1 Potències i radicals
Objectius
En esta quincena aprenderás a:
• Calcular i operar amb
potències d'exponent enter.
• Reconèixer les parts d'un
radical i el seu significat.
• Obtenir radicals equivalents a
un de donat.
• Expressar un radical com a
potència d'exponent
fraccionari i viceversa.
• Operar amb radicals.
• Racionalitzar expressions amb
radicals al denominador.
• Emprar la calculadora per
operar amb potències i
radicals.
1. Radicals.................................. pàg. 22
Potencies de exponent fraccionari
Radicals equivalents
Introduir i extreure factors
Càlcul d'arrels
Reduir a índex comú
Radicals semblants
2. Propietats ………………………………… pàg. 25
Arrel d'un producte
Arrel d'un quocient
Arrel d'una potència
Arrel d'una arrel
3. Simplificació ……………………………… pàg. 26
Racionalització
Simplificar un radical
4. Operacions amb radicals …………… pàg. 28
Suma i resta
Multiplicació de radicals
Divisió de radicals
RESUM
Exercicis per practicar
Per saber-ne més
Resum
Autoevaluació
Activitats per enviar al tutor
 Potències i radicals

Abans de començar
Propietats
Convé que recordeu les propietats de les potències
de les potències que ja coneixeu de cursos anteriors
d'exponent enter
✓ El producte de potències de la mateixa base és
una altra potència de la mateixa base, l’exponent
x2·x7 = x2+7 = x9
del qual és la suma dels exponents.

an·am = an+m

✓ El quocient de potències de la mateixa base és una

2 8 altra potència de la mateixa base, l’exponent del
= 28−5 = 23 qual és la resta dels exponents.
25
an
= an−m
am

✓ La potència d&squot;una potència és una altra

potència de la mateixa base, l’exponent del qual
(x ) 7 3
= x7·3 = x21 és el producte dels exponents.

(a )
n m
= an·m

70 = 1 ✓ Una potència amb exponent zero és igual a la

unitat.

a0 = 1

✓ El producte de potències del mateix exponent és

una altra potència amb el mateix exponent, la
2 ·3 = ( 2·3) = 6
5 5 5 5 base de la qual és el producte de les bases.

an·bn = ( a·b )
n

✓ El quocient de potències amb el mateix exponent

86  8  6 és una altra potència amb el mateix exponent, la
= = 26
46  4 
✓ base de la qual és el producte de les bases.
an  an
n
= 
b b
Potències i radicals
1. Radicals

Definició
Anomenem arrel n-èsima d'un nombre donat a el 3
8 = 2 per ser 23 = 8
nombre b que elevat a n ens dóna a.

1
n
a = b  bn = a 3
5 = 53

Un radical és equivalent a una potència

2
d'exponent fraccionari en la qual el denominador 5
x2 = x 5
de la fracció és l'índex del radical i el numerador de
la fracció és l'exponent del radicand.
p
n
ap = an

Radicals equivalents
Dos o més radicals s'anomenen equivalents si les 3 6
x2 = x4
fraccions dels exponents de les potències associades
són equivalents. 2 4
són equivalents per ser: =
3 6
Donat un radical es poden obtenir radicals equivalents
3
infinits, multiplicant o dividint l'exponent del Amplificar: x2 = 3·2
x2·2 = 6 x4
radicand i l'índex de l'arrel pel mateix nombre. Si es
multiplica s'anomena amplificar i si es divideix 6
Simplificar: x4 = 6:2
x4:2 = 3 x2
s'anomena simplificar el radical.
3
Un radical és irreductible quan la fracció de la x2
potència associada és irreductible. Irreductible per ser MCD.(3,2)=1

