Tema 4: Psicologia a Alemanya (s.

XIX i XX)

4.1 Hermann Ebbinghaus i l’estudi de la memòria

HERMANN EBBINGHAUS (1850-1909)

- Els seus estudis van ser pioners: memòria, oblit i aprenentatge.
- Volia demostrar que Wundt estava equivocat quan afirmava que els processos superiors (com la memòria)
no eren abordables experimentalment.
- No necessitava utilitzar la introspecció analítica pròpia dels experiments de Wundt.

- Inspirant-se en Fechner (sensacions) busca una mesura indirecta de la memòria per tal de mesurar-la de
forma precisa (quantificar-la), basant-se en variables observables (empíriques).
- Dificultat de mesurar la memòria de forma objectiva quan hi havia diferents variables com: significat,
prejudicis o experiències prèvies.

Decisions que va prendre estaven motivades per les “exigències de l'època”

- Per fer Psicologia científica, s’havia de portar l’estudi dels processos mentals al laboratori.
- La memòria era un procés complex…Era difícil abordar l’estudi de l’aprenentatge/record de materials
significatius (textos, contes, històries) amb rigor experimental.

Què va fer Ebbinghaus?

Crea un material que permet un gran control experimental:
- Síl·labes sense sentit (presentades en llistes; 2300 CVC)
- Lliure de significat, simple i homogeni
- Múltiples combinacions (més que en cas dels números)

MÈTODE DE L’ESTALVI:
Crea un procediment experimental: mètode de l’estalvi Diferència en el temps (i repeticions) necessari per a
un primer aprenentatge i per al re-aprenentatge.
- Control ambiental (mateixa hora del dia, mateixes condicions experimentals, mateix subjecte –ell mateix–)
● 1a part: TASCA D’APRENENTATGE
-Lectura en veu alta a una velocitat de 0,4 síl·labes per segon (metrònom)
-Pausa de 15 segons. Seguidament intentava repetir el llistat i comptava quantes síl·labes recordava.
-Si fallava, tornava a repetir la lectura fins a arribar a repetir el llistat sense errors ni vacil·lacions: DOMINI
● 2a part: TASCA DE RE-APRENENTATGE (interval variable de temps)
- La diferència entre el temps d’aprenentatge i reaprenentatge: ESTALVI
- Estalvis en funció del temps, de la longitud de la llista a aprendre, i del número de repeticions
característiques de l’oblit i de l’aprenentatge.

➔ Com calculem l’estalvi:

E = estalvi (%)
TA = temps aprenentatge
TR = temps re-aprenentatge

- Anàlisis de l’evolució temporal de la memòria

Un X% d’Estalvi significa que el subjecte ha d’estudiar la llista un X% menys de temps que la primera
vegada per a recordar la llista completa. A més estalvi, major record.

“La corba de l’oblit”: Anàlisis de l’evolució temporal de la memòria

Oblit al llarg del temps:
1) A més temps passat, menys estalvi (i més oblit)
2) Oblit més pronunciat durant les primeres hores

- Efectes del número de repeticions

Davant un sobre-aprenentatge (seguir exposant-se al material després del domini) el % d’oblit es redueix
molt (major estalvi!)
- Efectes de la longitud del material a aprendre
- Material amb significat
- Ebbinghaus intenta memoritzar un vers de Don Juan (Byron) compost per 80 síl·labes
- Només necessita 9 repeticions!
- El material amb significat s'aprèn molt més ràpid
- Pràctica massiva vs. distribuïda
- Va observar que la pràctica espaiada era més eficaç que la massiva.
- Per exemple: una llista de 12 síl·labes, 38 lectures distribuïdes en 3 dies, produïen el mateix efecte
que 68 lectures en un mateix dia.
- Sembla aconsellable dividir el treball i repetir uns quants dies consecutius.
A més, sabem que la major part de l’oblit ocorre durant les primeres hores...repassem!!

