p

Tema 10
Límits i continuïtat

GUIA DIDÀCTICA

• Orientacions didàctiques

• Solucionari

• Recursos didàctics
– Naveguem per Tiching
– Bibliografia

10-1
 1. LÍMIT FINIT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT / ... / 4. CÀLCUL DE LÍMITS 211
a
219
Orientacions didàctiques

● En la primera part de la unitat es definirà el concepte de límit d’una funció Bibliografia

en un punt i s’introduiran els límits laterals. S’estudiarà amb diversos
exemples quan existeix el límit i quan aquest és finit o infinit.
● JAMES STEWART. Cálculo de
una variable: trascendentes
A continuació s’analitzarà com es comporta una funció quan la variable tempranas. Cengage Learning
independent tendeix a infinit. Ed, 2008.
Finalitzarem aquesta primera part calculant el límit de funcions, el límit de
les operacions amb funcions i resolent les indeterminacions en els límits.
El llibre dedica un capítol als
Ens ajudarem de nombrosos exemples per aprendre a calcular el límit de
límits i la continuïtat.
funcions més complexes. ● EDWIN J. PURCELL, DALE
VARBERG, STEVEN E. RIGDON.
Naveguem por Tiching Cálculo diferencial e integral.
Pearson educación, 2007.
● http://www.tiching.com/739240. Límit de funcions. Aquest web presenta el
concepte de límit d’una funció i proposa exemples i exercicis sobre el límit Inclou un capítol dedicat als
de funcions. límits, amb exemples i pro-
blemes resolts.
● http://www.tiching.com/739239. Resolució d’indeterminacions En aques-
ta pàgina web es mostra el procediment de càlcul del límit de funcions
irracionals a l’infinit.

● http://www.tiching.com/742625. Límit de funcions amb GeoGebra.

Aquest web ens presenta el concepte de límit de forma interactiva
mitjançant el programa GeoGebra.

5. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ / 6. ASÍMPTOTES D’UNA FUNCIÓ 220

a
224
Orientacions didàctiques

● La segona part de la unitat es dedica a l’estudi de la continuïtat d’una

funció. Es definirà quan una funció és contínua en un punt i s’enumeraran
les propietats de les operacions amb funcions contínues.
S’estudiaran també els diversos tipus de discontinuïtats, segons la condició Bibliografia
de continuïtat que no verifiquen: discontinuïtat evitable, discontinuïtat de ● CARLES CASSÚ I ALTRES.
salt o de primera espècie i discontinuïtat de segona espècie. CÀLCUL FUNCIONAL: TOPOLO-
En l’últim capítol de la unitat es treballaran les asímptotes, posant atenció a GIA, SUCCESSIONS I CONTI-
les horitzontals, verticals i obliqües. NUÏTAT. Universitat de Girona.,
1995.
Naveguem per Tiching El capítol 3 d’aquest llibre està
● http://www.tiching.com/739237. Continuïtat. En aquest web es repassa amb dedicat a l’estudi de la conti-
exemples el concepte de continuïtat, discontinuïtat i operacions amb nuïtat de funcions.
funcions contínues.
El llibre inclou problemes
● http://www.tiching.com/742629. Asímptotes. En aquest vídeo de 13 minuts resolts així com llistats d’exer-
de durada s’introdueixen els diferents tipus d’asímptotes i s’explica com cicis.
trobar-les amb diversos exemples.

10-2
 Solucions de les activitats

Pàgina 212 Pàgina 213

1. Calculem els límits laterals de les funcions següents: 3. Trobem els límits laterals quan x tendeix a 4:
a) f (x) = 5x + 4 quan x → 0 3x − 8 si x < 4
Calculem el límit per l’esquerra: a) f ( x ) =  2 x
si x ≥ 4
 4
x –0,1 –0,01 –0,001 –0,0001 0
f(x) 3,5 3,95 3,995 3,9995 4 lim 3x − 8 = 4
x →4 −
lim f ( x ) = 4
x →0 − 2x
lim =2
Calculem el límit per la dreta: x →4+ 4
x 0,1 0,01 0,001 0,0001 0 Com que els límits laterals són diferents, el límit
f(x) 4,5 4,05 4,005 4,0005 4 de la funció quan x tendeix a 4 no existeix.
lim f ( x ) = 4  4 − x si x < 4
x →0 + b) f ( x ) = 
Existeixen els dos límits laterals i són iguals. Per 2x − 8 si x ≥ 4
tant, el límit existeix: lim 4 − x = 0
x →4−
lim− f ( x ) = lim+ f ( x )  lim f ( x ) = 4
x →0 x →0 x →0
lim 2 x − 8 = 0
x →4+
6
b) f ( x ) = quan x → 0
x−3 Com que els límits laterals són iguals, el límit de la
funció quan x tendeix a 4 existeix i el seu valor és:
Calculem el límit per l’esquerra:
x –0,1 –0,01 –0,001 –0,0001 0 lim f ( x ) = 0
x →4
f(x) –1,9 –1,99 –1,999 –1,9999 –2
4. Considerem la següent funció:
lim− f ( x ) = −2
x →0
 x + 3 si x < 0
Calculem el límit per la dreta: f (x) = 
2x + 2 si x > 0
x 0,1 0,01 0,001 0,0001 0
f(x) –2,1 –2,01 –2,001 –2,0001 –2 a) Trobem els límits laterals i el límit de la funció
quan x tendeix a 0:
lim f ( x ) = −2
x →0 + lim x + 3 = 3
x →0−
Existeixen els dos límits laterals i són iguals. Per
tant, el límit existeix: lim 2 x + 2 = 2
x →0+
lim f ( x ) = lim+ f ( x )  lim f ( x ) = −2 Com que els límits laterals són diferents, el límit
x →0 − x →0 x →0
de la funció quan x tendeix a 0 no existeix.
2. Calculem el límit quan x tendeix a 2: b) El valor de la funció quan x = 0 no existeix.
 x + 1 si x ≥ 2 c) Representem gràficament la funció:
g(x ) = 
− x + 5 si x < 2
Calculem els límits laterals:
x 1,9 1,99 1,999 1,9999 2
g(x) 3,1 3,01 3,001 3,0001 3
lim g ( x ) = 3
x →2 −

x 2,1 2,01 2,001 2,0001 2

g(x) 2,9 2,99 2,999 2,9999 3
lim g ( x ) = 3
x →2 +

Existeixen els dos límits laterals i són iguals. Per tant,

el límit existeix: Pàgina 214
lim g ( x ) = lim+ g ( x )  lim g ( x ) = 3 5. Calculem els límits laterals de les següents funcions:
x →2 − x →2 x →2
5
El límit de la funció quan x tendeix a 3 coincideix a) f ( x ) = ,ax=3
amb el valor de g(2)=3. ( x − 3) 2

10-3
 Calculem el límit per l’esquerra: 8. Calculem:
x 2,9 2,99 2,999 2,9999 3 4x 2
f(x) 500 50000 5000000 500000000 +∞ lim
x →+∞ 3x 2 − x
lim f ( x ) = +∞ x 100 1000 10000 100000 +∞
x →3−
f(x) 1,3 1,33 1,333 1,3333 1,3333…
Calculem el límit per la dreta:
lim f ( x ) = 1,3333...
x 3,1 3,01 3,001 3,0001 3 x →+∞
f(x) 500 50000 5000000 500000000 +∞
lim f ( x ) = +∞ Pàgina 216
x →3+

Existeixen els dos límits laterals i són iguals. Per 9. Calculem els límits:
tant, el límit existeix:
( )
a) lim 3 x 2 + 2 x − 5 = 3 ⋅1 2 + 2 ⋅1 − 5 = 3 + 2 − 5 = 0
x →1
lim− f ( x ) = lim+ f ( x )  lim f ( x ) = +∞
lim (5 x + 2 x − 9 )= 5 ⋅ 0
x →3 x →3 x →3
2 2
b) + 2⋅0 − 9 =
3− x x →0
b) f ( x ) = , en x = 1
x − x2 = 0 + 0 − 9 = −9
Calculem el límit per l’esquerra:
( )
c) lim − 2 x 2 + 8 = −2 · 2 2 + 8 = −8 + 8 = 0
x →2
x 0,9 0,99 0,999 1
f(x) 23,3 203,03 2003,003 +∞ d) lim ( x 3
+ 2x 2 −5x +6 = )
x → −1
lim− f ( x ) = +∞
x →1
= (−1) 3 + 2 ⋅ (−1) 2 − 5 ⋅ (−1) + 6 =
Calculem el límit per la dreta:
= −1 + 2 + 5 + 6 = 12
x 1,1 1,01 1,001 1
f(x) –17,3 –197,03 –1997,003 −∞ 10. Calculem els límits:
lim f ( x ) = −∞ x3 − 3 23 − 3 8−3 5
x →1+ a) lim = = = =1
x → 2 x 2 − 2x + 5 2
2 − 2⋅2 + 5 4 − 4 + 5 5
Com que els límits laterals són diferents, el límit
de la funció quan x tendeix a 1 no existeix. x 2 + 4 x − 7 32 + 4 ⋅ 3 − 7 9 + 12 − 7 14
b) lim = = = =
x →3 2x 2 − 4 2 ⋅ 32 − 4 18 − 4 14
6. Esbossem el gràfic de la funció (exemple):
=1

Pàgina 219

11. Calculem els límits:

2 x 3 − 8x 2 + x + 1 ∞
a) lim =
x → +∞ x 2 − 2x + 8 ∞
2 x 3 8x 2 x 1
3
− 3 + 3+ 3
lim x 2 x x x =
x → +∞ x 2x 8
− +
Pàgina 215 x3 x3 x3
7. Calculem: 8 1 1
2− + 2+ 3
x = 2−0+0+0 = ∞
a) (
lim x 2 + 3x − 5 ) = lim
x → +∞
x x
1 2 8 0−0+0
x →+∞ − 2+ 3
x x x
x 100 1000 10000 +∞
f(x) 10295 1002995 100029995 +∞ 6x 2 + 2x + 5 ∞
b) lim =
(
lim x 2 + 3x − 5 = +∞
x →+∞
) x → −∞ 3x 2 − 8x + 3 ∞
6x 2 2x 5 2 5
b) lim (x 2
− 4x + 7 ) 2
+ 2+ 2 6+ + 2
x x =
x →+∞ lim x x x = lim
x → −∞ 3x 2 8x 3 x → −∞ 3 − 8 + 3
x 100 1000 10000 +∞ − +
x2 x2 x2 x x2
f(x) 9607 996007 9960007 +∞

x →+∞
(
lim x 2 − 4 x + 7 = +∞ ) =
6+0+0
3−0+ 0
=2

10-4
 9 x 2 + 5x − 7 ∞ x +6 −3 0
c) lim = d) lim =
x → +∞ − 3x 2 + 2 x − 1 ∞ x →3 3− x 0
9 x 2 5x 7 5 7 x +6 −3 x +6 +3
2
+ 2− 2 9+ − 2 lim ⋅ =
lim x x x = lim x x = x →3 3− x x +6 +3
x → +∞ 3x 2
2x 1 x → +∞ 2 1
− 2 + 2− 2 −3+ − 2
x x = lim
(x + 6) − 32 =
x → 3 (3 − x )( x + 6 + 3)
x x x
9+0+0 9
= = = −3 x −3
−3−0+ 0 −3 = lim
x →3 (
− (x − 3) x + 6 + 3 )=
− x 3 − x 2 + 2x ∞
d) lim = 1 1 1
x → −∞ x 2 − 7 x + 4 ∞ = lim = =−
x →3 − x +6 +3 − 9 +3 6
x 3 x 2 2x 1 2
− − 3+ 3 −1 − + 2
x 3
x x = lim x x = 14. Calculem els límits:
= lim
x → −∞ x 2 7x 4 x → −∞ 1 7 4
− 3+ 3 − 2+ 3 2x − 5 ∞
x 3
x x x x x a) lim =
x → +∞ 5 x − 2 ∞
−1 − 0 + 0 x
= = −∞ x5  2  5 
0−0+0 2 1 − x    1 − x 
lim  2  = lim  5   2  = 0 =0
12. Calculem els límits: x → +∞ x  2  x → +∞ 2 1
5 1 − x  1− x
 5  5
x2 −1 0
a) lim = x3
x →1 x 3 − 3x + 2 0  2x + 1 
b) lim   = 1∞
x → +∞ 2 x − 3 
( x − 1)( x + 1) ( x + 1)
lim 2
= lim 2 =
x →1 ( x − 1)( x + x − 2) x →1 ( x + x − 2) Utilitzem la propietat següent:
h(x)  f (x) 
1+1 2  f (x)  lim h ( x )  −1 
= = =∞ lim   =e
x →a  g(x) 
1+1− 2 0 x →a g(x ) 
 