Introducció i extracció de factors

Introduir

Per introduir un factor dins d'un radical s'eleva el

factor a la potència que indica l'índex i s'escriu a dins. x3 x = 3
x3·x = 3
x4

Si algun factor del radicand té per exponent un

23 3 = 3 23·3 = 3 8·3 = 3 24
nombre més gran que l'índex, es pot extreure fora
del radical dividint l'exponent del radicand entre
l'índex. El quocient és l'exponent del factor que surt a Extreure:
fora i la resta és l'exponent del factor que queda a 13 5
5
dins. x13 = x2 5 x3
3 2
 Potències i radicals

Càlcul d'arrels
1728 2
864 2 Per calcular l'arrel n-èsima d'un nombre primer es
432 2 factoritza i s'escriu el nombre en forma de potència i
216 2 després s'extreuen tots els factors que sigui possible.
3
1728 = 3
26·33 =
108 2
54 2 = 22·3 = 12 Si tots els exponents del radicand són múltiples de
27 3
l'índex, l'arrel és exacta.
9 3
3 3
1

Reducció a índex comú

Reduir a índex comú Reduir a índex comú dos o més radicals és trobar
radicals equivalents als donats que tinguin el mateix
6
2 ; 10
3 índex.

m.c.m(6,10)=30 Un índex comú és qualsevol múltiple del mcm dels

índexs.
6 30
2 = 25 = 30
32 El mínim índex comú és el mcm dels índexs;
30 habitualment es tria aquest.
10
3= 33 = 30
27

Radicals semblants
Els següents radicals són
semblants: Els radicals semblants són aquells que tenen el
2 4 ; 7 4 ; 5 4
3 3 3 mateix índex i el mateix radicand. Poden diferir
únicament en el coeficient que els multiplica.

Els següents radicals no són

semblants:

23 4 ; 25 4 L'índex és diferent
Potències i radicals

EXERCICIS resolts
1. Escriviu els següents radicals com a potència d'exponent fraccionari:
1
5
a) 5
3 3 = 35
5
b) 5
X3 X3

2. Escriviu les següents potències com a radicals:

1 1
a) 72 72 = 7
2 2

b) 53 53 = 3 52 = 3
25
3. Escriviu un radical equivalent, amplificant el que s'ha proporcionat:

a) 3
5 3
5 = 3·2 51·2 = 6 52 = 6 25

b) 5
x4
5
x4 = 5·3 x4·3 = 15 x12

4. Escriviu un radical equivalent, simplificant el que s'ha proporcionat.

6 6:2
a) 6
49 49 = 6 72 = 72:2 = 3 7

35 35 35:7
b) x28 x28 = x28:7 = 5
x4

5. Introduïu els factors dins del radical:

a) 2·4 3 2·4 3 = 4 24·3 = 4 16·3 = 4 48

b) x27 x3 x2 7 x3 = 7
(x2)7·x3 = 7 x14·x3 =
7
x17

6. Extraieu els factors del radical:

a)
4
128 4
128 = 4
27 = 24 23 = 24 8
b) 7
x30 7
x30 = 7 x28+2 = 7
x28·x2 = x4 7 x2
7. Calculeu les següents arrels:

a) 5
1024 5
1024 = 5
210 = 22 = 4
7 7
b) x84 x84 = 7 x12·7 = 7 (x12 )7 = x7

8. Reduïu a índex comú

a) 3; 3 5 2 = 6 23 = 6
8 ; 3
5 = 6 52 = 6
25

4 6
b) 4
x3 ; 6 x 5 x3 = 12
x9 ; x5 = 12 x10

9. Indiqueu quins radicals són semblants

a) 4
3;54 3 4
3 i 54 3 Són semblants
b) 4
x; 3 x 4
x i3x No són semblants, l’index és diferent.
 Potències i radicals

2. Propietats
Arrel d'un producte
3
2·5 = 3 2·3 5 L'arrel n-èsima d'un producte és igual al producte de
les arrels n-èsimes dels factors.

n
a·b = n a·n b
7
a ·b =
2 4 7
a · b
2 7 4
1 1 1
Demostración: n
a·b = (a·b)n = an·bn = n a·n b

