Guia Matem 4-3 SH Voramar

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT
Matemàtiques
PRIMÀRIA
GUIA DIDÀCTICA
La guia didàctica Matemàtiques 4, per a quart curs de primària,

és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament
d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A.,
dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent:
TEXT I EDICIÓ
José Antonio Almodóvar Herráiz
Pilar García Atance
IL·LUSTRACIÓ
Irene Hervás Alonso
Felipe López Salán
Eduardo Leal Uguina
EDICIÓ EXECUTIVA
José Antonio Almodóvar Herráiz
DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Domingo Sánchez Figueroa
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA

Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Direcció d’art: José Crespo
Projecte gràfic: Estudio Pep Carrió

Fotografia de la coberta: Leila Méndez
Cap de projecte: Rosa Marín

Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda
Desenvolupament gràfic: Jorge Gómez, Raúl de Andrés
Direcció tècnica: Jorge Mira

Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco
Coordinació tècnica: Jesús Muela i Virtudes Llobet

Confecció i muntatge: Hilario Simón, Raquel Sánchez
Correcció: Marta Soriano i Gemma Avellan
Documentació i selecció fotogràfica: Nieves Marinas
Fotografies: J. Jaime; A. G. E. FOTOSTOCK/Fernando Fernández; GETTY IMAGES
SALES SPAIN/Photos.com Plus; HIGHRES PRESS STOCK/AbleStock.com;
STOCKBYTE; MATTON-BILD; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD;
ARXIU SANTILLANA
© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

C/ València, 44
46210 Picanya, València
PRINTED IN SPAIN
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transfor-

ISBN: 978-84-9058-610-5 mació d’aquesta obra només pot ser feta amb l’autorització dels seus titulars,
llevat de les excepcions que estableix la llei. Contacteu amb CEDRO (Centro
CP: 671347 Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar
Depòsit legal: M-35539-2015 o escanejar algun fragment d’aquesta obra.
Índex
Mapa de continguts...................................................... 4
Guions didàctics
Unitat 11. Capacitat i massa ...................................... 6
Unitat 12. Rectes i angles �� 22
Unitat 13. Polígons �� 38
Unitat 14. Cossos geomètrics�� 58
Unitat 15. Probabilitat i estadística�� 74
Solucionari Un repte per a cada dia �� 93

Unitats Informació i activitats
•
• N
Números de sis xifres
úmeros de sis xifres •
• A
Aproximacions
proximacions
1 Números fins •
• N Números de set xifres
úmeros de set xifres
a set xifres 6
•
• P Propietats commutativa i associativa
ropietats commutativa i associativa •
• S
Sumes i restes combinades
umes i restes combinades
2 Suma i resta 20 •
• E Estimació de sumes i de restes
stimació de sumes i de restes
•
• P Propietats de la multiplicació
ropietats de la multiplicació •
• P
Potències
otències
3 Multiplicació •
• E Estimació de productes
stimació de productes
i potències 34 Tractament de la informació. Coordenades de punts en una quadrícula
Tractament de la informació. Coordenades de punts en una quadrícula
•
• D
Divisió exacta i divisió entera
ivisió exacta i divisió entera •
• D Divisions amb zeros en el
ivisions amb zeros en el
4 Divisió 50 •
• P Prova de la divisió
rova de la divisió quocient
quocient
•
• O Operacions combinades
peracions combinades
•
• D
Divisions amb divisor de dues xifres (I)
ivisions amb divisor de dues xifres (I) •
• P
Propietat de la divisió exacta
ropietat de la divisió exacta
5 Pràctica de la divisió 64 •
• D Divisions amb divisor de dues xifres (II)
ivisions amb divisor de dues xifres (II)
REPÀS
REPÀS TRIMESTRAL
TRIMESTRAL
•
• F Fraccions. Comparació de fraccions
raccions. Comparació de fraccions •
• F Fraccions pròpies i impròpies
raccions pròpies i impròpies
6 Fraccions 80 •
• F Fracció d’un número
racció d’un número •
• N Números mixtos
úmeros mixtos
•
• U
Unitats decimals
nitats decimals •
• C
Comparació de decimals
omparació de decimals
7 Números decimals 96 •
• N Números decimals
úmeros decimals •
• A Aproximació de decimals
proximació de decimals
•
• Suma de números decimals
Suma de números decimals •
• M Multiplicació de números
ultiplicació de números
8 Suma, resta i multiplicació •
• Resta de números decimals
Resta de números decimals decimals
decimals
de decimals 110 Tractament de la informació. Gràfics de barres de tres característiques
Tractament de la informació. Gràfics de barres de tres característiques
•
• El rellotge digital
El rellotge digital •
• P
Problemes amb temps i diners
roblemes amb temps i diners
9 Temps i diners 126 •
• Unitats de temps
Unitats de temps
•
• E El metre, el decímetre i el centímetre
l metre, el decímetre i el centímetre •
• E El quilòmetre, l’hectòmetre
l quilòmetre, l’hectòmetre
10 Longitud 140 •
• E El mil·límetre
l mil·límetre i el decàmetre
i el decàmetre
REPÀS
REPÀS TRIMESTRAL
TRIMESTRAL
•
• E El decilitre, el centilitre i el mil·lilitre
l decilitre, el centilitre i el mil·lilitre •
• E El decagram, l’hectogram
l decagram, l’hectogram
11 Capacitat i massa 156 •
• E El decalitre, l’hectolitre i el quilolitre
l decalitre, l’hectolitre i el quilolitre i el quilogram
i el quilogram
•
• E El decigram, el centigram
l decigram, el centigram •
• P Problemes de mesura
roblemes de mesura

i el mil·ligram
i el mil·ligram
•
• P Posicions relatives de rectes
osicions relatives de rectes •
• Mesura i traçat d’angles
Mesura i traçat d’angles
12 Rectes i angles 170 i circumferències
i circumferències •
• S
Simetries i translacions
imetries i translacions
•
• P
Perímetre. Polígons regulars
erímetre. Polígons regulars •
• À
Àrea amb quadrat unitat
rea amb quadrat unitat
13 Polígons 184 •
• C Classificació de triangles
lassificació de triangles •
• À Àrea del quadrat i del rectangle
rea del quadrat i del rectangle
•
• C Classificació de quadrilàters i paral·lelograms
lassificació de quadrilàters i paral·lelograms
Tractament de la informació. Pictogrames
Tractament de la informació. Pictogrames
•
• P
Prismes i piràmides. Elements
rismes i piràmides. Elements •
• C
Cossos redons
ossos redons
14 Cossos geomètrics 202 •
• C Classificació de prismes i piràmides
lassificació de prismes i piràmides
•
• Esdeveniment segur, possible i impossible
Esdeveniment segur, possible i impossible •
• M
Mitjana
itjana
15 Probabilitat i estadística 216 •
• Més probable i menys probable
Més probable i menys probable
REPÀS
REPÀS TRIMESTRAL
TRIMESTRAL
Càlcul mental Solució de problemes Saber fer
•
• S
Sumar desenes, centenes i milers
umar desenes, centenes i milers •
• P
Passos per a resoldre un problema
assos per a resoldre un problema •
• A
Analitzar dades
nalitzar dades
•
• R Restar desenes, centenes i milers
estar desenes, centenes i milers d’estadis
d’estadis
•
• S
Sumar desenes a números de 3 i de 4 xifres
umar desenes a números de 3 i de 4 xifres •
• C
Completar enunciats
ompletar enunciats •
• T Triar regals
riar regals
•
• R Restar desenes de números de 3 i de 4 xifres
estar desenes de números de 3 i de 4 xifres amb punts
amb punts
•
• S
Sumar centenes a números de 3 i de 4 xifres
umar centenes a números de 3 i de 4 xifres •
• R
Reconstruir l’enunciat
econstruir l’enunciat •
• C
Comprovar
omprovar
•
• R Restar centenes de números de 3 i de 4 xifres
estar centenes de números de 3 i de 4 xifres una comanda
una comanda
•
• M Multiplicar un número per 10, 100 i 1.000
ultiplicar un número per 10, 100 i 1.000 •
• T Traure conclusions d’un enunciat
raure conclusions d’un enunciat •
• C
Conéixer les regles
onéixer les regles
•
• M Multiplicar un dígit per desenes, centenes
ultiplicar un dígit per desenes, centenes d’un joc
d’un joc
i milers
i milers
•
• M
Multiplicar dos números acabats en zero
ultiplicar dos números acabats en zero •
• E Esbrinar les dades que sobren
sbrinar les dades que sobren •
• O
Organitzar grups
rganitzar grups
•
• M Multiplicar números de 2 xifres per 2 i per 20
ultiplicar números de 2 xifres per 2 i per 20 i inventar preguntes
i inventar preguntes
•
• D
Dividir desenes, centenes i milers entre 10
ividir desenes, centenes i milers entre 10 •
• E Esbrinar i inventar les dades
sbrinar i inventar les dades •
• C
Comprendre notícies
omprendre notícies
•
• D Dividir centenes i milers entre 100 i entre 1.000
ividir centenes i milers entre 100 i entre 1.000 que falten
que falten amb fraccions
amb fraccions
•
• T Trobar la meitat de desenes i de centenes
robar la meitat de desenes i de centenes •
• O
Ordenar les dades d’un problema
rdenar les dades d’un problema •
• E Estudiar l’evolució
studiar l’evolució
•
• T Trobar la meitat de números de 2 i de 3 xifres
robar la meitat de números de 2 i de 3 xifres d’un preu
d’un preu
•
• S
Sumar 11 a un número
umar 11 a un número •
• E Extraure dades de la resolució
xtraure dades de la resolució •
• R
Revisar una factura
evisar una factura
• S
• Sumar 9 a un número
umar 9 a un número d’un problema
d’un problema
•
• R
Restar 11 d’un número
estar 11 d’un número •
• C
Canviar dades per obtindre
anviar dades per obtindre •
• P
Programar horaris
rogramar horaris
•
• R Restar 9 d’un número
estar 9 d’un número una solució diferent
una solució diferent
•
• S
Sumar números de 2 xifres sense portar-ne
umar números de 2 xifres sense portar-ne •
• T Triar la pregunta perquè
riar la pregunta perquè •
• I Interpretar dades
nterpretar dades
•
• S Sumar números de 2 xifres portant-ne
umar números de 2 xifres portant-ne el problema es resolga
el problema es resolga d’altituds
d’altituds
amb dues operacions
amb dues operacions
•
• S
Sumar 21, 31, 41... a números de 2 xifres
umar 21, 31, 41... a números de 2 xifres •
• T Triar la pregunta que es respon amb
riar la pregunta que es respon amb •
• R
Realitzar càlculs
ealitzar càlculs
•
• S Sumar 19, 29, 39... a números de 2 xifres
umar 19, 29, 39... a números de 2 xifres alguns càlculs
alguns càlculs en un laboratori
en un laboratori
•
• R
Restar 21, 31, 41... de números de 2 xifres
estar 21, 31, 41... de números de 2 xifres •
• T Triar les preguntes que es poden
riar les preguntes que es poden •
• T Treballar amb angles
reballar amb angles
•
• R Restar 19, 29, 39... de números de 2 xifres
estar 19, 29, 39... de números de 2 xifres respondre a partir de l’enunciat
respondre a partir de l’enunciat en els esports
en els esports
•
• S
Sumar 101, 201... a números de 3 xifres
umar 101, 201... a números de 3 xifres •
• E Escriure les qüestions intermèdies en
scriure les qüestions intermèdies en •
• A
Analitzar mosaics
nalitzar mosaics
•
• S Sumar 99, 199... a números de 3 xifres
umar 99, 199... a números de 3 xifres problemes de dues o més operacions
problemes de dues o més operacions
•
• M
Multiplicar per 11 números de 2 xifres
ultiplicar per 11 números de 2 xifres •
• T Triar els càlculs que resolen
riar els càlculs que resolen •
• I Interpretar
nterpretar
•
• M Multiplicar per 101 números de 2 xifres
ultiplicar per 101 números de 2 xifres un problema
un problema una maqueta
una maqueta
•
• M
Multiplicar per 5 números de 2 xifres
ultiplicar per 5 números de 2 xifres •
• T Triar la solució més raonable
riar la solució més raonable •
• T Triar l’estratègia
riar l’estratègia
•
• M Multiplicar per 50 números de 2 xifres
ultiplicar per 50 números de 2 xifres en un concurs
en un concurs
11 Capacitat i massa
Continguts de la unitat
• Decilitre, centilitre i mil·lilitre.
• Decalitre, hectolitre i quilolitre.

SABER MESURA
• Decigram, centigram i mil·ligram.
• Decagram, hectogram i quilogram.
• Reconeixement del litre i el quilo com

a unitats principals de capacitat i massa,
respectivament.
• Identificació dels submúltiples del litre

i del quilo i utilització de les equivalències
corresponents amb ell i entre ells.
• Identificació dels múltiples del litre

MESURA i del quilo i utilització de les equivalències
corresponents amb ell i entre ells.
• Pas de mesures de forma complexa

a incomplexa i viceversa.
SABER FER
• Ordenació de grups de mesures.
• Resolució de problemes reals en què

intervenen mesures de capacitat
i de massa.
• Elecció de la pregunta que es respon

RESOLUCIÓ amb uns càlculs donats.
DE PROBLEMES • Invenció d’un problema que es resolga
amb uns càlculs i una solució donada.
TASCA FINAL • Realitzar càlculs en un laboratori.
• Valoració de la utilitat de les unitats

de capacitat i de massa en situacions
SABER SER FORMACIÓ EN VALORS de la vida quotidiana.
• Interés per la resolució de problemes
amb unitats de capacitat i massa.
6
Banc de recursos per a la unitat
BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT RECURSOS DIGITALS
Programació didàctica d’aula LlibreMèdia

• Unitat 11: activitats i recursos.
Recursos per a l’avaluació
• Avaluació de continguts.
Unitat 11: proves de control B i A.
MATERIAL D’AULA
• Avaluació per competències. Prova 11. Làmines
• Rúbrica. Unitat 11.
ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE
Ensenyament individualitzat
• Pla de millora. Unitat 11. Quadern de l’alumne
• Programa d’ampliació. Unitat 11. • Tercer trimestre. Unitat 11.
Projectes de treball cooperatiu Solució de problemes. Mètode DECA

• Projecte del tercer trimestre.
Recursos complementaris ES0000000025225 667965_Cdno_Matematicas_4-3_VOR_24447
• Fitxes per al desenvolupament QUADERN
de la intel·ligència.
PRIMÀRIA
Matemàtiques
s
àtique Tercer trimestre
• Operacions i problemes. Matem
ques
estre
àti
QUADERN
er trim
Matem
Terc
Matemàtiques
IA
PRIMÀR
Tercer trimestre
PRIMÀRIA
Aprenentatge eficaç
• Tècniques d’estudi i presentació
d’exàmens.
RIA
s
àtique
PRIMÀ
Matemstre
Projectes interdisciplinaris
trime
Tercer
IA
re
PRIMÀR
trimest
Tercer
• Programa d’Educació en valors. ES0000000025225 667965_Cdno_Matematicas_4-3_VOR_24447.indd 1 08/04/2015 10:23:09
• Programa d’Educació emocional. 04/03/2

015 15:51:1
7
• Intel·ligències múltiples.
1
4.indd
R_2452
aticas_4-3_VO
_Matem
235 668068
000025
ES0000
SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ
Abril Maig Juny
7
Propòsits
• Reconéixer situacions de la vida
11 Capacitat i massa
real en què es facen servir unitats
de capacitat i massa.
• Recordar els conceptes bàsics
necessaris per al desenvolupament
de la unitat.
Previsió de dificultats
• Igual que amb les unitats de
longitud, alguns alumnes poden
tindre dificultat a l’hora de passar
d’unes unitats a altres. Recordeu
com es multiplica i es divideix per
la unitat seguida de zeros i feu
alguns canvis en comú.
CAPACITAT: 120 litres
Treball col·lectiu
sobre la làmina
Llegiu la situació plantejada i
CAPACITAT: 450 litres
pregunteu als alumnes si han estat
mai en una botiga d’animals, quins
n’hi han vist, etc. Demaneu-los que
expliquen què entenen per capacitat
i diguen quina és la capacitat de cada Quines peixeres!
peixera. A Irene i els amics els encanten els animals.
1 450 – 120 5 330 Aquesta vesprada han passat per una botiga i han mirat
La capacitat de la peixera gran les diferents classes de peixos. Pau, l’amo, els explica que cal
és 330 litres major que la de triar molt bé els peixos que es posen en la mateixa peixera
perquè no totes les espècies poden viure juntes.
la peixera xicoteta.
–M’encantaria endur-me una d’aquestes peixeres a casa!
2 Peixera gran: 450 ℓ 5 45 dal
–diu Irene.
Peixera xicoteta: 120 ℓ 5 12 dal
156
3 250 3 30 5 7.500 g 5
5 7 kg i 500 g
En un mes hi gasta 7 kg i 500 g ES0000000025235 668068-Unidad 11_22789.indd 4 04/03/2015 16:02:29
de menjar.
4 Es calculen els grams de menjar Altres maneres de començar
que gasta en un mes i després,
• Porteu a classe alguns recipients perquè els alumnes puguen fer-hi
expressem els grams en quilos
transvasaments d’aigua. Per exemple: botelles de plàstic d’1 litre, 2 litres
i grams.
i mig litre, pitxers, bols, gots, tasses, cassets… i embuts. Demaneu-los
que establisquen comparacions entre la capacitat dels diferents recipients
per estimació, i que després ho comproven fent transvasaments d’aigua
dels uns als altres.
• Si hi ha cap balança a l’escola, proposeu-los comparar per estimació
el pes d’uns quants parells d’objectes i després comproveu-ho col·locant
cada objecte en un platet. També poden comparar el pes de diversos
objectes i després pesar-los en una bàscula per comprovar l’estimació.
8
UNITAT 11
Llig, comprén i raona
Què en saps ja?
1 Quants litres de capacitat té la peixera
gran més que la xicoteta? Recordeu als alumnes les
2 Quants decalitres de capacitat té SABER FER
equivalències entre litre, mig litre
la peixera gran? I la peixera xicoteta? i quart de litre i, entre quilo, mig quilo
TASCA FINAL
Recorda: 1 decalitre 5 10 litres. i quart de quilo.
Realitzar càlculs
3 Pau els ha explicat que per alimentar Proposeu-los algunes activitats per
en un laboratori
tots els peixos gasta 250 grams de menjar
per dia. Quants grams de menjar gasta en Al final de la unitat a treballar aquestes equivalències
un mes? Quants quilos i grams són? treballaràs amb capacitats de forma oral.
Recorda: 1 quilogram 5 1.000 grams. i masses en un laboratori.
Després, demaneu-los que realitzen
Abans, però, estudiaràs les
4 EXPRESSIÓ ORAL. Explica com has les activitats proposades de manera
unitats i les seues relacions.
calculat els quilos i els grams de menjar
individual i corregiu-ne els resultats
que gasta Pau en un mes.
gència en la pissarra de manera col·lectiva.
Intel·li ística
lingü 1
• 2 litres • 2 litres • 3 litres
Què en saps ja? 2
• La bossa morada pesa 1 quilo
i mig.
Litre, mig litre i quart de litre Quilo, mig quilo i quart de quilo
• La bossa verda pesa 1 quilo.
1 litre 5 2 mitjos litres 5 4 quarts de litre 1 quilo 5 2 mitjos quilos 5 4 quarts de quilo
• La bossa blava pesa 1 quilo
i quart.
1 litre 1
5 5 quilo 5 5 Notes
1 Compta i escriu en el quadern quants litres hi ha.
1 litre 1 litre
2 Compta i escriu en el quadern quant pesa cada bossa.
1 1
quilo quilo
157
ES0000000025235 668068-Unidad 11_22789.indd 5 04/03/2015 16:02:32
Competències
• Comunicació lingüística. És important comprovar que els alumnes
coneixen els termes específics de les unitats de capacitat i massa
i els utilitzen correctament.
• Aprendre a aprendre. Comenteu amb els alumnes la importància
que té comprendre i aplicar els conceptes apresos per a poder avançar
sense dificultat.
9
El decilitre, el centilitre i el mil·lilitre
Propòsits
El pitxer conté 1 litre de suc i en cada got hi ha
• Reconéixer el decilitre, el centilitre 25 centilitres de llet.
i el mil·lilitre com a unitats de El litre és la principal unitat de capacitat.
capacitat menors que el litre. El decilitre, el centilitre i el mil·lilitre
• Conéixer les equivalències entre són unitats de capacitat menors que el litre.
el litre i els seus submúltiples. Observa les relacions que hi ha entre aquestes unitats:
ℓ dl cl ml
Suggeriments didàctics 1 0 1 litre 5 10 decilitres 1 ℓ 5 10 dl

1 0 0 1 litre 5 100 centilitres 1 ℓ 5 100 cl
Per a explicar. Podeu dur a classe 1 0 0 0 1 litre 5 1.000 mil·lilitres 1 ℓ 5 1.000 ml
un pitxer d’1 litre de capacitat, un got
i una cullereta. Mostreu-los als El decilitre, el centilitre i el mil·lilitre són unitats de capacitat menors que el litre.
alumnes i expresseu la capacitat
1 ℓ 5 10 dl 1 ℓ 5 100 cl 1 ℓ 5 1.000 ml
aproximada de cada un.
Expresseu que el decilitre, el centilitre
i el mil·lilitre són unitats de capacitat 1 Copia i completa en el quadern.
menors que el litre i escriviu les
2 ℓ 5 … dl 3 ℓ 5 … cl 2 ℓ 5 … ml
equivalències que hi ha en el quadre POSA ATENCIÓ
3 ℓ 5 … dl 4 ℓ 5 … cl 3 ℓ 5 … ml
informatiu en la pissarra perquè els Fixa’t bé en quina
unitat transformes. 5 ℓ 5 … dl 6 ℓ 5 … cl 7 ℓ 5 … ml
alumnes les memoritzen.
7 ℓ 5 … dl 8 ℓ 5 … cl 9 ℓ 5 … ml
Poseu de manifest les similituds
amb les equivalències ja treballades 2 Expressa en la unitat que s’indica.
en les unitats de longitud.
En decilitres En centilitres En mil·lilitres
4 ℓ i 2 dl 5 ℓ i 3 dl 2 ℓ i 3 cl 4 ℓ i 5 cl 3 ℓ i 4 ml 7 ℓ i 3 ml
Activitats
1 • 20 dl • 300 cl • 2.000 ml
• 30 dl • 400 cl • 3.000 ml
• 50 dl • 600 cl • 7.000 ml 3 Llig i calcula quants centilitres són.
1 ℓ i mig 1 ℓ i quart
• 70 dl • 800 cl • 9.000 ml 1 litre 5 2 mitjos litres
2 • 42 dl • 53 dl 1 litre 5 4 quarts de litre
• 65 dl • 79 dl 1 litre 5 100 centilitres
• 87 dl • 98 dl
• 203 cl • 405 cl 158
• 507 cl • 608 cl
ES0000000025235 668068-Unidad 11_22789.indd 6 04/03/2015 16:02:34
• 809 cl • 909 cl
• 3.004 ml • 7.003 ml
• 8.005 ml • 9.006 ml Altres activitats
• 9.007 ml • 9.009 ml • Porteu a classe una botella de plàstic transparent d’1 litre, un vas mesurador
3 • 100 cl 1 50 cl 5 150 cl en centilitres (o millor, un recipient d’1 dl) i un poal ple d’aigua tintada
• 200 cl 1 50 cl 5 250 cl amb pintura al tremp, i proposeu als alumnes graduar la botella en decilitres,
és a dir, de 10 en 10 centilitres.
• 300 cl 1 50 cl 5 350 cl
De forma col·lectiva, agafeu amb el vas 10 cl d’aigua del poal i aboqueu-la
• 500 cl 1 50 cl 5 550 cl a la botella, marqueu una ratlleta amb un retolador permanent a l’altura
• 100 cl 1 25 cl 5 125 cl del nivell de l’aigua i escriviu-hi al costat: 1 dl 5 10 cl.
• 400 cl 1 25 cl 5 425 cl • Repetiu unes quantes vegades el mateix procés fins a arribar a omplir
• 500 cl 1 25 cl 5 525 cl la botella marcant, en cada cas, la ratlleta on arribe el nivell de l’aigua
• 700 cl 1 25 cl 5 725 cl i escrivint-hi al costat 2 dl 5 20 cl, 3 dl 5 30 cl, …, 9 dl 5 90 cl. Feu
observar als alumnes que la botella plena d’aigua són 10 dl 5 100 cl,
és a dir, 1 litre.
10
El decalitre, l’hectolitre i el quilolitre 11 UNITAT 11
Propòsits
A la piscina caben 25 quilolitres d’aigua.
El decalitre, l’hectolitre i el quilolitre són unitats • Reconéixer el decalitre, l’hectolitre
de capacitat majors que el litre. i el quilolitre com a unitats
de capacitat majors que el litre.
Fixa’t en les relacions que hi ha entre aquestes unitats:
• Conéixer les equivalències entre
kl hl dal ℓ
1 0 1 decalitre 5 10 litres 1 dal 5 10 ℓ
el litre i els seus múltiples.
1 0 0 1 hectolitre 5 100 litres 1 hl 5 100 ℓ
1 0 0 0 1 quilolitre 5 1.000 litres 1 kl 5 1.000 ℓ Suggeriments didàctics
Per a explicar. Llegiu la situació
El decalitre, l’hectolitre i el quilolitre són unitats de capacitat majors que el litre.
plantejada, expresseu que el decalitre,
1 kl 5 1.000 ℓ 1 hl 5 100 ℓ 1 dal 5 10 ℓ
l’hectolitre i el quilolitre són unitats de
capacitat majors que el litre i escriviu
en la pissarra la relació de cada una
1 Expressa en litres. Fixa’t bé en les unitats. amb el litre i demaneu als alumnes
2 dal i 3 ℓ 4 hl i 25 ℓ 7 kl i 125 ℓ que les memoritzen.
3 dal i 6 ℓ 6 hl i 4 ℓ 8 kl i 85 ℓ
5 dal i 9 ℓ 8 hl i 75 ℓ 9 kl i 5 ℓ Activitats
2 Llig i resol. 1 • 23 ℓ • 425 ℓ • 7.125 ℓ
Joan condueix un camió cisterna que va carregat • 36 ℓ • 604 ℓ • 8.085 ℓ
amb 9 kl i 500 ℓ d’aigua.
9 kl i 500 ℓ • 59 ℓ • 875 ℓ • 9.005 ℓ
De primer, ompli un depòsit de 2.825 ℓ
i, després, un altre de 6 hl i 75 ℓ. 2 • 6 hl i 75 ℓ 5 675 ℓ
Quants litres descarrega en el segon depòsit? En el segon depòsit descarrega
Quants litres d’aigua li queden a la cisterna? 675 litres.
• 2.825 1 675 5 3.500 ℓ
CÀLCUL MENTAL 9.500 2 3.500 5 6.000 ℓ
Suma 21, 31, 41… a un número: suma-li 20, 30, 40… i després suma 1 al resultat A la cisterna li queden
6.000 litres d’aigua.
16 1 21 45 1 31 24 1 41 33 1 51
1 21
45 1 21 52 1 31 36 1 41 42 1 51
25 45 46 67 1 21 68 1 31 61 1 41 77 1 51
Càlcul mental
1 20 11
89 1 21 99 1 31 79 1 41 79 1 51 • 37 • 76 • 65 • 84
• 66 • 83 • 77 • 93
159 • 88 • 99 • 102 • 128
• 110 • 130 • 120 • 130
ES0000000025235 668068-Unidad 11_22789.indd 7 04/03/2015 16:02:35
Notes
Altres activitats
• Escriviu en la pissarra les capacitats següents i demaneu als alumnes que
les expressen en la unitat que s’indica.
En decalitres 30 ℓ 50 ℓ 130 ℓ 180 ℓ
En hectolitres 200 ℓ 600 ℓ 2.300 ℓ 7.400 ℓ

En quilolitres 4.000 ℓ 7.000 ℓ 14.000 ℓ 38.000 ℓ

11
El decigram, el centigram i el mil·ligram
Propòsits
El sobre de sucre pesa 8 grams.
• Reconéixer el decigram, El gram és una unitat de massa molt usada.
el centigram i el mil·ligram com El decigram, el centigram i el mil·ligram són unitats
a unitats de massa menors de massa menors que el gram.
que el gram. Fixa’t en les relacions que hi ha entre aquestes unitats:
• Conéixer les equivalències entre g dg cg mg

el gram i els seus submúltiples. 1 0 1 gram 5 10 decigrams 1 g 5 10 dg
1 0 0 1 gram 5 100 centigrams 1 g 5 100 cg
1 0 0 0 1 gram 5 1.000 mil·ligrams 1 g 5 1.000 mg
Suggeriments didàctics
Per a explicar. Feu que els alumnes El decigram, el centigram i el mil·ligram són unitats de massa menors que el gram.
observen el quadre informatiu 1 g 5 10 dg 1 g 5 100 cg 1 g 5 1.000 mg
i ressalteu que el gram és una unitat
de massa, i que el decigram, el
1 Copia i completa en el quadern.
centigram i el mil·ligram són unitats
de massa menors que el gram. RECORDA 3 g 5 … dg 2 g 5 … cg 5 g 5 … mg
Escriviu en la pissarra les 1 g 5 10 dg 4 g 5 … dg 5 g 5 … cg 6 g 5 … mg
equivalències entre el gram i els seus 1 g 5 100 cg 5 g 5 … dg 6 g 5 … cg 7 g 5 … mg
submúltiples i demaneu als alumnes 1 g 5 1.000 mg 7 g 5 … dg 8 g 5 … cg 9 g 5 … mg
que les memoritzen.
2 Expressa en la unitat que s’indica i completa en el quadern.
Activitats En decigrams 2 g i 5 dg 4 g i 7 dg 6 g i 8 dg
1 • 30 dg • 200 cg • 5.000 mg En centigrams 3 g i 3 cg 5 g i 6 cg 8 g i 9 cg

• 40 dg • 500 cg • 6.000 mg En mil·ligrams 5 g i 7 mg 7 g i 8 mg 9 g i 7 mg
• 50 dg • 600 cg • 7.000 mg
3 Expressa en grams.
• 70 dg • 800 cg • 9.000 mg
40 dg 150 dg 200 cg 700 cg 3.000 mg 9.000 mg
2 • 25 dg • 47 dg • 68 dg
60 dg 300 dg 500 cg 900 cg 5.000 mg 11.000 mg
• 303 cg • 506 cg • 809 cg
90 dg 800 dg 600 cg 1.200 cg 7.000 mg 25.000 mg
• 5.007 mg • 7.008 mg
• 9.007 mg EXEMPLES 40 dg 5 4 g 200 cg 5 2 g 3.000 mg 5 3 g
3 • 4 g • 15 g : 10 : 100 : 1.000
• 6 g • 30 g
160
• 9 g • 80 g
• 2 g • 7 g ES0000000025235 668068-Unidad 11_22789.indd 8 04/03/2015 16:02:36
• 5 g • 9 g
• 6 g • 12 g
Altres activitats
• 3 g • 9 g
• Escriviu en la pissarra les unitats de massa següents o altres de similars.
• 5 g • 11 g
5 g i 8 dg
• 7 g • 25 g
5 g i 8 mg
5 g i 8 cg
60 dg
Proposeu als alumnes que les ordenen de menor a major.
• Demaneu a un alumne que isca a la pissarra i explique a la resta del grup
de classe el procés que ha seguit per a resoldre l’exercici. En acabant,
comproveu entre tots si la solució donada és correcta o no.
12
El decagram, l’hectogram i el quilogram 11 UNITAT 11
Propòsits
El gos de Llúcia pesa 3 quilograms.
El decagram, l’hectogram i el quilogram són unitats •R
econéixer el decagram,
de massa majors que el gram. l’hectogram i el quilogram com
Fixa’t en les relacions que hi ha entre aquestes unitats: a unitats de massa majors que
el gram.
kg hg dag g
1 0 1 decagram 5 10 grams 1 dag 5 10 g •C
onéixer les equivalències entre
1 0 0 1 hectogram 5 100 grams 1 hg 5 100 g el quilogram i els seus múltiples.
1 0 0 0 1 quilogram 5 1.000 grams 1 kg 5 1.000 g
El decagram, l’hectogram i el quilogram són unitats de massa majors que el gram.
Per a explicar. Llegiu la situació
1 dag 5 10 g 1 hg 5 100 g 1 kg 5 1.000 g
plantejada i expresseu que, igual
que amb les unitats de capacitat,
1 Expressa en grams. el decagram, l’hectogram
2 dag i 5 g 8 hg i 75 g 9 kg i 325 g i el quilogram són unitats de massa
6 dag i 8 g 6 hg i 9 g 2 kg i 49 g
majors que el gram, escriviu en
la pissarra la relació de cada una
9 dag i 7 g 7 hg i 3 g 4 kg i 5 g
amb el gram i demaneu als alumnes
2 Observa i resol. Pensa bé quines operacions has de fer. que les memoritzen.
Un hipopòtam del zoo pesa 2 t i 870 kg.

