matemàtiques

·GrupZERO V

les lun.:ions
e•ponen.:ial
i loga•ifn1i1:a
B.U.P. 2

l.C.E. DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

�editorial vicens-vives
•
matemàtiques
GrupZERO V

le1 lunc:ion1
e•ponenc:ial
ï logal'ifmïc:a

B.U.P. 2

l.C.E. DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

�editorial vicens-vives
Direcció d'edició: Anna Vicens

_____ GRUP ZERO (BARCELONA) ___ _ _ __ __,

Formen part del GRUP ZERO:

Carmen Azcarate, Dolors Benach, Marta Berini, Daniel Bosch, Marti

Casadevall, Ester Casellas, M.ª José Castelló, Montse Comas, Rubi Cor­
beró, Jordi Deulofeu, Belén Escudé, Joan Estafanell, Cristina Fabregat,
Elena Gomis, Jaume Jorba, Carles Lladó, Antoni Montes, Paca Moreno,
Manuel Udina.

Il·lustrat per: Nando

Portada: Pintura (Fragment). RICHARD P. LOHSE

Primera edició, 1981

Dipòsit Legal: B. 15.284-1981

ISBN: 84-316-1879-5
N.O d'Ordre V.V.: B-914

Llibre presentat al Departament d'Ensenyament i Cultura de la Generalitat de

Catalunya per la seva aprovació el 6-X-1981

© GRUP ZERO; Carmen Azc�rate, Dolors Benach, Marta Berini, Daniel Bosch,
Martí Casadevall, Ester Casellas, M.ª Josè Castelló, Montse Comas, Rubl Cor­
bero, Jordi Deulofeu, Belén Escud�, Joan Estafanell, Cristina Fabregat, Elena
Gomis, Jaume Jorba, Carles Llad6, Antoni Montes, Paco Moreno i Manuel
Udlna. Sobre la part literària

Reservats tots els drets d'edició a favor de Edicions Vicens-Vives, S.A.

Prohibida la reproduccl6 total o parcial per qualsevol mitjà.

IMPRÈS A ESPANYA
PRINTED IN SPAIN

Editat per Eciiclons VICENS-VIVES, S.A. Avda. de Sarrià, 130. Barcelona-17.

Imprès per Gràfiques INSTAR, S.A. Constitució, 19. Barcelona-14.
 Presentació

Els llibres que formen la present col·lecció han estat preparats, experimentats i revi­
sats durant cinc anys, des del juliol del 1975 fins a l'edició actual del juny del 1980. La
seva utilització experimental ens ha portat a redactar una guia per al professor que
conté les intencions del GRUP ZERO en presentar aquest material, descriu en detall l'es­
tructura i el contingut dels temes, i dóna suggeriments de cara al seu ús pràctic; recull,
en part, l'experiència obtinguda durant l'etapa d'experimentació.

Al nostre pafs no és freqüent que els llibres d'ensenyament siguin projectats í expe­
rimentats degudament abans de ser autoritzats per a l'ensenyament, com s'exigeix a al­
tres països. En el nostre cas això ha estat possible gràcies a l'ICE de la Universitat Au­
tònoma de Barcelona, en el marc del qual i dintre del projecte d'investigació «L'ense­
nyament de les Matemàtiques al BUP» s'ha portat a terme. Hem comptat també amb el
suport del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya i Balears.

La idea bàsica que va motivar aquest projecte és la necessitat de disposar d'un ma­
terial que faciliti un ensenyament de les Matemàtiques que no sigui purament deductiu,
que respecti el procés genètic del coneixement, tot buscant la motivació de l'alumne en
les aplicacions dels mètodes matemàtics a situacions reals.

Els fascicles que constitueixen la col·lecció fins ara són:

l. La mesura i els nombres.

11. Estudi de les funcions lineals i quadràtiques.
11 l. Estadística i atzar.
IV. Progressions.
V. Estudi de les funcions exponencial logarítmica.
VI. Introducció a les derivades.
VII. Les funcions circulars.

Un primer curs de Matemàtiques es pot enfocar bàsicament a partir dels fascicles l,

11 i 11 l. Els temes IV, V, VI i VII constituirien el nucli d'un segon curs. Cal complementar
els dos cursos amb qüestions de Geometria.

Actualment estan en preparació altres fascicles que completarien el programa de

BUP.
Pròleg

La fotografia de l'arribada dels corredors a la meta no ens diu res sobre el tipus de
cursa que han fet. No ens diu si la cursa ha estat d'obstacles o eren els 100 metres lli­
sos. Si ha estat d'obstacles, no ens permet descobrir quins obstacles han hagut de su­
perar els corredors, ni tampoc ens permet de saber en quines condicions aquests han
hagut de córrer.

Els qui formem el Grup Zero creiem que la majoria dels llibres de text de Matemàti­
ques que podem trobar en aquests moments són com fotografies (tot deixant de banda
els que són simples fotocòpies; almenys la fotografia pot suposar una certa originalitat),
fotografies, com dèiem, de l'etapa final d'un treball, del resultat d'un cert procés, d'una
cursa que, estigueu-ne segurs, ha estat d'obstacles. Però, què ha caracteritzat aquest
treball? Quin tipus de treball ha estat? Quins motius hi havia per tal de dedicar temps a
realitzar-lo?

Les Matemàtiques 110 les podem reduir a fotografies, a instantànies dels resultats
del treball fet per uns altres. Saber Matemàtiques no és «posseir informació mate­
màtica», sinó que vol dir SABER FER Matemàtiques. La matemàtica fonamentalment és
un mètode. En aquest sentit, podria ser il·lustrativa del treball matemàtic, del mètode
111atemàtic, una pel·lícula, però mai una fotografia.

Saber Matemàtiques significa poder-ne fer: saber plantejar i resoldre problemes,

criticar arguments, utilitzar el llenguatge matemàtic amb facilitat, reconèixer un con­
cepte matemàtic en una situació concreta...

De tota manera no us volem presentar cap pel·lícula, sinó aquest material de treball
que ara teniu a les mans. L'objectiu d'aquest material de treball és introduir-vos en el
mètode propi de les Matemàtiques. Un treball dur, difícil, que exigeix molt més esforç
per part de tots. molta més disciplina de treball, però que a la llarga és molt més fruc­
tífer.

Aquest llibre no és, doncs, un «llibre;,de text» habitual, en el sentit que la teoria no hi
és recollida de forma estructurada. Caldrà elaborar-la a partir del treball fet sobre els
problemes. Així, cada alumne construirà el propi text a posteriori, seguint els guions que
hi ha al final del tractament dels diversos temes. És necessari que aquest treball sigui
després útil com a material de repàs i d'estudi i. per això, cal que tingui una bona pre­
;;entació, gràfics ben fets (en paper mil·limetrat), etc., que reculli una selecció dels pro­
blemes més interessants i tots els aspectes teòrics que han sortit.
 index

A. LA FUNCIÓ EXPONENCIAL. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
1. Exponents naturals. Propietats fonamentals . . . . . . . . . . . . . . . 2
2. Exponents enters . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
3. Exponents racionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1O
4. Estudi de la funció exponencial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
5. Equacions exponencials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Treball de la funció exponencial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

B. LA FUNCIÓ INVERSA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
Treball de la funció inversa .. . .. . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . • 34

C. ESTUDI DE LA FUNCIÓ LOGARITMICA . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . 35

D. LA FUNCIÓ LOGARITMICA l EL CALCUL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

1. Propietats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
2. Construcció d'una taula de logaritmes senzilla . . . . . . . . . . . . . 44
3. Construcció i utilització d'una taula de logaritmes decimals . . . . 46

E. PROBLEMES D'APLICACIÓ . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
Treball de la funció logarftmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . 56

F. PROBLEMES DE CONSOLIDACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

G. ESTUDIS. . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
 A

la fu nció
exponencial

Recorda que les progressions geomètriques són funcions de:

IN� IR

el terme general de les quals ve donat per una fórmula o expressió del
tipus an = kr", que utilitzant les variables x, y s 'escriuria y = kr", on
l'exponent és un nombre natural. Per tant, el gràfic resulta ser un conjunt
de punts que no es poden unir per una línia contínua.
Molts problemes reals estudien fenòmens les lleis d'evolució dels
quals vénen donades per fórmules del tipus y = ka' (com les de les pro­
gressions geomètriques ) on x pot prendre valors no necessàriament na turals .
Ens plantejarem, doncs, l'ampliació progressiva d'aquesta funció a tota
mena d'exponents, de manera que s'obtingui una funció definida per a
tots els nombres reals i de gràfic una línia contínua.
Es tractarà de donar valors a expressions de la forma 2-3, 4115, 3 vi, ...
Ho farem de manera que a cada ampliació successiva es mantinguin les
propietats de les potències d'exponents naturals.
Val a dir que l'interès d'aquesta nova funció ampliada, que en direm
funció exponencial, no és purament teòric, sinó fruit d'una necessitat
de molts problemes reals tal com hem esmentat abans.

1
1. EXPONENTS NATURALS. PROPIETATS FONAMENTALS

Estudiem el desenvolupament d'un ou de gripau. A partir d'un ou

fecundat es formen les primeres cèl·lules del nou ésser. El primer pas és
la divisió de l'ou en dos blastòmers, després cada blastòmer es divideix
en dos, i així successivament fins a arribar a formar la mòrula (quan hi ha
64 cèll· ules). Aquest nom ve del fet que el seu aspecte recorda una móra
(fruit de l'esbarzer). És important tenir en compte que, mentre duren
aquestes divisions, el volum es manté constant.

Ens interessa estudiar la llei que relaciona el nombre de divisions amb

el nombre de cèl·lules (blastòmers). Ho podem escriure en forma de taula.

X (nombre de divisions) o 1 2 3

Y(nombre de blastòmers) 1 2 4 = 22 8 = 33

Divisions successives de l'ou fins a formar la mòrula.

2
a) Completa l a tau l a a nterior, fin s q u e es forma l a mòru l a , i escriu l a
funció

x y = f (x)

q u e rel aciona el nombre de divisions a m b el nombre de blastòmers.

Quin és e l seu domini?

b) Dibuixa e l g ràfic d 'aquesta fu nçjó. ¿Té sentit u nir e l s pu nts mitjan­

çant u n a l ínia contínua?

e) Ara veurem a l g u n es propietats d 'aquesta fu nció :

En el moment i n i cial x = O h i ha u n a cèl ·l u l a , per tant

f (O) = 2º = 1
Després de la primera div i s i ó hi ha d u es cèl·l u le s , per tant

f(1) = 21 = 2
Si observes la tau l a , remarcaràs q u e a l a successió de divisions O ,
1 , 2 , 3, 4, q u e és u n a progressió aritmètica d e diferènc i a 1 , l i
. . .

correspon u n a successió d e l nombre d e b l astòmers 1 , 2, 4, 8, . q u e . .

és u n a progressió g eomètrica d e raó 2.

Sabent q u e a l a segona divisió l i corresponen 4 b l astòmers , ¿pots

preveure q ua nts en corresponen a la tercera d i visió?

Podem escriu re:

f (3) = f (2 + 1 ) = f (2) . 2

és a d i r :

23 = 22+ l = 22 •
2

Anàlogament, s i x és u n a d i visió qual sevo l , podrem escriure,

f (x + 1 ) = f (x) · 2 = f (x) · f(1)

és a dir :

2•+1 = 2 ' . 2

Quina rel ació h i ha e ntre f (2), f (3) i f ( 5 ) ?

l e ntre f (2), t (4) i f (6)? És u n a rel ació d e l mate ix tipus q u e l 'anterior?

Completa l es igualtats següe nts , ten i nt en compte això q u e acabem

d 'observar:

22+4 = . 24 23+1 = 23.

3
d) Con e ixent el nombre d e cèl·l u l es en una d eterm i nada d iv i s i ó (qu e
s i g u i ig ual o m é s gra n q u e 1 J és fàc i l trobar e l nombre d e cèl·l u l e s
corresponents a l a d iv i s i ó a nterior. Q u i n a operaci ó has d e real itzar ?
Completa l es i g ua ltats :

f(3 - 1 ) = f(3)
f (4- 1 )
f (x- 1 )
i:s a d i r

Q u i na relació h i h a e ntre f ( 2 ) , f (5) i f ( 5 - 2 ) ?, i entre f (2 ) , f (6) i

f (6- 2 ) ?
Q u i n a quantitat de b l astòmers correspon a la d iferènc i a de dos nom­
bres x i y? Comp l eta l a i g ua ltat (su posant x > y) .

L'emissió de rad iació d'una substà ncia radi oactiva és u n fenomen

d 'atzar, d e manera que no es pot preveure quin serà l 'àtom q u e es desi nte­
grarà o que emetrà una rad iació. Però, si ten i m un gran nombre d 'àtoms ,
e s pot assegurar que aproximadament l a me itat s ' hauran desi nteg rat e n
u n temps característi c de cada substància rad i oactiva. Aquest temps
s'anomena període d e semidesi ntegraci ó . Així, el radi ( metall fortament
radi oactiu ; ) té u n període de 1.600 a nys ; s i agafem u n g ram de rad i ,
podem preveure que d 'aquí a 1.600 anys només e n q uedarà 1 / 2 g i d 'aquí
a 3 .200 a nys 1 l4 g.

Constru i re m , ara, u n a tau l a e n l a qual veurem q u i n a és l a quantitat d e

substància q u e queda sense de$integrar-se quan h a passat u n temps
igual a 1 , 2, etc . , períodes d e semidesi nteg raci ó.

t (temps expressat en nombre de períodes) o 1 2 . . .

m(massa � en
de substància no desintegrada expressad g) 1 1/2 . . . ...

a) Compl eta l a tau l a fins a t = 6. Escriu l a fu n c i ó :

t m = f (t)

4
b) En aquest cas , la raó de la p rogress ió geomètrica és 1/2. Ta l com h o
has f e t e n e l probl ema anterior, completa l es i g u a ltats següents :

(1/2)º = (1/2)2+3 = (1/2)2.

(1/2)1= (1/2)6-2 =
(1/2)x+l = (1/2p+v =
(1/2)x-1 = �;. (1/2)'-v =

a} Calcu l a les expressions següents:

( �r (-:r (:r
(-+r (�r (-4)º

b) Ca lcu l a de dues maneres les expressions:

(�) (! r
2+3 -3
43+1

� - 2
( :r ( :r (- r
-1 -
3

e) Resol les eq uacions següents :

7x = 4 9 2•+3 = 128 3•-2 = 27 x

5 -3 = 1

1
xº = 1 x3 = 64 329x = 1 x3=-
27

Volem calcu lar l 'express i ó (a•) Y; Abans calcu l a :

(23)2 23
2
a) .

b) (32)4 38

e) Justifica la ig ualtat d e l s resultats trobats .

d) Comp l eta la i g u a ltat (a•)Y =
Justifica e l resu ltat.

5
-
Ara sistematitzarem els resultats obtinguts en els problemes ante­
riors. Les funcions estudiades aquí són del tipus:

x y = ax

on a, que és un no111bre real fix per a cada problema, s'anomena base de

la funció ix, que és la variable independent, també es diu que és l'expo­
nent de l'expressió a'.

a) Per a quins valors de x saps calcular ax? Quin és, doncs, el domini
per al qual pots definir ax?

b) Dóna la definició de aº, si n E IN. Quin valor té a1?

e) A partir d'aquesta definició comprova que 23 • 2• = 27

d) Demostra l a propietat fonamental d'aquestes funcions: aº · am = a0+m

e) Demostra, anàlogament, que si n > m:

an n
a -m
-- =
'
a°

f) Què passa amb la propietat anterior si fas n = m? Com definiries aº?

g) Fent servir les propietats ànteriors que et calguin, demostra que

=8n.m
(an)ni

2. EXPONENTS ENTERS

Hauràs observat que els exponents que apare1x1en a l'apartat anterior

�ren sempre nombres naturals. Veurem ara, a través d'uns problemes con­
crets, la necessitat de les potències d'exponents negatius.

La definició d'aquestes potències la farem de manera que compleixin

les propietats de les d'exponents positius.

