
solucions  del  sistema.  
festa.   En   un   dia   no   es   poden   fabricar  
 
més   de   400   agulles   senzilles   ni   més   13.     Una   fàbrica   produeix   confitura  
de   300   de   festa,   ni   tampoc   no   es   d’albercoc   i   confitura   de   pruna.   El  
poden  produir  més  de  500  agulles  en   doble  de  la  producció  de  confitura  de  
total.   pruna   és   menor   o   igual   que   la  
a) Planteja  un  sistema  d’inequacions   producció   de   confitura   d’albercoc  
en   el   qual   es   reflecteixin   les   més   800   unitats.   Igualment,   el   triple  
restriccions   i   resol-­‐lo   per   trobar   de   la   producció   de   confitura  
totes   les   possibilitats   que   hi   ha   d’albercoc   més   el   doble   de   la  
per   a   la   fabricació   diària   producció   de   confitura   de   pruna   és  
d’agulles.   menor  o  igual  a  2400  unitats.  
b) Dóna   tres   exemples   de   solucions   a) Planteja   el   sistema   d’inequacions  
possibles.   i   resol-­‐lo   per   trobar   totes   les  
c) Troba  els  vèrtexs  del  recinte.   possibilitats   de   producció   dels  
  dos  tipus  de  confitura.  
12.     Un   concessionari   de   cotxes   ven   dos  
b) Troba  els  vèrtexs  del  recinte.  Són  
models,   l’   A   i   el   B.   El   nombre   de  
solució  del  sistema?  
cotxes   venuts   del   model   A   ha   de   ser  
c) Dóna  dos  solucions.  
més  gran  o  igual  a  50  i  menor  o  igual  
 INEQUACIONS 53

d) Podrien   produir-­‐se   800   unitats   16.     Dos   nombres   compleixen   les  

d’albercoc  i  cap  de  pruna?   condicions   següents:   la   suma   del  
  doble   del   primer   més   el   triple   del  
14.     Les  20  noies  i  els  10  nois  d’un  curs  
segon   dóna   un   nombre   positiu   i   la  
de   2n   de   batxillerat   organitzen   un  
seva  suma  és  més  gran  que  1.    
viatge   per   al   qual   necessiten   diners.  
a) Representa   gràficament   totes   les  
Decideixen   demanar   treball   per   les  
possibles  solucions.  
tardes   en   una   companyia  
b) Dóna   tres   exemples   de   solucions  
enquestadora  que  contracta  dos  tipus  
possibles.  
d’equips  de  joves:  
 
Tipus  A:  Parelles:  una  noia  i  un  noi  
17.     Un   adolescent   necessita   prendre  
Tipus   B:   Equips   de   quatre,   formats  
setmanalment   un   mínim   de   32  
per  tres  noies  i  un  noi.  
unitats   de   vitamina   A   i   un   màxim   de  
a) Representa   gràficament   totes   les  
20   unitats   de   vitamina   C.   Per   terme  
possibles  distribucions  d’equips.  
mitjà,   un   tomàquet   conté   5   unitats   de  
b) Dóna   tres   exemples   de   solucions  
vitamina   C   i   2   de   vitamina   A,   i   una  
possibles.  
pastanaga  2  unitats  de  vitamina  C  i  4  
 
de   vitamina   A.   Quants   tomàquets   i  
15.     En   un   papereria   hi   ha   un   màxim   de  
quantes   pastanagues   és   aconsellable  
7000   unitats,   entre   llapis   i   bolígrafs.  
que  prengui  a  la  setmana?  
Els  llapis  van  en  capses  de  10  unitats  
 
i  els  bolígrafs,  en  capses  de  5.  
18.     Volem  construir,  amb  una  corda  de  
a)  Expressa   gràficament   quantes  
16   cm   de   llarga,   un   rectangle   tal   que  
capses  de  cada  tipus  hi  pot  haver  
la   diferència   entre   les   seves   dues  
en  el  magatzem.  
dimensions  sigui  com  a  màxim  2  cm.  
b) Troba   els   vèrtexs   del   recinte  
Troba   tres   possibles   solucions   de  
solució.  
manera   que   s’utilitzi   tota   o   una   part  
c) És   possible   que   al   magatzem   hi  
de  la  corda  i  que  les  dues  dimensions  
hagi  710  capses  de  llapis?  
siguin  nombres  naturals.  
d) Hi   pot   haver   500   capses   de   cada  
 
tipus?   19.     Una  parada  de  venda  de  productes  
e) I   100   capses   de   bolígrafs?   En   pirotècnics   disposa   de   78   coets   del  
aquest   cas,   quin   és   el   nombre   tipus  CRASH  i  135  del  tipus  BOOM.  Per  
màxim   de   capses   de   llapis   que   hi   tal   de   comercialitzar-­‐los,   els  
pot  haver  al  magatzem?   distribueix  en  dos  tipus  de  capses  de  
  quatre  coets  cadascuna.    
 
 INEQUACIONS 54

Les   capses   del   tipus   BLITZ   contenen   Es   necessiten   3   kg   de   farina,   1   de  

un  coet  CRASH  i  tres  de  BOOM,  mentre   sucre   i   1   de   mantega   per   fer   una  
que   les   del   tipus   KRIEG   contenen   dotzena   de   pastissos   de   tipus   A,  
coets  CRASH  i  BOOM    a  parts  iguals.   mentre   que   les   quantitats   per   a   una  
a) Planteja  el  sistema  d’inequacions.   dotzena   de   pastissos   del   tipus   B   són,  
b) Troba   les   coordenades   dels   respectivament,  6  kg,  0,5  kg  i  1kg.  
vèrtexs  del  recinte  solució.   a) Planteja  el  sistema  d’inequacions.  
  b) Troba   les   coordenades   dels  
20.     Un   fabricant   construeix   dos   tipus  
vèrtexs  del  recinte  solució.  
de   vehicles   especials:   Micro   i   Macro.  
 
Un   Micro   es   munta   en   6   h,   mentre   23.     En   un   jardí   municipal   es   volen  
que  un  Macro  necessita  10  h.  Els  dos   plantar   un   mínim   de   1200   geranis,  
tipus  de  vehicles  necessiten,  a  més,  3   3200  clavells  i  3000  margarides.  Una  
h  d’acabats.   empresa   A   ofereix   un   lot   que   conté  
En   una   setmana,   la   nau   de   muntatge   30   geranis,   40   clavells   i   30  
funciona  durant  300  h,  mentre  que  la   margarides.   Una   altra   empresa   B  
d’acabats  ho  fa  durant  120  h.     ofereix   un   lot   de   10   geranis,   40  
a) Planteja  el  sistema  d’inequacions.   clavells   i   50   margarides.   L’  
b) Troba   les   coordenades   dels   Ajuntament   compra   x   lots   a  
vèrtexs  del  recinte  solució.   l’empresa  A  i  y  lots  a  l’empresa  B.  
  a) Determina   les   inequacions   que  
21.     En   un   taller   de   confecció   disposen  
representen   les   restriccions   a   les  
de   80   metres   quadrats   de   roba   de  
quals   estan   sotmesos   els   valors  
cotó   i   de   120   metres   quadrats   de  
de  x  i  de  y  per  tal  que  compleixin  
roba   de   llana.   Fan   dos   tipus   de  
les  condicions  de  plantació.  
vestits,  A  i  B.  Per  fer  un  vestit  de  tipus  
b) Representa   gràficament   la   regió  
A   calen   1   metre   quadrat   de   cotó   i   3  
del   pla   que   satisfà   les  
metres   quadrats   de   llana;   en   canvi,  
inequacions.    
per   a   un   vestit   del   tipus   B   calen   2  
 
metres   quadrats   de   cada   tipus   de  
24.     Un  taller  pot  produir  per  dia  com  a  
roba.     Planteja   el   sistema  
màxim  12  articles  del  tipus  A  i  20  del  
d’inequacions  i  troba  les  coordenades  
tipus  B.  Cada  dia  el  Servei  Tècnic  pot  
dels  vèrtexs  del  recinte  solució.  
controlar   un   mínim   de   20   articles   i  
 
un   màxim   de   25,   independentment  
22.     Un  pastisser  té  150  kg  de  farina,  22  
del  tipus.  
kg   de   sucre   i   26   kg   de   mantega   per  
fer  dos  tipus  de  pastissos.      
 INEQUACIONS 55

a) Siguin   x   i   y   el   nombre   d’articles   a) Expresseu,  mitjançant  un  sistema  

produïts   per   dia   del   tipus   A   i   B,   d’inequacions,   les   restriccions   a  
respectivament.   Expresseu   les   les   quals   està   sotmesa   la  
condicions   anteriors   mitjançant   producció   d’aquests   dos   models  
un  sistema  d’inequacions.   de  bosses.  
b) Representa  la  regió  del  pla   b) Representeu   la   regió   solució  
determinada  per  aquest  sistema   d’aquest   sistema   i   trobeu-­‐ne   els  
  vèrtexs.  
25.     En   una   empresa   s’han   de   fabricar    
dos   tipus   de   peces   que   anomenarem   27.   Una  biblioteca  té  un  pressupost  de  
A  i  B.  Per  a  fabricar  una  peça  del  tipus   600   €   per   adquirir   exemplars   de  
A  es  necessiten  2  quilos  d’un  metall  i   dues  noves  novel·les  que  s’han  editat.  
per  fer-­‐ne  una  de  tipus  B,  4  quilos  del   Cada   exemplar   de   la   primera   costa    
mateix   metall.   L’empresa   disposa   25   €   i   cada   exemplar   de   la   segona      
com  a  màxim  de  100  quilos  de  metall   30   €.   Planteja   el   sistema  
i   no   pot   fabricar   més   de   40   peces   de   d’inequacions   que   ens   permet   saber  
tipus  A  ni  més  de  20  de  tipus  B.     quants   exemplars   de   cada   una   es  
a) Determineu   gràficament   els   poden   adquirir?   Indica   varies  
punts   del   pla   que   verifiquen   possibles  solucions.  
aquest  sistema.    
b) D’  entre  les  solucions  obtingudes,   28.   Amb  una  cinta  de  8  m  volem  fer  la  
quins   són   els   possibles   valors   de   forma  d’un  triangle  isòsceles  .  Quines  
peces   de   cada   tipus   si   es   volen   mides  pot  tenir  aquest  triangle?  
exhaurir  els  100  quilos  de  metall?    
  29.   Volem   construir   un   quadre  
26.     En  un  taller  fabriquen  dos  tipus  de   metàl·lic   de   forma   quadrada.  
bosses.   Per   fer   una   bossa   del   primer   L’interior   del   quadrat   és   d’acer   i   val  
model  es  necessiten  0,9  m2  de  cuir  i  8   150   €   el   metre   quadrat   i   el   marc   de  
hores   de   feina.   Per   al   segon   model   coure   costa   30   €   el   metre.   Quina  
necessiten   1,2   m2   de   cuir   i   4   hores   de   longitud  com  a  màxim  tindrà  el  costat  
feina.   Per   a   fer   aquests   dos   tipus   de   del  quadrat  si  no  disposem  de  més  de  
bosses   el   taller   disposa   de   60   m2   de   620  €?  
cuir  i  pot  dedicar-­‐hi  un  màxim  de  400    
 
hores  de  feina.  
 
 
 
 INEQUACIONS 57

         AVALUACIÓ  FINAL  

1. Resol: calen   8   kg   de   fusta.   Sabem   que   ,   per  

 
falta   d’altres   materials,   no   es   poden  
⎧ 2 ( x + 1) 5 ( x − 1)
⎪ − ≥ −3 fabricar   més   de   120   llibreries   d’1  
⎪ 3 2
a) ⎨  
4 x − 1 1 1 prestatge,   ni   tampoc   més   de   70  
⎪ > x+ x−
⎪
⎩ 2 6 2 llibreries   de   3   prestatges.   Planteja   el  
  sistema   que   ens   pot   permetre  
 
conèixer   el   nombre   de   llibreries   de  
( x −1) − ( x + 1)( x + 2) ≤ 5  
2
b)
  cada  tipus  que  es  poden  fabricar.      
   
⎧ x ≥ −1 4. Un   taller   de   confecció   fa   jaquetes   i  
⎪
c) ⎨0 ≤ y  
pantalons   per   a   criatures.   Per   a   fer  
⎪ x − 2 y > −2
⎩
una   jaqueta   es   necessiten   1   m   de  
 
  roba   i   2   botons,   i   per   a   fer   uns  
2. Troba   els   vèrtexs   del   recinte   solució  
pantalons  calen  2  m  de  roba,  1  botó  i  
dels   següents   sistemes  
1  cremallera.  El  taller  disposa  de  500  
d’inequacions:  
m   de   roba,   400   botons   i   225  
 
cremalleres.  
⎧2 x − y ≤ 4 Expressa,   mitjançant   un   sistema  
⎪x + 2 y < 5
⎪ d’inequacions,   les   restriccions   a   les  
a) ⎨  
⎪ x ≥ − 1
quals   està   sotmesa   la   producció  
⎪⎩ y < 2
d’aquestes   peces   de   roba   i   troba   les  
  possibles  solucions.  
⎧4 x + 2 y ≤ 40  
⎪ x + 2 y ≤ 20
⎪ 5. Una   sala   d’espectacles   té   una  
b) ⎨  
⎪y ≥ 0 capacitat   màxima   de   1500   persones,  
⎪⎩ x ≥ 5
entre   adults   i   nens.   El   nombre   de  
  nens   que   assisteixen   a   l’espectacle   no  
 
3. Una  fàbrica  de  mobles  disposa  de  600   pot   se   superior   a   600.   El   nombre  

kg  de  fusta  per  fabricar  llibreries  d’  1   d’adults   no   pot   superar   el   doble   de  

prestatge   i   de   3   prestatges.   Sabem   nens.   Planteja   i   resol   el   sistema   que  

que   calen   4   kg   de   fusta   per   fabricar   ens   permet   saber   quants   adults   i  

una   llibreria   d’   1   prestatge   i   per   nens  poden  assistir  a  l’espectacle.      

fabricar   una   llibreria   de   3   prestatges    

 INEQUACIONS 58

6. Els   alumnes   de   vídeo   i   els  

d’informàtica   disposen   d’un   ajut  
econòmic  de      54,10  €  pera  la  compra  
de   material   auxiliar.   Els   primers  
necessiten   cintes   i   els   segons,   caixes  
de   disquets.   El   preu   d’una   cinta   de  
vídeo,  és  de  4,51  €  i  el  d’una  caixa  de  
disquets,   de   5,41   €.   Es   tracta  
d’esbrinar   quantes   cintes   i   quantes  
caixes  poden  adquirir  amb  els  diners  
que  tenen  a  la  seva  disposició.  
a) Representa   gràficament   totes   les  
solucions   possibles   i   tria’n   tres,  
procurant   que   siguin   el   màxim  
d’equitatives.  
b) Es   podran   comprar   5   cintes   i   5  
caixes?   Calcula   l’   import   de   la  
compra.  
 
7.   Una   constructora   disposa   de      
90000   m2   per   construir   vivendes   en  
parcel·les   de   300   m2   i   de   500   m2    
Tenint   en   compte   que   el   nombre  
màxim  de  parcel·les  de  500  m2  és  de  
120   i   que   el   nombre   màxim   de  
parcel·les   de   300   m2   és   de   150.    
Planteja   i   resol   el   sistema   que   ens  
permet   saber   quantes   parcel·les   de    
cada  tipus  es  poden  construir.  
 