Quants quilos li falten per a pesar 3 tones? Activitats
El camió de Miquel pesa buit 11 t i 980 kg. 1 • 25 g • 875 g • 9.325 g
1 tona 5 1.000 quilos
Hui hi ha carregat 7 màquines de 750 kg cada una.
1 t 5 1.000 kg • 68 g • 609 g • 2.049 g
Quants quilos pesa el camió de Miquel carregat?
• 97 g • 703 g • 4.005 g
2 • 2.000 1 870 5 2.870
RAONAMENT
3.000 – 2.870 5 130
Observa els dibuixos i calcula quants quilos pesa el gos. Per a pesar 3 t a l’hipopòtam
li falten 130 kg.
• 11.000 1 980 5 11.980 kg
750 3 7 5 5.250
11.980 1 5.250 5 17.230
87 kg 49 kg 44 kg
El camió carregat pesa
17.230 kg.
161
Raonament
ES0000000025235 668068-Unidad 11_22789.indd 9 04/03/2015 16:02:38
87 – 49 5 38
La xiqueta pesa 38 kg.
Altres activitats
44 – 38 5 6
• Escriviu en la pissarra el pes en tones d’alguns animals i demaneu El gos pesa 6 kg.
als alumnes que en calculen el pes en quilos. Per exemple:
Rinoceront Balena blava

3 t i 450 kg Elefant 98 t i 750 kg Notes
5 t i 820 kg
També podeu demanar als alumnes que busquen informació d’animals

el pes dels quals s’expressa en tones i porten a cap activitats similars.
13
Problemes amb unitats de capacitat i massa
Propòsits
Martina prepara un batut de maduixa i mira els ingredients que necessita.
• Resoldre problemes amb unitats
IXA
de capacitat i massa. BATUT DE MADU
650 g de maduixa
Suggeriments didàctics 1
ℓ de llet
2
Per a explicar. Feu que els alumnes 1
lligen la situació plantejada i pregunteu ℓ d’aigua
4
quin procés cal seguir per a calcular
els centilitres de llet que necessita. Quants centilitres de llet necessita per a Quants grams de maduixes li sobren
fer el batut? amb una safata d’1 quilo?
Escriviu en la pissarra l’operació
1 1 kg 5 1.000 g
corresponent i calculeu-la de manera 1 ℓ 5 100 cl de 100 5 50 cl
2 1.000 g 2 650 g 5 350 g
col·lectiva. Feu el mateix amb
Martina necessita 50 centilitres de llet. Li sobren 350 g de maduixes.
la segona pregunta proposada.
Activitats 1 Calcula i contesta.

1 • 2 hl 1 6 dal 5 260 ℓ Per a posar aigua al seu ramat, Mateu fa servir un d’aquests
3 hl 1 9 dal 5 390 ℓ depòsits. Hui ha omplit amb aigua el de major capacitat.
Mateu utilitza 390 ℓ d’aigua. Quants litres d’aigua ha utilitzat?
• Roja: 80 1 2 5 82 dg
Blava: 900 1 7 5 907 cg
Groga: 7.000 1 9 5 7.009 mg
2 hl i 6 dal 3 hl i 9 dal
Verda: Pot pesar més de 250 ℓ
7.009 mg i menys de 8.000 mg.
2 • 3 ℓ i quart 5 325 cl Beatriu ha anat a correus per enviar aquestes cartes.
20 3 4 5 80 cl
325 – 80 5 245 cl 8 g i 2 dg 7 g i 9 mg
9 g i 7 cg
N’hi queden 245 centilitres.
• Taronja: 1 ℓ i mig 5 150 cl – Quants decigrams pesa la carta roja?
Poma: 1 ℓ i quart 5 125 cl – Quants centigrams pesa la carta blava?
150 : 25 5 6 125 : 25 5 5 – Quants mil·ligrams pesa la carta groga?
Es poden omplir 6 gots – Quants mil·ligrams pot pesar la carta verda
de taronja i 5 de poma. si pesa més que la carta groga i menys de 8 g?
• 3 kg i mig 5 3.500 g 162

3.500 : 50 5 70
Ha omplit 70 potets amb la
ES0000000025235 668068-Unidad 11_22789.indd 10 04/03/2015 16:02:40
melmelada.
4.000 : 50 5 80
Necessitaria 80 potets. Altres activitats
• 2 t i mitja 5 2.500 kg • Proposeu als alumnes inventar problemes de dues o més operacions
2.500 : 75 ▶ q 5 33 r 5 25 utilitzant les dades que hi ha en el quadre informatiu i en les activitats
S’omplin 33 sacs amb el blat d’aquesta pàgina. Al final feu que alguns alumnes isquen a la pissarra
del tractor i en sobren 25 kg. i exposen a la resta del grup de classe les seues propostes i resoleu-les
de manera col·lectiva.
14
11 UNITAT 11
Resol.
22 Resol.
3
• Balena blava
Amb una
Amb una botella
botella de
de 33 litres
litres ii quart
quart de
de suc,
suc, Enric
Enric ompli
ompli
190 t 5 190.000 kg
44 gots
gots de
de 20
20 cl
cl cada
cada un.
un. Quants
Quants centilitres
centilitres de
de suc
suc
queden aa la
queden la botella?
botella? • Elefant africà
Per celebrar
Per celebrar l’aniversari,
l’aniversari, Maite
Maite compra
compra una
una botella
botella de
de suc
suc Mínim: 5,4 t 5 5.400 kg
de taronja
de taronja d’1
d’1 litre
litre ii mig
mig ii una
una dede suc
suc de
de poma
poma d’1
d’1 litre
litre Màxim: 6 t 5 6.000 kg
ii quart.
quart. Quants
Quants gotsgots de de 25
25 clcl cada
cada un
un pot
pot omplir
omplir amb
amb
cada botella?
cada botella? • 3,5 3 7 5 24,5 t 5 24.500 kg
Lluïsa ha
Lluïsa ha fet
fet 33 kg
kg ii mig
mig de
de melmelada
melmelada ii l’ha
l’ha envasada
envasada enen
En una setmana consumeix
potets de
potets de 50
50 gg cada
cada un.
un. Quants
Quants potets
potets haha omplit
omplit amb
amb la
la 24,5 t o 24.500 kg de menjar
melmelada? Quants
melmelada? Quants potets
potets necessitaria
necessitaria per
per aa envasar-ne
envasar-ne 44 kg?
kg? • 50.000 kg 5 50 t
Un tractor
Un tractor porta
porta una
una càrrega
càrrega dede 22 tt ii mitja
mitja de
de blat.
blat. El
El blat
blat Pesa 50 tones.
s’emmagatzema en
s’emmagatzema en sacs
sacs dede 75
75 kg
kg cada
cada un. un. Quants
Quants sacs
sacs
s’omplin amb
s’omplin amb elel blat
blat del
del tractor?
tractor? Quants
Quants quilosquilos en
en sobren?
sobren?
Càlcul mental
33 Llig
Llig ii resol.
resol. • 35 • 74 • 63 • 82
La balena blava és l’animal més
• 64 • 81 • 75 • 91
pesat del món: pot arribar a pesar • 86 • 97 • 100 • 126
190 t! • 97 • 128 • 118 • 128
El segon animal més pesat del món
és l’elefant africà, el pes del qual varia
gència Notes
entre 5,4 t i 6 t.
Intel·li alista
Quants
Quants quilos
quilos pot
pot arribar
arribar aa pesar
pesar una
una balena
balena blava?
blava?
natur
Quants
Quants quilos
quilos com
com aa mínim
mínim pot
pot pesar
pesar l’elefant
l’elefant africà?
africà? II com
com aa màxim?
màxim?
Una
Una balena
balena blava
blava pot
pot consumir
consumir 3,5
3,5 tt de
de menjar
menjar per
per dia.
dia.
Quantes
Quantes tones
tones en
en pot
pot consumir
consumir en
en una
una setmana?
setmana? Quants
Quants quilos
quilos són?
són?
Una balena
Una balena blava
blava pesa
pesa 50.000
50.000 kg.
kg. Quantes
Quantes tones
tones pesa?
pesa?
CÀLCUL MENTAL
Suma 19, 29, 39… a un número: suma-li 20, 30, 40… i després resta 1 del resultat
16 1 19 45 1 29 24 1 39 33 1 49
1 19
45 1 19 52 1 29 36 1 39 42 1 49
26 46 45 67 1 19 68 1 29 61 1 39 77 1 49
1 20 21
78 1 19 99 1 29 79 1 39 79 1 49
163
ES0000000025235 668068-Unidad 11_22789.indd 11 04/03/2015 16:02:41
Competències
• Competència social i cívica. La situació de l’activitat 3 permet suscitar
a classe un debat sobre la naturalesa i els valors cívics associats, com ara
el respecte al medi ambient, la necessitat de compatibilitzar-ho amb el
desenvolupament humà, la importància de protegir les espècies en perill
d’extinció…
Animeu els alumnes a aportar idees i demaneu-los que enuncien exemples
d’accions positives.
15
Solució de problemes
Propòsits Triar la pregunta que es respon amb alguns càlculs

• Resoldre problemes triant
la pregunta que es respon Ara llegirem l’enunciat del problema i els càlculs donats.
amb uns quants càlculs donats. Després, triarem la pregunta que es respon amb aquests
càlculs i n’escriurem la solució.
• Inventar problemes que es resolen
Hui Xavier ha collit al seu hort 2 basquets de taronges
amb uns quants càlculs i una
amb 35 quilos cada un i una bossa amb 19 quilos.
solució donada.
Càlculs Preguntes
Suggeriments didàctics A. Quants quilos n’ha ficat en un
35 3 2 5 70 basquet més que a la bossa?
Per a explicar. Llegiu el problema
70 1 19 5 89 B. Quants quilos de taronges
del quadre informatiu i demaneu als ha ficat als 2 basquets?
alumnes que observen els càlculs C. Quants quilos de taronges
i les preguntes donades. ha collit en total?
Expliqueu que cal triar la pregunta La pregunta que es respon amb les dues operacions donades és la pregunta C.
que es respon amb els càlculs donats Solució: En total ha collit 89 kg de taronges.
i feu que els alumnes exposen quina
opció han triat i la raonen.
Activitats Tria la pregunta que es respon amb els càlculs donats i escriu la solució.
1 La pregunta correcta és la C. 1 El teatre té 450 butaques. Per a la funció de la vesprada
Hi queden lliures 26 butaques. s’han venut 275 entrades d’adult i 149 de xiquet.
Càlculs Preguntes
2 La pregunta correcta és la C.
A. Quantes entrades s’han venut en total?
Li tornen 36 €. 275 1 149 5 424
B. Quantes entrades de xiquet menys
3 A. Quants iogurts de maduixa 450 2 424 5 26 que d’adult s’han venut?
ha rebut? C. Quantes butaques hi queden lliures?
15 3 6 5 90
Ha rebut 90 iogurts de 2 Paula compra 4 llibres d’una col·lecció. Cada llibre costa 16 €
maduixa. i entrega per pagar un bitllet de 100 €.
Càlculs Preguntes
B. Quants iogurts de llima i de
maduixa ha rebut en total? A. Quant li costen els llibres?
16 3 4 5 64
12 3 8 5 96 B. Quants llibres pot comprar amb els 100 €?
100 2 64 5 36
15 3 6 5 90 C. Quants diners li tornen?
96 1 90 5 186 164
En total ha rebut 186 iogurts
de llima i maduixa.
ES0000000025235 668068-Unidad 11_22789.indd 12 04/03/2015 16:02:43
C. Quants iogurts ha rebut en

total?
12 3 8 5 96 Altres activitats
15 3 6 5 90 • Feu grups de tres o quatre alumnes i proposeu-los problemes similars als
96 1 90 1 24 5 210 d’aquesta pàgina perquè trien la pregunta que es respon amb els càlculs
En total ha rebut 210 iogurts. donats. Per exemple:
Fabiana fa collars amb boletes de colors. Té 7 capses amb 20 boletes roges
cada una i 6 capses amb 25 boletes blaves cada una.
Càlculs preguntes
20 3 7 5 140 A. Quantes boletes roges té?
25 3 6 5 150 B. Quantes boletes blaves té?
140 1 150 5 290 C. Quantes boletes té en total?
16
11 UNITAT 11
Tria les preguntes que es responen amb un o més dels càlculs donats.
Després, escriu cada solució en el quadern. 4
A. Quantes bosses utilitza per a
envasar els caramels de llima?
3 Antoni ha rebut 12 paquets de iogurts de llima amb 8 unitats
cada un, 15 paquets de iogurts de maduixa amb 6 unitats cada 85 : 5 5 17
un i 24 iogurts naturals. Utilitza 17 bosses.
Càlculs Preguntes B. Quantes bosses utilitza en
12 3 8 5 96
A. Quants iogurts de maduixa ha rebut? total per a envasar tots els
B. Quants iogurts de llima i maduixa caramels?
15 3 6 5 90 ha rebut en total?
42 : 3 5 14
96 1 90 5 186 C. Quants iogurts ha rebut en total?
85 : 5 5 17
96 1 90 1 24 5 210
14 1 17 5 31
Utilitza 31 bosses.
4 Helena prepara bosses de caramels per a aniversaris. Hui ha
col·locat 42 caramels de menta en bosses de 3 caramels cada C. Quantes bosses utilitza menys
una i 85 caramels de llima en bosses de 5 caramels cada una. per a envasar els caramels
Càlculs Preguntes de menta que els caramels
A. Quantes bosses utilitza per a envasar de llima?
42 : 3 5 14 els caramels de llima? 42 : 3 5 14
85 : 5 5 17 B. Quantes bosses utilitza en total per 85 : 5 5 17
a envasar tots els caramels?
14 1 17 5 31 17 2 14 5 3
C. Quantes bosses utilitza menys per
a envasar els caramels de menta
Utilitza 3 bosses menys.
17 2 14 5 3
que els caramels de llima?
Inventa els teus
INVENTA TU ELS PROBLEMES problemes
Escriu un
Escriu un problema
problema que
que es
es resolga
resolga amb
amb els
els càlculs
càlculs ii la
la solució
solució donada.
donada.
1 R. M.
15 3 3 5 45 20 1 8 5 28 Per al seu equip de tenis, Eduard
45 1 8 5 53 28 : 4 5 6
va comprar 3 raquetes a 15 €
cada una i un pot de pilotes per
Solució: S’ha gastat 53 €. Solució: Ha usat 6 caixes. 8 €. Quants diners s’ha gastat en
total?
40 2 16 5 24 2 R. M.
24 : 6 5 4 Marta va envasar 20 potets de
melmelada de maduixa i 8 de llima
Solució: Per a cada disfressa usà 4 m de tela. gència
Intel·li rsonal en parts iguals en 4 caixes.
intrape Quantes caixes ha usat?
165
3 R. M.
Alexandra tenia una peça de tela
de 40 m. De primer en va tallar un
ES0000000025235 668068-Unidad 11_22789.indd 13 04/03/2015 16:02:45
tros de 16 m i la resta la va partir

Competències en 6 trossos iguals per elaborar-hi
6 disfresses. Quants metres de
• Iniciativa i actitud emprenedora. Les activitats d’invenció de problemes tela usà per a cada disfressa?
són un context especialment adequat per a desenvolupar aquesta
competència. Indiqueu als alumnes la importància d’entendre bé els càlculs
que se’ls donen en cada cas i feu-los vore que pot ajudar-los la il·lustració Notes
que hi ha en cada cas a l’hora d’inventar cada problema. Animeu-los a ser
creatius i sense descurar la correcció matemàtica. Demaneu-los que
comproven que el problema que han inventat es resol amb aquests càlculs.
17
ACTIVITATS
Propòsits 1 VOCABULARI. Escriu el nom 7 Copia i completa en el quadern.

i l’abreviatura de totes les unitats
• Repassar els continguts bàsics 3 g 5 … dg 2 g i 5 dg 5 … dg
de capacitat i de massa.
de la unitat. 2 g 5 … cg 3 g i 2 cg 5 … cg
2 Copia i completa en el quadern. 4 g 5 … mg 6 g i 5 mg 5 … mg
7 ℓ 5 … dl 12 ℓ 5 … dl
8 Expressa en grams. Pensa quina
Activitats 8 ℓ 5 … cl 15 ℓ 5 … cl operació has de fer.
9 ℓ 5 … ml 36 ℓ 5 … ml
1 R. M. decilitre ▶ dl 40 dg 200 cg 7.000 mg
2 • 70 dl 60 dg 500 cg 4.000 mg
• 120 dl 3 Completa en el quadern.
• 800 cl • 1.500 cl 3 ℓ i 7 dl 5 … dl 5 ℓ i 9 dl 5 … dl 2 dag 3 hg 5 kg

• 9.000 ml • 36.000 ml 6 ℓ i 8 cl 5 … cl 7 ℓ i 3 cl 5 … cl 7 dag 5 hg 6 kg
8 ℓ i 9 ml 5 … ml 4 ℓ i 6 ml 5 … ml
3 • 37 dl • 59 dl 9 Quants grams són? Calcula.
• 608 cl • 703 cl 4 Expressa en la unitat que s’indica. 3 dag i 5 g 4 hg i 8 dag
• 8.009 ml • 4.006 ml 4 dag i 27 g 3 kg i 125 g

En decilitres En centilitres
2 hg i 52 g 5 kg i 250 g
4 • 25 dl • 125 cl 2 ℓ i mig 1 ℓ i quart
4 ℓ i mig 2 ℓ i quart 3 kg, 2 hg i 9 g
• 45 dl • 225 cl
5 ℓ i mig 3 ℓ i mig 4 kg, 8 dag i 5 g
• 55 dl • 350 cl 5 kg, 9 hg, 5 dag i 8 g
5 • 2 ℓ • 4 ℓ • 3 ℓ 5 Expressa en litres. Fixa’t bé si has de
10 Quants grams són? Calcula.
• 5 ℓ • 6 ℓ • 9 ℓ multiplicar o dividir.
2 kg i quart 3 kg i mig
• 20 ℓ • 400 ℓ • 3.000 ℓ 20 dl 400 cl 3.000 ml
5 kg i quart 4 kg i mig
50 dl 600 cl 9.000 ml
• 30 ℓ • 600 ℓ • 7.000 ℓ 6 kg i quart 6 kg i mig
2 dal 4 hl 3 kl
6 2 dal i 9 ℓ , 1 hl i 25 ℓ ,
3 dal 6 hl 7 kl 11 Expressa en quilos.
, 1 kl i 8 ℓ , 1.500 ℓ , 1 kl, 2 hl
2 t i 125 kg
i 3 dal 6 Expressa en litres i ordena aquestes
capacitats de menor a major. 3 t i 250 kg
7 • 30 dg • 25 dg 4 t i 75 kg
• 200 cg • 302 cg 2 dal i 9 ℓ 1 hl i 25 ℓ 8 t i 3 kg
• 4.000 mg • 6.005 mg 2 t i mitja
1.500 ℓ 1 t 5 1.000 kg
8 • 4 g 1 kl i 8 ℓ 3 t i mitja
• 2 g • 7 g
• 6 g • 5 g • 4 g 1 kl, 2 hl i 3 dal 12 Escriu el nom d’un objecte que pese
• 20 g • 300 g • 5.000 g més d’1 tona.
• 70 g • 500 g • 6.000 g 166

9 • 35 g • 480 g
• 67 g • 3.125 g ES0000000025235 668068-Unidad 11_22789.indd 14 04/03/2015 16:02:47
• 252 g • 5.250 g
• 3.209 g Altres activitats
• 4.085 g
• Anomeneu diversos envasos i objectes d’ús quotidià perquè els alumnes
• 5.958 g diguen, en cada cas, amb quina unitat n’expressarien la capacitat o la
10 • 2.250 g • 3.500 g massa: litre, centilitre, quilogram, gram o tona.
• 5.250 g • 4.500 g Per exemple: el pes d’una persona, la capacitat d’una tassa, el pes
• 6.250 g • 6.500 g d’una pera, el pes d’un cotxe, la capacitat d’un poal, el pes d’una taula,
11 • 2.125 kg • 8.003 kg el pes d’un avió, la capacitat d’un biberó, el pes d’un ocellet i la capacitat
d’una banyera.
• 3.250 kg • 2.500 kg
• 4.075 kg • 3.500 kg També podeu recordar les unitats de longitud i anomenar, entre els objectes
anteriors, altres objectes perquè indiquen amb quina unitat, metre, centímetre
12 R. M. Un avió.
o quilòmetre, n’expressarien la longitud (llarg, ample, alt o distància entre…).
18
11 UNITAT 11
Problemes 13 • Necessita 3 botelles d’1 ℓ

de batut i li costarien 6 €.
13 Llig l’oferta i resol. 14 Resol.
• Necessita 6 botelles de mig litre
A la seua pastisseria, Ignasi
de batut. Podria comprar
OFERTA DE BATUTS fa bescuits de xocolate.
2 paquets de 4 botelles de mig
1ℓ 2€ litre de batut però li’n sobraria
BESCUIT DE XOCOLATE
Paquet de 4 botelles
3€ 250 g de farina 1 litre. Li costarien 6 €.
de mig litre
125 g de sucre • Necessita 12 botelles
Paquet de 6 botelles
2€ 100 g de cacau d’un quart de litre de batut
de quart de litre
25 cl de llet
i podria comprar 2 paquets
de 6 botelles de batut que
Raquel vol comprar 3 litres de batut. 10 cl d’oli
li costarien 4 €.
Quantes botelles d’1 litre de batut
necessita? Quant li costarien? Quants bescuits de xocolate pot fer 14 • 1 kg 5 1.000 g
Quantes botelles de mig litre de batut amb 1 kg de farina? I amb 1 kg de 1.000 : 250 5 4 bescuits
necessita? Podria comprar-les en cacau?
1.000 : 100 5 10 bescuits
paquets? Quant li costarien? Quants bescuits pot fer amb 1 ℓ de
llet? I amb 1 ℓ d’oli?
• 1 ℓ 5 100 cl
Quantes botelles d’un quart de litre
necessita? Podria comprar-les en Quants litres d’oli necessita per a fer
100 : 25 5 4 bescuits
paquets? Quant li costarien? 20 bescuits? 100 : 10 5 10 bescuits
• 20 3 10 5 200 cl 5 2 l
15 Observa els preus i resol.
15 • Pomes: 1,50 € 3 5 5 7,50 €
Llimes: 0,98 € 3 2 5 1,96 €
• Peres: 1,90 : 2 5 95 cèntims.
1 kg 1,50 € 1 kg 0,98 € 2 kg 1,90 € 5 kg 6€
• Llimes: 98 : 2 5 49 cèntims
Quant costen 5 kg de pomes? I 2 kg de llimes? Taronges: 600 : 5 5
Quants cèntims costa 1 kg de peres? Quants euros són? 5 120 cèntims
Quants cèntims costa mig quilo de llimes? I 1 kg de taronges?
Demostra el teu talent

16 40 cl 1 30 cl 5 70 cl
16 Marta tenia una botella d’1 litre de capacitat amb un poc d’aigua. 100 cl 2 70 cl 5 30 cl
Després d’abocar-hi 2 gots d’aigua de 20 cl cada un, en faltaven 3 dl La botella contenia 30 cl d’aigua.
per a omplir-la. Quanta aigua contenia la botella al principi?
167
15 Notes
ES0000000025235 668068-Unidad 11_22789.indd 15 04/03/2015 16:02:48
Competències
• Competència social i cívica. En l’activitat 15 ix una situació de compra
que pot donar motiu a realitzar a classe un comentari sobre valors cívics
associats amb aquesta. Podeu debatre amb els alumnes sobre els nostres
drets i deures com a consumidors, el sentit crític que ha de guiar les nostres
compres, la importància d’evitar el consumisme, la necessitat d’una nutrició
correcta…
19
SABER FER
Propòsits Realitzar càlculs en un laboratori

Helena treballa en un laboratori farmacèutic i hui treballa amb provetes
• Desenvolupar la competència
graduades en mil·lilitres.
matemàtica resolent situacions
de la vida real. ml ml ml
• Repassar continguts clau.
Activitats pàg. 168

1 • 5 cl • 7 cl • 9 cl
2 • 1 ℓ 5 10 dl 5 100 cl 5 1.000 ml
10 : 2 5 5 de 2 dl
100 : 10 5 10 de 10 cl 1 Fixa’t en les provetes del dibuix de dalt i escriu quants centilitres de líquid
1.000 : 50 5 20 de 50 ml conté cada una.
• 1 dal 5 10 ℓ 5 1.000 cl 2 Observa la capacitat de cada proveta i calcula.
1.000 2 25 3 3 5 925 cl
Quantes provetes de cada tipus es poden
Hi van quedar 925 cl de líquid. omplir amb 1 litre de líquid?
• 100 2 10 3 0,5 2 20 3 0,75 5 Helena va omplir 25 provetes de 3 cl. amb el
5 80 líquid que tenia en un recipient d’1 dal. Quants
centilitres de líquid van quedar al recipient?
Hi han quedat 80 ℓ de líquid.
Helena té al laboratori un recipient que conté
3 • 19 g • 275 g • 2.125 g
1 hl de líquid, amb el qual ha omplit
4 R. L. 2 dl 10 cl 50 ml
10 flascons de 5 dl i 20 flascons de 75 cl.
Quants litres de líquid han quedat al recipient?
Activitats pàg. 169 3 Pensa i resol. gència

Intel·li rsonal
1 • 3 U. de milió 1 4 CM 1 5 DM 1 Hui Helena ha rebut al laboratori aquestes bosses de sals.
interpe
Quants grams pesa cada una?
1 9 C 1 8 D 5 3.000.000 1
1 400.000 1 50.000 1 900 1 80
1 dag i 9 g 2 hg i 75 g 2 kg i 125 g
• 6 U. de milió 1 7 DM 1 3 UM 1
1 4 D 1 5 U5 6.000.000 1
1 70.000 1 3.000 1 40 1 5 4 TREBALL COOPERATIU. Inventeu i resoleu.
Inventa amb el teu company la capacitat d’una proveta i el pes d’una bossa de sal i
• 7 U. de milió 1 2 CM 1 5 UM 1
plantegeu amb aquestes dades problemes similars als anteriors. Després, resoleu-los.
1 6 C 1 2 U 5 7.000.000 1
1 200.000 1 5.000 1 600 1 2
• 9 U. de milió 1 3 CM 1 2 DM 1 168
1 4 C 1 8 D 5 9.000.000 1
1 300.000 1 20.000 1 400 1 80 ES0000000025235 668068-Unidad 11_22789.indd 16 13/11/15 09:39
2 1 3 5
2 • . • ,
5 5 7 7
Desenvolupament de la competència matemàtica
7 4
• .
9 9 • En aquesta pàgina els alumnes han d’aplicar el que han estudiat en la unitat
5 5 6 6 per a resoldre una situació real. Feu-los observar que la graduació de les
• . • ,
8 9 10 8 provetes està en mil·lilitres i la quantitat de líquid que conté cada una.
8 8 A l’hora del treball cooperatiu demaneu-los que facen un pla de treball
• .
7 10 per escrit i que el seguisquen. Més tard, feu una posada en comú amb
3 R. L. les aportacions dels alumnes i resoleu alguns dels problemes proposats.
4
D d q r
25.340 18 1.407 14
145.464 24 6.061 0
7.322 34 215 12
22.680 45 504 0
20
REPÀS ACUMULATIU
11 UNITAT 11
1 Escriu la descomposició de cada 4 Calcula i completa la taula. 5 • 8 • 9 • 2 • 9
número.
Dividend Divisor Quocient Residu • 2,2 • 9,6 • 7,4 • 5,2
3.450.980 7.205.602
25.340 18 6 • 15 • 356 • 3.600
6.073.045 9.320.480
145.464 24 • 8 • 30 • 900
EXEMPLE
34 215 12 7 (25 1 36 1 24) : 5 5 17
3.450.980 5 3 U. de milió 1 4 CM 1
1 … 5 3.000.000 1 … 45 504 0 Hi ha posat 17 boletes.
2
2 Compara les fraccions i escriu
5 Aproxima cada número decimal 8 de 1.500 5 600
a l’ordre indicat. 5
el signe corresponent.
2 1 3 5 7 4 7,82 9,35 1.500 2 600 5 700
A les unitats
5 5 7 7 9 9 2,459 8,614 No hi estan apuntats 700 socis.
5 5 6 6 8 8 2,19 9,62 9 345 : 15 5 23
8 9 10 8 7 10 A les dècimes
7,378 5,239 Tardaran 23 dies a muntar tota
3 Representa en el quadern cada la via.
6 Multiplica.
número mixt i cada fracció.
1,5 3 10 3,56 3 100 3,6 3 1.000
1
1 1 7 14
10 de 500 5 125
2 3 4
4 2 3 5 0,8 3 10 0,3 3 100 0,9 3 1.000
125 1 75 5 200
Problemes En total es va gastar 200 €.
500 2 200 5 300.
7 Sara fa collars amb boletes de colors. 9 La distància entre dues ciutats és de Li van sobrar 300 €.
En té 25 de roges, 36 de blaves i 24 345 km. Actualment, construeixen
de verdes. Amb aquestes ha fet 5 collars una via de tren per unir-les i cada dia 11 640 : 2 5 320
amb el mateix nombre de boletes cada en fan 15 metres. Quants dies tardaran 320 botelles.
un. Quantes boletes ha posat en cada a muntar tota la via? 320 : 4 5 80
collar?
10 Jordi va eixir de casa amb 500 €. Es 80 caixes.
8 Un poliesportiu té 1.500 socis. Dos va gastar un quart dels diners en una
cinquens dels socis estan apuntats a impressora i 75 € en un xandall. Quant
tenis. Quants socis no estan apuntats es va gastar en total? Quants diners Notes
a tenis? li van sobrar?
11 En una fàbrica van envasar 640 litres
de llet en botelles de 2 litres cada una.
Després, van col·locar les botelles en
caixes amb 4 botelles cada una.
Quantes botelles van omplir de llet?
Quantes caixes van utilitzar?
169
ES0000000025235 668068-Unidad 11_22789.indd 17 04/03/2015 16:02:52
Repàs en comú
• Comenteu amb els alumnes la importància que té afermar els continguts
apresos per a avançar amb seguretat. Demaneu-los que realitzen les
activitats d’aquesta pàgina de repàs de forma individual i que anoten
en quines activitats han tingut alguna dificultat a l’hora de resoldre-les.
Feu una posada en comú en què resoleu els dubtes que hagen pogut sorgir.
21
12 Rectes i angles
• Posicions relatives de rectes

i circumferència.
SABER GEOMETRIA
• Mesura i traçat d’angles.
• Simetria i translació.
• Reconeixement de les posicions relatives

de rectes i circumferències.
• Traçat de rectes i circumferències
les posicions relatives de les quals
corresponguen a una descripció donada.
• Mesurament d’angles amb el transportador.
GEOMETRIA • Traçat d’angles d’una mesura donada.
• Reconeixement de figures simètriques
i obtenció de la figura simètrica respecte
d’un eix.
• Reconeixement de figures traslladades
SABER FER i obtenció de la figura traslladada
d’una figura donada.
• Tria de les preguntes que es poden

respondre a partir d’un enunciat.
RESOLUCIÓ
DE PROBLEMES • Invenció de l’enunciat d’un problema amb
les dades necessàries perquè es puga
respondre a una pregunta donada.
TASCA FINAL • Treballar amb angles en els esports.
• Valoració de la utilització de rectes

i angles en contextos reals.
SABER SER FORMACIÓ EN VALORS
• Interés per la utilització d’instruments
de dibuix.
22

