PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

BLOC IV: RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

Definició de problema
Algú té un problema quan desitja aconseguir un objectiu però, o bé desconeix el
procediment per aconseguir-lo, o bé existeixen obstacles.

Estructura, tipus de problemes i tipus de solucions

Elements d’un problema

- Estat inicial: Condicions inicials
- Objectiu o estat final: Activador del pla d’acció o resolució
- Medis u operadors: Poden ser procediments implícits o explícits
- Limitacions o restriccions: Condicions que impedeixen l’aplicació directa dels
medis.

Tipus de problemes
- Problemes tancats o ben definits:
o Una única solució
o Trencaclosques, problemes lògics, anagrames
o Exemple: Les Torres de Hanoi

- Problemes oberts o mal definits

o Diferents solucions (almenys temporalment)
o Resolució de conflictes socials, personals
o Problemes de diagnosi i tractament
o Problemes de creativitat

Sistemes d’aprenentatge i raonament

1. Sistema d’aprenentatge / raonament implícit de tipus associatiu = intuïció, basat
en l’establiment d’associacions automàtiques, sense que en siguem conscients o
sense que siguem capaços de comunicar tota la seqüència d’associacions.

2. Sistema d’aprenentatge / raonament explícit, basat en l’aplicació no automàtica

de les regles d’inferència o en l’anàlisi de diferents alternatives, models mentals
o possibilitats
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
BLOC IV: RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

Tipus de solucions
- Solució incremental
Segueix un apropament pas a pas, podem explicar el que estem fent en cada
moment mentre ens aproximem a la solució. Tenim un gran ampli joc
d’operadors aplicables.
o Procediment explícit
o Problemes de moviment, transformació, raonament deductiu, càlcul...
o Possibilitat de predir l’èxit des de l’inici
o Aplicació de regles o algoritmes
o Exemples:
* Imagineu tres caixes grans que contenen cadascuna dues caixes
mitjanes, i dins de cada una de les caixes mitjanes hi ha tres
caixes petites. Quantes caixes hi ha en total?

* Problema de les Torres de

Hanoi

- Solució sobtada “de cop” (Insight):

Ens mostra que l’establiment de noves associacions no responen solament al
mecanismes de l’aprenentatge associatiu basat en la repetició rutinària (hàbits) o
en la capacitat de discriminar entre nous estímuls (aprenentatge perceptiu), sinó
que també reflecteix el caràcter dinàmic de la nostra memòria capaç d’establir,
noves relacions.
o Procediment implícit
o Solució apareix de cop
o Problemes de reestructuració conceptual, perceptiva o funcional
o No podem predir l’èxit des de l’inici
o Exemples
* Les copes: Tenim una filera de tres copes, les tres primeres plenes
i les altres tres buides. Volem alternar-les, però movent
únicament una copa. Es possible?
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
BLOC IV: RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

 Primer, moure la copa generalment es considera que

implica modificar l’orientació vertical de l’objecte. Però
si posem més atenció el concepte de moure pot incloure
buidar, moment en el que apareix la solució.

* Un presoner intentava escapar des de dalt d’una torre. Va trobar a

la cel·la una corsa que mesurava la meitat de l’alçaria de la torre.
Va dividir la corda en dues meitats, les va lligar una amb l’altre i
va escapar. Com ho va fer?
 Primer, pensem que les cordes poden dividir-se per la
seva secció i no longitudinalment. Un cop veiem aquesta
possibilitat, la solució ve al moment

Estadis en la resolució de problemes d’insight

Evidència conductual
Escales de calor
Els problemes d’insight mostren més salts en l’apropament a la
solució que els problemes incrementals

Diferent efecte de la verbalització simultània

“A request for verbalization interferes with

the successful solution of insight problems
because it interferes with the successful
application of the nonreportable processes
hypothesized to be associated with such
problems”

Evidència neurofisiològica
Activitat diferenciada al lòbul temporal-central dret (test d’associacions remotes)