5x 3 + x 0  2x + 1   2x + 1 − 2x + 3 
b) lim = lim x 3  − 1 = lim x 3  =
x →0 x 2 + 2x 0 x → +∞  2x − 3  x → +∞  2x − 3 
x (5x 2 + 1) 5x 2 + 1 5 ⋅ 0 + 1 1  4  4x 3 ∞
lim = lim = = = lim x 3   = lim =
x → 0 x ( x + 2) x →0 x + 2 0+2 2 x → +∞  2x − 3  x → +∞ 2x − 3 ∞

13. Calculem els límits: 4x 3

x3 4 4
lim = lim = =∞
a) lim  x 2 + 5 − x  = ∞ − ∞ x → +∞ 2 x 3 x → +∞ 2 3 0−0
x → +∞  − −
x3 x3 x 2 x3
 x 2 + 5 − x  x 2 + 5 + x  x3
 2x + 1 
lim   = lim   = e∞ = ∞
x → +∞ 2 x → +∞ 2 x − 3 
x +5 +x

x2 + 5 − x2 5 5
= lim = lim = =0
x → +∞ 2
x +5 +x x → +∞ 2
x +5 + x ∞ Pàgina 222
15. Esbrinem si les funcions són contínues:
b) lim x2 + 5 − x = ∞ + ∞ = ∞
x → −∞
a) f ( x ) = x 2 − 7 x + 10 , a x = 5
4x 2 + 5 − 1 ∞ Calculem la imatge:
c) lim =
x → +∞ x +3 ∞
f (5) = 52 − 7 ⋅ 5 + 10 = 25 − 35 + 10 = 0
2
4x + 5 − 1 4 + 52 − 1 Calculem el límit:
x 2
x 2
x x x
lim
x →+∞ x+3
= lim
x →+∞
1+ 3
=
x →5
( )
lim x 2 − 7 ⋅ x + 10 = 52 − 7 ⋅ 5 + 10 = 0
x x x
Com que el límit i la imatge coincideixen, la
= 4 /1 = 2 funció és contínua a x = 5.
10-5
 b) f ( x ) = x 3 − x , en x = 1 Calculem els límits laterals:
lim f ( x ) = lim ( 2 x + 1) = 2·1 + 1 = 3
Calculem la imatge: x →1− x →1

3
f (1) = 1 − 1 = 1 − 1 = 0 lim f ( x ) = lim 5 = 5
x →1+ x →1
Calculem el límit: Com que els límits laterals són diferents, el límit de la
( 3
)
lim x − x = 1 − 1 = 0
x →1
3 funció quan x tendeix a 1 no existeix. Per tant, la
funció no és contínua a x = 1.
Como que el límit i la imatge coincideixen, la 17. Trobem els punts de discontinuïtat:
funció és contínua a x = 1.
x si x ≠ 0
1 a) f ( x ) = 
c) f ( x ) = ,ax=0  2 si x = 0
x +1
Calculem la imatge: Analitzem si la funció té una discontinuïtat
efectiva a x = 0:
1 1 Calculem la imatge:
f (0) = = =0
x +1 1
f(0) = 2
Calculem el límit: Calculem el límit:
1 1 lim f ( x ) = lim x = 0
lim = =1 x →0 x →0
x →0 x + 1 0 +1
Com que el límit i la imatge coincideixen, la La funció f(x) té una discontinuïtat evitable a x =
funció és contínua a x = 0. 0, ja que el límit quan x tendeix a 0 existeix i és
finit però és diferent d’f(0).
5
d) f ( x ) = ,ax=0  1
x2  si x < 0
b) f ( x ) =  x
Calculem la imatge: x + 2 si x ≥ 0
5 Analitzem si la funció té una discontinuïtat
f (0) = =∞
0 efectiva a x = 0:
La funció no és contínua a x = 0 perquè no es Calculem la imatge:
compleix la primera condició de continuïtat (la f(0) = 0 + 2 = 2
imatge no existeix).
Calculem els límits laterals:
16. Esbrinem si la funció és contínua: 1 1
lim− f ( x ) = lim = =∞
x →0 x →0 x 0
 − x 2 si x < −1
 lim f ( x ) = lim (x + 2) = 0 + 2 = 2
f ( x ) = 2x + 1 si − 1 ≤ x ≤ 1 x →0 + x →0
 5 si x >1
 La funció f(x) té una discontinuïtat de salt infinit a
x = 0, ja que els límits laterals quan x tendeix a 0
En x = –1: existeixen i un d’aquests és ∞ .
Calculem la imatge:
18. Cerquem la funció g(x) amb domini:
f (−1) = 2 ⋅ (−1) + 1 = −2 + 1 = −1
Dom(f ) = ℜ − {3}
Calculem els límits laterals: Proposem la funció següent:
( ) 2
lim f ( x ) = lim − x = −(−1) = −1
x → −1−
2
x 2 − 6x + 5
x → −1 g(x ) =
x −3
lim f ( x ) = lim (2x + 1) = 2 ⋅ (−1) + 1 = −1
x → −1+ x → −1 Estudiem la seva continuïtat a x = 5.
Els límits laterals són iguals. Per tant: Calculem la imatge:
lim f ( x ) = −1 52 − 6 ⋅ 5 + 5 25 − 30 + 5
x → −1 g(5) = = =0
5−3 2
Com que el límit i la imatge coincideixen, la funció és Calculem el límit:
contínua a x = –1.
x 2 − 6x + 5 52 − 6 ⋅ 5 + 5
A x = 1: lim = lim =0
x →5 x −3 x →5 5−3
Calculem la imatge:
Com que el límit i la imatge coincideixen, la funció és
f (1) = 2 ⋅ (1) + 1 = 2 + 1 = 3 contínua a x = 5.

10-6
19. Analitzem la continuïtat de la funció: Analitzem si existeixen asímptotes horitzontals:
x+3 x2 2
f (x) = , en x = 3 2 − 2
x2 − 9 x −2 2
x = 1− 0 = ∞
lim = lim x
Calculem els límits laterals: x →∞ x x →∞ x 0
2
x
x +3 1
lim = = −∞ No existeixen asímptotes horitzontals.
x →3 − x2 − 9 0
Analitzem si existeixen asímptotes obliqües:
x +3 1
lim 2 = =∞ x2 − 2
x →3 + x − 9 0
f (x) x2 − 2
Existeix una discontinuïtat de salt infinit a x = 3 degut m = lim = lim x = lim =1
x →∞ x x →∞ x x →∞ x 2
a que existeixen els límits laterals tots dos són infinits.
No és evitable. x2 − 2 −2
n = lim [f ( x ) − mx ] = lim − x = lim =0
x →∞ x →∞ x x →∞ x
Pàgina 224 La recta y = x és una asímptota obliqua.
x3 − 2
20. Trobem les asímptotes de les funcions: d) f ( x ) =
x2 + 8
x+2
a) f ( x ) = 2 No existeixen asímptotes verticals.
x − 4x − 5
Analitzem si existeixen asímptotes horitzontals:
Analitzem si existeixen asímptotes verticals:
x3 2
x+2 x+2 3 − 3
= x −2 3 1− 0
2
x − 4x − 5 ( x − 5)( x + 1) lim 2 = lim x 2 x = =∞
x →∞ x + 8 x →∞ x 8 0+0
+
( x − 5)(x + 1) = 0 → x = 5; x = −1 x3 x3
Existeixen asímptotes verticals a x = 5 i a x = –1. No existeixen asímptotes horitzontals.
Analitzem si existeixen asímptotes horitzontals: Analitzem si existeixen asímptotes obliqües:
1 2 x3 − 2
+ 2 f (x) 2 x3 − 2
x+2 2
= lim x + 8 = lim 3
lim = lim 2 x x = m = lim =1
x →∞ x 2 − 4 x − 5 x →∞ x 4x 5 x →∞ x x →∞ x x →∞ x + 8x
− −
x2 x2 x2  x3 − 2 
n = lim [f ( x ) − mx ] = lim  2 − x =
0+0 x →∞ x →∞ x + 8
= =0  
1− 0 − 0
x 3 − 2 − x 3 − 8x − 8x − 2
Existeix una asímptota horitzontal a y = 0. = lim 2
= lim 2 =0
x →∞ x +8 x →∞ x + 8

x 2 − 2x La recta y = x és una asímptota obliqua.

b) f ( x ) =
( x − 1) 2
21. Trobem les asímptotes de les funcions:
Analitzem si existeixen asímptotes verticals:
x2 +1
2
( x − 1) = 0 → x = 1 a) f ( x ) =
1− x2
Existeix una asímptota vertical a x = 1. Analitzem si existeixen asímptotes verticals:
Analitzem si existeixen asímptotes horitzontals: 1 − x 2 = 0 → x = ±1
x 2 − 2x x 2 − 2x Existeixen asímptotes verticals en:
lim 2
= lim 2 =
x →∞ ( x − 1) x →∞ x − 2 x + 1 x = 1 y en x = –1.
Analitzem si existeixen asímptotes horitzontals:
x 2 2x
− 2
2 1− 0 x2 1
= lim 2 x x = =1 2 + 2
2x 1 1 − 0 + 0 x +1 2
x = 1 + 0 = −1
= lim x
x →∞ x
− + lim
x →∞ 1 − x 2 x →∞ 1 x2 0 −1
x2 x2 x2 −
Existeix una asímptota horitzontal a y = 1. x2 x2
Existeix una asímptota horitzontal a y = –1.
x2 − 2
c) f ( x ) =
x x 3 + 3x
b) f ( x ) =
Existeix una asímptota vertical a x = 0. x2 + 2

10-7
 No existeixen asímptotes verticals.
x ( 2 x 3 + 5x 2 ) 2 x 3 + 5x 2
Analitzem si existeixen asímptotes horitzontals: = lim = lim =
x →∞ x (3x 3 + 2) x →∞ 3x 3 + 2

x 3 3x 2 x 3 5x 2
3 + 3 + 3
x + 3x 3 1+ 0
lim 2 = lim x 2 x = =∞ = lim x 3
x = 2+0 = 2
x →∞ x + 2 x →∞ x 2 0+0 x →∞ 3x 3 2 3+0 3
+ + 3
x3 x3 x 3
x
No existeixen asímptotes horitzontals.
 2 x 4 + 5x 3 2 
Analitzem si existeixen asímptotes obliqües: n = lim [f ( x ) − mx ] = lim  3
− x =
x →∞ x →∞
 3x + 2 3 
x 3 + 3x
f (x) 2 x ( x 2 + 3) 2 x 4 + 5x 3 − 2x 4 − (4 / 3) x
m = lim = lim x + 2 = lim = = lim =
x →∞ x x →∞ x x →∞ x ( x 2 + 2) x →∞ 3x 3 + 2

x2 3 5x 3 4 x
+ 2 −
2
x +3 2 1+ 0 5x 3 − (4 / 3) x x 3 3x 3 = 5 − 0 = 5
= lim 2 = lim x 2 x = =1 = lim = lim
x →∞ x + 2 x →∞ x 2 1+ 0 x →∞ 3x 3 + 2 x →∞ 3x 3 2 3+0 3
+ 3
+ 3
x2 x2 x x

x 3 + 3x − x 3 − 2x 2 5
n = lim [f ( x ) − mx ] = lim = La recta y =
3
x + és una asímptota obliqua.
3
x →∞ x →∞ x2 + 2
x Pàgina 227
x 2 0
= lim 2 = lim 2 x = =0
x →∞ x + 2 x →∞ x 2 1+ 0 P1. Sí que pot existir el límit d’una funció en un punt a i
+ no coincidir amb la imatge de la funció a x = a:
x2 x2
La recta y = x és una asímptota obliqua. x2 − 2
 si x ≠ 1 , en x = 1
f (x) =  x − 2
3x − 1  10 si x = 1
c) f ( x ) =
3x + 1 Calculem la imatge:
No existeixen asímptotes verticals. f (1) = 10
Comprovem si existeixen asímptotes horitzontals: Calculem el límit:
x
3 1 x2 − 2 12 − 2 − 1
− x lim = lim = =1
3x − 1 x 1+ 0
lim x = lim 3x 3 = =1 x →1 x − 2 x →1 1 − 2 −1
x →+∞ 3 + 1 x →+∞ 3 1 1+ 0
+ P2. Sí que pot existir el límit d’una funció en un punto a
3x 3x
i no existir la imatge de la funció a x = a. Exemple
3x − 1 0 − 1
lim = = −1 x −1
x →−∞ 3 x + 1 0 +1 f (x) =
x+2
Existeixen asímptotes horitzontals a x = 1 i a x = –
La imatge a x = –2 no existeix.
1
Calculem el límit:
4 3
2 x + 5x x −1 x − 1 −3
d) f ( x ) = lim = lim = =∞
3x 3 + 2 x →−2 x + 2 x →−2 1 + 2 0
Comprovem si existeixen asímptotes verticals:
P3. El límit d’una funció quan x tendeix a a és infinit si
3x 2 + 2 = 0 → x = 3 − 2 / 3 el valor de la funció arriba a ser tan gran com
vulguem, sempre que prenguem per a x un valor
3
Existeix asímptota vertical a x = − 2 / 3 ≈ – 0,87 suficientment pròxim a a. El límit d’una funció quan
Com que el grau del numerador és més gran que el x tendeix a a és menys infinit si la funció pren valors
grau del denominador, no existeixen asímptotes negatius i tan grans en valor absolut com vulguem,
horitzontals. sempre que prenguem per a x un valor suficientment
pròxim a a.
Comprovem si existeixen asímptotes obliqües:
P4. El límit d’una funció a l’infinit és el valor al qual
2 x 4 + 5x 3
s’aproxima la imatge de la funció quan x pren valors
f (x) 3
m = lim = lim 3x + 2 = tan grans com vulguem, és a dir, quan x tendeix a
x →∞ x x →∞ x infinit.