Arrel d'un quocient

2 5
2 L'arrel n-èsima d'un quocient és igual al quocient de
5 =
3 les arrels n-èsimes del dividend i del divisor.
5
3
a n
a
a4 5
a4 n =
5 = b n
b
b3 5
b3
1 1
a  a n an n
a
Demostración:
n =  = 1 =
b b n
b
bn

Arrel d'una potència

Per trobar l'arrel d'una potència, es calcula l'arrel de
( 2)
3
5
8= 2 =5 3 5 la base i després s'eleva el resultat a la potència
donada.

( a)
p
n

( x) ap =
7 n
3
x =
7 3

 1 p
p p
Demostración: n
a = a =  an  =
p
 
n
( a)n

Arrel d'una arrel

5 3
2 = 15
2 L'arrel n-èsima de l'arrel m-èsima d'un nombre és
igual a l'arrel n·m-èsima del nombre esmentat.
n m
a = n·m
a
1
1
a = am  = an·m =
1 n
n m
Demostración: n·m
a
 
Potències i radicals

3. Simplificació

Racionalització
Quan el denominador
Racionalitzar una expressió amb un radical en el és un radical
denominador consisteix a trobar una expressió 3
1 1·3 52 52 3
25
equivalent que no tingui arrels en el denominador. = = =
3
5 3
5· 53 2 3
5 3 5
Per això es multiplica el numerador i el denominador
per l'expressió adequada perquè, en operar, l'arrel 1 1·7 x3 7
x3 7
x3
= = =
desaparegui. 7
x4 7
x4 ·7 x3 7
x7 x

Si el denominador és un binomi es multiplica el

numerador i el denominador pel conjugat del Quan el denominador
denominador és un binomi
1 5+ 3
= =
5− 3 5− 3 5+ 3 ( )( )
 El conjugat de a + b és a − b
5+ 3 5+ 3
= =
5−3 2

Simplificar un radical
Simplificar un radical és escriure'l en la forma més
senzilla, de manera que:
6
8 = 6 23 = 2
• L'índex i l'exponent siguin primers entre ells.
• No es pugui extreure cap factor del radicand. 7
a30 = a4 7 a2
• El radicand no tingui cap fracció.
 Potències i radicals

EXERCICIS resolts
10. Escriviu amb una sola arrel:
a) 5
3 5
3 = 10
3

b) 7
X4 x 7
X 4
x = 7
x8·x = 14 x9

11. Escriviu amb una sola arrel:

a) 4
3·4 27 4
3·4 27 = 4
81 = 4
34 = 3
b) 5
x·5 x2 5
x·5 x2 = 5
x3
12. Escriviu amb una sola arrel:
3
16 3
16 16 3
a) = 3 = 8 =2
3
2 3
2 2
5
x4 5
x4 x4
b) = 5 = 5
x
5
x3 5
x 3 x3

13. Racionalitzeu.
1 1 1 1·5 32 3
5 2 5
9
a) = = = =
5
9
5
9 5
32 5
3 · 3
2 5 3 5
3 5 3

2 2 2 2·3 2 2·3 2 2·3 2 3 2

b) = = = = =
5·3 4 5·3 4 5·3 22 5·3 22 ·3 2 5·3 23 5·2 5

14. Racionalitzeu
1 1 1·7 x3 7
x3 7
x3
a) = = =
7
x4 7
x4 7
x4 ·7 x3 7
x7 x
1 1 1·7 x4 7
x4 7
x4 7 x4
b) = = = =
x2 7 x3 x2 7 x3 x2 7 x3 ·7 x4 x2 7 x7 x2·x x3