Estadis en el procés creatiu

1. Preparació – Comprensió i primers intents de solució
2. Incubació – Aparcar el problema (important per a superar bloquejos o fixacions)
3. Il·luminació (Insight)
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
BLOC IV: RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

4. Verificació

Efectes negatius i positius de l’experiència passada

Efectes negatius de l’experiència passada

- Fixacions conceptuals: Problema de les copes, bombetes, sèries numèriques,
nenúfars

- Fixacions funcionals: Problema del collaret, problema de les cordes de Maier

- Fixacions perceptives: Unir 9 punt, problema del collaret

- Fixacions del mètode: Problema de les llavors d’or, nenúfars, missioners i

caníbals

Estadis en la solució de problemes – Efectes positius de l’experiència passada

Teoria de Newell i Simon (1972)

- Elements: Solucionador, estructura del problema i esplai del problema
- Estadis
o Comprendre el problema – Espai del problema
o Seleccionar una estratègia de cerca – Assaig i error, cerca sistemàtica,
cerca heurística

El procés de reestructuració i els conceptes rellevants

La inspiració sobtada apareix quan som capaços de reestructurar la representació de

l’espai del problema de manera que puguem imaginar altres possibilitats.

Entenem espai del problema  Representació subjectiva on té lloc el procés de cerca de
la solució. L’espai inclou l’estat inicial, l’estat final (objectiu) i els estats entremitjos
necessaris per anar de l’estat inicial al final. Quan l’espai inclou TOTS els estats
possibles, llavors s’anomena ”espai total”

La grandària de l’espai del problema dependrà del tipus de problema i l’expertesa del
solucionador. L’espai del problema també determina en bona part quina estratègia de
cerca es la més adequada

Per exemple, en al problema dels nou punts cal unir-los mitjançant 4 línies rectes sense
aixecar el llapis del paper i sense passar dues vegades pel mateix traç. L’insight només
pot aparèixer quan som capaços d’imaginar trajectòries de les línies que salten aquests
marges il·lusoris.
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
BLOC IV: RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

Els problemes d’insight son majoritàriament d’accés conceptual; és a dir, la seva

resolució depèn de l’activació del concepte adequat.

Tot sovint el resultat del procés de reestructuració és la connexió entre dos episodis (o
dos problemes). Podem adaptar la solució del problema antic (base o font) al problema
que hem de resoldre actualment (problema objectiu).

El problema objectiu es pot resoldre per analogia amb el font

Entenem per analogia l’ús de coneixement previ per ta l d’intentar comprendre nous
esdeveniments o problemes.
La nostra capacitat per fer prediccions, de planificar futures accions, dependrà del
coneixement previ que puguem relaciona amb el problema objectiu  S’ha d’observar
que és freqüent tenir en memòria coneixement rellevant per resoldre un problema
objectiu, però no ser capaços d’adonar-nos de la seva rellevància llevant que rebem
algun tipus d’ajut (situació similar als problemes analitzats d’accés conceptual).

Un requisit per resoldre problemes per analogia es que tonguem en memòria una
representació mental d’un problema anàleg ja resolt. La representació pot fer-se a
diferents nivells d’abstracció:
- Representacions més superficials, en que es fan explicites les característiques
superficials o literals – No permet una relació anàloga ja que es representa a
través de conceptes concrets i no es pot establir una connexió entre ells.
- Representacions més profundes on s’estableixen connexions entre accions i
objectius (característiques estructurals)  Necessàries per poder fer
comparació entre problemes.

Les característiques superficials tenen un paper important en el procés de connexió

entre problemes (recuperació del problema anàleg), mentre que les característiques
estructurals serien les més rellevants per establir la correspondència entre solucions

L’impacte dels ajuts sensorials i verbals

Les tres bombetes (Guilera): Tenim tres bombetes en el dormitori al pis de dalt. Els tres
interruptors (un per bombeta) són al peu de l’escala. Sabem que hi ha desordre en els
interruptors. Hi ha impossibilitat física de veure l’efecte provocat al accionar els
interruptors sense pujar al dormitori. Podríem esbrinar la correspondència entre els
interruptors i les bombetes amb un únic viatge?