                                                                                                                                       
 PROGRESSIONS 61

     UNITAT  5     PROGRESSIONS            

 
     Successió  ,  és  una  llista  infinita  de  nombres  ordenats  seguint  algun  criteri.  

  a1 , a2 , a3 , a4 ,......an ,                                                               an :  terme  general

 
 
 
     Progressió  aritmètica,  és  un  conjunt  de  nombres  ordenats  de  tal  manera  que  cada      
     terme  s’obté  sumant  a  l’anterior  una  quantitat  constant  anomenada  diferència:  d    
 
n ·( a1 + an )
      an = a1 + ( n − 1)·d                                                           Sn =    
2
 
 
 
     Progressió  geomètrica,  és  un  conjunt  de  nombres  ordenats  de  tal  manera  que  cada        
     terme  s’obté  multiplicant  l’  anterior  per  una  quantitat  constant,  que  es  coneix  amb  el    
     nom  de  raó  de  la  progressió  :  r  
 
n −1
                an = a1 ·r  

 
r ·an − a1 a1
                Sn =                   S∞ =  
r −1 1− r

                     Exemple    1        

Calcula   la   suma   dels   dotze   primers   termes   d’una   progressió   aritmètica   en   la   que   a3=24   i  
a10=66  

▸ Aplicarem   la   fórmula   del   terme   general   per   poder   calcular   el   terme   a1   i   la   d   que   ens        

permetrà   trobar   el   terme   a12   que   necessitem   per   calcular   la   suma   dels   dotze   primers  
termes.  

an = a1 + ( n − 1)·d
   
⎧24 = a1 + 2d
  a3 = a1 + 2 d → 24 = a1 + 2 d ⇒⎨ ⇒ a1 = 12; d = 6
                   
⎩66 = a1 + 9d
 PROGRESSIONS 62

a10 = a1 + 9d → 66 = a1 + 9d
   
▸ Càlcul  de  a12  :     an = a1 + ( n − 1)·d
 
a12 = 12 + 11·6 = 78
     
▸ Càlcul  de  S12  :  

n ·( a1 + an ) 12 ·(12 + 78)
Sn = → S12 = = 540
2 2
 

                     Exemple    2          

Un  ordinador  que  va  costar  1800  €  es  deprecia  anualment  un  25  %.Quin  serà  el  seu  valor  
residual  dintre  de  4  anys?  
 
El   valor   de   cada   any   s’obté   multiplicand   el   de   l’any   anterior   per   0,75.   Per   tant   es   tracta  
d’una  progressió  geomètrica  amb  a1=  1800    i    r=  0,75.  
El  valor  residual  als  4  anys  serà:    

an = a1 ·r n −1 → a5 = 1800·0, 754 = 569,53 €

 PROGRESSIONS 63

PROGRESSIÓ  ARITMÈTICA      
 
1.  De   les   successions   següents   indica   8. La   suma   dels   nou   primers   termes  

quines  són  progressions  aritmètiques   d’una   progressió   aritmètica   és   450   i  

i,   en   el   seu   cas,   troba’n   el   terme   la   diferència   dels   extrems   és   40.  

Troba  aquests  termes.  
general  i  el  valor  del  terme   a8 .  
 
a) -­‐8,  -­‐6,  -­‐4,  -­‐2,  0,  2,  4,...                                   9.  En  una  progressió  aritmètica  se  sap  
b) 3  ,6,  12,  24,...                                                      
que   b5 = 6 i   b10 = 21.    Calcula   b1  i  
c) 1/2,    5/6,    7/6,  3/2,  11/6,...            
d .  
d) 4,  0,  -­‐4,  0,  -­‐4,  -­‐6,...  
 
 
2.  Tenint   en   compte   que   a1 =   1/3   i           10.     Forma   una   progressió   aritmètica  
de   set   termes   en   la   qual   -­‐2   i   28   siguin  
d = 2 ,  escriu  els  sis  primers  termes  
els  extrems.  
de  la  progressió  aritmètica.  
 
  11.   Un   estudiant   es   compromet   a  
3.  Sabent   que   el   primer   terme   d’una  
estalviar   40   €   aquest   mes,   45   €   el  
progressió   aritmètica   és   5,   que   la  
mes   següent   i   així   successivament,        
diferència   és   8   i   el   terme   n-­‐èsim   és  
5  €  cada  mes.  Quants  diners  tindrà  al  
93,  troba’n  el  nombre  de  termes.  
cap  de  20  mesos?  
 
4.  Calcula   el   terme   que   ocupa   el   lloc    
12.   Per   preparar   una   carrera,   un  
100   d’una   progressió   aritmètica,   el  
esportista   comença   corrent     3   km   i  
primer   terme   de   la   qual   és   10   i   la  
augmenta   1,5   km   el   seu   recorregut  
diferència  és  4.  
cada   dia.   Quants   dies   haurà  
 
5.  Troba   el   primer   terme   d’una   d’entrenar   per   arribar   a   fer   un  

progressió   aritmètica   i   la   diferència   recorregut   de   21   km?   Quants  

quilòmetres   haurà   recorregut   en  
sabent  que   a3 = 20  i     a15 = 140 .  
total?  
 
6.  La   suma   dels   vint   termes   d’una    
13.   Calcula  la  longitud  dels  costats  d’un  
progressió   aritmètica   és   1500,   i  
triangle   rectangle,   sabent   que   estan  
l’últim  terme  és  113.  Calcula   a1  i   d .  
en   progressió   aritmètica   de  
  diferència  7  i  que  el  seu  perímetre  és  
7.  Si   el   primer   terme   d’una   progressió  
36   m.   Calcula   també     l’àrea   del  
aritmètica   és   5,   l’últim   110   i   la  
triangle.    
diferència   7,   quants   termes   la  
 
componen?    
 PROGRESSIONS 64

   
14.   Un  oficial  al  comandament  de  5050   21.     Interpola   set   termes   geomètrics  
policies,   els   ordena   posar-­‐se   en   una   entre  32  i    1/8.  
disposició   triangular   per   a   una    
22.   Troba   la   suma   dels   vuit   primers  
exhibició,   de   manera   que   la   primera  
termes   d’una   progressió   geomètrica  
fila  tingui  un  policia,  la  segona  dos,  la  
la  raó  de  la  qual  és   r = 2  i  el  primer  
tercera   tres   i   així   successivament.  
Quantes  files  es  formaran?       terme  de  la  qual  és   a1 = 3.  
   
  23.     Les  edats  de  tres  germans  estan  en  
PROGESSIÓ  GEOMÈTRICA  
  progressió   geomètrica   i   sumen   21.  
15.     Comprova  que  la  successió                           Sabent   que   l’edat   del   més   petit   és   3,  
 2,  6,  18,  54,  162,…..  és  una  progressió   calcula  l’edat  dels  altres  dos.    
geomètrica  i    troba’n  el  terme  general    
i  el  valor  del  terme  a10.   24.     En   una   progressió   geomètrica   de  

                  primer   terme   5   i   de   raó   2,   un   cert  

16.     Troba   la   suma   dels   vuit   primers   terme   és   5120.   Quin   lloc   ocupa  
termes   d’una   progressió   geomètrica   aquest  terme  en  la  progressió?    
la  raó  de  la  qual  és   r = 2  i  el  primer    
25.   Al   2001   una   ciutat   tenia   260.000  
terme  de  la  qual  és   a1 = 3.  
habitants.   S’ha   comprovat   que   als  
 
17.     D’una   progressió   geomètrica   se’n   darrers   anys   la   seva   població   s’ha  
anat   multiplicand   cada   any   per   0,9.   Si  
coneixen   a4 = 128  i   r = 4 .    Calcula  
seguís   a   aquest   ritme,   quants  
la  suma  dels  vuit  primers  termes.    
habitants  tindrà  l’any  2015?    
 
18.     D’una   progressió   geomètrica   se’n    
26.   En   Joan   proposà   al   seu   germà.   “   Jo  
coneix   la   suma   dels   deu   primers  
et  donaré  1  €  l’  1  d’abril,  2  el  dia  2,  3  
termes,   S10 = 29524 ,  i  la  raó   r = 3 el   dia   3   i   així   successivament   tot   el  
.  Troba’n  el  primer  terme.   mes;  en  canvi  tu  em  donaràs  només  1  
  cèntim   el   dia   1,   2   cèntims   el   dia   2,   4  
19.     D’una   progressió   geomètrica   se’n  
cèntims   el   dia   3   i   així  
coneixen   r = 2   i   a8 = 768 .   Troba   successivament”.   Qui   sortirà  
la  suma  dels    deu  primers  termes.   guanyant?    
   
20.     Interpola   quatre   termes      
geomètrics  entre  3    i    -­‐96.  
 PROGRESSIONS 65

AVALUACIÓ  FINAL  

1. En   una   progressió   aritmètica   de   8. Calcula  el  primer  terme  i  la  diferència  

diferència   6   el   primer   terme   és   4   i   d’una  progressió  aritmètica  en  la  que  
l’últim   52.   Determina   el   nombre   de   coneixem   a3 = 24  i   a2 + a11 = 41.  
termes  de  la  progressió  i  la  suma  dels  
 
deu  primers  termes.        
9. Calcula   el   cada   cas,   el   primer   terme,  
 
el   terme   general   i   a50   de   la   següent  
2. Escriu   el   terme   general   d’una  
progressió   aritmètica   :   a4 = 9   i  
progressió   aritmètica   en   la   que    
a6 = 12 .  
a1 = 7  i   a12 = 40 .                                                                                              
 
 
10.       En   una   progressió   geomètrica,   el  
3. El   valor   del   tercer   terme   d’una  
terme   dotzè   és   6561   i   el   terme   vuitè  
progressió   geomètrica   és   32   i   la  
és   81.   Calcula   el   primer   terme   i   la   raó  
diferència   entre   el   4rt   i   2n   terme   és  
de  la  progressió.  
120.   Calcula   la   raó   i   el   primer   terme  
 
d’aquesta  progressió  creixent.          
11.     El   contracte   de   lloguer   d’un  
 
apartament   és   de   8400   €   anuals.   El  
4. Calcula   la   suma   dels   dotze   primers  
lloguer   augmenta   cada   any   en   420   €  
termes  d’una  progressió  aritmètica  si  
sobre   el   cost   de   l’any   anterior.   Quin  
el  terme   a3 = −6  i  el  terme   a8 = −21 . serà   el   cost   del   lloguer   dintre   de   10  
      anys?   Quant   s’haurà   pagat   en   els   10  
5. Interpola   tres   termes   geomètrics   anys?  
entre  1  i  81.          
12.     Es   comunica   una   notícia   a   una  
     
  persona   que,   en   5   minuts,   se   la  
6. Calcula   la   suma   dels   15   primers  
comunica   a   altres   dues   persones.  
termes   d’una   progressió   geomètrica  
Cada   una   d’aquestes   triga   5   minuts  
el  primer  terme  de  la  qual  és   a1 = 3   en   donar   la   notícia   a   altres   dues  
i  la  raó  és   r = 2 .   persones,   i   així   sucessivament.  
  Quantes   persones   coneixeran   la  
7. En   una   progressió   geomètrica,   el   notícia  al  cab  d’una  hora  i  mitja?  

terme   a17 = 405   i   a14 = 15 .    

 
Calcula  a1  i  r.    
 
 MATEMÀTICA FINANCERA 67

UNITAT  6 MATEMÀTICA  FINANCERA              

Quan   en   el   mercat   financer   les   persones   o   entitats   presten   el   seu   diner,   reben   una  
quantitat  addicional,    que  s’anomena  interès.    

Interès  simple  :  Un  capital  està  invertit  a  interès  simple  quan  l’  interès  rebut  en  cada  
període  d’inversió  no  s’acumula  al  capital  inicial.  
         
C t = C 0 ( 1 + i·t )                                                         I = C0 ·i ·t        
           
 
Interès  compost  :  Els  interessos  generats  cada  any  s’acumulen  al  capital  per  produir  nous  
interessos  a  l’any  següent.  
 
C t = C 0 (1 + i ) t                                                                                   I = C 0 (1 + i ) t − C 0  
 
   
TAE:  Taxa  anual  equivalent,  és  l’  interès  anual  real  en  aquells  casos  en  què  l’  interès  no  té  
una  liquidació  anual.    La  TAE  permet  comparar  diferents  productes  financers.  
 
f
⎛ i ⎞
  TAE= ⎜ 1 + ⎟ − 1  
⎝ f ⎠
       
Anualitat  de  capitalització  són  quantitats  de  diners  iguals  que  s’ingressen  periòdicament  
amb  la  finalitat  d’estalviar  i  obtenir  un  capital  final.  
 

A (1 + i )· ⎡(1 + i ) − 1⎤
t

  Ct = ⎣ ⎦    
i
       
Anualitats   d’amortització   són   quantitats   que   s’abonen   periòdicament   a   una   entitat  
financera  per  retornar  el  capital  prestat  i  els  interessos.    
 

D·i·(1 + i) t
  A=  
(1 + i ) t − 1
 MATEMÀTICA FINANCERA 68

                     Exemple    1        
 
Quant  temps  tarda  un  capital  de  2000  €  en  doblar-­‐se  quan  s’inverteix  a  interès  simple  al      
8  %  anual?  
 

C0 = 2000 € Ct = C0 (1 + i·t )
Ct = 4000€ 4000 = 2000(1 + 0, 08 t )
i = 0, 08 t =12,5 anys
 
 
                     Exemple    2        
 
Calcula   el   capital   inicial   que   s’ha   d’invertir   a   interès   compost   al   6   %   anual   per   obtenir  
6000  €  després  de  42  mesos.  

Ct =10000€ Ct = C0 (1 + i )t
t = 42mesos = 3,5 anys 10000 = C0 (1 + 0, 06 )3,5
i = 0, 06 C0 = 8155,1€
 
 
 
                     Exemple    3        

Anna  té  30  anys  i  ha  decidit  invertir  100  €  al  mes.  Si  la  inversió  es  realitza  al  3  %  anual.  
Quin  capital  haurà  acumulat  quan  tingui  65  anys?  
 

A (1 + i )· ⎡(1 + i ) − 1⎤
t

A =100€ / mes Ct = ⎣ ⎦
i
⎛ 0, 03 ⎞ ⎡⎛ 0, 03 ⎞ ⎤
420

100 ⎜1 + ⎟ · ⎢⎜ 1 + ⎟ − 1⎥
⎝ 12 ⎠ ⎢⎣⎝ 12 ⎠ ⎥⎦
t = 35 anys → 420 mesos Ct =  
0, 03
12
0, 03
i = 0, 03 → C0 = 74341, 4 €
12
 MATEMÀTICA FINANCERA 69

                     Exemple    4        
 
Una  empresa  demana  un  préstec  de  15.000  €  a  un  interès  del  9  %,  que  ha  de  tornar  en  5  
anys.      
a) A  quan  ascendeix  cada  anualitat?  
b) Fes  el  quadre  d’amortització.  
c) Quant  haurà  de  pagar  si  vol  liquidar  el  crèdit  després  de  la  tercera  anualitat?  

a)
D·i·(1 + i)t
D =15.000€ A=
(1 + i)t − 1
15000·0, 09·(1 + 0, 09)5
t = 5 anys A=
(1 + 0, 09)5 − 1
i = 0, 09 A = 3856, 4 €

b)

temps   anualitat   quota   quota   quantitat   deute  

  interès   anualitat   amortitzada   pendent  
           
0       15000  
           
1   3856,4   1350   2506,4   2506,4   12493,6  
           
2   3856,4   1124,4   2731,9   5238,4   9761,6  
           
3   3856,4   878,6   2977,8   8216,2   6783,8  
           
4   3856,4   610,5   3245,9   11462,1   3537,9  
           
5   3856,4   318,4   3537,7   15000   0  
 

c) Haurà  de  pagar  6783,8  €  

 
 MATEMÀTICA FINANCERA 70

INTERÈS  SIMPLE   INTERÈS  COMPOST  

 
1. En   quina   quantitat   es   transformaran   7.  A   interès   compost,   quin   capital   hem  
2750   €   invertits   a   un   interès   simple   d’invertir  al  3  %  anual  perquè  en  dos  
del  4,2  %  anual  durant  8  anys?   anys   i   7   mesos   es   converteixi   en  
  6752,4  €?  
2.  A   interès   simple,   quins   interessos  
 
produiran   500   €   que   s’inverteixen   al   8.  A   quina   taxa   d’interès   anual   hem  
0,75  %  trimestral  durant  4  anys.   d’invertir   2780   €   perquè   en   6   anys  
  generin  uns  interessos  de  637,33  €,  si  
3.  Quina   quantitat   de   diners   haurem  
en   finalitzar   cada   any   els   interessos  
d’ingressar  en  una  entitat  bancària  al  
produïts  s’acumulen  al  capital  que  hi  
4   %   anual   durant   5   anys   per   obtenir  
havia  en  iniciar-­‐lo?  
un   capital   final   de   5100   €?   Els  
 
interessos  es  retiren  al  final  de  l’any.   9.  S’ingressen   1800   €   al   4   %   d’interès  
  compost   anual   durant   8   anys.   Quina  
4.  A   quina   taxa   d’interès   anual   hem  
quantitat   s’hauria   hagut   d’invertir   a  
d’invertir   1800   €   perquè   en   set  
interès   simple   per   tal   d’obtenir   els  
mesos   es   transformin   en   1836,75   €?  
mateixos   interessos   en   el   mateix  
L’operació   es   realitza   a   interès  
temps?  
simple.  
 