10-8
P5. Les operacions de límits verifiquen les següents Aquesta funció té una discontinuïtat de salt finit
propietats: a x = 0.
1. lim[f ( x ) ± g( x )] = lim f ( x ) ± lim g( x ) Exemple de salt infinit:
x →a x →a x →a
 1
2. lim[c ⋅ f ( x )] = c ⋅ lim f ( x ), con c ∈ ℜ 
f (x) =  x − 2
→x≠2
x →a x →a
 1 → x = 2
3. lim[f ( x ) ⋅ g ( x )] = lim f ( x ) ⋅ lim g ( x )
x →a x →a x →a

Aquesta funció té una discontinuïtat de salt

f ( x ) lim f (x)
infinit a x=2.
4. lim = x →a , con lim g ( x ) ≠ 0
x →a g ( x ) lim g( x ) x →a
x →a – Discontinuïtat de salt de segona espècie: es
lim g ( x ) presenta quan no existeix un, o cap, dels límits
5. lim f ( x ) g ( x ) =  lim f ( x )
x →a
, con lim f ( x ) ≥ 0 laterals de la funció en un punt. A manera
x →a  x →a  x →a
d’exemple:
En totes les propietats, a ha de ser un nombre real,
π
infinit o menys infinit. f ( x ) = sen 
x
P6. Es consideren casos d’indeterminació les situacions
Aquesta funció té una discontinuïtat de salt de
en les quals l’estudi del límit porta a expressions que
segona espècie a x=0.
podem considerar sense sentit. Els casos d’indeter-
minació són: P10. La recta x = a, quan a pertany als nombres reals, és
∞ 0 una asímptota vertical de la funció f si algun dels
, , ∞ − ∞ , 1 ∞ , 0 0 , 0 ·∞ , ∞ 0 límits laterals d’f quan x tendeix a a és infinit o
∞ 0
menys infinit. La recta y = k, quan k pertany als
P7. Una funció és contínua en el punt a si es verifiquen nombres reals, és una asímptota horitzontal de la
les tres condicions següents: funció f si el límit quan f tendeix a infinit o a menys
– Existeix f(a). infinit és igual a k. La recta d’equació y = mx + n,
quan m i n són nombres reals i m diferent de 0, és
– Existeix el límit quan x tendeix a a. una asímptota obliqua de la funció f si es compleix
– El valor del límit i la imatge coincideixen. alguna de las condicions següents:
Podem considerar que una funció és contínua en un 1) lim [f ( x ) − (mx + n )] = 0
x →+∞
interval obert quan és contínua en tots els punts de
l’interval obert. 2) lim [f ( x ) + (mx + n )] = 0
x →−∞
P8. Una funció polinòmica és contínua en tot el seu Esbossem un exemple de gràfic de funció amb dues
domini. Una funció racional és contínua en asímptotes verticals i una d’horitzontal:
qualsevol punt del seu domini excepte en aquells en
què s’anul·la el denominador.
P9. Tipus de discontinuïtat:
– Discontinuïtat evitable: Una funció té una
discontinuïtat evitable a x = a si existeix el límit
de la funció quan x tendeix a a i és finit però f(a)
no existeix o és diferent del límit. A manera
d’exemple:
x2 −1
f (x) =
x −1
f(x) té una discontinuïtat evitable a x=1, ja que
existeix el límit però no la imatge.
– Discontinuïtat de salt o de primera espècie: 22. Trobem els límits:
aquestes discontinuïtats es presenten quan a) lim f ( x ) = 1
x → −2 −
existeixen els límits laterals en un punt però són
diferents, o quan el valor de almenys un b) lim f ( x ) = −1
d’aquests és infinit. El salt és finit si els límits x → −2 +

laterals són nombres reals diferents i és infinit si c) lim f ( x ) no existeix.

almenys un d’aquests és infinit. x → −2

Exemple de salt finit: d) lim− f ( x ) = 2

x →1
− 2 → x > 0
f (x) =  e) lim+ f ( x ) = 2
 2→x<0 x →1

10-9
 f) lim f ( x ) = 2 25. Calculem els límits:
x →1

g) lim f ( x ) = 0
[
a) lim cos 2 ( x − 3) + ln(x 2 + 5) =
x →3
]
x → −1

h) lim f ( x ) = 1 = cos 2 (3 − 3) + ln(3 2 + 5) = 1 + ln(14)

[ ]
x →0
2 2 2
b) lim sin ( x − 1) + ln( x + 5 x − 5) =
x →1
23. Calculem límits:
= sin 2 (12 − 1) + ln(12 + 5 ⋅ 1 − 5) = 0
( 2
)
a) lim 3x + 5 = 3 ⋅ 4 + 5 = 48 + 5 = 53 2

c) lim ( x − 4 + x ) = 3 − 4 + 3 = 1 + 3 = 4
x →4

( 3
b) lim 7 x − 4 x + 5 = 7 ⋅ 2 − 4 ⋅ 2 + 5 = 53) 3 x →3
x →2
( )
d) lim x 2 − 8 + 2 ⋅ x + 4 = 2 2 − 8 + 2 ⋅ 2 + 4 =
( 2
c) lim 2x + 2 ⋅ x − 7 = 2 ⋅ 3 + 2 ⋅ 3 − 7 = 17
x →3
) 2 x →2

= 4+ 8
( )
d) lim − 3x 3 + 9x = −3 ⋅ (−2) 3 + 9 ⋅ (−2) = 6
x → −2
( )
e) lim x 2 − 4 + x 2 + 4 = 2 2 − 4 + 2 2 + 4 = 8
( )
x →2
2 2
e) lim 3x − 7 x + 6 = 3 ⋅ 3 − 7 ⋅ 3 + 6 = 12
x →3
26. Calculem els límits:
f) ( 3
)
lim x − 1 = (−1) − 1 = −1 − 1 = −2 3
x+3
x → −1 a) lim− = −∞
x →0 x
(
g) lim − x 2 − 5 = − 0 2 − 5 = −5
x →0
) x+3
lim+ = +∞
(
h) lim 4 − x 3
x →1
) = (4 − 1 )
3 3 3
= 33 = 27
x →0 x
Com que els límits laterals són diferents, el límit
i) ( 2
)
lim x − 3 x − 11 = ( −2 ) − 3·( −2 ) − 11 = −1
x → −2
2 de la funció quan x tendeix a 0 no existeix.
2+x
b) lim− = −∞
( 3 2
j) lim x − 6 x − 7 x + 6 = 0 − 6 ·0 − 7 ·0 + 6 = 6
x →0
) 3 2 x →1 x 2 −1
2+x
(
k) lim 2 x 3 + 4 x 2 + x + 3 =
x → −2
) lim
x →1+ x 2 −1
= +∞

Com que els límits laterals són diferents, el límit

= 2 ⋅ (−2) 3 + 4 ⋅ (−2) 2 − 2 + 3 = 1
de la funció quan x tendeix a 1 no existeix.
l) (
lim 1 + 0,01x + 0,001x 2 = ) 2 + x2
x →100 c) lim− = −∞
x →0 x + x − x3
2

= 1 + 0,01 ⋅ 100 + 0,001 ⋅ (100) 2 = 12

2 + x2
lim+ = +∞
24. Calculem els límits: x →0 x + x − x3
2

6 6 6 Com que els límits laterals són diferents, el límit

a) lim = = = −2 de la funció quan x tendeix a 0 no existeix.
x →2 x − 5 2−5 −3
5 5 5x
 x   0  5 d) lim− = −∞
b) lim   =  =0 =0 x →3 x −3
x →0 2 + x  2+0
5x
2x 2·2 lim+ = +∞
 e  2− x  e 
2− 2
1 x →3 x −3
c) lim   =   =
x → 2 ln(5 − x )   4
   ln(5 − 2)  ln (3) Com que els límits laterals són diferents, el límit
de la funció quan x tendeix a 3 no existeix.
2 2
d) lim = = −2 x+2
x →−1 x −1 e) lim− = −∞
x →2 x3 − 8
e) lim 3x 2 − 5 = lim 3 ⋅ (−3) 2 − 5 = 22
x →−3 x →−3 x+2
lim+ = +∞
f) lim[ln(x + 4) − cos( π − x )] =
x →2 x3 − 8
x →0
Com que els límits laterals són diferents, el límit
= ln(0 + 4) − cos( π − 0)] = ln(4) + 1 de la funció quan x tendeix a 2 no existeix.

10-10
 x −1 −3
f) lim − = +∞ d) lim =0
x → −1 x3 +1 x → −∞ x +23

lim+
x −1
x → −1 x 3 + 1
= −∞ e)
x → −∞
[
lim − 7 x (3x 4 + 2 x 5 ) 2 = ∞ ]
Com que els límits laterals són diferents, el límit
de la funció quan x tendeix a (-1) no existeix.
f) [
lim − xe − x = ∞
x → −∞
]
27. Calculem el límit: 31. Calculem els límits:
3x − 5 + 2 x + 1 x 2 − 3x + 1 02 − 3 ⋅ 0 + 1 1
lim− = +∞ a) lim = =−
x →6 5 − 1 + 4x x →0 2
2x + x − 4 2
2⋅0 + 0 − 4 4
3x − 5 + 2 x + 1 x3 − x2 + x −1 23 − 2 2 + 2 − 1 5
lim+ = −∞ b) lim = =
x →6 5 − 1 + 4x x →2 2 x − 3x 2 2
2⋅ 2 − 3⋅ 2 2
Com que els límits laterals són diferents, el límit de la
funció quan x tendeix a 6 no existeix. x 2 − 8x + 1 12 − 8 ⋅ 1 + 1 −6
c) lim 2
= 2
= = −2
x →1 − 2 x + 3x + 2 − 2 ⋅1 + 3 ⋅1 + 2 3
28. A manera d’exemple:
4 x 3 − 3x 2 + 2 x + 1
d) lim =
x → −1 x 2 − 4x + 1

4 ⋅ (−1) 3 − 3 ⋅ (−1) 2 + 2 ⋅ (−1) + 1 −8 4

= 2
= =−
(−1) − 4 ⋅ (−1) + 1 6 3

32. Calculem els límits:

4x 2 − 6x − 2 ∞
a) lim 2
=
x → +∞ 5x − 3x + 1 ∞

4x 2 6x 2
− −
lim x
2
x 2
x2 = 4 − 0 − 0 = 4
x → +∞ 5x 2 3x 1 5−0+0 5
− +
x2 x2 x2

Pàg. 228 − 2x 3 + 2x 2 − 1 ∞
b) lim 2
=
x → +∞ x + 8x − 4 ∞
29. Calculem els límits:
− 2x 3 2x 2 1
a) lim (2x 3 + 4 x 2 + x − 8) = +∞ + −
x → +∞
lim x 3
x 3
x 3 = − 2 + 0 − 0 = −∞
b) lim (− x 2 + 4 x − 1) = −∞
x → +∞ x2 8x 4 0+0−0
x → +∞
+ −
x3 x3 x3
2 x +5
c) lim e =∞
x → +∞ − 4x 3 − 6x 2 + x ∞
c) lim 5 3
=
5 x → +∞ x − 4x + 10 ∞
d) lim =0
3
x →+∞ x + 1
− 4x 3 6x 2 x
− +
e) lim (−2 x 3 + 4 x ) 5 = −∞ x 5
x 5
x5 = 0 − 0 + 0 = 0
x → +∞ lim
x → +∞ x5 4x 3 10 1− 0 + 0
f) [
lim − 7 x (3x − 2x ) = ∞
x → +∞
5 3
] x5
−
x5
+
x5

30. Calculem els límits: x 2 − 5x + 2 ∞

d) lim =
x → +∞ 3x 2 − 3x + 6 ∞
a) lim ( x 3 + 5x + 2) = −∞
x → −∞
x2 5x 2
b) lim (−3x + 4) = ∞ 3 − +
x → −∞ = lim x 2
2
x 2
x2 = 1− 0 + 0 = 1
x → +∞ 3x 3x 6 3−0+0 3
c) lim 3x 2 − 3x 3 = ∞ − +
x →−∞ x2 x2 x2