1. Si considerem la temperatura de la bombeta com una variable en e la qual

podem separar tres estats clarament diferents (molt calenta, tèbia i freda) n’hi
haurà prou a accionar un primer interruptor durant un temps una mica llarg i un
segon interruptor durant un temps més breu
2. Si considerem la temperatura de la bombeta com una variable binària (calenta
freda), aleshores l’haurem de combinar amb la variable llum (encesa o apagada),
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
BLOC IV: RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

també binària, i en aquest cas tindrem 8 maneres diferents de combinar les

duracions i els estats, encès /apagat, dels tres interruptors.

Guilera va manipular dos tipus d’ajuts: Diferents moments de proporcionar els

- Sensorials: Desenroscar la ajuts:
bombeta calenta - Previs al coneixement de
- Verbals: Fer les mateixes l’enunciat (verbal, negatiu)
reflexions sobre les possibles - Quan el subjecte ja fa estona que
vivències de cremades que hem ho intenta solucionar.
fet aquí.

Els ajuts de tipus sensorial són més efectius que els ajuts verbals.

Els resultats de Guilera confirmen que la via d’accés pels sentits és més directa i
efectiva que la vida d’accés pel raonament, mitjançant ajuts verbals quan l’estímul
sensorial intervé en el concepte clau de la solució del problema i que, qualsevol cas, la
suma de totes les vies d’ajut incrementa la probabilitat de resoldre el problema.

A més, corroboren que la dificultat en l’accés conceptual no radica en la mancança del

coneixement, sinó en ela superació de la fixació funcional consistent a veure una
bombeta com un simple punt de llum.
Les fixacions funcionals son un dels impediments mentals més típics.
Més capacitat de superació de les fixacions funcionals, més capacitat d’accedir
al concepte clau del problema de les tres bombetes i solucionar problemes.
La capacitat de superació de fixacions funcionals podria assenyalar fins quan el sistema
2 de raonament (analític racional) és capaç d’inhibir les fortes associacions producte del
sistema 1 (experiencial associatiu). També poden ser conseqüència de les hipòtesis
focalitzades pel sistema 2.

La superació de les fixacions funcionals dependran de l’existència d’una bona

sincronia entre els dos sistemes de raonament de manera que el sistema 2 permetés al
sistema 1 establir nomes connexions o suggerir noves hipòtesis.

Estratègies de resolució de problemes

1. Assaig i error
Exemple: Trobar la sortida a un laberint
Debat històric entre els defensors de l’assaig i error i de l’insight

o Thorndyke (1913): Les situacions noves només poden resoldre per assaig
i error. Amb l’experiència es formen noves associacions entre elements
de l’entorn i accions exitoses (lleis de la practica i de l’efecte).
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
BLOC IV: RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

o Köhler (1927): Les situacions noves es poden resoldre per un procés de

comprensió (Insight)

Assaig i error Insight

Acciones externes Simulacions internes

Aprenentatge Aprenentatge per

associatiu comprensió
Depèn de Depèn d’experiències
l’experiència passada similars
Insight “explícit” = assaig i error simulat
Insight “implícit” = reestructuració
semàntica

2. Cerca sistemàtica o exhaustiva (algoritme)

“Assaig i error ordenat”
Control de l’ordre, assegurant que s’explora tot l’espai si cal
Evitar repetició de llocs/accions ja explorades

Exemple:
o Alguns problemes de raonament hipotètic-deductiu
o Cerca un llibre en un estant desordenat

Limitacions:
o Ineficaç en el cas d’espais grans (molts camins a explorar)
o Exemple: dificultat d’aplicar-ho per a resoldre un anagrama

3. Cerca heurística. Aplicació de coneixement que permet reduir l’espai de cerca

Heurístics específics (propis dels experts)