MATERIAL D’AULA

PRIMÀRIA
Matemàtiques
s
ques
estre
àti
QUADERN
er trim
Matem
Terc
Matemàtiques
IA
PRIMÀR
Tercer trimestre
PRIMÀRIA
d’exàmens.
RIA
s
àtique
PRIMÀ
Matemstre
trime
Tercer
IA
re
PRIMÀR
trimest
Tercer

015 15:51:1
7
1
4.indd
R_2452
aticas_4-3_VO
_Matem
235 668068
000025
ES0000
Abril Maig Juny
23
Propòsits
12 Rectes i angles
real en què hi ha diferents tipus
de rectes.
de la unitat.
• Els alumnes poden tindre dificultats
en la col·locació del transportador
per a mesurar i traçar angles.
Porteu a cap diverses activitats
per reforçar aquest procediment.
Treball col·lectiu
sobre la làmina
Llegiu la situació plantejada i demaneu
als alumnes que observen el plànol
de les línies del tren. Recordeu-los
els conceptes de línia recta, línia
corba i línia poligonal, i feu que
expressen oralment de quin tipus
és cada línia de tren i per què.
1 El camí format només per
segments és el camí blau Mirant el plànol del tren
i està format per 5 segments. Hui la mestra ha dut a classe un plànol amb el recorregut que fan
alguns trens de la ciutat i ha demanat als alumnes que es fixen
2 El camí format per un segment
en la forma de les línies de cada camí.
i una línia corba és el camí verd.
–El camí del tren roig és una línia corba –diu Lorena.
3 El camí que té dos trams paral·lels –Molt bé! –fa la mestra–. I com descriuríeu el camí que segueix
és el camí blau. Es tallen en un el tren blau? I el que segueix el tren verd?
punt el camí roig i el blau i el verd
170
i el roig.
4 R. L.
ES0000000025235 668068-Unidad 12_22782.indd 18 04/03/2015 16:03:33
Altres maneres de començar

• Dialogueu amb els alumnes demanant-los que aporten exemples
de la presència i importància dels elements geomètrics en la vida diària.
Ajudeu-los amb comentaris i feu-los vore que contínuament podem observar
diferents tipus de rectes i angles en objectes del nostre entorn.
• Proposeu-los que busquen i identifiquen a l’aula diferents tipus d’angles
que es formen en encreuar-se diverses rectes (els marcs de la pissarra;
les vores de la taula, del llibre, de la porta, de la finestra…).
24
UNITAT 12
SABER FER Què en saps ja?
1 Quin camí està format només per
segments? Quants segments TASCA FINAL Recordeu als alumnes la diferència
el formen? Treballar amb angles entre circumferència i cercle
2 Quin camí està format per un segment en els esports i feu-los-en observar en el dibuix els
i una línia corba? Al final de la unitat elements. A continuació, expliqueu
Quin camí té dos trams paral·lels? treballaràs amb angles
3 amb l’ajuda del dibuix, quan un angle
Quins camins es tallen en un punt? en els esports. Abans,
però, estudiaràs les rectes és recte, agut o obtús.
4 EXPRESSIÓ ORAL. Explica com
i els angles. 1 Cercle: diàmetre 35 mm,
has descobert el camí que té dos
gència
trams paral·lels. Intel·li ística radi 17,5 mm.
lingü Circumferència: diàmetre 24 mm,
radi 12 mm.
Què en saps ja? 2
Els elements de la circumferència i el cercle
Centre: és el punt que està a igual distància Agut Recte Obtús

de cada punt de la circumferència.
di
àm
Radi: és el segment que uneix el centre amb

di
et
centre ra
re
un punt de la circumferència.
Notes
Diàmetre: és el segment que uneix dos punts
Circumferència Cercle de la circumferència passant pel centre.
1 Mesura en mil·límetres i escriu en el quadern

quant mesuren el radi i el diàmetre de la
circumferència i el cercle.
Els tipus d’angles

2 Usa el cartabó i escriu quin tipus
d’angle és.
Angle recte Angle agut Angle obtús
171
ES0000000025235 668068-Unidad 12_22782.indd 19 04/03/2015 16:03:35
Competències
• Comunicació lingüística. És important que els alumnes utilitzen
correctament els conceptes geomètrics (segment, rectes paral·leles, recta
i corba…) a l’hora de respondre a les diferents qüestions de la unitat.
Animeu-los a utilitzar-los sempre que siga possible.
• Aprendre a aprendre. Comenteu amb els alumnes la importància que té
assimilar bé els conceptes per a poder avançar sense dificultat. Assenyaleu
que seguiran aprenent sobre rectes i angles en la unitat.
25
Posicions relatives de rectes i circumferències
Propòsits
Fixa’t en la posició de cada recta i de la circumferència.
• Reconéixer rectes exteriors, secants La recta roja i la circumferència no tenen punts
i tangents a una circumferència. en comú. La recta roja és una recta exterior
• Traçar rectes que corresponguen a la circumferència.
a una descripció donada. La recta verda talla la circumferència en dos

punts. La recta verda és una recta secant
a la circumferència.
Suggeriments didàctics La recta blava i la circumferència tenen un punt
en comú. La recta blava és una recta tangent
Per a explicar. Feu observar
la circumferència i les rectes
del quadre informatiu i expresseu Una recta pot ser exterior, secant o tangent a una circumferència.
que ara vorem com s’anomenen
aquestes rectes tenint en compte
la posició que ocupen respecte
1 Observa el dibuix i contesta en el quadern.
Quina recta no té punts en comú
Demaneu als alumnes que es fixen
amb la circumferència?
en la posició de la recta roja respecte
a la circumferència i diga quin nom Quina recta talla la circumferència en dos punts?
rep. Feu el mateix amb la recta verda Quina recta té un punt en comú
i blava. amb la circumferència?
2 Calca la circumferència en el quadern i traça.

Activitats Una recta exterior.
1 • La recta roja. Una recta secant.
• La recta blava. Pots traçar més rectes exteriors a la circumferència?
Podries dir-ne quantes?
• La recta verda.
Pots traçar més rectes secants a la circumferència?
2 R. M. Podries dir-ne quantes?
3 Pensa i contesta. Fes alguns dibuixos si ho necessites.

Joan ha dibuixat dues rectes paral·leles.
Una d’aquestes és secant a una circumferència.
L’altra recta és també secant a la circumferència?
Quines posicions relatives pot tindre?
172
• Sí, es poden traçar moltes
rectes exteriors.
ES0000000025235 668068-Unidad 12_22782.indd 20 04/03/2015 16:03:36
• Sí, es poden traçar moltes
rectes secants.
3 R. M. Altres activitats
• Dibuixeu en la pissarra dues o tres circumferències i demaneu als alumnes
que tracen les rectes següents:
– Una recta exterior a totes les circumferències.
– Una recta secant a totes les circumferències.
– Una recta exterior a dues circumferències i secant a la tercera.
– Una recta secant a dues circumferències i exterior a la tercera.
• L’altra recta pot ser secant,
tangent o exterior a la
circumferència.
26
12 UNITAT 12
4 Calca la figura i prolonga les rectes roja i blava. Després, contesta.
4 R. M.
2
1
2
1
Quina posició té la recta blava respecte a la circumferència 1 ?

• La recta blava és exterior
I respecte a la circumferència 2 ?
a la circumferència 1 i secant
Quina posició té la recta roja respecte a la circumferència 1 ?
a la circumferència 2.
I respecte a la circumferència 2 ?
• La recta roja és secant a la
5 Calca les circumferències i dibuixa les rectes que s’indiquen. circumferència 1 i tangent
Una recta exterior a la circumferència 1 . respecte a la circumferència 2.
Com és la recta que has dibuixat respecte 5 R. M. La recta roja és exterior
a la circumferència 2 ?
a la circumferència 2 i exterior
Una recta secant a la circumferència 2 . a la circumferència 1.
2
Com és la recta que has dibuixat respecte La recta blava és secant
1
a la circumferència 1 ?
a la circumferència 1
6 Calca les figures i dibuixa en cada una. i també a la circumferència 2.
Una recta exterior a la circumferència 1 i secant a la circumferència 2 .
Una recta secant a la circumferència 1 i exterior a la circumferència 2 .
1 2 1 2
1 2
CÀLCUL MENTAL
6 R. M.
Resta 21, 31, 41… d’un número: resta’n 20, 30, 40… i després resta 1 del resultat
1 1
36 2 21 48 2 31 58 2 41 62 2 51 2
2 21
45 2 21 54 2 31 67 2 41 76 2 51 2
45 25 24 67 2 21 69 2 31 74 2 41 83 2 51
2 20 21
82 2 21 93 2 31 85 2 41 97 2 51
173 Càlcul mental

• 15 • 17 • 17 • 11
ES0000000025235 668068-Unidad 12_22782.indd 21 04/03/2015 16:03:38
• 24 • 23 • 26 • 25
• 46 • 38 • 33 • 32
• 61 • 62 • 44 • 46
Altres activitats
• Demaneu als alumnes que realitzen composicions artístiques usant dues o
més circumferències i utilitzant rectes exteriors i secants de colors. Després, Notes
feu que un alumne isca a la pissarra i dibuixe de forma esquemàtica les
circumferències que ha dibuixat. A continuació, demaneu-li que descriga
la composició que ha fet i proposeu a la resta del grup de classe que
reproduïsca aquesta descripció en els quaderns. Feu-los vore que amb
la mateixa descripció hi ha diferents composicions.
27
Mesura d’angles
Propòsits
Per a mesurar angles utilitzem el transportador.
• Mesurar angles amb el
La mesura d’un angle s’expressa en graus.
transportador.
1 grau s’escriu així: 1º
Suggeriments didàctics Observa com es mesura un angle amb el transportador:
1r Col·loca el transportador de manera que 70º

Per a explicar. Feu observar
el centre coincidisca amb el vèrtex de l’angle
la situació presentada en el quadre
i un dels costats de l’angle passe per 0º.
i expresseu que el transportador és
2n Mira en el transportador el número per
un instrument que serveix per a
què passa l’altre costat de l’angle.
mesurar els graus que té un angle. Aquest número és la seua mesura en graus.
Recalqueu especialment quina és
L’angle roig mesura 70 graus Mesura 70º.
la manera com es col·loca el
transportador per a mesurar un angle
La mesura d’un angle s’expressa en graus i es mesura amb el transportador.
correctament i com es determina
quina n’és la mesura en graus.
1 Observa els angles i contesta.

Activitats
1 • Hi ha dos angles rectes i cada un
mesura 90º.
• Hi ha dos angles aguts, un de 35º
i un altre de 80º.
• L’angle obtús mesura 100º.
2 L’angle agut mesura 40º,
Quants angles rectes hi ha? Quants graus mesura cada un?
l’angle obtús 115º i l’angle
Quants angles aguts hi ha? Quants graus mesura cada un?
recte 90º.
Quants graus mesura l’angle obtús?
2 Mesura amb el transportador i escriu la mesura de cada angle.
Notes POSA ATENCIÓ
Si cal, prolonga els

costats dels angles.
174
ES0000000025235 668068-Unidad 12_22782.indd 22 04/03/2015 16:03:39
Altres activitats
• Dibuixeu en la pissarra dos angles rectes, dos d’aguts (30º i 80º)
i dos d’obtusos (100º i 130º) i demaneu a alguns alumnes que hi isquen,
els mesuren i escriguen davall de cada un la dada de la mesura en graus.
Després, formuleu preguntes com les següents:
– Quin angle mesura més de 30° i és agut?
– Quants graus mesura el major angle obtús?
– Quants graus mesura el menor angle agut?
28
Traçat d’angles 12 UNITAT 12
Propòsits
Ara dibuixarem amb regle i transportador un angle de 60º.
1r Dibuixa una recta i marca-hi un punt A. • Traçar angles amb el transportador
2n Col·loca el transportador de forma que el centre coincidisca
i el regle.
amb el punt A i la recta passe per 0º.
3r Busca en el transportador la mesura de 60º i marca una ratlleta. Suggeriments didàctics
4t Dibuixa una recta que passe pel punt A i la ratlleta marcada. Per a explicar. Feu que els alumnes
1r 2n 3r 4t observen la situació presentada
en el quadre informatiu i comenteu
60º cada un dels passos del procediment.
En el cas dels transportadors amb
A A A A doble numeració, demaneu-los
L’angle dibuixat mesura 60º. que vagen amb compte a l’hora
gència
Intel·li cial de triar la fila de números correcta.
espa Demaneu-los que verifiquen si l’angle
1 Traça amb regle i transportador els angles amb les mesures que s’indiquen.
que han traçat s’ajusta a la mesura
demanada.
80º 70º 120º 150º
2 Dibuixa la recta en el quadern i traça amb regle i transportador. Activitats

1
A B C
80o 70o 120o 150o
Un angle de 60º amb vèrtex en el punt A.
Un angle de 90º amb vèrtex en el punt B.
2
Un angle de 130º amb vèrtex en el punt C.

A B C
RAONAMENT
Raonament
Calca, dibuixa en el quadern i contesta.
Amb vèrtex en el punt A, dibuixa un angle recte, un angle que

mesure 20º menys que el recte i un altre angle que mesure 40º
més que el recte. De quin tipus és cada angle que has dibuixat?
A
A
L’angle recte mesura 90º, l’angle que
mesura 70º és un angle agut i l’angle
175
que mesura 130º és un angle obtús.
ES0000000025235 668068-Unidad 12_22782.indd 23 04/03/2015 16:03:40
Notes
Altres activitats
•
Demaneu als alumnes que realitzen composicions artístiques usant diferents
angles i que escriguen en cada angle les mesures que han utilitzat. També
podeu demanar-los que en aquestes composicions hi haja angles de
mesures que els doneu; per exemple, angles de 50º, 120º i 170º. Després,
digueu-los que les passen a un company perquè verifique, mitjançant
mesurament, si aquests els han traçat correctament.
29
Simetria
Propòsits
Fixa’t en el dibuix. Si dobleguem per la recta roja, la figura A i la figura B coincideixen.
• Reconéixer figures simètriques La figura A i la figura B són simètriques respecte a la recta roja.
respecte d’un eix. La recta roja és l’eix de simetria.
• Dibuixar la figura simètrica
d’una figura donada respecte
d’un eix.
Suggeriments didàctics Figura A Figura B
Per a explicar. Expresseu que dues

figures són simètriques respecte
1 Digues quines figures no són simètriques respecte a la recta roja i explica per què.
d’una recta o eix si en doblegar per
la recta les dues figures coincideixen.
Comenteu amb els alumnes com es
traça la figura simètrica d’una figura
donada. Assenyaleu la utilitat
d’obtindre els simètrics de cada
un dels vèrtexs i unir-los després. 2 Copia i dibuixa la figura simètrica de cada figura respecte a l’eix roig.
Indiqueu que cada punt i el seu
simètric estan a la mateixa distància
de l’eix i situats en una mateixa
recta.
Activitats
3 Copia i dibuixa.
1 Les girafes no són simètriques
La figura simètrica de la figura A respecte a l’eix roig.
respecte a la recta roja perquè
La figura simètrica de la figura obtinguda en el pas anterior respecte a l’eix blau.
la cua de la girafa de l’esquerra
Figura A
no coincideix amb la cua de
la girafa de la dreta en doblegar
per la recta roja.
2
176
ES0000000025235 668068-Unidad 12_22782.indd 24 04/03/2015 16:03:42
Altres activitats
• Proporcioneu als alumnes fotos d’animals, d’objectes, de monuments…
en les quals es puga traçar algun eix de simetria. Demaneu-los que
tracen una recta tal que, en doblegar la figura per aquesta, les dues
parts coincidisquen. Després, feu una posada en comú amb els resultats
3 obtinguts.
30
Translació 12 UNITAT 12
Propòsits
Fixa’t en el dibuix.
Si movem la figura A 8 quadradets • Aplicar una translació a una figura
a la dreta, obtenim la figura B. donada.
A B
Hem realitzat una translació • Identificar la translació aplicada
de la figura A. a una figura donada.
1 Copia en el quadern i traça. Per a explicar. Feu-los observar
en el quadre informatiu la figura
A i assenyaleu que en traslladar-la
A B 8 quadrats a la dreta s’obté la figura
B. Es diu que hem realitzat una
translació de la figura A.
La figura que s’obté en traslladar la figura A 8 quadradets a la dreta.
Comenteu-los que en la translació
La figura que s’obté en traslladar la figura B 7 quadradets a l’esquerra. la figura inicial i final són idèntiques
2 Observa el dibuix i contesta. en orientació, mentre que en la
simetria l’orientació de les dues
Quants quadrats a l’esquerra has de traslladar
no coincideix.
el triangle groc per a obtindre el triangle roig?
Quina translació aplicaries al triangle verd per
a obtindre el triangle groc? Activitats
Quina translació aplicaries al rectangle verd per 1
a obtindre el rectangle blau? A
Quina translació aplicaries al rectangle taronja per
a obtindre el rectangle verd?
B
CÀLCUL MENTAL
Resta 19, 29, 39… d’un número: resta’n 20, 30, 40… i després suma 1 al resultat
36 2 19 48 2 29 48 2 39 52 2 49
2 19
2 • Cal traslladar-lo 8 quadrats
42 2 19 54 2 29 57 2 39 66 2 49 a l’esquerra.
45 25 26 67 2 19 69 2 29 64 2 39 78 2 49
2 20 11 • Una translació de 3 quadrats
80 2 19 95 2 29 86 2 39 90 2 49
cap amunt.
• Una translació de 2 quadrats
177 cap avall.
• Una translació d’1 quadrat
ES0000000025235 668068-Unidad 12_22782.indd 25 04/03/2015 16:03:43
cap amunt.
Competències Càlcul mental

• Consciència i expressió cultural. Entregueu als alumnes un dibuix senzill • 17 • 19 • 9 • 3
traçat en un full quadriculat (o demaneu-los que el realitzen ells a partir de • 23 • 25 • 18 • 17
les vostres indicacions). Proposeu-los que traslladen aquesta figura: • 48 • 40 • 25 • 29
– Un nombre de quadrats a la dreta o a l’esquerra. • 61 • 66 • 47 • 41
– Un nombre de quadrats amunt o avall.
– Un nombre de quadrats a la dreta i després, cap amunt.
– Un nombre de quadrats a l’esquerra i després, cap avall. Notes
31
Propòsits Triar les preguntes que es poden

respondre a partir de l’enunciat
• Triar les preguntes que es poden
respondre a partir d’un enunciat.
• Inventar problemes amb les dades Ara llegirem l’enunciat d’un problema. Després llegirem les preguntes que conté
necessàries perquè es puga i triarem les que es puguen respondre amb les dades de l’enunciat.
respondre a unes preguntes A la botiga de flors de Natàlia han rebut una cistella amb
donades. 120 margarides i 6 centres de flors amb 15 roses cada un.
Preguntes
Suggeriments didàctics A. Quantes tulipes més que margarides han rebut?
B. Quants rams amb 12 margarides cada un es poden fer?
i les preguntes proposades en C. Quantes flors han rebut en total?
el quadre. Expliqueu-los que cal triar La pregunta A no es pot respondre amb les dades donades.
les preguntes que es poden respondre La pregunta B sí que es pot respondre.
amb les dades de l’enunciat. 120 : 12 5 10
Doneu-los un temps per a pensar Solució: Es poden fer 10 rams de margarides.
i comenteu de manera col·lectiva La pregunta C sí que es pot respondre.
quines es poden respondre i quines 15 3 6 5 90 120 1 90 5 210
no, i demaneu-los que raonen Solució: En total han rebut 210 flors.
en cada cas per què.
Activitats Tria les preguntes que es poden respondre amb les dades de l’enunciat.
1 La pregunta B. Escriu-les en el quadern i troba’n la solució.
125 3 20 5 2.500 1 En un magatzem hi ha 25 pots de pintura roja de 5 kg

Hi ha 2.500 kg de pintura blanca. cada un, 32 pots de pintura blava de 10 kg cada un
i 125 pots de pintura blanca de 20 kg cada un.
La pregunta C.
Preguntes
32 3 10 5 320
A. Quants pots de pintura negra hi ha més que de blanca?
No n’hi ha més de 500 kg, n’hi ha
B. Quants quilos de pintura blanca hi ha al magatzem?
320 kg.
C. Hi ha més de 500 kg de pintura blava al magatzem?
La pregunta D.
D. Quants quilos hi ha de pintura roja menys que de blava?
32 3 10 2 25 3 5 5 195
E. De quin color hi ha més quilos de pintura?
N’hi ha 195 kg menys de roja.
F. Quants quilos de pintura hi ha en total?
La pregunta E.
Roja: 125 kg. Blava: 320 kg 178
Blanca: 2.500 kg
Hi ha més quilos de pintura ES0000000025235 668068-Unidad 12_22782.indd 26 04/03/2015 16:03:44
blanca.
La pregunta F.
125 1 320 1 2.500 5 2.945
Altres activitats
En total n’hi ha 2.945 kg. • Demaneu als alumnes que lligen detingudament el problema del quadre
2 R. M. Quants quilos de melmelada informatiu i inventen una altra pregunta que es puga resoldre amb les dades
en total ha de col·locar en caixes? de l’enunciat i una pregunta que no es puga resoldre. A continuació, feu que
85 3 250 1 90 3 500 5 un alumne isca a la pissarra i expose a la resta del grup de classe la seua
5 66.250 g 5 66 kg i 250 g proposta. Finalment, comproveu entre tots si és o no correcta.
N’hi ha de col·locar 66 kg
i 250 g.
R. M. Quantes caixes ompli?
(85 1 90) : 12 ▶ q 5 14 r 5 7
Utilitza 14 caixes i sobren 7 pots
de melmelada.
32
12 UNITAT 12
Per a cada enunciat, escriu en el quadern dues preguntes que es puguen respondre
amb una o dues operacions. Després, resol-les. 3 R. M. Quants diners han reunit
en total per pagar l’autobús?
2 Roderic ha de col·locar en caixes 85 pots de melmelada
de maduixa de 250 g cada un i 90 pots de melmelada de (65 1 70) 3 8 5 1.080
pruna de 500 g cada un. En cada caixa pot ficar Han reunit 1.080 €.
un màxim de 12 pots.
R. M. Quants autobusos han
3 Els alumnes de 3r i 4t de Primària van hui d’excursió. llogat?
S’hi han apuntat 65 alumnes de 3r i 70 de 4t (65 1 70) : 45 5 3
i cada alumne ha posat 8 € per pagar l’autobús.
Han llogat 3 autobusos.
Han llogat autobusos de 45 places.
4 R. M. Quantes ovelles i cabres
4 Daniel té a la seua granja ovelles, cabres
té Daniel?
i vaques. En total té 200 animals.
Un quart del total són ovelles, un cinqué 1 1
de 200 1 de 200 5 90
són cabres i la resta són vaques. 4 5
Té 90 cabres i ovelles.
5 La setmana passada, Mariola va vendre a la
seua botiga 3 televisors a 450 € cada un,
R. M. Quantes vaques té Daniel?
2 llavadores a 395 € cada una i 5 microones 200 2 90 5 120
a 195 € cada un. Té 120 vaques.
gència
Intel·li rsonal 5 R. M. Quants diners va recaptar
INVENTA TU ELS PROBLEMES intrape pels televisors més que per les
Escriu
Escriu l’enunciat
l’enunciat d’un
d’un problema
problema amb
amb les
les dades
dades necessàries
necessàries perquè
perquè es
es puga
puga respondre
respondre llavadores?
aa cada
cada pregunta.
pregunta.
450 3 3 2 395 3 2 5 560
1 2 Va recaptar 560 € més.
:
150 kg 250 kg XIQUETS ADULT R. M. Quants diners va recaptar
€ S:
8 12 € en total la setmana passada?
450 3 3 1 395 3 2 1 195 3 5 5
Pregunta Quants
Pregunta Quants quilos
quilos de
de taronges
taronges Pregunta Quant
Pregunta Quant costen
costen les
les entrades
entrades dels
dels 5 3.115 €
porta
porta el
el camió?
camió? xiquets
xiquets menys
menys que
que les
les dels
dels adults?
adults? Va recaptar en total 3.115 €.
3 4
LÀMINA Inventa els teus
4 fotos
6 gerros
problemes
1 R. M. Un camió porta
Pregunta
Pregunta Quantes làmines
Quantes làmines omplirà?
omplirà? Pregunta
Pregunta Quantes caixes
Quantes caixes es
es necessiten?
necessiten? un contenidor amb 150 kg
de taronges i un altre amb 250 kg.
Quants quilos de taronges porta
179
el camió?
2 R. M. Un grup de 4 xiquets
ES0000000025235 668068-Unidad 12_22782.indd 27 04/03/2015 16:03:46
i 9 adults han anat al circ.

L’entrada de xiquet costa 8 €
Competències i la d’adult, 12 €. Quant costen
les entrades dels xiquets menys
• Iniciativa i actitud emprenedora. En les activitats d’invenció de problemes,
que les dels adults?
els alumnes poden desenvolupar aquesta competència en gran manera.
Animeu-los a generar problemes de la manera més creativa possible, sense 3 R. M. Núria vol col·locar
oblidar que han d’usar les dades proporcionades (poden servir-se també 70 fotos en làmines. En cada
de la il·lustració) i incloure la pregunta en l’enunciat de cada problema. làmina posa 4 fotos. Quantes
Recordeu-los la importància de comprovar que el problema que han plantejat làmines omplirà?
és correcte. 4 R. M. Es volen col·locar 45 gerros
blaus, 65 de verds i 25 de rojos en
caixes amb 6 gerros cada una.
Quantes caixes es necessiten?
33
ACTIVITATS
Propòsits 1 VOCABULARI. Escriu la diferència 5 Calca la figura i escriu en el quadern

entre recta exterior i recta secant quant mesura cada angle.
• Repassar els continguts bàsics
a una circumferència.
de la unitat.
2 Observa el dibuix i contesta
en el quadern.
Activitats
1 R. L. 6 Dibuixa els angles que s’indiquen.
2 • L
a recta roja és secant 75º 40º 25º
1
respecte a la circumferència 1 2
110º 145º 160º
i exterior respecte a la
circumferència 2. Quina posició té la recta roja respecte 7 Calca i dibuixa els angles.
a cada circumferència?
• L
a recta verda és secant Un angle recte amb vèrtex en A.
Quina posició té la recta verda
respecte a la circumferència 1 Un angle agut amb vèrtex en B.
respecte a cada circumferència?
i tangent respecte a la Un angle obtús amb vèrtex en C.
circumferència 2. 3 Calca en el quadern i dibuixa.
C
3 R. M. Una recta exterior a la circumferència 1
B
i secant a la circumferència 2 . A
1
2
Una recta secant a la circumferència 1
8 Calca i dibuixa en el quadern.
i a la circumferència 2 .
La figura simètrica respecte a l’eix roig.
La figura simètrica respecte a l’eix blau.
1 2
4 90º 60º 110º

140º 50º 4 Fes servir el transportador i escriu
la mesura de cada angle.
El major angle agut mesura 60º
i el menor angle obtús, 110º.
5 Blau: 90º Roig: 140º
9 Copia i trasllada la figura 5 quadrats
Verd: 60º Taronja: 70º
a la dreta i després, 3 quadrats cap
6 avall.
75º 40º 25º
Quant mesura el major angle agut?
I el menor angle obtús?
110º 145º 160º
180
7 R. M.
ES0000000025235 668068-Unidad 12_22782.indd 28 04/03/2015 16:03:47
Altres activitats
C
B • Proposeu als alumnes activitats similars a les proposades en aquesta doble
A
8 pàgina per reforçar i afermar els coneixements estudiats en aquesta unitat.
Per a treballar la simetria i translació, podeu demanar als alumnes que
inventen dibuixos en quadrícula i facen lliurement les seues simetries
i translacions amb les figures ideades.
34
12 UNITAT 12
Problemes 9
10 Llig i resol. 11 Observa el dibuix i resol.
Per a promocionar un producte, Marina La roda que hi ha en un parc

ha fet el logotip següent. d’atraccions té aquesta forma.
10 R. L.
11
• Mesura 45º i és un angle agut.
• Les barres verdes formen
Quant mesura l’angle format per un angle recte i mesura 90º.
les barres roges? De quin tipus és?
Descriu-lo a un company usant aquests • Les barres blaves formen
conceptes: circumferència, recta I el format per les barres verdes?
un angle obtús i mesura 145º.
exterior, recta secant i recta tangent. I el format per les barres blaves?
12 • L’ànec taronja i blau són
simètrics respecte a la recta roja
12 OObserva
12 bservaelelmosaic
mosaici iresol.
resol.
i l’ànec morat i el groc també.
LaLafamília
famíliade
deMiquel
Miquelha
haanat
anataavore
voreuna
unaexposició
exposiciódedemosaics
mosaics
• L’ànec verd i el rosa no són
i iha
hacomprat
compratuna
unalàmina
làminaamb
ambelelmosaic
mosaicdel
deldibuix.
dibuix.
simètrics respecte a la recta
blava.
• Sí, traslladant l’ànec roig cap
avall.
• Sí, traslladant l’ànec verd cap
Són
Sónsimètrics
simètricsl’ànec
l’ànectaronja
taronjai ielelblau
blaurespecte
respecteaalalarecta
rectaroja?
roja?Quin
Quinaltre
altreparell
parelld’ànecs
d’ànecs
a l’esquerra.
són
sónsimètrics
simètricsrespecte
respecteaaaquesta
aquestarecta?recta?
Són
Sónsimètrics
simètricsl’ànec
l’ànecverd
verdi ielelrosa
rosarespecte
respecteaalalarecta
rectablava?
blava?
Pots
Potsarribar
arribaraal’ànec
l’ànecgris
grisamb
ambuna
unatranslació
translacióde
del’ànec
l’ànecroig?
roig?Explica
Explicacom
comho
hofaries.
faries. Demostra el teu talent
Pots
Potsarribar
arribaraal’ànec
l’ànecblau
blauamb
ambuna
unatranslació
translacióde
del’ànec
l’ànecverd?
verd?Com?
Com? 13 Proposeu als alumnes fer
en un paper quadriculat
el que ens expressa aquest
exercici. Ajudeu-los si tenen
13 Maria dibuixa la figura simètrica d’una figura A respecte
dificultat per a vore que la figura
a un eix i obté la figura B. Després, troba la simètrica de B
C s’obté aplicant una translació
respecte a un eix paral·lel a l’anterior i obté la figura C.
Pots obtindre la figura C a partir d’una translació de A? a la figura A.
181 Notes
ES0000000025235 668068-Unidad 12_22782.indd 29 04/03/2015 16:03:48
Competències
• Consciència i expressió cultural. Les representacions gràfiques de
quadres o mosaics són una eina fonamental per a treballar les simetries i
translacions de figures. Si ho creieu convenient, mostreu als alumnes alguns
dels dibuixos d’Escher com a propostes per a treballar aquests conceptes,
i demaneu-los que assenyalen les simetries o translacions que es distingeixen
en cada un.
35
SABER FER
Propòsits Treballar amb angles en els esports

Xavier és entrenador de bàsquet i hui ha mostrat als alumnes
el plànol d’un camp de bàsquet i les seues característiques.
de la vida real.