A l'intestí humà hi ha un tipus de bactèria, anomenada Escherichia

Coli, encarregada de sintetitzar la vitamina K (antihemorràgica). Aquesta
bc::ctèria, quan està en un cultiu en condicions apropiades, duplica la
seva concentració cada 20 minuts.

6
 Suposem q u e en ten i m una s u spensió e n u n l íq u i d amb u n a concen­
trac ió d'u n m i l ió de bactè r i es per cm3• Al cap d 'u n període de 20 min
podem preveure q u e la concentraci ó serà de 2 mi l i ons i a l cap de dos
periodes, de 4 m i l i o n s . En canvi, 20 min a ba n s l a concentració era només
de mig mi l ió , i dos períodes abans d'un quart de mi l i ó .

a) Compl eta la tau l a següent cons i de rant e l s valors negati us de la x

com a períodes passats .

X [temps expressat en nombre de períodes)

- 4 - 3 - 2 -1 o 1 2

Y(concentració en milions de bactèries per cm') 1/2 1 2

b) Representa l a funció corresponent a l a tau l a a nteri or. Aquest g ràfic

el necess itarem durant tot el tema; és per a i xò que cal fer-lo bé (mi·
l lo r e n paper mi l·l i metrat) : a gafa u n i tats de 4 cm e n l 'e i x d 'ordenades
i de 2 cm en e l d 'absc i sses .

e) I ntentarem trobar a ra la fórmu l a d 'aquesta funci ó . Observa e l s val ors

d e x pos itius d e l a taula i veurà s que l a funció corresponent és u n a
prog res s i ó geomètrica. Q u i n a és l a b a s e d 'aquesta funció? Escri u-ne
l a fórmu l a :

x f (x) =

d) S i observes la tau l a: f(- 1 ) = 1 /2 . S i volem manten i r per als expo­

ne nts n egati u s la fórmu l a f(x) = 2', haurem de conven i r q u e 2 - 1 =
·
1/2. Anàl ogament ti ndrem:

x o -1 -2 - 3

Lectura 1 -
1 1
f (O) = 1 f(- 1 ) = - f(-2) - - f(-3) = - ...
a la taula 2 4 8

Segons 1 1 1
2° = 1 2 -1 = - 2 -2 = - 2 -3 =- ...
la fórmula 2 4 8

Segons això, com et semb l a l ò g i c de defi n i r 2- " ?

7
La pressió atmosfèrica

V i v i m en un medi p l e d 'a i r e : l 'atmosfera. L'a ire pesa; per tant, q ua l ­

sevol c o s q u e esti g u i e n l 'atmosfera h a u r à d e s uportar e l pes d e l a
-
c o l u m n a d'a i re q u e h i ha sobre d 'e l l , q u e s '<mo m e n a pressió atmosfèrica.

Com més e n l a í re esti g u i el cos respecte a l n ivell de l a mar, menys

a i re hi h a u rà per sobre d'ell i, per ta nt, més petita serà la pressió q u e
haurà d e suportar. Al revés passa en baixar p e r sota d e l nive l l de l a m a r :
l a pressió augmenta.

Per a mesura r la pressió s 'empren e l s baròmetre s . Com a u n itat de

pre s s i ó s 'uti l itza , entre d 'a ltre s , / 'atmosfera, la q u a l equiva l a 1 ,033 kg/cm2,
i és l a pressió a niv e l l de l a m a r .

L e s diferències d e pressió q u e es produeixen e n pujar u n a m u ntanya

o en b a i xar a zones d e depress i ó són l es causes d e l "mal de m u ntanya» i
d e l u m a l d'oïda», respectivament.

Quan va r i a l 'a l çada, l a pressió e n cada punt és a prox i m a d a ment 0 ,9

vegades l a pressió e n u n a ltre punt d 'u n a a l çada inferior en un km; aquest
fet s'ha comprovat experi m e ntal ment i es pot d eduir teòri cam ent a parti r
d e l es l l eis d e l s gasos .

5000m

Ara estu d i arem l a funció q u e ens dóna l a pres s i ó segons l 'a l çada o
profu nditat.

Agafarem com a a l çada O la del n i vell d e la mar.

8
a) Comp l eta l a tau l a següent:

X (alçada o profunditat en km) -5 -4 -3 -2 -1 o 1 2 3 4 5

Y(pressió en atmosferes)

Aquestes profu nditats per sota de! nive l l de la mar et pode n semb l a r
i rrea l s , però pots ima g i n a r q u e pr�tenem f e r u n v i atge cap a l ce ntre
de la Terra (coneixes el l l i b re de Juies Verne?) .

b) Fes e l gràfic de l a funció e n paper m i l ·l i metrat com en e l probl ema

anterior. Agafa aun itats d '1 cm sobre l ' eix d 'absci sses i de 20 cm
sobre el d'ordenades.

e) Esc r i u la fórmu l a d 'aqu esta funció:

x f (x)
Si uses l a fórmu l a per a l s valors negati us de l a x tindràs que:

0,9-3 =
0 ,9-n =

d) Com defi n i ries en general a-" si n E IN?

e) H em arri bat a aq u esta defi n i c i ó d 'u n a manera i ntuïtiva a través de

dos p roblemes . Veu rem ara q u e hauríem arribat a la mate ixa defi n ició
suposant q u e l e s potències d'expone nts negatius tar.nbé h a n de
comp l i r les p ropi etats de l es d 'exponents pos i t i u s . Per això com­
p l eta la i g ua l tat següent i aïl l a a-":

a " . a-n = an+(-n) =

a) Ca l c u l a l es potències següe nts:

+)
1

(
-
(0,9 ) - 5 (0 ,9 ) -l 2 -1

+) ( � r3
3

(
-

(0, 7) -4 - 2 -2

b) Resol l e s equacions següents:

( � r=4
1 1 1
2' = -
3x = - x -4 = -
x-4 = 81
8 3 16

9
 '

Comprovarem ara que si a-" = l/ a" ( n E IN), les potències d 'exponents

negatius compleixen també les propietats de les potències d 'exponents po­
sitius.
a) Utilitzant l a d efinició de a-" i l e s propietats j a de mostrades a l pro­
b l e m a A.5 per a l s exponents natura l s , fes e l s c à l c u l s següents :

2 = 3 2. as=
a- a-s ª a -4 =
a-

s 2
ª3 a a- a-3
-
7=
=
s 7
a ª3 a-

b) C a l c u l a ta mbé:

a-
m
a-n a-m m=
a" a-
= =
a"

a-m a- m a
m

a -n a" a -n

e) Enuncia la reg l a per m u l tiplicar i d i vidir d u es potè ncies a m b igua l

base i expone nts enters q u a l s sevol .

d) C a l c u l a ta m b é a pa rtir de l a defin i ció de a-":

(a3) -2 =

e) C a l c u l a ta m b é :

(a") -m =

f) Dóna l a r e g l a per a e l evar una potè n c i a a u n a altra per a exponents

e nters q u a l ssevo l .

3. EXPONENTS RACIONALS

l Tal com hem fet en l 'apartat anterior, ampliat;em el domini de 7L a Q.

mam
En el p ro b l e m a A.6 l a concentració de bactèries a mesura q u e passa
el temps varia de man era contínu a . Per tant, tin d rà sentit preguntar q uina

10
és l a concentra c i ó a l cap de m i g període ( 1 0 min) o d 'u n quart de períod e ,
o d e dos terços d e període, o d ' u n període i m i g , o q u i n era f a tres
q u a rts de període.

la fórm u l a f [x) = 2', v à l i d a fi ns a ra per a valors e nters d e x, ha de

cont i nuar ten i nt sentit per a aquests nous expone nts fraccionaris. Per
tant, se 'ns presenta el problema d e calcular les expressions:

2112 21/4 22/3 21.s

Com un primer pas per reso l d re aquesta q üestió farem ús del gràfic
de l a funció q u e ja has d i b u ixat en e l pro b l e m a A.6. Per a i xò, u n e i x e l s
seus punts a m b una l ín i a contínua.

a) Troba, a partir d e l gràfic d e l p roblema A.6, q u i n es s ó n les i m atges

dels pu nts d ' a bscisses 1/2, 1/4, 2/3, 1,5 i -3/4.

b) Per donar una defi n ició precisa d 'una potència d 'expon e nt fraccio­
nari suposa rem q u e han de cont i n u a r essent và l i des l es propi etats
de l es potè n c i es d'exponents enters . Així, si anomenem b el va l o r
a112
b =
a11 2

i e l evem e ls dos m e m b res a l q u adrat:

b2 =
(a1/2) 2 = 8112 . 2 =
a1 = 8

és a d i r b2 = a i per tant b = ± Va
V e i e m , doncs, q u e si s 'h a de comp l i r l a propietat ( ax ) Y = axy només
pod e m defi n i r a1t2 de du es maneres : o bé + va o bé - va. Obser­
vant e l g ràfic resu l ta l ò g i c prendre e l valor posit i u , és a d i r :

a1/2 =Va

Així, s i agafem a =
2, 2112 = -,/2. Compara aquest valor a m b e l q u e
h as obtingut a part i r d e l g ràfic a l 'apartat a ) .

e) Seg u i n t e l model anteri or, troba l a d efi n i c i ó pre c i sa d e a1!4 i, en g e­

n eral, de a1/q.

d) Fes e l m ate i x per a2l3, a-314 i , en genera l , p e r ap/q (p E Z). Dóna l a

defi n i c i ó corresponent.

e) C a l c u l a ara, segons l a defi n i c i ó d e potè n c i a d'exponent fraccionar i ,

l es expressions 2114, 2213, 21•5 i 2-314• Compara e l s resu ltats a m b e l s
valors aprox i m ats obting uts a l 'apartat a ) . Pots a ra afi n a r el g ràfi c
de la funció y = 2'.

11
 A.11

T a m bé en e l cas d el p ro b l e m a A.7 l a pressió varia de man era contínua ,

i té s e ntit parlar d e p res s i ó a 0,5 km , 1 /3 km, 2 , 5 km. - 0,5 km, . . . Per
tant, uneix els pu nts del gràfic d e l a fun c i ó f (x) = 0,9x que ja h a s d i b u ixat
en el problema A.7.

a) Troba a parti r d e l g ràfi c u n a aproxi mació d e :

0 ,91/3 = 0 , 9 2.s =

q
b) Ca lcu la l e s expressi ons a nte riors a p a rtir d e l a d efín ició, aP/q = -Y"8P:
Compara e l s resultats ante riors a m b e l s d e l 'apartat a ) .

Fins ara hem considerat només potències de base positiva . Veurem ara
l què passaria si la base fos negativa.

A.12

a) Dibuixa el g ràfic de y =
(- 2) • per a val ors enters de x.
b) Podries c a l c u l a r gràficament (- 2) 1 12 ? Q u i n a d i fi cultat h i trobe s ?

cl Intenta c a l c u l a r (- 2) 112 se gons la defin i c i ó , , aP/q :.rar_

q
=

d) En g enera l: q uina dificultat h i h a per a defi n i r (-a)' a m b a E 1R+

q uan x és un nombre com 1 /2, 3/4, . . . ?

Hem vist que, si han de continuar essent vàlides les propietats de les
potències d'exponents enters, aP/Q s 'ha d'interpretar com el nombre R.
Comprovarem ara que, agafant aquesta definició, les potències d'expo­
nents fraccionaris compleixen també les propietats dels exponents enters ..
La primera de les propietats que hem de comprovar és :

p r

=ªq
-+-
s

12
 Per poder abordar aquesta qüestió ens calen algunes propietats dels
radicals que encara no coneixem .
Per exemple, si ens proposem calcular 2112 •
2213, recolzant-nos en el
q
fet que ap/q = R, tindrem que el problema es redueix a un producte de
radicals :
.•
3
2112 • 22/3 = .,¡z V2!

Aquest problema encara no sabem resoldre'l perq•1è a primer curs ens

havíem limitat al cas d'índexs iguals . És necessari, doncs, reduir els dos
radicals a radicals del mateix índex . Per fer-ho necessitem una propietat
anomenada simplificació de radicals que tot seguit estudiarem ( no oblidis
que les propietats dels radicals cal demostrar-les a partir de la definició de
Va, sense utilitzar en cap moment exponents fraccionaris ) .

Simplificació de radicals
n
n
a) Fent serv i r la d efi nició de Va ( recorda que Va= b equival a
a = bn) , comprova s i són certes les igua ltats següents :

V'P= 2
15 s
-...12.4 = ff
4 6 3
Y27 = V3
b) D 'i g u a l m a ne ra comprova q u e l e s d u es propi etats segü ents són
ce rtes:

.71.:
va =
�4�
v a-
c) Demostra q u e:
n
� =::.r-a
d) · Obs erva q u e l a i g u a l tat anterior ens permet de passar d 'u n rad ica l a
u n a ltre d 'i g u a l però a m b índex més g ra n o més petit. Apl ica- l a per
com pletar les i g u a ltats :
4 6 1a
Va= fi V7 = -vt
e) F i n a l ment, demostra q u e :

v a mp =
np n

vam

13
 i e n u n c i a aqu esta prop i etat que ens permet de fer a l l ò q u e s 'anomena
s i m p l i fi cació d 'u n rad ical .

l
A.14

Tenim ja els jJ1Strumems necessaris per resoldre la qüestió de la multi­

plic-1ció de radicals. De primer, et proposem alguns exercicis amb radicals
del mateix índex j, després, resoldrem el cas general.

a) Escriu en forma de radical ú n i c les expressions :

5 5
V3. V7

7 7
V5. V§
3
b) C alcula rem a ra Y2 V2!. Per fer-ho , h a u rà s d e passar-los a radi-
·

cals amb índexs iguals uti litzant l a propi etat demostrada a l proble­
ma A .1 3 , apartat e). Només c a l que afege i x i s els índexs i expone nts
que falten e n l 'expre s s i ó:

Dóna e l resu ltat com més s i m p l ificat m i l l o r.

e) De manera s e m b l ant calcula :

3 4
\14. V9

12 8 15
ft.
6 4 9
V5 . ..¡g Y2·V3·V8

14
d) C a l c u l a-ho i expressa'n el res u l tat com més s i m p l i ficat mil lor:

5 7 3 5 3
yg. -i/3 \14. V7 fl. V5"
9 3 4 7

-,/2 VT6 . V2 VS· V5

�. > 1
e) Prenent com a val ors aprox i m ats de V3 = 1 ,2457 i V2 = 1 , 1 04 1
ca l cu l a :

ffl m m
81

7 49 35
VT6 VT28 v 69984

Ara podem ja comprovar que les potències d'exponents fraccionaris

compleixen també les propietats de les d'exponents enters .

a) C a l c u l a-ho, fent s e rvi r l es regles d 'operació a m b rad i ca l s :

5_ 5 3 5 3 5
V23 • V2 V'52· V52 Y'ST: V5'2

b) Expressa e l s càl c u l s fets a a), escrivint les arre l s com a potè n cies .
Q u i nes conc l u s i ons en treus ?

e) Demostra , partint d e l a d efi n i c i ó d e aP/q i de l e s reg l e s d 'operacions

a m b radicals, que:
p p r
-
aq a' = a q '
-+-
·

d) De mostra tam b é :
� r p r

aq : a' = aq '

e) Fent serv i r l a d efi n i ció de 'Va. comprova q u e:

� _s�
3

Vm ___
6 20 mn
- n

VY3=Y3 YV2=V2 Va= Va

f) Demostra:
( ) p
s

p r

aq = aq •

15
A.16
C a l cu l a de d u es m a n e res d i ferents ( fe nt e l s càlculs a m b rad i cals
fent-los a m b potènc i es d 'exponents fraccionaris) les expressions:
V2.5
3
2 5/3 . 3112 fl. 94/3
8 112 ) 4
•

a) (23/4 •

43 fl
v'l25 . 53/4 • 0.2-2
b) (a4/3 : 83/2 ) -4
252/3 • 0 ,043

4. ESTUDI DE LA FUNCIÓ EXPONENCIAL

Per acabar la construcció de la funció exponencial ens falta calcular

potències d 'exponent irracional i d 'aquesta manera el domini serà j a tot
el conjunt !R dels nombres reals . És a dir, ens falta trobar el valor d'expres­
sions del tipus 2 VZ: 3'", . Les calcularem d'una manera aproximada.
. .