Exemples:
o Joc d’escacs: defensa de caselles centrals
o Anagrama: regles fonològiques

Heurístics generals
- Anàlisi mitjans-finalitats (means-ends analysis). Basat en l’aprenentatge de
relacions acció – conseqüència
o Estratègia pròpia del principat en un determinat domini
o Propera al sentit comú: escull aquella acció que més ràpidament et pugui
portar a l’objectiu
o Implica fer cerques cap endavant (forward) i cap endarrere (backward)
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
BLOC IV: RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

o En general funciona, però pot portar a bloquejos quan la solució del

problema requereix retrocedir temporalment.

Limitacions – El problema dels missioners i caníbals

Com poden creuar un riu 3 missioners i 3 caníbals si en la barca només hi
caben 2 persones i mai el nombre de caníbals no pot ser major al de
missioners?

Tipus de problema – Ben definit

Tipus de solució – Incremental (possible Insight en el mov.6)
Obstacle – Fixació en el mètode (“passen 2 i en torna 1”). Necessitat de
retrocés “aparent” (limitació de l’anàlisi mitjans-finalitats)
Estratègia – Anàlisi mitjans- finalitats

- Divisió del problema en sub-objectius. Ajuda a resoldre les limitacions de

l’anàlisi mitjans-finalitats.
o Requereix més coneixement que l’anàlisi mitjans-finalitats
o L’estructura de subjectius emergeix durant el procés d’aprenentatge
d’habilitats (motrius o cognitives)
o Els subobjectius donen sentit als retrocessos aparents

4. Planificació (estratègia de l’expert)

Aplicació d’un pla abstracte de solució

Aprenentatge de noves estratègies

Inicialment les accions dirigides a resoldre un nou problema (aconseguit un objecte, fer
un trencaclosques, etc), són aleatòries, guiades pels estímuls externs (assaig i error).
A mesura que es descobreixen noves relacions entre mitjans i objectius, es pot iniciar un
primer nivell de planificació, amb accions guiades per la teoria (anàlisi mitjans-finalitat
i subobjectius).
A mesura que incrementa l’experiència en diferents problemes, les teories poden
evolucionar a més generals i més flexibles al mateix temps, amb accions guiades per
principis o meta-teories (planificació).
Joc de les 20 preguntes (Thornton, 2009) amb nens de 5-7 anys
Inicialment els nens utilitzen
l’estratègia “assenyalar”, més
endavant passen a la denominació
(cotxe), a continuació acompanyen la
denominació amb un adjectiu (cotxe
vermell), i finalment en fan una
descripció més concreta.
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
BLOC IV: RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

El 100% dels nens que comencen amb l’estratègia de denominació (concepte genèric),
canvien d’estratègia.

Estratègia Nens que canvien l’estratègia Nens que canvien al nom del grup
(%) (%)

Tacte 10 0
Nom i tacte 100 55
Adjectiu i 100 50
tacte 17 0
Descripció

Pel que fa a la figura 1  El 100% dels nens de cinc anys que utilitzen en un primer
moment el nom i el tacte, canvien d’estratègia i el 50% passen a l’estratègia òptima. En
canvi, en la figura 2. cap d’ells passa a l’estratègia òptima ja que és d’un nivell abstracte
que no són capaços d’assolir a aquesta edat.

Estratègia Nens que canvien l’estratègia (%) Nens que canvien al nom del grup
(%)

Fig. 1 Fig. 2 Fig. 1 Fig. 2

Tacte 17 42 0 0
Nom i tacte 100 0 50 0
Adjectiu i tacte -- -- -- --
Descripció 0 -- 0 --

Descobriment de noves explicacions (tasques d’inducció de regularitats)

En una primera fase es realitza la cerca aleatòria a través dels espais d’hipòtesis i
d’experiments (descobrir la regla) → guiat per les dades.
En una segona fase, es fa a partir de seleccionar algunes hipòtesis, cada cop hi ha més
influència d’aquestes (pot aparèixer biaix de confirmació) → guiat per la teoria.
En una tercera fase, l’espai d’experiments es construeix a partir de les hipòtesis i a partir
de principis més generals (generar exemples positius i negatius) → guiat per metateoria.
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
BLOC IV: RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

