FUNCIONS

5 Funcions elementals
Presentació de la unitat • Les funcions exponencials s’estudien tant per a una base més
gran que 1 (funció creixent) com menor que 1 (funció decreixent).
• El curs pròxim, en Batxillerat, l’alumnat haurà de començar a re-
presentar funcions “fent preguntes a la seua expressió analítica” • Les funcions logarítmiques s’estudien com a recíproques de les
(quins són els seus punts singulars, quines són les seues bran- exponencials.
ques infinites...). Per a això, necessitarà una forta base d’anàlisi,
fonamentalment límits i derivades. Abans d’aquest moment, s’ha
de familiaritzar amb una sèrie de funcions tipus (lineals, quadràti- Coneixements mínims
ques, radicals, de proporcionalitat inversa, exponencials, logarít- • Associació del creixement o decreixement d’una recta amb el
miques...), molt freqüents en altres ciències naturals i socials. signe del seu pendent.
• Les funcions lineals han sigut abundantment tractades en els dos • Representació de qualsevol funció lineal i obtenció de l’expres-
cursos anteriors. No obstant això, la seua enorme importància sió analítica de qualsevol recta.
teòrica i pràctica, així com la facilitat amb què s’obliden alguns • Representació d’una funció donada mitjançant trams de rectes.
aspectes del seu tractament, ens aconsellen tornar a insistir-hi,
• Assignació d’una equació a una funció donada per trams de rec-
prestant una atenció especial a les funcions donades mitjançant
tes.
trams de rectes.
• La funció quadràtica. Relació entre la forma de la corba i el coefi-
• Es dedica una atenció molt especial a la representació de funci-
cient de x2. Situació del vèrtex.
ons quadràtiques, de manera que les peculiaritats del seu tracta-
ment gràfic es relacionen amb els valors dels coeficients de la • Representació d’una funció quadràtica qualsevol.
seua equació. • Intersecció de rectes i paràboles.
Esquema de la unitat
LES FUNCIONS
poden vindre donades mitjançant
la seua expressió analítica
per la qual poden ser
FUNCIONS FUNCIONS FUNCIONS FUNCIONS FUNCIONS

D’ALTRES
POLINÒMIQUES DE PROPORCIONALITAT RADICALS EXPONENCIALS LOGARÍTMIQUES
INVERSA
són del tipus són del tipus són del tipus són del tipus
que són y = k/x y = ax + b y = ax y = loga x
que es representen que es representen mitja PARÀBOLA

mitjançant una mitjançant una amb eix paral·lel a l’eix X
HIPÈRBOLA
LINEALS QUADRÀTIQUES D’ALTRES
quan quan quan
el polinomi és de grau 1 el polinomi és de grau 2 el polinomi és de grau

y = mx + n y = ax2 + bx + c, a ≠ 0 major que 2
que es representen
mitjançant una PARÀBOLA
88
• Funcions definides a trossos, amb participació de rectes i de pa- Adaptació curricular
ràboles.
En la part de “Recursos fotocopiables” s’oferix una adaptació cur-
1
• Representació de funcions de la família y = . ricular d’aquesta unitat 5 del llibre de l’alumnat, per a l’elaboració
x
de la qual s’han tingut en compte els coneixements mínims que es
• Representació de funcions de la família y = x . proposen ací.
• Representació de funcions exponencials i logarítmiques. La lectura inicial servirà per a exercitar la comprensió lectora i per a
• Associació de funcions elementals als gràfics corresponents. mostrar els dos aspectes que justifiquen l’estudi de les matemàti-
ques: el pràctic i l’intel·lectual.
Els continguts, si s’adapten a aquests mínims exigibles, o bé no
Complements importants han tingut cap canvi o bé s’han modificat lleugerament per a ade-
• Representació de funcions de les famílies anteriors, però més quar-los al possible nivell dels estudiants a qui va dirigit. Això ma-
complexes. teix es pot dir dels exercicis pràctics que s’hi proposen.
Si algun contingut supera els mínims exigibles, o bé s’ha suprimit o
bé s’ha adaptat per a ajustar-lo als requisits exigits.
Anticipació de tasques
Finalment, els exercicis i problemes amb què finalitza la unitat
• Obtindre punts d’una funció donada per la seua expressió analí-
s’han reduït en quantitat i s’han modificat o baixat de nivell fins a
tica.
adaptar-se al convingut. Això mateix es pot dir de l’autoava
• Obtindre l’equació de la recta que passa per dos punts. luació.
En la taula següent es recull una relació d’activitats per a atendre i treballar l’aprenentatge cooperatiu, el pensament
comprensiu, el pensament crític, la interdisciplinarietat, les TIC, l’emprenedoria i la resolució de problemes. Unes estan
proposades en el llibre de l’alumnat (LA), i ací s’hi fa referència indicant la pàgina i l’activitat, i altres, com s’indica, se
suggerixen en aquesta proposta didàctica (PD).
Una selecció d’aquests suggeriments estan marcats en el llibre de l’alumnat amb una icona; ací s’han marcat amb (*).
APRENENTATGE COOPERATIU PENSAMENT COMPRENSIU PENSAMENT CRÍTIC

Pàg. 102. Activitat suggerida en aquesta PD. Pàg. 103. Exercici resolt. Activitat suggerida en Pàg. 105. Activitat 1 (*)
(*) aquesta PD. (*)
Pàgs. 103, 105, 106, 107 i 108. Pensa i practica Pàg. 105. Exercici resolt Pàg. 112. Activitat suggerida en aquesta PD.
Pàg. 109. Pensa i practica (*) Pàg. 106. Exercicis resolts (*) Pàg. 113. Activitat 7 (*)
Pàgs. 110 i 111. Pensa i practica Pàg. 108. Exercici resolt Pàg. 114. Activitats 16, 17 i 18
Pàgs. 113, 114 i 115. Activitats 1 a 30 Pàg. 109. Exercici resolt Pàg. 115. Activitats 21, 22 i 23
Pàg. 116. Activitats 40 a 44. Activitat suggerida Pàg. 110. Exercici resolt Pàg. 117. Activitat 53 (*)
en aquesta PD. (*)
Pàg. 117. Activitats 45 a 48. Activitat suggerida Pàg. 111. Exercici resolt
en aquesta PD.
Pàg. 112. Exercicis i problemes resolts (*)
Pàg. 118. Informa’t (*)
INTERDISCIPLINARIETAT TIC EMPRENEDORIA RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

Pàg. 100. Activitat suggeri- Pàg. 100. Activitat sug- Pàg. 101. Activitat 1 (*) Tots els problemes proposats en el LA estan
da en aquesta PD. (*) gerida en aquesta PD. enquadrats en aquest apartat. Ací se n’assenyalen
(*) alguns que tenen un interés especial.
Pàg. 113. Activitat 6 (*) Pàg. 116. Activitats 40 a 44
Pàg. 114. Activitat 19 (*) Pàg. 117. Activitats 45 a 53 (*)
Pàg. 118. Interpreta i descriu (*) Pàg. 118. Informa’t (*)
Pàg. 119. Entrena’t resolent problemes (*)
89
5
Funcions evidentment útils
Funcions elementals Les funcions que s’utilitzen en la ciència, en la tècnica i en altres branques del saber
són, òbviament, útils. Vegem-ne algunes i com s’arriba de l’experimentació a l’expressió
analítica:
Quan un conductor troba un perill a la carretera i necessita fre-

nar, passa un cert temps des que decidix frenar fins que realment
trepitja el fre (temps de reacció). Aquest temps, cap a 3 de
Buscant la precisió del concepte 4
segon, que pot paréixer insignificant, dóna lloc a un recorregut
Després d’Euler encara va seguir, entre els matemàtics, la discussió sobre del cotxe molt més llarg com major siga la velocitat.
quins requisits eren imprescindibles per a definir una funció i quins no.
El 1923 es va arribar a la definició següent, molt semblant a la que s’usa Però, a més, el cotxe no para automàticament quan es trepitja el
actualment. fre, sinó que recorre una distància (distància de frenada) que és
deguda a la inèrcia.
Es diu que y és una funció de x si a cada valor de x li correspon un
valor de y. Aquesta correspondència s’indica mitjançant l’equació De manera que, des que el conductor aprecia el perill fins que el cotxe s’atura, es recorre
y = f (x). una distància (y), molt major com més elevada siga la velocitat (x).
Experimentalment s’obtenen els valors següents:
Funcions poc honestes, segons Poincaré velocitat

que es duu
distància
(per temps de
distància
(de frenada
distància total
de detenció (m)
Però en aquesta recerca de la precisió, es van generar una sèrie de funcions (km/h) reacció en m) en m)
estrafolàries que van portar Poincaré, l’any 1899, a dir: 10 2 1 3
“Durant mig segle hem vist una massa de funcions estranyes cons- 20 4 3 7
truïdes de manera que s’assemblen el menys possible a les funcions
honestes que servixen a algun propòsit. Abans, quan s’inventava 30 6,5 7 13,5
alguna funció, era amb alguna meta pràctica. Hui són inventades 40 8,5 12 20,5
per tal de mostrar que el raonament dels nostres antecessors va ser
50 10,5 19 29,5
erroni”.
En aquesta unitat ens dedicarem a aquestes funcions honestes que propug- 60 12,5 27 39,5
nava el gran Poincaré, aquestes funcions que servixen per a alguna cosa més 70 14,5 36 50,5
que per a construir o desmuntar conceptes. Henri Poincaré (1854-1912) és un
dels grans matemàtics de la història. 80 17 47 64
Les seues contribucions abracen tots els 90 19 60 79
àmbits de la disciplina matemàtica.
100 21 74 95
Les equacions són, respectivament:

y = 0,21x y = 0,0074x 2 y = 0,0074x 2 + 0,21x
Resol
1. Comprova, usant la teua calculadora, la validesa de les fórmules anteriors per

als valors de la taula (fes la comprovació només per a alguns valors de cada fila, tenint
L’ús de “funcions honestes” està estés en múltiples camps del coneixement humà: en compte que es tracta de valors aproximats) i construïx els gràfics corresponents.
medicina, economia, tecnologia…
100 101
En iniciar la unitat Solucions de “Resol”

• El rigor ha sigut fonamental per a la construcció sòlida i harmoniosa de 1 DISTÀNCIA (m)
l’edifici matemàtic. Però si exagerem pot fer-se pesat, com veiem en
aquesta lectura en la qual es descriu l’estirada d’orelles que Poincaré 100
donava als seus coetanis per centrar-se en excés en la recerca de rigor TOTAL
en detriment de la utilitat pràctica.
Qüestions per a detectar idees prèvies

• L’exercici proposat en la pàgina 101 servix com a model de casos sen- FRENADA
50
zills de funcions lineals i quadràtiques obtingudes experimentalment.
Es demana que l’alumnat comprove que els seus valors seguixen aproxi-
madament les equacions donades.
Podem considerar aquest exercici un bon punt de partida per a conéi-
REACCIÓ
xer com d’assentats tenen els coneixements de cursos anteriors. 10
VELOCITAT (km/h)
10 50 100
Interdisciplinarietat
Se suggerix l’activitat següent:
Confeccionar un treball mostrant alguns exemples de la utilitat de les fun- ANOTACIONS
cions en diferents camps: física, biologia, economia, medicina, tecnolo-
gia…
TIC
Se suggerixen les activitats següents:
• Buscar informació en Internet sobre l’evolució del concepte i el tracta-
ment de les funcions al llarg dels últims cent anys.
• Buscar i utilitzar, en Internet, programes que permeten dibuixar gràfics
de funcions sense més que introduir-ne l’expressió analítica.
90
2 Y y=3
1 Funcions lineals
2 UNITAT 5
2Funcions lineals y = a0trossos

X
És freqüent trobar-se amb funcions els gràfics de les quals estan formats per tros-
Funció de proporcionalitat: y = mx y=x+4
y = –2x + 13
y=1
y = per
sos de rectes. Vegem, –2exemple, la funció representada en el marge:
Les funcions de proporcionalitat es representen
(3, 7) • El primer tram pertany a la recta amb pendent 1 i amb ordenada en l’origen 4.
Y La seua equació: y = x + 4.
y = mx mitjançant rectes que passen per l’origen. Descri-
uen una proporció entre els valors de les dues va-
5
y = –5
• El segon tram pertany a la recta que passa per (3, 7) i que té com a pendent –2.
riables. La seua equació: y = 7 – 2(x – 3). És a dir, y = –2x + 13.
X El pendent de la recta és la raó de proporcionalitat, m. • El tercer tram és la funció constant y = 1.
Per exemple, l’espai recorregut a velocitat constant en funció del temps és: 5 Z
e = v · t, on v és el pendent de la recta que relaciona e amb t. 3 x<3 3<x<6 x>6 y = 2x – 3 ]]x + 4 si x ≤ 3
La funció es descriu així: f (x) = [–2x + 13 si 3 < x < 6
Y ]1 si x ≥ 6
Funció constant: y = n \
Y Es presenta mitjançant una recta paral·lela a l’eix X. 1

