3 - Derivació, El Problema de La Tangent

Derivació: el
problema de la
tangent
PID_00284276
Francesc Pozo Montero

Jordi Ripoll Missé
Núria Parés Mariné
Temps mínim de dedicació recomanat: 6 hores

© FUOC • PID_00284276 Derivació: el problema de la tangent
Francesc Pozo Montero Jordi Ripoll Missé Núria Parés Mariné
Llicenciat en Matemàtiques per la Llicenciat en Matemàtiques i doc- Llicenciada en Matemàtiques per

Universitat de Barcelona (2000) i tor en Ciències Matemàtiques per la Universitat Politècnica de Catalu-
doctor en Matemàtica Aplicada per la Universitat de Barcelona (2005). nya (1999) i doctora en Matemàtica
la Universitat Politècnica de Catalu- Professor col·laborador als Estudis Aplicada per la Universitat Politècni-
nya (2005). Ha estat professor as- d’Informàtica, Multimèdia i Teleco- ca de Catalunya (2005). És profes-
sociat de la Universitat Autònoma municació de la Universitat Oberta sora de la Universitat Politècnica de
de Barcelona i professor associat, de Catalunya (2011), en què tuto- Catalunya des de l'any 2000; actual-
col·laborador i actualment profes- ritza assignatures de matemàtiques ment, com a professora agregada,
sor agregat a la Universitat Politècni- als graus de Tecnologies de Teleco- cofundadora del Grup d'Innovació
ca de Catalunya. A més, és cofunda- municació i d’Enginyeria Informà- Matemàtica E-learning (GIMEL),
dor del Grup d'Innovació Matemà- tica. Professor agregat del Depar- responsable de diferents projectes
tica E-learning (GIMEL), responsa- tament d’Informàtica, Matemàtica d'innovació docent i autora de di-
ble de diversos projectes d'innovació Aplicada i Estadística de la Universi- verses publicacions i de llibres do-
docent i autor de diverses publica- tat de Girona (1996), on fa recerca cents. Com a membre del grup con-
cions. Com a membre del grup de en l’àmbit de la biologia matemà- solidat LaCàN (UPC), centra la seva
recerca consolidat CoDAlab, centra tica: dinàmica de poblacions amb investigació en el desenvolupament
la seva investigació en la teoria de equacions en derivades parcials i de tècniques eficients per a la reso-
control i les aplicacions en enginye- càlcul del nombre reproductiu bàsic lució numèrica d'equacions en de-
ria mecànica i civil, així com en l'ús per a epidèmies. També és profes- rivades parcials i en l'estimació de
de la ciència de dades per al moni- sor tutor de la Universidad Nacional l'error associat a aquestes simulaci-
toratge de la integritat estructural i de Educación a Distancia, primer al ons numèriques.
de la condició, sobretot en turbines Centre Associat de Terrassa i actual-
eòliques. ment al Centre Associat de Girona.
Ha participat en nombrosos projec-
tes d’innovació docent, amb un èm-
fasi especial en l’aprenentatge de les
matemàtiques en línia.
L'encàrrec i la creació d'aquest recurs d'aprenentatge UOC han estat coordinats

per la professora: Maria Antònia Huertas Sánchez
Primera edició: setembre 2021

© d’aquesta edició, Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC)
Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona
Autoria: Francesc Pozo Montero, Jordi Ripoll Missé i Núria Parés Mariné
Producció: FUOC
Tots els drets reservats
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,
reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com
mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia
per escrit del titular dels drets.
© FUOC • PID_00284276 Derivació: el problema de la tangent
Índex
Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
1. Derivació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
1.1. Idea intuïtiva de derivada en un punt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
1.2. Definició formal de derivada en un punt. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
1.3. Funció derivada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
1.3.1. Càlcul de les derivades de les funcions elementals . . . . 11
1.3.2. Regles de derivació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.3.3. Regla de la cadena . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.3.4. Derivada de la funció inversa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.3.5. Taula de derivades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.4. Derivades laterals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1.5. Derivades successives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
2. Aplicacions de les derivades. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

2.1. Extrems relatius de funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
2.1.1. Criteri de la primera derivada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
2.1.2. Criteri de la segona derivada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
2.2. Representació gràfica de funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
2.3. Regla de L’Hôpital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
3. Aproximació per polinomi de Taylor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

3.1. Fórmula de Taylor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
3.1.1. Polinomi de Taylor per a qualsevol grau n . . . . . . . . . . . . 40
3.2. Una aproximació al nombre π . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
Exercicis d’autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
Glossari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
© FUOC • PID_00284276 5 Derivació: el problema de la tangent
Introducció
En aquest mòdul s’estableixen les bases del càlcul diferencial que van desen-
volupar, de forma sistemàtica, Newton i Leibniz al segle XVII. L’origen de la
derivada el trobem en el càlcul de la recta tangent a una funció donada en un
punt determinant. Des d’un punt de vista geomètric, és molt fàcil calcular la
recta secant que passa per dos punts donats d’una funció. Ara bé, quan estem
interessats en el càlcul de la recta tangent, cal recórrer al concepte de límit,
desenvolupat en el mòdul «Límits de funcions i continuïtat», per a calcular
el seu pendent. Des d’un punt de vista físic, el càlcul de la recta secant es
pot assimilar al càlcul d’una velocitat mitjana i, aleshores, el càlcul de la recta
tangent correspon al càlcul de la velocitat instantània.
En la primera part d’aquest mòdul, es definirà el concepte de derivada d’una

funció en un punt, des d’un punt de vista geomètric (pendent de la recta
tangent) i de forma sistemàtica mitjançant el límit d’un quocient incremental.
Es calcularan les derivades de les funcions més conegudes i es presentaran les
regles bàsiques de derivació. Una de les regles més importants és la regla de la
cadena, que permet calcular la derivada de la composició de funcions.
El concepte de derivada és un dels conceptes matemàtics que té més aplicaci-

ons. Ho aplicarem a buscar els extrems locals d’una funció, és a dir, els punts
en què la funció presenta màxims i mínims locals (o relatius), o més en ge-
neral, a la representació gràfica de funcions (domini, asímptotes, intersecció
amb els eixos, creixement i decreixement, concavitat «∪» i convexitat «∩», si-
metries...). També ho aplicarem al càlcul de límits indeterminats mitjançant
les regles de L’Hôpital.
Finalment, el mòdul conclou amb la fórmula de Taylor, que és un concepte

més elaborat. La idea de Taylor consisteix a aproximar una funció derivable
mitjançant un polinomi, el qual és una funció més manejable. Quin és l’inte-
rès d’aquesta aproximació? D’una banda, un polinomi és un tipus de funció
que és molt fàcil d’avaluar (només amb sumes i productes), és molt fàcil de
derivar i és molt fàcil d’integrar (com veureu en el mòdul «Integració: el pro-
blema de l’àrea»). Per altra banda, es pot establir una fórmula teòrica (residu
de Lagrange) per a l’error de l’aproximació en un punt donat. Aquest error es
pot fitar en valor absolut de manera que obtenim una estimació de la bondat
de l’aproximació donada.
Objectius
Els objectius d’aquest mòdul textual són:
1. Comprendre el concepte de derivada d’una funció com a raó de canvi o,

de forma alternativa, com el pendent d’una recta tangent.
2. Familiaritzar-se amb les regles bàsiques de derivació i amb la regla de la

cadena per a la derivada de funcions compostes.
3. Dominar el concepte de derivada i aplicar-lo adequadament per al càlcul

d’extrems locals.
4. Conèixer les pautes que cal seguir per a dibuixar un esbós de la gràfica
d’una funció.
5. Aplicar correctament la regla de L’Hôpital per a resoldre límits indetermi-

nats.
6. Entendre la importància de la derivada en l’aproximació polinòmica de

funcions (polinomi de Taylor), així com el càlcul de l’error en l’aproxima-
ció (residu de Lagrange).
7. Utilitzar de manera bàsica el programari matemàtic per a trobar màxims i

mínims de funcions, i calcular polinomis de Taylor.
8. Comprendre la importància del càlcul diferencial en l’àmbit de l’enginye-

ria en general i en particular en l’àmbit de les tecnologies de la informació.
1. Derivació
.
En aquest mòdul i en el següent («Integració: el problema de l’àrea»), entrem

en la part central del càlcul infinitesimal. En els mòduls precedents («Funci-
ons reals de variable real» i «Límits de funcions i continuïtat») vam establir les
bases (la recta real i els conceptes de funció, límit i continuïtat) per a poder in-
troduir el concepte de derivada d’una funció i les seves múltiples aplicacions.
Començarem introduint la derivada com el pendent de la recta tangent, per a

continuació donar la definició formal com a límit d’un quocient incremental.
L’àlgebra de derivades ens permetrà portar a la pràctica el càlcul de derivades.
A partir de les derivades de les funcions elementals, les regles que vinculen la
derivació i les operacions aritmètiques, i especialment la regla de la cadena,
podrem calcular la derivada d’una funció donada.
Acabarem aquest mòdul veient quatre aplicacions interessants de les deriva-

des: el càlcul d’extrems locals de funcions, la representació gràfica de funcions,
la regla de L’Hôpital i l’aproximació per polinomi de Taylor.
1.1. Idea intuïtiva de derivada en un punt
Des del punt de vista geomètric, la derivada d’una funció f (x) en un punt x0 ,
que es denota per f ′ (x0 ), és el pendent (la inclinació respecte de l’eix horitzon-
tal) de la recta tangent en aquell punt x0 , vegeu la figura 1.
Figura 1. La derivada en un punt x0 és el pendent de la recta tangent Figura 1
La recta tangent talla

localment en un sol punt a la
gràfica de la funció
L’equació de la recta tangent és doncs y = f ′ (x0 )(x – x0 ) + f (x0 ), ja que és la recta

que passa pel punt de coordenades (x0 ,f (x0 )) i té pendent f ′ (x0 ).
La pregunta natural, però, és: com podem determinar aquest pendent f ′ (x0 )?
La resposta demana acostar-nos a aquesta recta tangent mitjançant una recta
secant, com es pot veure a la figura 2. En efecte, l’equació de la recta secant
que passa pel punt donat (x0 ,f (x0 )) és de la forma:
y = m(x – x0 ) + f (x0 ) ,
i imposant que també passi per un punt proper (x1 ,y1 ) = (x0 + h,f (x0 + h)), per
h 6= 0, obtenim que:
f (x0 + h) – f (x0 )
f (x0 + h) = m(x0 + h – x0 ) + f (x0 ) , m= .
h
Figura 2. Recta secant que passa pels punts (x0 ,y0 = f (x0 )) i (x0 + h,y1 = f (x0 + h)) Figura 2
recta tangent Recta secant per dos punts

de la funció y = f (x).
recta secant
y1
y0
f (x)
x0 x0 + h
Si prenem per h un valor cada cop més petit, el pendent m de la recta secant
tendirà al pendent de la recta tangent f ′ (x0 ), que és el valor que volíem cal-
cular. Aquest procediment geomètric passat al límit és el que ens donarà la
definició formal de derivada en un punt.
1.2. Definició formal de derivada en un punt
El marc general en el qual definirem el concepte de derivada és el marc de les

funcions reals contínues de variable real.
. Concepte de derivada d’una

funció en un punt: límit d’un
Formalment, la derivada d’una funció f (x) en un punt x = x0 es defineix quocient incremental.
pel límit següent:
f (x) – f (x0 )
f ′ (x0 ) = lim , (1)
x→x0 x – x0
si aquest límit existeix. Dit en paraules, la derivada d’una funció en un

punt és el límit del quocient entre l’increment de la funció i l’increment
de la variable independent h = x – x0 quan aquest últim tendeix a zero.
La notació f ′ (x0 ), que es llegeix «efa prima d’x0 », es deu a Newton. Quan exis-
teix el límit f ′ (x0 ) i és finit diem que la funció f (x) és derivable en x0 . A la
pràctica, però, en poques ocasions es calculen les derivades per mitjà del límit
de la definició, sinó que es calculen més fàcilment a partir de les derivades
elementals i les regles de derivació, que relacionen derivades i operacions arit-
mètiques, com veurem en els subapartats següents.
La condició de ser derivable és més restrictiva que la de ser contínua. Reescri-

Relació entre derivabilitat i
vint el límit de la definició de derivada es comprova que si una funció és de- continuïtat.
rivable en un punt llavors necessàriament ha de ser contínua en aquell punt:

f (x0 ) = lim f (x0 + h).
h→0
Per tant, que la derivada tingui un valor ens diu: primer, que la gràfica de
la funció és contínua en aquell punt i, segon, ens informa de la forma de la
curvatura (és a dir, la variació local) en aquell punt.
Exemple 1
Per a calcular la derivada de la funció lineal f (x) = x en x0 = 3 usant la definició, cal fer:
f (x) – f (3) x–3

f ′ (3) = lim = lim = lim 1 = 1 ,
x→3 x–3 x→3 x – 3 x→3
és clar que si en lloc de x0 = 3 posem qualsevol valor, també f ′ (x0 ) = 1. La recta tangent
és, doncs, la mateixa funció y = x.
Exemple 2
Per a calcular la derivada de la funció quadràtica f (x) = x2 en x0 = 1 usant la definició,

cal fer:
x2 – 1
f ′ (1) = lim =
x→1 x–1
(x + 1)(x – 1)
= lim = lim (x + 1) = 2 .
x→1 x–1 x→1
Fixeu-vos que en els dos exemples anteriors, els límits que hem calculat són
0
indeterminacions del tipus 0 que es resolen simplificant.
Practiqueu amb l’exercici d’autoavaluació 1.
1.3. Funció derivada
La funció derivada f ′ (x) és la funció que per cada punt x ens dona el valor de
la derivada de la funció f (x) en aquell punt.
. Funció derivable
Donada una funció f definim la funció derivada com
Es diu que una funció f és
derivable quan existeix f ′ (x) i
té un valor numèric.
f ′ : A –→ R, x 7–→ f ′ (x),
amb domini el conjunt A dels punts en què la funció f és derivable.
Figura 3. Rectes tangents a la funció f (x) = x2 en diferents punts. La funció derivada

f ′ (x) = 2x dona el pendent (m = –2,0,2,4) de la recta tangent en cada punt x = –1,0,1,2
m=4
m=2
m=0
m = –2
Atenció, que hi ha diverses maneres d’escriure la derivada d’una funció y = f (x).
Les expressions següents són equivalents:
dy d
y′ = = f ′ (x) = f (x) .
dx dx
dy
La notació de quocient de diferencials dx
, deguda a Leibniz i que es llegeix «d
de x partit per d de y», contrasta amb la notació funcional de Newton f ′ (x) i
està molt lligada a la definició de derivada com a límit:
dy ∆y f (x0 + ∆x) – f (x0 )

= lim = lim = f ′ (x0 ) ,
dx ∆x→0 ∆x ∆x→0 ∆x
essent ∆x,∆y els increments en x i y, respectivament.
1.3.1. Càlcul de les derivades de les funcions elementals
Usant la definició formal de derivada en un punt, el límit en la fórmula (1) per

un punt variable, es pot calcular la funció derivada per cada una de les fun-
cions elementals: els polinomis, les exponencials i logaritmes, i les funcions
periòdiques sinus i cosinus.
Els polinomis són funcions que es basen en les operacions aritmètiques de Derivada d’un monomi
suma/resta i producte per número. La derivada d’un polinomi del tipus p(x) =
La derivada d’un monomi
xn , on n ≥ 0 és el grau del polinomi, és p′ (x) = nxn–1 que té un grau menys que p(x) = xn és p′ (x) = nxn–1 .
el polinomi original i està definit per a tot valor de x. Aquest resultat s’obté
bàsicament de desenvolupar la potència d’una suma (x + h)n – xn = (xn + nxn–1 h +
· · · ) – xn .
Exemple 3
2
Donada la funció p(x) = x4 – 2x3 + x2 + 1, que és un polinomi de grau 4, podem calcular
la seva derivada (usant que la derivada d’una suma és la suma de derivades, com veurem
a continuació):
p′ (x) = 4x3 – 6x2 + x .
A més, podem obtenir fàcilment l’equació de la recta tangent, en el punt x0 = 2 per

exemple, avaluant la funció i la derivada:
y = p′ (2)(x – 2) + p(2) = 10(x – 2) + 3 .
La derivada de xn es pot estendre a valors negatius de n i fins i tot a valors

√
racionals (i a reals també!). Per exemple, f (x) = x definida per x ≥ 0, que
correspon a una potència d’exponent n = 1/2, té derivada f ′ (x) = 1
√
2 x
que
existeix per a x > 0. Vegeu la figura 4.
Tenim, doncs, que la derivada d’una funció potencial f (x) = xα , per qualsevol
α, compleix la mateixa regla f ′ (x) = αxα–1 .
Més enllà dels polinomis tenim les funcions exponencials i logarítmiques. Hi

ha diverses maneres de definir formalment aquestes funcions, però la idea in-
tuïtiva que representa la funció exponencial és la d’un creixement molt ràpid.
Quan observem una magnitud que té un creixement molt ràpid es diu que
creix exponencialment i, per contra, si creix molt lentament llavors, tenim la
funció logarítmica que és la seva inversa.
Figura 4. Gràfiques de la funció arrel quadrada i la seva derivada
√
y= x
y′ = 1
√
2 x
Recordem que la funció exponencial natural és y = ex , en què e = 2.718281 . . .