10-11
 − x2 − x + 2 ∞ − x2 − x + 2
e) lim = e) lim =
x → +∞ x 2 − 9x + 3 ∞ x → −∞ x 2 − 9x + 3
x2 x 2 − (− x ) 2 − (− x ) + 2 ∞
− − + = lim =
x 2
x 2
x 2 −1− 0 + 0 x → +∞ 2
(− x ) − 9(− x ) + 3 ∞
= lim = = −1
x → +∞ x2 9x 3 1− 0 + 0
− + x2 x 2
x2 x2 x2 − + +
= lim x 2
x 2
x 2 = − 1 + 0 + 0 = −1
8x 3 − 3x 2 − 5 ∞ x → +∞ x2 9x 3 1+ 0 + 0
f) lim = + +
x → +∞ 4x 2 + 4 ∞ x2 x2 x2
8x 3 3x 2 5 8x 3 − 3x 2 − 5
− − f) lim =
3 3 3 8−0−0
= lim x 2
x x = =∞ x → −∞ 4x 2 + 4
x → +∞ 4x 4 0+0
3
+ 8(− x ) 3 − 3(− x ) 2 − 5 ∞
x x3 = lim 2
=
x → +∞ 4( − x ) + 4 ∞
33. Calculem els límits:
− 8x 3 3x 2 5
4x 2 − 6x − 2 − −
a) lim = x 3
x 3
x 3 = − 8 − 0 − 0 = −∞
x → −∞ 5x 2 − 3x + 1 lim
x → +∞ 4x 2 4 0+0
2
4(− x ) − 6(− x ) − 2 ∞ +
= lim = x3 x3
2
x → +∞ 5(− x ) − 3(− x ) + 1 ∞
34. Calculem els límits:
4x 2 6x 2
+ − 2x + 7 ∞
2
x2 x2 = 4 + 0 − 0 = 4 a) lim =
lim x 2 x → +∞
3x 2 − 5 ∞
x → +∞ 5x 3x 1 5+0+0 5
+ +
x2 x2 x2 2x 7
+
x x 2+0 2 2 3
− 2x 3 + 2x 2 − 1 lim = = =
b) lim = x → +∞
3x 2
5 3−0 3 3
x → −∞ x 2 + 8x − 4 −
2 2
x x
− 2(− x ) 3 + 2(− x ) 2 − 1 ∞
= lim =
x → +∞ (− x ) 2 + 8(− x ) − 4 ∞ − 7x 2 + 3 ∞
b) lim =
x → +∞
2x + 1 2 ∞
2x 3 2x 2 1
+ −
3
x3 x 3 = 2 + 0 − 0 = +∞ − 7x 2 3
lim x 2 +
x → +∞ x 8x 4 0−0−0
lim x 2
x 2 = − 7 + 0 = − 7 = −∞
− −
x3 x3 x3 x → +∞
2x 2 1 0−0 0
+
− 4x 3 − 6x 2 + x x4 x4
c) lim =
x → −∞ x 5 − 4x 3 + 10 2x 3 + 3 ∞
c) lim =
3
− 4(− x ) − 6(− x ) + (− x ) 2
∞ x → +∞ 5
3x − x + 7 ∞
= lim 5 3
=
x → +∞ (− x ) − 4(− x ) + 10 ∞
2x 3 3
+
4x 3 6x 2 x x 3
x3 2+0 2
− − lim = = =∞
lim x 5
x 5
x = 0−0+0 = 0
5 x → +∞
3x 5
x 7 0−0+0 0
x → +∞ − x5 4x 3 10 − 1 + 0 + 0 6
− 6
+ 6
+ + x x x
x5 x5 x5
x 3 + 4x 2 + 2 ∞
x 2 − 5x + 2 d) lim =
d) lim = x → +∞ 7
3x − x + x + 5 4 2 ∞
x → −∞ 3x 2 − 3x + 6
(− x ) 2 − 5(− x ) + 2 ∞ x3 4.x 2 2
= lim = 7/2
+ 7/2
+ 7/2
2
x → +∞ 3( − x ) − 3( − x ) + 6 ∞ = lim x x x =
x → +∞ 7 4 2
3x x x 5
x 2
5x 2 − + +
+ + x7 x7 x7 x7
= lim x 2
2
x 2
x = 1+ 0 + 0 = 1
2

x → +∞ 3x 3x 6 3+ 0+0 3 0+0+0
+ + = =0
x2 x2 x2 3−0+0+0

10-12
 −x + 1 −( − x ) + 1 ∞ x 3 − 3x 2 − 6 x + 8
e) lim = lim = d) lim− = +∞
x → −∞
x2 + 5 x →+∞
(− x ) 2 + 5 ∞ x →2 x 3 − 2x 2 − x + 2
x 1 x 3 − 3x 2 − 6 x + 8
+ lim+ = −∞
lim x x = 1+ 0 =1 x →2 x 3 − 2x 2 − x + 2
x →+∞
x2 5 1+ 0
+ 2 Com que els límits laterals són diferents, el límit
2
x x de la funció quan x tendeix a 2 no existeix.
3x 2 + 2 3(− x ) 2 + 2 ∞ 36. Calculem els límits:
f) lim = lim =
x →−∞ 3
x2 + 7 x →−∞ 3
(− x ) 2 + 7 ∞
( x 2 − 2) x 2 + 1 0
2 a) lim =
3x 2 x →1 x 4 + 2 x 3 − 3x 2 − 4 x + 4 0
+ 2
lim x
2
x = 3+0 =∞
3 x 4 − 2x 2 + 1
x →+∞
x2 7 0+0 lim =
3 + x →1 x 4 + 2 x 3 − 3x 2 − 4 x + 4
x6 x6
( x − 1) 2 ( x + 1) 2 ( x + 1) 2 4
3x 3 + x + 1 3(− x ) 3 + (− x ) + 1∞ = lim = lim =
g) lim = lim = x →1 ( x − 1) 2 ( x + 2) 2 x →1 ( x + 2) 2 9
x →−∞
x6 − x + 3 x →+∞
(− x ) − (− x ) + 3 ∞
6

x 4 − 4 x 3 + 16x − 16 0
− 3x 3 x 1 b) lim =
− 3+ 3 x →2 x − 3x 3 − 6 x 2 + 28x − 24
4
0
lim x
3
x x = − 3 − 0 + 0 = −3
x →+∞
x 6
x 3 1+ 0 + 0 ( x − 2) 3 ( x + 2) x+2 2+2 4
+ 6 + 6 lim = lim = =
6 x →2 ( x − 2) 3 ( x + 3) x →2 x + 3 2+3 5
x x x
x3 − x2 + 5 37. Calculem els límits:
h) lim =
x →−∞
3x 8 − x 3 + x 2
x −1 2 −1 1
a) lim = = =1
(− x ) 3 − (− x ) 2 + 5
∞ x →2 3 − 2+x 3− 2+ 2 3−2
= lim =
x →+∞ 8 3
3(− x ) − (− x ) + (− x ) 2 ∞
3x 2 + x + 3 3 ⋅ 02 + 0 + 3 3
3 2 b) lim = lim =
−x x 5 x →0
x 2 + 9x + 5 x →0
02 + 9 ⋅ 0 + 5 5
− 4 + 4
lim x
4
x x = −0−0+0 =0
x →+∞
3x 8
x 3
x2 3+0+0 5 − x + 8 5 − 1+ 8 5 − 3 2 1
+ + c) lim = = = =
x 8
x 8
x 8 x →1 x+3 1+ 3 4 4 2
3 3
35. Calculem els límits: 5x + 7 − 2 5⋅4 + 7 − 2
d) lim = lim =
2 x 2 + 5x − 3 0
x →4 2x − 7 x → 4 2⋅4 − 7
a) lim =
x →−3 x 2 + 7 x + 12 0 3
20 + 7 − 2 3 27 − 2
= = = 3 − 2 =1
(2x − 1)( x + 3) 2x − 1 8−7 1
lim = lim =
x →−3 ( x + 4)( x + 3) x →−3 x + 4
38. Calculem els límits:
2 ⋅ (−3) − 1 −6 − 1
= = = −7
−3+ 4 1 2 x + 7 + 2 x2 + 5 x + 7
a) lim =∞
x − 10 x + 3 x + 5 ∞
2 x →+∞
x − 4x − 5 0 3 4
b) lim =
x →5 x 2 + x − 30 0
2 x + 7 + 2 x2 + 5 x + 7
( x − 5)( x + 1) x +1
lim = lim = x2 x2 x4 x4 x4
x →5 ( x − 5)( x + 6) x →5 x + 6 lim =
x →+∞
x 3 − 10 x + 3 x 4 + 5
5 +1 6 x4 x4 x4 x4
= =
5 + 6 11
2+ 7 + 2 + 5 + 7
3x 2 − 2x − 1 0
c) lim = x x2 x 2 x3 x 4
x →1 x2 −1 0 = lim =
x →+∞
1 − 10 + 3 + 5
(3x + 1)( x − 1) 3x + 1 x x3
lim = lim = x4
x →1 ( x + 1)( x − 1) x →1 x + 1
0+0+ 0+0+0 0
3 +1 4 = = =0
= = =2 0−0 + 3+0 3
1+1 2

10-13
 − 2x + 7 + x 2 + x 4 − 1 ∞ e) lim  2 x 2 − 1 − x 3 − 2  = ∞ − ∞
b) lim + 3x 2 − 5 = +∞ x →+∞ 
x →+∞
x 3 + 10x 5 + x 4 − 2 ∞
2x 2 − 1 + x 3 − 2
− 2x 7 x2 x4 1 lim  2x 2 − 1 − x 3 − 2  =
+ + + 5 − 5 x →+∞  2x 2 − 1 + x 3 − 2
5/ 2 5/ 2 5
lim x x x x x + 3x 2 − 5 =
x →+∞
x 3
10x 5
3x 4
2 − x 3 + 2x 2 + 1 ∞
+ 5 − − 5 = lim =
x 5
x x 5
x
x →+∞
2x 2 − 1 + x 3 − 2 ∞

−0+0+ 0+0−0 x 3 2x 2 1
= + ∞ − 5 = 0 + ∞ − 5 = +∞ − + 3 + 3
x 3
x x −1+ 0 + 0
0 + 10 − 0 − 0 lim = = −∞
x →+∞
2x 2 1 x3 2 0+0
39. Calculem els límits: − 6 + −
x6 x x6 x6
a) lim  x − x 2 + 4  = ∞ − ∞
x →+∞  f) lim  2x 2 − 1 − x 2 + 2 x  = ∞ − ∞
x →+∞ 
x + x2 + 4
lim  x − x 2 + 4  = 2x 2 − 1 + (x 2 − 2x )
x →+∞  x + x2 + 4 lim  2x 2 − 1 − ( x 2 − 2 x ) 
x →+∞  2x 2 − 1 + (x 2 − 2x )
x2 − x2 + 4 4 4
= lim = lim = =0 − x 4 + 4x 3 − 2x 2 − 1 ∞
x →+∞
x+ x +4 2 x →∞ 2
x +5 +x ∞ = lim =
x →+∞ 2
2x − 1 + ( x − 2x )2 ∞
b) lim
x →+∞
( x + 3 − 2x = ∞ − ∞ ) x 4 4x 3 2x 2 1
− + − 4 − 4
lim x4 x4 x x = − 1 + 0 = −∞
lim
x →+∞
( x + 3 − 2x ) x + 3 + 2x
x + 3 + 2x
= x → +∞
2x 2
−
1 x
− 
2
−
2x  0 + 0

x8 x 8  x 4 x 4 
x + 3 − 2x −x + 3 ∞
= lim = lim =
x →+∞ x + 3 + 2x x →+∞ x + 3 + 2x ∞ g) lim  x 2 + 3x − 2 x + 5x 2  = ∞ − ∞
x →+∞ 
x 3
− + x 2 + 3x + 2 x + 5 x 2
lim x x =
−1+ 0
= −∞ lim  x 2 + 3x − 2 x + 5x 2 
x →+∞  x 2 + 3x + 2 x + 5 x 2
x →+∞ x 3 2x 0+0
+ +
x2 x2 x2 − 4x 2 + x ∞
= lim =
x → +∞ 2 2 ∞
c) lim  5x − 25x 2 − 5x  = ∞ − ∞ x + 3x + 2 x + 5x
x →+∞ 
4x 2 x
−
+ 2
5x + 25x − 5x 2
x 2
x −4+0
lim  5x − 25x 2 − 5x  = lim = = −∞
x →+∞  5x + 25x 2 − 5x x →+∞
x 2
3x 2 x 5x 2 0+0
+ + + 4
x4 x4 x4 x
25x 2 − 25x 2 + 5x
= lim =
x →`+∞
5x + 25x 2 − 5x h) lim  x 2 + 3x − 2 x − 3  = ∞ − ∞
x → +∞ 
5x ∞
= lim = x 2 + 3x + (2 x + 3)
x →+∞
5x + 25x − 5x ) 2 ∞ lim  x 2 + 3x − (2x + 3)  =
x → +∞  x 2 + 3x + (2 x + 3)
5x
x 5 5 1 − 3x 2 − 9 x − 9 ∞
lim = = = = lim =
x → +∞
x 2 + 3x + (2 x + 3) ∞
x →+∞
5x 25x 2
5x 5 + 25 − 0 10 2
+ − 2
x x2 x 3x 2 12x 9
− − 2 − 2
x2 x x −3−0−0
x −1 − x ∞ lim = = −∞
d) lim = 0+0
x →+∞ x −1 ∞
x → +∞
x 2 3x  2 x 3 
+ + + 
x4 x4  x2 x2 
x 1 x
− 2 −
x 2
x x 0 − 0 −1 −1 40. Trobem els límits:
lim = = = −∞
x 1 0−0 0
[ ]
x →+∞
− a) lim x + 1( x − 4) = 2 + 1(2 − 4) = −2 3
x2 x2 x →2