Per a descriure analíticament un gràfic format per trossos de rectes, es donen
y=n
El seu pendent és 0.
En la web
y = – —x + 5
les equacions dels diversos trams, enumerats per ordre d’esquerra a dreta, indi-
n La recta y = 0 coincidix amb l’eix X.
Exercicis per a reforçar les funcions defi-
nides mitjançant dos o tres trossos.
4
cant en cada un dels trams els valors de x per als quals la funció està definida.
En la web y=0
X
• Representació de funcions lineals Exercici resolt
Per exemple, el preu del menjar en alguns restaurants és constant, no depén de la
a partir de la seua expressió ana-
lítica. quantitat que ens servim. De igual forma, la distància d’un satèl·lit artificial de la Representar la funció que té 2 X
Obtenim els punts extrems de cada un dels trams, començant en l’abscissa –5
com a expressió analítica la se- i acabant en 11:
• Repàs del concepte de pendent. Terra és constant, no varia amb el temps.
2
• Estudi de rectes a partir dels parà- güent: y =— x + 2 1r 2n 3r 4t
metres m i n.
Expressió general de la funció lineal: y = mx + n Z
]4
3 si x < –1 (–5, 4) 0,5(–1 – 1) + 5 = 4 → (–1, 4) –2 · 3 + 12 = 6 → (3, 6) (5, –1)
La seua representació és una recta de pendent m ]0, 5 (x – 1) + 5 si –1 ≤ x ≤ 3
Y y =[ (–1, 4) 0,5(3 – 1) + 5 = 6 → (3, 6) –2 · 5 + 12 = 2 → (5, 2) (11, –1)
F que talla l’eix Y en el punt (0, n). El nombre n ]– 2 x + 12 si 3 < x < 5
200 y = mx + n es diu ordenada en l’origen. ]–1
\
si x ≥ 5 y = –3x – 1
Representem els quatre trams (tenint en compte si els extrems hi pertanyen o
F = 32 + 1,8 C no) i així obtenim el gràfic de la funció.
100
Per exemple, la recta F = 32 + 1,8C, representada
n
en el marge, permet passar d’una temperatura en (3, 6)
C X graus centígrads, C, a la corresponent en graus
100 Fahrenheit, F. 4 y = 2x + 3 (–1, 4)
(5, 2)
Pensa i practica
POSICIÓ (m) (5, –1)
1. Representa les funcions següents. 4. Un objecte mòbil, en l’instant inicial, està a 3 m de

l’origen i s’allunya d’aquest amb una velocitat de 2 m/s.
a) y = 2x b) y = 2 x c) y = – 1 x d) y = – 7 x Pensa i practica
En la web Estudi i interpretació de funcions lineals a trossos.
3 4 3 Troba l’equació de la posició en funció del temps i
representa-la. 6. Escriu l’equació que correspon al gràfic següent: 7. Representa la funció que té l’expressió analítica
2. Representa:
5. El preu de les creïlles al mercat és 1 €/kg, i el de les següent:
a) y = 3 b) y = –2 c) y = 0 d) y = –5
tomaques, 2 €/kg. Z
5 ]]–3 si x < 0
3. Representa aquestes funcions. a) Escriu l’equació del cost d’una bossa de creïlles en y = [x – 3 si 0 ≤ x ≤ 5
]2
a) y = 2x – 3 b) y = 2 x + 2 funció del seu pes.
\
si x > 5
3
b) Fes el mateix per a una bossa de tomaques. 5 10 Digues quin és el pendent de cada un dels trams que
c) y = – 1 x + 5
4
d) y = –3x – 1 c) Representa les funcions anteriors. y = 2x + 3 formen la funció. És una funció contínua?
En la web Repassa l’equació punt-pendent d’una recta. En la web Estudi conjunt de dues funcions lineals.
102 103
TEMPS (s)
2 4
5 a) y = x
Suggeriments b) y = 2x
• Partint de l’expressió general y = mx + n, es distingixen els tres tipus
c) Y
de funcions lineals:
— PRIMER CAS: si n = 0 → y = mx y = 2x
— SEGON CAS: si m = 0 → y = n y=x
— TERCER CAS: si m ≠ 0 i n ≠ 0 → y = mx + n
• Es pot proposar a l’alumnat que faça una taula en la qual figure el tipus
de funció lineal i el punt de tall amb l’eix Y, així com alguna caracterís-
1
tica del seu gràfic.
• És important que els estudiants adquirisquen l’hàbit de reflexionar so- 1 X
bre les característiques que tindrà el gràfic (creixement, decreixement,
punt de tall amb l’eix Y) abans de representar la funció, així com l’esca-
ANOTACIONS
la més adequada que s’ha de prendre en cada eix.
Aprenentatge cooperatiu
Les activitats del “Pensa i practica” d’aquestes pàgines, i de totes aque-
lles en les quals es pretén reforçar els coneixements acabats d’adquirir,
poden fer-se solidàriament, en grup xicotet.
Solucions de “Pensa i practica”

1 Y y = 2x
2
y=—x
3
2
X 1
y =–—x
4
7
y =–—x
3
91
Reforç i ampliació
UNITAT 5
Es recomanen:
Funcions lineals a trossos
És freqüent trobar-se amb funcions els gràfics de les quals estan formats per tros-
• Del quadern núm. 3 d’EXERCICIS DE MATEMÀTIQUES:
y = –2x + 13 sos de rectes. Vegem, per exemple, la funció representada en el marge:
y=x+4 y=1 Reforç: Exercici 2, apartat a), de la pàg. 15.
n
(3, 7) • El primer tram pertany a la recta amb pendent 1 i amb ordenada en l’origen 4.
i- 5
La seua equació: y = x + 4. Ampliació: Exercici 1 de la pàg. 15.
a- • El segon tram pertany a la recta que passa per (3, 7) i que té com a pendent –2.
La seua equació: y = 7 – 2(x – 3). És a dir, y = –2x + 13. • Del fotocopiable INCLUSIÓ I ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:
m. • El tercer tram és la funció constant y = 1.
5 Z Reforç: Exercici 4, apartat a), de Practica, Fitxa A.
x<3 3<x<6 x>6
]]x + 4 si x ≤ 3
La funció es descriu així: f (x) = [–2x + 13 si 3 < x < 6
]1 si x ≥ 6
\
X. Per a descriure analíticament un gràfic format per trossos de rectes, es donen

En la web
Exercicis per a reforçar les funcions defi-
les equacions dels diversos trams, enumerats per ordre d’esquerra a dreta, indi-
cant en cada un dels trams els valors de x per als quals la funció està definida. Z] 1
]]c m x + 9
nides mitjançant dos o tres trossos.
]] 2 si x ≤ 3
2
a
Exercici resolt 6 a) y = ][ 6 si 3 < x < 7
a Representar la funció que té Obtenim els punts extrems de cada un dels trams, començant en l’abscissa –5 ]]
com a expressió analítica la se- i acabant en 11: ]]
13 – x si x ≥ 7
güent:
1r 2n 3r 4t \
Z
]4 si x < –1 (–5, 4) 0,5(–1 – 1) + 5 = 4 → (–1, 4) –2 · 3 + 12 = 6 → (3, 6) (5, –1)
m ]0, 5 (x – 1) + 5 si –1 ≤ x ≤ 3
(–1, 4) 0,5(3 – 1) + 5 = 6 → (3, 6) –2 · 5 + 12 = 2 → (5, 2) (11, –1)
7 Y
y =[
n ]– 2 x + 12 si 3 < x < 5
]–1 si x ≥ 5 Representem els quatre trams (tenint en compte si els extrems hi pertanyen o
\ no) i així obtenim el gràfic de la funció.
a
n (3, 6)
0 5 X
us
(–1, 4)
(5, 2)
(5, –1)
Pendent 0 en els trams primer i tercer.

En la web Estudi i interpretació de funcions lineals a trossos.
Pensa i practica
6. Escriu l’equació que correspon al gràfic següent: 7. Representa la funció que té l’expressió analítica
Pendent 1 en el segon tram.
següent:
Z La funció és contínua.
5 ]]–3 si x < 0
y = [x – 3 si 0 ≤ x ≤ 5
]2 si x > 5
\
5 10 Digues quin és el pendent de cada un dels trams que ANOTACIONS
formen la funció. És una funció contínua?
a. En la web Estudi conjunt de dues funcions lineals.

103
Suggeriments
• Convindria presentar aquesta pàgina amb alguna funció definida a tros-
sos que apareguera en una situació real. Un exemple en aquesta línia
pot ser el següent:
Posar un cassó al foc amb aigua, amb una temperatura inicial T0 °C i

esperar que s’evapore totalment.
Arriba un moment en què la temperatura deixa de créixer i es manté

constant.
• Amb els exercicis proposats, pretenem que els estudiants aconse-

guisquen representar amb facilitat una funció definida a trossos, així
com escriure l’expressió analítica d’un gràfic format per trossos de rec-
tes.
— En el primer cas, se suggerix prendre de forma mecànica els punts

extrems de cada un dels trams, independentment de si els esmentats
punts pertanyen o no a aquest tram. Després de la representació grà-
fica de cada tram, és necessària una reflexió sobre la pertinença a
l’esmentat tram dels punts extrems.
— En el segon cas, la idea clau és identificar els valors de x on la recta

canvia de direcció. També resulta pràctic veure si hi ha algun tros de
funció paral·lel a l’eix X (l’equació seria immediata, y = k ).
Pensament comprensiu
Tant en l’exercici resolt d’aquesta pàgina com en els de les pàgines se-
güents, els alumnes poden intentar resoldre els exercicis inicialment “amb
el que ja saben”, detectant les dificultats i els bloquejos.
Després, analitzaran els processos que s’oferixen en el text, posant en co-

mú les seues conclusions i resolent els dubtes que els sorgisquen.
92
ANOTACIONS
2 Funcions quadràtiques. Paràboles

UNITAT 5
Representació de funcions quadràtiques

Per què volem conéixer Per a representar una funció quadràtica donada per la seua equació, només cal
Funcions quadràtiques el vèrtex de la paràbola obtindre uns quants dels seus punts. Començarem calculant el vèrtex de la parà-
i els punts propers a aquest? bola, per a trobar, després, alguns punts que l’envolten.
El curs passat vam fer una suau introducció a l’estudi de les paràboles. Ara repas- El vèrtex i els punts propers a aquest
sarem allò i avançarem una mica en el seu tractament. suposen la part més representativa de • Trobem l’abscissa del vèrtex de la paràbola y = ax 2 + bx + c → p = – b
2a
la paràbola.
Observa les paràboles següents amb les seues respectives equacions: • Calculem el valor de la funció en algunes abscisses pròximes al vèrtex.
Una representació dels punts allu-
nyats del vèrtex seria un gràfic quasi • Els talls amb els eixos poden vindre’ns bé per a la representació:
sense curvatura, semblant a una recta.
— Amb l’eix X, es resol l’equació ax 2 + bx + c = 0.
— Amb l’eix Y, és el (0, c ).
Exercici resolt
1 x 2 – 2x + 4 Representar la paràbola Obtenim el vèrtex:
x2 y=—
y= y = 3x 2 1 x2
y=— d’equació y = –x 2 + 3x + 4.
Abscissa: p = – 3 = 1,5 → Ordenada: f (1,5) = 6,25 → Vèrtex: (1,5; 6,25)
2
2
–2
y = 3x 2 – 18x + 24
Obtenim punts pròxims al vèrtex:
y = x 2 – 6x + 6
x –2 –1 0 1 2 3 4 5
y –6 0 4 6 6 4 0 –6
y = –x 2 + 6x – 6 Podem observar que, a causa de la simetria de la

y = –3x 2 + 18x – 24
paràbola respecte al seu eix, les ordenades dels
punts que estan a la mateixa distància del vèrtex
1 x2 1 x 2 + 2x – 4
y = –3x 2 y=–— y=–— coincidixen. És a dir, com que el vèrtex està en
y = –x 2 2 2
x = 1,5, llavors f (1) = f (2); f (0) = f (3)…
Vegem que – x 2 + 3x + 4 = 0 té dues solucions,
x = –1 i x = 4; i que f (0) = 4. Però aquests punts
de tall amb els eixos ja apareixen en la taula.
Pensa i practica
Analitzant-les, podem extraure les conclusions següent:
1. Associa cada un dels coeficients de la x 2 amb 2. Representa les paràboles següents.
En la web la paràbola corresponent:
Les funcions y = ax 2
+ bx + c, amb a ≠ 0, anomenades eix a) y = x 2 – 2x + 2 b) y = –2x 2 – 2x – 3
Ampliació teòrica i pràctica sobre transla-
quadràtiques, es representen totes mitjançant paràboles i
cions de paràboles.
A c) y = 1 x 2 + x – 2 d) y = –x 2 + 4
són contínues en tot Á. • a = –1 D 3
C
Cada una d’aquestes paràboles té un eix paral·lel a l’eix Y. •a=2 e) y = – 1 x 2 + 2 f ) y = 3x 2 + 6x + 4
La seua forma depén de a, coeficient de x 2, de la manera 2
•a=– 1
següent: 3 3. Dibuixa en la teua llibreta la representació gràfica
• Si dues funcions quadràtiques tenen el mateix coeficient •a= 1 d’aquestes funcions quadràtiques.
2
de x 2,les seues paràboles corresponents són idèntiques, a) y = (x – 1) · (x – 3)
encara que poden estar situades en posicions diferents. • a = –3
E b) y = 2(x – 2)2
• Si a > 0, tenen les branques cap amunt, i si a < 0, cap
avall. c) y = 1 (x + 2) · (x – 2)
vèrtex 2
B
• Com més gran siga |a |, més estilitzada és la paràbola. d) y = (x – 1)2 + 5
En la web Representació de funcions quadràtiques.

104 105
Suggeriments
• Amb la representació de les paràboles es busca que els estudiants arri-
ben a associar amb rapidesa que l’expressió y = ax2 + bx + c correspon a
una paràbola que passa pel punt (0, c), i que aprofundisquen en el paper
que exercix el coeficient a en el gràfic d’aquesta funció.
• Una proposta podria ser trobar diferències i semblances entre les paràbo-
les y = 3x2 i y = –3x2; entre y = 3x2 i y = –3x2 + 18x – 24; i, per, últim,
1 2
entre y = x , y = x2 i y = 3x2.
3
— El signe de a indica cap a on està oberta la paràbola.