és la base i x és l’exponent. El logaritme neperià o natural és la funció inversa
de l’exponencial:
y = ex ↔ x = ln(y) .
Més en general, les funcions exponencials de base a > 0 són de la forma y = ax

i són totes equivalents en el sentit que ax = ekx per una constant k adequada.
Quan la base és a, ax = ex ln a ,
Les funcions logarítmiques de base a > 0: x = loga (y) són les seves inverses. ln y
loga y = ln a
, (a > 0,a 6= 1).
Tant les funcions exponencials com logarítmiques són contínues en el seu
domini.
Una manera de caracteritzar la funció exponencial és dient que la derivada és La derivada de l’exponencial
ella mateixa, si y = ex llavors y′ = ex per a qualsevol valor de x, i que e0 = 1. f (x) = ex és f ′ (x) = ex .
Per altra banda, la funció logaritme, vista com a funció de la variable x > 0
La derivada del logaritme
i no com a funció inversa, compleix que y = ln(x) i y′ = 1
x. Vegeu la figura 5 f (x) = ln(x) és f ′ (x) = 1x .
(esquerra).
Figura 5. Gràfiques de la funció logaritme neperià i la seva derivada 1/x (esquerra). Resulta
que per la funció y = ln |x| amb domini R \ {0} la seva derivada també és 1/x
y′ = 1
x
y = ln(x)
y = ln |x|
′ 1
y = x
Les funcions periòdiques bàsiques són el sinus i el cosinus, ja que fent combi- La derivada del sinus
nacions i canviant la freqüència angular, s’obtenen les altres funcions periòdi- f (x) = sin(x) és f ′ (x) = cos(x).
ques, per exemple: y = sin(2x) + 3 cos(5x) és una funció periòdica.

La derivada del cosinus
f (x) = cos(x) és f ′ (x) = – sin(x).
Les funcions sinus i cosinus compleixen que en derivar-les s’intercanvien en-
tre elles llevat d’un signe, més concretament: si y = sin x, llavors y′ = cos x i si
y = cos x llavors y′ = – sin x. Vegeu la figura 6 pel cas del sinus.
Figura 6. Gràfiques de la funció sinus i la seva derivada el cosinus

Recordeu que sin2 x + cos2 x = 1
y = sin x
ւ
տ
y′ = cos x
1.3.2. Regles de derivació
Les regles de derivació ens permeten calcular les derivades de funcions cons-
truïdes a partir de les funcions elementals i les operacions aritmètiques de su-
ma/resta i producte/divisió. Usant les propietats dels límits, obtenim les regles
següents:
.
1) Producte per nombre: y = af (x), llavors y′ = af ′ (x).
2) Suma de funcions: y = f (x) + g(x), llavors y′ = f ′ (x) + g ′ (x).
És a dir, un factor constant multiplicant es pot treure fora de la derivada i que

la derivada d’una suma és suma de derivades (ja que el límit d’una suma és
suma de límits). Combinant les dues regles obtenim la resta i més en general
una combinació lineal: y = af (x) + b g(x), llavors y′ = af ′ (x) + b g ′ (x) on a,b
són dos nombres reals qualssevol. Per exemple, el polinomi de grau 4: p(x) =
2x4 – 3x3 + x – 7 té derivada p′ (x) = 8x3 – 9x2 + 1, que és un polinomi de grau 3.
Exemple 4
1 1
La derivada de la funció y = 100ex – 10x4 – x
és y′ = 100ex – 40x3 + x2
.
Per altra banda, la derivada del producte no resulta ser el producte de deri-
vades, però tenim una fórmula que ens dona la derivada del producte i sem-
blantment per la divisió:
.
3) Producte: y = f (x)g(x), llavors y′ = f ′ (x)g(x) + f (x)g ′ (x).
f ′ (x)g(x) – f (x)g ′ (x)

4) Divisió: y = f (x)
g(x) , llavors y′ = .
(g(x))2
És a dir, la derivada d’un producte és la derivada del primer pel segon sense
Regles de la derivació
derivar més la derivada del segon pel primer sense derivar. Per la divisió que
és semblant, s’ha de tenir en compte que tant la funció com la seva derivada Si f i g són funcions
derivables, i a és un nombre:
només estan definides pels valors de x que g(x) 6= 0.
• (a · f )′ = a · f ′
• (f ± g)′ = f ′ ± g ′
Exemple 5 • (f · g)′ = f ′ · g + f · g ′
f ′ ·g–f ·g ′
• (f /g)′ = g2
Amb les regles fetes fins ara ja podem calcular la derivada d’una funció racional (quocient
20x2
de polinomis). Per exemple, donada la funció y = 1+5x2
, si apliquem la regla de la divisió:
40x · (1 + 5x2 ) – 10x · 20x2 40x

y′ = = .
(1 + 5x2 )2 (1 + 5x2 )2
Noteu que tant la funció com la derivada estan ben definides per a tot x.
Practiqueu amb els exercicis d’autoavaluació 2 i 3.
1.3.3. Regla de la cadena
L’anomenada regla de la cadena és probablement el punt més important en

el càlcul de derivades, ja que contínuament estem fent funcions de funcions.
Al principi pot semblar difícil d’aplicar, però amb el temps acabareu aplicant
aquesta regla de forma automàtica.
La regla de la cadena ens dona la derivada de la composició de funcions. Con-

cretament, per a dues funcions tenim que:
.
Si f i u són dues funcions que es poden compondre, aleshores la deriva-
da de la composició és:
(f ◦ u)′ (x) = f ′ u(x) u′ (x) .

És a dir, la derivada de la composició de dues funcions és la derivada de la

funció «externa» avaluada en la funció «interna» per la derivada de la funció
«interna».
Exemple 6
Si f (x) = 3x + 2 i u(x) = sin(x), aleshores, (f ◦ u)(x) = 3 sin(x) + 2, f ′ (x) = 3, u′ (x) = cos(x),

per tant,
(f ◦ u)′ (x) = f ′ u(x) u′ (x) = 3 cos(x) .

La regla de la cadena es pot justificar fàcilment si escrivim les derivades com a

quocient de diferencials (notació de Leibniz). Si tenim tres variables de mane-
ra que:
u f
x –→ y –→ z
és a dir, y = u(x) i z = f (y), i per tant z és funció de x: z = f (u(x)). Per a calcular

la derivada d’aquesta última funció, fem:
dz dz dy
= f ′ (y) · u′ (x) = f ′ u(x) u′ (x) .

= ·
dx dy dx
A la pràctica, si tenim diverses funcions ja compostes, ho apliquem directa-

ment derivant de «fora cap a dintre», i no cal analitzar quines són les funcions
que s’han composat. Per exemple:
Exemple 7
La derivada de la funció f (x) = (1 + sin2 (5x))3 és:
f ′ (x) = 3(1 + sin2 (5x))2 · 2 sin(5x) · cos(5x) · 5
Tot i que no cal, aquí tenim la cadena de variables següent:
x → 5x → sin(5x) → 1 + sin2 (5x) → (1 + sin2 (5x))3 .

1.3.4. Derivada de la funció inversa
Seguint amb la notació de Leibniz, la derivada de la funció inversa es calcula Funció inversa
de la manera següent:
Si la funció original és x 7→ y,
la funció inversa (si existeix)
és y 7→ x.
dy dx 1
= f ′ (x) ↔ = .
dx dy f ′ (x)
Per tant, només cal fer 1 dividit per la derivada de la funció original i posar x
en funció de y, és a dir, x = f –1 (y). Per exemple, si y = ln(x), x > 0, llavors x = ey
dy
i derivant dx
dy = ey = x, per tant fent inversos obtenim dx = 1
x. Les derivades
de les funcions trigonomètriques inverses s’obtenen de forma semblant. Per
exemple, si y = arctan(x), llavors x = tan y i derivant dx
dy = 1
cos2 y
= 1 + tan2 y =
dy
1 + x2 , per tant fent inversos obtenim dx = 1
1+x2
.
1.3.5. Taula de derivades
Els resultats obtinguts en els subapartats anteriors es resumeixen i s’amplien

en la taula 1.
Taula 1. Taula de derivades

Funcions simples Funcions compostes u = u(x)
y= xn , y′ = nxn–1 y = un , y′ = nun–1 u′
√ 1 √ u′
y = n x, n 6= 0, y′ = √
n y = n u, y′ = √ n n–1
n xn–1 n x
y= ex , y′ = ex y = eu , y′ = eu u′
y = ax , a > 0, y′ = ax ln(a) y = au , y′ = au ln(a)u′
y = sin(x), y′ = cos(x) y = sin(u), y′ = cos(u)u′
y = cos(x), y′ = – sin(x) y = cos(u), y′ = – sin(u)u′
y = tan(x), y′ =1+ tan2 (x) y = tan(u), y′ = (1 + tan2 (u))u′
1 u′
y = ln(x), y′ = x
y = ln(u), y′ = u
1 u′
y = loga (x), a > 0, a 6= 1, y′ = x ln(a)
y = loga (u), y′ = u ln(a)
y = arcsin(x) y′ = √ 1 2 y = arcsin(u) y ′ = √ 1 2 u′
1–x 1–u
y = arccos(x) y′ = √ 1 2 y = arccos(u) y ′ = √ 1 2 u′
– 1–x – 1–u
1 1
y = arctan(x) y′ = 1+x 2 y = arctan(u) y′ = 1+u 2u
′
En aquest punt, val la pena dir que per a comprovar que una funció és de-
rivable en un punt o en el seu domini de definició, no cal fer límits sinó
que a la pràctica ho fem a partir de les funcions elementals (polinomis p(x) =
a0 +a1 x+ · · · +an xn , funcions potencials xα , exponencials i logaritmes ax i loga (x),
a > 0, a 6= 1, sinus i cosinus sin(x) i cos(x)) que són contínues i derivables en
els seus dominis. És a dir, si una funció s’obté amb operacions aritmètiques i
composició de funcions elementals, llavors també és derivable.
Una petita excepció del fet que les funcions elementals són contínues i deri-
vables en els seus dominis és la funció potencial xα , per a 0 < α < 1. En aquest
cas el domini de la funció és Dom = {x ≥ 0}, però només és derivable per x > 0
amb derivada αxα–1 = α

x1–α
. En x = 0 no és derivable perquè té derivada infinita.
Vegeu la figura 4, que correspon al cas α = 1/2.
1.4. Derivades laterals
En comprovar la derivabilitat d’una funció en un punt per la definició formal,

pot passar que no existeixi el límit, però sí que existeixin els límits laterals per
la dreta i per l’esquerra.
Ja vam introduir el concepte de límits laterals al mòdul «Límits de funcions

i continuïtat», que tenen en compte si ens acostem al punt x0 per la dreta
(x > x0 ), vegeu la figura 7, o per l’esquerra (x < x0 ). Aquí ho apliquem al límit
de la definició formal de la derivada:
.
Definim les derivades laterals per la dreta i per l’esquerra:
f (x) – f (x0 ) f (x) – f (x0 )

f+′ (x0 ) = lim+ , f–′ (x0 ) = lim–
x→x0 x – x0 x→x0 x – x0
respectivament. Si coincideixen les derivades laterals f+′ (x0 ) = f–′ (x0 ) lla-
vors la funció és derivable en aquell punt.
Figura 7. Derivada lateral per la dreta f+′ (x0 ) d’una funció f . En aquest cas, les derivades
laterals coincideixen i la funció és derivable en x0
f+′ (x0 )
rectes secants
y0
f (x)
x0 ← x
En alguns problemes apareixen funcions amb valor absolut. El cas més senzill
es correspon a la mateixa funció valor absolut f (x) = |x| = max{x, – x} que és
contínua en tots els punts i derivable en tots els punts excepte en x = 0. Vegeu
la figura 8.
Figura 8. Gràfiques de la funció valor absolut i la seva derivada, que és constant a trossos i
està definida per a x 6= 0
y = |x|
y′
Per la gràfica en forma de «punxa» podem veure que el pendent de la funció

en x = 0 és 1 per la dreta; en canvi, és –1 per l’esquerra. Formalment:
x–0 –x + 0
1 = f+′ (0) = lim+ 6= lim = f–′ (0) = –1 .
x→0 x – 0 x→0– x – 0
Exemple 8
La funció contínua f (x) = |(x + 5)(x – 10)| es pot definir a trossos: f (x) = –(x + 5)(x – 10)
si –5 ≤ x ≤ 10 i f (x) = (x + 5)(x – 10) altrament. Vegeu la figura 9. La derivada també la
podem calcular a trossos:

 –(2x – 5) –5 < x < 10
′
f (x) = ,
2x – 5 x > 10 o x < –5

i en x = –5 i x = 10 la funció no és derivable, ja que les derivades laterals no coincideixen:
(x + 5)(10 – x) – 0
f+′ (–5) = lim + = 15 ,
x→–5 x+5
(x + 5)(x – 10) – 0
f–′ (–5) = lim – = –15 ,
x→–5 x+5
(x + 5)(x – 10) – 0
f+′ (10) = lim + = 15 ,
x→10 x – 10
(x + 5)(10 – x) – 0
f–′ (10) = lim – = –15 .
x→10 x – 10