10-14
 [ ]
b) lim (2 − x 2 )(5 − x ) = (2 − 2 2 )(5 − 2) = −6
x →2
41. Esbrinem si existeixen els límits:
2
+ x −1
a) lim− (5x 2 − 2 x ) 2 x = +∞
 3x − 1   3 ⋅1 − 1  x →0
c) lim 2 − x  x + 8 =  2 − 1 1 + 8 = 3
x →1 x   1 
2
+ x −1
lim+ (5x 2 − 2x ) 2 x = −∞
x →0
2x
−
d) lim ( x 2 + 3x − 5) x +1 = Com que els límits laterals són diferents, el límit
x → −∞ de la funció quan x tendeix a 0 no existeix.
2( − x )
− ∞ ( x + 3)3 ( x − 3) 2 0
= lim ((− x ) 2 + 3(− x ) − 5) ( − x ) +1
= ∞∞ b) lim =
x → +∞ x → −3 ( x 2 − 9)( x 2 + 9) 0

−
2( − x ) ∞ ( x + 3)3 ( x − 3) 2 ( x + 3) 2 ( x − 3)
2
= lim ( x − 3x − 5) ( − x ) +1
= ∞∞ lim = lim =
x → −3 ( x − 3)( x + 3)( x 2 + 9) x → −3 x2 + 9
x → +∞

2x ( −3 + 3)2 ( −3 − 3) 0·( −6 )
= lim = =0
2x 2 x x →−3
( −3) + 92
18
lim = lim = = −2
x → +∞ 1 − x x → +∞ 1 x 0 −1
− El límit existeix.
x x
x2
2x
−  2 x + 1  x −1
lim ( x 2 + 3x − 5) x +1 = ∞−2 = 0 c) lim−   =∞
x → −∞ x →1  x + 5 

3x ∞ x2
 x −1  ∞
e) lim   =   2 x + 1  x −1
x → +∞ x 2 − 3  ∞ lim+   =0
x →1  x + 5 
3x lim 3 x
 x −1   x − 1  x →+∞ Com que els límits laterals són diferents, el límit
lim  2  =  lim 2 
x → +∞ x − 3   x → +∞ x − 3  de la funció quan x tendeix a 1 no existeix.

x 1 ( x 2 + 2 x + 1) 2 ( x − 2) 2
− 2 d) lim =
x −1 2 0−0 x → −2 ( x 2 − 4) 4
lim 2 = lim x 2 x = =0
x → +∞ x − 3 x → +∞ x 3 1− 0 (( −2 ) 2 + 2·( −2 ) + 1) 2 ( −2 − 2 ) 2
− = lim =
x2 x2 x →−2
(( −2 ) 2 − 4 )4
3x
 x −1  (4 − 4 + 1) 2 (−4) 2 16
lim  2  = 0∞ = 0 = = =∞
x → +∞ x − 3 
( 4 − 4) 4 0
1
El límit existeix.
 2 x 2  x 2 −1 ∞
f) lim  =1 42. Calculem els límits:
x →1 x + 1 
 
1
Utilitzem la propietat següent: a) lim e3x + 4 = lim e − 3x + 4 = e − ∞ = =0
x → −∞ x → +∞ e∞
 f (x) 
 f (x) 
h(x) lim h ( x )  −1  b) lim ln(x 2 + 1)3 = ln(∞) = ∞
 g(x) 
lim  
x →a
=e x → +∞
x →a g(x ) 
 
c) lim e2 x + 7 ln( x 2 + 5·x ) = e∞ ln( ∞ ) = ∞
x →+∞
 1  2 x 
2
lim 2  − 1 = − 3e x − 3e − x 0
x →1 x − 1  x + 1 d) lim = lim = =0
  x →−∞ x 3 + 2 x →+∞ ( − x ) 3 + 2 −∞
 1  2 x − x − 1 
2
= lim 2 − x2 − (− x ) 2 − ∞
 = e) lim = lim = = −∞
x →1 x − 1 
 x +1  x → −∞ e x + 5 x → +∞ e − x + 5 5
 1  (2 x + 1)( x − 1)  f) lim ( 2 e x + cos x ) = ∞ + lim cos x = ∞
= lim  = x →+∞ x →+∞
x →1 ( x − 1)( x + 1)  x +1 
 
2x + 1 2 ⋅1 + 1 3
= lim 2
= = Pàg. 229
x →1 ( x + 1) (1 + 1) 2 4
43. Calculem els límits:
1
5x
 2x 2  x 2
−1  x +3
lim  = e3 / 4 a) lim   = 1∞
x →1 x + 1  x → +∞ 2 + x 
 
10-15
 5x  x +3  2 x +1
 x +3 lim 5 x  −1   3x − 5 
lim   =e x → +∞  2+ x  d) lim   = 1∞
x → +∞ 2 + x  x → +∞ 2 + 7 x 

 3x − 5 
 x+3  x +3− 2− x  3x − 5 
2 x +1 lim ( 2 x +1) −1 
lim 5x  − 1 = lim 5x = lim   =e x → +∞  2+7x 
x → +∞  2 + x  x → +∞ 2+x x → +∞ 2 + 7 x 

5x  3x − 5 
5x x = 5 =5 lim (2x + 1) − 1 =
= lim = lim x → +∞  2 + 7x 
x → +∞ 2 + x x → +∞ 2 x 0 +1
+
x x  3x − 5 − 2 − 7 x 
= lim (2x + 1) =
5x x → +∞  2 + 7x 
 x +3
lim   = e5
x → +∞ 2 + x   − 4x − 7 
= lim (2x + 1) =
3x − 5
x → +∞  2 + 7x 
 2x + 1 
b) lim   = 1∞
x → +∞ 2 + x   − 4x − 7  − 8x 2 − 18x − 7
= lim (2 x + 1)  = lim =
x →+∞  2 + 7 x  x →+∞ 2 + 7x
3x − 5  2 x +1 
lim ( 3 x − 5)  −1 
 2x + 1   2+ x 
lim   =e x → +∞
8x 2 18x 7
x → +∞ 2 + x  − − 2 − 2
= lim x2 x x = − 8 − 0 − 0 = −∞
 2x + 1  x →+∞ 2 7x 0+0
lim (3x − 5) − 1 = +
x → +∞  2+x  x2 x2
2 x +1
 2x + 1 − 2 − x   3x − 5 
= lim (3x − 5) = lim   = e−∞ = 0
x → +∞  2+x  x → +∞ 2 + 7 x 

 x −1  3x 2 − 8x + 5  2x 2 + 4 
7x +3
= lim (3x − 5)  = lim =
 2 + x  x → +∞ 2+x e) lim   = 1∞
x → +∞ 3 + 2 x 2 
x → +∞
 
3x 2 8x 5
− 2+ 2 7x +3  2x 2 + 4 
= lim x 2
x x = 3−0+ 0 = ∞  2x 2 + 4  lim ( 7 x + 3)  −1 
 3+ 2 x 2 
lim  
x → +∞
 
2 x =e
x → +∞
+ 0+0 x → +∞ 3 + 2 x 2 
 
x2 x2
3x − 5  2x 2 + 4 
 2x + 1  ∞ lim (7 x + 3) − 1 =
lim   =e =∞ x → +∞ 3 + 2 x 2
x → +∞ 2 + x   
3x 2 − 5  2x 2 + 4 − 3 − 2x 2 
 3x 2 + 1  = lim (7 x + 3) =
c) lim   =1 ∞
3 + 2x 2 
x → +∞ 2 + 3x 2 
x → +∞
 
 
3x 2 − 5  3 x 2 +1   1  7x + 3
 3x 2 + 1  lim (3 x 2 − 5) −1 
 2 + 3x 2  = lim (7 x + 3) 2 
= lim =
lim   =e
x → +∞
  x →+∞  3 + 2x  x → +∞ 3 + 2x 2
x → +∞ 2 + 3x 2 
 
7x 3
+ 2
 3x 2 + 1  2
x = 0+0 =0
lim (3x 2 − 5) − 1 = = lim x
x → +∞
 2 + 3x
2

x → +∞ 3 2x 2 0 + 2
+
x2 x2
 3x 2 + 1 − 2 − 3x 2 
= lim (3x 2 − 5) =
 7x +3
x →+∞
 2 + 3x 2   2x 2 + 4 
lim   = e0 = 1
x → +∞ 3 + 2 x 2 
 
 −1  − 3x 2 + 5
= lim (3x 2 − 5) 2  = lim 2
=
x → +∞  2 + 3x  x → +∞ 2 + 3x x2 +4 x
 2

lim  2 x − 21 
1+ 2 x
f) = 1∞
3x 2 5 5+ 2x 
x →+∞
− 2 + 2
= lim x x = − 1 + 0 = −1 x2 +4 x  x 2 + 4 x   2 x 2 −1 
x → +∞ 2 3x 2 0 +1  2
 lim   −1
lim  2 x − 21 
1+ 2 x 1+ 2 x   5 + 2 x 2 
2
+ 2 =e
x →+∞ 

x x x →+∞
5+ 2x 
3x 2 − 5
 3x 2 + 1  1  x2 + 4 x   2 x2 − 1 
lim   = e −1 = lim   − 1 =
x → +∞ 2 + 3x 2  e x →+∞
 1 + 2 x  5 + 2 x2 
 
10-16
  2   2 x2 − 1 − 5 − 2 x2  3x + 2 ∞
= lim  x + 4 x  = d) lim =
x →+∞
 1+ 2 x  5 + 2 x2  x → +∞ 2
3x − 5 − x − 2 x ∞

 x 2 + 4 x   −6  3x 2
= lim   = +
x →+∞
 1 + 2 x   5 + 2 x2  x x 3+ 0 3
lim = =
− 6 x 2 − 24x
x → +∞
3x 5 x 2 2x 3 − 0 − 1 − 0 2
= lim = − − −
x → +∞ 4 x 3 + 2 x 2 + 10 x + 5 x x x2 x2

6x 2 24x 45. Indiquem els punts en què les funcions no són

−− 3
x3 x −0−0 contínues:
= lim = =0
x →+∞ 4 x 3 2x 2
10 x 5 4 + 0+0+0
+ 3 + 3 + 3 a) f ( x ) = 3x 2 − 4 x − 11
x3 x x x
Tota funció polinòmica és contínua en qualsevol
x 2 −4x punt del seu domini, que són tots els nombres
 2 x − 1  1+ 2 x
2
reals.
lim   = e0 = 1
x → +∞ 5 + 2 x 2 
  x
b) f ( x ) = 3x 3 −
3
44. Calculem els límits:
Tota funció polinòmica és contínua en qualsevol
 2x 3x + 1 
2 2 punt del seu domini, que són tots els nombres
a) lim  −  =∞−∞ reals.
x →+∞ x − 1 
x+2
 2 x 2 3x 2 + 1  46. Analitzem les discontinuïtats:
lim  − =
x → +∞ x + 2
 x − 1  a) x = –3 → Discontinuïtat de salt finit
b) x = –1 → Discontinuïtat de salt infinit
2 x 2 ( x − 1) − (3x 2 + 1)( x + 2)
lim = c) x = 2 → Discontinuïtat de salt infinit
x → +∞ ( x + 2)( x − 1)
d) x = 3 → Discontinuïtat evitable
− x 3 − 8x 2 − x − 2
lim =
x → +∞ x2 + x − 2 47. Raonem si les funcions són discontínues per a algun
x 3 8x 2 x 2 valor d’x:
− 3
− 3 − 3− 3
= lim x x x x = 2 x + 5 si x ≠ 0
a) f ( x ) = 
x →+∞ x2 x 2  5 si x = 0
+ −
x3 x3 x3
Calculem la imatge de la funció a x = 0:
−1 − 0 − 0 − 0
= = −∞ f ( 0) = 5
0+0−0
Calculem el límit:
 −x 3  −x 3
b) lim  2 +  = lim 2 + lim =
x → +∞ x + 2 x − 1  x → +∞ x + 2 x → +∞ x − 1 lim f ( x ) = 2·0 + 5 = 5
x →0

−x 3 La funció és contínua a x = 0 atès que la imatge de

x2 0 0
x la funció coincideix amb el límit quan x tendeix a
= lim 2 + lim = + =0
x → +∞ x 2 x → +∞ x 1 1+ 0 1− 0 0.
+ −
x2 x2 x x
1 − x 2 si x ≤ 1
1 1 b) f ( x ) = 
c) lim =  x −1 si x > 1
x → +∞ 2
x +x −x−2 ∞ − ∞
Calculem la imatge de la funció a x = 1:
2
1 x + x + ( x + 2) f (1) = 1 − 12 = 0
lim =
x → +∞ 2 2
x + x − ( x + 2) x + x + ( x + 2)
Calculem els límits laterals:
x2 + x + x + 2 x2 + x + x + 2 lim f ( x ) = 1 − 12 = 0
= lim 2 2
= lim = x →1−
x → +∞ x + x − ( x + 2) x → +∞ − 3x − 4
lim f ( x ) = 1 − 1 = 0
x2 x x 2 x →1+
+ + +
= lim x2 x2 x x = 1+ 0 +1+ 0 = − 2 La funció és contínua a x = 1 atès que la imatge de
x →+∞ 3x 4 −3 3 la funció coincideix amb el límit quan x tendeix a
− −
x x 1.