— Paràboles amb la mateixa a, amb b i c diferents, tenen igual for-
ma, però estan situades en diferents llocs; és a dir, estan traslladades.
— Les branques de la paràbola es van aproximant al seu eix a mesura
que |a | és major.
Es recomanen:
Reforç: Exercicis 1, 2, 3 i 4 de les pàg. 6 i 7.
Ampliació: Exercici 5 de la pàg. 7.
ANOTACIONS
93
UNITAT 5
1 1
Representació de funcions quadràtiques 1 a = –1 → E; a = 2 → A; a = – → B; a = → D; a = –3 → C
3 2
Per què volem conéixer Per a representar una funció quadràtica donada per la seua equació, només cal
el vèrtex de la paràbola obtindre uns quants dels seus punts. Començarem calculant el vèrtex de la parà- 2 a)
i els punts propers a aquest? bola, per a trobar, després, alguns punts que l’envolten.
s- El vèrtex i els punts propers a aquest
suposen la part més representativa de • Trobem l’abscissa del vèrtex de la paràbola y = ax 2 + bx + c → p = – b
2a
la paràbola.
• Calculem el valor de la funció en algunes abscisses pròximes al vèrtex. y = x 2 – 2x + 2
Una representació dels punts allu-
nyats del vèrtex seria un gràfic quasi • Els talls amb els eixos poden vindre’ns bé per a la representació:
sense curvatura, semblant a una recta.
— Amb l’eix X, es resol l’equació ax 2 + bx + c = 0.
— Amb l’eix Y, és el (0, c ).
Exercici resolt
Representar la paràbola Obtenim el vèrtex:
4
d’equació y = –x 2 + 3x + 4. b)
Abscissa: p = – 3 = 1,5 → Ordenada: f (1,5) = 6,25 → Vèrtex: (1,5; 6,25)
–2
Obtenim punts pròxims al vèrtex:
x –2 –1 0 1 2 3 4 5
y = –2x 2 – 2x – 3
y –6 0 4 6 6 4 0 –6
Podem observar que, a causa de la simetria de la

paràbola respecte al seu eix, les ordenades dels
punts que estan a la mateixa distància del vèrtex
coincidixen. És a dir, com que el vèrtex està en
4
x = 1,5, llavors f (1) = f (2); f (0) = f (3)…
c)
Vegem que –x2 + 3x + 4 = 0 té dues solucions,
x = –1 i x = 4; i que f (0) = 4. Però aquests punts 1 x2 + x – 2
y=—
de tall amb els eixos ja apareixen en la taula. 3
Pensa i practica
1. Associa cada un dels coeficients de la x 2 amb 2. Representa les paràboles següents.
la paràbola corresponent:
a) y = x 2 – 2x + 2 b) y = –2x 2 – 2x – 3 d)
• a = –1 A c) y = 1 x 2 + x – 2 d) y = –x 2 + 4
D 3
C
•a=2 e) y = – 1 x 2 + 2 f ) y = 3x 2 + 6x + 4
2
•a=– 1 y = –x 2 + 4
3 3. Dibuixa en la teua llibreta la representació gràfica
•a= 1 d’aquestes funcions quadràtiques.
2
a) y = (x – 1) · (x – 3)
• a = –3
E b) y = 2(x – 2)2
c) y = 1 (x + 2) · (x – 2)
B
2
d) y = (x – 1)2 + 5
e)
En la web Representació de funcions quadràtiques.
105
1 x2 + 2
y = –—
2
f)
Suggeriments
• Convé automatitzar la representació de qualsevol funció quadràtica mit-
y = 3x 2 + 6x + 4
jançant la paràbola corresponent.
Es donen per a això una sèrie de recursos que han de servir com a guia,
entre els quals es destaca el càlcul del vèrtex.
És convenient que entenguen que calcular l’abscissa del vèrtex equival a

calcular el punt mitjà de les solucions de l’equació ax2 + bx = 0. 3 a)
• En el marge s’explica per què és necessari prendre punts pròxims al vèr-
tex quan es construïsca la taula de valors i com l’ús de la simetria ens
permet completar la taula esmentada de forma ràpida. y = (x – 1)(x – 3)
• Finalment, val la pena insistir en la importància que té prendre l’escala

adequada en el moment de la representació. Des d’aquest punt de vis-
b)
ta, resultaria interessant dibuixar paràboles senzilles com les següents:
x2
y = 0,01x 2 y = y = 50x 2 y = 2(x – 2)2
10
En totes aquestes és necessària una reflexió prèvia sobre l’escala que
convé prendre.
c)
Es recomanen:
• Del quadern núm. 3 d’EXERCICIS DE MATEMÀTIQUES: 1 (x + 2)(x – 2)
y=—
2
Reforç: Exercicis 1, 2, 3 i 4 de les pàg. 8 i 9.
d)
Ampliació: Exercicis 1 a 9 de les pàg. 10 i 11.
y = (x – 1)2 + 5
• Del fotocopiable INCLUSIÓ I ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:
Reforç: Exercici 1 de Practica, Fitxa A.
Ampliació: Exercicis 1, 2 i 3 d’Aplica, fitxa B.
94
3
UNITAT 5
Rectes i paràboles
4 Funcions
(5, 0) i (2, –3)amb valor absolut
En alguns problemes haurem de fer un estudi conjunt d’una funció lineal i una
altra quadràtica, o bé de dues quadràtiques. Per a això, algunes vegades caldrà 5 Y Recorda que el valor absolut d’un nombre a coincidix amb a si és positiu o nul,
resoldre un sistema de segon grau, les solucions de la qual (dues, una o cap) seran o amb el seu oposat, –a, si és negatiu:
els punts de tall dels dos gràfics.
|a | = )
a si a ≥ 0
En algunes funcions a trossos també apareixeran les rectes i les paràboles conjun- –a si a < 0
tament. y = |x| En conseqüència, y = |x | és una funció definida a trossos com la següent:
Exercicis resolts
|x | = )
–x si x < 0
1. Resoldre,analíticament i Analíticament: x si x ≥ 0
gràficament, aquest sistema: Es coneix com a funció valor absolut i la seua representació gràfica és la del
4 –2x 2 + 5x – 2 = x – 2 → –2x 2 + 4x = 0 →
y = –2x 2 + 5x – 2
marge.
*
y = –2x 2 + 5x – 2 y=x –2
y=x – 2 x = 0 8 y = –2
→ x (–2x + 4) = 0 Valor absolut d’una funció: y = |f (x)|
x =2 8 y =0 1 3 X
Observa com trobem el valor absolut d’algunes funcions:
Hi ha dues solucions. En la resolució gràfica observarem que la paràbola i la
recta es tallen en els punts (0, –2) i (2, 0).
y = |2x – 4| = )
– (2x – 4) si x < 3
Gràficament: y=x –2 2x – 4 si x ≥ 3
y = |2x – 4|
Representem la paràbola y = –2x 2 + 5x – 2 i y = |2x – 4|
la recta y = x – 2.
És a dir: y = )
–2x + 4 si x < 3
(2, 0) y = 2x – 4
Els punts de tall de les dues corbes són (0, –2) (0, –2) 2x – 4 si x ≥ 3
i (2, 0), les solucions del sistema.
y = –2x 2 + 5x – 2
y = |x 2 – 3x – 4| = * 2
x 2 – 3x – 4 si x ≤ –1 o x ≥ 4
2. Representar gràficament la • El primer tram de la funció correspon a un tros de paràbola i només està ANOTACIONS – (x – 3x – 4) si –1 < x < 4
funció següent: definit per x ≤ 1/2. El vèrtex està en el punt (0, 1), talla l’eix X en (–1, 0) y = |x2 – 3x – 4|
Z 2 [el punt (1, 0) no el considerem, ja que ha de ser x ≤ 1/2], i passa pels punts y = |x 2 – 3x – 4| Z 2
]]–x + 1 si x ≤ 1/2 ]]x – 3x – 4 si x ≤ 1
(1/2, 3/4) i (–2, –3). És a dir: y = [–x 2 + 3x + 4 si –1 < x < 4
y = [3/4 si 1/2 < x < 2
]x – 5/4 si x ≥ 2 y = x 2 – 3x – 4
]x 2 – 3x – 4 si x ≥ 4
• El segon tram correspon a un tros de recta ho- \
\ 2
ritzontal que comença en (1/2, 3/4) i acaba en
(2, 3/4). 1 La representació de y = |f (x)| a partir de y = f (x) és molt senzilla: només hem
de “fer positiu el que és negatiu”, és a dir, la part del gràfic que està per davall
• L’últim tram és un tros de recta que partix del –1 1 2 3
–1 de l’eix X és substituïda per la seua simètrica respecte a aquest eix.
punt (2, 3/4) i passa per (3, 7/4).
–2 L’expressió analítica s’aconseguix canviant de signe la funció en els trams en
què f (x) pren valors negatius. Per a això, és fonamental conéixer els punts de
tall de y = f (x) amb l’eix X.
Pensa i practica Pensa i practica
4. Resol, analíticament i gràficament, el sistema d’equa- 5. Representa gràficament aquesta funció: 1. Representa en la 2. Representa aquestes funcions i posa les seues expressi-
cions següent: Z 2 llibreta el valor ons analítiques sense usar el valor absolut.
]x + 2 si x ≤ 1 absolut d’aques- A B
] a) y = |3 – 2x | b) y = 1 x + 1
*
y = x 2 – 6x + 5 y = [3 si 1 < x < 3 tes funcions. 2
y=x –5 ]] –3x + 15 si x ≥ 3
2 c) y = |x 2 – 4x | d) y = |–x 2 + 6x – 5|
\
106 107
Suggeriments
• Aquesta pàgina està dedicada a l’estudi conjunt de rectes i paràboles
des de dos punts de vista:
– La resolució de sistemes d’equacions formats per una equació lineal i
una altra de quadràtica.
– La representació de funcions definides a trossos en les quals es com-
binen les rectes i les paràboles.
• A l’hora de resoldre sistemes d’equacions en què intervenen equacions
lineals i quadràtiques, insistirem en la correspondència entre les soluci-
ons numèriques obtingudes algebraicament i els punts de tall que s’ob-
tenen en representar en uns mateixos eixos les rectes i les paràboles
associades a les equacions.
• Per a representar funcions definides mitjançant trossos de rectes i parà-
boles, són adequats els mateixos suggeriments que es van fer per a re-
presentar funcions lineals a trossos.
Es recomanen:
Reforç: Exercicis 1 a 5 de la pàg. 12.
Ampliació: Exercicis 6, 7 i 8 de la pàg. 13. Exercicis 1 a 5 de les pàg. 15 i
16.
ANOTACIONS
95
]Z] 3
]] –3 + 2x si x >
3 Funcions amb valor absolut

5 ] 2
2 a) y = ][
UNITAT
]] 3
]] 3 – 2x si x ≤
2
a \
à Recorda que el valor absolut d’un nombre a coincidix amb a si és positiu o nul,
n o amb el seu oposat, –a, si és negatiu:
|a | = )
a si a ≥ 0 Y Y
n- –a si a < 0
y = |x| y = 3 – 2x
En conseqüència, y = |x | és una funció definida a trossos com la següent: y = |3 – 2x|
|x | = )
–x si x < 0
x si x ≥ 0
Es coneix com a funció valor absolut i la seua representació gràfica és la del
marge. X X
Valor absolut d’una funció: y = |f (x)|
Observa com trobem el valor absolut d’algunes funcions:
y = |2x – 4| = )
– (2x – 4) si x < 3
2x – 4 si x ≥ 3
y = |2x – 4|
]Z] 1
y = |2x – 4|
y = 2x – 4 És a dir: y = )
–2x + 4 si x < 3
]] – x – 1 si x < –2
2x – 4 si x ≥ 3
] 2
b) y = ][
]] 1
x 2 – 3x – 4
y = |x 2 – 3x – 4| = * 2
si x ≤ –1 o x ≥ 4 ]] x + 1 si x ≥ –2
2
– (x – 3x – 4) si –1 < x < 4 \
y = |x2 – 3x – 4|
y = |x 2 – 3x – 4| Z 2
]]x – 3x – 4 si x ≤ 1
Y
És a dir: y = [–x 2 + 3x + 4 si –1 < x < 4 Y
]x 2 – 3x – 4 si x ≥ 4
y = x 2 – 3x – 4 1
y = —x + 1
\
2
La representació de y = |f (x)| a partir de y = f (x) és molt senzilla: només hem
de “fer positiu el que és negatiu”, és a dir, la part del gràfic que està per davall X X
de l’eix X és substituïda per la seua simètrica respecte a aquest eix.
L’expressió analítica s’aconseguix canviant de signe la funció en els trams en
què f (x) pren valors negatius. Per a això, és fonamental conéixer els punts de
tall de y = f (x) amb l’eix X.
|1
y = —x + 1
2 |
Pensa i practica
–x 2 + 4x
c) y = )
1. Representa en la 2. Representa aquestes funcions i posa les seues expressi- si 0 < x < 4
llibreta el valor ons analítiques sense usar el valor absolut.
2
absolut d’aques- A B x – 4x si x ≤ 0 o x ≥ 4
tes funcions. a) y = |3 – 2x | b) y = 1 x + 1
2
c) y = |x 2 – 4x | d) y = |–x 2 + 6x – 5|
Y Y
y = x 2 – 4x 107
y = |x 2 – 4x|
Suggeriments X X
• L’alumnat pot arribar a l’expressió analítica de y = |f (x)| de dues formes:
— R epresentant y = f (x); a partir d’aquesta, trobant el gràfic de

y = |f (x)| i, després, descrivint-lo analíticament.
x 2 – 6x + 5
d) y = )
si x < 1 o x > 5
— O bé, esbrinant on canvia de signe f (x) (punts de tall amb l’eix X ) i 2
–x + 6 x – 5 si 1 ≤ x ≤ 5
posant la seua expressió analítica canviant de signe on convinga.
Els dos procediments són molt instructius. Y Y

y = |–x 2 + 6x – 5|
y = –x 2 + 6x – 5
X X
Es recomanen:
Reforç: Exercici 4, apartat b), de Practica, Fitxa A. Exercici 2, apartat c),

de Practica, fitxa B.
ANOTACIONS

1
| A| |B|
96
4 Funcions de proporcionalitat inversa 5

UNITAT 5
1 Funcions
a) radicalsY
Aquest és el gràfic de la funció y = 1 : 5 Les funcions y = x i y = – x es poden representar punt a punt i donen lloc
x Tin en compte y=— a les gràfiques que veus avall. Són meitats de paràbola i juntes descriuen una
• No està definida per a x = 0. Per x paràbola idèntica a y = x 2, però amb el seu eix sobre l’eix X.
x y x y La funció y = x està definida i és
tant, el domini de definició és contínua en [0, +∞). I és creixent, en- Y Y
1 1 1 1 1
y=— (–∞, 0) ∪ (0, +∞) o Á – {0}. cara que cada vegada creix més len- y= x
2 0,5! 0,5! 2 x
3 0, 3 0, 3 3 • Si x s’acosta a 0, y pren valors tament.
X X
4 0,25 0,25 4 1 cada vegada més grans. Per això Anàlogament, y = – x està definida y=– x
5 0,20 0,20 5 diem que l’eix Y és una asímptota. i és contínua en [0, +∞). I és decrei-
1
… … … … • Si x pren valors cada vegada més xent.
Les següents corbes Y — X Y
y = 2√x – 4
grans, y s’acosta a 0. Per això l’eix són de la mateixa fa- —
y = 2√–x + 1
X és una altra asímptota. mília:
• Aquesta corba es diu hipèrbola.
X X
Les seues asímptotes són els eixos
de coordenades.
—
6 1 • La corba té dues parts, una positiva i una altra negativa, ja que en canviar de — y = –2√–x – 3
y=—
x
y=–—
x
y = –2√x – 5
signe la x, canvia de signe la y. Totes dues són simètriques respecte a l’origen
de coordenades. Les funcions radicals són del tipus y = a x + b i y = a –x + b i es represen-
Les corbes del marge són de la mateixa família. ten mitjançant mitges paràboles tombades.
La seua representació depén del signe de la x i dels valors de a i b :
Les funcions y = k es diuen funcions de proporcionalitat inversa. • Si x té signe positiu, la corba va cap a la dreta; si té signe negatiu, la corba
3
y=— 4
y=–— x
x x
Es representen mitjançant hipèrboles, les asímptotes de les quals són els eixos b) va Y
a l’esquerra.
de coordenades. • Si a és positiu, la corba està per damunt de l’eix X, i per davall si és negatiu.
A més, com més gran siga |a | més ràpidament creix o decreix la corba.
Varien segons el valor de k :
• El valor de b fa que es trasllade b unitats a la dreta o a l’esquerra depenent
• Si k és positiu, la corba es troba en els quadrants primer i tercer; i si és ne- 2
y = –— del signe de la x i de la b.
gatiu, ocupa els quadrants segon i quart. x
• Com més gran és |k |, més separada està la corba de les asímptotes. Exercici resolt
Representar la funció següent: El –x implica que la corba va a l’es-
Exercici resolt querra. –14 –7 –2 12
Representar la següent funció y = –3 –x + 2
L’asímptota vertical de la corba y = 1 és l’eix Y El primer valor que donem a x és 2,
de proporcionalitat inversa: x perquè anul·la el radicand. (1, –3)
y= 1
perquè en x = 0 la funció no existix. De la mateixa
Donem a la x els valors 2, 1, –2, –7, X (–2, –6)
x–2 manera, l’asímptota vertical de y = 1 està en –14 amb els quals l’arrel és exacta.
x–2 (–7, –9)
x = 2, ja que és on la funció no existix. El coeficient –3 produïx ordenades
Com que k = 1, la corba és igual que la de l’exem- negatives. Per tant, la corba està per
(–14, –12)
ple de dalt traslladada 2 unitats a la dreta. davall de l’eix X.
En la web Ampliació: translacions d’hipèrboles. Pensa i practica