15. Racionalitzeu
1 1 (
1· 3+ 2 ) ( 3+ 2 )
a)
3− 2 3− 2
=
(
) ( 3 + 2) 3 − 2
3− 2 ·
= = ( 3+ 2 )
2 2 2·( 5 − 2) 10 − 2 2
b) = = = 10 − 2 2
5 +2 5 + 2 ( 5 + 2)·( 5 − 2) 5−4

1 1 1·(3 + x ) 3+ x
c) =
3− x 3− x (3 − x )·(3 + x ) = 9 − x
Potències i radicals

4. Operacions amb radicals

Suma i resta de radicals

Per sumar o restar radicals cal que siguin semblants 8 + 2 = 23 + 2 =
(que tinguin el mateix índex i el mateix radicand).
Quan això passa se sumen o es resten els coeficients =2 2+ 2 =3 2
de fora i es deixa el mateix radical.

x+ 6
x3 = x+ x =2 x

Producte de radicals
Per multiplicar radicals cal que tinguin el mateix
índex. Quan això passa el resultat és un radical del 3
3· 2 = 6 32 ·6 23 = 6 9·8 = 6 72
mateix índex i que té com a radicand el producte dels
radicands.

En cas de tenir un índex diferent, en primer lloc es 5

x· x = 10 x2 ·10 x5 = 10 x7
redueixen a índex comú.

Quocient de radicals
Per dividir radicals cal que tinguin el mateix índex. 6
Quan això passa el resultat és un radical amb el 2 23
= = 6
2
mateix índex i que té com a radicand el quocient dels 3
2 6
2 2

radicands.

8
Si tenen un índex diferent, primer es redueixen a x x2
4
= = 8
x
índex comú.
8
x 8
x
 Potències i radicals

EXERCICIS resolts
16. Calculeu la suma:
a) 40 + 90 40 + 90 = 4·10 + 9·10 = 2 10 + 3 10 = 5 10
b) 2 32 − 8 2 32 − 8 = 2 25 − 23 = 2·22 2 − 2 2 = 8 2 − 2 2 = 6 2
c) 4 + 6 16
3 3
4 + 6 16 = 3 4 + 6 42 = 3 4 + 3 4 = 23 4
1 1 4·1
d) 2 +5 8 2 +5 8 = + 5 23 = 2 + 10 2 = 12 2
2 2 2

17. Calcular i simplificar:

a) 4
3·5 27 4
3·4 27 = 4
81 = 4
34 = 3
b) 3
x·9 x2 5
x·5 x2 = 5
x3
c) 5
x3 x· x 5
x3 x· x = 5
x·x3 · x = 10
x4 · x = 10
x4 ·10 x5 = 10 x9
d) 3
2· 2·4 8 3
2· 2·4 8 = 3 2· 2·4 23 = 12 24 ·12 26 ·12 29 = 12
219 = 212 27

18. Calcular i simplificar:

3
16 3
16 3
24 15
220
= 15 217 = 2 2 = 2 4
15 2 15
a) = =
5
2 5
2 5
2
15
2 3

7
x4 7
x4 14
x8
b) = = 14 x5
14
x 3 14
x 3 14
x 3

6
8 4 6
8 = 4
6
(2 )3 4
6
212 = 24
(2 ) 12 4 24
248 =
a) = = 24
230 = 4 25 = 24 2
4 4
(2 ) 2
(2 ) 2
8 3 8 3 8 6 24 18
8 2 3 24 6
3

3
X4 x 3
x4 x 3
x·x8 6
x9 = 12
x18 = 12 x15 = x12 x3
b) = =
4
x 4
x 4
x 4
x x
12 3

19. Calcular i simplificar:

2·3 4 2·3 4 2·3 22 12
26 ·12 28 12
224
a) = = = = 12 215 = 4 25 = 24 2
4
8 4
8
4
2 3 12
2 9 12
2 9

5
2 2·3 4 5
2·22 ·3 22 10
23 ·3 22 = 30
29 ·30 220 = 30
229 =
= =
5
2 2·3 4 8 23 23 30 45
2 30 45
2
b)
8 1 30 30 15
= = 214 =
30
214 = 214 = 27
30
216 30
216 ·30 214 30 30
2 2 2
Potències i radicals
Per practicar