10-17
  1 1
 si x < −1 b) lim + f ( x ) =
c) f ( x )  2 x → −1 2
3 x + 2 si x ≥ −1
c) lim f ( x ) = −∞
x → −∞
Calculem la imatge de la funció a x = –1:
f (−1) = 3·(−1) + 2 = −1 d) lim f ( x ) = +∞
x → −3 +
Calculem els límits laterals:
5
1 e) lim− f ( x ) =
lim f ( x ) = = −1 x →3 2
x → −1− −1
f) lim f ( x ) = +∞
lim f ( x ) = 3·( −1 ) + 2 = −1 x → +∞
+
x → −1
g) lim f ( x ) = −∞
La funció és contínua a x = –1 atès que la imatge x → −1−
de la funció coincideix amb el límit quan x tendeix
a (-1). h) lim+ f ( x ) = −∞
x →3
48. Indiquem per a quins valors de x la funció és discon-
i) lim f ( x ) = 1
tínua: x →0

1
 + 1 si x < 3 52. A manera d’exemple, dibuixem la funció:
f (x) =  x
4−x 1
 si x ≥ 3 f (x) = −4
 3 ( x − 2)( x − 5)
En el rang (∞, 3) la funció és discontínua a x = 0.
Calculem els límits laterals a x = 3:
1 4
lim f ( x ) = +1 =
x →3− 3 3
4−3 1
lim f ( x ) = =
x →3+ 3 3
La funció també és discontínua a x = 3 atès que els
límits laterals no coincideixen.
49. Cerquem la funció g(x) el domini de la qual
coincideixi amb el d’f(x) i sigui contínua a x = 3.
x 3 − 7x − 6 53. Analitzem la continuïtat de la funció:
f (x) =
x 3 − 5x 2 + 6 x Calculem la imatge de la funció a x = –1:
Determinem el domini d’f(x):
f ( −1 ) = 3·( −1 ) 3 = −3
( x + 1)( x + 2)( x − 3) ( x + 1)( x + 2)
f (x) = =
x ( x − 3)( x − 2) x ( x − 2) Calculem els límits laterals:
Dom(f ) = ℜ − {0,2} lim f ( x ) = 3·( −1 ) 3 = −3
x → −1 −
La nova funció pot ser, per exemple:
lim f ( x ) = 2 ·( −1 ) 2 − 5 = 2 − 5 = −3
1 x → −1 +
g(x ) = 2
x − 2x La funció és contínua a x = –1 atès que la imatge de la
50. Analitzem la discontinuïtat a x = 4 de f(x): funció coincideix amb el límit quan x tendeix a –1.

2x 2 − 7 x + 1 Calculem la imatge de la funció a x = 0:

lim− = −∞
x →4 x 2 − 16 f ( 0 ) = 5·0 = 0
2x 2 − 7 x + 1 Calculem els límits laterals:
lim+ = +∞
x →4 x 2 − 16 lim f ( x ) = 2·02 − 5 = −5
x → 0−
La funció presenta una discontinuïtat de salt infinit a x
= 0. lim f ( x ) = 5·0 = 0
x → 0+
51. Calculem els límits:
La funció és discontínua a x = 0 atès que els límits
1 laterals no coincideixen. Presenta una discontinuïtat
a) lim − f ( x ) =
x → −3 2 de salt finit.

10-18
 Calculem la imatge de la funció a x = 1: 55. Trobem les asímptotes verticals i horitzontals:
1−1 2x + 3
f (1) = =0 a) f ( x ) =
1− 2 ( x + 2)( x − 1)
Calculem els límits laterals: Analitzem si existeixen asímptotes verticals:
lim f ( x ) = 5·1 = 5 ( x + 2)( x − 1) = 0 → x = −2; x = 1
x →1 −
Existeixen asímptotes verticals a x = –2 i a x = 1.
1−1
lim+ f ( x ) = =0 Analitzem si existeixen asímptotes horitzontals:
x →1 1− 2
La funció és discontínua a x = 1 atès que els límits 2x + 3 2x + 3
lim = lim 2 =
laterals no coincideixen. Presenta una discontinuïtat x →∞ ( x + 2)( x − 1) x →∞ x +x−2
de salt finit.
2x 3
+ 2
Calculem la imatge de la funció a x = 2: x 2
x 0+0
= lim 2 = =0
2 −1
x →∞ x x 2 1+ 0 − 0
f ( 2) = =∞ + −
2−2 x2 x2 x2

Calculem els límits laterals: Existeix una asímptota horitzontal a y = 0.

x −1 x 2 + 2 x − 3 ( x + 3)( x − 1)
lim− f ( x ) = lim− = −∞ b) f ( x ) = =
x →2 x →2 x−2 x 2 − 36 x x ( x − 36 )
x −1 Analitzem si existeixen asímptotes verticals:
lim+ f ( x ) = lim+ = +∞
x →2 x →2 x−2
x ( x − 36 ) = 0 → x = 0; x = 36
La funció és discontínua a x = 2 atès que els límits
laterals no coincideixen. Presenta una discontinuïtat Existeixen asímptotes verticals a en x = 0 y a
de salt infinit. x = 36.
Analitzem si existeixen asímptotes horitzontals:
Calculem la imatge de la funció a x = 3:
x2 + 2 x − 3
3 −1
f (3) = =2 2
x + 2x −3 x2 x2 x2
3− 2 lim 2 = lim =1
x →∞
x − 36 x x →∞
x 2 − 36 x
Calculem els límits laterals: x2 x2
3 −1 Existeix una asímptota horitzontal a y = 1.
lim f ( x ) = =2
x →3− 1− 2
2x 3 − 2x + 5 2x 3 − 2x + 5
2 ·3 c) f ( x ) = =
lim f ( x ) = =∞ x3 − x x ( x 2 − 1)
x →3 +
3−3
La funció és discontínua a x = 3 atès que els límits x·( x 2 − 1) = 0 → x = 0; x = ±1
laterals no coincideixen. Presenta una discontinuïtat Existeixen asímptotes verticals a x = –1, a x = 0 y
de salt infinit. a x = 1.
Calculem la imatge de la funció a x = 5: Analitzem si existeixen asímptotes horitzontals:
f ( 5 ) = 2 ·5 − 5 = 5
2x 3 2x 5
3 − 3 + 3
Calculem els límits laterals: 2x − 2x + 5 x3 x x =2
lim = lim
x →∞ x3 − x x →∞ x3 x
2 ·5 10 −
lim f ( x ) = = =5 x3 x3
x →5 −
5−3 2
Existeix una asímptota horitzontal a y = 2.
lim f ( x ) = 2 ·5 − 5 = 5
+
x →5
− x2 + 2 − x2 + 2
d) f ( x ) = =
La funció és contínua a x = 5 atès que la imatge de la x 2 − 8x − 9 ( x + 1)( x − 9)
funció coincideix amb el límit quan x tendeix a 5.
Analitzem si existeixen asímptotes verticals:
54. A manera d’exemple: ( x + 1)( x − 9) = 0 → x = −1; x = 9
 − 1 si x ≤ 0  1 si x ≤ 0 Existeixen asímptotes verticals a x = –1 i a x = 9.
f (x) =  ; g(x ) = 
x + 1 si x > 0 x − 1 si x > 0 Analitzem si existeixen asímptotes horitzontals:

10-19
 − x2 2 Analitzem si existeixen asímptotes obliqües:
2 + 2
−x +2 2
lim = lim 2 x x = −1 2x 3
x →∞ x 2 − 8x − 9 x →∞ x 8x 9 f (x) 2
− + m = lim = lim x − 2 x + 1 =
x2 x2 x2 x →∞ x x →∞ x
Existeix una asímptota horitzontal a y = –1.
2x 2
2 2
= lim 2 x = =2
Pàg. 230 x →∞ x 2x 1 1 − 0 + 0
− +
x2 x2 x2
56. Trobem les asímptotes:
 2x 3 
a) f ( x ) =
x2 − 3
=
x2 − 3
= −1 n = lim [f ( x ) − mx ] =  lim 2 − 2x  =
3 − x 2 − ( x 2 − 3)
x →∞
 x →∞ x − 2 x + 1 
La funció és constant i, per tant, té una asímptota  2x 3 2x ( x 2 − 2 x + 1) 
horitzontal a y = –1. = lim  2 − =
x →∞ x − 2 x + 1
 x 2 − 2x + 1 
x2 − 3
b) f ( x ) =
2x 4x 2 2x
2 − 2
4x − 2x 2
Analitzem si existeixen asímptotes verticals: = lim 2 = lim 2 x x =4
x →∞ x − 2 x + 1 x →∞ x 2x 1
2x = 0 → x = 0 − +
x2 x2 x2
Existeix una asímptota vertical a x = 0.
La recta y = 2x + 4 és una asímptota obliqua.
Analitzem si existeixen asímptotes horitzontals:
5
− x2 3 d) f ( x ) = x −4 x
2 − 2 x
x −3 2
x = −1− 0 = ∞
lim = lim x
x →∞ 2 x x →∞ 2x 0 Analitzem si existeixen asímptotes verticals:
x2
x4 = 0 → x = 0
No existeixen asímptotes horitzontals.
Existeix una asímptota vertical a x = 0.
Analitzem si existeixen asímptotes obliqües:
Analitzem si existeixen asímptotes horitzontals:
x2 − 2
f (x) x2 − 2 1 x5 x
m = lim = lim 2x = lim = x −x5 5
− 5
1− 0
x →∞ x x →∞ x x →∞ 2 x 2 2 lim = lim x 4 x = =∞
x →∞ x 4 x →∞ x 0
 x2 − 2 
n = lim [f ( x ) − mx ] = lim  − x = x5
x →∞ x →∞
 2x  No existeixen asímptotes horitzontals.
−2 Analitzem si existeixen asímptotes obliqües:
= lim =0
x →∞ 2x
x5 − x
1 f (x) 4 x5 − 1
La recta y = x és una asímptota obliqua. m = lim = lim x = lim =1
2 x →∞ x x →∞ x x →∞ x 5

2x 3  x5 − x 
c) f ( x ) =
( x − 1) 2 n = lim [f ( x ) − mx ] = lim  4 − x  =
x →∞ x →∞
 x 
Analitzem si existeixen asímptotes verticals:
−x
( x − 1) 2 = 0 → x = 1 = lim =0
x →∞ x4
Existeix una asímptota vertical a x = 0.
La recta y = x és una asímptota obliqua.
Analitzem si existeixen asímptotes horitzontals:
57. Calculem les asímptotes:
2x 3 2x 3
lim = lim =
x →∞ ( x − 1) 2 x →∞ x 2 − 2 x + 1 x2 + 1
a) f ( x ) =
2x 3 1 − x2
3 2
= lim 2 x = =∞ Analitzem si existeixen asímptotes verticals:
x →∞ x 2x 1 0−0+0
− +
x3 x3 x3 1 − x 2 = 0 → x = ±1
No existeixen asímptotes horitzontals. Existeixen asímptotes verticals a x = –1 i a x = 1.