A.17
a) A part i r d e l s g ràfics q u e ja tens fets de l es funci ons y = 2' i y = 0 ,9'
troba el valor a p rox i m at d e :

2 12 2F 0 ,9 5 0,9vs 0 ,9 "

b) Considerant q u e V2 = 1 ,4 1 4 és e ntre els va l o rs 1 i 2, e ntre

. . .

q u i ns val ors pot asseg urar que és 2 0

e) Si agaféss i m m és bones aproxi maci ons per excés i per d efecte d e

'12 . obt i n d r íe m a prox i m acions de 2ffa m b u n m a rg e d 'e rror m és petit.

Completa les express i o ns següents:

2
1 < V2 < 2 => 21 < 2V < 22
1 , 4 < V2 < 1 ,5 => 2 < 2 < 2
1 ,4 1 < V2 < 1 .42=>
1 ,4 1 4 < V2 < 1 ,4 1 5 =>
d) Fes u n quadre d 'aproxi macions per excés i per defecte de 0 ,9".
a prox i m a n t 7t fins a l es deu m i l·l èsi m es. Observa el g ràfic de l a funció
i vés e n com pte a m b e l sentit de l es desigua ltats.

16
Ara que ja tenim construïda l a fu nc i ó expo nen cial per a tot tipus d 'expo ­
nents, estudiarem algunes de les seves característiques .

a) D i buixa els g ràfics d e l e s funci ons :

y = ( 1 /3 ) • Y
= 3x y = 2,5•

b) Per q u i n punt passen totes l es corb e s ?

e) Qu ines són creixents i qu ina decreixent?

d) De què d epèn que el g ràfic s i g u i creixent o decre i xent ?

e) Qu ina re l a c i ó hi ha entre l e s bases de dues funci ons exponenc i a l s

ta l s q u e e l s seus g ràfics són s i m ètrics respecte a l 'eix d 'ordenades ?

f) E n e l c a s de l a func ió y = (1 / 3 ) •, a mesura q u e dónes a l a x val ors

més i més g rans , a q u in va lor s 'acosten l es co rresponents i m atges ?

M i ra e l mateix per a l a func ió y = 3• a mesura q u e dónes a la x val ors

més i més negati u s .

g) É s per a ixò, q u e d i re m q u e la recta y = O és una asím ptota horit­

zontal d 'aquestes funcions . Qu ina a sím ptota ho ritzontal té l a funció
y = 2,5•?

Tenint en compte les propi etats anteriors d e l s gràfi cs de l es funci ons

exponenc i a l s :

a) D i g u e s , sense fer c a p càlc u l , q u ins dels va l ors segü ents són més
g rans q u e 1, i q u ins més petits:

( 3 ,2) 1,5 ( 5 ,2) -0,3 (0,7) 0,3

( 0,2) -3 ( 3 /4) 312 (2/5) 1/3

b) D i g ues també, sense calcular res, q u i n s i gne tindrà l a x en l es expres­

s ions següents:

25
2' = 100 2' = 0,3 0,3' = 7 0,3' = 0,005 (3/5) ' = -
4

17
e) Ta mbé sense fer cap càlcu l , digues si l a base a és més gran o més
petita que 1 en les i g u a l tats següents :

ª3 = 2 ª2,5 = 0,5 a112 = 5 a-2/3 = 6

A.20
Tornant a l problema A .2, si en com ptes d'haver-hi 1 gram de s u bs­
tàn c i a al moment i n i c i a l n ' h i hagués 5: quina q u antitat n ' hi hauria des­
prés d '1 pe ríode, de 2, de 3/2, etc . ? Q u i na seri a la funció en aquest cas ?
Fes-ne el g ràfi c .

Genera l i tza el pro b l e m a ( é s a d i r , come nta l es característiques

genera l s de l a funció) en e l cas q u e l a qua ntitat i n i c i a l ( m assa en e l mo­
n'lent x = O) s i g u i mo.

A.21
a) Fes e l s g ràfics de l es funci ons :

Y = 2 • 3' Y = 2 • 3-x y = 2· (1 / 3 ) ' Y = 2 (1 /3 ) -x

b) Q u i nes són cre i xents , q u i nes decre i xe nts ?

e) Per q u i n punt passen totes aquestes corb e s ? Com pa ra-les a m b l e s

corbes d e l prob l e m a A . 1 6. ¿Sabries exp licar p e r què no passen pel
mate i x punt que l e s d 'aqu est pro b l e m a ?

d) Q u i n e s són l e s asímptotes horitzontal s ?

e) A l g u n es d 'aquestes funci ons tenen e l s gràfics s i mètrics l 'u n de l 'a ltre

respecte a l 'eix d 'ordenade s ? Sabries exp l icar-ne el perquè ?

A.22
a) La funció y = 3 2' pot descri ure a l g u n procés anàleg a l del pro­
·

b l e m a A . 1 ? Redacta a m b pre c i s i ó el cas corresponent.

b) Escriu l 'e n u nc i at d 'u n pro b l e m a e l procés del q u a l s i g u i descrit per

l a fu nció y = 7 · ( +) x.
18
 Descr i u , sense d i b u i xar-ne el g ràfi c , les ca racte rístiques principals
de l es funcions exponencia ls:

Y = 5x Y = 5-x Y = 2 · 4x

y = 0,2' Y = 3 2x y= 3(1/2)'
·'!':
·

y = -3. 2' y=-3(1/3)' Y = (1/4)-x

H a s de d i r si són creixents , decreixents, en q u i n punt tallen l ' e i x d 'or­

denades , qu ines en s e ran l es asímptotes , si n ' h i ha que tenen e l s g ràfics
s i mètrics l ' u n de l 'a l tre res pecte a l 'eix de les y; si n ' hi ha que són l a
mateixa funció i ju stificar totes l es resposte s .

J a hem d efin i t a ' [ a positi u ) p e r a u n exponent qualsevo l .

a) Quin és e l dom i n i de l a funció y = a' ?

b) Pot s e r a' negati u ? Per què?

e) Q u i n a d i ficu ltat trobaries per defi n i r l a funció s i a fos negati u , per

exe m p l e si y = (- 2)x.

d) Dóna l a defi n i c ió d e a' per a x natu ra l , negati u , rac ional.

e) Per què es defi n e i x aº = 1?

f) Enuncia l es p r i n c i pa l s propi etats de l a func i ó y =a'.

g) Quina diferència i m portant tenen e l s gràfics de l es funcions y = ax

segons sig u i a > 1 o bé O < a < 1?

h) Q u è v o l d i r que l a recta y = O és una asímptota horitzontal d e l a

funció y = a'? D i stingeix e l s dos casos a > 1, O < a < 1.

i) Q u i n e s són l es principals característiques del gràfi c d'una funció

y = k a'? Cons idera e l s d i fe rents casos segons e l s valor d e k i a.
·

5. EQUACIONS EXPONENCIALS

Donada una funció exponencial y = 3', la determinació de l'antiimatge

de 27 ens porta a una equació de la forma:
3' = 27

19
equació anomenada equació exponencial perquè té la incògnita a l'exponent.
La resolució de l'equació anterior no presenta gaire dificultat, ja que la
podem reduir a :
Y=Y
i com que pels gràfics dibuixats fins ara sabem que cada valor de y E IR+ té
una i només una antiimatge , en podem deduir:
x=3
En general, les. equacions exponencials poden ptdentar un aspecte més
complicat, però sempre s'haurà d'arribar a una equació del tipus anterior.

A.25
Resol l es equacions següents :

2x-l
3x . (32) x v'2T6 = 6
•

a) = 93 1 O' : 1 03 = VTITTF

sx+4
b) 2x'-l = 8 16'+3 = 256 8 128'+l = 2•'-x-2

En algu n s casos es útil i ntrod u i r u n a incògn ita auxil i a r , p e r exe m p l e

l'equació
2' + 2•+l + 2•+2 = 7

es pot reso l d re senzi l l a m e nt i ntrod u i n t z = 2'.

a) Fes aquesta s u bsti tució ( hauràs d 'uti l itz a r l es propietats d e la fun­
c i ó exponen c i a l ) i c a l c u l a x.

b) D e forma s e m b l ant resol:

gx -
2 •
3x+2 + 8 1 = O gx+ 1 - 28 • 3' + 3 = O

3
5x+l = 1 0 + 5x-2 --

72x+3_8 • 7x+l + 1 = O 32x-3 + 1 = 4 , 3x-2

20
 A vegades ca ldrà i ntrodu i r , no u na, s 1 no dues i n cògn ites auxi l i ars .
Resol e l s següents s i ste mes d'equac ions :

2' • 3Y = 648 } 2'+2y = 32 }

3x • 2Y = 432 23x-5y = 1 6

3 · 5x + 2 · 6Y+ l = 807 } x
Va·Va = fi
x
y
y
12
}
15 • 5x -l --6Y = 339 � : V'84 = 1

2' + 2Y = 24 } 22' +22Y = 85 }

2x+y = 1 28 4x+y = 324

En u n antic m a n u a l rus de matem àtiques , que porta l 'ampul · l ós títol

Gurs complet de matemàtiques pures elaborat per Efim Voijiajorski, cadet
d'artilleria i prof essor particular, per a ús i profit de la joventut i de tots
els qui s'exercitin en Matemàtiques ( 1 785) , hi ha el p ro b l e m a següent:
U n soldat veterà obté u n a recompensa d ' 1 còpec per la primera ferida
rebuda; 2 per la segona; 4 per la tercera , etc. Quan es va fer el recompte,
el so l dat res u l tà recompensat a m b 65 .535 còpecs . Q u i n va ésser el nom­
bre de ferides rebudes p e r aquest soldat?

)\

21
A.29
Demostra q u e s i X1, x2 i X3 són en prog res s i ó aritmèti ca , l es seves
imatges f(xi), f[x2), f(x3) per l a funció expo n e n c i a l f[x) = a• són en
progres s i ó geomètr i c a .

A.30
1
D i b u i xa e l g ràfic de l a funció y = - (2• + 2-•). Fes-ho dibuixant
2
d'a ntuvi e l s g ràfics de l es funci ons y = 2· i y = 2-x.

A.31
U n a colòn i a de bactè r i e s es dese nvo l upa en el temps segons u n a l l ei
exponenc i a l :

a) Determ i na r No i a sabent q u e l a c o l ò n i a comprèn 200.000 bactèries a l

c a p d e 3 d i e s i 1 .600.000 a l c a p d e 4 ,5 d i e s .

b) Qui n é s e l nombre d e bactè r i e s a l c a p d e 5 d i e s ?

e) Al cap de q u a nt temps h i ha 800.000 bactè r i e s ?

TREBALL DE LA FU NCIÓ EXPONENCIAL -------

En aquest treball es tracta de segui.r el camí fet per a la construcció

de la funció exponencial partint dels exponents naturals, remarcant a
cada pas que es conserven les propietats de les ampliacions anteriors .
- Funció exponen c i a l d'expdnent natura l , y = aº per n E rN.

( Defi n i c i ó de aº per n natura l . G ràfic i ca racterísti ques . Prop i e·

tats fo namenta l s . )

- Fu nció expon e n c i a l d 'exponent enter, y = a• p e r x E "11...

22
 ( D efin i cions de aº i de a-", j ustificades a partir de l e s propi etats
fonam enta l s . Demostració de q u è , a m b l es defi n i c i o n s anteriors,
continuen com p l i nt-se l e s propi etats fonamenta l s . )

- A m p l i a c i ó de l do m i n i a Q.
( Defi n i c i ó justificada de aP/q per lJ E "ll... Comentar l a poss i b i l itat l
o no de defin i r la funció expon-e nc i a l per a bases negati ves.
Conservació de l es propietats fona m e nta l s . )
l
- A m p l i a c i ó d e l dom i n i a IR.

( Exp l i ca com ho faries per a m p l i a r l a défi n i c i ó de l a funció a l s

expone nts i rraciona l s . I l·l ustra-ho a m b diverses exe m p l e s . )

- Estudi d e l a f u n c i ó y = a'.

( Do m i n i . Conjunt i m atge . Pr0p ietats . G ràfi c . Comentar les carac­

terístiques de l s g ràfics segons a > 1 o O < a < 1 . Asím ptotes
de la funció exponenci a l . )

- Estudi de l a funció exponencial genera l i tzada y = ka'.

(Fes u n estudi s e m b lant a l 'anterior, reco l l i nt a més a més l e s

característiq ues de l gràfi c segons e l s difere nts val ors d e a i
de k.)

23
 B

la fu nció inversa
•

L a funció exponencial estudiada a l problema A. 7 té u n gran interès

pràctic . En efecte, si construïm la taula que ens dóna la pressió y a
distintes alçades x, la podrem utilitzar a l'inrevés .
Així, coneixent la pressió en un punt donat de l 'atmosfera (i pres­
cindint d 'altres efectes atmosfèrics que també hi poden influir ) podrem,
mitjançant un baròmetre, saber l'alçada del punt considerat, respecte
al nivell de la mar.
Els altímetres baromètrics són aparells que donen directament l'alçada
respecte al nivell de la mar, basant-se en la pressió. Acompleixen un paper
important en la navegació aèria i són molt utilitzats pels excursionistes.
Els altímetres associen, doncs, a cada pressió una alçada. Es tracta de
la funció inversa de la funció exponencial. Fixa't que la seva taula és la ma­
teixa que la de la funció exponencial, però llegida a l'inrevés .
Aquesta funció, l'anomenarem funció logarítmica. En e l cas que estem
considerant, la funció exponencial era de base 0,9; la seva inversa serà la
funció logarítmica de base 0,9, qu� s'escriu

x y = log0,9x
i es llegeix: y és el logaritme de base 0,9 de x.
Aquesta funció dóna l'alçada y que correspon a cada pressió x.

24
-
a) Completa l a tau l a i dibu ixa e l g ràfi c correspo nent:

X (pressió e n atmosferes) 0 ,66 0 ,73 0 ,8 1 0 ,90 1 ,00 1 11 1 ,23 1 ,37

'
fogo,9X (alçada en km)

Des de q u i n a a l çada se rà l a pressió i nferior a 0 ,5 atmosfere s ?

b) En aquest cas : t é sentit u n i r e l s punts de l gràfi c m itj ançant u n a l ín i a

contínua ? J u stifica l a resposta .

e) Q u i n és e l dom i n i d'aquesta funció?

d) Pot ésser n u l·la l a pressió atmosfè rica ? A q u i na a l çada ?

És i m portant q u e remarquis q u e l a funció a nterior no descriu a m b

total exactitud l a variació d e l a pres s i ó atmosfèrica, p u ix q u e , s i fos a ixí,
l 'atmosfera no s 'acabaria mai , l a q u a l cosa no correspon a l a rea l itat.
Això que fem servir no és s i n ó un mode l m atemàtic a proxi mat.

Hem dit que la funció logarítmica és la inversa de la funció exponen­

cial, en el sentit que la seva taula és la mateixa, però llegida a l'inrevés.
Volem saber si, sempre que llegim la taula d'una funció al revés, s'obté una
nova funció, la seva inversa . Per això, veiem primer alguns exemples .

Al nostre país mesure m la temperatura en graus centíg rads o C e l s i u s

( O g raus per a l p u n t d e f u s i ó de l glaç i 1 00 g r a u s p e r a l p u n t d'ebu l l i c i ó
d e l 'a i gua ) , però s e g u r q u e s a p s q u e e n a l tres països, c o m , p e r exem p l e ,
A n g l aterra , s 'usa una esca l a diferent, l 'esca l a Fahrenheit, e n l a q u a l e l
punt de fusió de l g l a ç es pren igual a 3 2 graus i e l punt d'ebu l l i c i ó de
l 'a i g u a s 'agafa i g u a l a 2 1 2 gra u s , i es divideix l ' i nterval com près e ntre
aquests dos pu nts en 1 80 parts igu a l s ; cadascuna d ' e l l e s és 1 grau
Fa hrenheit.

a) Sabries dir q u i n és e l valor de l a temperatura norm a l de l cos humà

en graus Fa h re n h e i t ?

b) Si l es tem peratures extre mes de l dia 2 3 d e nove mbre va n ser a

G i rona de 1 4 ºC l a màxima i de -
4 ºC l a m ín i m a : q u i ns són aquests
valors a l 'esca l a Fahre n heit?