  10.     Calcula   els   interessos   que  
5.  El  Banc  de  Gandesa  ens  assegura  uns  
produeixen   750   €   que   s’inverteixen  
interessos   de   780   €   si   obrim   una  
al  3,6  %  anual  durant  6  anys  i  que  es  
llibreta   a   termini   amb   24000   €,   des  
capitalitzen  semestralment.  
del   15   de   juny   fins   a   final   d’any.  
 
Quina   és   la   taxa   d’interès   anual   11.     Quin   és   el   capital   que   s’ha  
pactada   si   l’operació   es   realitza   a   d’invertir   durant   5   anys   al   3,8   %  
interès  simple?   anual,   convertible   trimestralment,  
  perquè   produeixi   un   total   de      
6.  A   interès   simple,   quants   diners   s’han  
4621,23  €?  
d’invertir   al   4   %   anual   perquè   en   45  
 
dies   produeixin   uns   interessos   de      
TAXA  ANUAL  EQUIVALENT  
3,5  €?  
 
 
12.     Volem   demanar   un   crèdit   al   banc   i  
 
  ens  ofereix  diferents  opcions:  
 
 
 MATEMÀTICA FINANCERA 71

a) el   4   %   d’interès   compost   16.     Una  persona  és  molt  aficionada  a  la  

semestral.   loteria   i   es   gasta   250   €   cada   any   per  
b) el   3,85   %   d’interès   compost   aquest   concepte.   Després   de   15   anys  
trimestral.   d’intentar-­‐ho,  obté  un  premi  de  4500  
c) el   3,85   %   d’interès   compost   €:   Té   motius   per   estar   contenta   si   el  
mensual.   banc   que   té   més   a   prop   de   casa   seva  
Quina   de   les   tres   opcions   és   millor   ofereix   un   interès   del   4   %   a   les  
per  nosaltres?   llibretes  d’estalvi?  
     
CAPITALITZACIÓ   17.     Un   treballador   complirà   40   anys  
  d’aquí   a   tres   setmanes   i   es   pensa  
13.       Una   parella   té   intenció   de   casar-­‐se  
jubilar   anticipadament,   quan   es  
d’aquí  a  10  anys.  Decideixen  realitzar  
compleixi   60.   Un   amic   seu   li   ha   parlat  
un   pla   d’estalvi   per   disposar   en   el  
d’un   pla   de   jubilació   en   què  
moment  del  casament  d’un  capital  de  
garanteixen   una   rendibilitat   del   6,5  
100000  €  invertir-­‐ho  en  la  compra  de  
%.   Esbrina   quant   haurà   de   pagar  
l’habitatge.   Quina   quantitat   hauran  
cada   any   el   dia   del   seu   aniversari  
d’ingressar  al  principi  de  cada  any  en  
perquè   quan   es   jubili   hagi   acumulat  
un  banc  que  els  garanteixi  un  4,25  %  
en   capital   de   275000   €.   Quants   euros  
d’interès  anual?  
haurà   pagat   en   total   durant   aquest  
 
14.     L’   Elvira   contracta   un   pla   de   període   de   temps?   Quins   interessos   li  

pensions.   El   dia   1   de   gener   de   cada   hauran  produït?  

any   ingressa   en   una   caixa   d’estalvis    

 
3600   €   al   4   %   d’interès   anual.   Quin   AMORTITZACIÓ  
capital  haurà  acumulat  quan  es  jubili    
18.     Una   parella   decideix   comprar   un  
si  ara  té  30  anys?  
habitatge.   Tenen   estalviats   85000   €,  
 
15.     D’aquí   a   4   anys,   l’   Eulàlia   té   la   però  el  pis  els  en  costa  160000  €.  
intenció  de  comprar  un  cotxe  el  preu   Decideixen   demanar   un   préstec   per  
del   qual   no   superi   els   27500   €.   Quina   valor  de  la  quantitat  que  els  falta  fins  
quantitat   haurà   d’ingressar   com   a   a   arribar   al   preu   del   pis   i   el   director  
màxim   al   principi   de   cada   trimestre   de   l’oficina   bancària   els   el   concedeix  
en   una   llibreta   d’estalvi   que   ofereix   amb  unes  condicions  que  els  semblen  
un  3,8  %  anual?   acceptables:   2,6  %  anual  i  a  retornar  
  en  12  anys  amb  pagaments  mensuals  
que  han  de  pagar  a  final  de  cada  mes.  
 MATEMÀTICA FINANCERA 72

19.     En   una   empresa   han   decidit   21.     Una   persona   demana   un   préstec   de  
comprar   un   ordinador   i   una   25000   €   a   un   banc   per   comprar   un  
impressora   el   preu   dels   quals   al   apartament.   El   banc   li   concedeix   el  
comptat   és   de   2535,2   €   més   IVA.   El   préstec   al   2,3   %   d’interès   a   un  
representant   de   l’empresa   ha   arribat   termini   de   5   anys.   Quina   quantitat  
a  l’acord  següent  amb  el  venedor:  en   haurà   de   pagar   si   vol   liquidar   el  
el   moment   de   realitzar   la   compra,   crèdit  el  tercer  any?  
l’empresa  abonarà  500  €  i  la  resta  es    
22.       El   dia   15   d’abril   del   2008   em   van  
pagarà   en   quatre   pagaments   iguals  
deixar   6000   €   a   un   interès   del   8   %.  
durant   cadascun   dels   quatre   anys  
Haig  de  tornar  aquest  préstec  en  cinc  
següents.   A   més,   tot   el   que   no   es  
anualitats   del   mateix   import,   la  
pagui   al   comptat   tindrà   un   recàrrec  
primera  de  les  quals  l’haig  de  pagar  el  
del  4,5  %  anual.  Si  l’IVA  aplicat  és  del  
15   d’abril   de   2009   i   l’última   el   15  
16  %  determina:  
d’abril  del  2013.  
a) L’   import   de   la   compra   si  
a) Calcula  l  ’import  de  les  anualitats.  
s’hagués  fet  efectiva  al  comptat.  
b) Per   a   cada   un   dels   anys   2009,  
b) El   preu   que   es   pagarà   realment  
2010   i   2011,   calcula   la   part   de  
quan  s’hagi  saldat  el  deute.  
l’anualitat   que   es   fa   servir   per  
 
pagar   els   interessos   de   l’any   i   la  
20.     La   publicitat   d’una   immobiliària  
part   que   es   destina   a   amortitzar  
anuncia   que   el   pisos   que   acaba   de  
el  capital.  
construir   costen   350000   €.   Una   de  
c) Calcula   el   capital   total   amortitzat  
les   diferents   maneres   de   pagament  
després   de   pagar   l’anualitat   i   el  
que   ofereix   és   la   següent:   70000   €   en  
capital   pendent   en   aquell  
el   moment   d’entregar   les   claus,   i   la  
moment.  
resta,   a   pagar   en   un   termini   de   20  
 
anys  amb  interès  del  2,5  %.  Suposant  
23.       Realitza   el   quadre   d’amortització  
que   els   pagaments   es   realitzen   a   final  
corresponent  a  un  préstec  de    
de  cada  mes,  calcula:  
15000   €   al   9   %     anual   a   tornar   en   5  
a) Quina   quantitat   caldria   abonar  
anys.  
mensualment?  
 
b) Quant   s’haurà   pagat   per   aquest  
 
pis   un   cop   fes   efectiva   l’   última  
 
mensualitat?  
 
 
 
 MATEMÀTICA FINANCERA 73

24.       Calcula   quin   benefici   obtindrem   a   trimestralment   i   s’acumulen   al  

cap   de   6   mesos   i   22   dies   per   un     capital  per  produir  nous  interessos?  
capital   de   900   €,   si   el   tipus   d’interès    
simple  és  del  3,5  %  anual.   31.      Un   capital   d’   10000   d’euros   a  
interès   compost   durant     8   anys,   s’ha  
25.       Quin   capital   s’ha   de   dipositar   avui  
convertit   en   12500   €.   Quin   és   l’  
al  4,2  %  d’interès  compost  per  a  tenir  
interès  que  ha  donat  el  banc?    
d’aquí  a    5  anys  10000  €?  
32.       Si   una   persona   col·loca  
  1.000   €   en  
26.       Troba  el  capital  inicial,  suposant  la  
un   pla   d’estalvi   al   principi   de   cada  
liquidació   mensual,   que   col·locat   al  
any   a   un   interès   del   3,5   %,   quin  
2,25   %   durant   tres   anys   s’ha  
capital  tindrà  després  de  20  anys?  
convertit  en  23072,46  €.  
33.       En   Joan   ha   comprat  
  un   pis   per  
27.       El   pressupost   d’un   viatge   és   de  
150.000   €,   dels   quals   40.000   han  
1000   €.   Si   durant   un   any   i   mig       s’han  
estat   pagats   al   comptat   i   la   resta   en  
estalviat  60  €  cada  mes  al  2  %  anual,  
15   anys,   mitjançant   un   préstec  
es  podrà  fer  el  viatge?  
hipotecari   amb   un   interès   de   l’   2,1  %.  
 
Si  els  paga  ments  els  fa  un  sol  cop,  al  
28.       Demanen   un   crèdit   hipotecari   de  
final   de   cada   any,   quina   quantitat   ha  
100000  €  al  6,5  %  d’interès  compost  
de  pagar  anualment?  
anual.  Si  el  crèdit  és  a  10  anys,  quina  
quota  pagarem  cada  mes?    
34.     Per  a  una  persona  que  sol·licita  un  
 
préstec,  que  li  resulta  més  avantatjós,  
29.       Troba  el  capital  fix  que  s’obté  en  un  
que   li   apliquin   un   interès   de   6   %  
fons  d’inversió  en  què  s’han  dipositat  
anual  o  un  interès  del  3  %  semestral?  
18000   €   al   6,7%   d’interès   amb  
 
períodes   de   capitalització   mensual  
35.     Quin   capital   caldrà   perquè,  
durant  5   anys,   sabent   que,  en  acabar  
dipositat   en   un   banc   a   interès  
aquest   període   Hisenda   es   quedarà  
compost  durant  5  anys  al  2,9  %  anual  
amb   un   18   %   net   dels   interessos  
i   amb   períodes   de   capitalització  
aconseguits.  
semestrals,   produeixi   uns   interessos  
 
30.       En   quant   es   convertiran   1000   €   a   de  1.808.418  €?  
un  interès  del  3,1  %  anual  durant  un    
any,  si  el  banc  paga  els  interessos     36.     Calcula   l’   interès   al   que   s’ha   de  
  col·locar   un   capital   de   400.000   €   a  
 
interès   compost,   perquè   després   de   6  
 MATEMÀTICA FINANCERA 74

anys   es   converteixi   en   un   capital   de   42.     Una   persona   té   un   cert   capital   en  

634.750  €.   un   compte   bancari   en   el   qual   cada  
  quatre   mesos   li   abonen   uns  
37.     Una   persona   ha   d’amortitzar   un   interessos   d’un   2   %   d’aquest   capital.  
préstec  de  50.000  €  al  2,3  %  anual  en   Quina   és   la   TAE   d’aquest   comte  
el  termini  de  15  anys.  Quina  quantitat   bancari?  
ha   de   pagar   cada   any   per   amortitzar    
el  deute?   43.    Calcula   el   capital   que,   invertit   al  
  2,25   %   d’interès   compost   semestral  
38.     En   una   llibreta   d’estalvis   diposites  
durant  15  anys,  es  va  transformar  en  
600  €  i  el  banc  et  dóna  un  3  %  anual.  
12.000  €.  
Quin   serà   el   capital   que   tindràs  
 
després   de   4   anys,   tenint   en   compte   44.       Per   a   la   compra   d’un   cotxe   ens  
que,   dels   interessos   produïts,   presten   10000   €   al   6   %   anual   que  
Hisenda  es  queda  un  18  %?   hem  de  tornar  en  3  anys  en  terminis  
mensuals.  De  quant  serà  
  cada  un?  
39.     Un   treballador   comença   un   pla   de  
 
pensions   als   35   anys   amb   quotes   45.      Un   capital   de   15.000   €   col·locat  
mensual   de   100   €.   El   seu   contracte   durant   6   anys   en   el   banc   es  
amb   el   banc   li   garanteix   un   3,6   %   transforma   en   18979,65   €.   A   quin  
d’interès.   De   quin   capital   disposarà   interès  simple  va  estar  col·locat?    
quan  es  jubili?    
46.   Una  persona  ha  acumulat  un  deute  
 
40.     Troba   el   capital   obtingut   de   12000   €   en   la   seva   targeta   de  
mitjançant   un   dipòsit   de   12.000   €   al   crèdit.   El   banc   li   ofereix   refinanciar   el  
3,5   %   d’interès   amb   períodes   de   seu   deute   mitjançant   una  
capitalització   trimestral   durant   2   amortització   del   24   %   anual   durant   6  
anys.   anys.   Quina   mensualitat   haurà   de  
pagar?    
41.     Durant   quant   temps   s’ha   invertit  
 
un   capital   de   40.000   €   al   3,2   %    
d’interès   anual   simple,   si   després    
d’aquest   període   el   banc   ens   dóna  
75.000  €?  
 
 MATEMÀTICA FINANCERA 75

AVALUACIÓ  FINAL  

1. Calcula   l’   interès   al   que   s’ha   col·locat   6. Demanen   un   préstec   de   5000   €   a   una  

un   capital   de   400.000   €   a   interès   entitat   financera   a   un   interès   anual  
simple,   si   després   de   6   anys   es   del   15   %   i   hem   de   retornar-­‐lo   en   5  
converteix  en    634.750  €.         anys.   Si   volem   cancel·lar   el   crèdit  
      desprès   de   pagar   la   tercera   anualitat  
2. Un   capital   inicial   es   va   col·locar   quina  quantitat  haurem  de  pagar?                              
durant   dos   anys   al   3   %   anual.   El    
capital   obtingut   es   va   col·locar   al     7. Sol·licitem   un   préstec   per   un   import  
3,55   %   anual   amb   abonament   de  20000  €  a  un  interès  compost  del        
semestral   d’interessos   durant   els   tres   12   %   i   a   retornar   en   cinc   anys.   Quin  
anys   següents   i   s’ha   convertit   en           import  total  haurem  pagat?  
4133,49  €.  Quin  era  el  capital  inicial?                                                                                                                                                  
  8. Digues   en   quant   es   convertirà   un  
3. Els   d’en   Carles   li   van   obrir   una  
capital   de   25000   €   al   4,75   %  
llibreta   d’estalvi   amb   30   €   quan   va  
d’interès   compost   anual   durant  
nàixer   i   van   decidir   ingressar-­‐hi  
quatre   anys   segons   que   la   liquidació  
aquesta   quantitat   cada   mes,   fins   que  
sigui   anual,   semestral,   trimestral   o  
fos   major   d’edat.   De   quin   capital  
mensual.  
podrà   disposar   en   Carles   quan  
 
compleixi  18  anys,  si  l’operació  es  va  
9. Un   banc   ofereix   als   seus   clients   un  
pactar  a  un  4,6  %  anual?    
compte   corrent   amb   un   interès  
 
compost   anual   del   6   %   i   amb   una  
4. Calcula   quin   benefici   obtindrem   al  
liquidació   d’interessos   mensual.  
cap   de   8   mesos   i   25   dies   per   un  
Quina  TAE  està  oferint?  
capital   de   6000   €,   si   el   tipus   d’interès  
 
simple  és  del  4,1  %?          
10.    Dipositem   6000   €   en   un   compte  
 
d’estalvi   a   termini   fix   durant   quatre  
5. Per   la   venda   d’un   pis   valorat   en  
anys  al  3,5  %  anual.  Al  cap  de  3  anys,  
144000   €   ens   demanen   una   entrada  
decidim   de   cancel·lar   el   compte   i  
de   48000   €   i   la   resta   en   10   anys.   Si   el  
l’entitat   ens   penalitza   descomptant-­‐
tipus   d’interès   és   de   l’   2,21   %,   quant  
nos  el  35  %  dels  interessos  obtinguts  
s’ha  de  pagar  cada  trimestre?    
fins   aleshores.   Quin   capital   total  
 
rebrem?
   
 FUNCIONS 79

UNITAT  7 FUNCIONS                    

   Una  funció  és  una  relació  de  dependència  entre  dues  variables  tal  que  a  cada  valor  de  la      
     variable  independent  ( x ),  li  correspon  un  únic  valor  de  la  variable  dependent  ( y ).  