10-20
 Analitzem si existeixen asímptotes horitzontals: 2 2
Asímptota obliqua: y = x−
x2 1 5 5
2 − 2
x +1 2
x = −1− 0 =1
lim 2
= lim x 59. A manera d’exemple, escrivim l’equació d’una funció
x →∞ 1 − x x →∞ 1 x2 0 −1 que tingui:
2
− 2
x x a) Dues asímptotes horitzontals diferents:
Existeix una asímptota horitzontal a y = 1. f ( x ) = arctan(x )
x2 b) Dues asímptotes obliqües diferents:
b) f ( x ) =
2x − 1 x3
f (x) = 2
Analitzem si existeixen asímptotes verticals: x − 2x + 1
1 60. Analitzem les asímptotes de la funció:
2x − 1 = 0 → x =
2 1

1 f (x) = xe x
Existeix una asímptota vertical a x = .
2 Existeix una asímptota vertical a x = 0.
Analitzem si existeixen asímptotes horitzontals: Analitzem si existeixen asímptotes horitzontals:
1 1
x2
2 lim xe x = lim x lim e x = ∞ ·1 = +∞
x x2 1 x →∞ x →∞ x →∞
lim = lim = = +∞
x →∞ 2 x −1 x →∞ 2x − 1 0−0 No existeixen asímptotes horitzontals.
x2 x2 Analitzem si existeixen asímptotes obliqües:
No existeixen asímptotes horitzontals. 1
1
Analitzem si existeixen asímptotes obliqües: f (x) xe x
m = lim = lim = lim e x = 1
x →∞ x x →∞ x x →∞
x2
 1 
f (x) 2x − 1 n = lim [f ( x ) − mx ] = lim  xe x − x  = 1
m = lim = lim x →∞ 
x →∞ x x →∞ x x →∞
 
Para x > 0: La recta y = x + 1 és una asímptota obliqua.
x 1
m + = lim = 61. A manera d’exemple, escrivim la funció:
x →+∞ 2x − 1 2
3x 3 − 13x 2
 x2 1  f (x) =
n + = lim [f ( x ) − m + x ] = lim  − x = ( x − 2)( x − 4)
x →+∞ x →+∞ 2 x − 1 2 

62. Calculem les asímptotes:
x 1
= lim =
x →+∞ 4 x − 2 4 a) f ( x ) = x 2 + 5
Per a x < 0: No existeixen asímptotes verticals.
−x x 1 Analitzem si existeixen asímptotes horitzontals:
m − = lim = lim =−
x →−∞ 2 x − 1 x →+∞ − 2 x − 1 2
lim x 2 + 5 = +∞
 x2 1  x →∞
n − = lim [f ( x ) − m − x ] = lim  + x =
x →−∞ x →−∞ 2 x − 1 2  No existeixen asímptotes horitzontals.

Analitzem si existeixen asímptotes obliqües:
 (− x ) 2 1 
= lim  + (− x ) = f (x) x2 + 5
x →+∞ 2( − x ) − 1 2
  m = lim = lim
x →∞ x x →∞ x
 x 2
1   x  1
= lim  − x  = lim   =− Per a x > 0:
x →+∞ − 2 x − 1 2  x → +∞  − 4x − 2  4

x2 + 5
1 1 1 1 m + = lim =1
Les rectes y = x + i y=− x− són x →+∞ x
2 4 2 4
asímptotes obliqües. n + = lim [f ( x ) − m + x ] = lim  x 2 + 5 − x  =
x →+∞ x →+∞ 
 
58. Escrivim les equacions de les asímptotes:
x2 + 5 + x
Asímptotes verticals: x = –1; x = 3. = lim  x 2 + 5 − x  =
x →+∞  x2 + 5 + x
Asímptota horitzontal: y = 2

10-21
 x2 + 5 − x2 5 1
= lim = lim =0 d) f ( x ) =
x →+∞ 2
x +5 +x x →+∞ 2
x +5 +x ln(x )

Per a x < 0: Dom(f ) = (0,+∞) − {1}

Calculem els límits laterals:
x2 + 5 x2 + 5
m − = lim = lim = −1 1
x →−∞ x x →+∞ −x lim = −∞
x →1 ln( x )

n − = lim [f ( x ) − m − x ] = lim  x 2 + 5 + x  = 1
x →−∞ x →−∞ 
 
lim = +∞
x →1 ln( x )

= lim  x 2 + 5 − x  = 0
x →+∞ 
  La funció presenta una discontinuïtat de salt infinit
a x = 1.
Les rectes y = x i y = –x són asímptotes obliqües.
64. Demostrem el límit:
x2 + 7
b) f ( x ) =  1 
x Com que 0 ≤ cos 2   ≤ 1 , utilitzem la propietat
x−π
Existeix una asímptota vertical a x = 0.
exposada en l’enunciat:
Analitzem si existeixen asímptotes horitzontals:
0 ≤ ( x − π ) cos 2  1  ≤ ( x − π )
2
x +7  x −π 
lim =∞
x →∞ x I ja que lim ( x − π ) = 0 , llavors:
x →π
No existeixen asímptotes horitzontals.
lim ( x − π ) cos 2 
1 
Analitzem si existeixen asímptotes obliqües: =0.
x →π  x −π 
x2 + 7
f (x) x2 + 7 65. Calculem els valors de k i de h perquè es compleixi
m = lim = lim x = lim =0 m = 3 i n = – 4:
x →∞ x x →∞ x x →∞ x3
kx 2 + hx + 7
No existeixen asímptotes obliqües.
f (x) 2x + 3
m = lim = lim =
63. Domini de les següents funcions i punts de disconti- x →∞ x x →∞ x
nuïtat:
kx 2 + hx + 7 k
x +1 = lim = =3→k = 6
x →∞ 2 x 2 + 3x 2
a) f ( x ) =
2+ x
 6x 2 + hx + 7 
Dom(f ) = ℜ n = lim [f ( x ) − mx ] = lim  − 3x  =
x →∞ x →∞
 2x + 3 
No existeixen punts de discontinuïtat.
6 x 2 + hx + 7 − 6x 2 − 9 x ( h − 9) x + 7
b) f ( x ) = tg(2 x ) = lim = lim =
x →∞ 2x + 3 x →∞ 2x + 3
La funció trigonomètrica y = tg x és contínua en
h −9
qualsevol valor k que pertanyi al seu domini. En = = −4 → h = 1
conseqüència, y = tg x només és discontinua en els 2
valors d’x que no pertanyen al seu domini.
66. Calculem els límits:
x2 − 4
c) f ( x ) = 3x + 3 −3x + 3 −∞
x a) lim x
= lim −x = = +∞
x →−∞ 3 − 3 x →+∞ 3 −3 −3
Dom(f ) = ℜ − {0}
3x + 3 3− x + 3 3
Calculem els límits laterals: b) lim = lim = = −1
x →−∞ 3 x − 3 x →+∞ 3− x − 3 −3
x2 − 4
lim− = −∞ 2 x + 3x 2 − x + 3− x 0
x →0 x c) lim = lim =
x →−∞ 3x x →+∞ 3− x 0
x2 − 4 −x
lim+ = +∞ 2 − x 3− x 2
x + −x   +1
x →0 −x 3 ∞ +1
lim 3
−x
3 = lim   = =∞
La funció presenta una discontinuïtat de salt infinit x →+∞ 3 x → +∞ 1 1
a x = 0. 3− x

10-22
 1 Classifiquem les discontinuïtats de la funció:
x2 +1 0 +1
d) lim+ 1
= = −1 x 2 + 2x − 3
x →0 0 −1 f (x) =
x2 −1 x 2 + 3x − 4
Calculem els límits laterals quan x tendeix a 1:
3x − 1 3− x − 1 − 1
e) lim = lim −x = = −1
x
x →−∞ 3 + 1 x →+∞ 3 +1 1 x 2 + 2x − 3 4
lim− =
x →1 x 2 + 3x − 4 5
2x − 1 ∞
f) lim = x 2 + 2x − 3 4
x →+∞ 2 x + 1 ∞ lim+ =
x →1 x 2 + 3x − 4 5
2x 1 1
− x 1− La funció té una discontinuïtat evitable a x = 0, ja que
x
lim 2 x 2 = lim 2x = 1 − 0 = 1 el límit quan x tendeix a 1 existeix i és finit, però f(1)
x →+∞ 2 1 x →+∞ 1 + 1 1+ 0
+ x no existeix.
2 x
2 2x
A x = –4 el denominador de f(x) també s’anul·la.
Calculem els límits laterals quan x tendeix a – 4:
67. Calculem els valors d’a i b:
x 2 + 2x − 3
 x2 + 4  lim − = +∞
lim  ax + b − = x →−4 x 2 + 3x − 4
x →+∞
 x + 3 
x 2 + 2x − 3
lim+ = −∞
 (ax + b)( x + 3) − x 2 − 4  x →4 x 2 + 3x − 4
= lim  =

x →+∞
 x+3  Existeix una discontinuïtat de salt infinit a x = – 4,
atès que existeixen els límits laterals i almenys un
 ax 2 + bx + 3ax + 3b − x 2 − 4  d’aquests és infinit (tots dos, en aquest cas).
= lim  =

x →+∞
 x+3  70. Calculem els límits:
 (a − 1) x + (3a + b) x − 3b − 4 
2
= lim   x2 +1 − 2 0
x →+∞ x+3  a) lim =
  x →1 x −1 0
2
Perquè el límit sigui 0, els coeficients de x i de x han
x 2 +1 − 2 x 2 +1 + 2
de ser nuls. lim . =
x →1 x −1 x 2 +1 + 2
a −1= 0 → a =1
3a + b = 3 + b = 0 → b = −3 x2 + 1 − 2
= lim =
( x − 1) x 2 + 1 + 2 
x →1

68. Determinem si les funcions són contínues:  

x2 −1
a) f ( x ) = sin( 2 x ) + sin  x  = lim =
2
( x − 1) x 2 + 1 + 2 
x →1

Les funcions trigonomètriques són contínues en el  

seu domini, que són tots els nombres reals. ( x − 1)( x + 1)
= lim =
1 x →1  2
( x − 1) x + 1 + 2  
 
2
b) f ( x ) = 2 x −1

La funció és discontínua quan el denominador de x +1 1+1

= lim = lim =
la potència és igual a 0: x →1 2
x +1 + 2 x →1 2
1 +1 + 2
x 2 − 1 = 0 → x = ±1 2 1
= =
c) f ( x ) = cos(ln x ) 2 2 2
La funció és contínua per a tot el domini de ln(x), x−a + x − a k−a + k − a
que són tots els nombres reals positius. b) lim =
x →k 2 2
x −a k2 − a2
d) f ( x ) = cos( x )
La funció és contínua, atès que la funció cosinus és 71. Calculem el límit:
contínua i cos(0) = 1 i, per tant, els límits laterals
d’f(x) quan x tendeix a 0 coincideixen. x+ x+ x ∞
lim =
x →+∞ x +1 ∞
69. Trobem el valor de a, que fa que el denominador sigui
nul a x = 1: x+ x+ x x+ x+ x
lim = lim =
1+ 3 − a = 0 → a = 4 x →+∞ x +1 x →+∞ x +1
10-23
 x x x  2x
+ +  k si x < 1
x x 2
x4 
= lim = b) f ( x ) =  1 si x = 1
x →+∞ x 1 k − x si x > 1
−
x x 

1 1 Perquè la funció sigui contínua a x = 1, els límits
1+ + laterals han de coincidir entre ells i amb la imatge
x x3 1+ 0 + 0
= lim = =1 f(1):
x →+∞ 1 1− 0
1− f (1) = 1
x
2x 2
72. Demostrem que: lim− f ( x ) = lim− =
x →1 x →1 k k
ln(1 + x )
lim =1 lim f ( x ) = lim+ k − x = k − 1
x →0 x x →1+ x →1

Calculem els límits laterals de la funció prenent valors 2

cada vegada més propers a 0 pels dos costats: = k − 1 → (k − 2)(k − 1) = 0 → k = −1; k = 2
k
x –0,1 –0,01 –0,001 –0,0001 0
L’únic valor de k que fa que ambdós límits laterals
f(x) 1,1 1,01 1,001 1,0001 1 siguin iguals a la imatge f(1) és k = 2.
ln(1 + x )
lim− =1 75. Perquè la funció sigui contínua a x = 3, els límits
x →0 x
laterals han de coincidir entre ells i amb la imatge
x 0,1 0,01 0,001 0,0001 0
f(3):
f(x) 0,9 0,99 0,999 0,9999 1
f (3) = 14
ln(1 + x )
=1
lim+
x →0 x
x →3− x →3
[ ]
lim f ( x ) = lim− k − hx 2 = k − h·32 = k − 9h
Els límits laterals coincideixen. Per tant:
lim f ( x ) = lim+ [h + kx ] = h + 3h
ln(1 + x ) x →3+ x →3
lim =1
x →0 x Obtenim el sistema d’equacions:

73. Trobem el valor de δ: k − 9h = 14


f ( 2 ) = 3·2 − 4 = 2 h + 3k = 14
Les solucions del sistema són h = –1 i k= 5.
6,01
f ( x ) − f (2) < 0,01 → 3x − 4 − 2 < 0,01 → x <
3 76. Perquè la funció sigui contínua a x = 0, els límits
laterals han de coincidir entre ells i amb la imatge
6,01 6,01 6 0,001 f(0):
x−2 <δ→ −2<δ→ − <δ→δ=
3 3 3 3 1
f (0) = cos
0
Pàgina 231
Atès que la imatge de f(x) a x = 0 no existeix, la
74. Determinem els valors de k perquè les funcions siguin funció no és contínua a x = 0. Sí que ho és a la resta
contínues: de nombres reals.
 x+k si x < 3 77. Estudiem les asímptotes:

a) f ( x ) = 2 si x = 3 x2
x + 2 si x > 3 f (x) = b −1
 a2
Perquè la funció sigui contínua a x = 3, els límits No existeixen asímptotes verticals.
laterals han de coincidir entre ells i amb la imatge Analitzem si existeixen asímptotes horitzontals:
f(3):
f (3) = 2 x2
lim b −1 = ∞
x →∞ a2
lim− f ( x ) = x + k
x →3 No existeixen asímptotes horitzontals.
lim f ( x ) = x + 2 = 5 Analitzem si existeixen asímptotes obliqües:
x →3+