25
e) D i buixa e l g ràfic de l a funció

t :x y

on x és e l va lor d e la tempe ratura en g raus centígrads i y aquest

mateix valor en graus Fahrenheit.

d) Qui na és l a fórmul a d 'aquesta funció?

e) Suposa que tens un a m i c anglès que t'escriu d i ent que ha estat m a l a lt

a m b temperatures d e 1 00 ºF. H a estat g reu l a seva m a l a l t i a ?

f) L a tempe ratura necessària per a l a com bustió d e l paper és de 4 5 1 ºF

( recordes l a pel·l ícula titulada Fahrenheit 45 1 ?) . Qui n és aquest valor
expressat e n g raus centígrads ?

g) T'h auràs adonat que per calcu l a r el valor de la temperatura e n g ra us

ce.ntíg rads des d e l seu va l.or e n g raus Fahrenheit, n ' h i ha · p rou d e
l l e g i r a l ' i nrevés l a taul a de l a funció t. Record a n t e l concepte de
fun c i ó : creus que l l eg i nt l a taul a a l ' i n revés ens donarà una fun c i ó ?
Per què ? Escriu l a nova taul a .

h) D i buixa e l gràfic d 'aquesta nova funció, que anomenare m t - 1 , i com­

para ' l amb el gràfi c fet a l 'apartat e) . Qui na relació hi ha entre e l s
pendents d 'a m bdues recte s ? E n q u i n s punts t a l l e n l 'eix? Observes
a l guna s i metri a ?

26
a) Fes una tau l a d e val ors per a l es funcions rea l s d e vari a b l e rea l :

f (x) = 2x + 1 g ( x) = x2 - 2

D i bu i xa e l s g ràfi c s .

b) Observa s i en a m bdós casos en l l elj i r l a tau l a a l ' i n revés s 'obté u n a

func i ó . Expl i ca-ho .

e) Q u i n é s e l d o m i n i de l a funció f? l el de l a seva i nversa ? Q u i n és e l

conjunt i m atge d e f? l e l d e l a seva i nversa?

d) Què passa amb l a funció g ?

e) Escriu a l g u ns e l e me nts d e l g ràfi c de f i e l s corresponents d e l g ràfic

d e la seva i nversa f-1 •

Donada una funció f, resulta, doncs, que per obtenir una nova funció
( la funció inversa f-1 ), en llegir la taula al revés, ha de passar que cadà
element del conjunt d'arribada tingui una i només una antiimatge. Les fun­
cions que compleixen aquesta condició s'anomenen funcions bijectives.

Q u i n ha de s e r el conjunt d 'arri bada de l a funció exponenc i a l perquè

l a i nversa sigui u n a funció? Què passaria s i agaféss i m tot IR?

D'aquelles funcions en les quals cada element del conjunt d'arribada té

almenys una antiimatge, en direm funcions exhaustives. En aquestes fun­
cions, el conjunt d'arribada coincideix amb el conjunt imatge.

Qu i n conjunt d 'a rri bada hau rem de cons iderar en l a funció:

g (x ) = x2 - 2

perquè s i g u i exhaustiva ? És g, agafant aquest nou conj u nt d 'arribada, u n a

funció b ij ectiva ? P e r q u è ? P e r contestar les pregu ntes e t pots aj udar a m b
e l g ràfic d e l a funció.

27
 Aquelles funcions en les quals cada element del conjunt d'arribada té
com a màxim una antiimatge, les anomenarem funcions in¡ectives.
Són i nj ectives l es f u ncions y = x3 , y = x2? ( D i bu ixa'n e l s g ràfics
prèvi ament.)

Tota f u nc i ó b i j ectiva és exhaustiva? Tota funció b i j ectiva és i nj ecti va?

Per què?

Comprova si l a correspondència que ass i g n a a cada cart i l la d e la

Seguretat Soc i a l e l seu titu l ar, és u n a func i ó . És i nj ectiva? S i consi derem
com a conju nt d 'arribada e l conj u nt de tots e l s trebal l adors, és exhaus­
tiva?

Entre el conjunt d e tots els e u ropeus casats i e l conju n t de les seves

dones esta b l i m la correspondènci a que ass i g n a a cada home la seva dona.

a) És u n a a p l icació? De q u i n tipus? Q u i n a é s l a seva funció i nversa?

b) Si agafem com a conj unt de sortida tots e l s homes casats d e l món,
cont i n u e n essent và l i des l es respostes d e l 'apartat a) ? Per q u è?

8.10
L e s a utoritats g overnatives t e n e n mo l t i nterès q u e l 'apl icac i ó q u e
associ a a c a d a cotxe l a seva matrícu l a s i g u i bijecti va.

a) Q u è passaria si no f o s i nj ectiva?

b) l s i no fos exhaustiva?

e) Q u i n a és l'aplicació i nversa?

d) Q u i n a d e l es d u es apl icacions creus que fan serv i r les autoritats?

En q u i n s casos?

28
 L'apl icació q u e fa correspondre a cada espectador d'un c i ne m a l a
seva butaca :

a) Pot no ser i nj ectiva ? Pot no ser exha ustiva ?

b) Pot ser i njectiva i no exhaustiva ? �···En q u i n cas?

e) Pot ser exhaustiva i no i nj ectiva ? En q u i n cas?

d) Per q u è l 'empresari prefereix q u e sigui sempre bijectiva ?

Fins aquí, per determinar si una funció real de variable real, donada
per la seva fórmula, era injectiva exhaustiva o bijectiva t'has recolzat en
el seu gràfic. Aquest procediment, a part d ésser laboriós, implica conèixer
els principals trets de l a funció, perquè altrament la representació gràfica
d'una funció pot esdevenir un problema més complex que el que pretenem
resoldre .
Veurem ara un procediment analític per a esbrinar si una funció és
injectiva o exhaustiva que moltes vegades ens permetrà de resoldre fàcil­
ment la qüestió.

Considera una funció f rea l de vari a b l e real

f:A IR

x y = f (x)
a) Dóna la defi n i c i ó de func i ó i nj ectiva .

b) X1 i x 2 són dos e l e ments del dom i n i t a l s q u e X1 oF- x2 i f és i nj ectiva.

Q u i n a de l es dues condi c i ons -és ce rta :

Per q u è ?

e) X1 i X 2 s ó n dos e l e m ents de l dom i n i ta l s que f ( x 1 } = f (x2} f és

i njectiva . Q u i n a de l es dues condi cions és ce rta :

1) X1 ::::: X2 ; 2) X1 oF- Xi

29
d) Com prova que afirmar q u e f és i nj ectiva és equ iva l e nt a cadascuna
de les dues condi c i on s :

1) S i f (x1 ) = f (x2) l l avors x1 = x2

2) Si X1 � X2 l l avors f (x1) � f (x2)

La primera de les condicions anteriors és més manejable perquè només

comporta igualtats.
Podem dir, doncs: Una funció f és injectiva si i només si compleix la
condició :

Si f( x1) = f(x2), llavors x1 = x2.

e) A p l i c a aquesta defi n i c i ó per determinar s i l e s funcion s :

3x + 4
y = 4x + 1 y = 3x - 2
---

són i nj ectives.

B.13
Són i nj ectives l es segü e nts funcions rea l s de variab l e rea l :

y = 3x + 5 Y = Ixi
1 x
y= Y
=
x+5 y = lx - 31
�
Resol e l pro b l e m a de primer g ràficament i després a n a l íticament.

B.14
Cons i derem l a funció real de vari a b l e rea l :

x+6
y = ---
5x - 2
a) Dóna l a defi n i c i ó de fu nció exhaustiva .
.;.-

b) Busca la o l es antii matges de 1 . Observa q u e a ixò q u eda reduït a

resoldre l 'equació:

x+6
5x - 2
30
 3
. per a O , - 1
e) F es e l mateix i - -.
2 4

d) Fes e l mateix per a a , on a E IR . ¿ H i ha anti i m atge per a tots els pos­

s i b l es v a l ors que pot prendre a? ( Recorda la defi n i c i ó de fracc i ó . )

Aquest és el procediment per detergiinar si una funció és exhaustiva.

Per tant, podem dir:
·

Una funció f és exhaustiva si i només si per tot y del conjunt d'arribada

existeix almenys un x del domini tal que f( x ) = y .

e) Apl ica aquesta defi n i c ió per a determ i n a r s i l a func i ó :

y = 3x - 4

és exhaustiva .

Són exhaustives l es funcions de l pro b l e m a B . 1 3 ?

a) Dóna la s o l u c i ó de p r i m e r g ràficament i després a n a l íti cament.

b) Per a a q u e l l e s funcions q u e no ho s i g u i n , restri ngeix e l conj u nt

d'arri bada fins acon s e g u i r-ho.

Don ades l es funci ons :

1 3x + 1
f (x ) = -­ g (x)
x-1 2

a) Q u i n s en són e l s dom i n i s ?

b) Són i nj ective s ? S ó n exhaustive s ?

e) Són bijective s ? Per a l a q u e no ho é s , determ i n a 'n e l conj u nt d'arri­

bada perquè ho s i g u i .

�
Havies j a vist que si una funció f és bijectiva existeix la funció inversa ¡-1,
l perquè en llegir la taula a l 'inrevés s 'obté una nova funció.

31
 Si d'una funció en coneixem la fórmula, per exemple : y = 4x 12 -

llegint l a taula a l 'inrevés n o fem altra cosa que aïllar la x . I com que el
costum és representar Ja variable independent per x i la dependent per y, un
cop aïllada la x s 'ha de canviar x per y i viceversa. D'aquesta manera la
recerca de la funció inversa és relativament senzilla.

a) Troba l a funció i nversa de l a funció a nterior.

b) Què s i g n ifica gràficament canviar l a x per l a y i vi cevers a ?

e) Com seran e l s gràfics de dues funcions i nvers e s ?

B .18
Troba les funcions i nverses d e l e s següents funcions b ijectives:

f : IR IR g : IR - { 2 } IR - { 3 }
3x - 5
x y = 3x - 1 x y =
x-2
---

� onades l es funciong ,

x
y = 3x Y = lx - 21 y = --­ y = x2 - 2x
x-1
a) Tenen funcions i nvers e s ?

b) En c a s afirmati u , troba- l e s .

e) D i bu ixa 'n e l s g ràfics i comprova que són s i m ètric s . R es pecte a q u i n a

recta ?

B.20
Fes e l mateix per a l es funcions del problema 8 . 1 3 .

B . 21
S i g u i f una funció b ij ectiva tal q u e :

f (2) = 5 f(1 ) = - 2 f ( O) = - 3 f (- 1 ) = - 4
a) Anomenem g l a funció i nversa de f. Compl eta l e s i g u a ltats :

g (S ) = g (- 2 ) = g (- 4) =

32
b) A l g u n a de l es funcions po l i nò m i ques :

y = x3 + 2 y = x2 - 1 y = x3 -3 y = x + 4

coincideix a m b l a funció f? Qu i n a é s ? Dedueix q u i n a seria l a fórm u l a

d e g , s u posant q u e f fos l a dita funció po l i nò m i c a .

e) D i gues q u i nes de l es igua ltats segi,i.ents són certes , i q u i nes n o :

f(g ( 2 ) ) = 2 g(f (4) ) = 4 1 (2 ) = g (5 )

f (- 4 ) = g (- 1 ) f ( 1 ) = f(g (- 2 ) ) f ( O ) = g(f (- 3) )

Considerem l a funció f : [ O , 1 J � [ O , 1 ] donada per l a fórm u l a f ( x) = x2

a) D i b u ixa- l a .

b) Té i nversa la funció f? Dóna'n la fórm u l a .

e) D i bu ixa en un mateix g ràfi c l a funció f i la seva i nversa.

d) S i prenem com a dom i n i de f tot IR , exi sti r i a la funció inversa?

Per què?

Són i nverses l 'u n a de l 'a ltra l e s pare l les d e fu ncions següents ? :

1
a) y = 1 + 2x y = 2 (x - 1 )
3
b) y = X3 y = Yx
e) y = x2 - 4x - 1 y = 2 + v'S+X
D i bu ixa-les i prec i s a 'n e l s dom i n i s .

D i bu ixa l es funcions donades e n aq uest probl ema , i l es i nverses s i e n

ten e n . D ó n a l a fórm u l a d e l es funcions i nverses i precisa e l s e u camp
d'exi stènc i a . ( Recorda la n otac ió f - 1 , g - 1 , etc. per a designar les funcions
i nverses ) :

f (x) = 2x - 3 g (x ) = (x - 3 ) 3 h (x) = x2 + x + 1

p (x) = 0 ,7x q (x ) = x4 r (x) = --­

x-1

33
 TREBALL DE LA FUNCIÓ INVERSA -----

- Correspondència i funci ó . ( Conjunts de sortida i d'arri bada,

conjunt origi n a l , dom i n i , conj unt i m atge . )

- Funcions i njectives , exhaustives i b i jectives . ( Expressions a n a l í­

tiques de les condi ci ons d ' i njecti vitat i exhaustivitat.)

- Correspondència i nversa d'una fu nció. Condi c i on s perq uè la

correspondènc i a í nv_ersa sigui funció. ( C à l c u l de la fórm u l a de
funció i nvers a . R estricció del conj u nt d'a rri bada per aconseg u i r
q u e u n a funció i nj ectiva s i g u i b ij ectiva. R estri cció d e l dom i n i
l p e r aconseg u i r q u e u n a funció s i g u i i njectiva .)

l
11

34
 C

e s t u d i d e la fu nc i ó
loga r ít m ica

En els problemes A.7 i A. 1 1 hem estudiat la funció

x � y = ( 0 ,9 )'

on x és l'alçada o profunditat expressada en km i y la pressió expressada

en atmosferes. Aquesta funció ens dóna la pressió, coneixent l'alçada.
També a l'apartat B ens he:m interessat pel problema invers, el pro­
blema de l 'altímetre, és a dir, donada la pressió trobar l'alçada. Aquesta
funció inversa de l'anterior, l'hem anomenada funció logarítmica de base 0,9:
x y = log0•9x

on x és la pressió i y l'alçada.
Estudiarem ara les propietats de la funció logarítmica de base qualsevol.
Això ens permetrà, en particular, de calcular l'alçada corresponent a una
pressió qualsevol, tal com 0,7 atm, la qual no és a la taula del problema B . l .

a) Consi derant la fu n c i ó :

f : IR IR
X 2x

35
 d i b u i xa e l g ràfic de la func i ó :

fog2 : IR+ IR

Fes e l s d i bu ixos en paper m i l·l i m etrat.

b) Consi d erant a ra l a fu n c i ó :

g : IR IR

X ( 1 /2 ) x

d i b ui xa e l gràfic de la func i ó :

fog 1 2 : IR+
1
--� 1R

x --� fog 1 12 x

Fes e l s d i b u ixos en paper m i l·l i m etrat .