Pensa i practica
1. Representa les funcions següents i troba el domini de definició de cada una.
1. Representa les funcions següents. 2. Representa aquestes funcions i troba’n el domini.
a) y = 2 x b) y = –2 x c) y = 2 x + 3 d) y = –2 x + 3
a) y = 5 b) y = – 2 c) y = 4 a) y = 1 b) y = 1 c) y = – 1
x x x x –1 x +1 x+2 e) y = 2 –x f ) y = –2 –x g) y = 2 –x + 3 h) y = –2 –x + 5
En la web Representació de funcions de proporcionalitat inversa.

c)
En la web Representació de funcions radicals.
Y
108 109
4
y=—
x
Suggeriments
• Iniciem la pàgina intentant que els estudiants observen:
X
— Quina és l’expressió analítica de la funció de proporcionalitat inversa.
En aquest nivell, és suficient que l’associen amb y = “alguna cosa”/x.
— Les característiques del gràfic de l’esmentada funció: on no està defi-
nida, quines asímptotes té i com se situen les seues branques, res-
pecte de les asímptotes, en funció del signe de k.
• Convé aturar-se en el gràfic de la funció y = 6/x i buscar parells de
punts que estiguen en el gràfic, com (2, 3), (3, 2), (1, 6), (6, 1), (–2, –3)…
Els estudiants han de descobrir amb facilitat que el producte de totes
2 a)
dues coordenades és constant i igual a 6.
1
y=— y=—1
• Es pot acabar aquest apartat presentant als estudiants aplicacions
x x–1
d’aquesta funció en fenòmens físics o matemàtics:
— L’augment (A ) produït per una lupa i la distància (d ) de la lupa a 1
l’objecte vénen relacionats per:
2
A=
2–d
— La velocitat que porta un vehicle i el temps que tarda a recórrer una b)
distància fixa (s) s’expressa com a: 1 1
s y=— y=—
v= x x+1
t
–1
Es recomanen:
Reforç: Exercicis 1 a 6 de les pàg. 18 i 19. c)
Ampliació: Exercicis 1 i 3 de la pàg. 21.

–2
1
y = –— y = –—1
Ampliació: Exercicis 1, 2, 3 i 4 d’Aplica, Fitxa A. Exercici 1 de Practica, x x+2
fitxa B.
97
5 Funcions radicals
UNITAT 5
1 a) b) c) d)
Les funcions y = x i y = – x es poden representar punt a punt i donen lloc Y

Tin en compte a les gràfiques que veus avall. Són meitats de paràbola i juntes descriuen una
er paràbola idèntica a y = x 2, però amb el seu eix sobre l’eix X.
La funció y = x està definida i és
és contínua en [0, +∞). I és creixent, en- Y Y
y= x
cara que cada vegada creix més len-
rs tament.
X X
ò Anàlogament, y = – x està definida y=– x
a. i és contínua en [0, +∞). I és decrei-
és xent.
Les següents corbes Y — Y
y = 2√x – 4
x són de la mateixa fa- —
mília:
y = 2√–x + 1
X
a.
X X
os
—
e — y = –2√–x – 3
y = –2√x – 5
n
Les funcions radicals són del tipus y = a x + b i y = a –x + b i es represen-
ten mitjançant mitges paràboles tombades.
La seua representació depén del signe de la x i dels valors de a i b :
• Si x té signe positiu, la corba va cap a la dreta; si té signe negatiu, la corba
va a l’esquerra.
• Si a és positiu, la corba està per damunt de l’eix X, i per davall si és negatiu.
A més, com més gran siga |a | més ràpidament creix o decreix la corba. e) f ) g) h)
• El valor de b fa que es trasllade b unitats a la dreta o a l’esquerra depenent
del signe de la x i de la b.
Exercici resolt
Representar la funció següent: El –x implica que la corba va a l’es-
Y
–14 –7 –2 12
querra.
y = –3 –x + 2
El primer valor que donem a x és 2,
perquè anul·la el radicand. (1, –3)
(–2, –6)
Donem a la x els valors 2, 1, –2, –7,
–14 amb els quals l’arrel és exacta.
(–7, –9)
El coeficient –3 produïx ordenades
negatives. Per tant, la corba està per
davall de l’eix X. (–14, –12) X
s. Pensa i practica
1. Representa les funcions següents i troba el domini de definició de cada una.
a) y = 2 x b) y = –2 x c) y = 2 x + 3 d) y = –2 x + 3
e) y = 2 –x f ) y = –2 –x g) y = 2 –x + 3 h) y = –2 –x + 5
a. En la web Representació de funcions radicals.

109
Els dominis de definició són:

Suggeriments a) [0, +∞) b) [0, +∞) c) [–3, +∞) d) [–3, +∞)
• Convindria presentar la funció radical relacionant-la amb la funció e) (–∞, 0] f) (–∞, 0] g) (–∞, 3] h) (–∞, 5]
y = x 2, paràbola simètrica respecte de l’eix Y. Aquesta mateixa paràbo-
la, però fent-la simètrica respecte de l’eix X, tindria com a expressió
analítica y 2 = x → y = ± x .
ANOTACIONS
Seria llavors un bon moment per a recordar-los el concepte de funció, la
qual cosa ens portaria a introduir la funció radical com a meitats de pa-
ràbola: y = x o y = – x .
• Per a la representació gràfica se suggerix, a fi d’evitar errors, fer una tau-
la de valors pas a pas, prenent abscisses que al final facen que l’arrel si-
ga exacta, tal com es mostra en els exercicis resolts. Aquesta idea convé
consolidar-la fent les activitats proposades al final de l’epígraf.
Es recomanen:
Reforç: Exercicis 1 i 2 de la pàg. 17.
Ampliació: Exercicis 2 i 4 de la pàg. 21.
Ampliació: Exercici 2, apartats a) i b), de Practica, fitxa B.
ANOTACIONS
98
6 Funcions exponencials 7
UNITAT 5
1 a)
Funcions logarítmiques Y
x En aquests eixos de coordenades estan dibuixats el gràfic de la funció y = 2x, en
Representem, donant valors a x, les funcions y = 2x i y = c 1 m :
Observa
2 blau, i la seua simètrica respecte de la recta y = x, en roig.
Les corbes de la dreta són simètriques
respecte de l’eix Y, perquè: 15 15 Aquestes dues corbes es relacionen analítica-
k Logaritmes y = 2x ment de la manera següent:
2–k = 1 = c 1 m
20
y = 2x
2k 2 y= —
2 ()
1 x Recorda que log a P és l’exponent al
qual cal elevar la base a per a obtin-
16
y=x (0, 1), (1, 2), (2, 4), (3, 8), (4, 16)… són
És a dir, l’una i l’altra prenen el ma- 10 10 I punts de I.
dre P. És a dir: 12
teix valor en punts d’abscisses k i –k, (1, 0), (2, 1), (4, 2), (8, 3), (16, 4)… són
respectivament, simètrics respecte de log a P = x ⇔ a x = P y = 1,25x 8
y = log2 x II punts de II.
l’eix d’ordenades. Per exemple: 5 5 Per exemple: 4
_ En general, si el punt (a, b ) és de I, llavors
• 23 = 8 → log2 8 = 3
2 –3 = 1 = 0, 125
8
b
b –4 4 8 12 116 20 (b, a ) és de II. Per això, diem que la funció
3 ` Coincidixen. • 2–1 = 1 → log2 1 = –1 –4 descrita per II és la inversa o recíproca de
c m = 0, 5 = 0, 125 bb
1 3 2 2 la I.
–4 0 4 –4 0 4
2 a
23 = 8
_
bb
y = 2x
2 2 y= —
2 ()
1 x
1
La funció descrita pel gràfic roig es diu funció logarítmica de base 2, i es designa X
així: y = log2 x
–3
c 1 m = 1–3 = 2 3 = 8 b
` Coincidixen. (DETALL) (DETALL)
2 –4 –2 0 0 2 4 Descripció de les funcions logarítmiques
2 a
• La funció logarítmica y = loga x amb a > 1 és la
Es diuen funcions exponencials les que tenen l’equació y = a x, sent la base
inversa (o recíproca) de l’exponencial y = a x. Està
a un nombre real positiu diferent d’1. b) 1
Ya definida per a valors majors que 0.
Amb calculadora Varien segons el valor de a de la manera següent: 1
• Passa pels punts (1, 0) i (a, 1).
Les calculadores tenen una tecla per a
cada una de les funcions exponencials
• Totes passen pels punts (0, 1) i (1, a). y = 0,8x • És creixent, però, en augmentar x, la seua veloci-
10x i e x. Per a les altres, s’usa la tecla: • Si a > 1, són creixents i creixen més ràpidament com més gran siga a. tat de creixement disminuïx, i es fa molt xicoteta.
‰ (o á) • Si 0 < a < 1, són decreixents i decreixen més ràpidament com menor siga • Té una branca infinita en l’eix Y.
a (més pròxim a 0).
Exercici resolt
Les funcions de la forma y = a kx = (a k)x són exponencials de base a k. Representar la funció següent: Sabem que passa per (1, 0) i (1,5; 1).
1 Y
Exercici resolt y = log1,5 x Per a la seua representació, ens ajudem
y = 1,5x
de la seua inversa, la funció exponen-
Representar la funció: Expressem la funció en forma exponencial:
cial y = 1,5x:
y= 10 0,2x 100,2x = (100,2)x = 1,6x
Després, representar sobre els
Passa pels punts (0, 1) i (1; 1,6). Y y = 1,5x 1y = log 1,5 x X
mateixos eixos la funció: Com que 1,6 > 1, la funció és creixent. (2; 2,25) (2,25; 2) y = log1,5 x
1 x
Trobem alguns punts més al voltant y= —1 x
( ) y = 1,6x (3; 3,38) (3,38; 3)
y=c m
1,6
1, 6 de l’eix Y. (4; 5,06) (5,06; 4) 1
x
La funció y = c 1 m és simètrica a (5; 7,59) (7,59; 5) 1 X
1, 6 2 a) (1,32)x (6; 11,39) (11,39; 6) b) (1,02)x
la primera respecte a l’eix Y. X
En la web Ampliació: aplicacions de les funcions exponencials.

c) (1,13)x d) (0,98)x
Pensa i practica Pensa i practica
1. Representa les funcions següents en la llibreta. Quin 2. Escriu en forma exponencial aquestes expressions. 1. Representa en la llibreta cada parell de funcions en els mateixos eixos de coordenades.
és el domini de definició de cada una? x/28 a) y = 3x; y = log3 x b) y = 2,2x; y = log2,2 x c) y = 4x; y = log4 x
a) y = 1,25x b) y = 0,8x a) 20,4x b) 100,01x c) 1,0112x d) c 1 m
2 Digues quin és el domini de definició de cada una.
En la web Representació de funcions exponencials. ANOTACIONS

En la web Representació de funcions logarítmiques.
110 111
Suggeriments
• Tant les funcions exponencials com les logarítmiques, que es veuran en
l’epígraf següent, s’estudien molt superficialment amb l’única finalitat
que es coneguen i que s’associe la forma del gràfic al tipus d’expressió
analítica corresponent.
• No obstant això, no estaria de més que els estudiants saberen que la va-
riació relativa de la funció y = ax és constant. La demostració és immedi-
ata prenent dos intervals de longitud constant [x, x + h] i [x’, x’ + h],
calculant el valor de la funció en els extrems i aplicant les propietats de
les potències.
• També pot ser interessant relacionar la funció exponencial y = ax amb la
progressió geomètrica {1, a, a2, a3, …} de raó a. En aquest punt con-
vé recordar com calcular successives potències de a usant la calculado-
ra a través del factor constant a **.
Es recomanen:
Reforç: Exercicis 1 a 5 de les pàg. 22 i 23.
Ampliació: Exercicis 6 a 10 de la pàg. 23. Exercicis 1, 4 i 5 de les pàg. 24
i 25.
Reforç: Exercici 2, apartat d), de Practica, fitxa B.
ANOTACIONS
99
b) y = 2,2x, Dom = Û
7 Funcions logarítmiques
UNITAT 5
y = log2,2 x, Dom = (0, +∞)
Y
En aquests eixos de coordenades estan dibuixats el gràfic de la funció y = 2x, en
y = 2,2x
blau, i la seua simètrica respecte de la recta y = x, en roig.
Aquestes dues corbes es relacionen analítica-
Logaritmes 20
y = 2x ment de la manera següent:
Recorda que log a P és l’exponent al y=x (0, 1), (1, 2), (2, 4), (3, 8), (4, 16)… són
16
qual cal elevar la base a per a obtin- I punts de I.
dre P. És a dir: 12
(1, 0), (2, 1), (4, 2), (8, 3), (16, 4)… són
log a P = x ⇔ a x = P 8
y = log2 x II punts de II. y = log2,2 x
Per exemple: 4
En general, si el punt (a, b ) és de I, llavors
• 23 = 8 → log2 8 = 3
–4 4 8 12 16 20 (b, a ) és de II. Per això, diem que la funció 1
• 2–1 = 1 → log2 1 = –1 –4 descrita per II és la inversa o recíproca de
2 2 la I.
La funció descrita pel gràfic roig es diu funció logarítmica de base 2, i es designa 1 X
així: y = log2 x
Descripció de les funcions logarítmiques