Ebbinghaus: CONCLUSIONS
Anàlisis experimental de la memòria (procés superior!)
● Estudi dels efectes de:
- Longitud de la llista de síl·labes: més material, més difícil el record, major és l’oblit.
- Número de repeticions: afavoreix la retenció.
- Intervals de temps: a més temps més oblit, menys síl·labes es recorden.
- Significat del material: S'aprèn 9 vegades més ràpid.
- Efecte de primacia i recència
Què implica que el material no s’oblidi del tot, i que puguem “re-aprendre” el mateix material amb menys
temps?
● Importància dels seus estudis sobre la memòria
- Procediment experimental, resultats quantitatius, sobre procés superior.
- Evidència objectiva vs. Introspecció
- Inventa material que permetia control experimental.
- Utilitzava models matemàtics per a interpretar les seves dades.
- Encara que les dades eren sobre únic subjecte, eren molt clares i es van poder replicar.
● Crítiques
- Plantejaments simplistes i reduccionistes
- Aprenentatge artificial; oblidava els factors semàntics (el significat del material a aprendre) i com aquests
juguen un paper fonamental en l’aprenentatge
- La simple repetició i la recitació activa són processos diferents.
● Altres estudis d’Ebbinghaus
- Va ser el primer en publicar un article sobre test d’intel·ligència en nens en edat escolar (1897).
- Va inventar altres proves d’intel·ligència (estava interessat en els processos superiors): Completar frases
inacabades (prova posteriorment desenvolupada per Alfred Binet).

● Mètode de combinacions (test frases inacabades)

- Utilitzat per mesurar la intel·ligència, com a resposta de demanda específica: fatiga a final del dia
(rendiment escolar)
- Fins aleshores es mesurava l’efecte de la fatiga amb el mètode del compàs (Ebbinghaus observa que té
poca relació amb la intel·ligència)

“Cuan__ Pedro ____ dos ____ de edad, podrá _______ con juguetes en ___pañía de su herma__ María

- Prova que obté molt d’èxit perquè s’observa una alta correlació amb el rendiment escolar.
- Observa que hi ha un efecte de fatiga (augment d’errors al final de la jornada escolar).
- La intel·ligència no era memoritzar ràpidament, sinó ésser capaç d’ unir coneixements de forma
significativa (capacitat de síntesi).

4.2 L’escola de Würzburg: O. Külpe (doctrina del pensament sense imatges)

- Grup de Psicòlegs de la Universitat de Würzburg.
- Direcció: Oswald Külpe, deixeble directe de Wundt (ajudant del laboratori de Leipzig durant 8 anys) i
posterior mentor de Max Wertheimer
- Altres membres destacats: Mayer, Orth, Marbe i Watt, entre d’altres.

- Prèviament Ebbinghaus havia demostrat que es podia estudiar experimentalment la memòria (procés
superior).
- Animats per aquest fet, i a diferència de Wundt, estudien experimentalment fenòmens complexes o
superiors: Pensament (judici, raonament, abstracció)
Dificultats en l’estudi del pensament
- Com saber què pensa el subjecte experimental?
- Si intentem observar el nostre propi pensament, com el podem observar si justament necessitem
pensar per a observar-lo?
- Problema intrínsec a l’estudi experimental del pensament humà.

● OBJECTE D’ESTUDI: El pensament

- El pensament és un procés irreductible, en el que trobem altres fenòmens a part dels continguts
representacionals, i en el que intervenen tendències preparatòries.
- El pensament està format per representacions però també per d’altres processos no representables
(existeixen experiències no reductibles a una sensació): estats de consciència (no analitzables).
- Els subjectes, davant la tasca, mostren una tendència o predisposició a respondre (caràcter orientatiu del
pensament, de forma individual).

● MÈTODE D’ESTUDI: La introspecció sistemàtica

Característiques especials:
- Substitució d’un estímul simple per una tasca o problema a resoldre (judicis, associacions lliures,...).
- Els subjectes no coneixen objectiu de l’estudi.
- Fragmentació de l’observació:
- Presenten problema interrompen la tasca del subjecte demanant que “pensés” en els diferents
aspectes de la seva vivència.
- Interrupcions successives, fins que es resolia la tasca (introspecció sistemàtica o fragmentària).
- Reportar què havia ocorregut en la seva ment.