1 • L
a recta verda és secant
respecte a la circumferència
roja i exterior respecte a la
circumferència taronja.
• L
a recta blava és tangent 1 Observa el plànol i contesta.
respecte a la circumferència
Quina posició té la recta verda respecte a la circumferència roja?
taronja i respecte a la roja.
I respecte a la circumferència taronja?
2 Roig: 90º. Blau: 70º.
Quina posició té la recta blava respecte a la circumferència taronja?
Verd: 105º. Taronja: 110º. I respecte a la circumferència roja?
3 • E
l camp és simètric respecte 2 Quant mesura cada angle? Busca’ls en el plànol i escriu-ne la mesura
a la recta roja. en el quadern.
• L
a recta que ha trobat Xavier
… … … …
és la recta blava.
3 Fixa’t en el plànol d’un camp de futbol i contesta.
El camp és simètric respecte

a la recta roja?
Xavier diu que ha trobat una
altra recta respecte a la qual
el plànol del camp és simètric.
Quina és?
4 R. L. 4 TREBALL COOPERATIU. Busqueu i dibuixeu.

Busca amb el teu company informació sobre camps d’altres esports:
tenis, bàdminton, hoquei…; traceu-hi eixos de simetria si n’hi ha
Activitats pàg. 183 i mesureu els angles que hi trobeu.
gència
1 • 5
322456 Intel·li rsonal
interpe
• 6
1 10 2 8 5 8
182
• 7 2 4 1 18 5 21
• 11 3 3 2 28 5 5 ES0000000025235 668068-Unidad 12_22782.indd 30 04/03/2015 16:03:50
• 18 2 10 1 5 5 13
• 15 2 6 2 4 5 5
2 • 2 unitats i 4 dècimes
• 9 dècimes • Les activitats centrades en contextos reals, com les treballades en aquesta
pàgina, permeten un desenvolupament notable d’aquesta competència.
• 6 centèsimes
En l’activitat de treball cooperatiu, demaneu als alumnes que realitzen
• 5 unitats i 8 centèsimes
un esquema de treball en el qual planifiquen quin procés seguiran per
• 19 centèsimes a arreplegar la informació, treballar-la i exposar-la als companys. Animeu-los
• 1 unitat i 3 centèsimes a utilitzar diferents tècniques a l’hora de dur a terme aquesta exposició.
• 2 unitats i 125 mil·lèsimes
• 8 mil·lèsimes
• 3 unitats i 602 mil·lèsimes
36
REPÀS ACUMULATIU
12 UNITAT 12
1 Calcula. 3 Col·loca els números i calcula. 3 • 30,137 • 2
6,924
(3 1 2) 3 2 2 4 21,9 1 8,237 15,3 1 8,67 1 2,954 • 26,18 • 6
2,721
233153228 8,68 1 17,5 136,9 1 4,321 1 21,5
• 0,511 • 2
3,55
722321932 2,3 2 1,789 32,8 2 9,25
4 • 38 dm • 6
3 dm
(9 1 2) 3 3 2 7 3 4
4 Expressa en la unitat que s’indica. • 54 dm • 7
9 dm
633253215
3 m i 8 dm 6 m i 3 dm • 205 cm • 5
90 cm
15 2 2 3 3 – 2 3 2 En dm
5 m i 4 dm 7 m i 9 dm
• 46 cm • 8
60 cm
2 Escriu com es llig cada número. 2 m i 5 cm 5 m i 9 dm
En cm • 1.007 mm • 8
05 mm
2,4 5,08 2,125 4 dm i 6 cm 8 m i 6 dm
• 69 mm • 9
.030 mm
0,9 0,19 0,008 1 m i 7 mm 8 dm i 5 mm
En mm 5 35 3 4 1 12 3 6 5 212
0,06 1,03 3,602 6 cm i 9 mm 9 m i 3 cm
En total hi ha 212 persones.
2
Problemes 6 590 2 de 590 5 354
5
A la finca hi ha 354 llimeres.
5 En un campament hi ha 35 tendes de 8 Paula va anar a la fruiteria amb 20 €.
campanya amb 4 persones cada una Va comprar una bossa de pomes per 7 9 m i mig 5 950 cm
i 12 tendes amb 6 persones cada una. 2,35 € i una safata de plàtans per
950 2 50 2 200 5 700 cm
Quantes persones hi ha en total 4,80 €. Quants diners li van sobrar?
a les tendes? Li’n van quedar 700 cm o 7 m.
9 Beatriu s’ha apuntat a un curs d’anglés
de dilluns a divendres i cada dia hi va 8 20 2 2,35 2 4,80 5 12,85
durant 1 hora i mitja. Quantes hores
Li van sobrar 12,85 €.
i minuts per setmana va a classe
d’anglés Beatriu? 9 1,5 3 5 5 7,5 h 5 7 h i 30 min
10 Per a la final de tenis, es van vendre Beatriu va a anglés 7 h i 30 min.
620 entrades a 9 € cada una
10 620 3 9 1 340 3 12 5 9.660
6 Leandre té a la seua finca un total de i 340 entrades a 12 € cada una.
590 arbres. Dos cinquens dels arbres Un cinqué dels diners recaptats es van 1
de 9.660 5 1.932
són tarongers i la resta, llimeres. donar a una associació benèfica. Quants 5
Quantes llimeres hi ha a la finca? diners es van donar a l’associació?
Es van donar 1.932 €. a l’associació.
7 Ernest és electricista i ha comprat 11 Guillem ha anat a la llibreria a fotocopiar
11 0,15 3 100 5 15 €
9 metres i mig de cable. De primer un document de 100 pàgines. Cada
n’ha tallat un tros de 50 cm i després, fotocòpia costa 0,15 €. Quant pagarà Pagarà 15 € pel document.
un altre de 2 m. Quants centímetres per aquestes fotocòpies? També vol 40 3 0,15 5 6
de cable li han quedat? Quants metres fotocopiar 40 pàgines d’apunts. Quant Pagarà 6 € pels apunts.
i centímetres són? pagarà en total?
15 1 6 5 21
183 En total pagarà 21 €.
ES0000000025235 668068-Unidad 12_22782.indd 31 04/03/2015 16:03:51
Repàs en comú
• És important que els alumnes, després de realitzar les activitats d’aquesta
pàgina, reflexionen sobre aquelles en què han tingut dificultats, tant quant
a conceptes com quant a procediments. Aquesta presa de consciència del
seu progrés és fonamental per a un aprenentatge significatiu. Porteu a cap
una posada en comú i treballeu aquells aspectes en què les dificultats hagen
sigut més grans.
37
13 Polígons
• Perímetre d’un polígon.
• Polígons regulars.
• Classificació de triangles, quadrilàters
SABER GEOMETRIA
i paral·lelograms.
• Àrea amb un quadrat unitat.
• Àrea del quadrat i rectangle.
• Càlcul del perímetre de diferents polígons.

• Reconeixement de polígons regulars.
• Classificació de triangles pels costats
i pels angles.
GEOMETRIA • Classificació de quadrilàters

i paral·lelograms.
• Obtenció de l’àrea d’una figura
amb un quadrat unitat.
• Obtenció de l’àrea de quadrats
SABER FER
i triangles amb un quadrat unitat.
• Escriptura de les qüestions intermèdies

en problemes de dues operacions.
RESOLUCIÓ
DE PROBLEMES • Invenció de l’enunciat d’un problema
en què la qüestió intermèdia per a resoldre
siga una de donada.
TASCA FINAL • Analitzar mosaics.
• Interés pel reconeixement i la classificació

de polígons.
• Valoració del càlcul de perímetres
i àrees en situacions reals.
38

MATERIAL D’AULA

PRIMÀRIA
Matemàtiques
s
ques
estre
àti
QUADERN
er trim
Matem
Terc
Matemàtiques
IA
PRIMÀR
Tercer trimestre
PRIMÀRIA
d’exàmens.
RIA
s
àtique
PRIMÀ
Matemstre
trime
Tercer
IA
re
PRIMÀR
trimest
Tercer

015 15:51:1
7
1
4.indd
R_2452
aticas_4-3_VO
_Matem
235 668068
000025
ES0000
Abril Maig Juny
39
Propòsits
13 Polígons
real en què es facen servir les VITRALL 1 VITRALL 2
classes de polígons i els seus
elements.
de la unitat.
• Alguns alumnes poden tindre
dificultat en la identificació de
polígons regulars, ja que alguns
consideren que, per a ser un
polígon regular n’hi ha prou
que tinga els costats iguals.
Recalqueu que per a ser regular
també ha de tindre els angles
iguals.
Treball col·lectiu
sobre la làmina
• Demaneu als alumnes que
observen els vitralls de la làmina
i feu que un els descriga utilitzant Vitralls per a tots els gustos
els noms dels polígons que els
Aquest matí, la mestra ha preguntat als alumnes si saben
formen. Recordeu-los, si és què és un vitrall i si alguna vegada n’han vist algun.
necessari, el nom dels polígons Ha explicat que els vitralls són estructures de vidres de
fins a l’hexàgon i feu que realitzen colors que serveixen per a decorar i van en portes i finestres.
les activitats de manera individual La mestra els ha mostrat làmines de diferents vitralls i entre
tots han descrit les figures que els formen.
i corregiu-les en comú en la
pissarra. –M’encanta el colorit que tenen! –comenta Almudena.
1 Està format per triangles 184

i quadrilàters el vitrall 1.
2 Al vitrall 1 hi ha 24 triangles ES0000000025235 668068-Unidad 13_22786.indd 32 04/03/2015 16:09:49
i 11 quadrilàters. Al vitrall
2 hi ha 24 triangles
i 16 quadrilàters.
3 Al vitrall 2 hi ha 2 pentàgons. • Formeu grups de 4 o 5 alumnes. Porteu a classe polígons de cartolina
4 Al vitrall 2 també hi ha triangles, de diferents mides i colors, i demaneu als alumnes que:
quadrilàters i un hexàgon. Els descriguen tan detalladament com siga possible: el nombre de
2
5 R. L. costats, de vèrtexs i d’angles; si tenen tots els costats o tots els angles
iguals, si tenen algun angle recte o obtús…
Inventen maneres de classificar-los. Per exemple: pel nombre de costats,
2
vèrtexs o angles, si tenen o no un angle recte…
Formen figures amb determinats polígons, o que formen figures lliures
2
i després diguen quins polígons les formen...
40
UNITAT 13
Què en saps ja?
1 Quin vitrall està format només per triangles
SABER FER Recordeu als alumnes el concepte
i quadrilàters?
2 Quants triangles hi ha en cada vitrall?
TASCA FINAL de polígon, així com de costats,
I quants quadrilàters? Analitzar mosaics vèrtexs i angles, i demaneu-los que
3 Quants pentàgons hi ha al vitrall 2? Al final de la unitat es fixen en el dibuix.
4 Quin altre tipus de polígons hi ha buscaràs polígons A continuació, feu-los observar en
en aquest vitrall? en diversos mosaics.
el dibuix la classificació de polígons
Abans, però, treballaràs
5 EXPRESSIÓ ORAL. Explica les semblances
amb els polígons, els segons el nombre de costats.
i les diferències que hi ha entre els triangles i
els quadrilàters.
perímetres i les àrees. 1 R. M. Vèrtex
gència
Intel·li ística
lingü
Costat
Què en saps ja?
Angle
Els elements d’un polígon: classificació
Una línia poligonal tancada i l’interior d’aquesta formen un polígon. 2
Costat Els elements d’un polígon són:

Vèrtex Costats. Són els segments que formen la línia poligonal.
Vèrtexs. Són els punts on s’uneixen els costats.
Angle Angles. Són els angles que formen els costats. Quadrilàter Triangle
Segons el nombre de costats, els polígons es classifiquen en:
Triangle: 3 costats Quadrilàter: 4 costats Pentàgon: 5 costats Hexàgon: 6 costats
Hexàgon Pentàgon
1 Calca els polígons i assenyala-hi els costats, els vèrtexs i els angles que tenen.
Notes
2 Classifica els polígons de l’activitat anterior.
185
ES0000000025235 668068-Unidad 13_22786.indd 33 04/03/2015 16:09:50
Competències
coneixen i utilitzen correctament el significat de triangle i quadrilàter.
Tracteu, al llarg de tota la unitat, que els alumnes utilitzen sempre els termes
matemàtics de manera correcta, especialment els termes geomètrics.
• Aprendre a aprendre. Comenteu amb els alumnes que en aquesta unitat
continuaran adquirint més coneixements sobre els polígons, que ja coneixien
de cursos anteriors, i que aprendran com es mesuren mitjançant el perímetre
i l’àrea.
41
Perímetre d’un polígon
Propòsits
Observa quant mesuren els costats de cada polígon.
• Reconéixer i calcular el perímetre Suma dels costats del triangle:
d’un polígon. 7 cm 1 5 cm 1 6 cm 5 18 cm
6c
m
2 cm
• Resoldre situacions reals amb El perímetre del triangle és 18 cm.
m
5c
perímetres. Suma dels costats del rectangle:
2 cm 1 7 cm 1 2 cm 1 7 cm 5 18 cm
7 cm 7 cm El perímetre del rectangle és 18 cm.
Per a explicar. Demaneu als alumnes El perímetre d’un polígon és la suma de les longituds dels costats.
que es fixen en el triangle i en la
mesura de cada costat. Expliqueu-los
que per a calcular-ne el perímetre cal 1 Calcula el perímetre de cada polígon.
4 cm 4 cm
sumar les longituds dels costats 4
cm
2
5
cm
i feu-ho de manera col·lectiva en la cm
m
6 cm
5 cm
7c
4 cm
3 cm
pissarra. 3 cm
Feu el mateix amb el cas del 3 cm 6 cm 8 cm

8 cm 3 cm
rectangle.
Demaneu-los que duguen a terme 2 Mesura els costats de cada polígon i calcula’n el perímetre.
les activitats proposades
individualment i corregiu-les en comú.
Activitats
1 Triangle: 4 cm 1 5 cm 1
3 Resol.
1 3 cm 5 12 cm
Marc té una finca amb forma de rectangle, els
Quadrat: 4 3 6 cm 5 24 cm costats del qual fan 60 m i 25 m, i hi ha posat una
25 m
Pentàgon: 4 cm 1 2 cm 1 tanca al voltant. Quants metres de tanca ha utilitzat?
1 3 cm 1 8 cm 1 5 cm 5 22 cm Virgínia té 3 làmines quadrades de 15 cm de costat 60 m
i vol posar un marc de fusta a totes. Trobes que en té
Hexàgon: 4 cm 1 4 cm 1
prou amb un llistó de 200 cm de longitud? Quants
1 3 cm 1 3 cm 1 8 cm 1 7 cm 5 centímetres li falten o li sobren?
5 29 cm L’ajuntament d’una ciutat ha tancat un parc amb forma
2 Triangle: 3 cm 3 3 5 9 cm de quadrat i ha usat 1.000 m de tanca. Quants metres
mesura el costat del parc?
Quadrat: 2 cm 3 4 5 8 cm
Rectangle: 4 cm 3 2 1 186
1 2 cm 3 2 512 cm
Pentàgon: 5 3 1,8 cm 5 9 cm ES0000000025235 668068-Unidad 13_22786.indd 34 04/03/2015 16:09:51
3 • 60 3 2 1 25 3 2 5 170
Ha utilitzat 170 m de tanca. Altres activitats
• 15 3 4 3 3 5 180
• Feu grups de 3 o 4 alumnes i demaneu-los que busquen informació sobre
200 2 180 5 20
les mesures d’un camp de futbol, de bàsquet, de tenis, etc., i calculen
Li sobren 20 cm de llistó.
el perímetre de cada un. Demaneu a un alumne que isca a la pissarra
• 1.000 : 4 5 250 i mostre a la resta del grup de classe les dades que ha trobat el seu grup
El costat mesura 250 m. i els perímetres calculats. Finalment, comproveu entre tots si les solucions
són o no correctes.
42
Polígons regulars 13 UNITAT 13
Propòsits
Eduard i Fabiana juguen amb targetes
que tenen forma de polígon. • Reconéixer i identificar un polígon
Hi ha polígons que tenen tots els costats regular.
iguals i tots els angles iguals. • Resoldre situacions reals amb
Aquests polígons són polígons regulars. polígons regulars.
Fixa’t en els costats i els angles d’aquests polígons.
Quadrat Rectangle El quadrat té tots els costats i tots els angles

iguals. És un polígon regular.
El rectangle té tots els angles iguals però Feu que els alumnes observen
els costats no són iguals. No és un polígon el quadrat i el rectangle i expliqueu per
regular. què el quadrat és un polígon regular
i el rectangle no ho és.
Polígon regular és el que té tots els costats i tots els angles iguals.
És important fer ressaltar que, perquè
un polígon siga regular, ha de tindre
els costats i els angles iguals.
1 Mesura i contesta.
Activitats
1 • Té tots els costats iguals.
Té tots els costats iguals? Té tots els costats iguals? • No té tots els angles iguals.
Té tots els angles iguals? Té tots els angles iguals? • No és un polígon regular.
És un polígon regular? És un polígon regular?
• Té tots els costats iguals.
2 Calcula el perímetre dels polígons de l’activitat anterior i completa • Té tots els angles iguals.
en el quadern.
• És un polígon regular.
Perímetre del quadrilàter … Perímetre del pentàgon …
2 Perímetre del quadrilàter 5
CÀLCUL MENTAL 5 1,8 cm 3 4 5 7,2 cm.
Suma 101, 201, 301… a un número: suma-li 100, 200, 300… i després suma 1 al resultat Perímetre del pentàgon 5
146 + 101 286 1 201 417 1 301 5 1,2 cm 3 5 5 6 cm.
1 101
274 1 101 493 1 201 578 1 301
325
1 100
425
11
426 315 1 101 681 1 201 716 + 301 Càlcul mental
428 1 101 719 1 201 899 1 301 • 247 • 487 • 718
• 375 • 694 • 879
187
• 416 • 882 • 1.017
ES0000000025235 668068-Unidad 13_22786.indd 35 04/03/2015 16:09:52
• 529 • 920 • 1.200
Altres activitats
Notes
• D
ibuixeu en la pissarra algunes composicions formades per polígons regulars
i demaneu-los que calculen el perímetre de cada una.
Per exemple, dibuixeu la figura següent
i digueu-los que el triangle és un triangle
equilàter de costat 6 cm.
43
Classificació de triangles
Propòsits
Segons com siguen els costats, els triangles es classifiquen en:
• Reconéixer i classificar triangles Equilàters Isòsceles Escalens
segons els costats i segons 3 costats iguals 2 costats iguals 3 costats desiguals
els angles.
Per a explicar. Feu que els alumnes
observen el quadre informatiu Segons com siguen els angles, els triangles es classifiquen en:
i comenteu la classificació de triangles Rectangles Acutangles Obtusangles
segons els costats i expresseu les 1 angle recte 3 angles aguts 1 angle obtús
característiques de cada un.
Feu el mateix respecte a la
classificació de triangles segons
els angles.
Activitats Segons com siguen els costats, els triangles poden ser equilàters, isòsceles i escalens.
1 • El triangle blau és isòsceles. Segons com siguen els angles, els triangles poden ser rectangles, acutangles
i obtusangles.
• El triangle roig és equilàter.
• El triangle verd és escalé.
• El triangle taronja és isòsceles. 1 Mesura els costats de cada triangle i digues si és equilàter, isòsceles o escalé.
Acutangle, rectangle, obtusangle.

3 Equilàter acutangle,
EXEMPLE El triangle blau és …
isòsceles acutangle,
escalé acutangle,
isòsceles rectangle, 2 Calca els triangles en el quadern i pinta els angles segons la clau.
Després, escriu rectangle, acutangle o obtusangle on corresponga.
escalé obtusangle.
4 R. M. Rectes
Aguts
Obtusos
188
A ES0000000025235 668068-Unidad 13_22786.indd 36 04/03/2015 16:09:54
• Es poden dibuixar molts

triangles rectangles amb vèrtex Altres activitats
en el punt A.
• Dibuixeu en la pissarra tres triangles isòsceles sobre una quadrícula:
un de rectangle, un altre d’acutangle i un altre d’obtusangle i classifiqueu-los
de manera col·lectiva.
• Proposeu als alumnes que dibuixen sobre un full quadriculat tres triangles,
formats cada un per quatre triangles iguals d’un dels tipus anteriors.
Comenteu després en comú com són els triangles formats.
44
13 UNITAT 13
3 Classifica aquests triangles segons els costats i els angles.
Raonament
• No és possible dibuixar un triangle
equilàter i obtusangle perquè com
que un triangle equilàter ha de
De primer, classifica’ls
segons els costats i tindre els tres angles iguals,
després, segons els angles. no poden ser els tres obtusos,
ja que la suma dels angles
d’un triangle és igual a 180º.
• Sí que és possible dibuixar
un triangle rectangle i isòsceles
4 Llig i dibuixa triangles rectangles amb l’escaire o el cartabó. (els costats que formen l’angle recte
són iguals).
FES-HO AIXÍ
• No es pot dibuixar un triangle
1r Repassa les vores 2n Uneix amb una recta 3r Pinta l’interior
rectes del cartabó els extrems de la línia del triangle per
equilàter i rectangle, perquè
o de l’escaire. que has traçat. dibuixar-lo. un triangle no pot tindre els tres
angles de 90º.
• Sí que es pot dibuixar un triangle
escalé i obtusangle.
Un triangle rectangle amb el vèrtex de l’angle recte en el punt A. Notes

Un triangle rectangle diferent de l’anterior i amb vèrtex en el punt A.
Pots dibuixar més triangles rectangles diferents dels anteriors
amb vèrtex en el punt A? Quants? A
RAONAMENT
Pensa i contesta si és o no possible dibuixar cada triangle i explica per què.
Un triangle equilàter i obtusangle.

Un triangle isòsceles i rectangle.
Un triangle equilàter i rectangle.
Un triangle escalé i acutangle.
189
ES0000000025235 668068-Unidad 13_22786.indd 37 04/03/2015 16:09:55
Competències
• Consciència i expressió cultural. Entregueu a cada alumne set furgadents
i indiqueu-los que hi formen un triangle i un quadrilàter, apegant-los sobre
un paper. Comenteu que, com que tots els furgadents són iguals, aquests
polígons tindran els costats iguals. Proposeu-los llavors que mesuren amb
el transportador els angles de cada polígon. Mostreu-los que tots els angles
del triangle són iguals i mesuren 60° (és regular), mentre que els angles
del quadrilàter poden mesurar 90° (en aquest cas és regular) o tindre altres
amplituds diferents.
45
Classificació de quadrilàters
Propòsits
Recorda que els quadrilàters són polígons amb 4 costats, 4 vèrtexs i 4 angles.
• Conéixer la classificació dels Segons com siguen els costats, els quadrilàters es classifiquen en:
quadrilàters. Paral·lelograms Trapezis Trapezoides
• Identificar paral·lelograms, trapezis
i trapezoides.
Suggeriments didàctics Tenen els costats Només tenen dos No tenen

Per a explicar. Demaneu als alumnes paral·lels dos a dos. costats paral·lels. costats paral·lels.
que observen el quadre informatiu

i expresseu les característiques de Els quadrilàters es classifiquen en paral·lelograms, trapezis i trapezoides.
cada tipus de quadrilàter. Indiqueu

que el nombre de costats paral·lels
és el criteri usat per a la classificació. 1 Copia cada quadrilàter en el quadern i escriu de quin tipus és.
Assenyaleu que tot quadrilàter pot

incloure’s en un dels tres tipus.
Activitats
1 Trapezoide Trapezi
Paral·lelogram Trapezi
Paral·lelogram Trapezi 2 Copia en el quadern i completa els quadrilàters que s’indiquen.
Trapezoide.
Un paral·lelogram Un trapezi Un trapezoide
2 R. M.
3 R. M.
• Feu-los observar que no és
possible dibuixar un trapezi 3 Pensa i dibuixa.
que només tinga un angle recte. Un trapezi amb un angle recte.
Un trapezi amb dos angles rectes.
•
Un trapezoide amb un angle recte.
190
•
ES0000000025235 668068-Unidad 13_22786.indd 38 04/03/2015 16:09:56
Altres activitats
Notes
• Proposeu als alumnes dibuixar sobre quadrícula diferents tipus
de quadrilàters que complisquen determinades condicions.
Per exemple:
– Un quadrilàter que tinga els costats iguals.
– Un paral·lelogram que tinga els costats iguals.
– Un paral·lelogram que tinga els angles rectes.
– Un paral·lelogram que tinga dos angles obtusos.
46
Classificació de paral·lelograms 13 UNITAT 13
Propòsits
Els paral·lelograms són els quadrilàters que tenen els costats paral·lels dos a dos.
Segons com siguen els costats i els angles, els paral·lelograms es classifiquen en: • Conéixer la classificació
Quadrats Rectangles Rombes Romboides
dels paral·lelograms.
• Identificar quadrats, rectangles,
rombes i romboides.
4 costats iguals. Costats iguals 2 a 2. 4 costats iguals. Costats iguals 2 a 2.
4 angles rectes. 4 angles rectes. Angles iguals 2 a 2. Angles iguals 2 a 2. Per a explicar. Recordeu que els
paral·lelograms són els quadrilàters
Els paral·lelograms es classifiquen en quadrats, rectangles, rombes i romboides.
que tenen els costats paral·lels dos
a dos i mostreu que els
paral·lelograms es classifiquen
en quadrats, rectangles, rombes
1 Copia cada paral·lelogram en el quadern i classifica’ls.
i romboides.
Indiqueu les característiques de cada
un i eviteu en els alumnes l’error comú
d’anomenar quadrat qualsevol
quadrilàter.
15 m
2 Observa el plànol i resol.
Activitats
Guillem té un camp de la forma i les dimensions
que indica el dibuix. Hi ha posat una tanca 30 m
1 Rombe Romboide Rectangle
al voltant que li ha costat 125 € el metre. Quadrat Quadrat Rombe
15 m
Quant li ha costat en total la tanca?

2 15 1 30 1 30 1 15 1 15 1
30 m 1 15 5 120
CÀLCUL MENTAL 120 3 125 5 15.000
Suma 99, 199, 299… a un número: suma-li 100, 200, 300… i després resta 1 del resultat La tanca li ha costat 15.000 €.
146 1 99 286 1 199 417 1 299
1 99
274 1 99 493 1 199 578 1 299 Càlcul mental
625 725 724 315 1 99 681 1 199 716 + 299 • 245 • 485 • 716
1 100 21
428 1 99 719 1 199 899 1 299 • 373 • 692 • 877
• 414 • 880 • 1.015
191
• 527 • 918 • 1.198
ES0000000025235 668068-Unidad 13_22786.indd 39 04/03/2015 16:09:57
Notes
Altres activitats
• Treballeu en comú la realització d’un esquema amb la classificació
dels quadrilàters i paral·lelograms. El resultat final ha de ser:
Quadrilàters
Trapezoide Trapezi Paral·lelogram
Quadrat Rectangle Rombe Romboide
Una vegada obtingut l’esquema, demaneu als alumnes que el copien en

els quaderns i tracen, davall de cada nom, una figura il·lustrativa de cada un.
47
Àrea d’una figura amb un quadrat unitat
Propòsits
Jordi i Llúcia dibuixen figures en una quadrícula.
• Calcular l’àrea d’una figura prenent Quina és l’àrea d’aquestes figures?
com a unitat de mesura un quadrat
unitat.
Per a explicar. Feu que els alumnes Per a trobar l’àrea de la figura Per a trobar l’àrea de la figura groga,
observen la figura verda del quadre verda, compta els quadrats compta els quadrats complets
que la formen. i els mitjos quadrats.
i pregunteu a un alumne quants
quadrats la formen. Després, Àrea 5 28 Àrea 5 16 i2 5 16 11 5 17
expliqueu que l’àrea d’aquesta figura

prenent com a unitat el quadrat unitat Per a trobar l’àrea d’una figura, cal triar un quadrat com a unitat i comptar el
verd és 28 quadrats. Finalment, feu nombre de quadrats unitat que formen la figura. Aquesta mesura n’és l’àrea.
el mateix amb la figura groga, fent

notar que 2 mitjos quadrats formen
un quadrat. 1 Compta els quadrats que la formen i escriu quina és l’àrea de cada figura.
Deixeu clara la diferència entre

el perímetre, que és una longitud,
i l’àrea, que mesura la superfície
de la figura.
Àrea 5 … Àrea 5 … Àrea 5 … Àrea 5 …
Activitats
2 Escriu l’àrea de cada figura i contesta.
1 25 36 14 24
EXEMPLE Àrea 5 …
2 Àrea 5 12
Quines figures tenen igual àrea?
Àrea 5 11
Poden tindre dues figures diferent forma
Àrea 5 11 i igual àrea?
Dibuixa en una quadrícula una figura
Àrea 5 10 d’igual àrea que la figura taronja però
que tinga diferent forma.
Àrea 5 9
3 Dibuixa en una quadrícula un quadrat i un rectangle, i escriu quina n’és l’àrea.
• Tenen igual àrea les figures
verda i morada. 192
• Sí, dues figures poden tindre

diferent forma i igual àrea.
ES0000000025235 668068-Unidad 13_22786.indd 40 04/03/2015 16:09:58
• R. L.
3 R. M. Altres activitats
• Demaneu als alumnes que dibuixen en un full quadriculat figures amb l’àrea
que s’indica:
2 Una figura roja amb una àrea de 6 quadrats.
2 Una figura blava amb una àrea de 10 quadrats.
2 Una figura verda amb una àrea de 9 quadrats.
Feu una posada en comú amb algunes de les figures dibuixades per uns
quants alumnes i feu ressaltar que dues figures poden tindre la mateixa àrea
Àrea del quadrat 5 16
i diferent forma.
Àrea del rectangle 5 15
48
Àrea del quadrat i del rectangle 13 UNITAT 13
Propòsits
Quina és l’àrea d’aquest rectangle? Quina és l’àrea d’aquest quadrat?
• Reconéixer i calcular l’àrea
del quadrat i del rectangle.
• Resoldre situacions reals amb
àrees.
Observa que hi ha 4 columnes Observa que hi ha 3 columnes
amb 3 quadrats cada una. amb 3 quadrats cada una.
Per tant, l’àrea del rectangle és: Per tant, l’àrea del quadrat és: Suggeriments didàctics
4 3 3 5 12 33359 Per a explicar. Indiqueu que en el
cas de quadrats i triangles és possible
calcular-ne les àrees de forma més
1 Compta i escriu quina és l’àrea de cada figura. senzilla comptant els quadrats unitat
dels costats (en el cas del rectangle)
o dels costats menors (en el cas del
triangle rectangle).
2 Calcula l’àrea de cada triangle a partir del rectangle o quadrat corresponent. Si ho estimeu oportú podeu estendre
el càlcul d’àrees de triangles
FES-HO AIXÍ
a triangles qualssevol.
Àrea del rectangle. Àrea del triangle.
Observa que l’àrea del triangle
és la meitat de l’àrea del rectangle.
Activitats
1 4 3 2 5 8
Àrea del rectangle 6
Àrea 5 3 3 2 5 6 Àrea del triangle 5 5 53 23254
2 2
5 3 2 5 10
4 3 4 5 16
2 4 2
5
RAONAMENT 2
Dibuixa en un paper quadriculat. 8
54
2
Un quadrat i un rectangle que tinguen igual àrea.
Un quadrat i un rectangle de forma que el quadrat 9
54 i
tinga el doble d’àrea que el rectangle. 2
18
59
193
2
ES0000000025235 668068-Unidad 13_22786.indd 41 04/03/2015 16:09:59

Raonament
R. L.
Competències
• Consciència i expressió cultural. Demaneu als alumnes que dibuixen
en un full quadriculat figures formades per quadrats i rectangles i després Notes
calculen l’àrea de cada una.
Feu que dos alumnes isquen a la pissarra i mostren a la resta del grup
de classe les seues propostes. Finalment, estudieu entre tots si la resposta
és correcta, quina figura té major àrea, etc.
49
Propòsits Escriure les qüestions intermèdies

en problemes de dues o més operacions
• Resoldre problemes de dues o més
operacions escrivint la qüestió
intermèdia. Ara llegirem el problema i pensarem què hem de calcular en primer lloc
per a resoldre’l. Després, el resoldrem.
• Inventar problemes que es
Ramir té una botiga de bicicletes. L’any passat va vendre
resolguen amb dues operacions
un total de 800 bicicletes. Dos cinquens de les bicicletes
i la qüestió intermèdia dels quals
eren de passeig i la resta, de muntanya.
en siga una de donada. Quantes bicicletes de muntanya va vendre l’any passat?
1r Comprén.
Suggeriments didàctics Pregunta Quantes bicicletes de muntanya va vendre?
Per a explicar. Llegiu el problema Dades Va vendre 800 bicicletes. Dos cinquens eren
plantejat en el quadre informatiu de passeig i la resta, de muntanya.
i resoleu-lo en comú, fent insistència 2n Pensa què cal fer.
especial en el raonament de la 1r La qüestió intermèdia que hem de calcular és
pregunta a què hem de respondre quantes bicicletes de passeig va vendre.
2
en primer lloc. Indiqueu que la majoria Per a fer-ho, cal calcular de 800.
5
dels problemes que resolen ara són 2n Cal calcular les bicicletes de muntanya que va vendre;
de diverses operacions i que és molt per a això, restem del total de bicicletes venudes
les bicicletes de passeig.
important determinar correctament
les successives qüestions intermèdies 3r Calcula.
que cal anar resolent per a poder 1r

2
de 800 5
2 3 800
5
1.600
5 320 2n 800 – 320 5 480
5 5 5
respondre a la pregunta del problema.
Solució: Ramir va vendre 480 bicicletes de muntanya.
4t Comprova. Revisa els passos que has seguit.