• La funció logarítmica y = loga x amb a > 1 és la
1 inversa (o recíproca) de l’exponencial y = a x. Està
definida per a valors majors que 0.
1 a
• Passa pels punts (1, 0) i (a, 1).
• És creixent, però, en augmentar x, la seua veloci-
tat de creixement disminuïx, i es fa molt xicoteta.
• Té una branca infinita en l’eix Y.
c) y = 4x, Dom = Û
Exercici resolt
Representar la funció següent: Sabem que passa per (1, 0) i (1,5; 1). Y
y = log4 x, Dom = (0, +∞)
y = log1,5 x Per a la seua representació, ens ajudem
de la seua inversa, la funció exponen- y = 1,5x
Y
cial y = 1,5x: y = 4x
y = 1,5 x
y = log1,5 x
(2; 2,25) (2,25; 2) y = log1,5 x
(3; 3,38) (3,38; 3)
(4; 5,06) (5,06; 4) 1
(5; 7,59) (7,59; 5) 1 X
(6; 11,39) (11,39; 6)
y = log4 x
Pensa i practica 1
1. Representa en la llibreta cada parell de funcions en els mateixos eixos de coordenades.
a) y = 3x; y = log3 x b) y = 2,2x; y = log2,2 x c) y = 4x; y = log4 x
Digues quin és el domini de definició de cada una. 1 X
s. En la web Representació de funcions logarítmiques.
111
Suggeriments
• Presentem la funció logarítmica com la inversa de la funció exponencial
i descrivim, a través del seu gràfic, les característiques més importants
ANOTACIONS
que té.
Es recomanen:
Reforç: Exercicis 1, 2 i 3 de la pàg. 28.
Ampliació: Exercici 1 de la pàg. 31.

1 a) y = 3x, Dom = Û
y = log3 x, Dom = (0, +∞)
Y y = 3x
y = log3 x
1 X
100
ANOTACIONS
Exercicis i problemes resolts
UNITAT 5
Exercicis i problemes
1. Funció contínua a trossos
Practica Funcions quadràtiques
Calcular el valor de m perquè La funció està representada per dues rectes. Perquè siga contínua, només cal que
7. Associa a cada un dels gràfics una de les
la funció següent siga contínua: coincidisquen en x = 2, on canvia de la primera a la Funcions lineals
Y expressions següents.
segona. Per a això, 2x – 5 ha de coincidir amb mx + 3 2
y=)
2x – 5 si x < 2 B Y C
en x = 2: X 1. Representa les funcions lineals següents. a) y = x 2
mx + 3 si x ≥ 2
2 · 2 – 5 = 2m + 3 → m = –2 b) y = 4 x
y=
a) y = 2x – 3 b) y = (x – 3)2 6
7
–2x
A D
–5
La funció queda així: y = )
2x – 5 si x < 2 – 3 x + 10 c) y = x 2 – 3
+3
2x
c) y = d) y = 2,5 4
–2x + 3 si x ≥ 2
y=
5
d) y = x 2 – 6x + 6 2
2. Donats el pendent i un punt, calcula en cada cas
2. Valor absolut d’una funció
l’equació de la recta. –2 2 4 6 X
Expressar la funció següent sen- Per a expressar-la en forma de funció definida a trossos, primer hem de veure a) P (0, 0), m = 1 b) P (2, –1), m = –2 –2
se usar el signe de valor absolut on talla l’eix X la funció que està dins del valor absolut. Així podrem esbrinar
i representar-la: en quins intervals és positiva i on és negativa. c) A (–2, 1), m = 1 d) A (1, 3), m = – 5
2 3
1 x 2 – 5 x + 9 = 0 → x = 1, x = 9 8. Representa les funcions següents fent, en cada
y = 1 x2 – 5 x + 9 4 2 4 3. Calcula l’equació d’aquestes funcions lineals.
4 2 4 cas, una taula de valors com aquesta:
Com que les branques de la paràbola van cap amunt, ja que el coeficient de x 2
A x –4 –3 –2 –1 0 1 2 3 4
és positiu, la funció només és negativa entre els dos punts de tall amb l’eix X. B
y … … … … … … … … …
Tenim, doncs, tres trams: (– ∞, 1] i
[9, +∞) on la funció és positiva o zero, per Y C D a) y = x 2 + 1 b) y = –x 2 + 4
la qual cosa no cal canviar-la de signe, i
c) y = –3x 2 d) y = 0,4x 2
l’interval (1, 9), en el qual la funció és ne-
gativa. En aquest tram canviem de signe la 4. Troba, en cada cas, l’equació de la recta que passa
9. Representa les paràboles següents, trobant el vèr-
funció. Vegem com queda: pels punts A i B:
tex, alguns punts propers a aquest i els punts de tall
Z a) A (3, 0), B (5, 0) b) A (–2, – 4), B (2, –3) amb els eixos:
] 1 x2 – 5 x + 9 si x ≤ 1
]4 2 4 1 9 X c) A (0, –3), B (3, 0) d) A (0, –5), B (–3, 1) a) y = (x + 2)2 b) y = x 2 – 4x
]
y = [– 1 x 2 + 5 x – 9 si 1 < x < 9 5. Troba l’equació, en cada cas, i representa-la: c) y = 1 x 2 + 2x + 1 d) y = x 2 – 9
] 4 2 4 2
]] 1 x 2 – 5 x + 9 si x ≥ 9 a) Recta que passa per (2, –3) i és paral·lela a la recta
\4 2 4 10. Digues quin és el punt (abscissa i ordenada) on es
que passa per (1, -2) i (– 4, 3).
troba el vèrtex de les paràboles següents, assenyalant,
b) Funció de proporcionalitat que passa per (– 4, 2). en cada cas, si es tracta d’un màxim o d’un mínim.
3. Rectes i paràboles
c) Funció constant que passa per (18; –1,5). Després, representa-les.
Interpretar analíticament i Trobem els punts de tall de la paràbola i la recta. Per a això, aïllem y en cada
gràficament aquest sistema: equació i igualem: a) y = 8 – x 2 b) y = 4 + (3 – x)2
6. Troba el valor dels paràmetres a, b, c, d
i e perquè les rectes i els punts complisquen les con- c) y = –x 2 – 2x + 4 d) y = 3x – 1 x 2 + 1
4 → x 2 – 2 = x → x 2 – x – 2 = 0 → x = –1, x = 2
y = x2 – 2
*
y=x2–2 2
dicions demanades:
y=x y=x e) y = 15 – 1 x 2 + 1 x f ) y = 1 x 2 + 2x + 3
a) Que la recta que passa pels punts (4, 0) i (–2, a) 4 4 2 3
Descriure i representar la fun- Es tallen en (–1, –1) i (2, 2).
tinga pendent –1. 11. Representa aquestes funcions quadràtiques.
ció contínua que s’obté a partir En l’enunciat diu que primer és un tros de recta; Y
després, un tros de paràbola, i finalment, un altre b) Que la recta y = bx + 2 passe pel punt (–3, 4). a) y = (x – 5)2 b) y = x · (x – 5)
de les dues, formada per rec-
ta-paràbola-recta. tros de recta. Aquesta és la funció definida a trossos: c) Que les rectes d’equacions y = 3x + c i y = cx + 3 c) y = (x – 3) · (x + 3) d) y = 4 – (x – 2)2
Z es tallen en el punt d’ordenada 2. Quina és l’abs-
]]x si x < –1
y = [x 2 – 2 si –1 ≤ x ≤ 2 X cissa corresponent? 12. Usa una escala adequada i representa:
2
]x si x > 2 d) Que els punts (d, –2) i (4, e) pertanguen a la a) y = x b) y = –75x 2 + 675
\ 100
La representem a la dreta. recta d’equació y = 1 x – 3 .
2 c) y = 0,002x 2 – 0,04x d) y = –10x 2 – 100x
113
112
Suggeriments
En les pàgines d’“Exercicis i problemes resolts” es mostren estratègies,
suggeriments, pistes i formes de pensar que seran útils als estudiants
per a enfrontar-se a la resolució de les activitats que se’ls proposen en
les pàgines finals de la unitat.
La seua finalitat última és que els estudiants siguen capaços de repro-
duir procediments similars cada vegada que es troben davant d’una si-
tuació problemàtica.
Pensament crític
Se suggerix l’activitat següent:
Els estudiants, en un primer moment, resoldran les propostes de la pà-
gina individualment o en grup xicotet. Després, contrastaran els seus
processos i solucions amb els del text i verbalitzaran els encerts, diferèn-
cies, errors, etc.
ANOTACIONS
101
6 a) a = 6
2
UNITAT 5
b) b = –
Exercicis i problemes 3
c) c = 3 o c = –1. Les rectes es tallen en el punt (1, 2).
Practica Funcions quadràtiques
d) d = 2, e = –1
7. Associa a cada un dels gràfics una de les
Funcions lineals expressions següents.
1. Representa les funcions lineals següents. a) y = x 2 B Y C
7 a) Roig b) Verd c) Blau d) Groc
a) y = 2x – 3 b) y = 4 x b) y = (x – 3)2 6
7 A D
c) y = x 2 – 3
c) y = – 3 x
5
+ 10 d) y = 2,5 4
8 a)
d) y = x 2 – 6x + 6 2
2. Donats el pendent i un punt, calcula en cada cas d)
l’equació de la recta. –2 2 4 6 X
a) P (0, 0), m = 1 b) P (2, –1), m = –2 –2
c) A (–2, 1), m = 1 d) A (1, 3), m = – 5

2 3
8. Representa les funcions següents fent, en cada
3. Calcula l’equació d’aquestes funcions lineals. cas, una taula de valors com aquesta:
1 1
A x –4 –3 –2 –1 0 1 2 3 4
B
y … … … … … … … … …
1
C D a) y = x 2 + 1 b) y = –x 2 + 4
c) y = –3x 2 d) y = 0,4x 2 b)
4. Troba, en cada cas, l’equació de la recta que passa
9. Representa les paràboles següents, trobant el vèr-
pels punts A i B:
a) A (3, 0), B (5, 0) b) A (–2, – 4), B (2, –3)
tex, alguns punts propers a aquest i els punts de tall c)
amb els eixos:
c) A (0, –3), B (3, 0) d) A (0, –5), B (–3, 1) a) y = (x + 2)2 b) y = x2 – 4x
5. Troba l’equació, en cada cas, i representa-la: c) y = 1 x 2 + 2x + 1 d) y = x 2 – 9
2
a) Recta que passa per (2, –3) i és paral·lela a la recta
10. Digues quin és el punt (abscissa i ordenada) on es
que passa per (1, -2) i (– 4, 3).
troba el vèrtex de les paràboles següents, assenyalant,
b) Funció de proporcionalitat que passa per (– 4, 2). en cada cas, si es tracta d’un màxim o d’un mínim.
c) Funció constant que passa per (18; –1,5). a) Després, representa-les.
6. Troba el valor dels paràmetres a, b, c, d

a) y = 8 – x 2 b) y = 4 + (3 – x)2 d)
i e perquè les rectes i els punts complisquen les con- c) y = –x 2 – 2x + 4 d) y = 3x – 1 x 2 + 1
2
dicions demanades:
e) y = 15 – 1 x 2 + 1 x f ) y = 1 x 2 + 2x + 3
a) Que la recta que passa pels punts (4, 0) i (–2, a) 4 4 2 3
tinga pendent –1. 11. Representa aquestes funcions quadràtiques.
b) Que la recta y = bx + 2 passe pel punt (–3, 4). a) y = (x – 5)2 b) y = x · (x – 5)
c) Que les rectes d’equacions y = 3x + c i y = cx + 3 1
c) y = (x – 3) · (x + 3) d) y = 4 – (x – 2)2
1
es tallen en el punt d’ordenada 2. Quina és l’abs-
cissa corresponent? 12. Usa una escala adequada i representa:
2 1 1
d) Que els punts (d, –2) i (4, e) pertanguen a la a) y = x b) y = –75x 2 + 675
100 b)
recta d’equació y = 1 x – 3 .
2 c) y = 0,002x 2 – 0,04x d) y = –10x 2 – 100x
113 c)
Solucions d’“Exercicis i problemes”