Figura 9. Gràfiques de la funció f (x) = |(x + 5)(x – 10)| i la seva derivada. La funció f és
contínua en tots els punts i derivable en tots els punts excepte en x = –5 i x = 10.
80
60
40
20
-5 5 10
-20
1.5. Derivades successives
Donada una funció derivable f podem considerar la funció f ′ , que és la deri-

vada de f . Suposant que la funció f ′ estigui definida en un interval I, podem
considerar els punts en què é́s derivable i la corresponent funció derivada que
denotarem amb f ′′ . Així, a f ′ l’anomenarem derivada primera de f , a f ′′ l’a-
nomenarem derivada segona de f . A la derivada de f ′′ la denotarem amb f ′′′ i
l’anomenarem derivada tercera de f . En general la derivada successiva la deno-
tarem amb f (n) i l’anomenarem derivada n-èsima de f , o bé, derivada d’ordre
n de f .
Figura 10. Exemple de les derivades successives de la funció f (x) = x5 : f ′ (x) = 5x4 , Derivades d’ordre
f ′′ (x) = 20x3 , f ′′′ (x) = 60x2 , f (4) (x) = 120x, f (5) (x) = 120 i f (n) (x) = 0, n ≥ 6 superior
La derivada segona és la
f ′ (x) f ′′′ (x) derivada de la derivada, i així
successivament:
f ′ (x) es llegeix «f prima»,
f (5) (x) f ′′ (x) es llegeix «f segona»,
f ′′′ (x) es llegeix «f tercera»,
etc.
f (x) f ′′ (x) f (4) (x)

Exemple 9
Considereu la funció f (x) = 3x . Calculant unes poques derivades podem obtenir l’expres-
sió general de la derivada n-èsima de f :
f ′ (x) = 3x ln(3), f ′′ (x) = 3x (ln(3))2 , . . . , f (n) (x) = 3x (ln(3))n .
Exemple 10
Considereu ara la funció f (x) = ln(1 + x), llavors
1
f ′ (x) = = (1 + x)–1
1+x
f ′′ (x) =(–1)(1 + x)–2
f ′′′ (x) =(–1)(–2)(1 + x)–3
f (4) (x) =(–1)(–2)(–3)(1 + x)–4
. .
.. ..
f (n) (x) =(–1)n+1 (n – 1)!(1 + x)–n .
Exemple 11
Velocitat = espai recorregut
Si deixem caure un objecte des d’una alçada de 100 metres, la seva posició en vertical, dividit entre el temps
2 transcorregut
suposant caiguda lliure, és definida per x(t) = 100 – 9.8 t2 metres, on t ≥ 0 és el temps en
segons, i llavors la seva velocitat és v(t) = x′ (t) = –9.8t m/s i la seva acceleració és constant
a(t) = v′ (t) = x′′ (t) = –9.8 m/s2 .

En aquest exemple, les
derivades amb notació de
quocient de diferencials són:
velocitat v(t) = dx
dt m/s i
acceleració a(t) = dv
dt
m/s2 .
2. Aplicacions de les derivades

.
En aquest apartat veurem algunes aplicacions de la derivació: per una banda,

el càlcul d’extrems (màxims o mínims) relatius de funcions, i per extensió la
representació gràfica de funcions, i per altra banda, la regla de L’Hôpital per al
càlcul de límits de funcions. La fórmula de Taylor, que és una aplicació molt
interessant de les derivades successives d’una funció, per la seva importància,
la veurem separadament al proper apartat.
2.1. Extrems relatius de funcions
En primer lloc recordem els conceptes de funció creixent i funció decreixent.
. Gràfica d’una funció

estrictament creixent
Considerem una funció f definida en un interval obert (a,b) i prenem
dos punts qualssevol x1 , x2 d’aquest interval amb x1 < x2 , llavors,
1) Si f (x1 ) ≤ f (x2 ) direm que f és monòtona creixent en (a,b).
2) Si f (x1 ) ≥ f (x2 ) direm que f és monòtona decreixent en (a,b).
3) Si f (x1 ) < f (x2 ) direm que f és estrictament creixent en (a,b).
4) Si f (x1 ) > f (x2 ) direm que f és estrictament decreixent en (a,b).
A la figura al marge dret es pot observar la gràfica d’una funció estrictament

creixent.
Tot seguit veurem com a partir de la derivada podem decidir si una funció és
creixent o decreixent.
.
Considerem una funció f derivable en un interval obert (a,b), llavors,
1) Si f ′ (x) ≥ 0 per tot x ∈ (a,b), llavors f és monòtona creixent en (a,b).
2) Si f ′ (x) ≤ 0 per tot x ∈ (a,b), llavors f és monòtona decreixent en

(a,b).
3) Si f ′ (x) = 0 per tot x ∈ (a,b), llavors f és constant en (a,b).

Aplicant les regles de derivació que hem vist als subapartats anteriors, tenim
exemples de funcions que són creixents en el seu domini; són: f1 (x) = ex ,
√
x ∈ R, f2 (x) = ln(x), x > 0, f3 (x) = x, x ≥ 0, f4 (x) = tan(x), x 6= π
2 + kπ, amb k un
x
enter, i f5 (x) = 1+x , x 6= 1. Per altra banda, també tenim exemples de funcions
que són decreixents en el seu domini; són: f1 (x) = e–x , x ∈ R, f2 (x) = – ln(x),
x > 0, f3 (x) = 1 – x3 , x ∈ R, f4 (x) = cot(x) = 1/ tan(x), x 6= kπ, amb k un enter, i
f5 (x) = 1x , x 6= 0. En canvi, les funcions sinus i cosinus van alternant intervals
de creixement i decreixement, vegeu la figura 6.
Exemple 12 Gràfica de la funció

f (x) = x3 – 12x + 1
Si considerem la funció f (x) = x3 – 12x + 1, calculem la seva derivada f ′ (x) = 3x2 – 12 i
estudiem en quins punts s’anul·la aquesta derivada,
f ′ (x) = 0 ⇔ 3x2 – 12 = 0 ⇔ x = 2 o x = –2
Observem que f ′ (x) > 0 si x < –2 o x > 2 i f ′ (x) < 0 si –2 < x < 2, per tant f és creixent
a (–∞, – 2) ∪ (2, + ∞) i és decreixent a l’interval (–2,2), tal com es pot observar a la figura
al marge dret. Els punts x = ±2 s’anomenen extrems relatius (màxims i mínims locals)
de la funció com veurem a continuació.
A continuació utilitzarem les derivades per al càlcul dels extrems relatius (o

locals) de funcions, és a dir, trobar els punts en què una funció té un màxim
o un mínim local. Intuïtivament, si identifiquem la gràfica d’una funció amb
el perfil d’una serralada, els diferents pics de les muntanyes corresponen als
màxims locals; en canvi, els punts més baixos de les valls es corresponen amb
els mínims locals. Atenció que, si ens trobem en el pic d’una de les munta-
nyes, això no vol dir que necessàriament estiguem al punt més alt de tota la
serralada.
Recordem les definicions formals de màxim i mínim relatius:
. Epsilon ǫ
Suposem una funció f definida en un interval (a,b).

Epsilon ǫ indica una quantitat
petita, és a dir, el radi de
• Direm que f té un màxim relatiu en el punt x0 ∈ (a,b) si existeix un l’entorn de valors per
l’esquerra i per la dreta d’x0
entorn d’x0 que escriurem (x0 – ǫ,x0 + ǫ) tal que per a qualsevol valor
però molt pròxims. Per
x dins d’aquest entorn, x ∈ (x0 – ǫ,x0 + ǫ), es verifica que f (x) ≤ f (x0 ). exemple, és suficient si es
compleix per un radi molt
petit de l’ordre de 0,001.
• Direm que f té un mínim relatiu en el punt x0 ∈ (a,b) si existeix un
entorn d’x0 que escriurem (x0 – ǫ,x0 + ǫ) tal que per a qualsevol valor
x dins d’aquest entorn, x ∈ (x0 – ǫ,x0 + ǫ), es verifica que f (x) ≥ f (x0 ).
Un punt on la funció tingui un màxim o un mínim relatiu s’anomena

un extrem relatiu de la funció.
Al marge dret podeu veure la gràfica d’una funció amb un mínim relatiu on
Gràfica d’una funció amb
podem observar que la imatge del punt x0 seria la més petita d’entre tots els un mínim relatiu
punts de l’interval (x0 – ǫ,x0 + ǫ).
A continuació veurem una condició necessària perquè una funció tingui un

extrem relatiu en un punt. Suposem que f és una funció real definida en un
interval (a,b). Suposem que f té un extrem relatiu en x0 ∈ (a,b) i que f és
derivable en x0 . Llavors podem assegurar que f ′ (x0 ) = 0.
Exemple 13
La funció f (x) = x2 sabem que té un mínim en x = 0 i com f ′ (x) = 2x, llavors f ′ (0) = 0.
El recíproc no és cert, és a dir, és possible trobar una funció f derivable tal que f ′ (x0 ) = 0
però, x0 no és un extrem relatiu. Per exemple, si f (x) = x3 , llavors f ′ (0) = 0 però f no té
màxim ni mínim relatiu a cap punt.
.
Els punts x tals que f ′ (x) = 0 s’anomenen punts crítics de la funció.
Una funció pot tenir un extrem relatiu en un punt sense necessitat de ser de-
rivable. Per exemple, la funció f (x) = |x| té un mínim relatiu en x = 0, i en
canvi f no és derivable en x = 0. Les funcions per les quals existeixen les de-
rivades laterals en un punt x0 , però no coincideixen, f+′ (x0 ) 6= f–′ (x0 ), presenten
«punxes» en les seves gràfiques i aquests punts són candidats a ser extrems
relatius.
Resumint, podem dir que:
.
Els extrems relatius d’una funció f es troben entre:
1) Els punts crítics de f .
2) Els punts de no derivabilitat de f .
2.1.1. Criteri de la primera derivada
Podem estudiar la derivada a la dreta i a l’esquerra d’aquests punts (x0 punt crí-
tic o punt de no derivabilitat), de manera que si la funció creix per l’esquerra
d’x0 i decreix per la dreta d’x0 deduirem que en x0 la funció té un màxim rela-
tiu, i si la funció decreix per l’esquerra d’x0 i creix per la dreta d’x0 deduirem
que en x0 la funció té un mínim relatiu.
Exemple 14
Considerem la funció f (x) = 2x – 3x2/3 + 1, que està definida en tots els reals. Els seus
extrems relatius els buscarem entre els punts crítics de f :
f ′ (x) = 2 – 2x–1/3 = 0 ⇔ x = 1 Criteri de la primera

derivada per a la
classificació dels extrems
i els punts en què la funció no és derivable. Observem que f no és derivable per x = 0. relatius
Llavors estudiem el signe de la derivada per la dreta i per l’esquerra d’aquests punts i
obtenim com a resultat el que es representa en l’esquema al marge dret. Criteri de la primera derivada
per a la classificació dels
La gràfica de la funció f ve representada en la figura 11. Podem veure que els punts de extrems relatius de la funció:
no derivabilitat (x = 0) són punts en forma de punxa i en aquest punt hi hauria infinites f (x) = 2x – 3x2/3 + 1.
tangents; en canvi, el punt crític de la funció (x = 1) verifica que la seva tangent és
paral·lela a l’eix OX, ja que té pendent zero.
Figura 11. Gràfica de la funció f (x) = 2x – 3x2/3 + 1.
2.1.2. Criteri de la segona derivada
En aquest subapartat donarem una segona manera de classificar els extrems

relatius en màxims o mínims. Primer introduirem els conceptes de concavitat
«∪» i convexitat «∩», i punts d’inflexió d’una funció derivable.
.
Direm que f és còncava en un interval obert (a,b) si és derivable en
(a,b) i la seva derivada f ′ és una funció creixent en (a,b). De manera
semblant, direm que f és convexa en (a,b) si existeix f ′ i és decreixent
en (a,b).
En la figura 12 podem observar que si f és còncava en un interval, llavors la

gràfica de f està per sobre de les seves tangents en aquest interval i si f és
convexa, la gràfica de f està per sota de les seves tangents en aquest interval.
Figura 12. Concavitat, convexitat i punt d’inflexió d’una funció f .
Hi ha una mica de confusió en què s’entén per funció còncava i què s’entén
per funció convexa, bàsicament pel fet que la gràfica d’una funció la podem
mirar per sobre o per sota. Per evitar aquesta possible confusió podem usar els
noms en anglès, que són més aclaridors:
còncava = concave up convexa = concave down
.
Els punts que separen les zones de concavitat oposada d’una funció
s’anomenen punts d’inflexió.
Criteri de la segona derivada per a l’estudi de la concavitat:
1) Si f ′′ (x) > 0 en un interval (a,b), llavors f és còncava en (a,b).
2) Si f ′′ (x) < 0 en un interval (a,b), llavors f és convexa en (a,b).
3) Si f té un punt d’inflexió en un punt x0 i existeix f ′′ (x0 ), llavors f ′′ (x0 ) = 0.
Per tant, per a obtenir els punts d’inflexió d’una funció f dues vegades deri-
vable, només hem de trobar els punts tals que f ′′ (x) = 0. Però observem que
no tots els punts que verifiquen la condició f ′′ (x) = 0 són punts d’inflexió.
Per exemple, la funció f (x) = x4 té derivada segona f ′′ (x) = 12x2 i per tant
f ′′ (0) = 0, però en canvi x = 0 no és un punt d’inflexió per a la funció f (x) = x4 ,
ja que aquesta funció és sempre còncava.
Igual que en el cas dels extrems relatius, per decidir si un punt x0 candidat a
ser punt d’inflexió ho és o no, podem fer un estudi del signe de la derivada
segona per la dreta i per l’esquerra d’x0 , de manera que si hi ha canvi de
concavitat i x0 pertany al domini de la funció, podrem assegurar que x0 és un
punt d’inflexió.
Exemple 15
Trobem els intervals de concavitat i convexitat i els punts d’inflexió de la funció f (x) =
x2 ex . Per això primer calculem la primera derivada, f ′ (x) = 2xex + x2 ex = (2x + x2 )ex , i Estudi de la concavitat i
llavors calculem la segona derivada f ′′ (x) i la igualem a zero: la convexitat d’una
funció
√ √
f ′′ (x) = (2 + 2x)ex + (2x + x2 )ex = (2 + 4x + x2 )ex = 0 ⇔ x = –2 – 2 o x = –2 + 2 Esquema de l’estudi de la
concavitat i la convexitat de
√ la funció f (x) = x2 ex .
Per tant, els zeros de la segona derivada són x = –2 ± 2. Fent l’estudi del signe de
la derivada segona a la dreta i a l’esquerra d’aquests punts obtenim l’esquema que √ es
representa
√ al marge dret, d’on es pot
√ deduir
√ que la funció és còncava
√ a (–∞, – 2 √ 2) ∪
–
(–2 + 2, + ∞) i convexa a (–2 – 2, – 2 + 2). Els punts x = –2 – 2 i x = –2 + 2 són
punts d’inflexió, ja que hi ha canvi de concavitat.
Tot seguit veurem un altre exemple del càlcul dels punts d’inflexió, per a una
funció que és un polinomi de grau 3:
Exemple 16
Busquem els punts d’inflexió de la funció p(x) = x3 –6x2 –3x+1. Per això primer calculem la
primera derivada, p′ (x) = 3x2 – 12x– 3 i llavors calculem la segona derivada p′′ (x) = 6x– 12.
Si la igualem a zero:
p′′ (x) = 6x – 12 = 0 ⇔ x = 2 ,
obtenim un únic possible punt d’inflexió d’aquesta cúbica. Fent l’estudi del signe de la
derivada segona a la dreta i a l’esquerra d’aquest punt veiem que p′′ (0) = –12 < 0 i
p′′ (3) = 6 > 0, i per tant la funció és còncava en (2, + ∞) i convexa en (–∞,2). A més,
podem assegurar que x = 2 és un punt d’inflexió.
La derivada segona també ens dona informació sobre els extrems relatius.
.
Criteri de la segona derivada per a la classificació dels extrems rela-
tius:
1) Si f ′ (x0 ) = 0 i f ′′ (x0 ) > 0, llavors f té un mínim relatiu en x = x0 .
2) Si f ′ (x0 ) = 0 i f ′′ (x0 ) < 0, llavors f té un màxim relatiu en x = x0 .
3) Si f ′ (x0 ) = 0 i f ′′ (x0 ) = 0, llavors no podem extreure cap conclusió. La

funció f pot tenir un màxim relatiu o un mínim relatiu o un punt
d’inflexió en x = x0 .
Exemple 17
Tornem a l’exemple 3.15. Els punts crítics de la funció f (x) = x2 ex s’obtenen de