Estadis en l’adquisició d’habilitats

1. Estadi declaratiu: acumulació de coneixement o d’experiències
2. Estadi de transició: re-organització del coneixement

És l'estadi nuclear en l’aprenentatge d'habilitats. La informació inicial declarativa es

reestructura gràcies a la informació implícita (experiència adquirida).
Apareix l’estructura de subobjectius, a partir de la qual s’agrupen accions
individuals en unitats més complexes. S’abstrauen esquemes o plans generals de
solució.

3. Estadi autònom: enfortiment d’associacions per la pràctica

Diferències entre experts i principiants en el problema dels missioners i cannibals

Nivell principiant → Apareixen pauses llargues en els moviments conflictius. (en
vermell individus que s’han mogut, en negreta moviments conflcitius)s

Nivell intermedi → Apareix l’estructura de subobjectius.

PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
BLOC IV: RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

Nivell expert → Apareix una única seqüències de moviments, pràcticament sense

pauses entre ells (analogia amb l’aprenentatge d’habilitats motrius).
Les pauses entre moviments són bons indicadors de l’estructura de subobjectius:

En els experiments basats en

les diferències entre experts i
principiants en escacs.
S’observa més memòria de

patrons, més influència implícita, no conscient.

- Experiment 1:
Identificar si torre o
cavall fa escac al rei.
Els experts responen
més ràpid i només ells
mostren efecte de
congruència.
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
BLOC IV: RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

- Experiment 2: Identificar cavall-quadre blanc / torre-quadre negre, o a l’inrevés.

Els experts no mostren efect de congruència.

Conclusió: La percepció no conscient influeix únicament si la imatge és rellevant en una

partida real.

Diferencies entre experts i participants

Estudis en diferents dominis de coneixement mostren que l’expert té més coneixement i
organizat de diferent manera que el principiant.
Els experts organitzen els problemes d’acord a principis generals (objectius i plans de
solució) més que d'acord als temes o objectes concrets mencionats en els problemes.
A diferència del principiant, l’expert ha abstret esquemes de problemes que són més
generals o abstractes que les experiències concretes.
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
BLOC IV: RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

Procés de formació de plans abstractes de solució: desenvolupament del

raonament analògic
En el procés de comparació detectem similituds entre problemes amb diferent tipus de
similitud (similitud d’objectes, similitud de relacions espacials-categòriques-causals).
Aquestes últimes possibiliten la transferència a nous dominis i permeten resoldre nous
problemes.
Desenvolupament del raonament
analògic
Comparen la influència del tipus d’objecte
(sparse-rich). Els estímuls visualment més
complexos (rich) atrauen les similituds
d’objecte més que les relacionals.

Dificultats en el raonament analògic

En alguns casos, les similituds entre objectes poden bloquejar la detecció de les
similituds relacionals o estructurals i, per tant, l’establiment de l’analoga, també en
població adulta

L’entrenament amb analogies entre dominis diferents ajuda a la detecció de similituds

estructurals entre altres tasques
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
BLOC IV: RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

Creativitat

Equilibri entre dues estratègies de “control”

• Explotació: • Exploració:
o Atenció focalitzada o Atenció àmplia
o Control cognitiu persistent o Control cognitiu flexible
o Inhibició de les distraccions o Facilitat en canviar de
o Pensament convergent perspectiva
(sistemàtic, incremental) o Pensament divergent
(aleatori, associacions
llunyanes)

Problema resolt per Jorn Utzon

PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
BLOC IV: RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