9 y = (x + 2)2
1 y = 2x – 3 15
Y
4
y=—x
7 10
y = 2,5
2
X 5 y = x 2 – 4x
1 2 + 2x + 1
y = —x
2
3x + 10 –7,5 –5 –2,5 2,5 5 7,5
y = – ————
5
2 a) y = x b) y = –2x + 3 –5
1 –5 14 y = x2 – 9
c) y = x + 2 d) y = x+
2 3 3
–3 5 –10
3 A→y=3 B→y= x–
4 4
C→y=
1
x D→y=
5
x – 12
10 15
3 3
1 7
4 a) y = 0 b) y = x– 10
4 2
y = 4 + (3 – x)2
c) y = x – 3 d) y = –2x – 5 y = 8 – x2
1 5
5 a) y = –x – 1 b) y = – x c) y = –1,5
2
Y
a) –10 –7,5 –5 –2,5 2,5 5 7,5 10
b)
X –5
c) y = –1,5
y = –x 2 – 2x + 4
y = –—1x
2 –10
y = –x – 1
102 15
–10
15 12 a) Y
10
x 2 + 2x + 3
y=—
3
5 1 2+1
y = 3x – —x
50
2 X
50
–10 –7,5 –5 –2,5 2,5 5 7,5 10 b) Y
x2 + —
15 – — x –5
y=—
4 4 2
–10
75
1 X
11 a) Y
y = x2
c) Y
y = (x – 5)2 X
0,1
b) Y
5 X
X d) Y
100
5 X
y= x2 – 5x
c)
Y
y = x2
ANOTACIONS
y = x2 – 9
d)
Y
y = –(x – 2)2 + 4
X
y = –x 2
103
c) Y
UNITAT 5
1 24. Dibuixa el gràfic de les funcions següents:
Funcions definides a trossos Valor absolut d’una funció Altres funcions
13. Representa aquestes funcions definides a trossos. 17. Associa cada funció amb el gràfic corresponent. 21. Associa a cada gràfic una d’aquestes fórmules i 1 X a) y = – 1x b) y = 2
x
Z indica el domini de definició de cada una.
]] 2x si x ≤ –1 a) y = |2x – 2| b) y = |4 – x | c) y = 1 – 3 d) y = 3 + 2
a) y = [ –2 si –1 < x ≤ 3 b) y = )
–3 si x < 0
I) y = 1 II) y = 3 – 1 x x
] x – 5 si x > 3 2x + 1 si x ≥ 0 c) y = 1 x + 2 d) y = 1 – 1 x 2–x x–3
\Z 2 2 25. Digues quin és el domini de definició de les fun-
III) y = 2 + 2 IV) y = – 1
]] –x + 3 si x < 1 D
x x +3 cions i quines són les seues asímptotes. Representa-les
c) y = [ 2 si 1 ≤ x < 2 C a) Y b) Y gràficament.
]x
b) y = – 3
4 4
\Z
si x ≥ 2 B
a) y = 1
2 x +3 x +1
]] 0 si x < –2 A 2
d) y = [ x + 2 si –2 ≤ x < 0 Z]4 X c) y = 1 + 2 Z] d) y = 1 + 2
] 3x – 2 si x > 0
–4 –2
]] –52 2 4 6 X
si x ≤ –5 ]] 4 1– x
si x ≤ –2 ] x –1
\ c) Y ]] d) Y
]] les següents funcions i
2]
26. Representa gràficament
2
14. Escriu l’equació
16 [
y = ] –xX – 4x si –5 X< x ≤ –1
2 indica el domini y = ] x
de [
definició 2 de cada una.
]] b) y = 2si –2 <x<2
Y 18. Associa cada funció amb el seu gràfic. a b
de la funció a tros- 4 –4 –2 ]] –2 2 4 a) y = x + 2 – x
sos que correspon a a) y = |x 2 – 4| b) y = |–x 2 – 10x – 22,75| –2 ] ]
aquest gràfic:
2 ]
–4 ] –x + 2
–2
–4 si x > –1
c) y = 2 –x ]
] 4d) y = –si x
–x ≥2
c) y = |x 2 – 6x + 5| d) y = |–x 2 – 4x – 3|
–6 –4 –2 2 4 6 8 X \ e) y = –2 – x \ f ) y = –2 – 2 –x
22. Associa a cada Z Z] h) y = 2 –x + 2
]gràfic la fórmula que li correspon i
indica’n el domini]de definició.
g) y = 2 + –x
15. Representa les funcions següents:
Z B ]] 5 si x ≤ 027. Estudia el domini de]]] –x – 8 si x ≤ –3
]] –1 – x si x < –1
A
I) y = x – 3 ]] II) y = x – 3
representa-les gràficament.
]] definició de les funcions i
a) f (x) = [ 1 – x 2 si –1 ≤ x ≤ 1 – –x= [
III) y =c3 y [ 4b)–y x= 72– 2xsi –3
]] –x 2 IV)
– 6x x y = ]
y= + –3x5 si 0 < x < 5 <x<3
C D a) y = 2 – d
]]] d) y = 2 + x + 3
] x – 1 si x > 1 +4
\ a) Y ]] b) Y c) y = – x – 1
b) f (x) = * 2
x 2 si x < 0 x 2 + 4x si x < 0
c) y = * 2
] –x + 5 2 si x ≥ 5 e) y = 1 + x – 1 ]x – 8
] f ) y = 2(x – si x ≥3
2
–x si x ≥ 0 –x + 4x si x ≥ 0 ] 1)
–4 –2 2 \X 2 4 6 X \ h) y = 1 + 1 – (x + 1)
c) Y 2 4 6 d) g) y = – – (x + 2)
Y
16. Sabem que les equacions de les paràboles que X 2
apareixen representades en els gràfics són: –2 28. Representa les funcions següents fent, en cada
a) y = –x 2 – 4x b) y = x 2 – 6x + 5
19. Expressa cada una d’aquestes funcions en 17 a) D b) C
–6 –4 –2 X c) taula
cas, una A de valors. (Ajuda’t de d) B
la calculadora).
forma de funció definida a trossos, tal com es fa en a) y = 2–x b) y = 3x + 1
c) y = x 2 d) y = 4 – x 2 l’exemple. Després, representa-les. 23. Associa a cada gràfic una d’aquestes fórmules. x
Escriu l’expressió analítica de la funció representada I) y = 3x II) y = 1,5x III) y = 0,4x IV) y = 0,7x c) y = c 2 m + 3 d) y = 0,75–x
en cada gràfic. • y = |2x – 6| → y = )
–2x + 6 si x < 3
2x – 6 si x ≥ 3
18a a) D b
b) A c)3 C d) B
A Y B Y 6 6 29. Representa cada parell de funcions sobre els ma-
a) y = 4 – 1 x b) y = |2x + 2| 4 4 teixos eixos de coordenades. Quina relació hi ha en-
X 3 tre aquests?
]Z
2 2
c) y = |x 2 – 2x – 3| d) y = |–x 2 + 2x – 1| 2]
1 x
a) y = c 1 m ; y = 3x
–4 –2 ]] –4 4 + x–4 –2si x2> 412 3
b) y = 0,25x; y = 4x
X ] 3d
e) y = 1 x 2 – 4x + 7 f ) y = |9 – x 2| 19c a) y86 = ][ 8
30. a) Representa les funcions següents:
Y C D Y 2 2 ]] 1 6
]] 4 – x si4 x ≤ 12
y = 3x i y = log3 x
4
3 b) Comprova si els punts següents pertanyen al gràfic
X
20. Representa el gràfic de les funcions següents: 2 \ 2
de y = log3 x :
X a) y = |x 2 – 1| – 2 b) y = 1 + |x |
c 1 , –3m
–4 –2 2 4 –4 –2 2 4
Y Y ` 3; 0,5j
| |
(243, 5) (–3, –1)
c) y = 1 – |x 2 – 6x + 5| d) y = |x | – |4 – x | 1
y = 4 – —x Digues, en cada una, si és creixent o decreixent.
y = 4 – —x 1 27
114
3 En la web
3
• Relaciona gràfics amb la seua expressió analítica (I).
• Relaciona gràfics amb la seua expressió analítica (II). 115
1 1
3 X 3 X
a) a) b) b) c) c)
13 a) Y Y b) Y Y Y Y –2x – 2 si x < –1
b) y = (
2x + 2 si x ≥ –1
2 2
X X Y Y
X Xy = 2x + 2 y = |2x + 2|
2 2
1 1 X X
1 X 2 2 1 X
c)
c) YY d) Y

–x 2 + 2x + 3
c) y = )
si –1< x < 3
2
x – 2x – 3 si x ≤ –1 o x ≥ 3
XX Y X Y
22 2 y = x 2 – 2x – 3 y = |x 2 – 2x – 3|
XX
22
]Z] 2x + 12 si x < –4
]]
]]] 1 x + 24 si –4 ≤ x ≤ 1 1 1
14 f (x) = [] 5 5
]] 1 X 1 X
]] 3 32
]] 7 x + 7 si x > 1
\
15 a) Y b) Y
1 ANOTACIONS
1 1 X
1 X
104
d) y = x2 – 2x + 1 d) Y
y=4
Y
y = |–x 2 + 2x – 1|
X
1 y = 2x – 4
X 1 X y = –4
x 2 + 2x – 1

ANOTACIONS
]Z] 1 2 7
]] – x + 4x – si 1< x < 7
] 2 2
e) y = ][
]] 1 2 7
]] x – 4x + si x ≤ 1 o x ≥ 7
2 2
\
7
—
2
Y
|1 2 – 4x + —
y = —x
2
7
2 |
1
X 1 X
x2 – 9
f) y = )
si x < –3 o x > 3
–x 2 + 9 si –3 ≤ x ≤ 3
Y
y = |9 – x 2|
1
X 1 X
20 a) Y
y = |x 2 – 1| – 2
b) Y
y = 1 + |x |
c) Y
y = 1 – |x 2 – 6x + 5|
105
25 1 Y Y
y=
x+3 y = –3
UNITAT 5 x+1
Altres funcions 24. Dibuixa el gràfic de les funcions següents:

X X
21. Associa a cada gràfic una d’aquestes fórmules i a) y = – 1 b) y = 2
x x
indica el domini de definició de cada una.
c) y = 1 – 3 d) y = 3 + 2
I) y = 1 II) y = 3 – 1 x x
2–x x–3
25. Digues quin és el domini de definició de les fun-
III) y = 2 + 2 IV) y = – 1 cions i quines són les seues asímptotes. Representa-les
x x +3
a) Y b) Y gràficament.
b) y = – 3
4 4
a) y = 1
x +3 x +1
y= 1 +2
2
2
Y Y
–4 –2 2 4 X 2 4 6 X c) y = 1 + 2
1– x
d) y = 1 + 2
x –1 y= 1 +2 x–1
c) Y d) Y
1–x
26. Representa gràficament les següents funcions i
2 2
X X
indica el domini de definició de cada una.
–4 –2 –2 2 4 a) y = x + 2 b) y = 2 – x
5| –2 –2
c) y = 2 –x d) y = – –x
–4 –4
e) y = –2 – x f ) y = –2 – 2 –x
22. Associa a cada gràfic la fórmula que li correspon i g) y = 2 + –x h) y = 2 –x + 2 X X
indica’n el domini de definició.
27. Estudia el domini de definició de les funcions i
I) y = x – 3 II) y = x – 3
representa-les gràficament.
III) y = 3 – –x IV) y = –3x
a) y = 2 – x b) y = 7 – 2x + 4
a) Y b) Y
c) y = –x – 1 d) y = 2 + x + 3
2 2
e) y = 1 + x – 1 f ) y = 2(x – 1)
–4 –2 2 X 2 4 6 X
c) Y 2 4 6 d) Y g) y = – – (x + 2) h) y = 1 + 1 – (x + 1)
X 2
–2 28. Representa les funcions següents fent, en cada
n
n
–6 –4 –2 X cas, una taula de valors. (Ajuda’t de la calculadora).
26 a) [0, +∞) b) [0, +∞) c) (–∞, 0] d) (–∞, 0]
a) y = 2–x b) y = 3x + 1
23. Associa a cada gràfic una d’aquestes fórmules. x
I) y = 3x II) y = 1,5x III) y = 0,4x IV) y = 0,7x c) y = c 2 m + 3 d) y = 0,75–x e) [0, +∞) f ) (–∞, 0] g) (–∞, 0] h) (–∞, 0]
3
a b
6 6 29. Representa cada parell de funcions sobre els ma-
4 4 teixos eixos de coordenades. Quina relació hi ha en- Y —
2 2 tre aquests? — y = √x + 2
x
a) y = c 1 m ; y = 3x b) y = 0,25x; y = 4x
y = 2√–x
–4 –2 2 4 –4 –2 2 4
3
c 8 d 8
30. a) Representa les funcions següents:
6 6
4 4
y = 3x i y = log3 x
b) Comprova si els punts següents pertanyen al gràfic
2 2
de y = log3 x :
X
—
c 1 , –3m
–4 –2 2 4 –4 –2 2 4
(243, 5) ` 3; 0,5j (–3, –1) — y = 2 – √x
Digues, en cada una, si és creixent o decreixent. 27 y = – √–x
En la web • Relaciona gràfics amb la seua expressió analítica (I).
• Relaciona gràfics amb la seua expressió analítica (II). 115
Y
—
y = 2√–x + 2

—
y = 2 + √–x
21 i) → d) ii) → b) iii) → a) iv) → c)
Dominis: a) Á – {0}; b) Á – {3}; c) Á – {–3}; d) Á – {2}
X
22 i) → b) ii) → c) iii) → d) iv) → a)
—
y = –2 – √x
Dominis: a) (–∞, 0]; b) [3, +∞); c) [0, +∞); d) (–∞, 0]
23 i) → d) Creixent. —
y = –2 – 2√–x
ii) → b) Creixent.
iii) → c) Decreixent.
iv) → a) Decreixent.
27 a) (–∞, 2] b) [–2, +∞) c) (–∞, –1] d) [–3, +∞)
e) [1, +∞) f ) [1, +∞) g) (–∞, –2] h) (–∞, 0]