Nota
f ′ (x) = (2x + x2 )ex = 0 ⇔ x = 0 o x = –2 . Alternativament, podem usar

el criteri de la primera
derivada, si no volem o no
A més, la derivada segona és f ′′ (x) = (2 + 4x + x2 )ex . Llavors: podem calcular la derivada
segona. Per la funció
f ′′ (–2) = –2e–2 < 0 i per tant x = –2 és un màxim relatiu. f (x) = x2 ex , tenim que:
f ′′ (0) = 2 > 0 i per tant x = 0 és un mínim relatiu.
A vegades el càlcul de la segona derivada pot ser complicat, per això, a l’hora de classificar
els extrems relatius pot ser més fàcil utilitzar el criteri de la primera derivada tal com es
mostra a la figura al marge dret.
2.2. Representació gràfica de funcions
.
Considerem una funció y = f (x). Recordem que la gràfica de la funció f
és el conjunt de punts del pla:
Gf = {(x,f (x)) | x ∈ Dom(f )} .
Veurem a continuació unes pautes indicadores que convé seguir per dibuixar
un croquis aproximat de la gràfica d’una funció. Ho anirem explicant sobre la
funció
p
3
f (x) = x2 (x + 1) Pautes que cal seguir per a la
representació gràfica de
funcions. Funció exemple:
f (x) = 3 x2 (x + 1).
p
1) Determinar el domini de la funció. Estudiar la continuïtat de f en els

punts del domini Dom(f ). Si un punt a no pertany al domini de la funció,
però és un punt frontera del domini de f , convindrà calcular els límits late-
rals, lim+ f (x) i/o lim– f (x). Si algun d’aquests límits és + inf o – inf, la recta
x→a x→a
x = a serà una asímptota vertical de la gràfica de f .
En el nostre exemple, com que Dom(f ) = R, no és procedent realitzar aquest

estudi asimptòtic. La funció f és contínua a R, ja que és la composició de la
√
funció polinòmica f1 (x) = x2 (x+1) i de la funció f2 (x) = 3
x, ambdues contínues
a R.
2) Asímptotes. El càlcul de les asímptotes ja s’ha introduït al mòdul «Límits

de funcions i continuïtat».
En el nostre exemple no tenim asímptotes verticals, ja que el domini són tots

els reals. Tampoc hi ha asímptotes horitzontals, ja que
p
3
lim x2 (x + 1) = +∞.
x→+∞
Calculem les asímptotes obliqües, y = mx + n
p
3
x2 (x + 1)
m = lim = 1.
x→+∞ x
p
n = lim ( 3 x2 (x + 1) – x) = +∞ – ∞
x→+∞
p
n = lim ( 3 x2 (x + 1) – x) =
x→+∞
( 3 x2 (x + 1) – x)( 3 x4 (x + 1)2 + x 3 x2 (x + 1) + x2 )
p p p
= lim p p =
x→+∞ 3
x4 (x + 1)2 + x 3 x2 (x + 1) + x2
x2 (x + 1) – x3 1
= lim p =
3
p
x→+∞3 4 2 3 2
x (x + 1) + x x (x + 1) + x 2
Per tant, y = x + 1/3 és una asímptota obliqua.
3) Punts d’intersecció amb l’eix d’abscisses. Si l’equació f (x) = 0 és de fà-

cil resolució, convindrà buscar les arrels (zeros) d’aquesta equació, les quals es
correspondran amb les abscisses dels punts d’intersecció de la gràfica de f amb
l’eix d’abscisses.
Si ha estat possible determinar aquests zeros de la funció, resultarà convenient

estudiar el signe de la funció. Si una funció presenta canvis de signe, aquests
s’han de produir necessàriament en els zeros de la funció, o en els punts de
discontinuïtat, o en els punts frontera del domini.
En el nostre exemple, els zeros de la funció són els punts x = –1 i x = 0.
4) Estudi del creixement i decreixement. Determinació dels extrems re-

latius. Buscarem l’expressió de la derivada f ′ de la funció. És possible que la
funció deixi de ser derivable en algun punt del Dom(f ). Per aquest motiu,
caldrà determinar el domini de la derivabilitat de la funció. Amb la intenció
d’estudiar el signe de f ′ , buscarem els zeros de l’equació f ′ (x) = 0 que pertanyin
al domini de derivabilitat de la funció f . L’estudi del signe de f ′ el realitzarem
tenint en compte que els canvis de signe de f ′ (si n’hi ha), s’han de produir
necessàriament en els zeros de f ′ , o en els punts de discontinuïtat de f , o en

Monotonia de la funció
els punts de discontinuïtat de f ′ .
p
f (x) = 3 x2 (x + 1).
En els punts que la derivada f ′ és positiva, la funció serà estrictament crei-

xent i en els punts que la derivada és negativa, la funció serà estrictament
decreixent. La funció presenta un extrem relatiu en els punts del domini de
la funció en què hi hagi un canvi de monotonia. Si la funció és derivable en
aquests punts, la derivada haurà de ser necessàriament nul·la. Es tractarà d’un
màxim o un mínim.
En el nostre exemple, f ′ (x) = √

3
3x+2
. El domini de derivabilitat de la funció
3 x(x+1)2
′
f és R \ {–1,0}. La derivada f només s’anul·la en el punt x = –2/3. L’estudi del
signe de la derivada f ′ i de la monotonia de f es mostra en la figura que teniu
al marge dret.
Per tant, la funció té un màxim relatiu en x = –2/3 (punt crític) i un mínim

relatiu en x = 0 (punt de no derivabilitat).
5) Estudi de la concavitat i la convexitat. Determinació dels punts d’infle- Concavitat

p de la funció
′′ f (x) = 3 x2 (x + 1)
xió. Buscarem l’expressió de la segona derivada f . Determinarem igualment
el domini de f ′′ que, en tot cas, no podrà superar el domini de derivabilitat
de f . Amb l’objectiu d’estudiar el signe de f ′′ , buscarem els zeros de l’equació
f ′′ (x) = 0 que pertanyin al domini de f ′′ . L’estudi del signe de f ′′ el realitzarem
tenint en compte que els canvis de signe de f ′′ (si n’hi ha) s’han de produir
necessàriament en els zeros de f ′′ , o en els punts de discontinuïtat de f , f ′ i f ′′ .
En els punts que f ′′ és positiva, la funció és còncava i en els punts que f ′′ és

negativa, la funció és convexa. La funció presentarà un punt d’inflexió en els
punts interiors del domini de la funció que siguin frontera entre dues regions
de concavitat de signe contrari. Si en aquests punts existeix la segona deriva-
da, aquesta haurà de ser necessàriament nul·la.
En el nostre exemple, f ′′ (x) = –2

√3
. El domini de f ′′ coincideix amb el
9x(x+1) x(x+1)2
domini de derivabilitat de f . La segona derivada f ′′ no s’anul·la en cap punt.
L’estudi del signe de la segona derivada f ′′ i de la concavitat de f queda reflec-
tit en la figura que teniu al marge dret.
Per tant, la funció té un punt d’inflexió en x = –1.
Amb tot aquest estudi, la gràfica de la funció està representada a la figura 13.
p
3
Figura 13. Gràfica de la funció f (x) = x2 (x + 1)
A banda d’aquests passos generals que acabem de descriure, podem fer unes
comprovacions de cara a simplificar la representació:
1) Comprovar si l’expressió de f és el resultat d’aplicar a una funció g ele-

mental o ja coneguda una translació en la direcció de l’eix d’abscisses, és
a dir, f (x) = g(x + a), o una translació en la direcció de l’eix d’ordenades
(f (x) = g(x) + b), o una «compressió» o «dilatació» en la direcció de l’eix d’abs-
cisses (f (x) = g(kx), k > 0), o una «compressió» o «dilatació» en la direcció de
l’eix d’ordenades (f (x) = k · g(x), k > 0), o una simetria respecte de l’eix d’abs-
cisses (f (x) = –g(x)), o una simetria respecte de l’eix d’ordenades (f (x) = g(–x)),
o una combinació de dues o més d’aquestes transformacions.
Si fos així, el coneixement de la gràfica de g ens ajudarà a intuir, i fins i tot a

dibuixar enterament, la gràfica de la funció f .
Exemple 18
A la figura 14 es representen la gràfica de la funció f (x) = 1x (en color negre), la gràfica

de g1 (x) = 1x + 2 (en vermell) que s’obté de la gràfica de f (x) traslladada dues unitats cap
1
amunt, i la gràfica de g2 (x) = x+2 (en verd) que s’obté de traslladar la funció f (x) dues
unitats cap a l’esquerra.
2) Estudiar l’existència de possibles simetries respecte dels eixos de coorde-

nades, és a dir,
• Si f (–x) = f (x) per a qualsevol x ∈ Dom(f ), la gràfica de f és simètrica

respecte de l’eix d’ordenades.
• Si f (–x) = –f (x) per a qualsevol x ∈ Dom(f ), la gràfica de f és simètrica

respecte de l’origen de coordenades.
1
Figura 14. Gràfica de la funció f (x) = x
i les seves translacions
3) Estudi de la periodicitat. Si existeix un valor real p > 0 tal que f (x + p) =

f (x), per a qualsevol x ∈ Dom(f ), llavors la funció és periòdica. En aquest
cas, caldrà buscar el menor valor de p que compleix aquesta propietat. Llavors
n’hi haurà prou a representar la gràfica de f en un interval qualsevol [a,a+p] ⊂
Dom(f ) i, sobre la base de la periodicitat de f , estendre-la a la resta del domini.
Exemple 19
Estudi complet de la funció
1
A continuació mostrem un altre exemple amb totes les pautes que cal seguir per a fer un f (x) = e x2 –1 .
esbós de la gràfica de la funció.
1
Fem un estudi complet de la funció f (x) = e x2 –1 fins a obtenir la seva representació gràfica.
1) Domini: els únics punts en què la funció no està definida són quan x2 – 1 = 0, per
tant quan x = 1 o x = –1 i per tant Dom(f ) = R \ {–1,1}.
1 1
2) Simetries: observem que f (–x) = e (–x)2 –1 = e x2 –1 = f (x), per tant és una funció simètrica
respecte de l’eix d’ordenades.
3) Asímptotes: per obtenir les asímptotes verticals, calculem els límits als extrems del
domini:
1 1
lim e x2 –1 = e 0+ = e+∞ = +∞
x→1+
1 1
lim e x2 –1 = e 0– = e–∞ = 0
x→1–
Per tant, x = 1 és una asímptota vertical per la dreta.
1 1
lim e x2 –1 = e 0– = e–∞ = 0
x→–1+
1 1
lim e x2 –1 = e 0+ = e+∞ = +∞
x→–1–
Per tant, x = –1 és una asímptota vertical per l’esquerra.

Per a obtenir les asímptotes horitzontals calculem els límits a +∞ i a –∞
1 1
lim e x2 –1 = e +∞ = e0 = 1
x→+ inf
1 1
lim e x2 –1 = e +∞ = e0 = 1
x→1–
Per tant, y = 1 és una asímptota horitzontal.

4) Estudi de la monotonia. Determinació dels extrems relatius. Com que les funcions
exponencials són derivables i la divisió de funcions derivables és derivable al seu
domini, la funció serà derivable al seu domini i
1 –2x
f ′ (x) = e x2 –1
(x2 – 1)2
Observem que f ′ (x) = 0 ⇔ x = 0, per tant x = 0 és l’únic extrem relatiu possible.

Com que f ′ (x) > 0 si x < 0 i f ′ (x) < 0 si x > 0, tindrem que f (x) és creixent a
(–∞, – 1) ∪ (–1,0), decreixent a (0,1) ∪ (1, + ∞) i a x = 0 hi haurà un màxim relatiu.
5) Estudi de la concavitat. Punts d’inflexió.
1
6x4 –2
Calculem la segona derivada i obtenim f ′′ (x) = e x2 –1 (x2 –1)4
. Igualem aquesta derivada
a zero per a obtenir els possibles punts d’inflexió:
r
4 1
f ′′ (x) = 0 ⇔ 6x4 – 2 = 0 ⇔ x = ± ≈ ±0.76
3
A més, f ′′ (x) < 0 per x ∈ (–∞, – 1) ∪ (–1, – 0.76) ∪ (0.76,1) ∪ (1, + ∞) i f ′′ (x) > 0 per
x ∈ (–0.76,0.76) i per tant f (x) és convexa a (–∞, – 1) ∪ (–1, – 0.76) ∪ (0.76,1) ∪ (1, + ∞)
i còncava a (–0.76,0.76) i podem dir que x = –0.76 i x = 0.76 són punts d’inflexió.
Finalment i d’acord amb tots els passos anteriors, la gràfica de la funció està representada
a la figura 15.
1
Figura 15. Gràfica de la funció f (x) = e x2 –1

2.3. Regla de L’Hôpital
Sota el nom de regles de L’Hôpital s’engloben una sèrie de resultats que, gràcies
a les derivades, permeten resoldre límits de funcions amb algunes indetermi-
nacions. El matemàtic francès G. F. L’Hôpital (1661 - 1704) va desenvolupar
la tècnica que descriurem a continuació, que consisteix a substituir un límit
indeterminat per un altre amb l’esperança que aquest es pugui resoldre més
fàcilment.
Enunciem amb tot detall a continuació la regla pel cas d’una indeterminació
de tipus 00 :
Regla de L’Hôpital (cas 00 ):

Sigui a ∈ I un punt en un interval tancat, i siguin f ,g : I \ {a} → R
funcions reals tals que:
• f i g són derivables en I \ {a}.
• g ′ (x) 6= 0 per a tot x ∈ I \ {a}.
• lim f (x) = lim g(x) = 0.