La introspecció sistemàtica
1) Definició de la tasca (orientació per al subjecte, qui ja preveu un conjunt de respostes predisposició)
FASE CLAU!
2) Aparició de l’estímul (major complexitat que en Wundt)
3) Cerca de la resposta més adequada NO FASE CLAU: La solució “flueix”
4) Resposta

Analitzen, entre altres, els processos del pensament en tant:

- Associacions lliures (que et suggereix la paraula “mostassa”)
- Associacions forçades (categoria semàntica de “balena”)
- Judicis (és certa aquesta oració? – fer una suma – traduir una frase)
- Abstraccions (pensar en aspectes comuns/particulars d’una idea)

RESULTATS OBTINGUTS:
● No van trobar que sempre es reportessin imatges, sensacions, sentiments,...hi havia quelcom més.
● “Estats (actes) de consciència” tipus de pensament difús i abstracte no lligat a cap imatge ni
sensació.
- “Ja ho tinc” ; “Sé el que significa però ara no puc especificar el seu contingut”
 - “dubte, vacil·lació, sorpresa, cerca”
● La Einstellung o predisposició mental:
- Tendència o predisposició determinada i no conscient que es crea en un subjecte davant
d’una tasca en concret.
- Aquesta predisposició deriva tant del problema presentat com de les vivències i
experiències anteriors del subjecte.
- Per exemple (experiment Bryan, deixeble de Külpe): Mostra una sèrie de síl·labes sense
sentit amb colors diferents. En funció de la instrucció rebuda (presta atenció a la síl·laba o al
color), s’obtenien resultats diferents.
El procés d’atenció, i no els estímuls, és el que determina les operacions mentals i les sensacions
experimentades.

- Aspectes motivacionals dels problemes

- Davant d’un problema, operació, etc,...els subjectes tendim a aplicar estratègies per resoldre-ho fins arribar
a la solució (Psicologia de la Gestalt també ho proposarà).
- Pensament sense imatges:
-Certs processos mentals succeeixen independentment del contingut
-La tasca es podia resoldre sense reportar ninguna imatge o representació (visual/verbal) dels
diferents moments del procés de resolució. És a dir, Existeix pensament sense representació
conscient, sense imatges ni continguts verbals: “estats de consciència”.
- L’objectiu a aconseguir (acabar la tasca o resoldre el problema) motiva al subjecte i orienta el seu procés
de pensament. Es crea una tendència preparatòria / predisposició mental.

Podem dir que finalment va ser un deixeble que es va tornar un gran opositor de les idees de Wundt, ja que:
- El pensament (procés superior) SI és abordable experimentalment.
- S’ha de distingir entre l’activitat de pensar i el contingut del pensament.
- La introspecció o auto-observació de la experiència (mètode utilitzat per Wundt) no és apropiada

CONSEQÜÈNCIA DELS RESULTATS OBTINGUTS:

- Es possible estudiar experimentalment el pensament, tot i que el mètode s’hagi de modificar.
- No s’està estudiant el pensament en si mateix sinó el procés de pensament. És a dir, no s’estudia el
contingut mental sinó l’activitat mental, activitat que a més a més, és independent del contingut.

- Külpe i l’Escola de Würzburg, com també els estudis d’Ebbinghaus:

- En detriment de la Psicologia Wundtiana
- Desplacen l’interés de la Psicologia del Contingut a la Psicologia de l’Acte
- Würzburg i la psicologia de l’Acte (Brentano) senten les bases per la Gestalt.

Crítiques principalment metodològiques

- Retorn a introspecció fenomenològica (intent de captar la naturalesa pura de la vivència del pensament).
- Planteja el dilema (ja existent): contingut vs funció Obeeixen a lleis diferents?
- Pot abordar-se experimentalment l’estudi del contingut mitjançant la introspecció però l’estudi de les
funcions no?
- Funcions = inestables i dinàmiques, només poden ser “observades” retrospectivament?
- Poca (o nul·la) replicabilitat dels resultats. Impossible repetir l’experiment amb el mateix subjecte (mateixa
pregunta activa la memòria i no el pensament).
- Analitzar de forma retrospectiva el pensament implica limitacions de la memòria.
- Influència suggestiva de les preguntes de l’experimentador.