Activitats
1 1r Calculem els paquets
de tonyina que queden. Llig i pensa què has de calcular en primer lloc per a resoldre el problema.
125 2 15 5 110 paquets Escriu-ho en el quadern i resol.
110 3 3 5 330 llandes
1 En un supermercat hi ha 125 paquets de llandes de tonyina
Queden 330 llandes de tonyina. amb 3 llandes cada un. Hui han venut 15 paquets de llandes.
2 1r Calculem els metres Quantes llandes de tonyina queden al supermercat?
que recorre cada dia. 2 Cada dia Lluís fa 3 voltes a un circuit de 750 m.
Quants metres recorre Lluís en una setmana?
750 3 3 5 2.250 m cada dia
2.250 3 7 5 15.750 m 194
Recorre 15.750 en una setmana.
3 1r Calculem quant es gastà en total. ES0000000025235 668068-Unidad 13_22786.indd 42 04/03/2015 16:10:01
340 1 120 5 460

460 : 5 5 92
Pagarà 92 € cada mes
Altres activitats
4 1r Calculem els punts en les • Demaneu als alumnes que en grups reduïts escriguen en un full un problema
cistelles de 2 punts. d’unes quantes operacions. Després, digueu-los que, en un altre full a banda,
10 3 2 5 20 38 2 20 5 18 escriguen la qüestió o les qüestions intermèdies que cal esbrinar per a poder
resoldre’l. Més tard, proposeu-los que, cada dos grups, intercanvien
18 : 3 5 6
els problemes perquè cada un escriga aquestes qüestions. Finalment,
Va aconseguir 6 cistelles
demaneu-los que comparen les qüestions intermèdies dels dos grups per
de 3 punts.
comprovar els resultats dels problemes. Feu una posada en comú
5 1r Calculem els diners que de diversos exemples.
va prestar i es va gastar.
50
13 UNITAT 13
Escriu què has de calcular en primer lloc per a resoldre el problema i amb quina
operació ho faràs. Després, resol el problema.
1 1
de 1.200 1 de 1.200 5
3 Virgínia compra un equip de so per 340 € i una 2 3
càmera de fotos per 120 €. Vol pagar el total
en 5 mensualitats iguals. Quant pagarà cada mes?
5 1.000
1.200 2 1.000 5 200
4 En un partit de bàsquet, Guillem va aconseguir
38 punts. Va anotar 10 cistelles de 2 punts i la resta
Li van quedar 200 €.
van ser cistelles de 3 punts. Quantes cistelles 6 1r Calculem el nombre
de 3 punts va aconseguir? de gelats de maduixa.
5 Paula tenia estalviats 1.200 €. Va prestar la meitat 1
dels diners a la germana i es va gastar un terç dels
de 450 5 90
5
diners en una bicicleta. Quants diners li van quedar?
90 3 0,80 5 72
6 Ricard té un quiosc de gelats. Hui ha rebut Va pagar 72 €.
un total de 450 gelats. Un cinqué eren de maduixa
i el preu de cada un és 0,80 €. Quant ha pagat Ricard
pels gelats de maduixa rebuts? Inventa els teus
problemes
INVENTA TU ELS PROBLEMES 1 R. M.
Escriu
Escriul’enunciat
l’enunciatd’un
d’unproblema
problemaque queesesresolga
resolgaamb
ambelselscàlculs
càlculsdonats
donatsi ien
enquè
què En l’aniversari d’Eva van unflar
calga
calgarespondre
respondreen enprimer
primerlloc
llocaalalapregunta
preguntaque
quehihiha
haenencada
cadacas.
cas.
14 globus rojos, 12 de verds
1 i 10 de blaus. Es van punxar
14 1 12 1 10 5 36
8 globus. Quants globus van
36 2 8 5 28
quedar?
Primera pregunta: Quants globus van unflar?
2 R. M.
2
Aquest matí, Jesús ha venut
24 1 35 5 59
24 pans i aquesta vesprada, 35.
59 3 1,20 5 70,80 gència
Intel·li rsonal Cada pa l’ha venut a 1,20 €.
Primera pregunta: Quants pans va vendre?
intrape Quants diners va recaptar en
total?
3
9 3 5 5 45 3 R. M.
45 2 12,50 5 32,50 Lorena duia 9 bitllets de 5 €. Es va
Primera pregunta: Quants diners duia Lorena? gastar 12,50 € en una camiseta.
Quants diners li van quedar?
195
Notes
ES0000000025235 668068-Unidad 13_22786.indd 43 04/03/2015 16:10:02
Competències
• Iniciativa i actitud emprenedora. És important que els alumnes se
senten capacitats per a plantejar problemes que complisquen unes certes
condicions. Animeu-los a plantejar-ne sense por de cometre errades,
i assenyaleu la importància de comprovar que els seus problemes són
correctes. En cas que no ho siguen, ajudeu-los a reflexionar sobre el procés
que han seguit i a tornar a plantejar-ne d’altres amb iniciativa.
51
ACTIVITATS
Propòsits 1 Mesura i calcula el perímetre. 6 Classifica aquests quadrilàters.

a. b. c.
• Repassar i afermar els continguts
bàsics de la unitat.
• Resoldre situacions de la vida diària.
d. e.
Activitats
1 Rectangle: 3,5 cm 3 2 1
1 1,5 cm 3 2 5 10 cm 2 VOCABULARI. Explica què és f. g.
un polígon regular.
Pentàgon: 2 cm 1
1 2,2 cm 3 2 1 1,3 cm 3 2 5
3 Mesura i calcula el perímetre
5 9 cm d’aquests polígons regulars.
7 Compta els quadrats que formen
Hexàgon: 1,4 cm 3 2 1 cada figura i escriu-ne l’àrea.
1 2 cm 3 4 5 10,8 cm
2 R. L.
3 Quadrat: 2,5 cm 3 4 5 10 cm
Heptàgon: 1,1 cm 3 7 5 7,7 cm 4 Llig i calcula.
4 • 20 : 4 5 5 cm mesura el costat.
El perímetre d’un quadrat és igual 8 Calcula l’àrea de cada figura.
• 42 : 6 5 7 cm mesura el costat. a 20 cm. Quant mesura cada costat?
5 a. Equilàter i acutangle. El perímetre d’un hexàgon regular fa
42 cm. Quant mesura cada costat?
b. Isòsceles i rectangle.
c. Escalé i rectangle. 5 Classifica els triangles segons
els costats i segons els angles.
d. Escalé i obtusangle.
a. b. c.
e. Escalé i rectangle
6 Paral·lelograms: a, c, d i e.
Trapezis: b i g. 9 Calcula l’àrea d’aquesta figura.
d. e.
Trapezoide: f. És un quadrat
i dos triangles.
7 12 12 12
8 9 9
54 i EXEMPLE El triangle a. és …
2
8 8 196
54
2
132 131
9 4 3 3 1 1 5 ES0000000025235 668068-Unidad 13_22786.indd 44 04/03/2015 16:10:03
2 2
5 13 i Altres activitats
10 Amb dues peces. • Demaneu als alumnes que dibuixen en un full quadriculat les figures
amb l’àrea que s’indica:
2 Un triangle amb una àrea de 6 quadrats.
2 Un paral·lelogram amb una àrea de 10 quadrats.
2 Un quadrat amb una àrea de 9 quadrats.
Feu una posada en comú amb algunes de les figures dibuixades per diversos
alumnes i feu ressaltar que dues figures poden tindre la mateixa àrea
i diferent forma.
52
13 UNITAT 13
Problemes Amb tres peces.
10 Llig i resol. 11 Observa el plànol d’una urbanització

i resol.
Marina té un puzle amb aquestes peces.
Jardí
Quines parcel·les tenen forma de

Copia i retalla les peces del puzle quadrilàter? I de paral·lelogram? 11 • Tenen forma de quadrilàter
i forma aquests polígons. Quina classe de triangle segons totes les parcel·les excepte
els costats i segons els angles és la la groga que és un triangle.
Amb dues peces Amb tres peces parcel·la groga?
Un triangle. Un rectangle. Tenen forma de paral·lelogram
Quin és el perímetre del jardí si mesura
Un trapezi. Un romboide. 25 m d’ample i 50 m de llarg? les parcel·les verda, taronja
i blava.
12 Resol.
• És un triangle isòsceles
Màrius cobreix amb làmines quadrades de fusta el terra d’unes quantes habitacions. i rectangle.
La grandària de cada làmina i de cada habitació és la que ix en el dibuix.
• 25 m 3 2 1 50 m 3 2 5 150 m
Làmina
El perímetre del jardí és
de 150 m.
12 Habitació A 5 24
Quantes làmines de fusta necessita per a cobrir cada habitació? 24 : 4 5 6 làmines
En quina habitació ha hagut de tallar alguna làmina? Com ho ha fet? Habitació B 5 32
32 : 4 5 8 làmines
A B C Habitació C 5 31
3
31 : 4 5 7 làmines i d’una altra.
4
Demostra el teu talent R. L. En totes les habitacions cal
13 Núria diu al seu amic Carles aquestes dues afirmacions. Quina és certa? Per què? tallar alguna làmina. Verifiqueu que
Qualsevol quadrilàter és un paral·lelogram. els talls dels alumnes són
Qualsevol paral·lelogram és un quadrilàter.
correctes i que recobreixen cada
habitació.
197
ES0000000025235 668068-Unidad 13_22786.indd 45 04/03/2015 16:10:04
13 És certa la segona frase, perquè
un trapezoide és un quadrilàter,
Competències però no és un paral·lelogram.
• Competència matemàtica, científica i tecnològica. En aquesta activitat

els alumnes han d’aplicar diferents continguts estudiats per a resoldre una
situació de la vida real. Feu-los observar l’esquema de cada habitació Notes
i pregunteu-los quina és l’àrea de cada una prenent com a unitat de mesura
el quadrat de la quadrícula. Demaneu-los que expressen oralment com
calcularien el nombre de làmines que necessiten per a cobrir cada habitació.
53
SABER FER
Propòsits Analitzar mosaics

Hui la família d’Helena ha anat a vore una exposició de mosaics.
Aquests són alguns dels que més els han agradat.
matemàtica resolent una situació
de la vida real. Mosaic 1 Mosaic 2 Mosaic 3
• Repassar continguts bàsics.

1 • E
l mosaic 2 està format
per quadrats i rombes.
Són paral·lelograms.
1 Observa els mosaics i contesta.
• E
l mosaic 3 està format per
taulellets que són pentàgons. Quin mosaic està format per taulellets que són quadrilàters?
Quina classe de quadrilàters són?
• E
l mosaic 1 està format
Quina classe de polígon són els taulellets que formen el mosaic 3?
per taulellets amb forma
Quina forma tenen els taulellets que formen el mosaic 1?
de triangle, quadrat Són polígons regulars?
i hexàgon i són tots polígons
regulars. 2 Llig i resol.
En el mosaic 1:
2 Mosaic 1:
El costat de l’hexàgon mesura 10 cm.
• P
erímetre de l’hexàgon:
Quin n’és el perímetre?
10 cm 3 6 5 60 cm
Quant mesura el costat del taulellet amb
• C
ostat del quadrat: 10 cm forma de quadrat? Quin n’és el perímetre?
Perímetre: 10 cm 3 4 5 40 cm Quant mesura el costat del taulellet amb
• C
ostat del triangle: 10 cm forma de triangle? Quin n’és el perímetre?
Perímetre: 10 cm 3 3 5 30 cm En el mosaic 2:
Mosaic 2: El costat del quadrat mesura 15 cm.

Quin n’és el perímetre?
• P
erímetre del quadrat:
Quin és el perímetre del rombe?
15 cm 3 4 5 60 cm
• P
erímetre del rombe: 3 TREBALL COOPERATIU. Dibuixeu i descriviu.
15 cm 3 4 5 60 cm Inventa i dibuixa amb el teu company un mosaic en quadrícula format gència
Intel·li rsonal
interpe
per polígons. Després descriviu els polígons que heu fet servir.
3 R. L.
Activitats pàg. 199 198
1 1 4 12 9 54
ES0000000025235 668068-Unidad 13_22786.indd 46 04/03/2015 16:10:06
10 10 100 100 1.000
0,1 0,4 0,12 0,09 0,054
2 • 5
5,03 • 20,25
• Per a resoldre la situació real plantejada en aquesta pàgina, els alumnes han
• 1
8,58 • 50,51
d’aplicar els continguts estudiats en la unitat i així desenvoluparan aquesta
• 8
09,17 • 70,894
competència. L’activitat de treball cooperatiu requereix dels alumnes una
3 • 2
1 • 36,7 planificació del procés que seguiran i té un interés especial demanar-los que,
• 3
7,8 • 23,7 a l’hora d’exposar els seus treballs, expliquen també als companys com han
• 1
23,4 • 4,53 realitzat aquest disseny del mosaic. En aquesta exposició han de fer servir
4 90º 40º 110º també termes geomètrics i conceptes treballats en la unitat.
• 9
0º
• T
ots els angles rectes mesuren
90º.
• L
’angle agut mesura 40º
i l’obtús 110º.
54
REPÀS ACUMULATIU
13 UNITAT 13
1 Copia i completa la taula. 4 Utilitza el transportador i escriu 5 • 24 g • 2
.025 g
la mesura de cada angle.
1 4 12 9 54 • 306 g • 3
.050 g
Fracció
10 10 100 100 1.000
• 3.025 kg • 5
.125 kg
Número
decimal
• 6.009 kg • 7
.250 kg
1
Quants graus mesura l’angle recte? 6 de 160 5 40
2 Col·loca els números i calcula. 4
Tots els angles rectes mesuren 90º?
9,23 1 45,8 29,2 2 8,95 Quants graus mesura l’angle agut?
40 3 16 1 120 3 12 5 2.880 €
12,67 1 5,91 146,8 2 96,29 I l’angle obtús? Andrea va recaptar 2.880 €.
43,2 1 765,97 80.65 2 9,756 7 • 2 3 0,80 1 1,70 5 3,30 €
5 Expressa en la unitat que s’indica.
Costen 3,30 €.
3 Multiplica. 2 dag i 4 g 2 kg i 25 g
En g • 0,80 1 0,40 5 1,20
2,1 3 10 367 : 10 3 hg i 6 g 3 kg i 50 g
Costen 1,20 €.
3,78 3 10 237 : 10 3 t i 25 kg 5 t i 125 kg
En kg
• 2 3 1,20 1 0,30 5 2,70
1,234 3 100 453 : 100 6 t i 9 kg 7 t i 250 kg
Costen 2,70 €.
Problemes 8 Des que ha eixit fins que ha tornat

han passat 3 hores, llevat dels
6 Andrea va rebre a la botiga 8 Jaume ha eixit a passejar amb bicicleta 20 min que ha parat a esmorzar,
160 camisetes. Un quart d’aquestes a les 10 i quart del matí. A les 11 i mitja per tant la passejada ha durat
les va vendre a 16 € cada una i la ha parat a esmorzar durant 20 minuts 2 h i 40 min.
resta les va vendre a 12 € cada una. i ha représ la marxa fins a la 1 i quart
Quant recaptà Andrea per la venda del migdia. Quant de temps ha durat la 9 10 3 10 1 50 5 150
de les camisetes? passejada amb bicicleta? 150 2 135,67 5 14,33
7 Llig les ofertes que hi ha a la fruiteria 9 Marc paga una factura de 135,67 € Li sobren 14,33 €.
de Beatriu. amb 10 bitllets de 10 € i un altre bitllet 10 • 15 3 30 5 450
de 50 €. Quants diners li sobren?
450 : 5 5 90
POMES 0,80 € el kg 10 Miquel porta a la furgoneta 15 caixes
PLÀTANS 1,70 € el kg Hi deixa 90 pots.
amb 30 pots de melmelada cada una.
TARONGES 1,20 € el kg El total el distribueix en parts iguals entre • 250 3 90 5 22.500 g 5 22,5 kg
5 supermercats. Hi deixa 22,5 kg.
Quant costen 2 kg de pomes i un quilo Quants pots de melmelada deixa en
de plàtans? cada supermercat?
Quant costa 1 kg i mig de pomes? Quants quilos de melmelada deixa en Notes
Quant costen 2 kg i quart de cada supermercat si cada pot pesa
taronges? 250 g?
199
ES0000000025235 668068-Unidad 13_22786.indd 47 04/03/2015 16:10:08
Repàs en comú
• Feu que els alumnes realitzen aquesta pàgina de manera individual
i demaneu-los que anoten en quins moments han tingut majors dificultats,
no solament en procediments, sinó també en aspectes de tipus conceptual.
Animeu-los a fer sempre una anàlisi dels aspectes que dominen menys per
poder reforçar-los amb el treball col·lectiu o individual.
55
Tractament de la informació
Pictogrames
Propòsits
• Interpretar un pictograma.
Eduard treballa com a fotògraf en una revista d’animals.
• Representar dades mitjançant Ha representat en un gràfic les fotos que va fer de dilluns a divendres.
un pictograma.
10 fotos
Per a explicar. Demaneu als alumnes
que observen el gràfic del quadre
informatiu. Enuncieu-ne les
característiques, els elements i la
forma d’interpretació. Expliqueu que
el nombre de fotos de cada dia s’ha
representat repetint un mateix símbol Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
i que aquest gràfic rep el nom de
pictograma. Deixeu clara la manera Quantes fotos va fer Eduard dilluns?
d’interpretar-lo comentant-ne Per trobar les fotos que va fer dilluns, multiplica el nombre de símbols que ixen en la columna
corresponent a aquest dia pel valor de cada símbol, és a dir, multiplica 6 3 10 5 60.
l’exemple.
Dilluns va fer 60 fotos.
Activitats
1 Dimarts ▶ 10 3 5 5 50 fotos 1 Observa el gràfic anterior i calcula en el quadern les fotos que va fer cada dia.
Dimecres ▶ 10 3 8 5 80 fotos Dimarts … Dimecres … Dijous … Divendres …
Dijous ▶ 10 3 5 5 50 fotos
2 En el pictograma hi ha les persones que van vore l’exposició de fotos.
Divendres ▶ 10 3 7 5 50 fotos Calcula quantes persones la van vore cada dia.
2 Dijous ▶ 20 3 8 5 160 persones 20 persones
Divendres ▶ 20 3 9 5 180 pers.
Diumenge
Dissabte ▶ 20 3 10 5 200 pers.
Diumenge ▶ 20 3 7 5 140 pers. Dissabte
3 Albert ▶ 40 : 10 5 4 Divendres
Carla ▶ 50 : 10 5 5
Dijous
Toni ▶ 70 : 10 5 7
Raül ▶ 80 : 10 5 8
200
ES0000000025235 668068-Unidad 13_22786.indd 48 04/03/2015 16:10:09
Altres activitats
• Demaneu als alumnes que interpreten el gràfic del quadre informatiu donant
Sònia Albert Carla Toni Raül altres valors al quadrat símbol del pictograma.
Per exemple: ▶ 7 fotos ▶ 12 fotos
També podeu preguntar-los si variarien les respostes de l’activitat 2
si el símbol fóra un triangle en comptes d’un quadrat: ▶ 10 fotos
56
13 UNITAT 13
3 En la taula figura el nombre de paquets entregats per cinc missatgers.
4 Dilluns ▶ 40 : 5 5 8
Copia i completa el pictograma en el quadern.
Dimarts ▶ 45 : 5 5 9
Sònia Albert Carla Toni Raül
Dimecres ▶ 30 : 5 5 6
30 40 50 70 80 Dijous ▶ 50 : 5 5 10
Divendres ▶ 60 : 5 5 12
10 paquets EXEMPLE Sònia 30 : 10 5 3
Dissabte ▶ 65 : 5 5 13
Diumenge ▶ 70 : 5 5 14
Dg.
Ds.
Dv.
Dj.
Dc.
Dt.
Dl.
Sònia Albert Carla Toni Raül
Notes
4 En la taula figura el nombre de menjars que va servir Francesc al seu restaurant
cada dia. Copia i completa el pictograma en el quadern.
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.

40 45 30 50 60 65 70
5 menjars EXEMPLE Dilluns 40 : 5 5 8
Diumenge
Dissabte
Divendres
Dijous
Dimecres
Dimarts
Dilluns
201
ES0000000025235 668068-Unidad 13_22786.indd 49 04/03/2015 16:10:10
Competències
• Competència digital. La representació de situacions reals mitjançant
gràfics de diferents tipus (barres, pictogrames, lineals, etc) apareix en
molts contextos reals. Comenteu amb els alumnes la importància de saber
interpretar-los correctament, així com representar una informació mitjançant
un gràfic. Podeu també treballar ambdues accions utilitzant recursos digitals,
com ara aplicacions informàtiques.
57
14 Cossos geomètrics
• Prismes i piràmides. Elements.

SABER GEOMETRIA • Classificació de prismes i piràmides.
• Cossos redons.
• Reconeixement de prismes i piràmides

i dels seus elements més importants.
• Classificació de prismes i piràmides
segons el polígon que en forma la base.
GEOMETRIA • Reconeixement dels cossos redons
i dels seus elements.
• Reconeixement del cos geomètric (prisma,
piràmide o cos redó) que es forma a partir
d’un desenvolupament donat.
SABER FER
• Tria dels càlculs que resolen

RESOLUCIÓ un problema.
DE PROBLEMES • Invenció de l’enunciat d’un problema
que es resolga amb uns càlculs donats.
TASCA FINAL • Interpretar una maqueta.
• Valoració de la utilització de cossos

geomètrics en contextos reals.
• Interés pel reconeixement de cossos
geomètrics.
58

MATERIAL D’AULA

PRIMÀRIA
Matemàtiques
s
ques
estre
àti
QUADERN
er trim
Matem
Terc
Matemàtiques
IA
PRIMÀR
Tercer trimestre
PRIMÀRIA
d’exàmens.
RIA
s
àtique
PRIMÀ
Matemstre
trime
Tercer
IA
re
PRIMÀR
trimest
Tercer

015 15:51:1
7
1
4.indd
R_2452
aticas_4-3_VO
_Matem
235 668068
000025
ES0000
Abril Maig Juny
59
Propòsits
14 Cossos geomètrics
real en què s’usen cossos
geomètrics.
de la unitat.
dificultat a identificar
els elements dels prismes
i piràmides. Per a ajudar-los,
podeu construir-ne amb cartolina
algun i assenyalar cada element
de què consta.
• L’associació entre un cos geomètric
i el seu desenvolupament pot
resultar també dificultosa.
La utilització de cossos geomètrics
reals i la construcció d’aquests a A
partir dels seus desenvolupaments C D
E
permetran potenciar la visió B F
espacial.
Jugant amb daus
Treball col·lectiu Hui, la mestra ha dut a classe diferents models de daus
sobre la làmina i ha demanat als alumnes que es fixen en la forma que
tenen.
• Llegiu la lectura inicial i feu que
els alumnes es fixen en els diferents Després, ha agafat el dau amb forma de cub i ha explicat
que en aquest dau la suma dels punts de dues cares
tipus de dans. Pregunteu-los
oposades és igual a 7.
quins daus tenen una forma que
–Que curiós! –diu Sandra–. No ho hauria descobert mai!
coneixen i feu que la descriguen.
Entregueu-los alguns daus 202
i demaneu-los que comproven
que la suma dels punts de dues ES0000000025235 668068-Unidad 14_22785.indd 50 04/03/2015 16:02:41
cares oposades és igual a 7.

1 Tenen forma de prisma el model A
i el model E.
2 Cap model té forma • Organitzeu la classe en grups reduïts de treball i entregueu a cada un alguns
de piràmide. cossos geomètrics (també podeu demanar-los que els construïsquen ells
3 La cara del dau apegada a la taula a partir dels seus desenvolupaments plans). Demaneu-los que escriguen,
té dos punts. per a cada cos, com són les superfícies (planes o corbes), que els classifiquen
en prisma o piràmide, si és possible, i en aquest cas que diguen quins són
4 R. L.
els polígons de les bases i cares laterals de cada cos.
60
UNITAT 14
Què en saps ja?
1 Quins models de daus tenen forma
SABER FER Feu que els alumnes observen
de prisma?
2 Algun model de dau té forma de piràmide? TASCA FINAL els prismes i recordeu-los que el cub
3 Paula ha tirat el dau amb forma de cub Interpretar una maqueta és el prisma que té totes les cares
i li ha eixit un 5. Quants punts té la cara Al final de la unitat quadrades.
del dau que està apegada a la taula? interpretaràs una maqueta. A continuació, demaneu-los que facen
Abans, però, aprendràs
4 EXPRESSIÓ ORAL. Explica com has el mateix amb les diferents piràmides
calculat els punts de la cara del dau el nom i els elements dels
cossos geomètrics. i els cossos redons.
que està apegada a la taula.
1 Prismes: a, b i e.
gència
Intel·li ística Piràmides: c, d i f
lingü
2 Esfera, cilindre i con.
Què en saps ja?
Els prismes i les piràmides
Prismes Piràmides Notes
Aquest prisma
s’anomena cub.
1 Escriu en el quadern prisma o piràmide segons corresponga.

a. b. c. d. e. f.
El cilindre, el con i l’esfera 2 Escriu el nom dels cossos

Cilindre Con Esfera que formen la figura.
203
ES0000000025235 668068-Unidad 14_22785.indd 51 04/03/2015 16:02:43
Competències
• Comunicació lingüística. Assenyaleu als alumnes que el vocabulari
geomètric que ja coneixien d’unitats anteriors s’amplia ara amb molts termes
associats als cossos geomètrics (prisma, piràmide, cilindre, aresta, base…).
Pot ser interessant demanar-los que facen una llista amb totes aquestes
paraules.
• Aprendre a aprendre. Indiqueu als alumnes que en aquesta unitat
continuaran avançant en el coneixement de la geometria i que coneixeran
cossos en tres dimensions. Assenyaleu que els seus coneixements anteriors
els serviran per a comprendre millor els nous conceptes.
61
Prismes i piràmides. Elements
Propòsits
Observa els elements d’un prisma i d’una piràmide.
• Reconéixer els prismes Prisma Piràmide
i les piràmides.
Vèrtex Vèrtex
• Identificar els elements de prismes
Aresta Cara lateral
i piràmides.
Cara lateral Aresta
Base
Suggeriments didàctics Base
Per a explicar. Feu que els alumnes Aquest prisma Aquesta

observen el quadre informatiu té: piràmide té:
i expliqueu quins cossos hi ha 2 bases 1 base
i quins són cada un dels seus 8 vèrtexs 6 vèrtexs
elements. Assenyaleu que les bases 4 cares laterals 5 cares laterals
són també cares, però que no són 12 arestes 10 arestes
cares laterals.
Els elements dels prismes i les piràmides són bases, cares laterals, vèrtexs i arestes.
Les bases i les cares laterals són cares.
Activitats
1 R. M.
1 Copia les figures en el quadern i pinta. Després, compta i contesta.
Una base Una cara lateral
Quantes bases té el prisma?
I la piràmide?
Quantes cares laterals té el prisma?
I la piràmide?
Quantes cares té el prisma en total?
• Un prisma té dues bases I la piràmide?
i una piràmide en té una.
• El prisma de la figura té 5 cares 2 Observa cada cos i escriu quants vèrtexs i arestes té cada un.
laterals i la piràmide, 4.
• El prisma de la figura té un
total de 7 cares i la piràmide,
un total de 5.
2 Vèrtexs 6 8 4 7 204
Arestes 9 12 6 12
ES0000000025235 668068-Unidad 14_22785.indd 52 04/03/2015 16:02:44
3 Prisma triangular
Bases: triangles Altres activitats
2 bases
• De primer, construïu amb cartolina un prisma triangular i entregueu-lo a un
3 cares laterals
alumne. Després, demaneu-li que assenyale i compte quants vèrtexs, cares
6 vèrtexs
laterals i arestes té. Finalment pregunteu-li quantes bases té i quina classe de
9 arestes
polígon és. Construïu amb cartolina una piràmide triangular i proposeu
Piràmide triangular activitats similars a les proposades per al prisma.
Base: triangle
1 base
3 cares laterals
4 vèrtexs
6 arestes
62
14 UNITAT 14
3 Fes en el quadern la fitxa per a cada cos. Prisma pentagonal
FITXA Base: pentàgon
2 bases
Nom del cos …
5 cares laterals
Forma del polígon de les bases …
10 vèrtexs
Nombre de bases …
15 arestes
Nombre de cares laterals …
Nombre de vèrtexs … Piràmide hexagonal
Nombre d’arestes … Base: hexàgon
1 base
6 cares laterals
Problemes 7 vèrtexs
12 arestes
4 Resol.
gència
Intel·li cial
Pau té un joc format per peces amb forma espa 4 • FIGURA 1 ▶ 10
de cub i hi ha fet aquestes figures.
Ample 5 4 3 5 5 20 cm
FIGURA 1 FIGURA 2
Alt 5 4 3 5 5 20 cm
• FIGURA 2 ▶ 9
Ample 5 3 3 5 5 15 cm
Alt 5 3 3 5 5 15 cm
• La figura 1 té 10 cubs
Quants cubs ha usat per a fer cada figura?
i cada cub té 6 cares.
Quant mesura l’ample de cada figura si l’aresta del cub mesura 5 cm?
Si folra les cares de tots
Quant mesura l’alt?
els cubs haurà utilitzat
Pau ha folrat la figura 1 amb quadrats. Quants quadrats ha utilitzat
60 quadrats. Si només folra
si cada quadrat és igual que la cara d’un cub?
les cares de la figura 1 que
es veuen haurà utilitzat
CÀLCUL MENTAL
32 quadrats.
Multiplica números de dues xifres per 11: multiplica per 10 i suma el número al resultat
3 11
14 3 11 32 3 11 60 3 11 Càlcul mental
23 3 11 46 3 11 62 3 11
• 154 • 352 • 660
34 340 374 25 3 11 41 3 11 81 3 11
3 10 1 34 • 253 • 506 • 682
30 3 11 53 3 11 90 3 11
• 275 • 451 • 891
• 330 • 583 • 990
205
ES0000000025235 668068-Unidad 14_22785.indd 53 04/03/2015 16:02:45
Altres activitats
• Feu grups de tres o quatre alumnes. Digueu-los que un integrant de cada
grup faça una descripció d’un prisma o una piràmide (nombre de vèrtexs,
de cares, d’arestes, etc.) i la resta de components ha de tractar d’esbrinar
quin cos geomètric és. L’alumne que l’encerte serà el que faça la descripció
del següent cos perquè la resta l’endevine.
63
Classificació de prismes i piràmides
Propòsits
Segons com siga el polígon de les bases, els prismes i les piràmides es classifiquen en:
• Conéixer la classificació de prismes Bases: Triangles. Bases: Quadrilàters. Bases: Pentàgons. Bases: Hexàgons.
i piràmides.
Prisma triangular Prisma quadrangular Prisma pentagonal Prisma hexagonal
• Classificar prismes i piràmides.
Per a explicar. Demaneu als alumnes
que observen els prismes del quadre
Piràmide triangular Piràmide quadrangular Piràmide pentagonal Piràmide hexagonal
informatiu i els polígons que en formen
les bases. Enuncieu el nom de cada
prisma i expliqueu que el nom és
degut a la forma del polígon de les
bases.
Feu el mateix en el cas de les
piràmides. Els prismes i les piràmides es classifiquen segons com siga el polígon de les bases.
Activitats
1 a. Piràmide pentagonal. 1 Escriu quin és el polígon de la base de cada cos geomètric i classifica’ls.
b. Piràmide triangular. a. b. c. d.
c. Piràmide hexagonal.
d. Prisma pentagonal.
e. Prisma triangular. e. f. g. h.
f. Prisma quadrangular.
g. Piràmide quadrangular.
h. Prisma hexagonal.
2 • Si el prisma té quatre EXEMPLE a. La base és un … És una piràmide …
cares laterals la base és

un quadrilàter, per tant, 2 Pensa i contesta.
és un prisma quadrangular. Un prisma té 4 cares laterals. Quina classe de prisma és?
• Si la piràmide té cinc Un piràmide té 5 cares laterals. Quina classe de piràmide és?
cares laterals, la base és
un pentàgon, per tant, 206
és una piràmide pentagonal.