x→a x→a
f f′
Llavors tenim que g(x) 6= 0 per tot x ∈ I \ {a}, les funcions g i g′ estan
ben definides en I \ {a} i es compleix que:
f ′ (x) f (x)
• Si lim =L∈R llavors lim =L.
x→a g ′ (x) x→a g(x)
f ′ (x) f (x)
• Si lim = ±∞ llavors lim = ±∞.
Exemple 20
arctan(6x)
Tot seguit resoldrem el límit lim mitjançant la regla de L’Hôpital. Primer de
ln(1 + 2x)
x→0
tot, observem que aquest límit és una indeterminació del tipus 00 . Les funcions al nume-
rador f (x) = arctan(6x) i al denominador g(x) = ln(1 + 2x) compleixen les hipòtesis de la
6 2
proposició anterior. Calculant les derivades respectives f ′ (x) = 1+(6x) ′
2 i g (x) = 1+2x tenim
que:
6
arctan(6x) 1+(6x)2 6
lim = lim 2
= = 3.
x→0 ln(1 + 2x) x→0 1+2x
2

∞
És possible estendre la regla de L’Hôpital per indeterminacions de tipus ∞. En
efecte:
.
∞
Regla de L’Hôpital (cas ∞ ):
Sigui a ∈ I un punt en un interval tancat, i siguin f ,g : I \ {a} → R
funcions reals tals que:
• f i g són derivables en I \ {a}.
• g ′ (x) 6= 0 per a tot x ∈ I \ {a}.
• lim f (x) = lim g(x) = ±∞.

x→a x→a
Llavors existeix ρ > 0 tal que g(x) 6= 0 per x ∈ I amb 0 < |x – a| < ρ .
A més, es compleix que:
f ′ (x) f (x)
f ′ (x) f (x)
Hi ha variants de la regla de L’Hôpital als casos de límit a l’infinit:
f (x) 0 f (x) ±∞
lim = i lim = .
x→±∞ g(x) 0 x→±∞ g(x) ±∞
L’adaptació del cas x → a al cas x → +∞ és la següent:
.
Regla de L’Hôpital a l’infinit:
Sigui I un interval tancat, i siguin f ,g : I → R funcions reals tals que:
• f i g són derivables en I.
• g ′ (x) 6= 0 per a tot x ∈ I.
• O bé lim f (x) = lim g(x) = 0 o bé lim f (x) = lim g(x) = ±∞ .

x→+∞ x→+∞ x→+∞ x→+∞
Llavors existeix M > 0 tal que g(x) 6= 0 per x ∈ I amb x > M.
A més, es compleix que:
f ′ (x) f (x)
x→+∞ g ′ (x) x→+∞ g(x)
f ′ (x) f (x)
x→+∞ g ′ (x) x→+∞ g(x)
De manera anàloga s’escriuria un resultat per a x → –∞.
Tot seguit veurem alguns exemples de límits amb indeterminacions del ti-
∞
pus ∞.
Exemple 21
ln(x)
Resoldrem el límit lim mitjançant la regla de L’Hôpital. Les funcions al numerador
x→∞ x
f (x) = ln(x) i al denominador g(x) = x compleixen les hipòtesis de la proposició anterior.
Calculant les derivades respectives f ′ (x) = 1/x i g ′ (x) = 1 tenim que:
ln(x) 1/x
lim = lim = 0.
x→+∞ x x→+∞ 1
Exemple 22
x
Resoldrem el límit lim mitjançant la regla de L’Hôpital. Les funcions al numerador
x→∞ ex
f (x) = x i al denominador g(x) = ex compleixen les hipòtesis de la regla de L’Hôpital a
l’infinit. Calculant les derivades respectives f ′ (x) = 1 i g ′ (x) = ex tenim que:
x 1
lim = lim = 0.
x→+∞ ex x→+∞ ex
Amb aquests dos exemples finals, hem comprovat formalment que la funció
exponencial creix més ràpidament que un polinomi i, a la vegada, que aquest
polinomi creix més ràpidament que la funció logaritme. Amb la notació dels
ordres d’infinitud que hem introduït al mòdul «Límits de funcions i continu-
ïtat», podem escriure:
ln(x) ≪ x ≪ ex .
En resum, en aquest subapartat sobre la regla de L’Hôpital, hem vist que si el

f ′ (x)
límit quan x tendeix a a de g ′ (x) existeix, aleshores
f (x) f ′ (x)
lim = lim ′
x→a g(x) x→a g (x)
0 ∞
i aquesta igualtat val per les indeterminacions del tipus 0 i del tipus ∞, tant
si a és un nombre real com si a = ±∞.
3. Aproximació per polinomi de Taylor

.
L’aproximació de funcions consisteix a substituir una funció f (x) donada per

una altra de més senzilla, que l’aproximi en algun sentit. Per exemple, si x
és un angle petit, llavors podem aproximar les raons trigonomètriques per
x2
sin(x) ≃ x i cos(x) ≃ 1 – 2, que des del punt de vista del càlcul efectiu és més
pràctic. Aquests tipus d’aproximacions són conegudes i útils per als enginyers.
En particular, l’aproximació polinòmica consisteix a substituir la funció f (x)

per un polinomi P(x), que són les funcions més senzilles que hi ha, de manera
que ambdues coincideixin en un punt fixat f (a) = P(a) i també en les seves
derivades en el punt fins a un cert ordre: f ′ (a) = P′ (a), f ′′ (a) = P′′ (a), etc.
Aquest enfocament, doncs, dona una aproximació local de la funció entorn
del punt a triat. A més, aquesta idea en primer ordre ja l’havíem vist a l’inici
d’aquest mòdul quan calculàvem l’equació de la recta tangent: f (x) ≃ y =
Aproximació de funcions
f (a) + f ′ (a)(x – a) (polinomi de primer grau), és a dir, la funció i la recta tangent f (x) ≃ P(x), per a x en un
entorn d’un punt fixat a.
s’assemblen mentre no ens allunyem del punt de tangència.
Una segona idea intuïtiva del que farem en aquest subapartat la podem veure
mitjnaçant la identitat següent, que apareix sovint en diferents branques de
la matemàtica:
1
= 1 + z + z2 + z3 + z4 + . . .
1–z
per a |z| < 1. Es comprova fàcilment la seva validesa veient que (1 – z)(1 + z +
z2 + z3 + z4 + . . . ) = 1 + z + z2 + · · · – (z + z2 + . . . ) = 1. De fet, aquesta igualtat és la
suma d’una progressió geomètrica, que és un tema que es tractarà en el mòdul
«Successions i sèries de nombres reals».
1
Aquesta igualtat de funcions ens diu que la funció racional f (z) = 1–z repre-
senta en realitat una suma d’infinits termes, però que si sumem només un
nombre finit p(z) = 1 + z + z2 + · · · + zn , per un enter n ≥ 1, llavors obtindrem
una aproximació a la funció. Com més termes sumem, millor serà la nostra
aproximació: per exemple, si z = 0.2 i prenem 4 termes (un polinomi de grau
n = 3),
1
f (0.2) = = 1.25 ≃ p(0.2) = 1 + 0.2 + 0.22 + 0.23 = 1.248 .
1 – 0.2
3.1. Fórmula de Taylor
En aquest subapartat introduirem l’aproximació local de funcions donada pel

polinomi de B. Taylor (1685-1731), és a dir, com construir un polinomi que
aproximi una funció donada:
.
Per a una funció real f (x) derivable n ≥ 1 vegades en un punt a, definim
el polinomi:
f ′′ (a) f (n) (a)

Pn (x) = f (a) + f ′ (a)(x – a) + (x – a)2 + · · · + (x – a)n
2! n!
que s’anomena polinomi de Taylor de grau n de la funció f (x) entorn

del punt a. Es comprova fàcilment que aquest és l’únic polinomi que
compleix f (a) = Pn (a), f ′ (a) = Pn′ (a), f ′′ (a) = Pn′′ (a), ... , f (n) (a) = Pn(n) (a).
Podem escriure aquest polinomi de forma compacta (més fàcil de recordar)

usant el símbol de sumatori (sigma majúscula grega) que utilitzarem al mòdul
«Successions i sèries de nombres reals»:
n
X f (k) (a)
Pn (x) = (x – a)k .
k!
k=0
Noteu que hem definit f (0) (a) = f (a), és a dir, la funció sense derivar i que el
grau del polinomi és un enter fixat n ≥ 1.
Recordeu també que el factorial d’un nombre natural es pot definir de manera
recursiva com: 0! = 1 i (k + 1) ! = (k + 1) · k !, per k ≥ 0, és a dir:
0 ! = 1 , 1 ! = 1 , 2 ! = 2 , 3 ! = 6 , 4 ! = 24 , 5 ! = 120 . . .
Noteu que el polinomi de Taylor només és possible si coneixem (o podem

calcular) els valors de f (a),f ′ (a), . . . ,f (n) (a). Molt sovint prenem el punt base
a = 0 i llavors el polinomi s’anomena polinomi de McLaurin:
n
f (k) (0) f ′′ (0) 2 f (n) (0) n Polinomi de McLaurin de
xk = f (0) + f ′ (0) x +
X
Pn (x) = x + ··· + x . grau n
k! 2! n!
k=0
Si el punt on coneixem la
funció i les derivades
Per construcció, el polinomi de Taylor de grau n dona una aproximació a la successives és a = 0:
n
funció: f (x) ≃ Pn (x), per a x en un entorn del punt fixat a. Vegem-ne un exem-
X f (k) (0) k
Pn (x) = x .
k!
k=0
ple concret.
Exemple 23
Calcularem el polinomi de Taylor de grau 3 de la funció f (x) = tan(x) entorn del punt
a = 0. En primer lloc sabem que tan(0) = 0. En segon lloc, podem calcular les tres primeres
derivades de la funció:
1
f ′ (x) = cos2 x
= 1 + tan2 (x) ,
f ′′ (x) = 2(tan(x) + tan3 (x)) i f ′′′ (x) = 2(1 + 4 tan2 (x) + 3 tan4 (x)).
El polinomi de Taylor (McLaurin) d’ordre n = 3 és:
1 ′′ 1
P3 (x) = f (0) + f ′ (0)x + f (0)x2 + f ′′′ (0)x3 .
2 6
Finalment, avaluant en x = 0 la funció i les derivades, f (0) = 0, f ′ (0) = 1, f ′′ (0) = 0 i

f ′′′ (0) = 2, obtenim que
x3
f (x) = tan(x) ≃ P3 (x) = x + ,
3
per x en un entorn de 0.
Usant una calculadora científica podem comprovar la bondat de l’aproximació:
Taula 2
x3 Reflexió
x f (x) = tan(x) P3 (x) = x + 3
0.1 0.100335 0.1003 Pregunta per a reflexionar:
0.2 0.202710 0.2026 com s’ho fan les calculadores
0.3 0.309336 0.309 per a obtenir els valors
numèrics de la tangent i les
0.4 0.422793 0.4213 altres funcions?
0.5 0.546302 0.5416
Comparativa entre els valors «exactes» de la funció
(donats per la calculadora) i els valors aproximats
(calculats per Taylor).
Resultats anàlegs per a valors negatius de x, ja que tan(–x) = – tan(x). En el cas que
volguéssim més precisió numèrica, hauríem de calcular un polinomi de Taylor d’ordre
superior a 3.
Finalment, podem comprovar gràficament l’aproximació que representa aquest polinomi

de Taylor en contret. Vegeu la figura 16.
Figura 16. Gràfiques de la funció f (x) = tan(x) i el seu polinomi de Taylor (McLaurin) d’ordre
x3
3 P3 (x) = x + 3
en l’interval [0,0.7]. Observem el bon ajust per a valors des de x = 0 fins a
x = 0.5
0.8
0.7
0.6
0.5
0.4
0.3
0.2
0.1
0
0 0.1 0.2 0.3 0.4 0.5 0.6 0.7

Tot seguit precisarem el sentit de l’aproximació del polinomi de Taylor que

acabem d’introduir. La relació entre la funció i el polinomi s’estableix en la
fórmula de Taylor: f (x) = Pn (x) + Rn (x), en què Rn (x) és el residu de J. L. La-
grange (1736-1813). En efecte:
. Fórmula de Taylor
d’ordre n de la funció f (x)
Si la funció real f (x) és derivable amb continuïtat (n + 1) vegades en un
entorn del punt a, llavors Per a cada x, la funció és
igual al polinomi de Taylor
més el residu de Lagrange:
f ′′ (a) f (n) (a) f (x) = Pn (x) + Rn (x).
f (x) = f (a) + f ′ (a)(x – a) + (x – a)2 + · · · + (x – a)n + Rn (x) ,
2! n!
f (n+1) (c)
en què Rn (x) = (x – a)n+1 s’anomena residu de Lagrange d’ordre
(n + 1) !
n i c és un punt desconegut entre a i x (fixat).
D’aquest resultat teòric (la seva demostració va més enllà dels objectius d’a-
quest curs), cal destacar que el residu (resta o error) de la fórmula de Taylor és
la diferència entre la funció i el polinomi: Rn (x) = f (x)–Pn(x). A més, en general,
aquest residu serà desconegut, tot i que el podem acotar en valor absolut per
a tenir una estimació de la bondat de l’aproximació donada per f (x) ≃ Pn (x),
per x en un entorn del punt a.
. Acotació del residu de

(n+1)
Lagrange d’ordre n
En les mateixes hipòtesis de la fórmula de Taylor, si |f (c)| ≤ M per a
M n+1
qualsevol c entre a i x, llavors |Rn (x)| ≤ (n+1) !
|x – a| . Per a tenir una bona
aproximació necessitem
assegurar que el residu, que
és desconegut, sigui petit.
La part difícil de la fórmula de Taylor és precisament el terme del residu de