   La  relació   y = f ( x) ,  expressió  algèbrica  de  la  funció,  indica  que  la  variable   y  depèn  de  

     la  variable   x .    
   En  qualsevol  funció,   y  és  l’  imatge  de   x  i   x  és  l’  antiimatge  de   y .    

 
   Imatge  i  antiimatge  
   Donat  un  valor  de  la  variable  independent   x = a ,  la  seva  imatge  es  representa  per     f (a )          

   Cada  valor  de   x  té  una  sola  imatge.  

   Donat  un  valor  de  la  variable  dependent   y = b ,  la  seva  antiimatge  es  representa  per  

    f −1 (b) .  Cada  valor  de   y  pot  tenir  més  d’una  antiimatge.  

   Un  punt  del  pla  és  un  parell  ordenat:   ( x, y ) =(  antiimatge,  imatge)    

 
   El  Domini  d’una  funció  és  el  conjunt  de  valors  que  pot  prendre  la  variable  independent.      
   Són  els  valors  de   x  pels  quals  existeix  la  funció.    
   El  domini  es  representa  per   D ( f ) .  

 
   El  Recorregut  de  la  funció  és  el  conjunt  de  valors  que  pot  prendre  la  variable  dependent.        
   El  recorregut  es  representa  per   R( f ) .  

 
   Simetria  
   ▸  Funció  simètrica  respecte  a  l’eix  d’ordenades,  si  per  qualsevol  valor  de   x del  seu  domini          

           es  compleix  que   f (− x) = f ( x) .  Aquestes  funcions  s’anomenen  funcions  parells.  

   ▸  Funció  simètrica  respecte  a  l’origen  de  coordenades,  si  per  qualsevol  valor  de   x  del  seu    

           domini  es  compleix    que   f (− x) = − f ( x) .  Aquestes  funcions  s’anomenen  funcions    

       imparells.  
 
 FUNCIONS 80

   TIPUS  DE  FUNCIONS  

 
 
   Funcions  Polinòmiques  
 
       Funció  Constant     f ( x) = n      

       Funció  Lineal     f ( x) = mx + n  

       Funció  Quadràtica     f ( x) = ax 2 + bx + c  
       Funció  de  grau  >  2       f ( x) = an x n + an −1 x n −1 + .... + a1 x + a0  

 
     Funció  Irracional     f ( x) = n g ( x)  
 
P( x)
     Funció  Racional     f ( x) =
Q( x)  
 
     Funció  definida  a  trossos  és  aquella  que  té  diferents  expressions  algèbriques  depenent    
     dels  valors  de  x.    

⎧ g ( x) x ≤ a1
⎪ h( x ) a < x < a
⎪
f ( x) = ⎨ 1 2

⎪.
⎪
⎩.m( x) x > a3

     Funció  Valor  Absolut   f ( x) = g ( x)  

     Funció  Exponencial     f ( x) = a x  

     Funció  Logarítmica     f ( x) = log a x  

   CARACTERÍSTIQUES  D’ESTUDI  EN  UNA  FUNCIÓ  

 
ü Domini  i  Recorregut  
ü Punts  de  tall  amb  els  eixos  
ü Extrems  (  Màxim  i  mínim)  
ü Signe  de  la  funció  
ü Asímptotes  
ü Simetria  
ü Representació  gràfica  
ü Creixement  i  Decreixement  
ü Continuïtat  
 FUNCIONS 81

IMATGE,  ANTIIMATGE  I  DOMINI  D’UNA  FUNCIÓ  

   
1.  Escriu   l’expressió   algèbrica   de   la   4.  Donada  la  funció  següent    
2
funció   que   relaciona   l’   import   d’una   f ( x) =    
x +1
2
trucada   telefònica   amb   la   seva  
calcula   f (1), f (2), f −1 (1/ 2), f −1 (1)  
durada,   suposant   que   la   quota    
d’establiment   de   trucada   sigui   de    
5.  Observa   la   gràfica   següent   de   la  
0,75  €  i,  a  partir  d’aquest  moment,  la  
funció   f ( x)  i  digues  quin  valor  té:  
tarifa  sigui  de  0,39  €  per  minut.  Quin  
és   l’   import   d’una   trucada   de   5   a)   f ( −2)        b)   f −1 (0)            c)   f (0)  
     
minuts?   Quant   va   durar   una   trucada                        
l’  import  de  la  qual  va  ser  de  5,05  €?  
 
 
2.  La   factura   de   llum,   consta   d’una  
quantitat   fixa   (facturació   de   la    
 
potència   contractada,   equips   de    
mesura  i  impost  sobre  l’electricitat)  i   6.  A  partir  del  gràfic  del  següent    

d’una   quantitat   variable   (facturació  

de   l’energia   consumida).   Si   la  
quantitat   fixa   és   de   16,53   €   i   el   preu  
del  kWh  és  de  0,08  €.    
a) Troba   l’expressió   algèbrica   de   la  
funció  que  ens  permet  calcular    l’    
                             
import   de   la   factura   en   relació   al    
nombre  de  kWh  que  s’han  gastat.     a) Calcula     f (0), f −1 (0), f −1 (4)  
b) Quin  és  el  import  amb  un  consum   b) Calcula  el  domini  i  el  recorregut.  
energètic  de  350  kWh.    
c) Si   l’   import   de   la   factura   puja   7.  En   la   gràfica   de   la   següent   funció  
63,75   €,   quants   kWh   es   van   determina:  
gastar?  
a) f (−1), f (0), f (2), f (3 / 2)
 
f −1 (−6), f −1 (0), f −1 (4)  
3.  Donades   les   funcions   següents,  
b) Domini  i  recorregut  
calcula   les   imatges   de   -­‐3   i   1,   i   les  
 
antiimatges  de  -­‐5  i  5  per  cadascuna.  
 
a)     f ( x) = − x + 3        
 
b)       f ( x) = 2 x 2 − 5 x + 2  
 FUNCIONS 82

9. En   la   gràfica   de   la   següent   funció  

determina:  
a) El   domini,     el   recorregut   i   els  
punts  de  tall  amb  els  eixos.  
b) Interval   de   creixement   i  
decreixement.  

c) f (0), f (1), f (3), f −1 (−2)  

   
 
8. En   la   gràfica   de   la   següent   funció  
determina:  
a) El  domini,    el  recorregut.  
b) f (0), f (2), f (7 / 2)
f −1 (4), f −1 (0)  
c) Extrems   relatius,   màxims   i  
mínims.              
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
                                 
 
 FUNCIONS 83

FUNCIONS  POLINÒMIQUES  

Funció  afí                   f ( x) = mx + n  
 
   

                      m > 0 →    creixent               m < 0 →    decreixent  

 Funció  lineal           f ( x) = mx  
 

 El  valor  de  l’ordenada  a  l’origen  és  0.  Sempre  talla  en  el  punt  (0,0)  

 Funció  constant       f ( x) = n  
 

m=0
 FUNCIONS 84

 
Funció  quadràtica             f ( x) = ax 2 + bx + c  

a<0 a>0

−b
Càlcul  del  vèrtex  d’una  paràbola:           xv =  
2a

Funció  polinòmica  de  grau  >  2                   f ( x) = an x n + an −1 x n −1 + .... + a1 x + a0  

                                 

 
El  domini  d’una  funció  polinòmica  són  tots  els  reals.  
 FUNCIONS 85

 
FUNCIONS  IRRACIONALS                   f ( x) = n g ( x)  

ü El  domini  d’una  funció  irracional  d’  índex  de  l’arrel  parell  són  tots  els  valors  per  als  
quals     g ( x) ≥ 0  

ü  El  domini  d’una  funció  irracional  d’índex  de  l’arrel  imparell  són  tots  els  reals.  

                     Exemple    1        
 
Representa  la  següent  funció   f ( x) = x3 − 3x 2 − x + 3
 
 
S’han  de  buscar  els  punts  de  tall  amb  els  eixos  i  el  signe  de  la  funció,    per  poder  fer  l’esbós  
de  la  funció.    
▸  Punts  de  tall  amb  l’eix  OX  :   y = 0  ⇨          

       Resolem  l’equació: x3 − 3x 2 − x + 3 = 0 ⇨ x =1; x = − 1; x = 3  

         Punts:     (1, 0), (−1, 0), (3, 0)  

▸  Punts  de  tall  amb  l’eix  OY  :   x = 0  ⇨     (0,3)  

 
▸  Signe  de  la  funció  
 
 
 
                                                         -­‐1                                        1                                                    3  
           
x =−2 x =0 x =2 x =4
y = −15 y=3 y = −3 y = 15

 
 
 
 FUNCIONS 86

▸  Gràfic  de  la  funció  

 

 
 
 
 
                     Exemple    2        
 
Quin  és  el  domini  de  la  funció     f ( x) = 3 x − 6 ?

3x − 6 ≥ 0 ⇨ x ≥ 2 ⇨ D( f ) = [2, ∞ )

 
 FUNCIONS 87

10. Fes   l’estudi   de   les   següents   16.     Busca   el   punt   d’intersecció   de   les  

funcions  i  calcula   f (−1), f −1 (0) .   funcions   f ( x) = − x 2 + 4 x   i  

a) f ( x) = −3x 2   f ( x) = x  
 
b) f ( x) = x2 − 6 x  
17.    Calcula   els   punts   que   tenen   en  
c) f ( x) = − x + 3  
comú   les   següents   funcions:
f ( x) = 2(x − 5)  
2
d)
f ( x) = x 2 − 3x + 2  i     f ( x) = − x 2 + 2    
e) f ( x) = − x  
 
f) f ( x) = − x − 2  
2 18.    Donades   les     funcions  

g) f ( x) = ( 2 − x )  
2
 
f ( x) = 5x − 10 i g ( x) = x 2 + 4 x + 5 ,  
troba   els   punts   d’intersecció   de  
   
cadascuna   amb   els   eixos   de  
11.     Sabem   que   el   punt   (2,16)   pertany   a  
coordenades.  
una   paràbola   d’equació   y=ax2.   Escriu  
 
l’equació   d’aquesta   funció.   El   punt   (-­‐ 19.     Troba   l’expressió   algèbrica   d’una  
2,16),  pertany  a  aquesta  paràbola?   funció   quadràtica   sabent   que   la  
paràbola   que   la   representa  
12. Representa   la   funció  
gràficament   talla   l’eix   d’ordenades   en  
f ( x) = x − 6 x + 1, x ∈ [2,5) .  
2
el   punt   (0,9)   i   té   el   vèrtex   en   el   punt  
(3,0).  
13.   Troba   l’equació   de   la   paràbola   que    
20.     Una   empresa   de   lloguer   de   cotxes  
passa   pels   punts   A(0,4),   B(2,6)   i              
en   ofereix   la   possibilitat   d’escollir  
C(-­‐1,9).  
entre  dues  tarifes:  
 
  A:   20   €   per   dia   més   0,2   €   per  
14.     Troba   l’equació   de   la   paràbola   que  
quilòmetre  recorregut  
passa   pels   punts   A(2,0),B(0,-­‐2)   i  
B:  40  €  per  dia  
C(5,3).  
a) Per   a   cadascuna   de   les   dues  
 
tarifes,   expresseu   el   cost   del  
 
15.     Determina  el  valor  de  c  per  tal  que   lloguer  en  funció  del  nombre  t  de  
la   gràfica   de   la   funció   dies   de   durada   del   viatge   i   del  

f ( x) = x 2 − 10 x + c   talli   l’eix   quilometratge  x.  

b) Si   s’han   de   fer   1000   km   en   8   dies,  
d’abscisses  en  un  únic  punt.  
a   quina   tarifa   convé   acollir-­‐se?   I  
 
si   el   viatge   de   1000   km   ha   de  
durar  12  dies?  
 FUNCIONS 88

c) Si   hem   de   fer   1000   km,   per   a   23.     Un  agent  immobiliari  rep  al  mes  un  
quina  durada  del  viatge  el  cost  és   sou   brut   de   1200   €,   més   90   €   per  
el  mateix  amb  les  dues  tarifes?     cada  habitatge  que  ven.  
  a) Escriu   l’expressió   analítica   que  
21.     La  comissió  del  viatge  de  fi  de  curs   indica   el   sou   mensual   de   l’agent  
ha   organitzat   un   cine   fòrum   llogant   en   funció   dels   habitatges   que  
un   projector   per   40   €.   Es   pretén   aconsegueix  vendre.  
cobrar  0,6  €  per  l’entrada.     b) Representa-­‐la   gràficament   .   Quin  
a) Troba  la  funció  que  ens  donarà  el   és  el  domini  i  el  recorregut.  
benefici,  en  funció  de  les  entrades    
venudes.     24.     Una   empresa   de   lloguer   de   cotxes  
b) Quin  serà  el  benefici  per  la  venda   ofereix   dues   opcions   quan   s’hi  
de  75  entrades?     contracta  un  determinat  model:  
c) Dibuixa  la  gràfica  de  la  funció  que   Contracte   A:   48,08   €   i   quilometratge  
descriu   el   benefici   obtingut   per   la   il·limitat.  
venda  d’entrades.   Contracte   B:   12,02   €   i   0,09   €   per  
d) A   partir   de   la   gràfica,   determina   quilòmetre.  
el   mínim   nombre   d’entrades   que   Un   turista   vol   realitzar   un   viatge   de   5  
s’han   de   vendre   perquè   la   dies,  però  no  sap  els  quilòmetres  que  
comissió   comenci   a   tenir   recorrerà.  
beneficis.   a) Determina   quin   dels   dos  
  contractes   li   resulta   més  
22.     El   preu   d’un   bitllet   d’una   línia   avantatjós   en   funció   dels  
d’autobusos   és   la   suma   d’una   quilòmetres   recorreguts.   Indica  
quantitat  fixa  i  una  altra  proporcional   els   intervals   en   què   es   produeix  
al   nombre   de   quilòmetres   del   cada  situació.  
recorregut.   S’han   pagat   18   €   per   un   b) Calcula   per   a   quin   quilometratge  
bitllet   a   una   població   que   dista   500   els   dos   contractes   resulten   igual  
km,  i  33  €  per  a  un  altre  a  una  ciutat   d’econòmics.  
que  dista  1000  km.     c) Troba   el   resultat   fent   la  
a) Escriu   l’expressió   analítica   que   representació  gràfica.  
indica   el   preu   del   bitllet   en   funció    
dels  quilòmetres  recorreguts.    
b) Quant   haurem   de   pagar   per   un    
bitllet   a   una   població   que   està   a    
250  km?  
 FUNCIONS 89

25.     Amb   100   m   de   tanca   es   vol   c) Quants   articles   s’han   de   fabricar  

delimitar   un   terreny   rectangular,   un   perquè   els   ingressos   siguin  
dels  costats  del  qual  representem  per   màxims?  
x.   Escriu   l’expressió   de   l’àrea   A   del    
camp   en   funció   de   x.   Estableix,   a   28.     Un   banc   treu   al   mercat   un   pla  
partir   de   la   gràfica,   el   domini,   el   d’inversió  la  rendibilitat  del  qual  R(x)  
recorregut   d’aquest   funció   i   indica   (  en  euros)  ,  en  funció  de  la  quantitat  
per   a   quin   valor   de   x   serà   màxima   x   que   s’inverteix   ve   donada   per  
l’àrea  del  camp.   l’expressió:    
  R( x) = −0,0001x2 + 0, 4 x + 2 .  
26.       La  cotització  a  borsa  de  les  accions  
a) Dedueix   raonadament   quina  
d’una   empresa   va   seguir,  
quantitat   cal   invertir   per   obtenir  
aproximadament,   aquesta   evolució  
la  rendibilitat  màxima.  
durant  l’any  2011:  
b) Estima   gràficament   i  
f (t ) = 342 + 39t − 3t 2   on   t   és   el  
numèricament   quina   seria   la  
temps   expressat   en   mesos  
rendibilitat  màxima.  
(0 ≤ t ≤ 12)    
a) Dibuixa   la   gràfica   aproximada   29.    La   funció    
d’aquesta  funció.   1
f ( x) = (− x 2 + 100 x − 1600)  
b) A   quin   mes   es   va   assolir   la   90
màxima  cotització?     representa     el   benefici,   expressat   en  

  milions   d’euros,   que   una   empresa  

27.     El   preu   de   venda   d’un   article   ve   obté   per   la   fabricació   de   x   unitats  

donat   per   l’expressió   d’un  producte  determinat.  

p( x) = 12 − 0, 01x ,   amb   x   el   nombre   a) Representa   gràficament   aquesta  

funció.  
d’articles   fabricats   i   p   el   preu   de  
b) Quantes   unitats   s’han   de   fabricar  
venda  en  cents  d’euros.  
perquè   no   es   produeixin  
a) Si   es   fabriquen   i   es   venen   500  
pèrdues?  
articles,  quins  seran  els  ingressos  
c) Quin   és   el   benefici   més   gran  
obtinguts?  
possible?   Quantes   unitats   s’han  
b) Representa   la   funció   nombre  
de  fabricar  per  aconseguir-­‐ho?  
d’articles-­‐  ingressos.  
 