ES0000000025235 668068-Unidad 14_22785.indd 54 04/03/2015 16:02:46
3 a. Cub.
4 cares laterals: quadrats.
2 bases: quadrats. Altres activitats
b. Prisma pentagonal.
• Proporcioneu als alumnes els desenvolupaments de diferents prismes
5 cares laterals: rectangles.
i piràmides i demaneu-los que els construïsquen i classifiquen.
2 bases: pentàgons.
• Demaneu als alumnes que busquen en diferents fonts altres representacions
c. Piràmide triangular.
de prismes i piràmides. Digueu-los que elaboren una fitxa de cada cos en
3 cares laterals: triangles.
què n’escriguen el nombre de cares, arestes i vèrtexs, i que el classifiquen.
1 base: triangle.
Comenteu-ne alguns exemples en comú.
d. Piràmide hexagonal.
6 cares laterals: triangles
1 base: hexàgon.
64
14 UNITAT 14
33 Calca
Calca i i dibuixa
dibuixa en
en cartolina
cartolina aquestes
aquestes plantilles.
plantilles. Doblega
Doblega per
per les
les línies
línies de
de punts
punts
i i apega
apega per
per les
les pestanyes.
pestanyes.
Raonament
a. b. Feu que els alumnes usen plantilles
elaborades amb cartolina o similar
i comproven de manera manipulativa
amb quines de les plantilles no es pot
formar un cub. No es pot formar un
cub amb aquestes plantilles.
b.
c. d.
c.
Quin
Quin cos
cos geomètric
geomètric es
es forma
forma aa partir
partir de
de cada
cada plantilla?
plantilla?
Quina forma
Quina forma tenen
tenen les
les cares
cares laterals?
laterals? Quantes
Quantes en
en té?
té?
Quina forma
Quina forma tenen
tenen les
les bases?
bases? Quantes
Quantes en
en té?
té?
Notes
RAONAMENT
Pensa i digues amb quines d’aquestes plantilles no pots formar un cub.
a. b.
c.
d. e.
207
ES0000000025235 668068-Unidad 14_22785.indd 55 04/03/2015 16:02:47
Competències
• Consciència i expressió cultural. Les representacions planes són
un component fonamental per a la construcció i la comprensió de cossos
geomètrics. Treballeu de manera col·lectiva alguna construcció indicant
als alumnes els passos que cal seguir. Podeu proposar-los també que facen
un esquema senzill del desenvolupament d’algun prisma o piràmide.
65
Cossos redons
Propòsits
Els cossos geomètrics amb superfícies corbes s’anomenen cossos redons.
• Reconéixer els cossos redons. Els cossos redons són el cilindre, el con i l’esfera.
• Identificar els elements Observa els elements dels cossos redons.
dels cossos redons.
Cilindre Con Esfera
Base Vèrtex
Suggeriments didàctics Superfície
corba
Superfície
Per a explicar. Demaneu-los que Superfície
corba
corba
observen el cilindre, el con i l’esfera Radi
del quadre informatiu i expresseu que Radi Radi
s’anomenen cossos redons perquè

tots tenen alguna superfície corba. Els cilindres tenen: Els cons tenen: Les esferes tenen:
Assenyaleu els elements de cada un 2 bases circulars. 1 base circular. 1 superfície corba.
i comenteu les similituds i diferències 1 superfície corba. 1 superfície corba.
entre els tres cossos.
Activitats
1 R. M. 1 Calca en el quadern i pinta.
Les bases
Els vèrtexs
Els radis
2 • Radi del cilindre: 13 mm

• Radi de l’esfera: 15 mm
• Radi del con: 8 mm
3 • El cilindre té dues bases
i el con una. 2 Mesura el radi de cada cos redó en mil·límetres i completa en el quadern.
• El cilindre té dues bases
EXEMPLE
que són cercles.
El radi del cilindre mesura …
• El con té un vèrtex.
• L’esfera no té superfícies planes.
4 • R. M. Prisma i cilindre.
El prisma i el cilindre són cossos 208
amb bases planes.
Les bases del prisma són ES0000000025235 668068-Unidad 14_22785.indd 56 04/03/2015 16:02:48
polígons i les del cilindre

són cercles.
• Cilindre i con. Altres activitats
El cilindre té dues bases i el con, • Demaneu als alumnes que construïsquen diversos cons, cilindres i esferes
una. (amb radis diferents) amb plastilina i que els observen i n’assenyalen
El cilindre i el con són de base les semblances i diferències. Feu preguntes com les següents:
circular. – En unir per una base dos cilindres amb les bases iguals, quin cos
• Con i piràmide. geomètric s’obté? Passa el mateix amb dos cons?
El con té un cercle de base
• Demaneu als alumnes que dibuixen, o facen amb plastilina, composicions
i la piràmide té un triangle.
de cossos geomètrics formades en superposar diferents cossos redons.
El con i la piràmide tenen
Per exemple:
un vèrtex.
– 1 cilindre i 2 cons. – 3 cilindres.
5 • Es pot formar un cilindre amb
la plantilla b. – 1 cilindre i 1 esfera. – 2 esferes i 1 cilindre.
• Es pot formar un con
amb la plantilla d.
66
14 UNITAT 14
3 Llig amb atenció i copia en el quadern només les oracions verdaderes.
Càlcul mental
El cilindre té dues bases i el con una.
• 2.727 • 4.242 • 6.161
El cilindre té un vèrtex.
• 3.434 • 4.343 • 6.868
El cilindre té dues bases, que són cercles.
• 3.838 • 5.555 • 8.787
El con té una base, que és un polígon.
• 4.040 • 5.959 • 9.898
El con té un vèrtex.
L’esfera no té superfícies planes.
Notes
4 Escriu el nom de cada cos geomètric. Després, explica en què s’assemblen
i en què es diferencien.
5 Observa les plantilles i contesta.

a. b. c. d.
Amb quina de les plantilles creus que

pots formar un cilindre? Explica per què.
Amb quina de les plantilles creus que
pots formar un con? Explica per què.
CÀLCUL MENTAL
Multiplica números de dues xifres per 101: multiplica per 100 i suma el número al resultat
27 3 101 42 3 101 61 3 101

3 101
34 3 101 43 3 101 68 3 101
34 3.400 3.434 38 3 101 55 3 101 87 3 101
3 100 1 34
40 3 101 59 3 101 98 3 101
209
ES0000000025235 668068-Unidad 14_22785.indd 57 04/03/2015 16:02:49
Altres activitats
• Entregueu als alumnes el desenvolupament pla d’un cilindre i un con
i demaneu-los que hi retolen les bases i després els construïsquen
i decoren lliurement.
• De primer, proposeu als alumnes que, en una targeta, escriguen cinc frases
certes o falses referides a un cos redó. Després, digueu-los que formen
parelles i que se les intercanvien, perquè cada un assenyale les que són
certes de la targeta que ha rebut. Finalment, feu una posada en comú per
comentar diverses frases i per què són correctes.
67
Propòsits Triar els càlculs que resolen un problema

• Triar els càlculs que resolen
un problema donat. Ara llegirem el problema i les operacions donades. Després, triarem els càlculs que
resolen el problema i n’escriurem la solució.
• Inventar problemes que es
resolguen amb uns quants càlculs. Un grup d’amics va recórrer 450 km amb bicicleta.
El primer dia van recórrer 45 km i la resta de quilòmetres
els van fer en 15 dies recorrent cada dia la mateixa distància.
Suggeriments didàctics Quants quilòmetres van recórrer cada dia?
Per a explicar. Llegiu el problema Càlculs

presentat en el quadre informatiu A. 450 1 45 5 495 i 495 : 15 5 33
i demaneu als alumnes que observen B. 450 2 45 5 405 i 405 1 15 5 420
els càlculs. Expresseu que hem C. 450 2 45 5 405 i 405 : 15 5 27
de triar els càlculs que resolen Per resoldre el problema:
el problema. La forma en què
1r Calcula els quilòmetres que 2n Calcula els quilòmetres
s’ha realitzat consisteix a resoldre els queden per recórrer que van recórrer
el problema i una vegada fet, triar després de recórrer els 45 km. cada dia.
la correcta entre les diferents opcions. 450 2 45 5 405 405 : 15 5 27
Poden optar també per anar analitzant Els càlculs que resolen el problema són els de la lletra C.
els càlculs de les diferents opcions
Solució: Cada dia van recórrer 27 quilòmetres.
i vore què es troba amb cada un, per
determinar si es respon a la pregunta
plantejada o no.
Quins
Quins càlculs
càlculs has
has de
de fer
fer per
per aa resoldre
resoldre cada
cada problema?
problema? Tria
Tria els
els càlculs
càlculs correctes
correctes
Activitats ii escriu-ne
escriu-ne la
la solució.
solució.
11 Marc
Marc ha
ha de
de repartir
repartir 380
380 diaris
diaris entre
entre diversos
diversos Càlculs
1 Els càlculs que resolen
quioscos.
quioscos. En En el
el primer
primer deixa
deixa 72
72 diaris
diaris A. 380 1 72 5 452 i 452 1 4 5 456
el problema són: ii la
la resta
resta la
la distribueix
distribueix en
en parts
parts iguals
iguals B. 380 2 72 5 308 i 308 : 4 5 77
B. 380 2 72 5 308 entre
entre 44 quioscos
quioscos més. més. Quants
Quants diaris
diaris C. 380 2 72 5 308 i 308 : 2 5 154
deixa
deixa en en cada
cada un?
un?
308 : 4 5 77
En cada un va deixar 77 diaris.
22 En
En una
una escola
escola van
van usar
usar 2.500
2.500 €€ per
per aa comprar
comprar
2 Els càlculs que resolen Càlculs
material
material informàtic.
informàtic. De
De primer
primer van
van comprar
comprar
A. 125 3 4 5 500 i 2.500 1 500 5 3.000
el problema són: 44 impressores
impressores aa 125
125 €€ cada
cada una,
una, ii amb
amb la
la
B. 125 3 4 5 500 i 2.500 : 500 5 5
resta de
resta de diners
diners van
van comprar
comprar ordinadors.
ordinadors.
C. 1
25 3 4 5 500 C. 125 3 4 5 500 i 2.500 – 500 5 2.000
Quants diners
Quants diners van
van utilitzar
utilitzar per
per als
als ordinadors?
ordinadors?
2.500 2 500 5 2.000
Per a ordinadors van utilitzar 210
2.000 €.
3 Els càlculs que resolen ES0000000025235 668068-Unidad 14_22785.indd 58 04/03/2015 16:02:51
el problema són:
C. 650 : 2 5 325 Altres activitats
650 : 5 5 130
• Proposeu als alumnes altres situacions similars a les plantejades en aquesta
130 1 325 5 455
pàgina perquè ells les resolguen de forma col·lectiva o individualment.
A aquestes activitats hi ha
Un restaurant ha comprat 12 cadires iguals a 25 € cada una, 14 taules
apuntats 455 xiquets.
a 90 € cada una i 8 para-sols a 40 € cada un. Quant ha pagat en total?
4 Els càlculs que resolen
A. 12 3 25 5 300 B. 12 3 25 5 300
el problema són:
14 3 90 5 1.260 14 3 90 5 1.260
B. 220 1 350 5 570
40 3 8 5 320 40 3 8 5 320
570 : 3 5 190
1.2602 (300 1 320) 5 640 300 1 1.260 1 320 5 1.880
570 2 190 5 380
Una vegada triada l’opció correcta, podeu proposar-los quina pregunta
Li queden per llegir 380 pàgines.
hauria de fer perquè el problema es resolguera amb les operacions de
l’aparell A.
68
14 UNITAT 14
Tria els càlculs que resolen cada problema i escriu-ne la solució.
Inventa els teus
3 En un campament hi ha 650 xiquets. La meitat dels xiquets
estan apuntats a activitats aquàtiques i un cinqué,
problemes
a activitats de muntanya. Quants xiquets en total Demaneu als alumnes que observen
hi ha apuntats a aquestes activitats?
els càlculs i inventen un problema que
Càlculs es resolga amb aquests. Deixeu-los
A. 650 : 2 5 325 i 650 : 5 5 130 algun temps per a pensar i després
B. 650 : 2 5 325, 650 : 5 5 130 i 325 2 130 5 195 feu una posada en comú amb
C. 650 : 2 5 325, 650 : 5 5 130 i 325 1 130 5 455 les propostes donades.
1 R. M.
4 Aquest trimestre, Eduard ha de llegir un llibre de 220 pàgines
Gustau ha rebut a la botiga
i un altre llibre de 350 pàgines. Ja ha llegit un terç del total 25 balons rojos, 35 de blaus
de pàgines. Quantes li’n queden per llegir? i 15 de grocs. Cada baló costa
12 €. Quant ha pagat en total?
Càlculs
2 R. M.
A. 220 1 350 5 570, 570 : 3 5 190 i 570 1 190 5 760
Paula ha repartit 45 gerros rojos,
B. 220 1 350 5 570, 570 : 3 5 190 i 570 – 190 5 380
C. 220 1 350 5 570, 570 : 5 5 114 i 570 – 114 5 456
97 de verds i 34 de grocs en parts
iguals en 8 caixes. Quants gerros
ha posat en cada una?
INVENTA TU ELS PROBLEMES
3 R. M.
Observa els
Observa els càlculs
càlculs ii escriu
escriu l’enunciat
l’enunciat d’un
d’un problema
problema que
que es
es resolga
resolga amb
amb aquests
aquests
A unes competicions esportives
càlculs. Després,
càlculs. Després, escriu-ne
escriu-ne lala solució.
solució.
s’han apuntat un total de 200
1
Càlculs
2
Càlculs xiquets. Tres quarts han triat
25 1 35 1 15 5 75 45 1 97 1 34 5 176
bicicleta i un cinqué, els patins.
75 3 12 5 900 176 : 8 5 22 Quants xiquets en total han triat
aquestes dues proves?
3
Càlculs
Notes
3
de 200 5 150
4
1
de 200 5 40
5
gència
150 1 40 5 190
Intel·li rsonal
intrape
211
ES0000000025235 668068-Unidad 14_22785.indd 59 04/03/2015 16:02:53
Competències
• Iniciativa i actitud emprenedora. Les activitats d’invenció de problemes
són un context molt adequat per a desenvolupar aquesta competència.
Demaneu als alumnes que lligen detingudament les operacions que resolen
el problema i pensen una situació real per a escriure l’enunciat.
Animeu-los a tindre iniciativa a l’hora de proposar situacions tan creatives
com siga possible. En cas de dificultats, digueu-los que les il·lustracions els
poden servir com a pista.
69
ACTIVITATS
Propòsits 1 Calca en el quadern i pinta. 4 VOCABULARI. Explica les semblances

i les diferències entre un prisma
• Repassar els continguts bàsics i un cilindre.
de la unitat.
• Resoldre situacions reals 5 Escriu el nom de cada cos.
En acabant, escriu el nom
aplicant els continguts
dels elements indicats.
estudiats. Les bases del prisma.
a. b. c.
Els vèrtexs de la piràmide.
Activitats Dues arestes en cada cos.
1 Una cara lateral en cada cos.
2 Observa els cossos geomètrics

i completa la fitxa per a cada un. 6 Quin cos pots construir amb cada
a. b. figura? Escriu-ho en el quadern.
2 a. Nombre de bases ▶ 2

Nombre de cares ▶ 8
Nombre de vèrtexs ▶ 12
Nombre de bases …
Nombre d’arestes ▶ 18
Nombre de cares …
b. Nombre de bases ▶ 1
Nombre de vèrtexs …
Nombre de cares ▶ 6
Nombre d’arestes …
Nombre de vèrtexs ▶ 6
Nombre d’arestes ▶ 10 3 Escriu el nom de cada cos
3 prisma prisma i compta el nombre d’elements
que s’indiquen.
triangular. hexagonal.
Vèrtexs Cares laterals
6 vèrtexs. 6 cares laterals.
Arestes Cares
Piràmide Piràmide Amb quina de les figures pots construir
hexagonal. pentagonal. un cub?
12 arestes. 6 cares. Dibuixa una altra figura amb què

pugues formar un cub.
212
ES0000000025235 668068-Unidad 14_22785.indd 60 04/03/2015 16:02:54
4 R. L.
5 a. Con. Vèrtex i radi. Altres activitats
b. Esfera. Radi.
• Formeu grups d’alumnes i demaneu-los que dibuixen en un paper com
c. Cilindre. Radi. es vorien des de dalt els cossos geomètrics següents.
6 Cub Con
Prisma triangular
Cilindre Piràmide hexagonal
• Amb la figura roja.
• R. M.
Si tenen dificultat a realitzar l’activitat, podeu proposar-los que els
construïsquen prèviament.
70
14 UNITAT 14
Problemes 7 • No és certa. La base

d’un prisma quadrangular
7 Llig i contesta. 8 Observa i contesta. és un quadrilàter i pot ser
Júlia i Toni tenen un joc de targetes. En Núria vol construir un prisma pentagonal. quadrat o no.
cada targeta hi ha una oració que pot Quins desenvolupaments pot escollir?
ser correcta o no. Escriu en el quadern Per què?
• Una piràmide triangular té
les que siguen correctes. 3 cares laterals i la base.
• Certa.
• Certa.
La base d’un prisma quadrangular 8 Pot escollir qualsevol
és sempre un quadrat.
desenvolupament excepte
Una piràmide triangular té 3 cares.
el groc.
Un prisma triangular té 6 vèrtexs.
9 A. Piràmide triangular.
Una piràmide quadrangular té
8 arestes. B. Prisma quadrangular.
C. Cilindre.
9 Pensa i resol.
D. Con.
Hui la mestra agafa una caixa amb cossos geomètrics i diu als alumnes: E. Prisma pentagonal.
«Jo diré una descripció i vosaltres haureu d’endevinar de quin cos geomètric
es tracta.» Llig les descripcions i escriu en el quadern quin cos és. F. Prisma pentagonal.
A La base és un triangle D La base és un cercle

i té 4 vèrtexs. i té 1 vèrtex.
10 Pot ser un prisma pentagonal
B La base és un quadrilàter E La base és un pentàgon o una piràmide pentagonal. Si és
i té 6 cares. i té 15 arestes. una piràmide pentagonal es voria
també un punt en el centre del
C Té dues bases, F Té 5 cares laterals pentàgon que indicaria el vèrtex
que són cercles. i 10 vèrtexs. de la piràmide.
Demostra el teu talent Notes

10 Jordi diu a la seua amiga Elionor:
«Mire un cos geomètric des de dalt i hi veig un pentàgon.»
Quin cos geomètric pot ser?
213
ES0000000025235 668068-Unidad 14_22785.indd 61 04/03/2015 16:02:55
Competències
• Competència social i cívica. Quan realitzeu l’activitat 9 podeu entaular
un diàleg amb els alumnes sobre la importància d’escoltar i respectar les
opinions dels altres, i de mantindre un comportament correcte a l’hora de
treballar en comú amb altres persones. Assenyaleu la importància de raonar
les nostres respostes i de saber reconéixer els nostres errors. Demaneu als
alumnes que expressen diverses situacions en les quals hem de mantindre
aquestes conductes.
71
SABER FER
Propòsits Interpretar una maqueta

Xavier és arquitecte i li han encarregat el disseny d’un barri.
Observa la maqueta que ha proposat.
Els prismes representen blocs d’habitatges.
de la vida real.
Els cilindres són supermercats.
Les piràmides són centres recreatius.

1 • Hi ha 4 blocs d’habitatges.
Tres prismes quadrangulars
i un altre d’hexagonal.
• Hi ha 2 supermercats. 1 Observa la maqueta i contesta.
• Hi ha 2 centres recreatius. Quants blocs d’habitatges hi ha? Quina classe de prisma és cada un?
2 Model A: Quants supermercats ha proposat en la maqueta?

Quants centres recreatius conté la maqueta proposada?
R. M.
Està formada per 2 cilindres 2 Observa aquestes maquetes fetes amb plastilina i escriu quins cossos
i 1 prisma quadrangular. El prisma geomètrics les formen. Després, escriu els elements que coneixes
de cada un.
quadrangular té 2 bases, 4 cares
laterals, 8 vèrtexs i 12 arestes. Model A Model B Model C
El cilindre és un cos redó i té

2 bases que són cercles.
Model B: Model C:
R. L. R. L.
3 Maqueta rosa: 15 cubs 3 Quants cubs formen cada maqueta?
Maqueta blava: 15 cubs Pensa i respon.
4 R. L.
Activitats pàg. 215 4 TREBALL COOPERATIU. Busqueu i exposeu.

Busca amb el teu company fotografies d’objectes o monuments en què pugues
1 • 257.905 identificar els cossos geomètrics que has estudiat en aquesta unitat i fes una
gència l
• 908.368 descripció de cada un. Intel·lirson a
• 5.900.072 interpe
• 8.052.007
214
2 • 28.905 • q 5 94, r 5 16
• 94.392 • q 5 360, r 5 58 ES0000000025235 668068-Unidad 14_22785.indd 62 04/03/2015 16:02:57
• 1.792,62 • q 5 236
3 •
2
.
1 3
• ,
4 Desenvolupament de la competència matemàtica
5 5 7 7
7 6 3 3 • En aquesta pàgina els alumnes apliquen el que han estudiat en la unitat
• . • . per a resoldre una situació real. Feu-los observar la maqueta del barri
9 9 7 9
6 6 8 8 i demaneu-los que identifiquen els edificis que hi ixen. A l’hora d’abordar
• , • ,
9 8 10 9 el treball cooperatiu, feu una posada en comú amb tot el material aportat
pels alumnes, en què els demaneu que diguen quin procés han seguit
per a portar a cap els seus treballs i proposeu dur a terme diverses activitats
d’identificació i descripció.
72
REPÀS ACUMULATIU
14 UNITAT 14
1 Escriu el número i com es llig. 4 Expressa en la unitat indicada. 4 • 24 dl • 38 dl
2 CM 1 5 DM 1 7 UM 1 9 C 1 5 U 2 ℓ i 4 dl 3 ℓ i 8 dl • 59 dl • 67 dl
En dl
9 CM 1 8 UM 1 3 C 1 6 D 1 8 U 5 ℓ i 9 dl 6 ℓ i 7 dl
• 305 cl • 425 cl
5 U. de milió 1 9 CM 1 7 D 1 2 U
3 ℓ i 5 cl 4 ℓ i 25 cl • 206 cl • 645 cl
8 U. de milió 1 5 DM 1 2 UM 1 7 U En cl
2 ℓ i 6 cl 6 ℓ i 45 cl • 1.086 ml • 5.125 ml
2 Calcula. 1 ℓ i 86 ml 5 ℓ i 125 ml • 3.065 ml • 7.765 ml
En ml
123 3 235 3.024 : 32 3 ℓ i 65 ml 7 ℓ i 765 ml 5 • Equilàter: 3 costats iguals
456 3 207 23.098 : 64
5 Completa en el quadern. • Isòsceles: 2 costats iguals
3,897 3 460 17.464 : 74
Un triangle equilàter és … • Escalé: 3 costats desiguals
3 Compara i escriu el signe adequat. Un triangle isòsceles és … • Rectangle: 1 angle recte
2 1 3 4 7 6 • Acutangle: 3 angles aguts
Un triangle escalé és …
5 5 7 7 9 9
3 3 6 6 8 8
Un triangle rectangle és … 6 (124 1 260) : 12 5 32
7 9 9 8 10 9 Un triangle acutangle és … En cada jardí planten 32 tulipes.
7 125 3 25 2 250 5 2.875
Problemes Al magatzem queden 2.875
raquetes.
6 L’ajuntament d’una ciutat ha comprat 9 En una sala de cine hi ha 235 butaques. 8 (85 2 7) : 2 5 39
124 bulbs de tulipes blanques i 260 de S’han venut 3 blocs de 75 entrades En cada àlbum posa 39 fotos.
tulipes roges. Els distribuiran en parts cada un. Quantes butaques hi queden
iguals entre 12 jardins. Quantes tulipes lliures? 9 235 2 75 3 3 5 10
plantaran en cada jardí?
10 Un viver ha rebut 12 caixes amb
Hi queden lliures 10 butaques.
15 plantes iguals cada una. Per tot, 10 720 : (12 3 15) 5 4
han pagat un total de 720 €. Quant han Per cada planta han pagat 4 €.
pagat per cada planta?
11 180 3 75 1 600 5 14.100
11 Un camió pot portar una càrrega
7 En un magatzem hi ha 125 caixes amb màxima de 14.000 kg. Hi han carregat
No, perquè passa de la càrrega
25 raquetes cada una. Han preparat una 180 sacs d’arena de 75 kg cada un. màxima que són 14.000 kg.
comanda de 250 raquetes. Quantes Podrà portar també una màquina 12 (35 1 48) 3 24 5 1.992
raquetes han quedat al magatzem? de 600 kg?
El gimnàs recapta 1.992 €.
8 Carlota ha imprés 85 fotos. Ha enviat 12 En un gimnàs hi ha apuntats 35 xiquets
7 fotos a la seua cosina i la resta de a judo i 48 a karate. Cada alumne
fotos les distribueix en parts iguals en paga 24 € al mes. Quant recapta Notes
2 àlbums. Quantes fotos posa en cada el gimnàs cada mes per aquestes
àlbum? classes?
215
ES0000000025235 668068-Unidad 14_22785.indd 63 04/03/2015 16:02:58
Repàs en comú
• Demaneu als alumnes que realitzen les activitats proposades en aquesta
pàgina de manera individual, i que marquen les activitats en què hagen tingut
alguna dificultat. Feu una posada en comú amb tots els dubtes, anotant
en la pissarra els conceptes i procediments en els quals han aparegut.
Després, cada alumne ha de plantejar i resoldre ell a soles una activitat
en la qual es treballen. Comenteu amb els alumnes la importància d’afermar
el que s’ha aprés per a poder avançar amb seguretat.
73
15 Probabilitat i estadística
• Esdeveniment segur, possible i impossible.

PROBABILITAT
SABER • Més probable i menys probable.
I ESTADÍSTICA
• Mitjana.
• Determinació de si un esdeveniment
és segur, possible i impossible.
• Construcció de situacions en què
un esdeveniment siga segur, possible
o impossible.
• Comparació de probabilitats
d’esdeveniments, determinant quin
PROBABILITAT és més o menys probable.
I ESTADÍSTICA
• Construcció de situacions
de probabilitat que complisquen
una descripció donada.
• Càlcul de la mitjana d’un grup
SABER FER de números.
• Resolució de problemes reals
de probabilitat i de mitjanes.
• Tria de la solució més raonable.

RESOLUCIÓ • Invenció de l’enunciat d’un problema
DE PROBLEMES donada la seua solució i que es resolga
amb una o dues operacions.
TASCA FINAL • Triar l’estratègia en un concurs.
• Valoració de la utilització de la probabilitat

per a resoldre diverses situacions reals.
• Interés per la recollida de dades i càlcul
de mitjanes.
74

MATERIAL D’AULA
• Avaluació trimestral, proves B, A i E. Làmines
• Avaluació per competències. Prova 15.
• Rúbrica. Unitat 15. ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE
Ensenyament individualitzat Quadern de l’alumne

• Pla de millora. Unitat 15. • Tercer trimestre. Unitat 15.
• Programa d’ampliació. Unitat 15.
Solució de problemes. Mètode DECA
Projectes de treball cooperatiu
ES0000000025225 667965_Cdno_Matematicas_4-3_VOR_24447
Recursos complementaris QUADERN

PRIMÀRIA
• Fitxes per al desenvolupament Matemàtiques

s
de la intel·ligència. Matem
ques
estre
àti
QUADERN
er trim
Matem
Terc
Matemàtiques
• Operacions i problemes.
IA
PRIMÀR
Tercer trimestre
PRIMÀRIA
• Tècniques d’estudi i preparació
RIA
s
àtique
PRIMÀ
d’exàmens. Matemstre trime

Tercer
IA
re
PRIMÀR
trimest
Tercer
Projectes interdisciplinaris ES0000000025225 667965_Cdno_Matematicas_4-3_VOR_24447.indd 1 08/04/2015 10:23:09
• Programa d’Educació en valors. 04/03/2

015 15:51:1
7
• Programa d’Educació emocional.