Lagrange (terme complementari). Atenció: la fórmula de Taylor ens assegura
l’existència del punt c però no ens dona el seu valor. Aplicarem la fórmula
completa a un exemple concret:
Exemple 24
Per a la funció f (x) = cos(x), calcularem la fórmula de Taylor completa (polinomi +

residu) de grau 4 entorn del punt a = 0. Sabem que cos(0) = 1. Necessitem també les cinc
primeres derivades de la funció, que en aquest cas són fàcils de calcular:
f ′ (x) = – sin(x) , f ′′ (x) = – cos(x) , f ′′′ (x) = sin(x) ,

f (4) (x) = cos(x) , f (5) (x) = – sin(x).
La fórmula de Taylor (McLaurin) d’ordre 4 amb residu de Lagrange és:
f (x) = P4 (x) + R4 (x) =
1 ′′ 1 1 (4) 1 (5)
= f (0) + f ′ (0)x + f (0)x2 + f ′′′ (0)x3 + f (0)x4 + f (c)x5 ,
2 6 24 120
amb c un punt desconegut entre 0 i x. Avaluant en x = 0 la funció i les derivades, f (0) = 1,

f ′ (0) = 0, f ′′ (0) = –1, f ′′′ (0) = 0 i f (4) (0) = 1, obtenim
x2 x4
f (x) = cos(x) = 1 – + + R4 (x) .
2 24
5
en què la funció error és |R4 (x)| = | 120 f (c) x5 | = | – sin(c)
1 (5)
120
x5 | ≤ |x|
120
, per x en un entorn de
0. En l’acotació del residu s’ha usat que les funcions trigonomètriques varien entre –1 i 1.
Aquesta acotació de l’error ens permet fer càlculs numèrics amb un control de la precisió.
Per exemple, si prenem x = 1, tenim cos(1) ≃ P4 (1) = 0.5416 amb una cota d’error
|R4 (1)| ≤ 1/120 = 0.0083.
Exemple 25
En el càlcul de límits quan hi ha indeterminacions, és útil substituir algunes de les fun-

cions involucrades pels seus respectius polinomis de Taylor. A més, no ens hem de pre-
ocupar del residu de Lagrange, ja que és un terme d’ordre superior. Per exemple, sabent
x3 x2
que tan(x) = x + 3
+ . . . i que cos(x) = 1 – 2
+ . . . , podem resoldre el límit següent:
3 3
x – tan(x) x – (x + x3 + . . . ) –x + ... 2
lim = lim 2
= lim 9 3 =– .
x→0 x(1 – cos(3x)) x→0 x( (3x) + . . . ) x→0 x3 + . . .
2
27
2
En resum, el polinomi de Taylor (i el de McLaurin) generalitzen la idea geomè-

trica de la recta tangent amb l’esperança que l’aproximació f (x) ≃ Pn (x), per a
x en un entorn de a, sigui millor com més elevat sigui el grau del polinomi.
Atenció, si la funció original f (x) ja és un polinomi de grau n, llavors el poli-

nomi de Taylor de la funció és ella mateixa i evidentment el residu (error en
l’aproximació) és zero per a qualsevol x.
El cas molt particular de la fórmula de Taylor de grau 0 és un resultat que es

coneix com a teorema del valor mitjà, ja que la fórmula f (x) = f (a) + f ′ (c)(x – a),
f (x)–f (a)
amb c un valor desconegut entre a i x, es pot reescriure com x–a = f ′ (c).
3.1.1. Polinomi de Taylor per a qualsevol grau n
Per algunes funcions en què el càlcul de les successives derivades segueix un

determinat patró, podem establir una fórmula pel polinomi de Taylor de qual-
sevol ordre n ≥ 1. L’exemple més clar d’això és la funció exponencial f (x) = ex ,
ja que f (k) (x) = ex i f (k) (0) = 1, k ≥ 1, per tant obtenim:
n
X xk x x2 xn Polinomi de Taylor de grau
f (x) = ex , Pn (x) = =1+ + + ··· + .
k! 1! 2! n! n ≥ 1 de la funció exponencial.
k=0
Taula 3
n Pn (1) Cota de l’error Taula 3
1 2 1.5
2 2.5 0.5 Successives aproximacions al
nombre e = exp(1). Observeu
3 2.6 0.125 com l’error va disminuint a
4 2.7083 0.025 mesura que augmentem el
5 2.716 0.00416 grau n del polinomi.
6 2.71805 5.9 × 10–4
7 2.718253968253968 7.4 × 10–5
8 2.718278769841270 8.3 × 10–6
9 2.718281525573192 8.3 × 10–7
10 2.718281801146385 7.5 × 10–8
.. .. ..
. . .
n
X 1
Aproximacions Pn (1) = al nombre e. La cota de l’error
k=0
k!
3 tendeix a 0.
(n+1)!
Prenent per exemple x = 1, podem veure com les successives aproximacions

al nombre e van millorant a mesura que augmentem el grau n del polinomi
(vegeu la taula 3). En efecte, per x > 0 podem calcular i acotar el residu de
Lagrange d’ordre n de la manera següent:
(n+1)
ec 3c

f (c) n+1
|Rn (x)| =
x = |x|n+1 < xn+1
(n + 1) ! (n + 1)! (n + 1)!
en què el punt desconegut c compleix que 0 < c < x i recordeu que 2 < e < 3.
En particular, per x = 1, tenim que:
ec 3c 3
|Rn (1)| = < < amb 0 < c < 1 ,
(n + 1)! (n + 1)! (n + 1)!
i llavors el residu de Lagrange |Rn (1)| tendeix a 0 quan n tendeix a infinit, ja

que 3/(n + 1)! tendeix a 0, vegeu la taula 3.
A més, podem tenir una visió global de l’aproximació dels successius poli-
nomis de Taylor en un entorn del punt a = 0, fent una estimació de l’error
absolut mitjançant una calculadora científica, vegeu la figura 17.
Val la pena destacar que aquesta manera de procedir és una «mica tramposa»,
Fórmula per a l’error absolut
ja que si podem avaluar la funció ex , no té gaire sentit que busquem una d’una quantitat:
|valor exacte – valor aproximat|.
aproximació.
Per una banda, fixeu-vos que els successius polinomis de Taylor d’ordre n ≥ 1,
es poden calcular en general un a partir de l’altre, de manera que si coneixem
Pn (x), podem calcular el polinomi de Taylor següent:
f (n+1) (a)
Pn+1 (x) = Pn (x) + (x – a)n+1
(n + 1) !
i per tant cada vegada només necessitem calcular f (n+1) (a) . Per exemple:
Exemple 26
Per l’exercici 3-23 sabem que el polinomi de Taylor (McLaurin) de grau 3 de la funció
3
f (x) = tan(x) és P3 (x) = x + x3 i que f ′′′ (x) = 2(1 + 4 tan2 (x) + 3 tan4 (x)). Llavors calculant
f (4) (x) = 8(4 tan(x) + 3 tan3 (x))(1 + tan2 (x)), tenim que:
f (4) (0) 4 x3
P4 (x) = P3 (x) + x =x+ +0,
24 3
que en aquest exemple resulta ser el mateix polinomi.
Figura 17. Gràfiques de la funció exponencial f (x) = ex i dels tres primers polinomis de
Taylor, P1 (x) = 1 + x, P2 (x) = P1 (x) + x2 /2, P3 (x) = P2 (x) + x3 /6, per a x en l’interval [–2,2]
(superior) i una estimació de l’error absolut usant com a valor «exacte» l’exponencial de la
calculadora i com a valor aproximat els polinomis de Taylor (inferior).
-1.5 -1 -0.5 0.5 1 1.5
-1.5 -1 -0.5 0.5 1 1.5
Per altra banda, per les funcions elementals (ex , ln(1 + x), sin(x), cos(x), etc.)
en què és possible trobar una fórmula pel seu polinomi de Taylor de grau n
arbitràriament gran, prenent el límit, es pot prendre la suma d’infinits termes
de la fórmula com a definició de la mateixa funció. Les sèries seran tractades
en el mòdul «Successions i sèries de nombres reals».
Exemple 27
Ara calcularem les successives derivades de la funció f (x) = ln(1 + x), vegeu l’exemple
3-10, per a obtenir una fórmula pel polinomi de Taylor (McLaurin) d’aquesta funció per
a qualsevol grau n ≥ 1:
1
f ′ (x) = 1+x
= (1 + x)–1 , f ′′ (x) = –(1 + x)–2 , f ′′′ (x) = +2(1 + x)–3 ,
f (4) (x) = –6(1 + x)–4 , . . . , f (n) (x) = (–1)n+1 (n – 1)!(1 + x)–n .
i avaluant en x = 0 i simplificant (n – 1)!/n! = 1/n obtenim:
n
X (–1)k+1 k x2 x3 (–1)n+1 n Polinomi de Taylor de grau
f (x) = ln(1 + x), Pn (x) = x =x– + –··· + x .
k 2 3 n n ≥ 1 de la funció logaritme.
k=1
En aquest cas, per a x > 0 també podem calcular i acotar el residu de Lagrange d’ordre n:

f (n+1) (c) 1 1 n+1
|Rn (x)| = xn+1 = |x|n+1 < x ,

(n + 1) ! (n + 1) |1 + c|n+1 n+1
en què c compleix que 0 < c < x. L’acotació de la funció error es basa en el fet que
1
1 < 1 + c, 1 < (1 + c)n+1 i per tant 1 > (1+c) n+1 .
Per a obtenir el polinomi de Taylor de la funció logaritme, n’hi ha prou a prendre x = z–1
n
X (–1)k+1
i llavors: f (z) = ln(z), Pn (z) = (z – 1)k .
k
k=1
n
!
X n n–k k n n
n! n

Binomi de Newton
El binomi de Newton (x + y) = x · y , amb k = (n–k)! k!
= n–k, és una
k
k=0
fórmula àmpliament coneguda i de molta utilitat. Per exemple: Si y 6= 0,
(x + y)n = yn · (1 + xy )n .
(1 + x)2 = 1 + 2x + x2
(1 + x)3 = 1 + 3x + 3x2 + x3
(1 + x)4 = 1 + 4x + 6x2 + 4x3 + x4
(1 + x)5 = 1 + 5x + 10x2 + 10x3 + 5x4 + x5
(1 + x)6 = 1 + 6x + 15x2 + 20x3 + 15x4 + 6x5 + x6
...
però, podríem estendre-ho a calcular (1 + x)α per α un valor no enter (frac-

cionari o real)? La resposta la trobem en el polinomi de Taylor de la funció
f (x) = (1 + x)α que ens dona una aproximació al resultat (α ∈ R):
n
!
X α Polinomi de Taylor de grau
f (x) = (1 + x)α , Pn (x) = xk =
k n ≥ 1 d’una potència
k=0 d’exponent qualsevol α. Els
α(α–1) α(α–1)(α–2)...(α–(n–1)) nombres combinatoris són:
=1+ α
x+ x2 + · · · + xn . α α(α–1)...(α–(k–1))
.
1! 2! n! k = k!
En efecte, només cal que calculem les derivades successives: f ′ (x) = α(1 + x)α–1 ,
f ′′ (x) = α(α – 1)(1 + x)α–2 , f ′′′ (x) = α(α – 1)(α – 2)(1 + x)α–3 , ... , f (n) (x) = α(α –
1)(α – 2) . . . (α – (n – 1))(1 + x)α–n , i les avaluem en x = 0. Casos particulars que
es poden obtenir per α = –1 i α = 1/2:
n
Polinomi de Taylor de grau
X
1
1+x = (1 + x)–1 , Pn (x) = (–1)k xk = 1 – x + x2 – x3 + · · · + (–1)n xn .
n ≥ 1 de la potència -1 i de
k=0 l’arrel quadrada.
n
!
√ X 1
1 + x = (1 + x)1/2 , Pn (x) = 2 xk .
k
k=0
Finalment, si prenem α = –1 i x = –z, obtenim el polinomi amb què començà-

vem aquest apartat.
n
X
f (z) = 1
1–z , Pn (z) = zk = 1 + z + z2 + z3 + · · · + zn .
k=0
Cal destacar aquí que aquest polinomi ja s’havia pogut calcular amb un pro-
cediment més directe, com es pot veure al principi d’aquest apartat, sense la
necessitat de fer derivades.
3.2. Una aproximació al nombre π
Per a acabar aquest apartat i aquest mòdul veurem un exercici més elaborat de
com usar un polinomi de Taylor per a aproximar el valor numèric de π.
Per definició, π és la proporció entre el perímetre d’una circumferència i el Nota

seu diàmetre, o també l’àrea total d’una circumferència de radi 1. Per mitjà de
En aquest últim subapartat
l’equació de la circumferència i aplicant nocions de càlcul integral (vegeu la s’usarà el concepte d’integral
figura 18), podem obtenir una fórmula per a l’àrea delimitada per la funció definida que formalment serà
√ introduït en el proper mòdul
f (z) = 1 – z2 , per z entre 0 i 1/2: «Integració: el problema de
l’àrea». La integral d’una
funció positiva representa
1 √ una àrea.
Z
2 √ π 3
1– z2 dz = + .
0 12 8
√
Figura 18. Circumferència de radi 1. L’àrea sota la corba f (z) = 1 – z2 en l’interval [0, 12 ] és
√
1π 1 3
igual a 3 4
més l’àrea d’un triangle de base 2
i altura 2
.
0.8
0.6
0.4
0.2
-1 -0.5 0.5 1
-0.2
-0.4
-0.6
-0.8
√
Per tant, podem aproximar π si aproximem la funció f (z) = 1 – z2 per un
polinomi de Taylor adequat i després integrem el polinomi obtingut. Recordeu
que avaluar i derivar (i integrar) polinomis és una tasca fàcil en comparació a
fer-ho amb altres funcions.
√
Considerem el desenvolupament de Taylor de la funció f (x) = 1 + x, que hem
calculat al subapartat anterior, i prenem x = –z2 :
!
1 1 1
√ X 1
2(2 – 1) 2 21 ( 21 – 1)( 12 – 2) 3
1+x= 2 xk = 1 + 2
x+ x + x + ...
k 1! 2! 3!
k ≥0
!
1 1 1
√ X 1
2(2 – 1) 4 12 ( 21 – 1)( 12 – 2) 6
1– z2 = 2 (–z2 )k = 1 – 2
z2 + z – z + ...
k 1! 2! 3!
k ≥0
En el proper mòdul «Integració: el problema de l’àrea», veurem la fórmula

Rb n+1 b
següent: a k · xn dx = n+1
k k
bn+1 – an+1 i la propietat que la integral

x a
= n+1
d’una suma és igual a la suma d’integrals.
Aplicant aquesta fórmula per a resoldre la integral d’un polinomi, finalment

arribem a:
1 √
Z
2 √ 3 3
π = 12 1– z2 dz – ≃
0 2
1 √
z2 z4 z6
Z
2 3 3
≃ 12 1– – – dz – =
0 2 8 16 2
1 √
z3 z5 z7 2 3 3

= 12 z – – – – = 3.1417 .
6 40 112 0 2
Si volguéssim calcular el nombre π amb més decimals, només hauríem d’aga-

far més termes en els desenvolupaments de Taylor calculats anteriorment.
Exercicis d’autoavaluació
1. Calculeu la derivada de f (x) = 2 i de g(x) = –3x2 usant la definició de derivada com a

límit.
√
3
2. Calculeu la derivada de f (x) = √ x5 . Per a quins valors de x està definida la funció i la seva
x
derivada? Treballeu els exponents amb fraccions.
3. Considereu la funció contínua y = sin(x)

x
, anomenada funció sinc. Calculeu la seva deri-
vada. Calculeu el valor de la funció en x = 0 usant la regla de L’Hôpital.
La funció sinc s’usa per
processar senyals digitals.
sin(x)
Figura 19. Gràfica de la funció sinc. f (x) = x
en l’interval [–15,15]
0.8
0.6
0.4
0.2
-10 -5 5 10
-0.2
4. Usant la regla de la cadena, calculeu (f ◦ u)′ (x) si f (x) = tan(x), u(x) = ln(x).
5. Considereu la funció definida a trossos f (x) = 1+e2–x per x ≥ 0 i f (x) = √x + 1 per x < 0.
1+x2
Estudieu la continuïtat i la derivabilitat de la funció.
6. Calculeu la derivada segona per a cada una de les següents funcions respecte de la seva
variable independent.
a) x = 2 cos(3t) – sin(3t) b) y = 10(1 + 3x)e–3x

y3
c) x = t sin(2t) + cos(2t) d) z = 1+y2
1
7. Calculeu les tres primeres derivades de la funció f (x) = x+2
i d’aquí deduïu-ne una fór-
mula per la derivada n-èsima, n ≥ 1.
8. Estudieu el creixement i decreixement de les funcions següents:

a) f (x) = (x2 – 4)2
b) g(x) = xex
9. Determineu els extrems relatius de la funció f (x) = x – x2/3 .
10. Calculeu els extrems relatius i els punts d’inflexió de la funció
f (x) = x4 – 2x3 + 1 .
x3
11. Feu un esbós de la gràfica de la funció f (x) = x2 –1
, fent prèviament un estudi complet de
la funció.
ln(x)
12. Feu un esbós de la gràfica de la funció f (x) = x3
, fent prèviament un estudi complet de
la funció.
2
13. Si la posició d’un objecte en caiguda lliure és x(t) = 100 – 9.8 t2 metres, quant temps (en
segons) tarda a arribar a terra (x = 0) i a quina velocitat ho fa (en metres per segon)?
x
14. Considereu y = 1+x , x ≥ 0. Calculeu la funció inversa, és a dir, x en funció de y, i calculeu
la derivada de la funció original y′ (x) i la derivada de la funció inversa x′ (y).
15. Considereu l’anomenada equació logística per al creixement de la població d’una certa
espècie, en un hàbitat amb recursos limitats. L’evolució de la població (en milers d’in-
100
dividus) és definida per x(t) = 1+4e–2t , on t és el temps en anys. Calculeu el ritme de
dx
creixement de la població x′ (t) = dt
en milers d’individus per any.
16. Escriviu la fórmula de McLaurin (Taylor en a = 0) d’ordre n = 4, amb el residu de Lagran-

ge, per a una funció f (x) en general.
17. Comproveu per a cada funció f (x) que el polinomi que l’acompanya Pn (x) és efectiva-
ment el polinomi de McLaurin (Taylor en a = 0) del grau n especificat:
ex +e–x x2 x4 x6
a) f (x) = 2
P6 (x) = 1 + + +
2 24 720
√ x x2 x3 5x4 7x5
b) f (x) = 1+x P5 (x) = 1 + – + – +
2 8 16 128 256
x3 3x5
c) f (x) = arcsin(x) P5 (x) = x + +
6 40
18. Amb els polinomis de Taylor trobats a l’exercici anterior:

a) Calculeu una aproximació de 21 e + 1e .