Deus haver observat que és e l m ateix escri ure

fog2 1 = O q u e 2° = 1

fog2 2 = 1 q u e 2 1 ·= 2

fog2 4 = 2 que 22 = 4

fog2 8 = 3 q u e 2 3 = 8

a) Escriu l 'expres s i ó exponen c i a l equival ent a :

fog2 x = y

Escr i u l 'expres s i ó l ogarítmica equiva l e nt a :

2x = Y

Escr i u l ' expressió exponencial equival ent a :

y = y
..
fog 1 1 x fog. x
2 =

Escr i u l 'expre s s i ó l ogarítm i ca equ iva l e nt a :

y = 81 12

36
 b) Ca l c u l a :

1
fog2 5 1 2 fog 1 ¡2 - logs 1 25 fo g . a
2

fog2 225 fog 1 ¡2 4 log3 35 fog. a3

1 1 1 1
/og2 log1 ¡2 - log1 - fog. 2
s 8 7 a

a) Comprova l es i g u a l tats segü ents :

fog2 ( 4 · 32) = l o g2 4 + fog2 32 fog2 (32 : 4) = fog2 32 - fog2 4

b) General itza-les a fi de c a l c u l a r

fog. (m · n) i /og. (m : n}
e) Et proposem q u e de mostris l e s i g u a l tats q u e has escrit a b). Ano­
mena a m b l es l l etres x, y, z, respectivament, e l s nombres fog. m ,
fog. n i fog. ( m n ) . El mètode q u e has de segu i r és escri ure l es
·

i g ua l tats l ogarítm iques en la seva expressió exponenci a l ; desp rés

aplica l es propi etats que ja cone ixes de la funció exponencial i , fi n a l­
ment, torna a escriure l es i g u a l tats trobades en expressió loga­
rítm ica.

a) Ten i n t en com pte q u e 45 = 4 · 4 · 4 · 4 · 4 , uti l itza la propi etat:

fog. m · n = fog. m + fog. n

per a c a l c u l a r fo g 45 suposant que coneixes fo g. 4.

.

b) General itza e l resu ltat anterior per obte n i r u na fórm u l a que ens doni
fog, n P en fu nció d e l fog. n .

e) ¿ Serà v à l i d a la fórm u l a anterior per a u n exponent p q u e no s i g u i u n

nom bre natura l ? P e r de mostrar que é s a i xí hauràs de seg u i r e l mè­
tode de l 'apartat e) de l 'anterior pro b l e m a . Escriu tots e l s passos
amb d eta l l .

q
d) Recordant q u e Vn = n1/q uti l itza la propi etat anteri or per expressar

fog. ':.rn en funció d e fog, n.

37

l
!-
R e s u m e i x l es propi etats de la funció l ogarítmica q u e has trobat fi n s
ara:

a) Defi n i c i ó de l a funció loga rítm ica de base q u a l s evol a partir de l 'expo­

nenc i a l . Has de precisar e l s conj unts de sortida i d 'arribada i l a
fórm u l a .

b) Escriu el mem bre de la d reta de l es igua ltats següe nts :

m
fog, 1 = fog, - = fog. a =
n

fog, x" = fog, m · n = fog. Vx =

e) D i b u i xa en un mateix gràfic l e s funcions logarítm i q ues de base 2 ,

3 , 1 0 , 1 /2 i 1 /3 .

d) D i g u es q u i nes són l es ca racte rísti ques genera l s d e l g ràfi c d 'u n a fun­

ció loga rítm ica segons q u e la base s i g u i més g ran o més petita q u e 1 .

1
(Asím ptote s , creixement, etc .)

e) Té sentit parlar d e l logaritme d 'u n n o m b re n egati u ? l d e l ogaritme de

base 1 ? l de logaritme de base - 3 ? Per què?

a) Troba q u i na és l a base de la funció loga rítm ica , tal q u e e l seu gràfi c

passa pel p u nt ( 243 , 5 ) .
b) Com escriu ries e l nom bre 3 e n forma d e potè ncia d e base 2 ?

Representa gràficament l e s func i o n s :

y = fog2 2x y = fog2 (x - 2 ) y = fog2 x2

i expl ica com es pod e n obte n i r a pa rti r del g ràfi c de la funció y = log2 x.

38
 D

la fu nció
�

I oga r ít m ica l e l
càlcu l

1. INTROD U CCIÓ

Les propietats de la funció logarítmica són molt útils per al càlcul, per­
què la funció logaritme transforma un producte en una suma, un quocient
en una diferència, una potència en un producte senzill i una radicació en un
quocient. Evidentment, les segones operacions són més senzilles que les pri­
meres. I a més a més ens permetrà de trobar expressions que fins ara n9més
sabíem calcular de manera gràfica i aproximada, com per exemple V3 ,
2 1º·1, . . .

Uti l itzarem l a funció y = fog2 x com a i nstru ment auxi l i ar per a

calcular u n a aproximació d e c i m a l d e �
El procés és el següent:

5
a) C a l c u l a fog2 V3. Per això cerca fog2 3 a l gràfic d e l problema C . 1
1
-Vx =
n
apartat a) , i apl ica la propi etat d e l s l ogaritmes fog. - fog. x.
n
39
 D 'aquest primer pas se'n diu prendre logaritmes

imatge

s 5
b) Busca v'3 a l gràfi c anterior com a anti i matge d e l valor log2 V3
trobat a b a n s .

D 'aquest s e g o n p a s s e ' n d i u trobar / 'antilogaritme

_sf'> antiimatge . sf'>

log2 v 3 = v3
Aquest procés l 'hauríem pog ut fer .agafant com a funció auxi l i ar u n a
f u n c i ó logaritme d e b a s e qua lsevo l .

Hem vist, doncs, que l a funció logaritme e s pot emprar com una eina
per a efectuar càlculs que abans no podíem abordar o per a simplificar-ne
d'altres massa complexos . Però el procés seguit té alguns defectes ; primer,
no és còmode : cal fer el gràfic en cada cas ; i segon, és molt inexacte : cal

l
llegir sobre un dibuix.
Per reduir aquests defectes, els passos anomenats «aplicar logarit­
l mes» o «prendre logaritmes» , no es fan sobre el gràfic sinó que es poden
construir unes taules que ens donin el valor de la funció logaritme amb
l'aproximació desitjada.
Et proposem un treball de construcció d'una taula de logaritmes sen­
zilla. Abans presentarem una nota històrica, perquè vegis els passos fets
pels matemàtics fins arribar al descobriment del càlcul logarítmic i a la
construcció de les primeres taules .
li
l Nota històrica

La noció de progressió geomètrica formada per les potències succes­

sives d'un mateix nombre es troba ja en les matemàtiques egípcies i babilò­
niques, i era una noció familiar per als matemàtics grecs . En els Elements
d'EucLIDES ( Llibre IX, prop 1 1 ), s'hi troba un enunciat general equivalent
a la regla am . an = am + n per a exponents enters positius .
A l'Edat Mitjana, el matemàtic francès N. ÜRESME ( segle xrv) torna a
trobar aquesta regla, i per primera vegada apareix la noció d'exponent frac-

40
 Euclides

Primera pàgina dels Elements

cionari pos1trn, amb una notació ja semblant a la nostra, i algunes regles

de càlcul referents a ells, per exemple, les dues regles que avui dia escrivim
( a · b )1fn = a1fn b 1f0, (am )pfq = ( amp )Jfq. Però les idees d'Oresme eren massa
·

avançades, respecte a la matemàtica de la seva època, per a poder exercir

una influència sobre els seus contemporanis ; és per això que el seu tractat
va ésser oblidat ràpidament.
Un segle més tard, N. CHUQUET enuncià de bell nou la regla d'Euclides
i no dubtà a emprar l'exponent O i exponents enters negatius .
Però els primers càlculs d e tipus logarítmic e s troben a l'obra Arithme­
tica integra ( 1 5 4 4 ) de STI FEL . Aquest va adonar-se que si es comparen les
progressions següents :
-5 -4 -3 -2 -1 o l 2 3 4 5 6 7 8 9
l l l l l
l 2 4 8 1 6 3 2 64 1 2 8 256 5 1 2
32 16 8 4 2
s'observa que da suma, a l a progressió aritmètica, correspon a l a multipli­
cació a la progressió geomètrica; i la diferència al quocient» .
D'aquesta manera es poden rebaixar en un grau les operacions de divisió
i multiplicació . Per exemple per calcular 8 64 :·

41
 lr. Es llegeixen els nombres que hi ha sobre el 8 i el 64, és a dir, el 3
i el 6 .
2 n . Se sumen : 3 + 6 = 9 .
3 r . E s llegeix e l nombre que h i h a sota del 9 o sigui 5 1 2 , que é s el
resultat.

...3 . . .6 . . .9 -·--1 3 + 6 = 9 1
t
. . .8 . . . 64t 512
�

Per tant, 8 X 64 = 512

Igualment, per calcular 256 : 3 2 , e s llegeixen els nombres que hi ha

sobre el 256 i el 32, és a dir el 8 i el 5 ; es resten : 8 - 5 = 3 i el nombre
que hi ha sota del 3 , el 8 , és el resultat.

r µ
l l l
l
. . .3 5 8 18-5 = 3

. . . 8� . . . 32
t
. . . 256
t

Per tant, 256 : 3 2 = 8

També s'observa que multiplicar per un nombre en la progressió arit­

mètica correspon a elevar a una potència igual en aquest nombre en la pro­
li gressió geomètrica; i la divisió per un nombre en la primera és com l'extrac­
ció d'una arrel d'índex aquest nombre en la segona. Per exemple, per calcu­
l lar 83, busquem la imatge de 8 , que és 3 i multipliquem per 3 ; dóna 9 i la
imatge de 9 és 5 1 2 , així 83 = 5 1 2 .

l
. . .3 9-
· 1
- 3
x
3 = 9 1
... 8
t �
. . .512

Per tant, 8 3 =
512

42
 •

Un altre exemple és el del càlcul de V 256: es busca la imatge de 256

4
que és 8 i es divideix per que dóna 2 , la imatge de 2, el 4 , és el resultat .

... 2l � ---1 8 : 4 = 2 1
. .4
i
. . . . 256

Per tant, v 256 = 4

D'aquesta manera queda clar que es poden rebaixar en un grau les
principals operacions aritmètiques . Stifel va estendre aquests resultats a
exponents negatius i fraccionaris.
Els seus treballs foren re�ollits per l 'escocès J. NEPER ( 1 550- 1 6 1 7 )
i e l suís J. BüRGI ( 1 552- 1 63 2 ) , els quals veieren que es podien escriure
aquestes successions per a qualsevol raó de la progressió geomètrica . Això
donava la possibilitat d'augmentar el nombre de càlculs possibles, que en la
successió anterior es limitaven a potències de 2 .
Allò que interessava era que la raó de la progressió geomètrica fos com
més petita millor de manera que els termes de la successió fossin suficient­
ment pròxims entre ells, condició necessària perquè pràcticament qualsevol
nombre es pogués trobar a les dues successions .
Els seus treballs culminaren amb l a definició dels logaritmes i l a cons­
trucció de les primeres taules, tasca portada a cap entre 1 6 1 4 i 1 620 inde­
pendentment per J. Neper i J. Bürgi, l 'obra del qual no es va conèixer fins
el 1620, encara que la idea es remuntés als primers anys del segle.

Biblíografia:

N . BouRBAKI. Elementos de la historia de las matematicas. (Alianza Univer­

sidad. )

E . CoLERUS. Breve historia de las matematicas. ( Ed . Doncel. )

43
 2. CONSTRUCCIÓ D'UNA TAU LA DE LOGARITMES SENZILLA

Fins ara només sabem calcular els logaritmes dels nombres que són
potències enteres de la base . Per exemple, tenim:

log2 0,25 = log2 1 /4 = log2 2 2 = - - 2

log2 0,5 = log2 1 /2 = log2 2-1 = - l
log2 l = log2 2° = o
log2 2 = log2 2 1 = l

log2 4 = log2 22 = 2

2
logw 0,0 1 = logio 1 0 - = - 2
logw 0 , 1 = logw 1 0 - 1 = - l
logw l = logw 1 0° O

logw 1 0 = logio 1 01 l
2
logw 1 00 = logw 1 0 2

Com cak:ular el logaritme dels altres nombres ? Intentem calcular, per

exemple, el logaritme de 3 1 .752 ( de la base que més convingui). Podem
descompondre l'esmentat nombre en factors primers i obtenim:
11
3 1 7 52 = 23 y . 72
l
•

i, aplicant les propietats dels logaritmes, resulta:

foga 3 1 752 = 3 loga 2 + 4 loga 3 · + 2 loga 7
Si coneixem els logaritmes ckls nombres primers 2 , 3 i 7 , el problema
estaria resolt.
A més, els logaritmes d 'aquests nombres permetran de calcular els
d'aquells altres nombres que es puguin expressar com a productes de potèn­
cies ; per exemple 4, 6, 8, 9, 1 2 , 1 4 , etc. ( i n'hi ha infinits ).

44
 Ens interessa doncs, calcular els logaritmes de 2 , 3 , 5 , 7 , etc. Hi ha un
procediment molt elemental per calcular-los de base 1 0, de manera apro­
ximada.
Calculem, de primer, les successives potències de 2 :

21 = 2 22 = 4 23 = g 24 = 1 6 25 = 32

2 6 = 64 27 = 128 2 8 = 256 29 = 5 1 2 210 = 1 024

L'última potència calculada és pròxima al nombre 1 000. Podem prendre

1 03 com una aproximació de 2 10
210 = 1 03
Aquesta expressió ens permet d'obtenir un valor aproximat de log10 2 ;
no hem de fer sinó aplicar logaritmes.
1 0 logw 2 = 3 log10 1 0 = 3
per tant:
3
log10 2 = - = O '3
10
De manera semblam podem calculal' potències successives de 3 fins
a trobar-ne :i.ma tan pròxima com sigui possible a una potència entera de 1 0

}1 = 3 Y = 9 y = 27 3 2 1 = 1 0 .460.353 .203

-
a) Ca l c u l a un valor aprox i mat d e /og 1 0 3 a part i r de la potència 321 •

b) P e r c a l c u l a r /og 10 5 no c a l repet i r e l procés anterior, n 'h i ha prou de

ten i r e n compte q u e 5 = 1 0/ 2 . Així podem expressar di rectam e nt
log10 5 en fu n c i ó de /og10 2 . Efectu a aquest c à l c u l i dóna el correspo·
nent va l o r aprox i mat de /og 1 0 5 .
e) Ca l c u l a u n va l o r aproxi mat d e /og10 7 a pa rti r de l 'expres s i ó :

7 19 = 1 1 .398 .895 . 1 85.373 . 1 43

45
 d) Pod ries obte n i r va l o rs més aproxi mats d e l s loga ritmes calcu l ats
prenent potències més e l evades ?

Per fer-ho, torna a calcu l a r e l s loga ritmes de base 1 O , d e 2, 3, 5, 7

a i xí com el d ' 1 1 a part i r de l es expressions :

293 = 1 028 r1 = 1 060 1 1 24 = 1 02s

A rrodoneix e l s valors obti nguts fins a l a q u a rta xifra dec i m a l .

e) Amb e l s val ors d e l s loga ritmes de base 1 O d e l s nombres 2 , 3 , 5 , 7 i 1 1

obti nguts a d) pots, a r a , fer u n a taula de l ogaritmes d e c i m a l s per a
tots e l s nombres enters de 1 ' 1 a l 1 00 tals q u e en l a seva descompo­
s i c i ó en factors pri m e rs només ti n g u i n com a factors e l s nombres
2, 3, 5 , 7 i 1 1 . Fes l a ta u l a (agafant sempre 4 d e c i m a l s ) .

Nota: Atès que des d 'ara tots e l s l ogaritmes que usarem seran l og a­
ritmes de base 1 O , om etren des d 'ara l a base quan es tracti
d 'aquests l ogaritmes.

f) Fes un g ràfi c ben ampl i at a m b l es dades obti ngudes i i ntenta d 'u n i r

e l s punts m i tj a nçant u n a l ín i a contínua ( u t i l itza paper m i l·l i m�trat) .

g) H e m après a calcu l a r e l logaritme d e c i m a l d 'a l g u n s nombres. J u sti­

fica , a parti r del g ràfi c , s i els resta nts valors d e l s loga ritmes d e l s
nombres enters entre 1 i 1 00 es pod en c a l c u l a r per i nterpo l a c i ó ,
essent l 'error comès sufici entment petit. C o m p l eta en aq uest c a s l a
ta u l a anterior, interpo l a nt entre e l s valors m é s pròx i m s .

h) Què pots d i r tocant a l s e rrors i n trod uïts en aquests cà l c u l s ?

li 3. CONSTRUCCIÓ l UTILITZACIÓ D'UNA TAU LA

l DE LOGARITMES DECIMALS

l�
Es pl anteja ara el pro b l e m a· de ca l c u l a r e l l ogaritme de base 1 O d e
q u a l sevol nom bre .

a) Exe m p l e s . C a l c u l a fog 54.000 a m b l 'ajut d e l a tau l a anterior i ten i nt e n

compte que 54 .000 = 5 4 1 03 . ·

Fes u n a d escompos i c i ó s e m b lant per c a l c u l a r fog 0,0002 1 .