• Intel·ligències múltiples. ES0000
000025
235 668068
_Matem
aticas_4-3_VO
R_2452
4.indd
1
Abril Maig Juny
75
Propòsits
• Resoldre situacions de la vida real
15 Probabilitat i estadística
en què s’utilitze el concepte de
probabilitat.
de la unitat.
dificultat en el càlcul de la mitjana
quan hi ha dades repetides. Feu-ne
alguns exemples en comú per
resoldre aquesta possible dificultat
i assenyaleu que totes les dades
s’han d’incloure en el càlcul de la
mitjana.
Treball col·lectiu
sobre la làmina
• Demaneu als alumnes que
lligen el text inicial i observen
la il·lustració. Feu que realitzen
les activitats proposades
de manera individual i corregiu Ens n’anem a la platja!
els resultats de manera col·lectiva
Angie i les seues amigues Pilar i Elionor han decidit
en la pissarra. anar hui a passar el dia a la platja.
1 És més fàcil que siga de xoriço. Cada una ha preparat part del dinar. Angie
Abans de triar-lo, no pot saber ha fet 6 entrepans: 4 de xoriço i 2 de salsitxa.
de quin embotit és. Pilar ha agafat 3 batuts de xocolate i Elionor,
2 peres i 2 plàtans.
2 Sí, perquè tots els batuts són
–Au, que es farà tard! –diu Pilar.
de xocolate.
3 És igual de probable triar 216
una pera o un plàtan.

ES0000000025235 668068-Unidad 15_22788.indd 64 04/03/2015 16:02:27
No podria triar una taronja perquè
no hi ha taronges.
4 R. M. En llançar un dau no sabem Altres maneres de començar
quin resultat eixirà.
• Prepareu tants paperets com alumnes tingueu a classe i escriviu
en cada un un número (de l’1 al …). Expliqueu que ara faran un sorteig.
Entregueu a cada un un paper amb un número i abans del sorteig feu
aquestes preguntes:
– Tots teniu les mateixes possibilitats de guanyar?
I si a algun alumne li done unes quantes paperetes en comptes d’una?
– Pot guanyar algú que no tinga cap papereta?
– Què passaria si algú tinguera totes les paperetes?
• Proposeu als alumnes diversos experiments aleatoris i demaneu-los
que diguen per a cada un exemples (si n’hi ha) d’esdeveniments segurs,
possibles i impossibles; per exemple, llançar una moneda.
76
UNITAT 15
Què en saps ja?
1 Angie agafa sense mirar un entrepà.
De quin embotit és més fàcil que siga? Feu que els alumnes observen
Pot saber de quin embotit serà les caixes de caramels i expliqueu
abans de triar-lo? SABER FER les expressions «sempre»,
2 Pilar tria sense mirar un batut. «a vegades» i «mai».
TASCA FINAL
Pot saber de quin sabor serà
abans de triar-lo? Per què? Triar l’estratègia A continuació, demaneu-los que
3 Elionor tria una fruita sense mirar.
en un concurs realitzen les activitats de forma
De quin tipus és més fàcil que siga? Al final de la unitat individual i corregiu-les en comú
Podria agafar una taronja? aconsellaràs un concursant. en la pissarra.
4 EXPRESSIÓ ORAL. Digues alguns jocs Abans, però, aprendràs
coses sobre probabilitat 1 R. M.
en què no sàpies què passarà.
Explica si hi influeix només la sort i estadística. • Si tries una targeta sense mirar
o també l’habilitat del jugador. a vegades serà roja.
gència
Intel·li ística Si tries una targeta sense mirar
Què en saps ja?
lingü no serà mai blava.
• Si tries una boleta sense mirar
Les expressions sempre, a vegades i mai sempre serà roja.
Si trac un caramel sense mirar de cada caixa: Si tries una boleta sense mirar
no serà mai groga.
sempre serà de maduixa. a vegades serà de maduixa no serà mai de maduixa.

Notes
i a vegades de llima.
1 Observa cada grup d’objectes i escriu en el quadern una oració

amb cada expressió indicada.
Tries una targeta sense mirar: Tries una boleta sense mirar:
A vegades Mai Sempre Mai
EXEMPLE Si tries una targeta sense mirar a vegades …
217
ES0000000025235 668068-Unidad 15_22788.indd 65 04/03/2015 16:02:32
Competències
coneixen les expressions «sempre», «a vegades» i «mai» i les utilitzen
correctament en determinats contextos.
Demaneu-los que vagen anotant en una llista el vocabulari matemàtic
nou que vagen aprenent en la unitat.
• Aprendre a aprendre. Indiqueu als alumnes que en aquesta unitat
aprendran nous conceptes matemàtics relacionats amb l’atzar i amb
la mitjana, una mesura molt comuna.
77
Esdeveniment segur, possible i impossible
Propòsits
Si agafem sense mirar una cera de cada bossa, serà roja?
• Reconéixer esdeveniment segur,
esdeveniment possible En aquesta bossa la cera sempre serà roja. Agafar
una cera roja d’aquesta bossa és un esdeveniment
i esdeveniment impossible. segur, perquè sempre es compleix.
• Resoldre situacions reals En aquesta bossa la cera a vegades serà roja i altres
de probabilitat. vegades no. Agafar una cera roja d’aquesta bossa és
un esdeveniment possible, perquè a vegades es pot
complir.
Suggeriments didàctics En aquesta bossa la cera no serà mai roja. Agafar
Per a explicar. Feu que observen el una cera roja d’aquesta bossa és un esdeveniment
impossible, perquè no es compleix mai.
primer dibuix del quadre i expliqueu
què és un «esdeveniment segur».
Feu el mateix amb «esdeveniment
possible» i «esdeveniment impossible». 1 Escriu en el quadern com és cada esdeveniment: segur, possible o impossible.
Demaneu-los que facen les activitats Agafem sense mirar una fitxa. Agafem sense mirar un dau.
individualment i corregiu-les en comú
en la pissarra.
Activitats
Agafar una fitxa blava. Agafar un dau blau.
1 • Esdeveniment possible.
Agafar una fitxa verda. Agafar un dau verd.
• Esdeveniment impossible. Agafar una fitxa groga. Agafar un dau que no siga roig.
• Esdeveniment possible.
2 Observa cada grup d’animals i escriu.
• Esdeveniment segur.
Un esdeveniment segur.
• Esdeveniment impossible.
Un esdeveniment impossible.
2 • Agafar sense mirar una marieta. Un esdeveniment possible.
Un esdeveniment impossible.
• Agafar sense mirar una
papallona. Dos esdeveniments possibles.
• Agafar sense mirar una tortuga. Un esdeveniment impossible.
• Agafar sense mirar una marieta.
EXEMPLE Un esdeveniment segur Agafar sense mirar una …
• Agafar sense mirar un ànec.
Agafar sense mirar una
papallona. 218
• Agafar sense mirar una granota.

ES0000000025235 668068-Unidad 15_22788.indd 66 04/03/2015 16:02:33
3 R. M.
Baralla espanyola.
• Agafar sense mirar un oro. Altres activitats
• Agafar sense mirar una espasa. • Elaboreu unes quantes targetes xicotetes amb les cinc vocals i introduïu-
• Agafar sense mirar un trèvol. les en una caixa. Plantegeu preguntes del tipus: Quin tipus d’esdeveniment
4 R. M. és traure una vocal de la caixa? I una consonant? Quin podria ser un
esdeveniment possible?
• Afegiu-hi ara les consonants i abordeu qüestions similars a les anteriors: Ara,
quin tipus d’esdeveniment és traure una vocal de la caixa? I una consonant?
Quin podria ser un esdeveniment impossible?
• Finalment, traieu de la caixa les cinc vocals i plantegeu quin tipus
d’esdeveniment és traure la lletra k de la caixa, o la lletra m, o una lletra
que vaja abans de la b en l’abecedari, o el número 3…
78
15 UNITAT 15
3 Escriu dos esdeveniments possibles i un d’impossible per a cada situació.
5 R. M.
Traure una carta d’una baralla.
Una bossa amb 2 targetes roges
Llançar una moneda a l’aire.
i 1 de verda.
Triar a l’atzar un alumne de la classe.
• Si tries una targeta sense mirar
Triar a l’atzar una lletra de l’alfabet.
a vegades serà roja.
Triar a l’atzar un número de l’1 al 100.
• Si tries una targeta sense mirar
Traure a l’atzar una moneda d’un moneder.
no serà mai blava.
4 Copia les figures en el quadern i pinta-les perquè cada oració siga certa. Una bossa amb 6 boletes roges.
En alguns casos hi ha més d’una solució. Dibuixa’n dues si pots. • Si tries una boleta sense mirar
sempre serà roja.
Agafar sense mirar un cercle roig Agafar sense mirar un triangle verd
és un esdeveniment segur. és un esdeveniment possible.
• Si tries una boleta sense mirar
no serà mai groga.
Càlcul mental
• 100 • 220 • 300 • 410
• 110 • 230 • 310 • 420
Agafar sense mirar un quadrat blau
és un esdeveniment impossible. • 120 • 240 • 330 • 430
• 140 • 250 • 340 • 440
5 Inventa i dibuixa.
Pensa en diverses situacions en què hi haja esdeveniments segurs, Notes
esdeveniments possibles o esdeveniments impossibles.
Dibuixa-les i escriu alguns d’aquests esdeveniments.
CÀLCUL MENTAL
Multiplica números de dues xifres per 5: multiplica per 10 i després divideix entre 2
20 3 5 44 3 5 60 3 5 82 3 5
35
22 3 5 46 3 5 62 3 5 84 3 5
68 680 340 24 3 5 48 3 5 66 3 5 86 3 5
3 10 :2
28 3 5 50 3 5 68 3 5 88 3 5
219
ES0000000025235 668068-Unidad 15_22788.indd 67 04/03/2015 16:02:34
Altres activitats
• Repartiu a cada alumne tres targetes de cartolina de diferents colors: verd
(esdeveniment segur), blau (esdeveniment possible) i roig (esdeveniment
impossible). Cada alumne hi ha d’escriure diversos esdeveniments del tipus
corresponent; per exemple, en la targeta verda llançar un dau i obtindre un
número de l’1 al 6.
Una vegada elaborades les targetes, mescleu-les i demaneu a uns quants
alumnes que vagen triant-ne una a l’atzar. Cada alumne ha de llegir en veu
alta un dels esdeveniments que es presenten i decidir si està ben classificat
o no, i com podria convertir-se en un esdeveniment d’un altre tipus (un
de possible en impossible, o segur, per exemple) tenint en compte les
condicions establides.
79
Més probable i menys probable
Propòsits
Carles agafa sense mirar una fruita de la safata.
• Reconéixer quan un esdeveniment A la safata hi ha més taronges que pomes,
és més o menys probable que un per això és més probable agafar una taronja
altre. que una poma.
• Resoldre situacions reals de A la safata hi ha menys pomes que taronges,

per això és menys probable agafar
probabilitat.
una poma que una taronja.
Per a explicar. Pregunteu als 1 Observa els dibuixos i contesta en el quadern.
alumnes quantes pomes i quantes
Si trie una flor sense mirar:
taronges hi ha en la il·lustració.
– Què és més probable: que siga roja o groga?
Expliqueu-los que com que hi ha més
– De quin color és menys probable que siga?
taronges que pomes, en agafar sense
mirar una peça de fruita, és més Si trie un anell sense mirar:
probable agafar una taronja i és – Què és més probable: que siga verd o morat?
menys probable agafar una poma. – Què és menys probable: que siga taronja o verd?
Indiqueu que això no significa que – De quin color és més probable que siga?
si agafem una peça de fruita, aquesta – De quin color és menys probable que siga?
peça siga una taronja, sinó que si
repetim l’extracció moltes vegades,
2 Pensa i contesta.
hi haurà més taronges que pomes.
Manel té en una vidriola 5 monedes de 2 €, 4 d’1 €
i 6 de 50 cèntims. Si en trau una moneda sense mirar:
Activitats – Què és menys probable que siga: una moneda d’1 €
1 • Hi ha més flors roges, per tant, o una de 2 €?
– Què és més probable que siga: una moneda de 50 cèntims
és més probable que siga roja.
o una de 2 €?
• Hi ha menys flors grogues, – Quin tipus de moneda és menys probable que siga?
per tant, és menys probable
Pilar té en una bossa 3 fitxes roges, 5 fitxes blaves, 2 fitxes verdes
que siga groga. i 4 fitxes rosa. Si en trau una fitxa sense mirar:
• És més probable que siga verd. – Què és més probable que siga: una fitxa roja o una fitxa blava?
• És menys probable que siga – Què és menys probable que siga: una fitxa verda o una fitxa rosa?
taronja. – Quin color de fitxa és menys probable que siga?
– Quin color de fitxa és més probable que siga?
• El color més probable és
el verd. 220
• El color menys probable és

el taronja. ES0000000025235 668068-Unidad 15_22788.indd 68 04/03/2015 16:02:35
2 • És menys probable que siga

una moneda d’1 €. Altres activitats
• És més probable que siga
• Formeu grups de 4 o 5 alumnes i doneu a cada grup un pot amb diversos
una moneda de 50 cèntims.
retoladors, llapis, bolígrafs i pintures. Demaneu-los que fiquen al pot alguns
• La moneda que és menys
d’aquests elements de manera que, traient-ne un objecte sense mirar,
probable és la d’1 €.
es complisquen certes condicions, per exemple:
• És més probable que siga
– Que siga més probable agafar un bolígraf que un llapis.
una fitxa blava.
– Que siga igual de probable agafar un retolador que un bolígraf.
• És menys probable que siga
– Que siga menys probable agafar una pintura que un retolador.
una fitxa verda.
Comenteu en comú algunes de les solucions aportades.
la fitxa verda. • Demaneu-los després que siga cada grup el que pense i elabore les frases
• És més probable que siga que s’han de complir perquè la resta de grups col·loquen els objectes
la fitxa blava. als pots corresponents.
80
15 UNITAT 15
3 Quines afirmacions són certes per a cada caixa? Llig i escriu en el quadern.
3 • Caixa 1: És certa D.
1 2 3 4
Caixa 2: Són certes A i C.
Caixa 3: Són certes B i D.
Caixa 4: Són certes A i D.
A. És més probable agafar una bola groga que una de blava.
B. És menys probable agafar una bola groga que una de blava.
4 •
C. El color roig és el més probable.
D. El color roig és el menys probable.
EXEMPLE Per a la caixa 1 és certa … •
4 Copia els quadrats en el quadern i pinta’ls perquè les oracions siguen certes.
•
Si hi ha més d’una solució, dibuixa’n dues que siguen possibles.
Hi ha quadrats rojos, verds i blaus. Hi ha quadrats rojos, verds i blaus.

Si agafe sense mirar un quadrat, Si agafe un quadrat sense mirar, és més
el color més probable és el color roig. probable agafar-ne un de verd que un de
roig i un de roig que un de blau.
Raonament
• El color més probable és el roig
i el menys probable és el blau.
Hi ha quadrats rojos, verds, blaus i grocs.
Si agafe sense mirar un quadrat, el més probable • El color més probable és el rosa
és que siga groc i el menys probable és que siga blau. i el menys probable és el morat.
RAONAMENT
Llig i esbrina el color més probable en cada cas en traure una fitxa sense mirar.
Eva té una caixa amb fitxes. Miquel té una caixa amb fitxes.
Notes
La caixa conté fitxes blaves, verdes La caixa conté fitxes de color taronja, groc
i roges. És menys probable traure’n i morat. És més probable traure’n una de
una de verda que una de roja i menys taronja que una de groga i menys probable,
probable, una de blava que una de verda. una de morada que una de groga.
221
ES0000000025235 668068-Unidad 15_22788.indd 69 04/03/2015 16:02:46
Altres activitats
• Agrupeu els alumnes de dos en dos, entregueu-los una plantilla d’una
ruleta dividida en parts iguals, i demaneu a cada parella que pinte les parts
lliurement. Cada parella ha de canviar la seua ruleta per la d’una altra parella
i escriure en el quadern, ordenats per la seua probabilitat de major a menor
(o viceversa), els colors de la ruleta que li ha pertocat. Després feu una
posada en comú en què comenteu algunes de les ruletes preparades
i les ordenacions.
81
Mitjana
Propòsits
Lluïsa s’ha proposat recórrer una mitjana de 5 km per dia.
• Calcular la mitjana aritmètica De dilluns a divendres ha recorregut 3 km, 6 km, 5 km, 4 km,
d’un conjunt de dades. 7 km. Ha aconseguit el seu propòsit?
• Resoldre situacions reals de mitjana Per calcular la mitjana de les distàncies, segueix aquests passos:
aritmètica. 1r Suma els valors de 2n Divideix la suma obtinguda
totes les distàncies. entre el nombre de dades, 5.
Suggeriments didàctics 3 1 6 1 5 1 4 1 7 5 25 25 : 5 5 5
Per a explicar. Comenteu amb La distància mitjana recorreguda per dia és 5 km, per tant ha aconseguit el seu
els alumnes la importància de propòsit.
conéixer la mitjana d’un grup
La mitjana d’un conjunt de dades es calcula sumant totes les dades i dividint
de dades en algunes situacions aquesta suma entre el nombre de dades.
de la vida real: qualificacions
d’exàmens, temperatures mitjanes...
Deixeu clar el procés del càlcul 1 Calcula la mitjana de cada grup de números.
de la mitjana. Assenyaleu que hem 12 i 8 16, 22, 10 i 20
POSA ATENCIÓ
de sumar sempre totes les dades, 11 i 13 5, 11, 5 i 11
Quan calcules la mitjana,
encara que n’hi haja alguna de 8, 14 i 8 9, 8, 7, 6 i 5
suma totes les dades encara
repetida una o més vegades. Indiqueu que estiguen repetides. 2, 25 i 36 11, 11, 16, 12 i 10
que la mitjana sempre serà un número
i estarà compresa entre la menor 2 Observa els dibuixos i calcula.
i la major de les dades.
La distància mitjana recorreguda pels tres autobusos.
Per a reforçar. Demaneu a un
alumne que isca a la pissarra. Digueu 180 km
a cinc companys que vagen dient
successius productes de la taula 120 km 240 km
del 5 (p.e.,10, 35, 20...) que ell ha
d’anotar (també poden ser sis El preu mitjà. El pes mitjà.
números de la taula del 6, set de
la del 7...). Després, proposeu-li que
calcule la mitjana de tots explicant
com ho fa. La resta de la classe ha
de comprovar si el procés realitzat 20 kg 15 kg 20 kg 15 kg 10 kg
160 € 200 € 240 € 600 €
és correcte o no.
222
Activitats
1 • 10 • 17 ES0000000025235 668068-Unidad 15_22788.indd 70 04/03/2015 16:02:53
• 12 • 8
• 10 • 7 Altres activitats
• 21 • 12
• Demaneu als alumnes que porten a classe revistes, diaris o fullets publicitaris
2 • 540 : 3 5 180
de què es puguen traure diferents grups de dades numèriques, com poden
Distància mitjana: 180 km
ser, per exemple, els preus d’articles, gols a favor d’un equip... Assenyaleu
• (160 1 200 1 240 1 600) : 4 5 que han de buscar un grup de dades adequat per a calcular-ne la mitjana
5 300 aritmètica de manera que oferisca una informació útil i permeta extraure’n
Preu mitjà: 300 € conclusions, com seria la mitjana dels preus dels productes làctics
• (20 1 15 1 20 1 15 1 10) : 5 5 d’una botiga o una altra, la mitjana de gols a favor o en contra... En cas que
5 16 la divisió realitzada pels alumnes no siga exacta, digueu-los que agafen com
Pes mitjà: 16 kg a mitjana el quocient de la divisió.
3 • R. M. 4 i 8.
• L’altre número és 11.
82
15 UNITAT 15
3 Pensa i resol. 4 • (50 1 80 1 45 1 50 1 75) : 5 5
Escriu dos números la mitjana dels quals siga 6. 5 60
La mitjana de dos números és 10. Un d’aquests és 9. Quin és l’altre número? Maria va aconseguir el seu
Problemes objectiu.
44 Llig
Lligi iresol.
resol. • (48 1 78 1 43 1 48 1 73) : 5 5
Maria
Mariavavaestudiar
estudiar50
50pàgines
pàginesdilluns
dillunsi idijous,
dijous,8080pàgines
pàgines 5 53
dimarts,
dimarts,45
45pàgines
pàginesdimecres
dimecresi i75
75pàgines
pàginesdivendres.
divendres. Maria també hauria aconseguit
Volia
Voliaestudiar
estudiaruna
unamitjana
mitjanade
de60
60pàgines
pàginesdiàries.
diàries. el seu objectiu.
Vaaconseguir
Va aconseguirMaria
Mariaelelseu
seuobjectiu?
objectiu? 5 • Màquina 1: 13 peces.
Sihaguera
Si hagueraestudiat
estudiatcada
cadadia
dia22pàgines
pàginesmenys,
menys, Màquina 2: 11 peces.
quinahauria
quina hauriasigut
sigutlalamitjana
mitjanade
depàgines
pàginesllegides?
llegides?
Màquina 3: 12 peces.
Hauriaaconseguit
Hauria aconseguitaleshores
aleshoresl’objectiu?
l’objectiu?
Màquina 4: 12 peces.
55 En
Enla
lataula
taulahi
hiha
hales
lespeces
pecesmuntades
muntadesper
perquatre
quatremàquines
màquinesd’una
d’unafàbrica
fàbricaen
entres
tresdies.
dies. • La millor mitjana la té la
Observa
Observala
lataula
taulai icalcula.
calcula. màquina 1.
Dilluns Dimarts Dimecres • (15 1 11 1 16 1 14) : 4 5 14
Màquina 1 13 15 11 La mitjana va ser de 14 peces.
Màquina 2 16 11 6 • Mitjana dilluns: 13 peces
Màquina 3 11 16 9 Mitjana el dimarts: 14 peces
Màquina 4 12 14 10 Mitjana el dimecres: 9 peces
El dia que va ser menor la
Quinaés
Quina éslalamitjana
mitjanade
depeces
pecesque
quemunta
muntaper
perdia
diacada
cada mitjana de les peces muntades
màquina?
màquina? va ser dimecres.
Quina
Quinamàquina
màquinaté
télalamillor
millormitjana?
mitjana?
Quinava
Quina vaser
serlalamitjana
mitjanade
depeces
pecesmuntades
muntadesdimarts?
dimarts?
Càlcul mental
En
Enquin
quindia
diava
vaser
sermenor
menorlalamitjana
mitjanade
depeces
pecesmuntades?
muntades?
• 1.000 • 2.100 • 3.200 • 4.100
CÀLCUL MENTAL • 1.200 • 2.200 • 3.300 • 4.200
Multiplica números de dues xifres per 50: multiplica per 100 i després, divideix entre 2 • 1.300 • 2.400 • 3.400 • 4.300
20 3 50 42 3 50 64 3 50 82 3 50 • 2.000 • 3.100 • 4.000 • 4.400
3 50
24 3 50 44 3 50 66 3 50 84 3 50
28
3 100
2.800
:2
1.400 26 3 50 48 3 50 68 3 50 86 3 50 Notes
40 3 50 62 3 50 80 3 50 88 3 50
223
ES0000000025235 668068-Unidad 15_22788.indd 71 04/03/2015 16:02:57
Competències
• Competència social i ciutadana. A l’hora de treballar l’activitat 4, és senzill
establir un debat amb els alumnes sobre l’estudi i els valors associats
amb aquesta competència. Demaneu-los que comenten la seua manera
d’estudiar, quin temps hi dediquen, com s’organitzen, quines coses creuen
que haurien de millorar, en quines condicions estudien… Assenyaleu
la importància de la constància en el treball per a poder progressar.
83
Propòsits Triar la solució més raonable

• Triar la solució més raonable donats
l’enunciat d’un problema i diverses Ara llegirem el problema i les solucions.
solucions. Després, triarem la solució més raonable.
• Inventar un problema d’una Maria ha eixit hui a comprar roba d’estiu.

Porta 7 bitllets de 20 € i 4 bitllets de 5 €.
operació i una solució donada.
Quants diners porta Maria?
Solucions
A. Porta 1.450 €.
B. Porta 32 €.
proposat i demaneu als alumnes
C. Porta 160 €.
que expressen oralment els passos
que cal seguir per a resoldre’l. Per a resoldre el problema:
Demaneu-los que lligen la primera 1r Cal trobar els diners que porta en bitllets
solució proposada i expliquen per què de 20 € i en bitllets de 5 €. Es multipliquen
no és raonable. Feu el mateix amb 7 per 20 i 4 per 5.
les altres dues solucions donades. 2n Se sumen els resultats de 7 3 20 i de 4 3 5.
La solució A no és raonable perquè 1.450 € és molt.
Activitats La solució B no és raonable perquè 32 € és poc.
La solució més raonable és la C.
1 4.000 2 (900 1 2.500) 5 600 €
B. Els van quedar 600 €. Maria porta en total 160 €.
2 7 3 1.000 1 5 3 400 5 9.000

A. Transporta 9.000 kg.
Quins càlculs has de fer per a resoldre cada problema?
3 Sol. estimada: 5 3 10 5 50
Tria els càlculs correctes i escriu-ne la solució.
Ha recorregut 50 km
1 En la comunitat de veïns tenien 2 Un camió transporta 7 blocs de pedra
aproximadament.
4.000 € per a pintar l’escala. Van gastar de 1.000 kg cada un i 5 blocs de 400 kg
Sol. exacta: 5 3 9 5 45 900 € en la pintura i 2.500 € a pagar els cada un. Quant de pes transporta
Ha recorregut 45 km. pintors. Quants diners els van quedar? el camió en total?
4 Sol. estimada: 200 1 100 5 300 Solucions Solucions

Hi ha 300 ànecs aproximadament. A. Els van quedar 3.600 €. A. Transporta 9.000 kg.
Sol. exacta: 175 1 147 5 322 B. Els van quedar 600 €. B. Transporta 7.400 kg.
Hi ha 322 ànecs. C. Els van quedar 60 €. C. Transporta 70.900 kg.
5 Sol. estimada: 500 3 5 5
224
5 2.500
Hi han arribat 2.500 persones
ES0000000025235 668068-Unidad 15_22788.indd 72 04/03/2015 16:02:59
aproximadament.
Sol. exacta: 490 3 5 5 2.450
Hi han arribat 2.450 persones. Altres activitats
6 Sol. estimada: • Feu grups de tres o quatre alumnes i proposeu-los problemes similars als
7.000 2 3.000 5 4.000 proposats en aquesta pàgina perquè els resolguen. Després, en un altre full,
Li queden per pagar 4.000 € han d’escriure la solució correcta juntament amb dues més que no ho
aproximadament. siguen. Més tard, demaneu a un alumne que isca a la pissarra i plantegeu
Sol. exacta: a la classe el problema i les solucions. La resta de la classe ha de determinar
6.800 2 2.700 5 4.100 la solució correcta.
Li queden per pagar 4.100 €.
84
15 UNITAT 15
Estima una solució per a cada problema i escriu-la en el quadern.
Després, troba’n la solució exacta i compara-les. 7 Sol. estimada:
6.000 1 3.000 5 9.000
3 Carmina ha fet caminant de dilluns a divendres 9 km cada dia.
Quants quilòmetres ha recorregut en total? Hi ha 9.000 llibres aproximadament.
Sol. exacta:
EXEMPLE Solució estimada 539 5 3 10 5 …
Ha recorregut … 5.720 1 2.894 5 8.614
Solució exacta …3… … Hi ha 8.614 llibres.
Ha recorregut …
Inventa els teus

4 En una granja hi havia 175 ànecs i n’han comprat 147 més.
Quants ànecs hi ha ara a la granja? problemes
5 Per a la final de bàsquet han arribat al pavelló 5 trens ealitzeu el primer problema de forma
R
amb 490 persones cada un. Quantes persones hi han col·lectiva. Per a això, feu-los llegir
arribat? la solució i expliqueu-los que cal
6 Mònica va comprar un cotxe que costava 6.800 €. inventar un problema d’una operació
Ja ha pagat 2.700 €. Quant li queda per pagar? la solució de la qual siga la indicada.
7 En una biblioteca tenien 5.720 llibres i han rebut un enviament Doneu-los algun temps per a pensar
de 2.894 llibres. Quants llibres hi ha ara en total? i després corregiu algunes propostes
en la pissarra.
gència
INVENTA TU ELS PROBLEMES Intel·li rsonal Feu que resolguen la resta dels casos
Escriu
Escriu un
un problema
problema per
per aa cada
cada cas.
cas. intrape
de manera individual i corregiu-los
en comú en la pissarra.
Una operació
Solució: Josep té 11 anys menys que el seu germà. • R. M.
Ramon té 14 anys i el seu germà
Josep en té 3. Quants anys té
Una operació
Josep menys que el seu germà?
Solució: Marta no podrà comprar el banyador i la tovalla.
• R. M.
Marta té 30 € i vol comprar una
Dues operacions tovalla per 12 € i un banyador
ADULT
Solució: Per les entrades recaptaran més de 2.000 €. INFANTIL per 19 €. Podrà comprar
el banyador i la tovalla?
Dues operacions • R. M.
Solució: Jaume va poder envasar els bombons en capses. Per a una funció de teatre s’han
venut 125 entrades d’adult
i 240 entrades infantils Cada
225 entrada costa 8 €. Per les entrades
recaptaran més de 2.000 €?
• R. M.
ES0000000025235 668068-Unidad 15_22788.indd 73 04/03/2015 16:03:01
Jaume tenia 24 bombons de crema

Competències i 12 de maduixa. Va poder col·locar
els bombons en capses amb
• Iniciativa i actitud emprenedora. En les activitats d’invenció de problemes 6 bombons cada una sense que
es dóna un context molt adequat per a desenvolupar aquesta competència. li’n sobrara cap?
Feu que els alumnes observen cada situació plantejada i deixeu-los algun
temps per a inventar els seus problemes. Després feu una posada en comú
amb les possibles propostes. Animeu-los perquè tinguen iniciativa
Notes
i hi posen en marxa la creativitat.
85
ACTIVITATS
Propòsits 1 VOCABULARI. Explica què significa que 5 Copia en el quadern i pinta perquè
un esdeveniment és segur, possible les oracions siguen certes.
o impossible. Posa’n algun exemple. Hi ha boles verdes, roges i blaves.
de la unitat.
Si se’n tria una sense mirar, el color
2 Observa i contesta. més probable és el verd i el menys
Activitats probable, el roig.
1 R. L. Si és necessari, ajudeu-los

amb pistes puntuals per a
la invenció de cada tipus Caixa 1 Caixa 3
d’esdeveniment. Caixa 2 Hi ha boles grogues, taronges i verdes.
2 • En la caixa 2. Si se’n tria una sense mirar, el color
En quina caixa agafar sense mirar un menys probable és el groc i és més
• En les caixes 1 i 3. dau groc és un esdeveniment segur? probable triar verd que taronja.
• En la caixa 2. En quines agafar sense mirar un dau
3 • Esdeveniment possible. roig és un esdeveniment possible?
En quina caixa és impossible agafar
un dau roig?
3 Com és cada esdeveniment? Escriu. 6 Calcula la mitjana de cada grup
4 • És més probable que siga
de números.
Tirar un dau i que el resultat siga
morada.
menor que 4.
• És menys probable que siga 18 16 17
Triar un número parell de l’1 al 20 i que
taronja. en dividir-lo per 2 la divisió siga exacta.
5 Obrir a l’atzar aquest llibre i que el 29 11 14
número de pàgina siga menor que 300.
4 Observa i contesta. 12 20 15 33
Si es tria sense mirar una estrela:
25 35 29 35
7 Pensa i escriu.
Què és més probable: que siga verda Dos grups diferents de tres números
o morada? que tinguen com a mitjana 10.
Què és menys probable: que siga Quatre números, no tots diferents,
6 • 51 : 3 5 17 • 54 : 3 5 18
verda o taronja? que tinguen com a mitjana 8.
• 80 : 4 5 20 • 124 : 4 5 31
226
7 R. M. 8, 9, 13 5, 10, 14
R. M. 6, 6, 8, 12 4, 8, 10, 10
ES0000000025235 668068-Unidad 15_22788.indd 74 04/03/2015 16:03:02
8 • És més probable que siga

una dona rossa.
Altres activitats
un home. • Formeu grups de tres alumnes. Cada un ha de pensar un número
• És més probable que siga una i calcular la mitjana d’aquest número i els dos números que el segueixen.
persona morena. Demaneu-los que comenten entre ells els resultats que han obtingut.
9 • Sònia: (6 1 4 1 8) : 3 5 6 Després, feu una posada en comú i assenyaleu que la mitjana és sempre
Pau: (6 1 3) : 2 5 4,5 igual que el número que segueix el que han pensat.
Tragué millor nota mitjana Sònia. • Demaneu als alumnes que calculen les mitjanes d’aquests grups de dades
• Ha d’obtindre un 8. i comenteu com varia el valor de la mitjana:
10 • Sí. Per exemple: 3, 9, 15 3, 9, 30 3, 9, 300
1, 5, 8, 4 1, 5, 3, 3 Assenyaleu que el valor de la mitjana varia molt segons els valors que
• No. Per exemple: tinguen la dada major i la menor.
3, 6, 7, 12, 12.
86
15 UNITAT 15
Problemes 11 • En els tres primers la mitjana

va ser de 8 reparacions
8 Observa la nota feta pel perruquer 9 Resol.
i contesta. i en els quatre primers la mitjana
Sònia va obtindre en tres controls
un 6, un 4 i un 8. Pau va traure en dos
va ser 7.
7 homes morenos controls un 6 i un 3. Qui va traure millor • Sí, la mitjana de la setmana
15 dones rosses nota mitjana en aquests controls? va superar les 7 reparacions
20 dones morenes
Pilar ha tret en tres controls un 7, diàries.
3 homes rossos un 9 i un 8. Quina nota ha d’obtindre
en el quart control per a aconseguir
Si triem un client a l’atzar: una mitjana total de 8?
Què és més probable: que siga un Demostra el teu talent
home moreno o una dona rossa? 10 Pensa i comprova calculant.
12 El número que hi ha afegit Romà
Què és menys probable: que siga Dos grups de números diferents poden
un home o una dona? tindre la mateixa mitjana? és el 16.
Què és més probable: que siga una La mitjana d’un grup de números
persona morena o rossa? és sempre un d’aquests números?
11 Observa
11 Observael
elgràfic
gràfici iresol.
resol.
Notes
Neus
Neus és és electricista.
electricista.
En
En elel gràfic
gràfic tens
tens les
les reparacions
reparacions fetes
fetes cada
cada dia.
dia.
14
Nre. de reparacions
12
10
8
6
4
2
0
dl. dt. dc. dj. dv.
Quina
Quina va
va ser
ser lala mitjana
mitjana en
en els
els tres
tres primers
primers dies?
dies? I I en
en els
els quatre
quatre primers?
primers?
La
La mitjana
mitjana de
de lala setmana
setmana va
va superar
superar les
les 77 reparacions
reparacions diàries?
diàries?
12 Romà ha escrit un grup de tres números. La mitjana dels tres és 12.