 
 
   
 FUNCIONS 90

30.   En   un   triangle,   la   suma   de   les   la   funció   B( x) = ax 2 + bx + c   ,   on   x  

longituds   de   la   base   i   l’altura   és  
és   el   preu   que   la   companyia   cobra  
15cm.   Expressa  l’àrea   del   triangle   en  
per  cada  viatge.  Sabem  que  si  cobren  
funció  de  la  longitud  de  la  base.  
40   €   per   viatge,   els   beneficis   són  
 
19.000   €.   A   més,   si   augmentem   el  
31.     Troba   el   domini   de   la   funció   que  
preu  un  25  %  el  benefici  que  s’obté  és  
expressa   l’àrea   d’un   rectangle   de  
el  màxim,  20.000  €.  Tenint  en  compte  
30cm   de   perímetre   en   funció   de   la  
aquestes   dades,   determineu   els  
longitud  d’un  dels  costats.  
valors  de  a,  b  i  c.  
 
 
32.   El   benefici   obtingut   per   la  
35.   Calcula   el   domini,   els   punts   de   tall  
producció   i   venda   de   x   quilograms  
amb   els   eixos,   signe   de   la   funció   i  
d’un   article   està   determinat   per   la  
esbossa   la   gràfica   de   les   següents  
funció   B( x) = − 0,01x + 3,6 x − 180  
2
funcions:  
a) Representa  gràficament  la  funció.  
a) f ( x) = x3  
b) Determina   els   quilograms   que  
hem   de   produir   i   vendre   perquè   b) f ( x) = x 3 − 5x 2 + 4 x  
el  benefici  sigui  màxim.   c) f ( x) = x3 + 3x  
c) Determina   els   quilograms   que  
d) f ( x) = x 4 + 5x 3 + 5x 2 − 5x − 6  
hem   de   produir   i   vendre   perquè  
l’empresa  no  tingui  pèrdues.   e) f ( x) = x 4 − 5x 2 + 4  
  f) f ( x) = x4 − 2 x2 + 1  
33.   Una  pilota  es  llançada  verticalment  
g) f ( x) = x 4 + 2 x3 − 3x 2 − 4 x + 4  
cap   amunt   des   dalt   d’un   edifici.  
L’altura   que   assoleix   ve   determinada  
h) f ( x) = x 4 − 4 x 2  

per  la  fórmula   h( x) = 80 + 64t − 16t

2 i) f ( x) = x3 − 5x 2 + 4 x  
(  t  en  segons  i  h  en  metres)   j) f ( x) = x3 − x 2 − 4 x + 4  
a) Dibuixa   el   gràfic   en   l’   interval    

[0, 5]   36.   Dibuixa   de   manera   aproximada   la  

gràfica   de   la   funció   f     que   compleixi  
b) Troba  l’altura  de  l’edifici.  
les  condicions  següents:  
c) En   quin   instant   aconsegueix  
-­‐ El  domini  i  el  recorregut  són  tots  
l’atura  màxima?  
els  nombres  reals.  
 
34.   Els   beneficis   d’una   companyia   de  
transport   de   viatgers   són   donats   per  
 FUNCIONS 91

-­‐ Presenta   un   màxim   relatiu   en   el   trobeu   la   funció   dels   beneficis  

punt   ( −2, 4 ) i un mínim relatiu que  s’obtenen  després  de  fabricar  

i  vendre  x  televisors.  
en el punt (3, − 5) .   b) Determineu   el   nombre   d’aparells  
a) En  quants  punts  talla  la  gràfica  de  
que  convé  fabricar  per    a  obtenir  
la   funció   l’eix   d’abscisses?   I   el  
el  benefici  màxim,  i  també  quin  és    
d’ordenades?  
aquest  benefici  màxim.  
b) Indica   els   intervals   de   creixement  
 
i  decreixement.  
39.   Determina   el   domini,   els   punt   de  
 
tall   amb   els   eixos,   els   signe   de   la  
37.   Dibuixa   una   gràfica   d’una   funció  
funció   i   representa   gràficament   les  
contínua   que   verifica   les   següents  
funcions  següents:  
condicions:  
a) f ( x) = − x − 5  
-­‐ Talla  els  eixos  de  coordenades  en  
b) f ( x) = −3 x  
els  punts   ( −4, 0 ) , ( 0, 0 ) i   ( 3, 0 ) .  

-­‐ Presenta   un   màxim   relatiu   en   el   c) f ( x) = − 3 x  

punt   ( −2, 3)   i   un   mínim   relatiu   d) f ( x) = 3 x  

en  el  punt   ( 3 / 2, − 2 ) .   e) f ( x) = 2 x + 1  

a) Determina   els   intervals   de   f) f ( x) = x 2 − 4  

creixement   i   decreixement   de   la  
g) f ( x) = x 2 − 4 x + 3  
funció.  
 
 
 
38.          Una   fàbrica   de   televisors   ven   cada  
 
aparell     a   300   €.   Les   despeses  
 
derivades  de  fabricar  x  televisors  són  
 
D( x) = 200 x + x 2  en  que   0 ≤ x ≤ 80  
 
a) Suposant   que   es   venen   tots   els  
televisors   que     es   fabriquen,  
 FUNCIONS 92

 
P( x)
FUNCIÓ  RACIONAL                 f ( x) = on   P ( x)  i   Q ( x)  són  polinomis  i     Q( x) ≠ 0  
Q( x)
 
Domini  de  la  funció  
 
Les  funcions  racionals  no  estan  definides  per  als    valors  de  x  que  anul·len  el  denominador.  

D( f ) = ° − {zeros de Q( x)}
 
 
 
Asímptotes
 
Les  asímptotes  són  rectes  a  les  quals  s’acosten  algunes  branques  d’una    funció.    
Les   funcions   racionals   poden   tenir   asímptotes   verticals   i   asímptotes   o   bé   horitzontals   o   bé  
obliqües.  
Ø Asímptota  vertical  
Són  els  valors  de  x  que  anul·len  el  denominador.  
 
Ø Asímptota   horitzontal   (   existeix   si   el   grau   del   numerador   és   igual   o   inferior   al   grau  
del  denominador)  
Si grau P( x) < grau Q( x) → A.H.  és  la  recta y = 0

Si grau P( x) = grau Q( x) → A.H.  és  la  recta  que  s’obté  de  dividir  els  coeficients  

que  acompanyen  a  la  x  de  major  grau  del  numerador  i  el  denominador.  
 
Ø Asímptota   obliqua   (   existeix   si   el   grau   del   numerador   és   superior   al   grau   del  
denominador  en  un  grau).  A.O.    és  el  quocient  entre   P( x) i Q( x)  

 
 
 
                     Exemple    3        
 
1
f ( x) =  
x −4
2

 
   A.V.             x 2 − 4 = 0 → x 2 = 4      

                                    → x = 2; x = −2  

 
 A.H.                  grau   P ( x)  <  grau   Q ( x)      
 
→ y=0
 
 
 FUNCIONS 93

                     Exemple    4        
 
2x
f ( x) =
x +1
 
 
   A.V.                 x + 1 = 0    

                                →   x = −1  

 
 A.H.                  grau   P ( x)  =  grau     Q ( x)    

2
                              → y = → y=2
1
 
 
 
 
                     Exemple    5        
 
2
2x +1
f ( x) =
x −1

 
   A.V.             x − 1 = 0 →   x = 1
 
 
   A.O.                   2 x 2 + 0 x + 1 x −1
                                  −2 x 2 + 2 x 2 x + 2  
2x +1 y = 2x + 2
−2 x + 2
3
 
 FUNCIONS 94

40. Representa   gràficament   les   x −1

g) f ( x) =
funcions  racionals  següents:   x+5
1 x +1
a) f ( x) = h) f ( x) =
x x −1
2 x+2
b) f ( x) = i) f ( x) =
x −1 2x −1
x x+2
c) f ( x) = j) f ( x) =
x −1
2
x −3
1 x2 −1
d) f ( x) = k) f ( x) =
x +1
2
x2 − 4
x
e) f ( x) =
1 + x2 42.   Representa   gràficament   les  
2x funcions  racionals  següents:  
f) f ( x) =
2 + x2 x2
a) f ( x) =
2x − 3 x −1
g) f ( x) =
x2 − 4
x3 − 2
2x b) f ( x) =
h) f ( x) = x
x −9
2

x4 −1
3 c) f ( x) = 2
i) f ( x) = x +1
x+5
x2 −1
3x d) f ( x) =
j) f ( x) = x
x2 − 4
x 2 − 3x
e) f ( x) =
x +1
41. Representa   gràficament   les  
funcions  racionals  següents:   x4
f) f ( x) =
x2 + 1
x
a) f ( x) =
x −1 x2 − x
g) f ( x) =
x +1
2 x2
b) f ( x) =
x2 −1 x3
h) f ( x) =
2x +1 x2 + 1
c) f ( x) =
x −1
3x 2
2x −1 i) f ( x) =
d) f ( x) = x+5
2x
x4
x +22
j) f ( x) = 4
e) f ( x) = x − 16
x2 − 2x
x2
f) f ( x) = 43. Determina  a  partir  de  la  gràfica:    
1 + x2
 FUNCIONS 95

a) Domini,   recorregut,   punts   de   tall,   60 x

f ( x) = ,   on   x   és   el   temps   en  
creixement,   decreixement,   x+6
extrems,  asímptotes  i  simetria.   dies.  
b) De  quina  funció  es  tracta?     a) Quants  muntatges  fa  un  aprenent  
Escriu  l’expressió.   el   primer   dia?   I   el   dia   vint-­‐i-­‐
quatrè?  
b) Quants   dies   ha   de   practicar   per  
superar  els  60  muntatges  diaris?  
c)  Dibuixa  la  gràfica.  
 
46.     Una   empresa   dedicada   al   préstec  
de   programes   informàtics   cobra   3   €  
diaris   pel   lloguer   de   videojocs.   Un  
grup   d’amics   decideixen   de   llogar   un  
d’aquest   videojocs   per   passar   el  
diumenge,   i   es   reparteixen   el   cost   a  
parts  iguals  entre  tots.  
44. Es   calcula   que   el   nombre   a) Escriu   l’expressió   analítica   de   la  
d’habitants   d’una   comunitat   urbana   funció   que   indica   el   preu   per   cap  
variarà   durant   els   pròxims   vint   anys   respecte  al  nombre  d’amics.  
d’acord  amb  la  funció:   b) Representa-­‐la  gràficament.  Quin  
50000 és  el  domini?  
h( x) = 200000 +  en  què  x  
x  
expressa  el  temps  en  anys.  
47.     En   fer   l’estudi   sobre   un   fertilitzant  
a) Pots   determinar   el   nombre  
s’observa  que  quan  varia  la  quantitat  
d’habitants   que   té   aquesta  
d’un   component   del   mateix,   varia   el  
comunitat  en  l’actualitat?    
rendiment  de  la  plantació.  Aquest  fet  
b) Quants   habitants   tindrà   quant  
segueix,   molt   aproximadament,   la  
finalitzi  el  període  de  validesa  de  
4x
la  relació  expressada  a  la  funció  ?   funció  :   y = ,  on  y  representa  el  
x +1
  percentatge   d’augment   del  
45.     En   una   fàbrica   de   muntatges   s’ha   rendiment   i   x   la   quantitat   en   grams  
estimat   que   el   nombre   de   muntatges   del   component   per   litre   de  
fets   per   un   aprenent   depèn   dels   dies   fertilitzant.  
de   pràctiques,   segons   la   funció   a) Representa   gràficament   aquesta  
funció.  
 FUNCIONS 96

b) Sempre   que   augmenta   la   50.     En   una   classe   de   Matemàtiques   es  

quantitat   de   component   millora   fa   un   experiment   que   consisteix   a  
el   rendiment?   Utilitza   la   gràfica   donar   una   llista   amb   50   paraules   a    
per  raonar  la  resposta.   cada  alumne  i  un  dia  per  memoritzar-­‐
  les.  
60 x Durant  quinze  dies  consecutius,  cada  
48.     La   funció   f ( x) =   indica   els  
x2 + 9 alumne   escriu   totes   les   paraules   de   la  
beneficis   obtinguts   per   una   empresa   llista  que  es  capaç  de  recordar.  
des   que   va   començar   a   funcionar   (   Es   va   calcular   la   mitjana   aritmètica  
f(x)   en   milers   d’euros,   x   anys,   x=0   dels   desencerts   i   es   va   determinar  
indica  el  moment  de  la  constitució  de   que   una   bona   aproximació   d’aquesta  
l’empresa)   mitjana  venia  donada  per  la  funció.  
a) Fes   una   representació   gràfica   5d + 30
F (d ) =  on  d  representa  el    
aproximada  de  la  funció,  tenint  el   d
compte   el   domini   en   el   context   nombre  de  dies.  
del  problema)   a) Dibuixa   la   gràfica   de   la   funció  
b) Al  cap  de  quant  de  temps  obté  el   F(d).  
benefici   màxim?   Quin   és   aquest   b) Què   succeeix   durant   els   primers  
benefici?   dies?  Què  succeeix  a  partir  de  30  
c) L’empresa   perdrà   diners   en   cap   dies?  
moment?   És   possible   que   arribi    
un   moment   que   no   tingui   a
51.   Sobre   la   funció   f ( x) =  
beneficis  ni  pèrdues?   x + bx + c
2

  disposem  de  les  dades  següents:  

49.     En   una   acadèmia,   el   nombre   de   -­‐ Les   seves   asímptotes   verticals  
pulsacions   per   minut   d’un   alumne   són   x = 1 i     x = − 3  
que   aprèn   mecanografia   ve   donat   per   -­‐ La   seva   gràfic   passa   pel   punt  
400( x + 1) (0, 4)  
la   funció   y=   on   x  
x + 25 Determineu   la   fórmula   de   la  
representa   el   nombre   de   classes  
funció   i   feu   un   dibuix   aproximat  
rebudes.  
de  la  gràfica  corresponent.  
a) Dibuixa  la  gràfica  de  la  funció.  
 
b) Quin   és   el   nombre   màxim   de  
 
pulsacions   per   minut   a   què   pot  
 
arribar  un  alumne?  
 
 
 
 FUNCIONS 97

 
 
FUNCIÓ  DEFINIDA  A  TROSSOS                        
 
És  la  funció  que  es  defineix  utilitzant  més  d’una  expressió  algèbrica.  

⎧ g ( x) x ≤ a1
⎪ h( x ) a < x < a
⎪
f ( x) = ⎨ 1 2

⎪.
⎪
⎩.m( x) x > a3
 

 
 

Ø Per  calcular  la  imatge  d’una  x  observem  a  quin  interval  pertany  i  substituïm  en  
l’expressió  analítica  corresponent  a  aquest  interval.  
Ø El  domini  està  format  per  l’  unió  dels  dominis  de  totes  les  funcions.  

FUNCIÓ  VALOR  ABSOLUT               f ( x) = g ( x)  

 
La  funció  valor  absolut  és  una  funció  definida  a  trossos.  
 
 FUNCIONS 98

52. Donades   les   funcions   següents,   54.   Escriu   l’expressió   algèbrica   que  
calcula  el  domini  i  les  imatges  que  es   correspon  al  gràfic  següent.    
demanen.  