√ √ √ √ √ √
b) Sabent que 2 = 4 – 2 = 2 1 – 1/2 i 3 = 4 – 1 = 2 1 – 1/4, calculeu una aproxi-
mació de cada una de les arrels quadrades.
1
c) Sabent que sin( π6 ) = 2
, calculeu una aproximació del nombre π.
19. Calculeu l’aproximació del valor de sin(1) donada pel polinomi de Taylor de f (x) = sin(x)
de grau 5 al voltant de a = 0. Doneu una estimació de l’error comès amb el residu de
Lagrange.
√
20. Sigui f (x) = 36 + x i considereu que disposeu d’una calculadora que només pot √ fer
sumes, restes, productes i divisions, amb la qual volem calcular el valor numèric de 38.
a) Calculeu el polinomi de Taylor d’ordre 3 de la funció

√ f (x) al voltant del punt a = 0 i
utilitzeu-lo per a donar una aproximació de f (2) = 38.
b) Calculeu i acoteu el residu de Taylor d’ordre 3 i comproveu que l’error en l’aproxi-
mació de l’apartat anterior és inferior a 10–5 .
21. Calculeu el polinomi de Taylor d’ordre 2 de la funció f (x) = ln (1 + x) al voltant del punt
a = 0 i utilitzeu-lo per a calcular el límit:
2 ln(1 + x) – 2x
lim .
x→0 3x2
22. Pel polinomi de Taylor d’ordre 4 de la funció exponencial, sabem que ex ≃ 1 + x + 21 x2 +

1 3 1 4
6
x + 24 x , per x en un entorn de x = 0. Calculeu una aproximació de la integral definida:
Z 1 2
e–z dz
–1
usant el polinomi de Taylor i prenent x = –z2 .

Nota: les integrals seran introduïdes formalment en un mòdul posterior, però per a re-
n+1 b
soldre aquest exercici podeu usar la fórmula: ab k · xn dx = n+1
k k
bn+1 – an+1
R
x a
= n+1
i la propietat que la integral d’una suma és igual a la suma d’integrals.
23. Calculeu la fórmula de Taylor d’ordre 2 (polinomi + residu de Lagrange) al voltant de

a = 0 de la funció f (x) = x3 + 4x2 – 5x + 8. Què observeu?
24. Calculeu la fórmula de Taylor d’ordre n ≥ 1 (polinomi + residu de Lagrange) al voltant

de a = 0 de la funció f (x) = xex .
Solucionari
1. Per una banda, per a calcular la derivada de la funció constant f (x) = 2 en un punt x0
usant la definició, cal fer:
f (x) – f (x0 ) 2–2 0

f ′ (x0 ) = lim = lim = lim = 0.
x→x0 x – x0 x→x0 x – x0 x→x0 x – x0
Per altra banda, per a calcular la derivada de la funció f (x) = –3x2 , que és una paràbola,
en un punt x0 i usant la definició, cal fer:
–3x2 – (–3x20 ) –3(x2 – x20 )

f ′ (x0 ) = lim = lim =
x→x0 x – x0 x→x0 x – x0
–3(x + x0 )(x – x0 )
= lim = lim –3(x + x0 ) = –6x0 .
x→x0 x – x0 x→x0
√
3
2. La funció és f (x) = √ x5 = 1
x13/6
= x–13/6 i per tant la seva derivada és f ′ (x) = – 6x13
19/6 que
x
existeixen per a x > 0.
sin x cos x
3. El límit de la funció per la regla de L’Hôpital és lim x
= lim 1
= 1.
x→0 x→0
x cos(x)–sin(x)
La derivada usant la regla del quocient és y′ = x2
.
′
4. La derivada de la composició és (f ◦ u)′ (x) = tan(ln(x)) = (1 + tan(ln(x))2 ) · 1x , ja que
f ′ (x) = 1 + tan(x)2 i u′ (x) = 1/x.
5. La funció f (x) és contínua en tots els punts donat que f (0) = 1 i lim– f (x) = 1, i és
x→0
derivable en tots els punts excepte en x = 0, on no coincideixen les derivades laterals
f+′ (0) = 1/2 i f–′ (0) = 1.
6. Derivades segones:
a) x′′ = –9(2 cos(3t) – sin(3t)) b) y′′ = 90(–1 + 3x)e–3x

2y(y2 –3)
c) x′′ = –4t sin(2t) d) z′′ = – (1+y2 )3
–1 2! –3!
7. Calculem les derivades successives f ′ (x) = (x+2)2
, f ′′ (x) = (x+2)3
, f ′′′ (x) = (x+2)4
, ... A partir
(–1)n n!
d’aquí deduïm que f (n) (x) = (x+2)n+1
,.
8. Creixement i decreixement de les funcions:
a) De la funció f (x) = (x2 – 4)2 calculem la seva derivada f ′ (x) = 4x(x2 – 4) i estudiem en
quins punts s’anul·la aquesta derivada.
f ′ (x) = 0 ⇔ 4x(x2 – 4) = 0 ⇔ x = 0, x = –2, x = 2 .
Llavors estudiem el signe de la derivada per la dreta i per l’esquerra d’aquests punts
i tenim que f ′ (–3) < 0, f ′ (–1) > 0, f ′ (1) < 0 i f ′ (3) > 0, per tant f (x) és creixent a
(–2,0) ∪ (2, + ∞) i decreixent a (–∞, – 2) ∪ (0,2).
b) De la funció f (x) = xex calculem la seva derivada i estudiem en quins punts s’anul·la
aquesta derivada.
f ′ (x) = ex + xex = ex (1 + x) = 0 ⇔ x = –1 .
Llavors estudiem el signe de la derivada per la dreta i per l’esquerra de x = –1 i tenim

que f ′ (–2) < 0 i f ′ (0) > 0 per tant f (x) és decreixent a (–∞, – 1) i creixent a (–1, + ∞).
9. Els possibles extrems de la funció f (x) = x – x2/3 els busquem entre els punts crítics
2 –1/3 2
f ′ (x) = 1 – x = 1– √ =0 ⇔
3 33x
√ √ 2 8
⇔ 33x–2=0 ⇔ 3x= ⇔ x=
3 27
i els punts en què la funció no és derivable que és el punt x = 0, ja que aquest punt
anul·la el denominador de la derivada. Apliquem el criteri de la primera derivada per
classificar els extrems relatius i obtenim que f (x) té un màxim relatiu en el punt (0,0) i
8 –4
mínim relatiu en el punt ( 27 , 27 ).
10. Busquem la primera derivada de la funció f (x) = x4 – 2x3 + 1 per a trobar els possibles
extrems.
6 3
f ′ (x) = 4x3 – 6x2 = x2 (4x – 6) = 0 ⇔ x = 0, x = =
4 2
Utilitzem el criteri de la segona derivada per a classificar aquests extrems
f ′′ (x) = 12x2 – 12x
f ′′ (0) = 0 per tant no classifica
f ′′ (3/2) > 0 per tant en x = 3/2 hi ha un mínim relatiu
Per a trobar els punts d’inflexió busquem els punts que anul·len la segona derivada
f ′′ (x) = 12x2 – 12x = 12x(x – 1) = 0 ⇔ x = 0, x = 1
Estudiem el signe de la segona derivada per la dreta i per l’esquerra d’aquests punts i,
donat que hi ha un canvi de concavitat en aquests punts, podem dir que x = 0 i x = 1
són punts d’inflexió.
11. Dom(f ) = R\{–1,1}. La funció té dues asímptotes verticals, x = –1 i x = 1, i una asímptota

obliqua y = x. L’únic punt de tall amb els eixos de coordenades és el punt (0,0). Per
x4 –3x2
√
l’estudi de la monotonia calculem la derivada f ′ (x) = (x 2 –1)2 . La funció creix a (–∞,– 3)∪
√ √ √ √ √
3 3
( 3, + ∞) i decreix a (– 3, – 1) ∪ (–1,1) ∪ (1, 3), té un màxim relatiu en (– 3, – 2 ),
√ √
un mínim relatiu en ( 3, 3 2 3 ) i un punt d’inflexió en (0,0). La funció és convexa a
(–∞,1) ∪ (0,1) i còncava a (–1,0) ∪ (1, + ∞). Vegeu la figura 20.
Figura 20. Gràfica de la funció f (x) = x3 /(x2 – 1) en l’interval [–4,4].
-3 -2 -1 1 2 3
-2
-4
-6
-8
12. Dom(f ) = (0, + ∞). En x = 0 hi ha una asímptota vertical per la dreta i y = 0 és una
asímptota horitzontal quan x tendeix a +∞. La funció creix a (0, exp(1/3)) i decreix a
(exp(1/3), + ∞). A x = exp(1/3) la funció té un màxim relatiu. La funció és convexa a
(0, exp(7/12) i còncava a (exp(7/12), + ∞). El punt exp(7/12) és un punt d’inflexió. Vegeu
la figura 21.
Figura 21. Gràfica de la funció f (x) = ln(x)/x3 en l’interval (0,6]
0.2
0.15
0.1
0.05
0
1 2 3 4 5
-0.05
-0.1
-0.15
-0.2
2
13. Posició x(t) = 100 – 9.8 t2 m., velocitat v(t) = dx
dt
= –9.8t m/s, posició inicial x(0) = 100,
2 √
posició final: 0 = 100 – 9.8 t2 en l’instant de temps t = 200/9.8 ≃ 4.52 s i amb velocitat
v = –9.8 · 4.52 ≃ 44.3 m/s.
y
14. Aïllant x obtenim la inversa: (1 + x)y = x, xy – x = –y, x(y – 1) = –y, x = 1–y
. Derivades:
dy 1 dx 1
dx
= (1+x)2
i dy
= (1–y)2
.
15. La mida de la població en funció del temps és x(t) = 100(1 + 4e–2t )–1 i el ritme de creixe-
ment és:
dx 800 e–2t
x′ (t) = = –100(1 + 4e–2t )–2 · 4e–2t · (–2) = >0,
dt (1 + 4e–2t )2
individus per any, on s’ha usat repetidament la regla de la cadena. Vegeu la figura 22.
Figura 22. Gràfiques de la funció x(t) = 100(1 + 4e–2t )–1 (població) i la seva derivada
800 e–2t
x′ (t) = (1+4e–2t )2
(creixement de la població), en l’interval de temps [0,4]. La funció sempre
és creixent
120
100
80
60
40
20
0
0 0.5 1 1.5 2 2.5 3 3.5 4
16. La fórmula de McLaurin fins a ordre 4 d’una funció f (x) és la següent:
f ′′ (0) 2 f ′′′ (0) 3 f (4) (0) 4 f (5) (c) 5

f (x) = f (0) + f ′ (0) x + x + x + x + x ,
2 6 24 120
on c és un valor desconegut entre 0 i el valor de x. L’últim sumand és el residu de Lagrange

(terme complementari).
17. Calculem les successives derivades en x = 0 de les funcions donades i escrivim la fórmula
del polinomi de Taylor demanat:
ex +e–x ex –e–x ex +e–x ex –e–x

a) f (x) = 2
f ′ (x) = 2
, f ′′ (x) = 2
, f ′′′ (x) = 2
,
x –x x –x
e +e e –e e +e–x
x
f (4) (x) = 2
, f (5) (x) = 2
, f (6) (x) = 2
.
en x = 0 f ′ (0) = 0, f ′′ (0) = 1, f ′′′ (0) = 0,
f (4) (0) = 1, f (5) (0) = 0, f (6) (0) =1.
x2 x4 x6
Polinomi P6 (x) = 1 + 2
+ 24
+ 720
.
√ 1
b) f (x) = 1+x f ′ (x) = 2
(1 + x)–1/2 , f ′′ (x) = –1
4
(1 + x)–3/2 , f ′′′ (x) = 83 (1 + x)–5/2 ,
15
f (4) (x) = – 16 (1 + x)–7/2 , f (5) (x) = 105
32
(1 + x)–9/2 .
en x = 0 f ′ (0) = 1/2 , f ′′ (0) = –1/4 , f ′′′ (0) = 3/8 ,
f (4) (0) = –15/16 , f (5) (0) = 105/32 .
x x2 x3 5x4 7x5
Polinomi P5 (x) = 1 + 2
– 8
+ 16
– 128
+ 256
.
c) f (x) = arcsin(x) f ′ (x) = (1 – x2 )–1/2 , f ′′ (x) = x(1 – x2 )–3/2 , f ′′′ (x) = (2x2 + 1)(1 – x2 )–5/2 ,
f (4) (x) = (6x3 + 9x)(1 – x2 )–7/2 , f (5) (x) = (24x4 + 72x2 + 9)(1 – x2 )–9/2 .
en x = 0 f ′ (0) = 1 , f ′′ (0) = 0 , f ′′′ (0) = 1 ,
f (4) (0) = 0 , f (5) (0) = 9 .
x3 3x5
Polinomi P5 (x) = x + 6
+ 40
.
18. Usem els polinomis de Taylor trobats a l’exercici anterior:

a) Per x en un entorn de a = 0 tenim que
1 x x2 x4 x6
e + e–x ≃ P6 (x) = 1 +

+ + .
2 2 24 720
1 1

Si prenem x = 1, obtenim 2
e+ e
≃ P6 (1) = 1.54305̄ .
b) Per x en un entorn de a = 0 tenim que
√ x x2 x3 5x4 7x5
1 + x ≃ P5 (x) = 1 + – + – + .
2 8 16 128 256
√ √
En particular, en x =√–1/2,√ 2 = 2 1 – 1/2 ≃ 2 · P5 (–1/2) = 1.4152832. Per altra
banda, per x = –1/4, 3 = 2 1 – 1/4 ≃ 2 · P5 (–1/4) = 1.7320633.
1
c) Sabem que sin( π6 ) = 2
, per tant arcsin( 12 ) = π
6
. Per x en un entorn de a = 0 tenim que
x3 3x5
arcsin(x) ≃ P5 (x) = x + + .
6 40
1
Si prenem x = 2
, obtenim que el nombre π = 6 · arcsin( 12 ) ≃ 6 · P5 ( 12 ) = 3.13906.
Nota: si volguéssim més precisió numèrica hauríem de calcular polinomis de Taylor d’or-
dres superiors.
19. Primer de tot calculem les sis primeres derivades de la funció f (x) = sin(x):
f ′ (x) = cos(x) , f ′′ (x) = – sin(x) , f ′′′ (x) = – cos(x) ,

f (4) (x) = sin(x) , f (5) (x) = cos(x) , f (6) (x) = – sin(x).
El polinomi de Taylor (McLaurin) d’ordre 5 és:
1 ′′ 1 1 1
P5 (x) = f (0) + f ′ (0)x + f (0)x2 + f ′′′ (0)x3 + f (4) (0)x4 + f (5) (0)x5 .
2! 3! 4! 5!
Avaluant en x = 0 la funció i les derivades: f (0) = 0 i f ′ (0) = 1, f ′′ (0) = 0, f ′′′ (0) = –1,
f (4) (0) = 0 i f (5) (0) = 1, obtenim
x3 x5
sin(x) ≃ P5 (x) = x – + .
3! 5!
L’aproximació numèrica és doncs sin(1) ≃ P5 (1) = 1 – 16 + 1

120
= 0.8416. Finalment,
calculem i acotem en valor absolut el residu de Lagrange:

f (6) (c) – sin(c) |x|6
|R5 (x)| = x6 = x6 ≤ .