24 a) Y b) Y
1
y=–— 2
y=—
x x Y
—
y = 2 + √x + 3
X —
X y = √2 – x
—
— y = 7 – √2x + 4
y = √–x – 1
X
c) Y 1 –3 d) Y Y
y=— 3 +2
y=—
x x —
y = 1 + √1 – (x + 1) —
X y = 1 + √x – 1
—
y = √2(x – 1)
X
X
—
y = –√–(x + 2)
106
28 Y
()
2 x+3
y= —
3
y = 2–x y = 3x + 1 y = 0,75–x ANOTACIONS
1 X
29 a) x xY Y b) Y Y
( () )
1—
y =y =— 1
3 3
y =y3=x 3x y =y0,25 x x
= 0,25 y =y4=x 4x
X X X X
Gràfics simètrics respecte de l’eix Y.
30 a) Y b) L’únic que no pertany al gràfic

y = 3x és (–3, –1).
3
1
1 X
y = log3 x
ANOTACIONS
107
36 k = 2; a = 0,8
Y UNITAT 5
Aplica el que has aprés Resol problemes Problemes “+” Reflexiona sobre la teoria
31. Resol analíticament i gràficament els sistemes se- 40. Quina és l’equació de la funció que ens dóna el 45. L’altura, h, a la qual es troba en cada instant, t, 49. Digues quin és el pendent de cada una de les rec-
güents: perímetre d’un hexàgon depenent de quant en mesu- una fletxa que llancem amb l’arc cap amunt amb una tes següents i digues si són creixents o decreixents.
re el costat? I la que ens dóna la seua àrea? Dibuixa les 1
velocitat de 40 m/s és h = 40t – 5t 2.
a) * b) *
y = 2x 2 – 5x – 6 y = x 2 – 2x + 1 y+4
dues funcions. a) Representa gràficament la funció. a) y = 5x – 8 b) =1 c) 3x + y + 4 = 0
3 2
y = 3x + 4 y = –2 x + 2
1
b) Digues quin és el seu domini de definició.
X Quina relació hi ha entre el creixement o decreixe-
41. Una casa de reprografia cobra 5 cèntims per cada
c) * d) *
y = 2x 2 – 8x – 3 y = –x 2 + 5x
fotocòpia. Oferix també un servei de multicòpia, pel c) En quin moment arriba a la seua altura màxima? ment d’una recta i el seu pendent?
y = x 2 – 2x – 3 y = x 2 + 3x – (15/2) qual cobra 50 cts. fixos i 2 cts. per cada còpia d’un Quina és aquesta altura?
mateix exemplar. 50. Dibuixa i escriu l’equació, en cada cas, de les pa-
d) En quin moment es clava la fletxa a terra?
32. a) Calcula b i c perquè el vèrtex de la paràbola
y = x 2 + bx + c estiga en el punt (3, 1). Fes, per a cada cas, una taula de valors que mostre el
37 a) i b) La inversa de y = 1,2x és yràboles
e) En quin interval de temps la fletxa està a una altu-
= log 1,2 x. aquestes condicions:
que complixen
que cal pagar segons el nombre de còpies fetes. Re- ra superior a 35 metres? a) El seu eix és x = 2, el coeficient de la x 2 és –1
b) Quin és el seu eix de simetria? i talla l’eix X en un sol punt.
presenta les funcions obtingudes.
c) Quins són els seus punts de tall amb els eixos? 46. Aquest any,16Amèlia ha aconseguit collir de la se-
Té sentit unir els punts en cada una? Obtín l’expres- b) Té el vèrtex en el punt (3, –2) i té la mateixa forma
ua collita 240 kg d’alvocats que hui es vendrien a
33. La paràbola y = ax 2 + bx + c passa per l’origen de sió analítica de cada funció. A partir de quantes còpi- que y = x 2.
1,20 €/kg. A partir d’ara, cada dia que passa es fan
coordenades. Quant val c ? es és més barat fer servir la multicopista? 14
malbé 4 kg, però el preu augmenta 0,10 €/kg. Quan c) Té el vèrtex en l’origen de coordenades i passa pel
Si, a més, sabem que passa pels punts (1, 3) i (4, 6), ha de vendre els alvocats per a obtindre el màxim be- punt (–3, –18).
42. El metge ha posat a Marc un règim d’aprima- nefici? Quin serà12aquest benefici?
troba a i b i representa la paràbola.
ment de 12 setmanes i li ha fet aquest gràfic per ex- 51. Construïx funcions definides a trossos que com-
34. Calcula a i b perquè la funció y = a passe plicar-li què espera aconseguir: 47. y = log
El cost per unitat de fabricació x de cai-
d’un tipus plisquen les condicions següents i dibuixa-les:
x
1,2fabricades
x –b 10
y=
pels punts (2, 2) i (–1, –1). xes disminuïx segons el nombre d’unitats i
PES (en kg) a) És contínua i està composta per dos trossos de rec-
ve donat per la funció:
35. El gràfic d’una funció exponencial del tipus
80 tes. Passa per l’origen de coordenades i té pendent
0 , 3 x + 1000
y = ka x passa pels punts (0, 3) i (1; 3,6). 70
8y = x
–2 en x = 4. Té un màxim en (3, 7).
a) Calcula k i a.
60
a) Quins valors pren la variable independent, x ? b) És contínua i està composta per un tros de paràbo-
la i un tros de recta en aquest ordre. Té un mínim
b) És creixent o decreixent? SETMANES b) Calcula el cost 6
per unitat i el cost total per a fabri- relatiu en (0, 0) i un màxim relatiu en (2, 4).
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
c) Representa la funció. car 10 caixes. Fes el mateix per a 100 000 caixes. x
c) A quant creus que s’acosta el cost per unitat quan
y =
52.
1,2 Totes les funcions exponencials de la forma
36. La funció exponencial y = ka x passa pels punts
a) Quant pesava Marc en començar el règim? 4
el nombre de caixes es fa molt gran? y = a x passen per un mateix punt. Indica quin punt
(0, 2) i (2; 1,28). Calcula k i a i representa-la. b) Quant ha d’aprimar-se per setmana en la primera
és i justifica-ho. En quins casos (valors de a ) la fun-
etapa del règim? I entre la 6a i la 8a setmanes?
37. a) Representa gràficament la funció exponencial
48. En una piscina2 hi ha un trampolí a 8 m de l’ai-
gua. Esther llança una pilota rodant i cau a l’aigua a
ció és decreixent?
c) Troba l’expressió analítica d’aquesta funció.
y = 1,2x fent ús d’una taula de valors. 12 m de la vertical del trampolí. 53. Vertader o fals?
b) Quina és la funció inversa o recíproca de y = 1,2x? 43. Andrea ha comprat per 100 € un regal d’aniver-
Representa-la en els mateixos eixos. sari per a Carles. La resta dels amics del grup decidi- –4 2 4 6 8 10a) Les12 14y = 16
funcions x i y = –x formen una pa-
ràbola tombada en representar-les en els mateixos
xen pagar el regal entre tots.
38. Representa les funcions següents: –4
8m
eixos.
Z 2 Construïx una funció que ens done els diners que ha
]]x si x < 1 b) Si l’eix d’una paràbola és x = 2, no pot passar pels
a) f (x) = )
x si x < 0 de posar cada u depenent del nombre de persones
b) f (x) = [ 1 punts (–1, 6) i (5, 8).
x si x ≥ 0 ] x si x ≥ 1 que hi haja i dibuixa-la. O 12 m
\ c) Les funcions y = 4x i y = – 4x són simètriques
44. El sou inicial d’Anna és de 24 000 € anuals. En Escriu l’equació de la trajectòria descrita per la pilota respecte a l’eix Y.
39. Calcula el valor del paràmetre k perquè la fun-
ció següent siga contínua: el seu contracte de treball figura que pujarà un 8 % 38 des que Y
a) ix del trampolí fins que toca l’aigua. Dóna el
— x
d) Les funcions y = 4x i y = c 1 m són simètriques
Z 2
]]–x – kx – 5 si x ≤ –2
anual. Quant guanyarà d’ací a 10 anys?
a) Escriu la funció que relaciona el sou amb el temps.
seu domini de definició.
y = √x
La trajectòria és una paràbola y = ax 2 + bx + c amb el
respecte a l’eix Y.
4
y = [1 vèrtex en el punt de caiguda. Pren O com a centre de e) La funció y = log3 x té dues asímptotes, una verti-
]2 x + 4 si x > –2
b) Per a quins valors de la variable està definida? coordenades i tin en compte que el vèrtex és (0, 8). cal i una altra horitzontal.
\
116
En la web Modelització d’àrees dependents d’un paràmetre.
1 117
1 X
y=x
L’alumnat, distribuït en grups xicotets, haurà de resoldre tandes de proble-
b) Y
mes. Cada membre del grup es responsabilitzarà de la resolució d’un pro-
blema i d’exposar el procés de resolució a la resta, que l’acceptarà com a
bo o el corregirà raonant les esmenes.
y = x2
Solucions d’“Exercicis i problemes” 1 1

y=—
x
31 a) (5, 19) i (–1, 1) b) (1, 0) i (–1, 4) X
1
d) c , mic , m
5 25 –3 –39
c) (0, –3) i (6, 21)
2 4 2 4
39 k = 6
32 a) y = x2 – 6x + 10 b) Eix de simetria: x = 3
c) Talls amb els eixos: (0, 10) 40 P = 6l
1 7 Y 3 3 2 8√—
3
33 y = – x2 + x A=
2
l
2 2 6
1 4 X
34 a = 2, b = 1 p
35 a) k = 3; a = 1,2 c) Y
b) Creixent.
A
6
3
1
–3 –1 1 3 X 1 —
4√3
—
3
108
41 Fotocòpies: y = 5x
ANOTACIONS
Multicòpies: y = 50 + 2x
La multicopista és més econòmica a partir de 17 còpies.
PREU
100
50
10
NOMBRE
2 10 15 20 DE CÒPIES
42 a) 80 kg
b) 5/3 kg per setmana. Entre la 6a i la 8a, no s’ha d’aprimar.
Z] 5
]] – x + 80 si 0 ≤ x ≤ 6
]] 3
]]
c) f (x) = [] 70 si 6 < x ≤ 8
]]
]] – 5
]] 4 x + 80 si 8 < x < 12
\
100
43 y =
x
10
44 D’ací a 10 anys guanyarà 51 814,20 euros.

a) S (t ) = 24 000 · 1,08t b) Per als valors naturals.
ANOTACIONS
109
5
49 a) m = , creixent
UNITAT 5 3
b) m = 0, constant
Problemes “+” Reflexiona sobre la teoria c) m = –3, decreixent

el 45. L’altura, h, a la qual es troba en cada instant, t, 49. Digues quin és el pendent de cada una de les rec- Pendent positiu → creixent
u- una fletxa que llancem amb l’arc cap amunt amb una tes següents i digues si són creixents o decreixents.
es velocitat de 40 m/s és h = 40t – 5t 2.
a) y = 5x – 8 b)
y+4
=1 c) 3x + y + 4 = 0 Pendent negatiu → decreixent
a) Representa gràficament la funció. 3 2
a b) Digues quin és el seu domini de definició. Quina relació hi ha entre el creixement o decreixe- Pendent nul → constant
el c) En quin moment arriba a la seua altura màxima? ment d’una recta i el seu pendent?
n Quina és aquesta altura?
d) En quin moment es clava la fletxa a terra?
50. Dibuixa i escriu l’equació, en cada cas, de les pa-
ràboles que complixen aquestes condicions:
50 a) y = –x2 + 4x – 4
el e) En quin interval de temps la fletxa està a una altu-
e- ra superior a 35 metres? a) El seu eix és x = 2, el coeficient de la
i talla l’eix X en un sol punt.
x2 és –1 Y
46. Aquest any, Amèlia ha aconseguit collir de la se-
s- b) Té el vèrtex en el punt (3, –2) i té la mateixa forma
ua collita 240 kg d’alvocats que hui es vendrien a
i- que y = x 2.
1,20 €/kg. A partir d’ara, cada dia que passa es fan
malbé 4 kg, però el preu augmenta 0,10 €/kg. Quan
ha de vendre els alvocats per a obtindre el màxim be-
c) Té el vèrtex en l’origen de coordenades i passa pel
punt (–3, –18).
X
a- nefici? Quin serà aquest benefici?
x- 51. Construïx funcions definides a trossos que com-
47. El cost per unitat de fabricació d’un tipus de cai- plisquen les condicions següents i dibuixa-les:
xes disminuïx segons el nombre d’unitats fabricades i
a) És contínua i està composta per dos trossos de rec-
ve donat per la funció:
tes. Passa per l’origen de coordenades i té pendent
y = 0, 3x + 1000 –2 en x = 4. Té un màxim en (3, 7).
x
a) Quins valors pren la variable independent, x ? b) És contínua i està composta per un tros de paràbo-
la i un tros de recta en aquest ordre. Té un mínim
b) Calcula el cost per unitat i el cost total per a fabri- relatiu en (0, 0) i un màxim relatiu en (2, 4).
car 10 caixes. Fes el mateix per a 100 000 caixes. b) y = x2 – 6x + 7
c) A quant creus que s’acosta el cost per unitat quan 52. Totes les funcions exponencials de la forma
y = a x passen per un mateix punt. Indica quin punt
a
el nombre de caixes es fa molt gran?
és i justifica-ho. En quins casos (valors de a ) la fun-
Y
48. En una piscina hi ha un trampolí a 8 m de l’ai- ció és decreixent?
gua. Esther llança una pilota rodant i cau a l’aigua a
12 m de la vertical del trampolí. 53. Vertader o fals?
r- a) Les funcions y = x i y = –x formen una pa-
i- ràbola tombada en representar-les en els mateixos
eixos.
8m
a b) Si l’eix d’una paràbola és x = 2, no pot passar pels
es punts (–1, 6) i (5, 8).
O 12 m
c) Les funcions y = 4x i y = – 4x són simètriques
n Escriu l’equació de la trajectòria descrita per la pilota respecte a l’eix Y. X
x
d) Les funcions y = 4x i y = c 1 m són simètriques
% des que ix del trampolí fins que toca l’aigua. Dóna el
seu domini de definició. 4
respecte a l’eix Y.
s. La trajectòria és una paràbola y = ax 2 + bx + c amb el
vèrtex en el punt de caiguda. Pren O com a centre de e) La funció y = log3 x té dues asímptotes, una verti-
coordenades i tin en compte que el vèrtex és (0, 8). cal i una altra horitzontal. c) y = –2x2
e.
117 Y
X
L’alumnat, distribuït en grups xicotets, haurà de resoldre tandes de proble-
mes. Cada membre del grup es responsabilitzarà de la resolució d’un pro-

blema i d’exposar el procés de resolució a la resta, que l’acceptarà com a
bo o el corregirà raonant les esmenes. 7
51 a) Per exemple: f (x) = * 3
x si x < 3
–2x + 13 si x ≥ 3
Y
45 a)
80 7
20
4 8
b) [0, 8] 3 67 X

c) Arriba a 80 m als 4 segons.
x2
b) Per exemple: f (x) = )
si x ≤ 2
d) Als 8 segons.
–x + 6 si x > 2
e) En l’interval (1, 7).
Y
46 Ha de vendre’ls el 24é dia i obtindrà un benefici de 518,40 euros.
47 a) x ∈ N
4
b) Cost per unitat Total
10 100,3 1 003 X
2
100 000 0,31 31 000
52 Totes passen per (0, 1).

c) S’acosta a 0,3.
y = ax és decreixent si a < 1.
1 2
48 y = – x , definida en [0, 12].
18 53 a) F b) V c) F d) V e) F
110
ANOTACIONS
Taller de matemàtiques UNITAT 5
emprendre
aprendre
Interpreta i descriu Entrena’t resolent problemes
• Un ciri dura una hora. Amb les sobres de 10 ciris se’n • Un pare va repartir entre els seus fills un ramat d’ovelles.
Dues funcions coordinades fabrica un de nou. — El major d’ells es va endur una ovella més 1/7 de
Quan es capgira un rellotge d’arena, la funció que relaciona el temps que falta per- a) Quantes hores de llum tindrem amb 442 ciris? les restants.
5 min
què l’arena acabe de caure amb el temps que ha transcorregut és lineal. En el gràfic
b) Quants ciris es necessiten per a 1 000 hores de llum? — Al segon li van correspondre dues ovelles més 1/7
A s’han representat dues funcions d’aquest tipus: g (t ), en traç roig, per al rellotge
• Una grangera va anar a mercat a vendre una cistella de les restants.
gran, i x (t ), en traç verd, per al rellotge xicotet. 3 min
d’ous. La primera clienta va comprar la meitat dels ous — El tercer va rebre tres ovelles més 1/7 de les que
El gràfic B descriu el procés que s’ha de seguir per a mesurar 7 minuts manipulant més mig ou. La segona va comprar la meitat dels que quedaven.
tots dos rellotges. li quedaven més mig ou, i el mateix va fer la tercera. — I així successivament fins a arribar al més xicotet.
Cada asterisc indica l’instant en què es capgira el rellotge del color corresponent. Amb això va concloure la venda, ja que a la grangera
no li quedaven més ous. D’aquesta manera, tots van rebre la mateixa herència
A B i no va sobrar cap ovella.
MIN. PER CAURE
MIN. PER CAURE
5 5
4 g(t) 4 Quants ous tenia?
3 x(t) 3 Quants germans eren?
2* 2*
1*
t
1*
* * t Quantes ovelles hi havia al ramat?
0 0
0 1 2 3 4 5 6 0 1 2 3 4 5 6 7
MINUTS TRANSCORREGUTS MINUTS TRANSCORREGUTS
• Descriu verbalment la informació que conté el gràfic B.