⎧2 x + 4 si 0 ≤ x ≤ 4
a) f ( x) = ⎨ 2
⎩ x − 4 si 4 < x ≤ 8

b) f (0), f (4), f (−1), f (1)

 
⎧0 si x < 0  
⎪
c) f ( x) = ⎨ x 2 si 0 < x < 2 55.   Escriu   l’expressió   algèbrica   que  
⎪ x si x ≥ 2 correspon  al  gràfic  següent.    
⎩
f (−1), f (1), f (2), f ( −3)

⎧ x2 + 4
⎪ si x < 1
⎪ x2 − 3
d) f ( x) = ⎨
⎪ 3x si x ≥ 1
⎪
⎩ 2x −1
f (0), f (1), f (2)

⎧− x − 2 si x ≤ 2
e) f ( x) = ⎨ 2
⎩x − 4x si x > 2
56. Fes   l’estudi   de   les   següents  
f (−1), f (−2), f (0)
funcions:  

⎧x + 2 x ≤1
53. Representa  gràficament  la  funció:   a) f ( x) = ⎨  
⎩3x − 5 x >1
⎧− x + 3 si x < 0  
f ( x) = ⎨  
⎩3 + 2 x si x ≥ 0
⎧− x − 2 si x ≤ 2
a) Indica’n  el  domini  i  el  recorregut   b) f ( x) = ⎨ 2  
⎩x − 4x si x > 2
b) Estableix   els   intervals   de  
 
creixement  i  decreixement  
c) Es  tracta  d’una  funció  contínua?   ⎧ x − 1 si x ≤ 0
c) f ( x) = ⎨ 2  
⎩ x si 0 < x
d) Determina   f −1 (1)  
 
⎧3 x ≤ −2
⎪
d) f ( x) = ⎨ x + 1 − 2 < x ≤ 1  
⎪ x2 x >1
⎩
 FUNCIONS 99

⎧− x − 1 si x ≤ −3 ⎧ 1
⎪ ⎪⎪ x + 3 −2≤ x <3
e) f ( x) = ⎨3 si − 1 < x < 1   m) f ( x) = ⎨  
⎪ x − 2 si x ≥ 1 ⎪ 1
⎩ x≥3
⎩⎪ x − 3
 
⎧5 x − 2 x≤0 ⎧ x−2
⎪ ⎪ 3x + 1 x ≤ 1
f) f ( x) = ⎨ 1   ⎪
⎪⎩ x + 2 x>0 ⎪1
n) f ( x ) = ⎨ 1 < x < 5  
⎪ x
 
⎪ x2 + 3 x ≥ 5
⎧1 ⎪
⎪ x≤2 ⎩
g) f ( x) = ⎨ x  
⎪⎩ x + 2 x>2  
⎧ x2 + 4
  ⎪⎪ 2 si x < 1
o) f ( x) = ⎨ x − 3  
⎧ x2 + 2 x≤0
⎪ ⎪ 3x si x ≥ 1
h) f ( x) = ⎨ 1  
x>0 ⎩⎪ 2 x − 1
⎪ 2
⎩x −4  
  ⎧ x
⎧x + 2 si x ≤ 2 ⎪⎪ x + 1 x < 0
⎪ p) f ( x) = ⎨  
i) f ( x) = ⎨ − x − 2  
⎪ 3x + 1
⎪⎩ x − 3 si x > 2 ⎪⎩ 2 x − 5
x≥0

   
⎧2 57. Representa   gràficament   les  
⎪x x ≤ −1
⎪⎪ següents  funcions:  
j) f ( x) = ⎨ x 2 − 1 < x ≤ 3  
⎪ 3 a) f ( x) = x  
⎪ 3< x
⎩⎪ x + 1 b) f ( x) = 4 x + 2  
 
c) f ( x) = − x − 1  
⎧ 1
⎪⎪ x − 4 x < −1
k) f ( x) = ⎨   d) f ( x) = 6 − 2 x  
⎪ 1 x ≥ −1
⎩⎪ x + 1 e) f ( x) = − x  

  f) f ( x) = x2 − 5x + 4  
⎧ 2
⎪⎪ x + 2 x≤0
g) f ( x) = 4 − x 2  
l) f ( x) = ⎨  
⎪ x x>0  
⎪⎩ x − 3  
  58.   Representa  la  funció  següent:  

f ( x) = 2 x − 4 , x ∈[−1, 5 ]
 FUNCIONS 100

 
 
 
OPERACIONS  AMB  FUNCIONS  
 
Suma,  resta,  multiplicació  i  divisió  de  funcions  
 
( f + g )( x) = f ( x) + g( x)  
 
( f − g )( x) = f ( x) − g( x)  
 
( f ·g )( x) = f ( x) ⋅ g ( x)  
 
⎛f ⎞ f ( x)
⎜ ⎟ ( x) = ,  
⎝g⎠ g ( x)
 
 
Composició    de    funcions  
 
Per  fer  la  composició  s’ha  de  substituir  la  variable   x  de  la  funció   g  per   f ( x) .  
 
                  (g ! f )( x) = g f ( x)   [ ]
 
Funció  Inversa  
 
La  funció  inversa  d’una  funció   f  és  la  funció   f −1  que  verifica:  
( f ! f )( x) = ( f −1 −1
)
! f ( x) = x    
Les  gràfiques  de  les  funcions   f  i   f −1  són  simètriques  respecte  a  la  bisectriu  del  primer  
quadrant,  la  recta   y = x  

Procediment  per  trobar  la  funció  inversa  de  la  funció    f  

ü Intercanviem  la  variable  x  per  la  y  i  a  l’inrevés.  
ü Aïllem  la    variable  y.  

                     Exemple    7        

2x −1
Troba  la  funció  inversa  de  la  funció: f ( x) =
x +1

2x −1
y= - Canviar  variables    
x +1
- Aïllar  la  y → x ⋅ ( y + 1) = 2 y − 1 → x ·y − 2 y = − x − 1
−x −1
⇒ f −1 ( x) =
x−2
 FUNCIONS 101

59.     Calcula   les   funcions   suma,   63.   Considera   les   funcions   f   i   g  

diferència,   producte   i   quocient   de   definides   per: f ( x) = x 2 + 1   i  
f i g  en  els  casos  següents.  
1
g ( x) = .  Calcula:  
f ( x) = 2 x − 5 x
a) 2 − 3x  
g ( x) = a) ( f o g ) (2)  
x
x−2
b) ( g og ) ( x)  
f ( x) =
b)
2x
  c) ( g o f ) (−3)  
x
g ( x) =
x−4 d) ( f o g ) ( x)  
   

60.   Si   f ( x) = 2 x 2 + x ,  i   g ( x) = 2 x + 1 64.     Calcula   la   funció   inversa   de   les  

calcula  :   següents  funcions.  

⎛f ⎞ a) f ( x) = x3 − 1                
a) ( f + g ) (0) d) ⎜ ⎟ ( x)  
⎝g⎠ x +1
b) f ( x) =  
2
b) ( f − g ) (−1) e) ( f o g ) ( x)  
x +1
c) f ( x) =  
c) ( f · g ) (−1) f) ( g o f ) ( x)   x−2
  1
61.     Donades  les  funcions  
d) f ( x) = x3 −  
2
1
f ( x) = 3x − 2  i   g ( x) =   e) f ( x) = x + 5  
x +1
   
a) Troba   l’expressió   de   la   funció   65.     Donada   la   funció   f ( x) = 2 x − 1,  
suma   f + g .  Quin  és  el  domini?    
calcula’n   f −1 ( x)   i   representa   les  
b) Calcula     ( f + g ) (1) i ( f − g ) (0)   dues   funcions   en   un   mateix   sistema  
 
  de  coordenades.  
62.     Considera   les   funcions    
66.   Per   a   cadascuna   de   les   funcions  
x −1
f ( x) = x 2 + 5 ,   g ( x) =     i  
següents,   indica   quina   n’és   la   funció  
x+3
inversa   i   comprova   que   si   es  
h( x ) = x .  Calcula:  

a) (g ! f )   compleix  que   f o f −1 = f −1 o f = x  
f ( x) = 5 x − 4  
b) ( f ! g )   a)

1 − 3x
c) (h ! g )   b) f ( x) =  
5
d) ( f ! h)  
 FUNCIONS 102

2
c) f ( x) =  
x+3
67.    Donades   les   funcions  

f ( x) = 4 x − 2 i g ( x) = x 2 − 5,  
determina  l’expressió  algèbrica  de  les  
funcions  

( f og )( x ) , ( g o f ) ( x) i f −1 ( x)  
 
68.     Expressa   la   funció   f ( x) = ( x − 1)
2

com  a  composició  de  dues  funcions.  

 
69.   Considera   les   funcions    
x−2
f ( x) = 5 x + 2 i g ( x) =  
5
Són   inverses?   Comprova-­‐ho  
analíticament  i  gràficament.  
 
 
 
 FUNCIONS 103

AVALUACIÓ  FINAL  

1. Donada   la   següent   funció: 5. Fes   l’estudi   i   representa   gràficament  

x2 − 4 les  següents  funcions.      

f ( x) =                                                                                                                                                                                                    
− x2 + x − 2 3x − 2
a) f ( x) = 2  
−1
       Calcula   f (0)  i   f (−1) .   x − 4
b) f ( x) = 2 ( x − 3)  
2
 
                                                                                                                                                                                                               
2. Se   sap   que   el   domini   d’una   funció   c) f ( x) = x3 − 5 x 2 + 4 x  
l’expressió   algèbrica   de   la   qual   és   x
d) f ( x) =  
f ( x) =10 − 2 x   és   D f = [0,5] .   x +1
2

2x
Representa-­‐la   gràficament   i   indica’n   e) f ( x) =  
x +1
el  recorregut.        
2 x2 + 1
  f) f ( x) =  
x −1
3. Calcula   l’expressió   de   la   funció   que  
g) f ( x) = x − 2  
tens   representada   en   el   següent  
gràfic. h) f ( x) = 6 − 3x  

f ( x) = ( x − 1) x3  
2
i)

                                                                   
6. Fes  l’estudi  de  les  següents  funcions:    
   
⎧ 2x
⎪ x +1 si x ≤1
⎪⎪
a) f ( x) = ⎨− x 2 +4 si 1 < x ≤ 4  
⎪2 x − 6 si x>4
⎪
    ⎩⎪
  b) Calcula   f (−1) , f (1) ,   f −1 (0)  
4. Troba  les  asímptotes  de  les  següents  
 
funcions:            
⎧ x2 −1 si x≤0
x4 ⎪
a) f ( x) = 2   c)   f ( x) = ⎨ x                                                                                      
x −9 ⎪ si x>0
⎩x−2
3x 2 − 2 x          
b) f ( x) =  
x+2                              Calcula   f (0)  i     f −1 (−1)  
−3  
c) f ( x) = 2                                                                                                                  
x +1
 
   
   
 FUNCIONS 104

x+2 9. Els   beneficis   mensuals   d’un   artesà  

7. Donades  les  funcions   f ( x) =    i    
x−3 expressats   en   euros,   quan   fabrica   i  
h( x) = x − 2 ,  calcula:    
ven   x   objectes,   s’ajusten   a   la   funció  
   
a) ( f oh )( −1)   B( x) = −0,5x 2 + 50 x − 800 ,   en   què  
20 ≤ x ≤ 60 .  
b) f −1 ( x)  
a) Trobeu   el   benefici   que   obté   en  
c) ( f − h ) ( x)                                                           fabricar  i  vendre  20  objectes  i  en  
d)  Quina  relació  hi  ha  entre  el  gràfic   fabricar  i  vendre  60  objectes.  
de  la  funció     h(x )  i  el  de  la  funció   b) Trobeu   el   nombre   d’objectes   que  

h −1 ( x)             ha   de   fabricar   i   vendre   per   a  

obtenir   el   benefici   màxim,   així  
 
8. En   els   dotze   primers   mesos,   des   que   com  aquest  benefici  màxim.  
va  obrir,  una  llibreria  ha  anat  anotant   c) Feu   un   esbós   del   gràfic   de   la  
el   nombre   de   compradors   de   cada   funció  
mes.   Aquest   nombre   N(x)   es   pot    
ajustar  per  la  funció     10.       Amb   un   llistó   de   fusta   de   300   cm  
−600 + 1000 x de   llarg   volem   fabricar   el   marc   d’un  
N ( x) =  
x quadre.  
essent   x   el   número   del   mes   comptat   a) Determineu   la   relació   que   hi   ha  
des  que  es  va  obrir.   entre  la  base  i  l’alçada  del  marc.  
a) Quants   compradors   van   tenir   el   b) Determineu   la   funció   que  
segon  mes?  En  quin  mes,  comptat   expressa   la   superfície   del   quadre  
a   partir   de       l’obertura,   van   tenir   en  termes  de  la  base  del  marc.  
900  compradors?   c) Feu  un  gràfic  d’aquesta  funció  on  
b) Suposem   que   aquesta   fórmula   es   posin   de   manifest   els   seus  
serveix   per   predir   el   nombre   de   intervals   de   creixement   i  
compradors   en   el   futur.   Feu   un   decreixement   i   el   vèrtex   de   la  
gràfic   de   la   funció.   Podem   funció.  
assegurar   que   aquest   nombre    
sempre   anirà   en   augment?   11.   Donada  la  funció:    
Expliqueu   el   perquè   de   la   vostra   x2
f ( x) = 2   Determina   el   domini   i  
resposta.                                             x −1
                                                                                                                                                                               els  
             valors  
                           de  
           x  
       pels  
                 quals  
                       el  
  signe   de  
  la  funció  és  negatiu.    
  Determina   les   asímptotes   verticals   i  
  horitzontal  
 FUNCIONS 105

UNITAT  8 FUNCIONS  EXPONENCIAL    I    LOGARÍTMICA            

 

FUNCIÓ    EXPONENCIAL                                 f ( x) = a x                           a > 0 i a ≠ 1  

 
a > 1                 0 < a < 1  

                         
 
f ( x) = e x  és  la  funció  exponencial  que  té  com  a  base  el  nombre  e.  
 
             
 
 
FUNCIÓ    LOGARÍTMICA                          𝑓 𝑥 = log ! 𝑥                     x ∈ ° +  
 
 
    a > 1                                                                                                                                                       0 < a < 1  

                                                                   
                                           
ü El  logaritme  en  base  e  de  x  s’anomena  logaritme  neperià  i  s’escriu   ln x  
ü El  logaritme  en  base  10  de  x  s’anomena  logaritme  decimal  i  s’escriu   log x  
 FUNCIONS EXPONENCIAL I LOGARÍTMICA 106

Definició  de  logaritme  

log a p = x ⇒ a x = p

   Propietats dels logaritmes

ü log a 1 = 0

ü log a a = 1
1
ü log a p m = m ·log a p → log a n
p q = ·log a p q
n
ü log a ( p ⋅ q ) = log a p + log a q

p
ü log a = log a p − log a q
q

                     Exemple    1        
 
4 x − 6·2 x+1 + 32 = 0

(22 ) x − 6·2 x+1 + 32 = 0

(2 x )2 − 6·2 x ·2 + 32 = 0
(2x )2 − 12·2x + 32 = 0 canvi  de  variable: t = 2 x

t 2 − 12 t + 32 = 0 ⇨ t1 = 8; t2 = 4 2x = 8 ⇨ x1 = 3

2x = 4 ⇨ x2 = 2

 
 
                     Exemple    2        
 
2log x − log( x − 16) = 2

 
x2
log x − log( x − 16) = 2
2
→ log = log102
( x − 16)
 
x2
= 102 ⇨ x 2 − 100 x + 1600 = 0 ⇨ x1 = 20; x2 = 80  
( x − 16)
 FUNCIONS EXPONENCIAL I LOGARÍTMICA 107

1. Representa  gràficament  les  funcions   1)

exponencials   següents   en   un   mateix  
gràfic   i   anomena   les   característiques  
de  cada  una  tot  comparant-­‐les.  
x
⎛1⎞
a) y =3 x
i     y = ⎜ ⎟  
⎝3⎠
x
−x ⎛1⎞
b) y=e x
i     y = e = ⎜ ⎟                  
⎝e⎠
  2)    
               

2.  Donada  la  funció   y = a ,  contesta:  

x

a) Pot  ser  negativa  la  y?  I  la  x?  

b) Per   a   quins   valors   de   a   és  
creixent?  
c) Quin  és  el  punt  per  al  qual  passen  
totes   les   funcions   exponencials    
 
del  tipus   y = a ?  
x

  3)    
d) Té   solució   l’equació   exponencial  

a x = 0 ?  
 

3.  La   gràfica   de   la   funció   f ( x) = a x  

⎛ 1⎞
passa  pel  punt   ⎜ −1, ⎟ .  Determina  el  
⎝ 5⎠
valor        de  a.  
               