Elements del pensament creatiu - Característiques persones creatives

• Motivació – Capacitat d’autoactivar-se. Depèn de l’estat d’àrees pre-frontals i

dels ganglis basals; circuits dopaminèrgics = circuits de recompensa.
Causes d’un dèficit en la motivació
* Cansament
* Depressió
* Alteracions circuïts cerebrals (PFC – GB): Dèficit d’auto-
activació. L’acció o pensament no és espontània però si pot
generar-se si se sol·licita

• Fluïdesa per a generar idees

• Flexibilitat per a canviar perspectives (cognitiva) – Depenent d’àrees pre-

forntals, ganglis basals i escorça cingulada.
Impacte de les emocions positives (circuits de recompensa ) vs negatives
(circuïts de dolor; ansietat)

• Facilitat per a relacionar conceptes/episodis/problemes aparentment diferents

• Capacitat per a preservar en un objectiu

• Capacitat per aprendre dels errors

• Tolerància a la incertesa

• Emocions – Procediments de solució de problemes adaptatius, que tenen per

objectiu informar i preparar certes accions.
Components:
o Valor hedònic (circuit de plaer – dolor)
o Motivació o predisposició a actuar (aproximació – evitació –
desconnexió)
o Pensaments relacionats amb l’estímul /situació que identifiquem com a
causa de l’emoció

Impacte de l’emoció en la creativitat

* Alegria:
o Facilita la fluïdesa d’idees (p.e Millora els resultats en tests de
pensament creatiu: associacions remotes)
o Facilita la distracció (p.e En tasques d’atenció selectiva com la
“flanker task”

Mesura de la creativitat – Tests d’associacions remotes (RAT)

PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
BLOC IV: RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

La prova sol durar quaranta minuts i consta de entre trenta i quaranta preguntes
cadascuna de les quals consta de tres paraules d'estímul comuns que semblen no
estar relacionades. La persona que es prova ha de pensar en una quarta paraula
que d'alguna manera estigui relacionada amb cadascuna de les tres primeres
paraules.
Les puntuacions es calculen en funció
del nombre de preguntes correctes.

Mesura de distracció – Flanker task (tasca d’atenció

selectiva; resposta N o H d’acord a la lletra central)

Resultats:
Efecte de l’emoció “alegre”
o Major capacitat de trobar les associacions remotes
o Major interferència en una tasca que requereix inhibir distractors
“flanker task”
o Correlació positiva entre dues mesures (més facilitat d’associar, més
interferència)

(Rowe et al, 2007)

Tècniques d’entrenament
• Tècniques per entrenar la flexibilitat cognitiva
o Variants de la flanker task
o Task switch (canvi de tasca)
o Analogies
• Tècniques per promoure “mind wandering”
• Tècniques de pensament en grup (brianstorming, els barrets de bono etc...)
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
BLOC IV: RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

Analogies properes vs distants

Relacions semàntiques properes “near”:
- Forn de carbó:carbó :: estufa de llenya:llenya
- Nas:olor::llengua:sabor

Relacions semàntiques llunyanes “far”

- Forn de carbó:carbó ::estomac:menjar
- Nas:olor::entena:senyal

L’activitat en produir analogies llunyanes facilita establir relacions estructurals en una

altra tasca (analogies visuals)

Analogies distants faciliten la transferència a noves tasques

PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
BLOC IV: RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

Efecte del tipus de pausa (incubació) en la creativitat

Els sis barrets per pensar

RESUM I CONCLUSIONS ....

• La capacitat de SOLUCIÓ DE PROBLEMES depèn del nivell de

COMPRENSIÓ de l’estructura del problema (estat inicial, objectiu, operadors i
restriccions) i del coneixement d’estratègies de solució.

• Els problemes d’insight es caracteritzen per la necessitat de superar algún

bloqueig o fixació. Per això fer pauses durant el procés de solució pot ajudar.

• Els heurístics generals com l’anàlisi mitjans-finalitats poden ser ineficaços sinó
es pot identificar l’estructura de subobjectius.

• La solució de problemes per analogia és una estratègia crucial tant per

l’aprenentatge d’una habilitat com pel pensament creatiu.