6! 720 720
Tenim doncs que l’error de l’aproximació és |R5 (1)| ≤ 1/720 = 0.00138 .
20. Per a trobar el polinomi de Taylor necessitem calcular les derivades de la funció fins
a ordre 3. Podem reescriure la funció en forma de potència perquè ens sigui més fàcil
derivar-la: f (x) = (36 + x)1/2 .
a) f ′ (x) = 12 (36+x)–1/2 , f ′′ (x) = –1
4
(36+x)–3/2 , f ′′′ (x) = 3
8
(36+x)–5/2 . La fórmula del polinomi
de Taylor d’ordre 3 és:
1 ′′ 1
P3 (x) = f (0) + f ′ (0)(x – 0) + f (0)(x – 0)2 + f ′′′ (0)(x – 0)3 .
2 6
Avaluant la funció i les derivades: f (0) = 6 i f ′ (0) = 1/12, f ′′ (0) = –1/864 i f ′′′ (0) =
1/20736, obtenim:
1 1 1
P3 (x) = 6 + x– x2 + x3 .
12 1728 124416
Amb aquest polinomi podem calcular l’aproximació demanada:
√
f (2) = 38 ≃ P3 (2) = 6.16441615 .
b) La fórmula del residu de Taylor d’ordre 3 en el punt x = 2 és:

f (4) (c)
|R3 (2)| = (2 – 0)4 , en què c ∈ (0,2) és un valor desconegut.

4!
–15 –15
Calculant la derivada quarta f (4) (x) = 16
(36 + x)–7/2 = √ 7, obtenim
16 36+x
|f (4) (c)| 4 15 15
|R3 (2)| = 2 = √ 7
24 < √ 7
24 = 2 · 10–6 < 10–5 .
24 24 · 16 36 + c 384 36 + 0
L’acotació del residu en aquest cas es basa en el fet que la derivada quarta en valor absolut
és una funció decreixent: |f (4) (c)| < |f (4) (0)|.
21. Calculem les dues primeres derivades de la funció f (x) = ln(1 + x):
1
f ′ (x) = = (1 + x)–1 , f ′′ (x) = –(1 + x)–2 .
1+x
La fórmula del polinomi de Taylor d’ordre 2 és:
1 ′′
P2 (x) = f (0) + f ′ (0)x + f (0)x2 .
2
Avaluant en x = 0 la funció i les derivades: f (0) = 0, i f ′ (0) = 1 i f ′′ (0) = –1, obtenim
1 2
P2 (x) = x – x .
2
Ja que al voltant del punt x = 0, la funció f (x) es pot aproximar pel polinomi P2 (x) que
hem calculat, tenim que:
2 ln(1 + x) – 2x 2(x – 12 x2 ) – 2x 1
lim = lim =– .
x→0 3x2 x→0 3x2 3
22. Com que ex ≃ 1 + x + 12 x2 + 61 x3 + 24

1 4
x , per x en un entorn de a = 0, prenent x = –z2 tenim
2
que e–z ≃ 1–z2 + 21 z4 – 61 z6 + 1 8
24
z . Per tant:
Z 1 2
Z 1
1 4 1 6 1 8
e–z dz ≃ 1–z2 +
z – z + z dz =
–1 2 –1 6 24
1 9 1

1 1 5 1 7
= z – z3 + z – z + z ≃ 1.4950 .
3 10 42 216 –1
Vegeu la figura 23.
23. Calculem les tres primeres derivades de la funció f (x) = x3 + 4x2 – 5x + 8:
f ′ (x) = 3x2 + 8x – 5 ,
f ′′ (x) = 6x + 8 ,
f ′′′ (x) = 6 .
La funció i les dues primeres derivades en x = 0 valen: f (0) = 8, f ′ (0) = –5, f ′′ (0) = 8.
2
Figura 23. L’àrea sota la corba f (z) = e–z en l’interval [–1,1] s’aproxima per l’àrea sota el
polinomi de Taylor P(z) = 1–z2 + 12 z4 – 61 z6 + 24
1 8
z en l’interval [–1,1].
0.5
-1.5 -1 -0.5 0.5 1 1.5
Llavors el polinomi de Taylor (McLaurin) d’ordre 2 és:
1 ′′ 8
P2 (x) = f (0) + f ′ (0)x + f (0)x2 = 8 – 5x + x2 .
2 2
El residu de Lagrange d’ordre 2 és:
1 ′′′ 1
R2 (x) = f (c) x3 = 6 x3 = x3 .
6 6
Finalment tenim que la fórmula de Taylor (polinomi + residu) d’aquesta funció és:
f (x) = P2 (x) + R2 (x) = (8 – 5x + 4x2 ) + x3 .
Podem observar que hem obtingut la funció original f (x) = x3 + 4x2 – 5x + 8, que és un
polinomi de grau 3, gràcies al fet que la derivada tercera de la funció és una constant
independent de x, i per tant, en aquest cas el punt desconegut c no apareix a la fórmula
de Taylor.
24. Calculem les successives derivades de la funció f (x) = xex . Aplicant la regla del producte
obtenim f ′ (x) = (x + 1)ex , f ′′ (x) = (x + 2)ex , f ′′′ (x) = (x + 3)ex , f (4) (x) = (x + 4)ex , . . .
f (n) (x) = (x + n)ex , n ≥ 1 .
La funció i les successives derivades en x = 0 valen: f (n) (0) = n , n ≥ 0. Llavors el polinomi

de Taylor (McLaurin) d’ordre n és:
x2 x3 xn x2 xn–1

x
Pn (x) = x + + + ··· + =x 1+ + + ··· + .
1! 2! (n – 1) ! 1! 2! (n – 1) !
Ja que la funció és f (x) = xex , en particular, aquest polinomi es podria haver obtingut
directament a partir del polinomi de Taylor d’ordre n – 1 de la funció exponencial: Pn (x) =
n–1 k
X x
x . El residu de Lagrange d’ordre n és:
k!
k=0
f (n+1) (c) n+1 (c + n + 1)ec n+1

Rn (x) = x = x ,
(n + 1) ! (n + 1) !
amb c un punt desconegut entre 0 i x. Finalment tenim que la fórmula de Taylor (poli-
nomi + residu) d’aquesta funció és:
n–1 k+1
X x (c + n + 1)ec n+1
f (x) = Pn (x) + Rn (x) = + x .
k! (n + 1) !
k=0
Glossari
aproximació f Valor que s’acosta progressivament al valor exacte.
aproximar tr Acostar.
asímptota f Recta a la qual s’acosta un punt variable sobre una funció quan el punt s’allu-
nya cap a l’infinit.
asimptòtic adj Dit d’un objecte que s’apropa infinitament a un altre sense coincidir-hi mai.
creixement m Acció de créixer.
derivable adj Funció derivable en un punt, funció que admet derivada en aquest punt.
derivar tr Deduir (una funció) d’una altra segons una llei fixa, especialment de la funció
dita derivada.
error m Diferència entre el resultat de la mesura experimental (valor aproximat) d’una mag-
nitud i el seu valor real (valor exacte).
estimació de l’error f Mesura de la bondat d’una aproximació.
extrem m En una funció, punt on hi ha un màxim o un mínim.
fitar tr Acotar.
fórmula f Expressió d’una relació entre diferents quantitats i magnituds mitjançant sím-
bols.
funció exponencial f Funció obtinguda quan, en l’operació de potenciació, hom fixa la

base i fa variar l’exponent.
gràfica f Conjunt de les parelles de punts que formen una funció.
inflexió f Canvi en el sentit de la concavitat d’una corba o funció.
logaritme m Inversa de la funció exponencial.
monòton adj Dit de l’aplicació entre dos conjunts ordenats que és creixent o bé decreixent.
nombre e. m Nombre irracional (2,71828 . . .) que és a la base dels logaritmes naturals.
pendent m Inclinació d’una recta respecte d’un eix horitzontal. En castellà és la pendiente.
polinomi m Suma formal de productes de nombres per variables, als quals hom atribueix
només les propietats algèbriques més simples.
precisió f Mesura de l’exactitud d’una quantitat.
regles aritmètiques f Les quatre operacions aritmètiques fonamentals: addició, subtrac-

ció, multiplicació i divisió.
residu f Resta o error en la fórmula de Taylor.
tangent adj Que toca en un sol punt una línia o una superfície.
velocitat f Qualitat de veloç o rapidesa en el moviment.

Bibliografia
García, A.; et al. (2007). Cálculo I: Teoría y problemas de análisis matemático en una variable.
Clagsa.
Perelló, C. (1994). Càlcul Infinitesimal. Amb mètodes numèrics i aplicacions. Enciclopèdia Ca-
talana.
Pozo, F.; Parés, N.; Vidal, Y. (2019). Matemáticas para la ingeniería. García-Maroto Editores.

3 - Derivació, El Problema de La Tangent

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

3 - Derivació, El Problema de La Tangent

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Derivació: el

Francesc Pozo Montero

Temps mínim de dedicació recomanat: 6 hores

Francesc Pozo Montero Jordi Ripoll Missé Núria Parés Mariné

Llicenciat en Matemàtiques per la Llicenciat en Matemàtiques i doc- Llicenciada en Matemàtiques per

L'encàrrec i la creació d'aquest recurs d'aprenentatge UOC han estat coordinats

Primera edició: setembre 2021

2. Aplicacions de les derivades. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

3. Aproximació per polinomi de Taylor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

En la primera part d’aquest mòdul, es definirà el concepte de derivada d’una

El concepte de derivada és un dels conceptes matemàtics que té més aplicaci-

Finalment, el mòdul conclou amb la fórmula de Taylor, que és un concepte

Els objectius d’aquest mòdul textual són:

1. Comprendre el concepte de derivada d’una funció com a raó de canvi o,

2. Familiaritzar-se amb les regles bàsiques de derivació i amb la regla de la

3. Dominar el concepte de derivada i aplicar-lo adequadament per al càlcul

5. Aplicar correctament la regla de L’Hôpital per a resoldre límits indetermi-

6. Entendre la importància de la derivada en l’aproximació polinòmica de

7. Utilitzar de manera bàsica el programari matemàtic per a trobar màxims i

8. Comprendre la importància del càlcul diferencial en l’àmbit de l’enginye-

En aquest mòdul i en el següent («Integració: el problema de l’àrea»), entrem

Començarem introduint la derivada com el pendent de la recta tangent, per a

Acabarem aquest mòdul veient quatre aplicacions interessants de les deriva-

1.1. Idea intuïtiva de derivada en un punt

Figura 1. La derivada en un punt x0 és el pendent de la recta tangent Figura 1

La recta tangent talla

L’equació de la recta tangent és doncs y = f ′ (x0 )(x – x0 ) + f (x0 ), ja que és la recta

recta tangent Recta secant per dos punts

1.2. Definició formal de derivada en un punt

El marc general en el qual definirem el concepte de derivada és el marc de les

. Concepte de derivada d’una

si aquest límit existeix. Dit en paraules, la derivada d’una funció en un

La condició de ser derivable és més restrictiva que la de ser contínua. Reescri-

rivable en un punt llavors necessàriament ha de ser contínua en aquell punt:

f (x) – f (3) x–3

Per a calcular la derivada de la funció quadràtica f (x) = x2 en x0 = 1 usant la definició,

Practiqueu amb l’exercici d’autoavaluació 1.

1.3. Funció derivada

amb domini el conjunt A dels punts en què la funció f és derivable.

Figura 3. Rectes tangents a la funció f (x) = x2 en diferents punts. La funció derivada

Atenció, que hi ha diverses maneres d’escriure la derivada d’una funció y = f (x).

Les expressions següents són equivalents:

dy ∆y f (x0 + ∆x) – f (x0 )

essent ∆x,∆y els increments en x i y, respectivament.

1.3.1. Càlcul de les derivades de les funcions elementals

Usant la definició formal de derivada en un punt, el límit en la fórmula (1) per

p′ (x) = 4x3 – 6x2 + x .

A més, podem obtenir fàcilment l’equació de la recta tangent, en el punt x0 = 2 per

y = p′ (2)(x – 2) + p(2) = 10(x – 2) + 3 .

La derivada de xn es pot estendre a valors negatius de n i fins i tot a valors

Més enllà dels polinomis tenim les funcions exponencials i logarítmiques. Hi

Figura 4. Gràfiques de la funció arrel quadrada i la seva derivada

Recordem que la funció exponencial natural és y = ex , en què e = 2.718281 . . .

Més en general, les funcions exponencials de base a > 0 són de la forma y = ax

ques, per exemple: y = sin(2x) + 3 cos(5x) és una funció periòdica.

Figura 6. Gràfiques de la funció sinus i la seva derivada el cosinus

1.3.2. Regles de derivació

2) Suma de funcions: y = f (x) + g(x), llavors y′ = f ′ (x) + g ′ (x).

És a dir, un factor constant multiplicant es pot treure fora de la derivada i que

f ′ (x)g(x) – f (x)g ′ (x)

40x · (1 + 5x2 ) – 10x · 20x2 40x

Practiqueu amb els exercicis d’autoavaluació 2 i 3.

1.3.3. Regla de la cadena

L’anomenada regla de la cadena és probablement el punt més important en