    4)    
4.  Indica  quin  gràfic  pertany  a  cada  una  
de   les   següents   funcions.   Raona   la  
resposta.    

a) f ( x) = 2 x              
x
⎛1⎞
b) f ( x) = ⎜ ⎟                                      
⎝4⎠
 
     
 
 
 
 
 FUNCIONS EXPONENCIAL I LOGARÍTMICA 108

5.  Resol   les   següents   equacions   7. Representa   en   els   mateixos   eixos   les  

exponencials.   funcions   f ( x) = 2 x  i   g ( x) = log 2 x    
2 1
a) 21− x =   a) Respecte   a   quina   recta   són  
8
simètriques?  
− x +3
⎛1⎞
b) ⎜ ⎟ = 323 x − 2   b) Calcula   ( f og ) i ( g o f )   .Quina  
⎝ 16 ⎠
2
conclusió  en  treus?  
−2 x
c) 5x = 125  
 
3+ x
d) 10 = 1   8.  En   les   gràfiques   següents   s’han  
2 1 representat  les  funcions:  
e) 2−1− x =  
1024 a) f ( x) = log x  
2
f) a1− x = a −4   b) g ( x) = log(2 x − 1)  

g) 6(
x− 2 )
2
= 1296   c) h( x) = log 2 x  
h) 3x +1 = 9 x −1   d) j ( x) = log1/2 ( x − 1)  
i) 5x + 5x + 2 + 5x + 4 = 651              Identifica-­‐les.  

4 x −1 1)  
j) = 256  
2x+2
151
k) 5x +1 + 5x −2 + 5x =  
25
l) 3x + 3x+ 2 = 30  
m) 4 x +1 + 2 x +3 = 320  

n) 7 x + 7 x +1 + 7 x + 2 = 2793  

o) 9 x − 4·3x + 3 = 0    
2)  
p) 22 x − 10·2 x + 16 = 0  
2
−5 x + 6
q) 5x =1  

r) 4 x − 5·2 x + 4 = 0  
 
6.  Representa  gràficament  les  funcions:  
 
a) y = log 3 x b) y = log 1 x
3

c) y = log 5 x d ) y = log 1 x            
5  
 
 
 
 
 FUNCIONS EXPONENCIAL I LOGARÍTMICA 109

3)   10.     Resol:  
 
1
a) log 2 8 f) log 9  
9
b) log 0, 01 g) log 7 49  

c) log1000 h)   log 3 729  

d) log 5 625 i) log 0,1  

e) log 1 27 j)   log 1 2  
  3 2

4)    
11.     Calcula   x   en   cadascuna   d’aquestes  
igualtats:  
1
a) log3 x = −1 f) log 3 x =  
2
1
b) log x = −2 g) log x 2 = 3  
25
c) log x 63 = −3 h)   log x 2 x = 2  
 
  1 1
d) log x = i) log 1 x = −  
9. Donada   la   gràfica   de   la   funció   2 3 2

f ( x) = ln x 2 .   2
e) ln x = − j)   log 1 2  
3 2

 
12.     Resol  les  següents  equacions:  
 
a) 2 x = 11  
b) log(6x − 1) − log(x + 4) = log x  

(
c) log x + 6 + log x − 6 = 1  ) ( )
d) log 3 9 − log 3 x = 2  
           
a) Calcula  el  domini  i  el  recorregut   e) ln x = ln 3 + 2 ln 4 − ln 2  
f) 2 log(x + 2) − log(5x + 6) = 0  
b) Quines  són  les  imatges  de  0,  1  i    
g) (x − 1)log 2 + log 8 = log 4  
-­‐1?  
h) log(x − 1) + log x = log10  
c) És  simètrica?  
i) 5 log 2 4 + log 2 8 = log 2 x  
 
j) log 2 (2x + 1) = 3  
  k) ln x = −1  
 FUNCIONS EXPONENCIAL I LOGARÍTMICA 110

l) (
ln x 2 − 5x + 7 = 0   ) de persones que el coneixen i t, el
temps en hores.  
m) 2 x +3 = 24  
a) Dibuixa   la   funció   en   el   domini  
n) 31+ 2 x = 100  
que  el  consideris  real.  
o) log x = log 6 + 2 log x  
3
b) Quantes   persones   coneixeran   la  
p) log 5 x − log 5 3 = 2   notícia   al   cap   de   cinc   hores   que  

q) log x − log(22 − x) = 1  
algú  hagi  propagat  el  rumor?  
 
r) log(6x − 6) = log 2 + log(2x + 3)  
16.   Un  equip  científic  ha  estudiat  
s) log(x − 3) + log(x + 3) = log 7   l’evolució  de  la  població  d’una  petita  
t) 2 log x − log(x + 6) = 3 log 2   illa  de  la  Polinèsia.  Com  a  conclusió,  

u) ( )
3 log x 2 + 1 = 0   ja  determinat  que,  per  tal  d’obtenir  
una  bona  estimació  de  la  població,  cal  
v) 2 log x + 1 = log 4 + log 5 x  
fer  servir  l’expressió.  
w) 2 log 3 x = 2 + log 3 (x − 2)  
P(t ) = 400 + 18t − 6t 2
 
13.     Determina  el  valor  de  a  per  tal  que   on  t  indica  els  anys    transcorreguts  

quan   incrementem   en   tres   unitats   el   des  del  principi  de  l’estudi.  

logaritme   en   base   a   de   6,   obtinguem   Determina  la  població  de  l’illa  quan  

el  logaritme  en  base  a  de  48.   va  començar  l’estudi  i  passat  un  any.  

  Quina  ha  estat  la  taxa  de  creixement  

14.   Segons   uns   estudis   de   laboratori,   d’aquest  període?  

l’evolució   de   la   població   en   un   cultiu    

de  bacteris  al  llarg  del  temps  segueix    

la  funció     f (t ) = 30·(1 − e−t ) +10 , on    

 
t   són   dies   que   han   transcorregut   des    
de  l’  inici  de  l’experiment,  i   f (t ) és  la    
població,  en  milions  de  bacteris  .    
a) Representa  la  funció.    
 
b) Quina   és   la   població   en   el    
moment   de   començament   de    
 
l’experiment.    
   
 
15.   Un   rumor   es   propaga   segons   la    
 
fórmula     P = 2t , on P és el nombre
 
 
 FUNCIONS EXPONENCIAL I LOGARÍTMICA 111

AVALUACIÓ  FINAL  

1. Representa  gràficament  les  següents   5. A  partir  de  la  gràfica  següent,  

funcions  en  el  mateix  gràfic.   determina:        

f ( x) = 4 x     f ( x) = log 1 x   a) Quina  és  la  imatge  de  3?  

4 b) Quina  és  l’antiimatge  de  2?  
 
2. Resol  les  següents  equacions:         c) Quina  és  la  fórmula  de  la  funció  
  representada?  
( x− 2 )2
a) 6 = 1296  

b) 2 x+2 + 6 ·2 x+1 − 4 = 0  
c) 10 3+ x = 1  
 
d) 3 x+1 = 9 x−1  
 
e) 32 x −1 − 3x = 18  
 
 
f) log x 8 = −3  
 
 
g) ln x = −2   6. El  recompte  de  bacteris  en  un  cultiu  
  segueix  la  funció    
h) 2log ( x + 2 ) − log (5x + 6 ) = 0  
f (t ) = 103t  
 
i) log x = log 6 + 2 log x   on    t  és  el  temps  expressat  en  dies.  
3

  Calcula:  
                                                                                                                             
a) Quants  bacteris  hi  haurà  al  cap  de  
3. La   gràfica   de   la   funció   f ( x) = a x  
5  dies?  
⎛ 1⎞
passa  pel  punt   ⎜ −2, ⎟ .  Determina  el  
b) Quants  dies  hauran  transcorregut  
⎝ 4⎠
valor  a.       perquè  el  nombre  de  bacteris  
 
sigui  de10000?  
 
4. Respon   les   següents   preguntes   c) Cada  dos  dies,  en  quants  bacteris  
raonadament:                 s’incrementa  la  població?  
1  
a) Quant  val   log 2 ?  
4  
 
b)  La  funció   a x ,  talla  en  algun  punt  
 
als  eixos  coordenats?                  
                                                                           
 LÍMITS I CONTINUÏTAT 113

UNITAT  9 LÍMITS  I  CONTINUÏTAT                    

 
LÍMITS  
 

   El  límit  d’una  funció   f ( x)  a  un  punt     x = a  és  el  valor  al  qual  s’acosta   f ( x)  quan  la        

   variable  independent  x  s’aproxima  a   a .  

 
   El  representem  per   lim f ( x)  
x →a

   Els  límits  laterals  poden  ser  per  l’esquerra  i  per  la  dreta  i  els  representem  amb  la  notació:    
lim f ( x) lim f ( x)
x→a− x→a+

                          ⇓  i         ⇓
 
esquerra dreta
 
   El  límit  d’una  funció  en  un  punt  es  calcula  substituint  en  l’expressió  algèbrica  de  la    
     funció  la  variable  x  pel  valor  al  qual  tendeix.    

Ø s’obté  un  valor  

lim f ( x)
x →a Ø s’obté  infinit    ⇨    s’han  de  fer  els  límits  laterals  

Ø s’obté  una  indeterminació  

0
ü ⇨ s’ha  de  factoritzar,  simplificar  i  després  substituir    
0
la  x  pel  valor  a.  
∞
ü , ∞ − ∞, ∞ ·∞, ∞ ·0 ⇨ s’ha   de   fer   l’operació   i   després  
∞
substituir  la  x  pel  valor  a.  
   

   El  límit  d’una  funció   f ( x)  a  l’infinit   ( ±∞ )  és  el  valor  al  qual  s’acosten  les  imatges  a        
   mesura  que  les  x  s’apropen  a  l’infinit   ( ±∞ ).  
                                                                                                                                                                                                                      +∞  

lim an x n + ..... + a2 x 2 + a1 x + a0 = lim an x n =  

x →±∞ x →±∞

                                                                                                                                                                                                                      −∞                                      
 
 LÍMITS I CONTINUÏTAT 114

Ø grau P( x) > grau Q( x) ⇨ tendeix  a ± ∞  

P( x)
lim Ø grau P( x) < grau Q( x) ⇨ tendeix  a  0  
x →±∞ Q( x)

Ø grau P( x) = grau Q( x) ⇨ tendeix  a  un  nombre  que  és    el  

quocient    dels  termes    que  acompanyen  a  la  x  de  major  grau  

   CONTINUÏTAT  
 
   Les  funcions  racionals  són  discontínues  en  els  punts  que  no  són  del  domini.  

   Una  funció  f  és  contínua  en  un  punt   x0  si  es  verifiquen  les  tres  condicions  següents:  

  1.     ∃ f ( x0 )  

  2.   ∃ lim f ( x)  i  es  finit  

x → x0

  3.     lim f ( x) = f ( x0 )  
x → x0

   Tipus  de  discontinuïtats  

 
   Discontinuïtat  evitable  :  Els  límits  laterals  en   x = a  són  iguals  però  diferents  de   f (a ) .          

   També  és  possible  que   f (a )  no  existeixi.  

            f (a) ≠ lim f ( x)
x →a  

Discontinuïtat    de  salt  :  Els  límits  laterals  són  nombres  reals  diferents  

lim f ( x) ≠ lim+ f ( x)
x→a− x →a
 LÍMITS I CONTINUÏTAT 115

     Discontinuïtat  asimptòtica:  Un  dels  límits  laterals  o  bé  tots  dos  donen  infinit.  

lim f ( x) = ∞ o lim f ( x) = ∞ o tots dos

x→a− x→a+

                     Exemple    1        
 
5x
lim
x →2 x − 5  
 
5x 5·2 10 −10
lim = = =  
x →2 x − 5 2 − 5 −3 3
 
 
                     Exemple    2        
 
x +1
lim
x→2 x−2

x +1 3
lim = = ∞ ⇨ s’han  de  fer  límits  laterals
  x →2 x − 2 0    
x + 1 1,9 + 1 x +1 x +1
lim− = = − 29 < 0 ⇒ lim− =−∞ lim = ∃/
x →2 x − 2 1,9 − 2 x →2 x−2                                     x →2 x − 2  
x + 1 2,1 + 1 x +1
lim+ = = 31 > 0 ⇒ lim− =+∞
x →2 x − 2 2,1 − 2 x →2 x−2
 LÍMITS I CONTINUÏTAT 116

                     Exemple    3        
 
x2 − 5x + 6
lim
x →2 x 2 + 3x − 10  
 
 
x 2 − 5 x + 6 22 − 5·2 + 6 0
lim = = ⇨ indeterminació  (  s’ha  de  factoritzar)  
x →2 x 2 + 3x − 10 22 + 3·2 − 10 0
 

lim 2
x2 − 5x + 6
= lim
( x − 3)·( x − 2 ) = lim ( x − 3) = −1  
x → 2 x + 3 x − 10 x → 2 ( x + 5 )·( x − 2 ) x →2 ( x + 5 ) 7

                     Exemple    4        

x2 − 5x + 3
lim
x →+∞ 3x − 5

x2 − 5x + 3 x2 x
lim = lim = lim = +∞
x →+∞ 3x − 5 x →+∞ 3x x →+∞ 3

                     Exemple    5        
 
x2 + 3
lim  
x →+∞ x3

x2 + 3 x2 1
lim 3
= lim 3
= lim = 0 El límit és 0 perquè el grau de P( x) < grau Q( x)
x →+∞ x x →+∞ x x →+∞ x

                     Exemple    6        

x2 + 3
lim
x →+∞ x3

3x 2 − 5 x + 1 3x 2 3
lim = lim =
x →−∞ 2 x2 − 6 x →−∞ 2 x 2 2
 LÍMITS I CONTINUÏTAT 117

1.  Calcula:   3.  Calcula:  
a) lim f ( x), lim f ( x), lim− f ( x), a) lim f ( x), lim− f ( x), lim+ f ( x)  
x →−∞ x→∞ x →o x →−∞ x →1 x →1

lim f ( x), lim f ( x), b) Punts  de  discontinuïtat  

x→o+ x →0

b) f (0)
c) D( f ) i R( f )

4. A  partir  de  la  gràfica:  

2. Calcula  :  
a) Indica   quin   és   el   límit   de   la   funció  
a) lim f ( x), lim f ( x), lim− f ( x),
x →−∞ x→∞ x→−1 quan   x   tendeix   a  
lim f ( x), lim f ( x),   −∞, − 4− , −4+ , −4, −2− , − 2+ , −2  
x →−1+ x →−1

b) f (−1)   0− ,0+ ,0, 1− ,1+ ,1  

b) Justifica   i   classifica   les  
discontinuïtats   de   la   funció  
representada  gràficament.  
 LÍMITS I CONTINUÏTAT 118

5. A  partir  de  la  gràfica  de  la  funció,   calcula  :  

calcula:   lim f ( x); lim− f ( x); lim+ f ( x)
x →3 x →0 x →0  
a)     lim f ( x) ;   lim f ( x) ;    
x →+∞ x→−3 lim f ( x); lim f ( x)
x→0 x→−2  
            lim f ( x) ;   lim f ( x)  
x →3 x →−∞
8. Sigui  la  funció  :  
b)    Domini  
  ⎧x+4
⎪ 2 x<2
⎪
f ( x) = ⎨1 x = 2 .      
⎪10 − x 2
⎪ x>2
⎩ 2
Estudia   el   límit   de   la   funció   quan   x  
tendeix  a  2.  
 