4.3 Franz Brentano i la Psicologia de l’acte

- Contemporani de Wunt, Franz Brentano (1838-1917) filòsof i sacerdot Polonès, proposa una
psicologia que suposà un contrapunt/contrast a la de Wundt.
- Imparteix docència a la Universitat de Würzburg.
- Escriu, al 1874, La Psicologia des d’un punt de vista empíric.
La concepció psicològica de Brentano va donar lloc a la PSICOLOGIA DE L’ACTE:
- L’objecte de la Psicologia ha de ser l’estudi dels actes de la consciència o funcions conscients.
- L’estudi de la ment ha d’emfatitzar el que aquesta fa, no els seus continguts.

PSICOLOGIA DE L’ACTE:
● Objecte d’estudi: CONSCIÈNCIA
- La consciència ÉS acte (fenomen).
- No preexisteix en l’experiència.
- No es composa d’elements connectats de forma associativa.
- L’essència de l’entitat mental (o consciència) consisteix en el conjunt de relacions establertes amb els
objectes circumdants

CONSCIÈNCIA: Dos tipus de fenòmens

1) FÍSICS: Tenen extensió (en l’espai i en el temps). Són “objectes” dels fenòmens psíquics.
2) PSÍQUICS (importants per a la psicologia): 3 tipus
No tenen extensió (són acció pura)
Inexistència intencional (intencionalitat, direccionalitat): tot acte psíquic recau sobre algun contingut
(pensem alguna cosa, odiem alguna cosa,...) Objectivitat
- (re)Presentacions (idear): presència de l’objecte a la ment, sigui aquest real o imaginari (veig, sento,
imagino...). Es la base dels fenòmens psíquics; res no podia ser jutjat ni desitjat si abans no havia
estat “presentat”
- Judicis (jutjar): acceptació o rebuig de l’objecte mental en funció de la seva veracitat o falsedat
(refuso, crec, ...).
- Sentiments d’amor/odi: processos volitius i afectius (vull, desitjo, intento...).

- Són psíquics els actes de (re)presentar: Per exemple: pensar, fantasiejar, jutjar, recordar etc., i els estats
d’ànim, la tristesa, la por, l’esperança, …
- És un fenomen físic, ALLÒ QUE ÉS REPRESENTAT: Per exemple: el color, forma, imatge, idea, fantasia,
etc.,

● PSICOLOGIA DE L’ACTE: MÈTODE

Introspecció fenomenològica o percepció interna
- Processos mentals: no observables conscientment, desapareixen en el moment que són objecte d’una
atenció especial.
- Percepció interna: prendre consciència immediata d’un mateix en l’acte de percebre. Per exemple: si volem
analitzar la còlera no ens hem de centrar en aquesta sinó en aquell objecte que ens la genera.
- La percepció interna és: la consciència immediata d’un mateix quan s’està percebent un objecte extern,
sense ser objecte d’una atenció especial.
- A complementar amb:
- Contemplació retrospectiva d’experiències mentals (però problemes per deformació de memòria).
- Observació de manifestacions conductuals d’altres persones

En contra de l’auto-observació de l’experiència proposa la PERCEPCIÓ INTERNA o captació immediata de

l’experiència tal i com es va produint en el subjecte.
Mètode fenomenològic. Recull la experiència tal i com es produeix, sense anàlisis introspectiu simultani.

● PSICOLOGIA DE L’ACTE: INFLUÈNCIES

- Un dels seus deixebles: Sigmund Freud
- Gran impacte en les teories de la Gestalt i en el Funcionalisme americà
- Molts estudiants, entre d’altres STUMPF i HUSSERL

La psicologia a Alemanya...
- Disputes entre Leipzig i Würzburg
- La psicologia no s’acabava de consolidar com a disciplina seriosa, amb objecte (no observable) i
mètode acceptat per tots.
- Primera GM atura activitat als laboratoris.
- Durant la recuperació, i després de la jubilació d’Stumpf, passa el relleu als Psicòlegs de la GESTALT (fins
que arriba el nacionalsocialisme,...)