1. Escriviu com a potència d'exponent 8. Multipliqueu els radicals següents

fraccionari:
a) 3· 6 b) 5· 2·3· 5
a) 5 b) 3
x2
c) 3
12·3 9 d) x·3 2x2
c) a3 d) 5
a3
e) 2ab·4 8a3 f) 4 2x2y3·6 5x2
2. Escriviu com un radical:
1 3
9. Multipliqueu els radicals següents
a) 32 b) 52
1 5 a) ( 2− 3 · 2 )
c) x5 d) x3
b) (7 5 + 5 3)  2 3
3. Simplifiqueu els següents radicals:
c) (2 3 + 5 − 5 2)  4 2
a) 4
25 b) 8
82
d) ( 5 + 3)  ( 5 − 3)
c) 14
x6 d) 30
16·x8
10. Dividiu els radicals següents
4. Extraieu tots els factors possibles dels
6x 75x2y3
radicals següents a) b)
3x 5 3xy
3
a) 18 b) 16
9x 3
8a3b
c) d)
c) 9a3 d) 98a3b5c7 3
3x 4
4a2

5. Introduïu dins del radical tots els factors

3
9 6
x5
e) f)
possibles que s'hi trobin fora. 9
3 8
x3
a) 3· 5 b) 2· a
11. Calculeu:
c) 3a· 2a 2
d) ab 23
ab
2
5
a) 5
24 2 b) x2 4 x3
6. Reduïu a l'índex mínim comú els
següents radicals. c)
4
x3 3 x2 x d) 6
23 2 2
a) 5; 4 3 b) 3
4; 4 3; 2
12. Racionalitzeu.
6 3
c) 4
3; 7; 2
8
d) 3; 32; 5
a) 2 b) 1
7. Sumeu els següents radicals indicats. 7 3

a) 45 − 125 − 20 2a 1
c) d)
2ax 5
x3
b) 75 − 147 + 675 − 12
13. Racionalitzeu.
c) 175 + 63 − 2 28
1 2 3+ 5
45 + 2 125 a) b)
d) 20 + 3 −1 3− 5
3
5 2
c) d)
4- 11 2 +1
 Potències i radicals

Per saber-ne més

1 Aproximació d'una arrel quadrada
n = a1 +
1 mitjançant fraccions
a2 +
1
a3 + Qualsevol nombre irracional es pot aproximar
1
a4 + mitjançant una fracció, que s'obté a partir del seu
...
desenvolupament en fracció contínua.

Mitjançant les fraccions contínues es pot aproximar

qualsevol arrel a una fracció.

Desenvolupament
de: 2 = 1' 4142
Algorisme
1 3 La primera xifra a1 és la part sencera de l'arrel
1+ = = 1'5
2 2 x1 = 2
1 7
= = 1' 4
1+
1 5
 1  =  2  = 1
a1 = x
2+
2 La segona xifra a2 és la part sencera de x2
1 17
1+ = = 1 ' 4166 1
1 x1 = 1 +
2+ 12 x2
1
2+ 1 1 1
2 2 =1+  2 −1 =  x2 = = 2 +1
41 x2 x2 2 −1
1 = = 1 ' 4167
1+
1
 2  =  2 + 1 = 2
29 a2 = x
2+
1
2+
1 La tercera xifra a3 és la part sencera de x3
2+
2
1
x2 = 1 +
1 99 x3
1+ = = 1 ' 4142
1 70
2+ 1 1 1
1 2 +1 = 2 +  2 −1 =  x3 = = 2 +1
2+ x3 x3
1 2 −1
2+
1
2+
2
 3  =  2 + 1  = 2
a3 = x

No és necessari fer més càlculs perquè es repeteixin

Altres desenvolupaments periòdicament els quocients.