9.    Calcula  els  límits  laterals  per  a  x=0  i  
x=1   de   la   funció   definida   a   trossos  
següent:  
 
LÍMIT  D’UNA  FUNCIÓ  A  UN  PUNT     ⎧ x2 − 2x
⎪ 3x 2 − x x<0
⎪
⎪x −3
6. Calcula  els  següents  límits:   f ( x) = ⎨ 0 ≤ x < 1  
⎪ x −1
a) lim(2 x −1)   ⎪ 2x +1
x→2
⎪ x+2 x ≥1
           
⎩
x − 3x + 2
2
b) lim  
x →0 x −1  
10.       Calcula  els  següents  límits:  
3− x
c) lim  
x →2 4 x3 − 7 x 2 + 6 x
a) lim  
x →−1 1+ x
d) limln( x − 1)  
x →2
b) lim
1  
x+3 x →0 x2
e) lim  
x →0 x + 4x + 3
2
x4
c) lim  
5− x x →−3 x3 + 3x 2
f) lim  
x →3 x + 3
x+5
d) lim  
x→2 x−2
7. Considerem  la  funció
2x − 4
⎧x −1 x ≤ 0
2 e) lim  
f ( x) = ⎨
x →−3 x + x−6
2

⎩x +1 x > 0 x 2 + 5 x − 14
f) lim  
x →5 x 2 − 10 x + 25
 LÍMITS I CONTINUÏTAT 119

x x 4  
g) lim   c) lim
x →2 ( x − 2) 2 x →0 x3 + 3x 2

x x3 − 5 x 2 + 6 x
h) lim 2   d) lim 3  
x →−2 x − 4 x →2 x − 7 x 2 + 16 x − 12

1 x2 − x
i) lim   e) lim  
x →0 x − 3x
2
x →1 1 − x

2x 2 x3 − 10 x 2 + 12 x
j) lim   f) lim  
x →1 x −1 x →0 3x 2 − 3x
  x − 2  
g) lim
11.         Donada  la  funció   x→2 x2 − 4

x+3 x3 − 3x 2
f ( x) = 2   h) lim  
x + 4x + 3 x →0 x2 − x
calcula’n  el  límit  quan  x  tendeix  a   x2 + x − 2
i) lim  
−3, −2, 0 .   x →1 2 x 2 − 6 x + 4

  9 − x2
j) lim      
12.       Troba  el  límit  de  la  funció     x →3 x2 − x − 6
x3 − 5 x 2 + 6 x  
f ( x) = 3            
x − 3x 2 + 2 x 15.     Calcula  els  següents  límits:  

en      x=0,    x=1,    x=2,  i    x=3.     ⎛ x +1 2x + 3 ⎞

a) lim ⎜ 2
− ⎟  
    x →0
⎝ 6x 3x 2 ⎠
 
x+6 x+4 ⎞
13.   Calcula  el  límit  de  la  funció  definida   b) lim ⎛⎜ − 2 ⎟  
⎝ x − 4 x + 2x ⎠
x →−2 2

⎧ x2 − x
⎪ x2 + x x ≤ 1 ⎛ 3 4 ⎞
a  trossos  :   f ( x) = ⎪
⎨ .     c) lim ⎜ − ⎟  
⎝ x − 5x + 6 x − 2 ⎠
x →2 2
⎪ x − 1
x >1
⎩⎪ 3x − 3 ⎛ 3 12 ⎞
d) lim ⎜ − 2 ⎟  
quan  x  tendeix  a   x →2
⎝ x−2 x −4⎠
3− ,3+ ,3,1− ,1+ ,1,0− ,0+ ,0   ⎛ 2 4x +1 ⎞
e) lim ⎜ − 2 ⎟  
 
x →0
⎝x x ⎠

INDETERMINACIONS   ⎛ x x+2 ⎞
f) lim ⎜ − 2 ⎟  
x →4 x − 4 x − 4x ⎠
  ⎝
14.     Calcula  els  següents  límits:    

x 4 − 16  
a) lim  
x →2 x − 2  
3x − 6    
b) lim
x →2 x − 3x 2 + 4
3
 
 
 LÍMITS I CONTINUÏTAT 120

16.       Calcula  els  següents  límits:   1 − 3x3

h) lim  
x →−∞ 5 x 2 + 2
⎛ 3x + 1 x 2 − x ⎞
a) lim ⎜ · ⎟  
x →1 2 x − 2 2 x + 3
⎝ ⎠ 10 x3 − 5 x 2 + 1
i) lim  
x →∞ 5 x 3 + 8 x − 3
⎛ 2x + 3 2x + 2 ⎞
b) lim ⎜ : ⎟  
⎝ x −1 x −1 ⎠
2
x →1
⎛ x2 + 1 ⎞
j) lim ⎜ − ( x + 1) ⎟  
c) lim ⎜
⎛ x + 3 2x + 2 ⎞ x →∞
⎝ x ⎠
: 2 ⎟  
x →1
⎝ x −1 x −1 ⎠
⎛ x2 + x + 2 1 − x2 ⎞
⎛ x 3− x ⎞ k) lim ⎜ + 2 ⎟  
d) lim ⎜ · 2 ⎟  
x →∞
⎝ 2x + 3 x +5⎠
x →2
⎝ x − 2 x − 4x + 4 ⎠
 
⎛ x +1 2x + 3 ⎞
e) lim ⎜ 2
· ⎟   18.     Donada  la  funció  
x →0
⎝ 6x 3x3 ⎠
⎧ x
⎛ 2x 2x − 7 ⎞ ⎪ x2 + x x<0
f) lim ⎜ : ⎟  
x →2 x − 2 x 2 − 4
⎝ ⎠ ⎪
⎪ 3x
f ( x) = ⎨ 2 0 ≤ x < 3.  
⎛ x −1 x − 2x + 1 ⎞
2 2
⎪x −9
g) lim ⎜ : ⎟   ⎪ 3x
x →1
⎝ x+2 x+4 ⎠ ⎪x+3 3≤ x
⎩
⎛ x −1 1 ⎞ Calcula  el  límit  quan  x  tendeix  a  
h) lim ⎜ : 2 ⎟  
x →1
⎝ x + 2 x −1 ⎠
−∞, +∞, −1− , −1+ , −1,0− ,0+ ,3− ,3+ ,3  
 
LÍMITS    A  L’INFINIT  
 
CONTINUÏTAT  
 
 
17.       Calcula  els  següents  límits:  
19.   Estudia  la  continuïtat  de  les  
x 2 − 10 x − 32
a) lim   funcions:      
x →∞ 5
x −3 x3
b) lim 2   a) f ( x) =  
x →∞ x + 2 −1 + x 2

−3x3   x2 − 5x + 4
c) lim b) f ( x) =  
x →−∞ x 2 + 2 x −5
x7 − 6 x x2 + 1
d) lim   c) f ( x) =  
x →−∞ x 6 + 8 x 5
(x − 1)
2 2

⎛ x2 + x 1 − x2 ⎞  
e) lim ⎜ + ⎟  
x →+∞
⎝ x − 3 x + 5 ⎠ 20.     Estudia  la  continuïtat  de  la  funció  
⎛ 3x + 2 1 ⎞
3
2 x2 + 2 x
f) lim ⎜ · 2 ⎟   f ( x) =    
x →−∞
⎝ x + 5 6x + 3 ⎠ x − x3
12 x 2 + 2 x − 5 en   x = − 1 , x = 0  i     x = 1.  
g) lim  
x →∞ 6 x2 − 8x  
 LÍMITS I CONTINUÏTAT 121

21.     Estudia   la   continuïtat   de   la   funció   27.     Estudia  la  continuïtat  en  els  punts  -­‐

⎧2 − x 2 x<2 1   i   1   de   la   següent   funció  

⎪
f ( x) = ⎨ x       ⎧
⎪ −3 x≥2 ⎪2 x + 1 x ≤ −1
⎩2 ⎪
⎪x+3
en     x = 2 .   f ( x) = ⎨ − 1 ≤ x < 1  
⎪ 2x
  ⎪ x
⎪⎩ x − 2 x ≥1
22.     Estudia   la   continuïtat   de   la   funció  
 
⎧3 − x
⎪ x < −1 x +1 x ≤1
f ( x) = ⎨ 2       28.    En   la   funció   f ( x) = ⎧
⎨      
⎩4 − ax x >1
2
⎪⎩2 x + 4 x ≥ −1
troba   el   valor   de   a   perquè   sigui  
en   x = − 1 .  
contínua  en   x = 1.  
 
 
23.     Estudia  la  continuïtat  de  la  funció  
29.   En  la  funció  
⎧3x x ≤1
f ( x) = ⎨       ⎧ x2 − 4 x ≤ 3        
⎩x + 3 x >1 f ( x) = ⎨
⎩x + k x>3
en   x = 1.  
 
  troba   el   valor   de   k   perquè   sigui  

⎧1 x≤0 contínua  en   x = 3 .  

24.     La  funció   f ( x) = ⎨    
⎩x + 2 x>0  
és  contínua  en   x = 0 ?  I  en   x = 1?   30.     En  la  funció  

  ⎧ x2 + x
⎪ x ≠ 0        
f ( x) = ⎨ x
25.     Estudia  la  continuïtat  de  la  funció  
⎪k x=0
⎩
⎧ −5 x
⎪⎪ x + 1 x<0  
f ( x) = ⎨ 2     troba   el   valor   de   k   perquè   sigui  
⎪ x x≥0 contínua  en   x = 0 .  
⎪⎩ x − 1
 
en  els  punts   x = − 1 , x = 0 ,   x = 1.  
31.     Troba  el  valor  de  k  per  tal  que  la  
 
funció                                                                                                                                                                                                  
26.    Estudia  la  continuïtat  de  la  funció  
⎧x + k x≤0
⎪⎧e
x −1
x ≤1 f ( x) = ⎨ 2
f ( x) = ⎨ 1− x     ⎩2 x − kx + 6 x≥0
⎪⎩e x >1
 
en  el  punt   x = 1.  
 sigui  contínua  en  el  punt   x = 0 .
   
 
 LÍMITS I CONTINUÏTAT 122

⎧⎪e x −1 x < 1  
32.       Sigui   f ( x ) = ⎨     36.       A  partir  de  la  gràfica  de  la  figura,  
( )
2
⎪⎩ x + a x ≥ 1
calcula:  
Per   a   quins   valors   del   paràmetre   a     la   a) El  domini  de  la  funció.  
funció  és  contínua?     b) lim f ( x); lim f ( x); f (−2); f (1)
− +
x→1 x→1
 
 
33.       Analitza  per  a  quins  valors  de  a  i  b  
lim f ( x);lim f ( x); lim f ( x)  
les   funcions   següents   són   contínues   x →−∞ x →∞ x →1

en  els  punts  indicats.   lim f ( x); lim+ f ( x); lim f ( x); lim+ f ( x)
x→0− x→0 x→0 x→6
   
⎧x + a x <1
c) Punts  de  discontinuïtat  i  tipus  de  
⎪ 2
f ( x) = ⎨2( x − b) 1 ≤ x ≤ 2
discontinuïtat.  
⎪4 x > 2  
⎩  
 
34.       En  la  funció    

⎧ px + 1
⎪⎪ x − 4 x ≤1
f ( x) = ⎨  
⎪ x −1 x >1
⎩⎪ x 2 − x
a) Troba   el   valor   perquè   sigui  
contínua  en   x = 1.  

b) Hi   ha   algun   altre   punt   en   què   la  

funció   és   discontínua?   Justifica’n    
la  resposta.    
  37.         A   partir   de   la   gràfica   de   la   funció,  
35.       Estudia   la   continuïtat   de   la   funció   calcula:  

f ( x) = x − 5  en  els  punts   x = 5 .   a)   lim f ( x) ;   lim f ( x) ; lim f ( x) ;    

x →+∞ x →−∞ x →2

  b)  Tipus  de  discontinuïtat  en   x = 2 .  

 
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 LÍMITS I CONTINUÏTAT 123

39.      Representa  una  funció  que    

             compleixi  aquestes  condicions:  
            lim f ( x) = 2    ;     lim f ( x) = 0 ;  
x→−∞ x→+∞

            lim f ( x) = +∞ ;       lim f ( x) = −∞
− +
x →1 x →1

   
 
 
 
 
38.         A   partir   de   la   gràfica   de   la   funció  
 
següent.  
 
a) Determina   els   punts   de  
 
discontinuïtat   i   el   tipus   de  
 
discontinuïtat.  
 
b) Calcula  les  següents  imatges:  
 
f (−5) , f (−2) , f (0) , f (3)  
 
c) Calcula  els  següents  límits:  
 
lim− f ( x), lim+ f ( x), lim f ( x)
x→−5 x→−5 x→−5    
lim f ( x), lim+ f ( x), lim f ( x)  
x→−2− x→−2 x→−2  
 
lim− f ( x), lim+ f ( x),
x →0 x →0    
lim f ( x), lim+ f ( x), lim f ( x),  
x→3− x →3 x →3  
lim f ( x), lim f ( x),    
x →−∞ x →∞
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 LÍMITS I CONTINUÏTAT 125

           AVALUACIÓ  FINAL    
 
 
 
1.   Calcula  el  següents  límits.     b) Calcula  :  
x+2 ⎞ lim f ( x), lim f ( x), lim f ( x),
a) lim ⎛⎜
x
− 2 ⎟   x→−1 x →∞ x →1
x →4
⎝ x − 4 x − 4x ⎠ lim f ( x)    
x →−∞
x 4 − 3x3
b) lim   c) Calcula   i   raona   si   la   funció   és  
x →0 x3 − x 2
contínua   en   x = 4   i   el   tipus   de  
10 x3 − 5 x 2 + 1
c) lim   discontinuïtat.  
x →−∞ −5 x 3 + 8 x − 3
 
2 4x +1 ⎞
d) lim ⎛⎜ − 2 ⎟  
4.   Quina   és   la   funció   inversa   de   la  
x →0
⎝x x ⎠
funció   f ( x) = 3x ?        
2x 2x − 7 ⎞
e) lim ⎛⎜ : 2 ⎟                                        
x→2
⎝ x−2 x −4 ⎠ 5.   La  següent  funció  és  contínua  en  
⎛ 3 6 ⎞ x = 0 ?  Raona  la  resposta.                                                                    
f) lim ⎜ − 2 ⎟    
x →2
⎝ x−2 x −4⎠
⎧ x −1
  ⎪ −5 < x < 0
f ( x) = ⎨ x + 2  
 
⎪
     −      2    x        +      4
2.   Fes  l’estudi  de  la  següent  funció:                                                                                                      ⎩                                  x      ≥
       0                                                                                              
         
 
⎧ 2
⎪x+2 si x≤0 6.   En  la  funció:                                                                                                                                                                
⎪
  f ( x) = ⎨ 4 si 0< x≤3 ⎧ x2
⎪ x ⎪ si x<3
f ( x) = ⎨ x − 1  
⎪ si x>3 ⎪2 x − k
⎩x−4   ⎩ si x≥3
 
a) Calcula   lim f ( x) ,   lim f ( x)   Troba   el   valor   de   k   perquè   sigui  
x →3 x →−1
−1 continua  en   x = 3 .  
b) Calcula   f (0) ,   f (−2)  
   
3.   Fes  l’estudi  de  la  següent  funció:                                          7.
                         Dibuixa  
                               l  a  
       g    ràfica  
                       d    ’una  
                   f  unció  
                       q    ue  
                                                                                   
         
verifiqui  les  condicions  següents:  
⎧ 3x
si x ≤1
⎪ x +1
⎪
a) D( f ) = ! − 0   {}
  f ( x) = ⎨−2 x + 5 si 1< x ≤ 4
⎪ −2 b) lim f ( x) =0  
x→∞
⎪ si x>4
⎩x −5   c) Presenti  aquestes  discontinuïtats:  
a) Calcula     f (1) , f (0)   asimptòtica  en   x = 0 ,  evitable  en  
  x = 2  i  de  salt  en   x = 4.  
   
   
 LÍMITS I CONTINUÏTAT 126

8.   D’una   funció   f ( x)   determinada,   c) Descriu-­‐ne  les  discontinuïtats.  

tenim  la  següent  informació:                                                                     Justifica-­‐les.  

lim f ( x) = 1; lim f ( x) = 1  
x →−∞ x →∞  
11.         A  partir  del  següent  gràfic:  
lim− f ( x) = +∞  
x →−2   a) En   quins   punts   hi   ha  
lim f ( x) = −∞   discontinuïtat?   Quin   tipus   de  
x →−2+
discontinuïtat?   Justifica   la  
a) Amb   aquestes   dades   representa  
resposta.  
la  funció  de  forma  raonada.  
b) Calcula   f (0) ,   f (2) ,   f (4)  
b) Quina  funció  podria  ser?  
  c) Calcula   lim f ( x), lim f ( x)  
x→0 x→∞

9.   Raona   la   continuïtat   de   les   d) Escriu   l’expressió   algèbrica   que  

següents   funcions   i   digues   si   tenen   correspon  al  gràfic.  
alguna  asímptota:        
a) f ( x) = 3   x

x2 − 2x
b) f ( x) =  
x2 − 4
f ( x) = ( x − 2)  
2
c)

−2 x 2 + 6 x − 4
d) f ( x) =                        
1 − x4
   
10.       Donada  la  gràfica  d’una  funció:  
 

 
 
a) Indica’n  el  domini.  
b) Digues-­‐ne  el  límit  quan  x  tendeix    

a     −∞, +∞, −1− , −1+ − 1  

1− ,1+ ,1,3− ,3+ ,3,5− ,5+ ,5.  

BIBLIOGRAFIA  
 
GUITERAS,  J;  BESORA,  J;  JANÉ  A.  Matemàtiques  aplicades  a  les  ciències  socials  1.  Madrid:  
Mc.  Graw  Hill,    
 
COLERA,   J;   OLIVEIRA   Mª   J;   GARCIA,   R.   Matemàtiques   aplicades   a   les   ciències   socials   1.  
Barcelona:  Barcanova    
 
PANCORBO,  l.  .  Matemàtiques  I  aplicades  a  les  ciències  socials  1.  Barcelona:  Vicens  Vives