46
b) Calcu l a pel mateix proce d i m e nt e l s logaritmes d e l s nombres s e­
g ü ents :

3 ,5 35 350 3 .500 3 .500.000

0 ,35 0 ,035 0 ,0035 0 ,0000035

e) Com h a u ràs observat, e l s l ogaritmes d e l s nombres a nteriors només

es d i ferencien en un nombre enter.

Tots tenen l a mateixa part deci m a l i sols es difere n c i e n per la part

e ntera .

Tingues en compte que qualsevol nombre real es pot descompondre

en una part entera i una part decimal que sempre ha d'ésser positiva.
Per exemple :
2 ,928 = 2 + 0 ,928
Part entera 2; part decimal 0 ,928
- 2 ,928 = - 3 + 0,072
Part entera - 3 ; part decimal O ,072
Què és a l lò que dete r m i n a l a part d ec i m a l del logaritme d 'u n nombre?
l l a part enterc:i ?

-
Qual sevol nombre positiu M es pot ese r i u re en l a form a :

M = m · 1 0"
on m és u n nombre més gran q u e 1 i més petit q u e 1 O, i n és u n n o m b re
ente r .

a) Escriu en la forma i n d i cada e l s nombres següe nts :

3 .528 352,8 3 .528 .000 0,03528 3 ,528

b) C a l cu l a , a pa rti r de la fòr m u l a donada /og10 M. Observa quant va l l a
part entera d 'aquest logaritme , i quant v a l l a part dec i m a l . ( La part
e ntera s 'anomena característica , i l a part deci m a l mantissa . )
e) Aprox i m adament és f og 3 ,528 = 0 ,547 5. Quant va l e n e l s logar itmes
d e tots els nombres de a) ? Precisa e n cada cas quant val la ca racte­
rística i quant la manti ssa .

47
 d) Esc riu tres nombres d i ferents d e ca racte rística 4 i tres nombres d e
m a ntissa 0 ,301 O . . .

a) Construe i x , a partir dels logaritmes q u e j a has c a l c u l at als apar­

tats e) i g) de D .2 l a ta u l a de l oga ritmes de base 1 O d e l s n o m b res
1 :'.'S m < 1 0 d e dèci ma en d èc i m a . Fes una taula de doble entrada
i col·l oca l es u n itats a l es fi les i l es dècimes a l es co l u mnes , i e n
cada case l l a e l valor d e l logaritme corresponent , p e r exe m p l e , a l a
c a s e l l a corresponent a l a p r i m e ra fi la i p r i m era c o l u m n a e l valor d e
fog 1 ,0 , a l a case l l a corresponent a la p r i m era f i l a i segona c o l u m n a
e l fog 1 1 , etc . La t a u l a p o t é s s e r de l a form a :
,

o 1 2 3 4 5 6 7 8 9

b) Emprant aqu esta ta u l a , escriu e l s logaritmes dels següents nombres

i n d i c a 'n separada m e nt la característica i l a manti ssa :

240 ; 8 1 .000 .000 ; 84.000 ; 0 ,00 1 2 ; 0 , 1 5 ; 0,0000036

e) Per ca l c u l a r e l s loga ritmes d e l s nombres amb més de dues xifres
s i g n ificative s , caldria constru i r unes ta u l es més comp letes. Però es
pot donar u n a aprox i m a c i ó , i nte rpo l a nt entre e l s va l o rs més p ròx i m s
q u e fi g u r i n a la tau l a . Fes l es i nterpolacions necessàries a f i d e
c a l c u l a r e l s l ogaritmes d e l s nombres següents :

3 ,75 24,3 545 0 ,0447 0,001 59

¡l d) S i no h a s q uedat sati sfet a m b l e s aprox i m acions efectu ades, e t pro­

posem q u e busq u i s m ètod �.s per a m i l lorar- l e s .

Uti l itzant l a tau la de l ogaritmes q u e has construït i a p l i cant e l proce­

s
d i m e nt d e l prob l e m a 0 . 1 , c a l c u l a .:.;3 i 2 1 º·7•

48
Algunes "eines" de càlcul: àbac, calculadora electrònica, regla de càlcul, taules de loga­
ritmes

49
 Compara e l primer resu ltat a m b l 'obti ngut a l pro b l e m a 0 . 1 .

Les taules de logaritmes han estat molt usades per enginyers, qu1m1cs,
físics, matemàtics . . . , per a fer diferents càlculs més.. o menys complicats .
Per no haver de portar sempre a sobre un llibre, es van construir les
regles de càlcul, fàcils de transportar i manejar . El seu funcionament es basa
en el càlcul logarítmic i els resultats trobats són, en general, valors apro­
ximats.
Fa uns anys, j a hi havia al nostre país màquines de calcular, però les
seves dimensions no permetien de portar-les a la butxaca com les regles de
càlcul, i a més el seu preu era molt elevat.
Avui dia s 'ha generalitzat l 'ús de calculadores de butxaca ( el seu preu
s'ha abaratit considerablement ) . Aquest fet ha tingut com a conseqüència
la progressiva desaparició de les taules de logaritmes i de les regles de càlcul,
puix que amb una màquina es pot calcular ràpidament i amb més bons resul­
tats ( més exactes o aproximats) qualsevol potència o qualsevol arrel .

A Matemàtiques s'han anat emprant distintes «eines» per a calcular,

les quals amb el desenvolupament de la tecnologia han anat evolucionant :
àbac regla de càlcul
notació decimal màquines de calcular mecàniques
taules de logaritmes calculadores electròniques
i més que se n'aniran descobrint. Hem de viure per veure-ho !

11

50
 p roble m e s
d �a plicació

Canvi de base
Estud iem l a relació entre l es funcions loga rítm iques d e bases d i s­
ti nte s .

P e r expressar fog2 x en funció de fogio x seg u i rem aquest passos :

y = fog2X

escrivim l 'equació expo n e n c i a l equiva l e n t :

2Y = X

tra i e nt loga ritmes dec i m a l s obte n i m :

/og x
y fog 2 = fog x i per tant /og2 x =
/og 2
· --­

a) Uti l itza la tau l a de logar itmes en base 1 0 q u e has construït i e l q u e

a c a b e m de v e u r e , per a ca l c u l a r :

b) Troba l a relació entre /ogo.9 x i /og 1 0 x seg u i nt un camí a nà l e g a l q u e

hem seguit a b a n s .

e) Busca l a relació q u e hi h a e ntre fog,x i fogbx.

51
 Logaritmes neperians
H e m estu d i at les funcions expo n e n c i a l i loga r ítm i c a de bas e q u a l ­
sevo l . En molts pro b l e m es apareix l a f u n c i ó exponenc i a l d e b a s e e on
e = 2 .7 1 828 1 8 . . i de l a corresponent funció i nvers a , l ogaritme de base e,
.

s e 'n d i u ta mbé logaritme neperià (de N E P E R , u n d e l s descobridors d e l

logaritme) .

Com hem v i st en e l pro b l ema anterior, e l s loga ritmes en dues bases

d i ferents són funcions proporciona l s , l a qual cosa vol dir q u e s i d i sposem
d 'u nes tau l e s de logaritmes en una base q u a l s evol ens s e rvi ran per a
c a l c u l a r e l s loga ritmes en q u a l sevo l a l tra base . Les funcions logarít­
m i ques més úti I s són l a de base 1 O ( s abies d i r per què ? ) i 1 8 de base e,
aqu esta perquè té propi etats matemàtiques q u e l a fan més senz i l l a q u e
d 'a ltre s .
Per s a b e r d 'on s u rt aquest nombre és m o l t interessant q u e fac i s l 'es­
tudi proposat a l fi nal del l l i bre ( G . 3 ) .
a) Fes e l g ràfic de l a funció y = ex.
b) D i b u ixa l a funció i nversa ( l ogaritme neperià) y = In x.
e) Expressa In x en funció del /og x. (Nota : /og e = 0 .43429.)

Equacions log arítmiques

De manera semblant a com en certes equacions la incògnita podia apa­
rèixer a l'exponent (equacions exponencials ), certes situacions reals ens
portaran a problemes en què intervingui el logaritme d'alguna de les incòg-
nites . Per exemple, l'equació :
J
logz x = 4
la podem resoldre escrivint la seva expressió exponencial equivalent :
24 = x; és a .dir x = 1 6
Però, e n general, e s presenten equacions més complicades, i caldrà apli­
car les propietats dels logaritmes que ja coneixes. Per exemple:
2 log x - log 2 = 2 + log 1 8
( quan n o s 'escriu la base en l'expressió log x , s e suposa que es tracta del
logaritme en base 1 0 )

52
 log x2 - log 2 = log 1 02 + log 1 8

x2
log - = log 1 800
2
x2
- = 1 800
2
x2 = 3600 és a dir x = ± 60
Observa que la solució de l'equació només és 60 perquè no podem par­
lar de logaritme d'un nombre negatiu .

Et proposem de reso l d re l es equaci ons següe nts :

= fog 2 ; fog3 x + fog3 5 = 1

-
a) fog x - fog 4
b) 2 fog x = 3 fog x ; 2 fog x 4 fog 2 = 3 fog 3

e)
x
fog x + fog - = 2 ; 2 fog [x - 1 ) - fog2 x = 3 ,r
4 2

fog ( 25 - x2)
d) fog (25 - x3 ) - 3 fog (4 - x) = O ; = 2
fog (x - 1 J

e) (x2 - 5x + 9) · fog 2 + fog 1 25 = 3 ; 2 fog x = 1 + fog ( x + �� )

f) x ( 1 - fog 5 ) = fog (2 x + x - 1 )

-
Resol e l s seg üents s i stemes d 'equacions logarítm i q u e s . En a l g u n cas
pots s i m p l i ficar e l s cà l c u l s , i ntrod u i nt i ncògnite s a uxi l i a rs .
fog 10 x + fog 1 0 y = 2
} }
a) x + y = 40
fog2 x + fog2 y = 8 fog x - fog2 y = 3
2

fog x = fog 5y + fog 1 4 - fog 7

}
b) x - y = 990
fog x - fog y = 2 } x2 = 20y2 + 1 Sx + 20

e) fogx (y - 1 8 ) = �} fog x + 3 fog y = 5 }

x2
fogv (x + 3) = 2 fog - = 3
y

53
d) /og ( x + y) + /og (x - y) = /og 33 } 2 /og x- 3Jog y = 7}
eY /og x + log y = 1
ex = -

e4

un nombre x per 25, e l seu logaritme

Troba l es funci ons i nverses de l es funcions següents prec isa e l s

s e u s conj u nts de sortida i d 'arribada

a) y = 3 + Jog2 x ; y = a2x - l

b) Y = - 1 + 2 /og3 (x - 2) ; y = 4 + 3x-2x+ l

R ecorda que e n el prob l e m a 8.1 h avíem vist que l a funció que ens
donava l 'a l çada segons l a pressió atmosfèri ca v e n i a donada per:

y = /ogo,9X
on y és l 'a l çada (km) i x l a pressió mesurada e n atmosfere s .

a) F e s una t a u l a de l a funció pressió

pressió q u e var iïn de dècima en d è c i m a e ntre 1 ,3
alçada per a va lors de l a
atm i 0 , 1 atm.
b) Disposem d 'u n barò m etre , a m b u n a esca l a graduada en atmosferes ,
com el de l a fi gura . D i bu ixa u na a l tra escala a m b l a graduació cor­
responent en a l çades.

r es s o r t

54
e) L 'exactitud d ' un a ltímetre depèn de l a pressió atmosfè r i ca . De q u i n
ord re s ó n e l s errors ?

U n capital de 50 .000 ptes . h a estat pro d u i nt i nteressos a i nterès

com post del 7 % an u a l . Qu ants anys h a n passat quan e l saldo és de
1 05 .243 pte s . ? ...

U n senyor ha tornat 500 .000 pte s . a un banc per s a l d a r u n préstec q u e

se l i v a fer f a 6 anys , a u n i nte rès compost d e l 20 % . De quant era e l
p réstec?

La pob l a c i ó de l 'Estat espanyol e l 1 900 era de 1 8 m i l i o ns d ' h a b i tants .

D e l 1 900 a l 1 977 s 'h a d u p l i cat. Suposant q u e e l creixe ment demogràfic
d u rant aquest període hag i mantingut una taxa anual constant, es d e­
mana :

a) Q u i n a fóra l a fórm u l a d e l a funció t p ? [t és e l nombre d 'a nys

a part i r d e l 1 900 i p és la pob l a c i ó de l 'Estat espanyol corresponent) .

b) Q u i n a h a estat la taxa de creixement a n u a l (en tant per u) d u rant

aquests a nys ?

Nota: aquest valor s 'anomena taxa m itj ana de creixement d u ra nt

aquest perío d e , te n i nt en compte q u e el creixement rea l n o
és e l m ate ix d 'u n any a l 'a ltre.
e) Suposant que e l ritme d e creixeme nt a n u a l es manti n g u i : q u i n a serà
l a pob l ació d e l 'Estat espanyol a l 'any 2000?

d) Quant de temps tardarà a h aver-h i una pob l ac i ó de 50 m i l ions?

E l gas radó és rad ioactiu i es va desi ntegrant a l ritme donat per la

tau la següent:

dies o 1 2 3 4 5 6 7

quantitat de Rn 1 00 84 70 59 49,5 42 34,5 29

a) Fes un g ràfic q u e refl ecte ixi l es dades d e la tau l a .

b) Q u i n és e l període d e s e m i d e s i nteg ració d e l rad ó ?

55
e) E s tenen 2 d e c i g r a m s de rad ó : quant de temps passarà f i n s q u e
n o m é s e n q u e d i n 0 ,25 d e c i g ra m s ? l s i s e ' n t e n e n 0 ,58 dg?

d) E n q u i n tant per cent d i s m i n u e i x d i à r i ament l a quantitat d e Rn?

E.1 2
Donada l a fu n c i ó :

9 -3 /og2 ( 3x - 2 )
y =
6 + 2 1092 ( 3x - 2 )
determ i n a :

a) El s e u dom i n i .

b) La fu nció i nversa (si existe ix) .

E.13
Suposem que e l Govern calcu l a u na pujada d e l s s a l a r i s d e l 4 % a n u a l .
S i e n u n dete r m i nat sector e l conve n i e s fa cada tres anys : e n q u i n p e r­
ce ntatge s ' h a urà d 'apujar per te n i r el mate i x i n crement q u e en e l s con­
venis renovats a n u a l m e nt?

E .14
Quantes x ifres dec i m a l s té el nombre 2321 ?

TREBALL D E LA FU NCIÓ LOGARlTMICA -------

Defi n i c i ó d e funció logarítm i c a . ( R estricció del conj u nt d 'arri­

bada de la funció expone n c i a l perquè sigui bij ectiva .)

Estudi de l a funció y = fog. x. ( Do m i n i , conj unt, i m atg e , s i m bo­

l itzac i ó , propietats , g ràfi c segons a > 1 o O < a < 1 , asímptotes
de la funció logarít m i c a . )

- Canvi d e base.