3 = 1,12 7 = 2,1114
1
2 = 1, 2 = 1 +
5 = 2, 4 8 = 2,14 1
2+
1
2+
6 = 2,24 10 = 3, 6  2 + ...
Potències i radicals
Recordeu el més
important

Radicals Potència d’exponent

fraccionari
Anomenem arrel n-èsima d’un
nombre donat el nombre que Un radical és equivalent a una
elevat a n ens dóna el primer. potència d’ exponent
fraccionari, en què el
numerador de la fracció és
L’expressió n a és un radical d’ l’exponent del radicand i el
n, i el radicand a. denominador de la fracción és
l’índex de l’arrel.
n
a = b  a = bn
m

Propietat fonamental
n
am = an

El valor d’un radical no varia si es

multipliquen o es divideixen per
un mateix nombre l’índex i
l’exponent del radicand.

n
am = n·p am·p

Reduir a índex comú Operacions amb radicals

Reduir a índex comú dos radicals donats és Per multiplicar (o dividir) radicals del
trobar dos radicals equivalents a aquests mateix índex es deixa l’índex i es
radicals que tinguin el mateix índex. multipliquen (o divideixen) els radicands.

Per trobar l’arrel d’un altre radical es

Els radicals semblants
Són aquells que tenen el mateix índex i el
mateix radicand. Poden diferir únicament
en el coeficiente que els multiplica.
deixa el radicand i es multipliquen els
índexs.
Per sumar (o restar) radicals semblants
es deixa el radical i se sumen (o resten)
els coeficients.

Racionalitzar

Racionalitzar una expressió amb radicals en el denominador és trobar una expressió equivalent
que no tingui arrels en el denominador.
 Potències i radicals
Autoavaluació

7
1. Calculeu l’arrel següent: 78125

2. Escriviu en forma d’exponent fraccionari: 10

x3

3. Calcular: 18 − 98

4. Introduïu el factor en el radical: 64 5

5. Calculeu, simplifiqueu i escriviu com un únic radical:

7
73 3

6. Extraieu factors del radical: 4

243

45
7. Racionalitzeu:
3
25

8. Calcular i simplificar: 4
2·5 4

7
125
9. Calcular i simplificar:
3
5

10. Quant fa l’aresta d’un cub si el seu volum és 1331m3

Potències i radicals
Solucions dels exercicis per practicar
1 2
1. a) 52 b) x3 8. a) 18 b) 15 10
3 3
c)
3
108 d)
6
4x7
c) a2 d) a5
e) 4 32a5b f) 12 200x10y9
2. a) 3 b) 53
c) 5 x d) 3 x5 9. a) 2 − 6
b) 14 5 + 30
3. a) 5 b) 4 8
c) 8 6 + 4 10 − 20
c) 7 x3 d) 15 4x2 d) 2

4. a) 3 2 b) 23 2 10. a) 2 b) y x
c) 3a a d) 7ab c 2 33
2abc 6
c) 6
81x d) 8a3b2
5. a) 45 b) 4a e) 6 243 f) 24
x11
c) 18a4 d) 3 a 5b 7
11. a) 4 2 b) 20
x11
6. a) 4 25; 4 3 c) 24
x23 d) 3 x2
b) 12 256;12 27;12 4 2 7 3
12. a) b)
c) 18 9; 7; 216
8 8 7 3
2ax 5
x2
d) 6 27; 6 32; 6 25 c) d)
x x
7. a) −4 5 b) 11 3 13. a) 3 +1 b) −7 − 3 5
c) 4 7 d) 15 5 c) 4 + 11 d) 2 - 2

solucions de
L'AUTOAVALUACIÓ
1. 5
3
2. x10

3. −4 2

4. 4
6480

5. 21
1029

6. 34 3

7. 93 5

8. 20
8192

9. 21
25
10. 11 cm