El límit per la dreta i la imatge no coincideixen, x2

b −1
per tant, la funció no pot ser contínua per a cap m = lim
f (x)
= lim a2 1 1
= lim b 2 − 2 =
valor de k. x →∞ x x →∞ x x →∞ a x

10-24
 1 b 1
=b −0 = e) Vertadera. La funció f ( x ) = , per exemple,
2
a cos(x )
a
és discontínua en els infinits punts en què el
 x2 b  denominador és nul.
n = lim [f ( x ) − mx ] = lim b 2 − 1 − x  =
x →∞  a  1
 a
x →∞
 f) Falsa. La funció f ( x ) = , per exemple, és dis-
x
 x2 contínua tan sols en un punt (x = 0).
x
lim b 2 − 1 −  = g) Falsa. Perquè g  f sigui contínua a a s’ha de
x →∞  a a
  complir que f sigui contínua a a i g sigui contínua

a f(a). Exemple: f(x) = |x| és contínua a x = 0 però
 x2 x  ln(|x|) no ho és, degut al fet que la funció logaritme
  −1 +
 x 2
x  a2 a no és contínua a x = 0, ja que aquest punt està fora
= lim b −1 − =
 2 a  x2 del seu domini.
x →∞
 a  x
 −1 +
 a2 a 
79. L’única restricció que compleixen les asímptotes és
x 2
x 2 que la funció s’apropa a elles quan x tendeix a infinit.
−1 + 2 En la resta del domini la funció pot tallar la recta en
2 −b −b
= lim b a a = lim = =0 diversos punts.
x →∞
x2 x x →∞ x2
x ∞
− 1 + −1 +
a2 a a 2
a 80. Perquè f  g sigui contínua a x = –1 s’ha de complir
que g sigui contínua a x = –1 i f sigui contínua a f(–1).
b
La recta y = x és una asímptota obliqua. Com que Analitzem si g és contínua a x = –1:
a
b lim g( x ) = lim− x + 1 = −1 + 1 = 0
f(x) = f(–x), la recta y = − x també ho és. x →−1− x →−1
a
Atès que g(x) = –f(x) i que les asímptotes obliqües de lim g( x ) = lim+ − x + 1 = 1 + 1 = 2
x →−1+ x →−1
f(x) passen per l’origen, aquestes també són asímp-
totes de g(x). Com que els límits laterals no coincideixen, g(x) no és
contínua a x = – 1 i, per tant, f  g tampoc no ho és.
78. Analitzem les afirmacions:
Autoavaluació
a) Falsa. f ( x ) no està definida en tots els punts en
els que ho està f(x). Per exemple, si lim f ( x ) = −3 , 1. Calculem els límits:
x →a
−6 x + 3 −6 · 2 + 3
com que f ( x ) no està definida per a nombres  x 2 −4x +4   2 2 −8+ 4 
a) lim   =   =
negatius, lim f ( x ) no existeix.
x →2  x +1   2 +1 
x→a
−9 9
=   =   = +∞
0 3
b) Falsa. El límit d’un producte de funcions pot
existir encara que no existeixi el límit de cada 3 0
funció per separat. Exemple: −2 x 3 − 2 ·1 3
 
=  
1 1
b) lim    =
f ( x ) = x → lim f ( x ) no existeix. x →1  3 x 2 − 2 x − 1 
  3 − 2 −1 
x → −1

−2 −2 2
g ( x ) = 2 x → lim g( x ) no existeix.  1  1 0
x →−1 =  =  =  =0
 3 − 2 −1 0 1
f ·g( x ) = 2 → lim f ·g ( x ) = 2
x →−1
2. Calculem els límits:
c) Vertadera. Atès que lim f ( x ) = lim f ( x ) ,
x →a x →a x 3 + 2x − 1 ∞
a) lim =
sempre podrem calcular el límit d’f(x) emprant x → +∞ − 2 x + 7 x 2 − 2 x + 6
3
∞
2
lim f ( x ) =  lim f ( x )  . x 3 2x 1
x →a  x →a  + −
lim x3 x3 x3 =
1 1 x →+∞ 2x 3 7 x 2 2x 6
d) Vertadera. Atès que lim = , sempre − 3 + 3 − 3+ 3
x →a f ( x ) lim f ( x ) x x x x
x →a
podrem calcular el límit d’f(x) emprant: 2 1
1+
− 3
1 x 2
x 1+ 0 − 0 1
lim f ( x ) = = lim = =−
x →a 1 x →+∞ 7 2 6 −2+0−0+0 2
lim −2+ − 2 + 3
x →a f ( x ) x x x
10-25
 3x 2 − 2 x + 1 ∞ ( x − 1)( x + 1)( 2 + x + 1)
b) lim 4 3
= = lim =
x → +∞ 6 x − 3x + 7 x ∞ x → −1 x +1
3x 2 2 x 1 3 2 1 = lim ( x − 1)( 2 + x + 1) =
4
− 4 + 4 2
− 3+ 4 x → −1
lim x x x = lim x x x =
x → +∞ 6 x 4 3x 3 7 x x →∞ 6 − 3 + 7 = lim ( −1 − 1 )( 2 + −1 + 1 ) = −2 · 2 = −4
− 4 + 4 x → −1
x4 x x x x3
0−0+0 5. Calculem el límit:
= =0
6−0+0 lim 4 x 2 + 3x − 2 − 4x 2 + 2 =
x →1
3. Calculem els límits:
= lim 4 ·1 2 + 3·1 − 2 − 4 ·1 2 + 2 =
3x 5 − 2x 3 + 6 x − 2 x →1
a) lim =
x → −∞ − 4 x 3 + 7 x 2 + 10
= 4+3−2 − 4+ 2 = 5 − 6
5 3
3(− x ) − 2(− x ) + 6(− x ) − 2 ∞
lim = 6. Calculem els límits:
x → +∞ − 4(− x ) 3 + 7(− x ) 2 + 10 ∞
x 2 + 3 x +1
3x5
2x 3
6x 2  x + 2  x 2 − x −2
− + 5 − 5− 5 a) lim   = 1∞
5 x → 2 4 
lim x x x x =
3 2
x → +∞ 4x 7x 10 Utilitzem la propietat següent:
+ 5 + 5
x5 x x h(x)  f (x) 
lim h ( x )  −1 
 f (x)   g(x) 
lim  
x →a
2 6 2 =e
−3+ − 4 − 5 x →a g(x ) 
x 2
x x = − 3 + 0 − 0 − 0 = −∞  
= lim
x → +∞ 4 7 10 0+0+0 x 2 + 3x + 1  x + 2 
+ + lim  − 1 =
x2 x3 x5 x →2 x 2 − x − 2  4 
3x 2 − 2 x + 1 3(− x ) 2 − 2(− x ) + 1 ∞
b) lim = lim = x 2 + 3x + 1  x + 2 − 4 
x → −∞ 2x 3 − 5 x → +∞ 2(− x ) 3 − 5 ∞ = lim  =
x →2 ( x − 2)( x + 1)  4 
3x 2 2x 1 3 2 1 ( x 2 + 3x + 1)( x − 2) x 2 + 3·x + 1
+ + + +
x 3
x 3
x 3 x x 2
x3 = lim = lim =
lim = lim = x →2 4( x − 2)( x + 1) x → 2 4( x + 1)
x → +∞ 2x3 5 x → +∞ 5
− − −2−
x3 2 2 + 3·2 + 1 (4 + 6 + 1) 11
x3 x3 = = =
4·(2 + 1) 4·(3) 12
0+0+0
= =0 x 2 +3 x +1
−2−0
 x + 2  x 2 −x −2
lim   = e11 / 12
4. Calculem els límits: x →2 4 

x 4 − 3x 2 + 6 x x +1
a) lim−  2x + 1 
x →0 2 x 5 − 5x 2 b) lim   = 1∞
x → +∞ 2 x + 3 
x –0,1 –0,01 –0,001 → 0
Utilitzem la propietat següent:
f(x) 12,6 120,6 1200,6 → +∞
h(x)  f (x) 
lim h ( x )  −1 
x 4 − 3x 2 + 6 x  f (x)   g(x) 
lim  
x →a
lim+ =e
2 x 5 − 5x 2 x →a g(x ) 
x →0  
x 0,1 0,01 0,001 → 0  2x + 1 
f(x) –11,4 –119,4 –1199,4 → –∞ lim ( x + 1) − 1 =
x → +∞  2x + 3 
Com que els límits laterals són diferents, el límit
de la funció quan x tendeix a 0 no existeix. 2x + 1 − 2x − 3
= lim ( x + 1) =
x → +∞ 2x + 3
x2 −1 0
b) lim = 2x 2
x → −1 2 + x −1 0 − −
− 2x − 2 x x = − 2 − 0 = −1
= lim = lim
x2 −1 2 + x +1 x → +∞ 2 x + 3 x →+∞ 2 x 3 2+0
lim = +
x → −1 2 + x −1 2 + x +1 x x
x +1
( x + 1)( x − 1)( 2 + x + 1)  2x + 1  1
= lim = lim   = e −1 =
x → −1 2 + x −1 x → +∞ 2 x + 3  e

10-26
7. Estudiem la continuïtat de la funció a x= –2: és discontínua:
 x + 4 si x ∈ [− 6,−2 ) x 3 − 2x + 1 x 3 − 2x + 1
f (x) =  2 f (x) = = =
x − 1 si x ∈ [− 2,3) x 4 − 5x 2 + 4 ( x 2 − 1)( x 2 − 4)
Calculem la imatge: x 3 − 2x + 1
=
f (−2) = (−2) 2 − 1 = 4 − 1 = 3 ( x − 1)( x + 1)( x − 2)( x + 2)
Calculem els límits laterals: ( x − 1)( x + 1)( x − 2)( x + 2) = 0
lim x + 4 = −2 + 4 = 2 La funció és també discontínua en els següents
x → −2 −
punts: x = 1; x = –1; x = –2.
lim + x 2 − 1 = 4 − 1 = 3
x → −2 9. L’únic punt en el qual la funció pot ser discontínua és
Com que els límits laterals són diferents, el límit de la x = 2. Hem de trobar el valor de k per al qual el límit
funció quan x tendeix a –2 no existeix i, per tant, la de la funció a x = 2 coincideix amb la seva imatge.
funció no és contínua. Calculem la imatge:
I com que existeix f(-2) i els dos límits laterals existei- f ( 2 ) = 2·2 + 3 = 7
xen i són reals, té una discontinuïtat de salt finit.
Calculem el límit per l’esquerra:
8. Indiquem: lim x 2 − k = 2 2 − k = 4 − k
x →2−
a) Calculem la imatge:
Igualem tots dos valors:
2 3 − 2·2 + 1 5 4 − k = 7 → k = 4 − 7 → k = −3
f (2) = = =∞
2 4 − 5·2 2 + 4 0
10. Analitzem si existeixen asímptotes verticals:
Calculem els límits laterals:
x 2 −3 x 2 −3
f (x)= =
x 3 − 2x + 1 x − 2·x + 1 ( x − 1) 2
2
lim− 4
x → 2 x − 5x 2 + 4
( x − 1) 2 = 0 → x = 1
x 1,9 1,99 1,999 → 0
f(x) –4,0 –41,5 –416,5 → –∞ Existeix una asímptota vertical a x = 1.
x 3 − 2x + 1 Analitzem si existeixen asímptotes horitzontals:
lim+
x →2 x 4 − 5x 2 + 4 x2 − 3 ∞
lim 2
=
x 2,1 2,01 2,001 → 0 x →∞ x − 2 x + 1 ∞
2
f(x) 4,3 41,8 416,8 → +∞ x 3 3
− 2 1− 2
2 1− 0
La funció té una discontinuïtat de salt infinit a x = lim 2 x x = lim x = =1
2 atès que existeixen els límits laterals i almenys x →∞ x 2x 1 x →∞ 2 1 1− 0 + 0
− + 1− + 2
un d’ells és infinit (tots dos, en aquest cas). x2 x2 x2 x x
b) Trobem els altres valors de x en els quals la funció Existeix una asímptota horitzontal a y = 1.

10-27
 ADRECES D’INTERNET

TICHING WEBS

http://www.tiching.com/739237 http://matematica.50webs.com/continuidad.html

http://www.tiching.com/739239 http://www.sectormatematica.cl/contenidos/limirrinf.htm

http://www.tiching.com/739240 http://www.vitutor.com/fun/3/a_1.html

http://www.tiching.com/742625 https://www.geogebra.org/material/simple/id/947267#material/84326

http://www.tiching.com/742629 https://www.youtube.com/watch?v=iPnZbW92JF0

10-28