56
 F

proble m_es d e
con solidació

-
H e m anomenat funció expone n c i a l la func i ó :

f : IR IR

x ax a E IR
l a q u a l , entre d 'a ltre s , té l a propietat :

f ( O ) = aº = 1
Però en molts prob l e m e s , com , per exe m p l e , a l F.2 , per a x = O l a
i m atge f ( O ) � 1 i t é u n v a l o r q u e i n d icare m p e r pa, f ( O ) = pa. En aquest
cas la funció és

f : IR IR

X poax
Així, l a funció expo n e n c i a l més genera l , és de l a fo r m a :

y = Po . ax
i , per tant, depèn de dos parà m etre s : pa q u e represe nta e l valor de l a
funció per a x = O i a q u e é s l a bas e .

a) Troba e l s valors de pa i a p e r a l a f u n c i ó y = poax, sabent que passa

pels punts (3, 243) i ( -
2, 32) .

57
 En q u i n tant per u a u g m enta l a funció q u a n x a u g m enta una u n i tat?

R e pete i x a) i b) e n e l cas que la funció pas s i pels punts ( +· ) 3 i

( 2 , 384) .

La Ta u l a següe nt dóna l 'evo l u c i ó de l a pob l a c i ó espanyo l a d u rant e l s

ú ltims d e u anys. ( Font: Informe Econòmic del Banc d e Bilbao, 1975,
pàg . 1 03 . )
A ny Població Increment anual Tant per u de
(milers d'habitants) (mi lers d'habitants)
creixement anual
1 965 3 1 .9 1 3 340 0 , 0 1 065

1 966 32 .253 342 0 ,0 1 060

l 1 967 32 .595 347 0 , 0 1 064
l 1 968 32 .942 350 0,01 062

1 969 33.292 354 0 , 0 1 063

1 970 33 .646 357 0 ,0 1 06 1

l 1 97 1 34.003 362 0,01 065

l 1 972 34.365 365 0 ,0 1 062

1 973 34.730 369 0 , 0 1 062

1 974 35 .099 373 0 ,0 1 063

a) Exp l i ca com es c a l c u l e n la tercera i la q u a rta c o l u m n a a part i r de l a

segona.

b) Observant l e s esmentades c o l um n es tercera i quarta : podríem d i r

q u e l a població h a augmentat l a mate i xa q u antitat cada any?

E l c r e i xement de la pob lació a què s 'asse m b l a més, a una progress i ó

aritmètica o bé a u n a g eomètrica ?

e) Agafant q = 0 , 0 1 063 com a m itjana d e l tant p e r u de creixement

a n ua l , esc r i u l a fórm u l a de l a progressió geo mètr i c a de primer terme
3 1 .9 1 3 ( po b l ació d e l 'any Í965 expressada e n m i l ers) i d e raó 1 ,0 10 63
( 1 + q , q és e l tant p e r u d e creixement anual ) .

Amb l 'ajut d 'u n a m àq u i na de calcu l a r , com prova s i els termes

d 'aquesta p rogressió donen correctament l 'evo l u c i ó d e l a població
d u rant aquests deu anys.

58
d) Qui nes són l es principa l s causes que p rovoq u e n q u e l a pob l a c i ó
creixi en progressió g eom ètrica , és a d i r , a m b u n creixement re l at i u
( tant p e r u ) a n u a l constant?
e) Emprant la fórm u l a obtinguda a l 'apa rtat e) : q u i nes p revisions es
poden fer respecte a l a població dels anys 1 980 i 2000? Qui nes garan­
ties ten e n aqu estes predicc ions ?

f) Uti l itza la m ateixa fó rmu la per cal cu�ar l a població q u e hi havia e l s

anys 1 900, 1 9 1 0 , 1 92 0 , 1 930, 1 940, 1 950, 1 960. Compara e l s resultats
trobats a m b les x i fres rea l s donades a la tau l a següent. ( Font: La
població espanyola , Jordi N a da l . )

Any 1 900 1910 1 920 1 930 1 940 1 950 1 960

Població 1 8 .594 1 9 .927 2 1 .303 23 .564 25 .878 2 7 .977 30.43 1

(mi lers d'habi tants)

-
Al p ro b l e m a F.2 hem v i st també q u e l a base en aquest cas e r a :

a = 1 + q
on q representa el tant per u de crei xement de l a funció quan x augm enta
en 1 .

a) Comprova q u e p e r a l a funció exponenc i a l :

X po ( 1 + q) x

es comp leix que e l tant per u de creixement quan x aug menta e n

és q . É s a d i r , comprova q u e :

f (x + 1 ) - f (x)
= q
f ( x)
b) R ep resenta g ràfica m e nt les funcions rea l s de vari a b l e real

f : X 2x

g : x 3 . 2·

h :X 0 ,4 · 2x

e) Quina és l a i m atge de O per a cadascuna d 'aqu estes funcions?

d) La funció exponenci a l :

y = po ( 1 + q) x

59
 es pot escri u re en l a forma:

Y = po2x/T

usant u n nou paràmetre T. C a l c u l a T en funció de q .

e) Q u i n és e l valor de l a funció q u a n x = T?

f) Si Xo és u n valor donat d e x , c a l c u l a f ( xo) i f ( xo + T ) i expressa

f ( xo + T) e n funció de f (xo) . Observant aq u est resu ltat, q u i n nom
donaries a l paràmetre T?

g) A l 'apartat d ) has c a l c u l at l a fór m u l a q u e dóna T e n funció d e q.

Calcu l a ara l a fu n c i ó i nversa, és a dir, l a funció que expressa el tant
per u d e creixement q e n funció del període T.

l
l A l prob l e m a F.2 h e m v i st que l a població espanyo l a h a c rescut de
m a ne ra exponencial d u rant els d e u ú l t i m s a nys .

Però aquest resu ltat és molt m é s genera l ; e l creixement d ' u n a pob l a­

c i ó b i o l ò g i ca q u a l s evol ( u n a espècie deter m i n ad a d i ns u n ecosistema
tancat) , que es desenvo l upa e n cond i c ions favora b l e s , és exponen c i a l
l fins que e l seu creixe m e nt trenca l es condicions d 'equ i l i bri favorab l e
( esgota e l s a l i m ents , competeix a m b a ltres espèc i e s , etc .) . U n exe m p l e
m o l t conegut d 'aquest creixement expone n c i a l , és e l desenvo l upament
d e l s con i l l s a Austrà l i a .

A Austrà l i a n o hi havia coni l l s ; h i v a n portar a l gunes pare l l e s i , com

que l es cond i c i on s per a l seu desenvo l u pament eren favorab l e s , comen­
çaren a reprodu i r-se i augmentar d e manera exponenc i a l . Van a rri bar a
esgotar e l past i a d estru i r l 'eq u i l i bri ecològ i c ; s 'hagué de l i m itar e l s e u
creixement.

V e i em a ra u n a ltre exempl e . Suposa q u e e n u n parc nacional hi han

portat una pare l l a d e cérvols perquè es reprodu e i x i n . S i l es cond i c i ons
són favora b l es , e l creixement d e l a població d e cérvols s erà exponenci a l .
Però , evidentment, aquest creixement quedarà l i m itat a l g u n d i a p e r l a
seva mateixa pres s i ó demog ràfica.

S i vo lguéss i m saber s i s 'està arri bant a l 'equ i l i b ri o bé que l a pob l ac i ó

continua augme ntant, agafaríem dades d e l nom bre tota l d e cérvo l s q u e
h i h a a l parc , d u rant u n s quants a n y s . S i e l c re i xement d u rant aquests
a nys ha estat exponenci a l , vol dir que e ncara no s 'h a arri bat a l 'equi l i bri ;
a ltrament, e l creixement d ecau ria.

60
 - .;;��.
Suposa que e l resultat d 'aquestes observacions són els donats pe l'; .. ,
l a tau l a :

l l
t o 2,5 4,25 6

y 20 30 52 88 1 28

. �
o n : t és e l temps expressat en a nys i com ptat des de la data de l a
p r i me ra determ i na c i ó , efectuada c i n c a nys després de l a i ntrod ucció d e
l a pri m e ra pare l l a t i y és e l nom bre de cérvo l s .

Comprovarem tot seguit s i ja es presenten símptomes d ' u n proper

equ i l i b r i , o s i , contrà riament, l a població continua creixent exponen­
c i a l me nt.

Per a i x ò :

a) Suposant u n creixement expone n c i a l d e l tipus :

Y = Po2�/T
Q u i n a depend è n c i a h i ha entre fog y i t? Escriu l a fórm u l a de l a
funci ó :

t fog y
b) A part i r d e l s va l ors d e l a tau l a , d i bu ixa el g ràfic d e la fun c i ó experi-
m e nta l t fog y i , agafant el m ate i x s i stema d e referè n c i a ,
d i b u ixa l a fu nció teòrica d e l 'apartat a ) .

e) S 'ajusta e l g ràfic experim e nta l al model teòr i c ? Es pot d i r q u e som a

prop d 'u n equ i l i b r i ?

d) Q u i n valor e t s e m b l a q u e és e l més correcte per a T ( pe ríode d e

d u p l i cació de l a p o b l a c i ó d e cérvo l s ) ten i nt e n compte e l s v a l o r s d e
l a tau l a ?

U n capita l d e 40.000 pt s . s 'ha i n g ressat e n u n a l l i b reta d 'estalvi a

i nterès compost.

a) Després de dos a nys , el s a l d o és de 48.400 pts . Qu i n ha estat e l

rèdit, expressat e n tant p e r u , q u e donava e l banc?

b) l s i e l capita l s 'ha convertit e n 44 . 1 00 pts . a l cap de dos anys?

e) l s i e n vuit a nys e l saldo fos d e 59.098 pts ?

61
¡-
H o m ha observat q u e e l s pol l s ( paràsits h u m a n s ) es reprod ueixen
d o b l a nt e l nombre cada qu atre dies ( m e ntre no s 'arriba a l a saturaci ó , i
en absència de tracta m e nt) . Si en un cert mom ent h i havia 50 p o l l s a l
l c a p d 'u n a persona :
.
l a) Quants n 'h i haurà al cap d é , vuit d i e s ?

b) D ó n a l a fórm u l a de l a funció p N , on p és e l nombre de

períodes d e q uatre d i e s transcorreguts , i N e l nombre de polls.
e) Anomenem t el nombre de d i e s transcorreguts . Expressa p en funció
de t.

dl Dóna la fór m u l a de la funció t � N .

e) Qua nts p o l l s h i haurà a l cap de s i s d i e s ?

l f) Quant temps tard a rà a haver-hi 300 po l l s ?

Poll comú
fPediculus humanus capitis)

H o m està c u l tivant u n teixit a n i m a l a l l aboratori . Es mantenen l es

cond i cions de nutri c i ó i tem peratu ra adequades p e rquè l a taxa de crei xe­
ment d e l c u l t i u s i g u i constant. l n i c i a l ment hi havia 450 cèl·l u l es , i al cap
de c i n c d i es n ' hi havia 720.

62
a) Q u i n a és l a l l e i de creixement d e l c u l ti u ?

b) Quantes cèl·l u l es h i haurà a l final del primer d i a ?

e) Q u i n a és la taxa d i à r i a de creixement del teixit?

d) Al cap de quants d i e s h i haurà 2 .000 cèl·l u l e s ?

En u n cert med i , e l s bacteris d 'u n cert tipus A t e n e n u n període de

d u p l i cació de 30 m i n uts , i e l s d 'u n a a l tre tipus B d e 60 m i n uts . Barregem
N cèl·l u les d e l tipus A a m b 1 6N del tipus 8. Quant temps trigarà a h aver­
hi l es mateixes cèl·l u l es de cada tipus?

E l carboni 14 ( 14C) és u n e l e m ent q u e s 'uti l itza per a d eterm i nar

l 'edat d 'a l g u n s res i d u s a n i m a l s . El seu període de s e m i d e s i ntegració és
de 5 .570 anys, a i xò s i g n ifica que la quantitat d e 14C es red u e i x a l a m e itat
en aquest i nterva l de te mps.

Durant l a vida de l e s p l a ntes i e l s a n i m a l s , la proporc ió d e 1 4C e n el

carbo n i , q u e constitueix els teixits d e l s éssers vius, es manté constant.
Això és degut a l fet que aquest carboni procedeix per sínte s i d i recta
o i n d i recta de l 'atmosfera i e n aq uesta e l 14C que es va desi ntegrant es
compensa amb e l que es va prod u i nt, per l a i nteracció d e l s ra i g s còs m i c s ,
a l es capes més e l evades .

En morir, l 'ésser vivent deixa d ' a l i mentar-se i , per t�nt, d 'ass i m i l a r 1 4C;
i e l q u e forma part d e l s seus tei xits es va d e s i ntegrant.

a) Suposem que es descobreixen l es restes d 'u n esque l et. Sabem que

1 kg d e carboni de l 'esq u e l et en morir tenia aproxi madament 1 mg
de 14C. S i actua l m ent 1 kg de carboni de l 'esq u e l et e n té a proxi m ada­
ment O , 1 2 mg. Ou.ants períodes fa que és mort? Quants anys té l 'es­
q u e l et ?

b) l s i 1 k g de carboni de l 'esquelet n o m é s e n conté 0 ,05 m g . Quants

períodes fa que és m ort? Quants anys té l 'esquelet?

e) Dóna l a fór m u l a de l a q u antitat d e 1 4C q u e resta a l cap de p períodes .

.
d) Dóna l a fórm u l a d e l a q u antitat de 14C q u e resta a l cap d e t a nys .

e) Ou i n tant per cent de 1 4C es d e s i ntegra cada any?

.
63
 H i h a en el m e rcat diversos tipus de papers q u a d r i c u l ats per a fer
gràfics amb una certa prec i s i ó . E l paper logarítmic i e l paper semíloga­
rítmic te nen relació a m b l es funcions estud i ades en aquest tem a . En
veurem tot seguit l a uti l itat.

Les quadrícu l es del paper logarít m i c estan fetes del mode següent:

Partint d 'u n a longitud u n itat, hom i nterpreta cada punt com e l nom­
bre q u e e l té per logaritme. Així, se situa el nombre 1 a l 'esquerra ( e n e l
punt O ) i e l 1 0 a l 'extrem d e l a dreta d e l a longitud citad a . En e l paper
logarítm i c e l 2 se s ituaria a l l l oc q u e correspon a l 0 ,301 O d e l 'esc a l a
norma l , i així su ccess iva m e nt. L'esc a l a n o r m a l no figura i mpresa e n e l
paper loga rítm i c , però és fàc i l d i bu ixar- l a q u a n c a l gu i .

E l paper loga rítm ic té l e s dues esca l e s , abscisses i ordenades, g ra­

duades d 'aquesta m a nera , i el paper s e m i l ogarítm ic té l es abscisses en
l esca l a normal i l es ordenades e n esca l a logarít m i c a .
l Estu d i arem ara l a dependència r e a l e ntre l es vari a b l es x i y en e l c a s
en q u è e l gràfic e n u n paper loga rítm i c ( o s e m i loga rítm ic) s i g u i una l ín i a
recta.

l
1
10

8 �

6
_....
_.......
..

,....
_,,,.
4
-

-
....
,,.
��
2 i.......-
. ,_

_..,..

64
a) Cons i d era e l gràfi c d i bu ixat e n e l paper s e m i loga rítm i c . D i b u ixa a m b
c u ra l 'escala normal a l costat de l 'eix Y, q u e e.n e l paper està graduat
e n escala l ogarít m i c a .

b) Ti ngues e n compte q u e les d i stànc i es q u e mesures sobre l 'eix Y són

e n rea l itat valors d e l fog y, i no d e y . Mesura, doncs, e l pendent i l 'or­
denada a l 'origen de la recta, i escriu la dependènc i a q u e observes
e ntre /og1 0 y i x. _.,

e) C a l c u l a ara l a fó r m u l a d e l a funció x y.

d) Comprova que aqu esta fórm u l a dóna correcta ment e l s val ors d e
(x, y ) q u e es poden obs ervar a l gràfi c .

e) Q u i n a uti l itat creus q u e pot ten i r aquest t i p u s de paper? P e r a q u i n

tipus de funcions serà conven i e nt e mprar-lo?

f) Fes u n estu d i s i m i l a·r per a l cas d e l g ràfic d e l paper l ogarítm i c .