• Construïx un gràfic similar al B que indique el procés que cal seguir per a mesurar
set minuts amb un rellotge de quatre i un altre de cinc minuts.
Informa’t Autoavaluació En la web Resolucions d’aquests exercicis.
1. Representa la funció definida a trossos que té com a 4. Representa les funcions següents i indica els seus do-
La prova del carboni catorze (C 14) equació: minis de definició.
El carboni catorze és un isòtop radioactiu del carboni que es va desintegrant espon- Z
]] 2x + 6 si x < –2 a) y = 1 b) y = 3 – 2 c) y = 3 +1
tàniament, de manera que es reduïx a la meitat cada 5 568 anys. y = [ x/2 + 3 si –2 ≤ x < 2 x +5 x x –1
D’altra banda, el carboni catorze està en l’atmosfera i és absorbit per les plantes, que ] –x + 6 si x ≥ 2 d) y = x + 2 e) y = 2 x – 1 f) y = – x – 3
l’incorporen en una determinada proporció. \
Quan una planta mor i queda emmagatzemada en un jaciment P% 2. Troba el vèrtex de cada una de les paràboles següents 5. Representa aquests parells de funcions.
geològic, el seu carboni catorze continua el procés de desintegra- 100% i representa-les. a) y = 1,2x; y = log1,2 x b) y = 2,2x; y = log2,2 x
ció esmentat, segons una funció exponencial decreixent: 2
t a) y = x – 2 b) y = x2 + 4x – 5 Respecte a quina recta són simètriques les dues fun-
2
P% = 100 · c 1 m 5 568
cions de cada parell?
c) y = (5 – x)(x + 1) d) y = –(x – 3)2 – 1
2 50%
e) y = 2x 2 + 4x f ) y = 9 – (x – 1)2 6. Amb un llistó de fusta de 3 metres de llarg, volem
P% → Percentatge de C14 respecte al que hi havia inicialment fabricar un marc per a un quadre.
t → Edat en anys 25% g) y = 2(x – 1)(x + 3) h) y = (x + 2)2 – 2x 2
a) Si la base del quadre mesurara 0,5 m, quant mesu-
Així, analitzant la proporció de C14 d’un fòssil i coneixent la ini- 3. Expressa aquestes funcions sense usar el valor absolut raria l’altura? I la superfície?
cial (planta viva), amb l’equació anterior es pot esbrinar la seua t
5568 11136 16704 (del tipus definides a trossos). Representa-les. b) Quin és el valor de la superfície per a una base
edat geològica; és a dir, el temps que fa que es va formar. qualsevol, x ?
• Quin percentatge de C14 tindrà un fòssil amb una edat de 33 000 anys? a) y = |2x + 1| b) y = 1 – x
4 c) Per a quin valor de la base s’obté la superfície mà-
• Quina serà l’antiguitat d’un fòssil si té el 10 % del C14 de la planta viva? c) y = |–x 2 + 4x – 3| d) y = |9 – (x – 2)2| xima? Quant val aquesta superfície?
118 119
Interpreta i descriu
Dues funcions coordinades
L’activitat es pot complementar demanant als estudiants que dibuixen al-
tres gràfics relatius als dos rellotges d’arena: per exemple, el que descriu
com es cronometren 8 minuts.
Solucions
• Es posen en funcionament els dos rellotges alhora. Als 3 minuts s’acaba
el rellotge verd i queden 2 minuts en el roig. Capgirem el rellotge verd.
Passats 2 minuts, s’acaba el rellotge roig i es capgira el verd. Passats 2
minuts més, s’acaba el rellotge verd.
• B
MIN. PER CAURE
5
4
3
2*
1*
0 * * t
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
COMENCEM A COMPTAR
MINUTS TRANSCORREGUTS
Informa’t
La prova del carboni catorze (C14)
En aquesta exposició, l’alumnat complementa la informació rebuda ver-
balment amb la lectura minuciosa d’una funció exponencial.
Solucions
• El fòssil tindrà un 1,64 % de carboni catorze.
• El fòssil tindrà uns 18 500 anys.
111
b) Vèrtex: (–2 –9)
UNITAT 5 Y
Entrena’t resolent problemes X

• Un ciri dura una hora. Amb les sobres de 10 ciris se’n • Un pare va repartir entre els seus fills un ramat d’ovelles.
fabrica un de nou. — El major d’ells es va endur una ovella més 1/7 de
a) Quantes hores de llum tindrem amb 442 ciris? les restants.
b) Quants ciris es necessiten per a 1 000 hores de llum? — Al segon li van correspondre dues ovelles més 1/7
• Una grangera va anar a mercat a vendre una cistella de les restants.
d’ous. La primera clienta va comprar la meitat dels ous — El tercer va rebre tres ovelles més 1/7 de les que
més mig ou. La segona va comprar la meitat dels que quedaven.
li quedaven més mig ou, i el mateix va fer la tercera. — I així successivament fins a arribar al més xicotet. y = x 2 + 4x – 5
Amb això va concloure la venda, ja que a la grangera
no li quedaven més ous. D’aquesta manera, tots van rebre la mateixa herència
i no va sobrar cap ovella.
Quants ous tenia?
Quants germans eren? c) Vèrtex: (2, 9)
Quantes ovelles hi havia al ramat?
Y y = (5 – x)(x + 1)
Autoavaluació En la web Resolucions d’aquests exercicis.
1. Representa la funció definida a trossos que té com a

equació:
4. Representa les funcions següents i indica els seus do-
minis de definició.
X
Z
]] 2x + 6 si x < –2 a) y = 1 b) y = 3 – 2 c) y = 3 + 1
y = [ x/2 + 3 si –2 ≤ x < 2 x +5 x x –1
] –x + 6 si x ≥ 2 d) y = x + 2 e) y = 2 x – 1 f) y = – x – 3
\
2. Troba el vèrtex de cada una de les paràboles següents 5. Representa aquests parells de funcions. d) Vèrtex: (3, –1)
i representa-les. a) y = 1,2x; y = log1,2 x b) y = 2,2x; y = log2,2 x
2
a) y = x – 2 b) y = x 2 + 4x – 5 Respecte a quina recta són simètriques les dues fun- Y
2 cions de cada parell?
c) y = (5 – x)(x + 1) d) y = –(x – 3)2 – 1
e) y = 2x 2 + 4x f ) y = 9 – (x – 1)2 6. Amb un llistó de fusta de 3 metres de llarg, volem X
fabricar un marc per a un quadre.
g) y = 2(x – 1)(x + 3) h) y = (x + 2)2 – 2x 2
a) Si la base del quadre mesurara 0,5 m, quant mesu-
3. Expressa aquestes funcions sense usar el valor absolut raria l’altura? I la superfície?
(del tipus definides a trossos). Representa-les. b) Quin és el valor de la superfície per a una base
a) y = |2x + 1| b) y = 1 – x
qualsevol, x ? y = –(x – 3)2 – 1
4 c) Per a quin valor de la base s’obté la superfície mà-
c) y = |–x 2 + 4x – 3| d) y = |9 – (x – 2)2| xima? Quant val aquesta superfície?
119

e) Vèrtex: (–1, –2)
Entrena’t resolent problemes
Y
Solucions
• a) S’aconseguixen 491 hores de llum i sobra un poc de ciri. y = 2x 2 + 4x
b) Es necessiten 901 ciris, encara que amb aquests aconseguirem, no
1 000, sinó 1 001 hores de llum.
• 7 ous.
• Eren 6 germans i hi havia 36 ovelles. X
Solucions de l’autoavaluació
f ) Vèrtex: (1, 9)
1 Y
Y y = 9 – (x – 1)2
–2 2 X
–2
X
2 a) Vèrtex: (0, –2)

Y g) Vèrtex: (–1, –8)
Y
x2 – 2
y=— X
2
X y = 2(x – 1)(x + 3)
112
h) Vèrtex: (2, 8) d) [–2, +∞)
Y Y —
y = (x + 2)2 – 2x 2 y = √x + 2

X
e) [1, +∞)
Y —
y = 2√x – 1
3 a) Y
X

X f ) [3, +∞)
b) Y Y
X X
—
c) Y y = –√x – 3

5 a)
X
y = 1,2x
d) Y
y = log1,2 x
X Les funcions són simètriques respecte de y = x.
b)
y = 2,2x
4 a) Á – {–5}
Y
y = log2,2 x
–5 X
y=—1
x+5
Les funcions són simètriques respecte de y = x.

b) Á – {0}
Y 6 a) Altura = 0 1 m; Àrea = 0,5 m2
b) Àrea = 1,5x – x2
X
c) S’obté per a x = 0,75 m, i és de 0,5625 m2.
–2
3 –2
y=— ANOTACIONS
x
c) Á – {1}
Y
y=—3 +1
x–1
1
1 X
113

FUNCIONS

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

FUNCIONS

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

5 Funcions elementals

la seua expressió analítica

per la qual poden ser

FUNCIONS FUNCIONS FUNCIONS FUNCIONS FUNCIONS

que són y = k/x y = ax + b y = ax y = loga x

que es representen que es representen mitja PARÀBOLA

LINEALS QUADRÀTIQUES D’ALTRES

quan quan quan

el polinomi és de grau 1 el polinomi és de grau 2 el polinomi és de grau

APRENENTATGE COOPERATIU PENSAMENT COMPRENSIU PENSAMENT CRÍTIC

INTERDISCIPLINARIETAT TIC EMPRENEDORIA RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

Quan un conductor troba un perill a la carretera i necessita fre-

Experimentalment s’obtenen els valors següents:

Funcions poc honestes, segons Poincaré velocitat

Les equacions són, respectivament:

1. Comprova, usant la teua calculadora, la validesa de les fórmules anteriors per

En iniciar la unitat Solucions de “Resol”

Qüestions per a detectar idees prèvies

2Funcions lineals y = a0trossos

Y Es presenta mitjançant una recta paral·lela a l’eix X. 1

1. Representa les funcions següents. 4. Un objecte mòbil, en l’instant inicial, està a 3 m de

Solucions de “Pensa i practica”

X. Per a descriure analíticament un gràfic format per trossos de rectes, es donen

Pendent 0 en els trams primer i tercer.

a. En la web Estudi conjunt de dues funcions lineals.

Posar un cassó al foc amb aigua, amb una temperatura inicial T0 °C i

Arriba un moment en què la temperatura deixa de créixer i es manté

• Amb els exercicis proposats, pretenem que els estudiants aconse-

— En el primer cas, se suggerix prendre de forma mecànica els punts

— En el segon cas, la idea clau és identificar els valors de x on la recta

Després, analitzaran els processos que s’oferixen en el text, posant en co-

2 Funcions quadràtiques. Paràboles

Representació de funcions quadràtiques

y = –x 2 + 6x – 6 Podem observar que, a causa de la simetria de la

En la web Representació de funcions quadràtiques.

— El signe de a indica cap a on està oberta la paràbola.

Podem observar que, a causa de la simetria de la

És convenient que entenguen que calcular l’abscissa del vèrtex equival a

• Finalment, val la pena insistir en la importància que té prendre l’escala

Pensa i practica Pensa i practica

3 Funcions amb valor absolut

— R epresentant y = f (x); a partir d’aquesta, trobant el gràfic de

Els dos procediments són molt instructius. Y Y

• Del fotocopiable INCLUSIÓ I ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:

Reforç: Exercici 4, apartat b), de Practica, Fitxa A. Exercici 2, apartat c),

Solucions de “Pensa i practica”

4 Funcions de proporcionalitat inversa 5

En la web Ampliació: translacions d’hipèrboles. Pensa i practica

En la web Representació de funcions de proporcionalitat inversa.

Ampliació: Exercicis 1 i 3 de la pàg. 21.

Les funcions y = x i y = – x es poden representar punt a punt i donen lloc Y

a. En la web Representació de funcions radicals.

Els dominis de definició són:

En la web Ampliació: aplicacions de les funcions exponencials.

En la web Representació de funcions exponencials. ANOTACIONS

Descripció de les funcions logarítmiques

Solucions de “Pensa i practica”

c) A (–2, 1), m = 1 d) A (1, 3), m = – 5

6. Troba el valor dels paràmetres a, b, c, d

Solucions d’“Exercicis i problemes”

–10 –7,5 –5 –2,5 2,5 5 7,5 10 b) Y

Altres funcions 24. Dibuixa el gràfic de les funcions següents:

Solucions d’“Exercicis i problemes”

e) [1, +∞) f ) [1, +∞) g) (–∞, –2] h) (–∞, 0]

— En el primer cas, se suggerix prendre de forma mecànica els punts

— En el segon cas, la idea clau és identificar els valors de x on la recta

— R epresentant y = f (x); a partir d’aquesta, trobant el gràfic de

30 a) Y b) L’únic que no pertany al gràfic