4----
--- --
2 -1--+-+-l-����++++H-f.1+-+-+-H-+lH++hH--+--+-+-H-++-H++H++-t-+-++-�

2 4 6 8 101 2 4 6

Ara hauràs de d i buixar les escales norm a l s a cada u n d e l s e i xos , i

ten i r en compte q u e l es d i stàn c i es q u e mesuris et servi ran per a
trobar l a dependènc i a e ntre /og 10 y i /og 1 0 x.

g) Busca en a l g u n l l i bre d e geog rafia o d 'econom i a a l g u n g ràfic d i bu ixat

en e s c a l a loga rítm i c a .

65
 G
l
est u d i s

Presentarem ara un petit estud i necessari per a poder constru i r u n a

g u itarra . T'hauràs adonat que l es gu itarres ten e n uns trasts transversa l s
sobre e l mànec, separats p e r d i stàncies precises, e l s q u a l s permeten q u e
c a d a cord a pug u i donar notes d i fe re nts. Les notes m u s i c a l s s ó n r;roduïdes
per vi bracions. Als i nstru m e nts d e cord a , com la gu itarra , a l l ò que v i b ra
són l es cordes (que comuniquen l a seva vi bració a l a caixa de resso­
nànci a ) .

La gu itarra té 6 cordes, afinades en e l s tons mi, fa , re, sol, si, mi

( e l primer mi correspon a l bordó , l a corda d e to més g reu ; i l 'ú l t i m mi
a la p r i m a o corda de to més a l t) .

El to depèn de l a freqüència d e l es v i bracions de l a cord a . E l s tons

la es prenen com a referè n c i a . La freqüència del to la a la qual s 'h a
d 'afinar l a c i nq u e n a corda d e l a gu itarra ( l a corda m é s g r e u després d e l
bordó) é s d e 1 1 0 vibracions p e r segon.

Considerarem , doncs, aquesta cord a . Amb aquesta corda n o s o l a ment

es pot toca r e l to la, que sona 'quan v i b ra l l i u re m e nt, sinó q u e posant el
d i t sobre la corda es poden prod u i r a ltres ton s .

A i x ò s 'exp l i c a d e l a m a n e ra següent: en posar e l d it sobre l a corda i

g ràci es a l s trasts transvers a l s , s 'escurça l a long itud de corda q u e pot
vi brar, augmentant a ix í la freqüència de vi bració i el to. La relació e ntre

66
l a freqüència i l a long itud de l a corda és m o lt senz i l l a . Quan l a l on g itud
e s redueix a l a m ei tat, la freqü è n c i a es d u p l i c a ; si es redueix a 1 / 3 es tri­
p l i c a , etc. En res u m , l a l ongitud i la freqü è n c i a són i nvérsament propor­
cionals.

Per a una gu itarra a m b cordes de 65 c m , l a freq ü è n c i a a m b què vi bra

l a ci nquena corda quan l a seva longitud queda reduïda a l cm vi ndrà do-
nada per d

65 7 . 1 50
f = 1 1o =
l l

a) Justifica aqu esta fórm u l a recordant q u e f i l són i nversament

proporciona l s .

Estu d i e m a ra l a to n a l itat assoc i a d a a l a freqüè n c i a . Quan red uïm l a

long itud a l a m e itat ( 3 2 ,5 cm) , l a freqü è n c i a e s d u p l i c a i e l t o augmenta
en una octava , és a d i r , passa a s e r el primer harmònic la d e l to base.
Aq u esta relació entre octaves és sempre constant; és a dir, s i tornem a
red u i r l a nova long itud a l a meitat ( 1 5 ,25 cm) el to resu ltant és e l la
corresponent a l 'octava s u perior.

O s i g u i , l a relació entre l a long itud i e l to és tal que, en d i v i d i r per

2 f a longitu d , el to a u g m e nta en 1 octava .

L 'octava està d i v i d i d a en 1 2 sem i tons :

# # # # #
la la si do do re re ml fa ta sol sol la
'-v-' '-r-' '-v-' '-r-' '-v-" '-v-' '"--v--" --.r '-.r' � -v-"
1 2 3 4 5 6 7 8 g 10 11 12

Prendrem t = O per a l to fonamenta l la ( corresponent a 1 1 0 vi b ra­

cions per segon) i t = 1 2 per al la de l 'octava superior.
Així ten i m q u e , quan t augmenta en 1 2 , l a freq ü è n c i a es m u lt i p l ica
per 2. La funció t f és tal q u e

t f

0 ---+ 1 1 0 lao

12 220 = 1 1 O · 2 lai

24 440 = 1 1O · 4 la2

b) Escriu l a fórm u l a d 'aqu esta funció.

e) U s a n t aquesta fórm u l a , ca l c u l a l es freqüències corresponents a l s
tons do, m i , sol d e l 'octava determi n a d a p e r lao i lai.

67
 d) És v à l i d a aqu esta fór m u l a per a q u a l s evol to ? Les tecles d e l p i a no
comencen a m b el /a_2 o s i g u i d u es octaves més ava l l q u e e l lao i
acaben a m b dos, és a d i r , el do s ituat entre /as i /a6. Q u i n e s són l e s
freqüències més b a i x a i més a l ta q u e pot d o n a r e l p i a n o ?
e) Tornem a l a g u itarra . Si volgués s i m constru i r u n a g u itarra hauríem
de saber a q u i n l l oc col·loquem els trasts transversals o e l q u e és e l
m ate ix, hauríem de c a l c u l a r les longituds d e l a corda corresponents
a cada s e m itò . Per fer-ho busca l a fórm u l a de l a func i ó :

t --�
f) C a l c u l a per a u na gu itarra de cordes de 65 cm, l es pos 1 c 1ons d e l s
trasts corresponents a l s 1 2 sem itons (des d e l lao f i n s a l /a, ) . Quant
va l l ' i nte rva l fi ns a l primer trast? l l 'ú l t i m abans d e l /a1 ?

g) Q u i n seria e l to a m b q u è sonaria l a cinquena corda d e l a g u i tarra s i

es fes vi brar a m b u n a l ongitud d e 45,8 c m ? Escriu l a fór m u l a d e
l l a funci ó :

l __
_,. t

l
-
l A la revi sta « lnvestigación y Ciencia" , n ú m . 1 ( octu bre 1 976) , en u n
art i c l e sobre e l càncer s 'estu d i a l a i ncidència de l a morta l itat p e r càncer
en funció de l 'edat. S'observa que aquesta i n cidència cre i x fortament
a m b l 'edat.

A l 'esm entat art i c l e hi ha e l g ràfic següent amb una nota a l peu.

E LS VELLS constitueixen la subpoblació que es troba més exposada

al risc de càncer. La incidència de quasi totes les formes canceroses
creix dramàticament amb l 'edat. A quí s 'expressa gràficament la variació
amb l 'edat, de la taxa de mortalitat als Estats Units d'un tipus de tumor
molt representatiu, el d 'intestí gros. Hom pot observar que el logaritme
de la taxa de mortalitat es troba en relació amb el logaritme de l 'edat.
La relació es pot interpretar amb la hipòtesi segons la qual calen diver­
ses mutacions per originar un càncer i que la probabilitat de cada muta­
ció és proporcional a l'edat. El p_endent de la línia suggereix cinc mu-
...-
tacions.
L'obj ecti u d 'aquest estudi és i ntentar comprendre aquesta nota .
Per q u è es d i u q u e el pendent de la recta suggereix cinc mutacions a
parti r de l es cè l·l u l es normals abans de converti r-se en cèl·l u l es can­
ceroses?

68
 10.000

IJ9
y
17
,/
Ill
- �·
C
a
- 1.000
:o ...,.
a �
.c. 7
"C ,
:Q
..

ï� �
�
...
QJ
o.
1 00
-a �
, ..
:J
C ,,
a /
....
a
�
-
e;
"v
-
....
o
� 10
--,,
/
7
..
/
/

1
20 30 40 50 60 70 80 90
Edat

Per entend re a i xò :
a) Ll egeix l 'art i c l e o consu lta algun l l ibre per poder exp l i car q u è s i g n i­
fiquen l es esmentades mutacions, com es prod u e i xe n i com s 'ob­
s erve n .

b) El gràfic està d i b u i xat en paper logarítm i c . Això s i g nifica q u e , e n l loc

d e representa r la variab'l e , es representa e l s e u l ogaritme (com q u e
considerem l ogaritmes deci m_al s , no i nd i carem l a base) .

69
 Cons i d e ra , de pri m e r , l a var i a b l e dependent y = morta l itat anual ( p e r
m i l i ó d ' h a b i ta nts ) .

A l 'e i x d 'ordenade s :

on h i ha y = 1 és l a pos i c i ó corresponent a fog y = fog 1 = O

on h i ha y = 1O és l a pos i c i ó corresponent a fog y = fog 1 O = 1

on h i ha y = 1 00 és l a pos i c i ó corresponent a fog y = fog 1 00 = 2

on h i h a y = 1 .000 és l a pos i c i ó corresponent a fog y = fog 1 .000 = 3

on h i ha y = O,1 és l a pos i c i ó corresponent a fog y = fog 0, 1 = - 1

Escriu a l costat d e l s val ors d e y ( O , 1 ; 1 ; 1 O ; 1 00 ; 1 .000) e l s v a lo rs

corresponents a fog y (
l 1 ; O; 1 ; 2; 3) .
-

I g u a l m e nt es pot fer per a val ors d e y q u e no s i g u i n potències e nte­

l res de 1 O. Per a a i xò , d i videix e n 1 O pa rts i g u a l s e l s i nterva l s d 'ex­
trems e l s v a l ors e nters de fog y i comprova q u e , per exe m p l e , l a
pos i c i ó co rresponent a y = 3 0 està situada a l 'esca l a q u e has cons­
truït, a una a l çada corresponent a fog y = fog 3 0 = 1 ,477.
e) Repete i x aquest p rocés per a l a vari a b l e t = edat i assenya l a les d i v i ­
s i o n s corresponents a l s va l ors de fog t d e 1 ,4 ; 1 ,5 ; 1 ,6 ; 1 ,7; 1 ,8 ; 1 ,9 .
Són e q u i d i sta nts ?

d) Amb l e s esca l es q u e has d i bu i xat resu lta, doncs , q u e h i h a u n a

r e l a c i ó l i n eal ( representada per u n a recta) e ntre l e s vari a b l e s fog t
i fog y.

Per tant, pots escr i u re una fórm u l a del tipus

fog y = a fog t + b

per a l a fu n c i ó :

fog t fog y

A part i r d e l g ràfic i d e l es esca l e s q u e has d i b u i xat troba e l s valors

de a i b ( pendent i ordenada a l 'origen) .
e) Usant l es propietats d e l s logaritmes, tra nsforma l a fór m u l a anterior
en la fó r m u l a de la funció
---+ y

Q u i n a cl asse de 'funció é s ?

70
f) L'object i u de l 'estudi és interpretar la fórm u l a anterior, però abans
s 'ha d e ten i r e n compte q u e l es u n itats e n q u è estan expressades t
i y són arbitràries i se'n pod i en haver agafat d 'a ltres. Què passa r i a
si en l l oc d 'expressar t en anys , l 'expresséss i m en mesos (t' = 1 2t)

i y en morts per 1 00 .000 hab itants ( '

y - !__ )
- 10
? Qu i n a seria la fór-
m u l a d e l a nova func i ó ?
_..
t' y'
Canvia el valor de l 'exponent de la vari a b l e i n d ependent? Com justi·
fica ries q u e l a fó rm u l a de la funció t y suggere i x 5 m utaci o n s ,
su posant q u e l a prob a b i l itat de c a d a mutació és proporc i o n a l a l 'edat?
( R ecorda que la prob a b i l itat del succés A n B és i g u a l a p (A ) p (B ) ·

q u a n e l s s uccessos A i B són i n d ependents . )

g) Fes u n i nforme escrit sobre l es con c l usions a què hagis arri bat.

El nombre e
En el pro b l e m a f. 2 havíem parlat d e l nombre e. Ara veurem un pro­
b l e m a on apareix aquest nombre .
Com saps, en i m posar una quantitat en un banc a i nterès compost,
cada cert període de temps es fa la reactual ització del capita l , és a d i r, es
c a l c u l a el s a l d o ( capital + i nteressos fins a q u e l l moment ) i aquest saldo
passa a s e r e l nou capital que prod ueix i nteressos a parti r d 'a l eshores .
En genera l , q u a n es p a r l a d ' i nterès compost, l a reactu a l ització es fa cada
any, però es pot fer cada 1 /2 any o a vegades cada mes.
En aquest pro b l e m a c a l c u l a re m e l saldo a l cap d'un any prod uït per
1 pta suposant que l a reactu a l ització es fes cada 1 /2 any, o cada 1 /3 ,
1 /4 d 'any . . . , o bé cada 1 /n d 'any.
La pregu nta q u e ens fem és, doncs : I m posem 1 pta . al 1 00 % a n u a l en
u n banc. Qu i n saldo ten i m al cap d 'u n any?
- S i es tractés d ' i nterès s i m p l e , e l s i nteressos serien d ' 1 pta . i el s a l do
fóra 2 ptes.
- S i l a reactu a l ització d e l cap ita l es fes cada 1 /2 any ti ndríe m :
a l cap de 1 / 2 a n y e l s i nteressos seri e n : i = 1 /2 . 1 = 0,5
s a l d o : s = 1 + 0,5 = 1 ,5
a l cap de l 'any e l s i nteressos serien : i = 1 ,5 . 1 /2 · 1 = 0 ,75
saldo fi na l : s = 1 ,5 · 0 ,75 = 2 ,25

71
a) C a l c u l a e l s a ldo que t i n d r íe m si l a reactual ització de capital es fes
cada 1 /3 d 'any o cada 1 /4 d 'any. ( Fes una ta u l a on apareg u i n e l s sal­
dos correspon ents a l es d i vis ions de l ' any . ) Ca l cu l a també e l s a l d o
corresponent a períodes de 1 / 1 2 d 'any ( u n mes) .

b) Com p l eta l a ta u l a segü ent per calcular e l s a l do que s 'obti n d r i a a l

c a p d e l 'any s i l a reactu a l i tzació es f e s c a d a 1 /n d 'any.

temps o 1 /n 2/n 3/n .. .....

. 1

interessos -
1 /n ( 1 + 1 /n) · 1 /n · · · · · · · ·

saldo 1 ( 1 + 1 /n l ( 1 + 1 /n) 2 · · · · · · · · ·

Veiem q u e , com més cu rts són e l s períodes , més g ran é s e l s a l d o

fi n a l . D e fet, p e r ò , l a quantitat que e s pot obte n i r és coneg uda : e l nom­
b re e. Segons e l que estem veient es diu que

e = tim ( 1 + *r
Veurem a ra que p e r q u a l sevo l m , ( 1 + �) m < 3 . Això ens donarà
u n a p r i m e ra a p roximació de e: 2 < e < 3 .

En efecte :

(�) 1 "' + (7) 1 m-I : + (;) 1 m-2 :2 + . . . +

1
mm

e l sumand r-ès i m és

A, -
_

( )m
r
_1_
m1
- _.!.__
_

r!
m (m - 1 l (m - 2) .
m'
. . (m - r + 1 l

1 m m-1 m-2 m-r + 1

<
r! m m m m

1
<- 1 1 ... 1 < <
2 3 ... r 1 . 2 . 2 ... 2 2r- l
·

r! · ·

72
i per tant:

( 1
1 + -
m
) m
1 1
:::;; 1 + 1 + - + -2 + . . . +
2 2
1
2 -l
m
--

e) C a l c u l a la suma del segon m e m bre d e l a darrera d e s i g ua ltat, i com-

prova que ( ;)
1 + m < 3.
..

d) Amb la i nterpretació que h e m fet és clar q u e :

( �) (
1 +
m
< 1 +
m �)
1
m
+l

Exp l i ca-ho i prova d e demostrar-ho d i rectam ent.

e) Troba ( �)
1 +
"
per n = 4 , 40, 400, 4000, 40000. ( Ut i l itza l a cal cu­
ladora.)

73
•

� OOo�@[JD©Jíl vicens-vives