Després, hi afig un altre número i la mitjana dels quatre és 13.
Quin número ha afegit Romà al grup inicial?
227
ES0000000025235 668068-Unidad 15_22788.indd 75 04/03/2015 16:03:02
Competències
• Competència social i ciutadana. El context de l’activitat 11, el món del
treball, permet comentar amb els alumnes diferents valors associats amb
el civisme. La necessitat de realitzar sempre el nostre treball de manera
correcta i diligent, els drets i deures dels treballadors i consumidors,
la importància d’un tracte igualitari a la dona en el món laboral…, poden
tractar-se a classe, demanant als alumnes que aporten les seues idees
i experiències.
87
SABER FER
Propòsits Triar l’estratègia en un concurs

Begonya participa en un concurs de televisió i li ensenyen unes quantes
caixes. Ha de triar una caixa i traure’n, sense mirar, una targeta.
Si agafa una targeta blava, guanyarà un viatge a l’Amazones
de la vida real. i si n’agafa una de roja, guanyarà només 1 €.
Caixa Caixa Caixa

Activitats pàg. 228 1 2 3
1 • La caixa 3, perquè en aquesta
caixa és més probable agafar
1 Fixa’t en el contingut de les caixes que ensenyen a Begonya i contesta.
una targeta blava.
Caixa 1 Caixa 2 Caixa 3
• No guanyarà de segur el viatge,
perquè pot agafar una targeta
roja.
2 • Hauria d’haver triat la caixa 2,
perquè en aquesta caixa és Quina caixa aconselles a Begonya que trie? Per què?
més probable agafar una Imagina’t que ha triat aquesta caixa. Guanyarà de segur el viatge? Per què?
targeta blava.
2 Pensa i contesta.
• No va guanyar de segur
La setmana passada a un altre concursant li van ensenyar aquestes caixes.
el viatge perquè a la caixa
hi ha targetes roges. Caixa 1 Caixa 2 Caixa 3
3 R. L.

1 • Nou-cents huitanta mil Quina caixa hauria d’haver triat el concursant en aquest cas? Per què?
tres-cents quaranta. Suposa que trià la caixa que tu creus. Va guanyar de segur el viatge? Per què?
• Huit milions noranta-quatre mil
3 TREBALL COOPERATIU. Penseu i escriviu.
set-cents tres.
Pensa amb el teu company un concurs en què
• 17 unitats i 94 centèsimes
hi haja diferents possibilitats. Exposeu-lo a la classe
• 28 unitats i 7 dècimes comentant quins esdeveniments són més probables gència
i quina és la millor estratègia per a obtindre un bon premi. Intel·li rsonal
• 386 mil·lèsimes interpe
• Tres setens
• Quatre huitens 228
• Quatre sisens
• Nou desens ES0000000025235 668068-Unidad 15_22788.indd 76 04/03/2015 16:03:05
2 • 450.109 . 450.019 . 450.190

• 8,75 . 8,57 . 7,85 . 7,58 . Desenvolupament de la competència matemàtica
. 5,87
• En aquesta pàgina els alumnes apliquen el que han aprés en la unitat per
3 3 3 resoldre situacions de la vida quotidiana, fet que permet un desenvolupament
• . .
4 6 7
adequat d’aquesta competència. A l’hora del treball cooperatiu, demaneu als
7 4 2
• . . alumnes que redacten per escrit un pla de treball en què apareguen les fases
9 9 9
que seguiran i la intervenció de cada component del grup. Recalqueu
3 • 15.754 • 90 especialment la fase d’exposició dels seus resultats als companys, animant-
• 4.239 • 16,79 los a ser originals en la forma sense renunciar a la correcció
• 803.418 • 1,71 del contingut.
• 309 • 35,36
4 • Un triangle isòsceles
pot ser obtusangle.
• Un paral·lelogram és
un quadrilàter.
5 • P 5 10 cm 3 4 5 40 cm
• P 5 9 cm 3 3 5 27 cm
88
REPÀS ACUMULATIU
15 UNITAT 15
1 Escriu com es lligen. 4 Copia en el quadern les oracions que 6 • Prisma triangular: 5 cares,
siguen certes.
980.340 8.094.703 6 vèrtexs i 9 arestes.
17,94 28,7 0,386 Un triangle isòsceles pot ser
• Piràmide pentagonal: 6 cares,
obtusangle.
3 4 4 9 6 vèrtexs i 10 arestes.
7 8 6 10 Un triangle obtusangle pot ser
equilàter. 7 100 : 5 5 2
2 Ordena de major a menor. Un paral·lelogram és un quadrilàter. En va obtindre 20 trossos.
450.019; 405.190; 450.109 Un trapezoide és un paral·lelogram. 8 4,5 3 2,80 1 5,65 5 18,25
7,85; 5,87; 7,58; 8,75; 8,57 20 2 18,25 5 1,75
5 Troba el perímetre de cada figura.
3, 3 i 3 4, 2 i 7
Li van tornar 1,75 €.
Un quadrat de costat 10 cm.
6 4 7 9 9 9 9 Considerar que cada sac
Un triangle equilàter de costat 9 cm.
conté 50 kg de pinso.
3 Calcula. 6 Classifica cada cos i escriu quantes 9.500 : 50 5 190
3 cares, vèrtexs i arestes té.
9.087 1 6.667
4
de 120 Ha rebut 190 sacs de pinso.
8.907 2 4.668 8,95 1 7,84 10 4 3 2 3 8 5 64
814 3 987 6,7 2 4,99 500 2 64 5 436
24.411 : 79 5,2 3 6,8
436 : 16 ▶ q 5 27, r 5 4
Té xarop per a 27 dies.
Problemes 11 3/5 de 120 5 72
(120 2 72) : 2 5 24
7 Mateu tenia una corda de 2 dam de 10 Alexandre fa quatre dies que pren La batedora li va costar 24 €.
longitud. En va tallar la meitat en trossos 2 cullerades diàries de xarop de 8 ml 12 L’edat mitjana és de 10 anys.
de 5 dm. Quants trossos en va obtindre? cada una. El flascó de xarop tenia
5 dl. Per a quants dies més té xarop
D’ací a 3 anys l’edat mitjana
8 Sònia va comprar 4,5 kg de peres a serà de 13 anys.
Alexandre?
2,80 € el quilo i un meló per 5,65 €.
Va pagar amb 20 €. Quants diners 11 Manel tenia 120 € estalviats. Va gastar
li van tornar? tres cinquens d’aquests diners en
9 Joan ha rebut a la seua granja

un ventilador i la meitat de la resta Notes
en una batedora. Quant li va costar
9 t i mitja de pinso en sacs iguals.
la batedora?
Quants sacs de pinso ha rebut?
12 Les edats d’un grup d’amics són
10, 12, 9, 10, 11 i 8 anys. Quina
és l’edat mitjana del grup? D’ací
a 3 anys, quina serà la nova edat
mitjana?
229
ES0000000025235 668068-Unidad 15_22788.indd 77 04/03/2015 16:03:06
Repàs en comú
• Demaneu als alumnes que redacten per a les dues unitats que trien diverses
activitats que treballen els conceptes més importants que s’hi tracten (poden
prendre com a exemple les activitats d’aquesta pàgina). Després, creeu
un quadern amb les aportacions de tots i entregueu-lo a la classe perquè
les resolguen. En comú, més tard, corregiu les activitats i els resultats
corresponents.
89
Repàs trimestral
El tren va carregat amb contenidors d’aigua i blat.
Propòsits
estudiats. 1 2 3 4
• Resoldre situacions reals. 120 sacs
7 hl, 8 dal i 9 ℓ 2 kl, 3 hl i 6 dal de 1 t i 540 kg
15 kg i mig
Activitats
1 • Contenidor 1: 789 ℓ.
• Contenidor 2: 2.360 ℓ. 1 Observa la càrrega del tren i calcula en el quadern.
• 4.000 2 789 2 2.360 5 851 ℓ. La capacitat en litres de cada contenidor.
Falten 851 ℓ.
1 …ℓ 2 …ℓ
• Contenidor 3: 120 3 15,5 5
5 1.860 kg. Els litres d’aigua que falten per a transportar-ne 4 kl.
• Contenidor 4: 1.540 kg. Els quilos que pesa cada contenidor.
• 6.000 2 (1.860 1 1.540) 5 3 … kg 4 … kg

5 2.600 kg.
Falten 2.600 kg. Els quilos de blat que falten per a transportar-ne 6 t.
2 • És secant respecte

2 Observa el dibuix i contesta.
a la circumferència roja
Quina posició té la recta verda respecte
i a la circumferència blava.
a la circumferència roja? I respecte a la
• És tangent respecte a la circumferència blava?
circumferència roja i exterior Quina posició té la recta taronja respecte
respecte a la circumferència a la circumferència roja?
blava. I respecte a la circumferència blava?
3 Equilàter: Cada angle 60º. 3 Classifica els triangles segons els costats. Després, utilitza el transportador
Isòsceles: 40º, 70º i 70º. i escriu la mesura de cada angle pintat.
Escalé: 55º, 30º i 95º.
4 Prisma triangular.
Piràmide pentagonal.
• Un prisma té dues bases
i una piràmide en té una.
• El prisma té 6 vèrtexs.
• La piràmide té 10 arestes. 230
• Té 3 cares laterals.

ES0000000025235 668068-Repaso1_22784.indd 78 04/03/2015 16:02:12
5 • És més probable agafar
una bola roja.
• És menys probable agafar
una bola groga.
• Es podrien posar 1 o 2 boles
taronja.
6 Mitjana ▶ 27 : 3 5 9
Mitjana ▶ 45 : 3 5 15
Mitjana ▶ 60 : 4 5 15
90
TERCER TRIMESTRE
4 Escriu el nom de cada cos i contesta.

7 • (127 1 140 1 264) : 3 5 177
Quantes bases té un prisma? I una piràmide?
Cada dia va enviar 177
Quants vèrtexs té el prisma del dibuix? missatges de mitjana.
Quantes arestes té la piràmide del dibuix?
• 250 : 5 5 50
Quantes cares laterals té el prisma del dibuix? S’han omplit 50 bidons.
5 Observa les boles que hi ha dins de la caixa i contesta. • 125 3 6 5 750
Marta agafa sense mirar una bola de la caixa. Què és 1.000 2 750 5 250
més probable: agafar una bola roja o una bola blava? Li’n falten 250 grams.
Ignasi agafa sense mirar una bola de la caixa. • 2.025 : 3 5 675
Què és menys probable: que siga una bola blava Cada cotxe pesa 675 quilos.
o una bola groga?
Quantes boles taronja posaries en la caixa perquè
agafar una bola taronja fóra menys probable que
agafar-ne una de verda? Hi ha més d’una solució? Notes
6 Calcula la mitjana aritmètica de cada grup de números.
8
12 6 23 14 7 13
9 16 24
Problemes
7 Resol.
Jordi treballa en una empresa de transports
i tots els dies envia uns quants missatges
als clients. Dilluns en va enviar 127; dimarts,
140; i dimecres, 264. Quants missatges
de mitjana va enviar cada dia?
Un depòsit conté 2 hl i 5 dal d’oli. L’oli es
distribueix en parts iguals en bidons de 5 litres.
Quants bidons s’han omplit?
Un iogurt pesa 125 g. Mariola ha comprat

un paquet de 6 iogurts. Quants grams de
iogurt li falten per a comprar-ne un quilo?
Un camió transporta 3 cotxes iguals.
En total porta una càrrega de 2 t i 25 kg.
Quants quilos pesa cada cotxe?
231
ES0000000025235 668068-Repaso1_22784.indd 79 29/10/15 13:20
91
SOLUCIONARI
Un repte
per a cada dia
SETEMBRE
1
ELS TRESOS. En les centenes apareix des del 300 fins al 399 → 100 vegades.
En les desenes apareix des del 330 fins al 339 → 10 vegades.
En les unitats apareix en el 303, 313, 323, 333, 343, 353, 363, 373, 383 i 393 → 10 vegades.
En total, 120 vegades.
2
RATLLAR PARELLS. En els números d’una xifra cal ratllar el 2, 4, 6 i 8 → 4 números.
En els números del 10 al 19 cal ratllar els que acaben en 0, 2, 4, 6 i 8 → 5 números.
En els números del 20 al 29 cal ratllar-los tots perquè les desenes, 2, és parell → 10 números.
En els números 30 i 31 cal ratllar el 30 → 1 número.
Per tant, cal ratllar: 4 1 5 1 10 1 1 5 20 números.
Com que març té 31 dies, ens queden sense ratllar: 31 2 20 511 dies
3
LA VISITA. Els altres dos eren dones.
4 UNA PEL·LÍCULA CURIOSA. Una 1 hora i 20 minuts és el mateix que 80 minuts.
5
HUMITAT. La tovalla.
6
QUADRE D’IMPARELLS
11 1 15
13 9 5
3 17 7
7 ELS NÚMEROS DE LES CASES. Es necessiten 20 nous (10 per a les unitats i 10 per a les
desenes). Per a tots els números se’n necessitarien 20, excepte per a l’1, que se’n necessiten
21 (hi cal afegir l’1 del 100), i per al 0, que se’n necessitarien 11 (les desenes completes
i els dos zeros del 100).
8
LES GERMANES. Maite i Mar són filles de Maria.
9
SON. Setembre, octubre, novembre.
10 GOSSOS I GATS. Té un gos i un gat.
11 EL FUM. Els trens elèctrics no expulsen fum en moure’s.
12
DUES FILES, TRES MONEDES. Col·locant una moneda damunt de qualsevol
de les altres tres.
94
OCTUBRE
13
DE L’1 AL 8.
4 8 3 7 2 6 1 5
14
EL VENEDOR VERÍDIC. El lloro era sord.
15
SUMAR A LA SUMA. Cal sumar 25 a cada terme:
185 1 743 1 518 5 1.446
16
SENSE ALGUNA DE LES LLETRES. N’hi ha prou de buscar una paraula que tinga les cinc
vocals, com ara equació, eufòria, autocine, precaució, insuportable…
17
LES SALUTACIONS. La primera persona que saluda fa 3 encaixades de mans.
La segona en fa també tres però una es fa a la primera, per tant ja l’hem comptada,
així que són 2 més.
La tercera també en fa tres però en fa una a la segona persona i una altra a la primera
que ja hem comptat, 1 més.
La quarta persona en fa també 3 però ja les hem comptades.
Per tant 3 1 2 1 1 5 6 encaixades de mà.
18 AMBCINC XIFRES. La xifra que cal utilitzar és l’1.

111 2 11 5 100
19 EL PREU DEL FLASCÓ. El perfum val 9 € i el flascó 1 €.
20
PARLAR BÉ. Set i cinc són dotze o Set més cinc són dotze.
21 MULTIPLICANT. 47 és un número primer, per tant l’únic producte que té com a resultat 47 és:
1 3 47 5 47.
22 REPETICIÓ. La tela.
23 EL
RESULTAT 1. Si sols s’utilitzen números naturals hi ha dues solucions:
1121314251617282951
1121314152627182951
24 LA GRAN ARRUIXADA. No perquè 48 hores després tornaria a ser mitjanit.
25
ENDOLCIR EL CAFÉ. No es demana que en cada tassa hi haja el mateix nombre de terrossos
ni que no ens puga sobrar cap terròs. Per tant, hi ha múltiples solucions:
Un terròs en cada tassa.
Tres terrossos en cada tassa.
Un terròs a la primera tassa i cinc a les altres dues.
Tres terrossos a la primera tassa i un a les altres dues…
95
26
CANVIANT UN SIGNE. Canviant el signe menys i l’igual o canviant el 3 pel 4.
53 5 54 2 1
54 2 53 5 1
27
ÀNGELA, ROSA I CÈLIA. Àngela parla més baix que Rosa. Cèlia parla més alt que Rosa.
Per tant, Rosa parla més baix que Cèlia.
Així, Àngela parla més baix que Rosa, i Rosa parla més baix que Cèlia. És a dir, Àngela
parla més baix que Cèlia.
28
UN LLOC CURIÓS. En un mapa.
NOVEMBRE
29
EL RESULTAT REPETITIU. Sempre s’obté 1.
30
LA TASSA DE TE. Encara que la tassa estava plena fins a la vora, no estava plena de te.
Per això en caure va tirar líquid però ni una gota de te.
31 EL
MAR ROIG. Poden passar moltes coses, però el que és segur que passa
és que la pedra s’hi afonarà.
32
GERMANS I GERMANES. Són 3 germans i una germana.
33
DOBLE JOC. Perquè no han jugat l’un contra l’altre les 5 partides.
Hi ha hagut almenys una partida que han jugat contra altres jugadors.
34 DOBLE I MEITAT. Fem les operacions al revés. El doble de 2 són 4, la meitat 2

i el doble 4. El resultat és 4.
35
MISTERI NOCTURN. La lletra i.
36
LA DIANA.
• Si aconseguim encertar dues vegades el 19 tindrem: 19 1 19 5 38 punts.

Ens faltarien 12 punts que només es poden aconseguir encertant 4 vegades el 3,
i això sumaria un total de 6 tirades.
• Si encertem una vegada el 19 i una altra el 13, obtindrem: 19 1 13 5 32 punts,

ens falten 18 punts. Obtindríem aquests punts si tornàrem a encertar el 13
i després el 5.
La solució seria: 1 vegada el 19
2 vegades el 13
1 vegada el 5
En total 4 impactes.
96
• Una altra solució seria: 3 vegades el 13
1 vegada l’11
En total 4 impactes.
• Una altra solució de 4 impactes seria: 1 vegada en el 19
2 vegades el 13
1 vegada el 5
En total 4 impactes
• Hi ha més solucions però el nombre d’impactes és major.
4 vegades el 13
1 vegada el 5
1 vegada el 3
En total, 6 impactes.
37 SENSE
PARAIGUA. El meu pare té el cap afaitat, no té cabells.
38 MENOR
QUE 30. El número és el 25. 25 3 3 5 150 : 2
39 E
LS
ATLETES. Els ordres d’arribada poden haver sigut:
A 2 B 2 C B 2 C 2 A C 2 A 2 B
A hauria guanyat B dues vegades, és a dir, la major part de les vegades.
B hauria guanyat C dues vegades, també la major part de les vegades.
C hauria guanyat A també dues vegades, la major part de les vegades.
40 A
MB PIJAMA. La zebra.
41 E
LPREU DE LES AGULLES. Si 100 agulles valen 100 €, cada agulla costa 1 €.
Per tant, 10 agulles valen 10 €.
42 AL CINE. Si invite un amic al cine, hauré de pagar dues entrades, la seua
i la meua. Així, si invite l’amic dues vegades al cine hauré de comprar 4 entrades.
En canvi, si invite dos amic al cine, només hauré de comprar 3 entrades.
Per tant és més barat invitar dos amics al cine que una sola vegada.
Si considerem que no vaig al cine i que el que faig és comprar sols l’entrada de la persona
o les persones que vull invitar-hi, el cost seria el mateix. En els dos casos he de comprar
2 entrades.
43 AMB COMPTE. No es diu si està encés o no. Si no està encés surarà en la gasolina.
Si està encés, s’incendiarà la gasolina.
44 E
LSMATEIXOS DINERS. Joan m’ha de donar 5 €.
Si Joan agafa 5 € dels seus diners per donar-me’ls, en aquest moment, tindré 5 €
més que ell. I quan Joan em dóna els 5 € tinc 10 € més que ell.
97
DESEMBRE
45
AL DESEMBRE. La lletra d.
46 PARELLS CONSECUTIUS. Els números són el 32 i el 34.
47
EL POMELL DE MONEDES. Es necessiten 9 monedes.
48 EL TÚNEL I ELS TRENS. Perquè no hi van entrar a la mateixa hora.
49
XIFRES IGUALS. 55 1 5 5 60.
50
L’ÀNEC I EL RÈTOL. Travessarà nadant, els ànecs no saben llegir.
51 DE L’1 AL 8.
7
3 1 4
5 8 6
2
52
MANS I DITS. En 10 mans hi ha 50 dits.
53
MIG PLE, MIG BUIT. Inclinem el barril fins que el líquid toque la vora superior del barril.
Si el fons del barril és visible, conté menys de 50 litres de líquid. Si el fons no és visible,
en té més de 50 litres.
54
L’ENDEVÍDEL FUTBOL. Abans que comence el partit el nombre de gols
és sempre 0 2 0.
55
GOTS PLENS I BUITS. Agafant el segon got que està ple i abocant-ne el contingut
al cinqué got que està buit. Després es deixa el segon got al seu lloc.
56 LLENGUA I ORELLA. N’hi ha prou de traure la llengua i tocar-se l’orella amb la mà.
GENER
57
DEL’1 AL 7. Hi ha diverses combinacions possibles:
1 2 2 2 3 2 4 1 56 1 7 5 55 12 2 3 1 45 2 6 1 7 5 55
123 1 4 2 5 2 67 5 55
58 VENENT MELONS D’ALGER. Hi havia 7 melons d’Alger. El primer comprador li’n va comprar
la meitat, 3,5, més mig meló, és a dir, li va comprar 4 melons i per tant li’n van quedar 3.
98
La segona compradora li va comprar la meitat dels que li quedaven, 1,5, i la meitat d’un meló,
és a dir, li’n va comprar 2, per això li’n va quedar 1, que es va endur l’últim comprador.
59 A L’AIGUA. La lletra a.
60 EL REFUGI. El primer que cal encendre és el misto.
61 CLASSES SETMANALS. Tinc 5 classes, el curs dura 5 setmanes, és a dir, 35 dies.

El 2 d’octubre és la primera classe, la segona serà el 9 d’octubre, la tercera el 16
d’octubre, la quarta el 23 d’octubre i la cinquena, el 30 d’octubre.
62 DOTZE MONEDES. Col·locant una moneda sobre la moneda de cada vèrtex.
63
CALCETINS. Com a mínim cal traure 3 calcetins del calaix.
Traiem el primer calcetí del calaix i suposem que és blanc. En traiem el segon, si és blanc
ja en tenim dos del mateix color, si és negre, n’hem de traure un altre. Si el tercer és blanc
en tindrem dos de blancs (el primer i el tercer). Si és negre, en tindrem dos de negres (el segon
i el tercer).
64
EL GRAN TORNEIG. Cada jugador ha de jugar amb els altres 5 participants. Cada jugador
jugarà 5 partides.
• El 1r jugador ha de jugar amb el 2n, el 3r, el 4t, el 5é i el 6é jugador → 5 partides
• El 2n jugador ha de jugar amb el 1r, el 3r, el 4t, el 5é i el 6é jugador. Però la partida
entre el 1r i 2n jugador ja l’hem comptada → 4 partides
• El 3r jugador ha de jugar amb el 1r, el 2n, el 4t, el 5é i el 6é jugador. Però les partides
entre el 1r i 3r jugador, i entre el 2n i 3r jugador, ja les hem comptades → 3 partides
• El 4t jugador ha de jugar amb el 1r, el 2n, el 3r, el 5é i el 6é jugador. Però
les partides entre el 1r i 4t jugador, entre el 2n i 4t jugador i entre el 3r i el 4t,
ja les hem comptades → 2 partides
• El 5é jugador ha de jugar amb el 1r, el 2n, el 3r, el 4t i el 6é jugador. Però les partides
entre el 1r i 5é jugador, entre el 2n i 5é jugador, el 3r i el 5é i entre el 4t i el 5é jugador,
ja les hem comptades → 1 partida
• El 6é jugador ha de jugar amb els altres cinc jugadors però totes aquestes partides
ja les hem comptades.
És a dir, per a 6 jugadors, les partides que caldria disputar serien:
5 1 4 1 3 1 2 1 1 5 15 partides
99
65 BOLÍGRAFS I LLAPIS. El llapis costa 35 cèntims i el bolígraf, 65.
66 DIBUIXAR SOBRES. El segon sí que es pot dibuixar, el primer no.

Per regla general, perquè una figura es puga dibuixar sense alçar el llapis del paper i sense
passar més d’una vegada per cada traç, sols pot tindre dos vèrtexs en què concórreguen
un nombre imparell de línies. L’un serà el vèrtex d’entrada i l’altre el d’eixida.
Això passa en la primera figura, només els dos vèrtexs inferiors tenen
5 6
un nombre imparell, 3, de línies. Per a dibuixar-lo n’hi ha prou d’anar fent 7
els traços en l’ordre que marca aquesta figura. 4
8 2
1
En canvi, en la segona figura són quatre els vèrtexs de què
parteixen un nombre imparell de línies, les dues inferiors i les dues superiors. C 3
F
No es pot dibuixar en les condicions que ens demana el problema.
67
UNA PILOTA DE TENIS. Si llancem la pilota horitzontalment sobre una superfície llisa, l’única
manera que torne la pilota seria rebotant sobre una paret vertical, i llavors la pilota no es
detindria com demana el problema. Si llancem la pilota sobre una superfície inclinada (en forma
de rampa), es detindria en arribar a una certa altura i si el camí està totalment delimitat tornaria
exactament pel camí d’anada. Però la manera més senzilla és llançant-la verticalment. La pilota
puja fins a una certa altura, es deté, i torna a caure exactament pel camí per què ha ascendit.
68
LA CARRERA. Si C ha arribat immediatament darrere de B → B 2 C.
Si D ha arribat davant de C → D 2 B 2 C.
Si D ha arribat després de A → A 2 D 2 B 2 C.
L’ordre d’arribada ha sigut A 2 D 2 B 2 C.
FEBRER
69
L’1DE FEBRER. Si el gener va tindre 5 dilluns, 5 dimarts i 5 dimecres l’única possibilitat és
que el dia 1 de gener va ser dilluns. Per tant, el dia 31 de gener va ser dimecres i així,
el dia 1 de febrer va ser dijous.
70 TRAVESSANT VAGONS. L’últim és el vagó 11, el penúltim el 10 i l’antepenúltim,

el vagó 9. Estic en el segon, he de travessar el 3r, 4t, 5é, 6é, 7é i 8é. És a dir,
6 vagons, i a la tornada els mateixos. Per tant he de travessar 12 vagons.
100
71 SUMES. Cal adonar-se que:
49 1 51 5 100
1 2 3 4 5 … 49 50 51 … 95 96 97 98 99
1 1 99 5 100
2 1 98 5 100
3 1 97 5 100
4 1 96 5 100
5 1 95 5 100
Per tant, la suma dels 99 primers números serà: (49 3 100) 1 50 5 4.950.
72
EN DOTZE HORES. De les 3 a les 4 passa la primera vegada. La segona entre les 4 i les 5,
la tercera entre les 5 i les 6, la quarta entre les 6 i les 7, la cinquena entre les 7 i les 8, la sisena
entre les 8 i les 9, la setena entre les 9 i les 10, la huitena entre les 10 i les 11, la novena
exactament a les 12, la desena no la sobrepassa fins a la 1 i 5 tocades, l’onzena les 2 i 10
tocades i quan el rellotge arriba a les 3 encara no ha passat la minutera sobre l’agulla horària.
La minutera passa sobre l’agulla horària 11 vegades.
73
EL SEU PES EXACTE. El concursant va escriure: El seu pes exacte.
74
DESPÚS-AHIR. Dilluns.
75
MESOS. Tots excepte febrer, 11 mesos per any tenen 30 dies (tot i que alguns en tenen
més de 30).
76
ESTUDIANTS I ESTUDIANTES. 16 xiques i 13 xics.
77
EN FILA. Tenen 6 files davant de la seua i 4 darrere. És a dir, hi ha 10 files més la seua,
per tant, hi ha 11 files de 3 alumnes cada fila. En total hi ha: 11 3 3 5 33 alumnes.
78 DISMINUINT.Del primer número, 220, en restem 60 i obtenim el segon número, 160. D’aquest
en restem 50 i obtenim el tercer, 110. En restem ara 40 i obtenim el quart, 70, de què restem
30 per a obtindre’n el cinqué, 40. D’aquest número, caldrà restar-ne 20 per a obtindre el sisé
número que serà 20 i d’aquest 10 per a obtindre el seté número, que serà 10. Els números
que falten són 20 i 10, respectivament.
79
RELLOTGE DE CUCUT. Si tarda 5 segons a tocar les 6 significa que entre cada dues
campanades tarda 1 segon:
Entre la 1a campanada i la 2a → 1 segon
101
En total 5 segons per a tocar les 6 campanades. Llavors per a tocar les 12:
En total, 6 segons més. Per tant, tarda 11 segons a tocar les 12 campanades.
80
EL TAXI. El camell.
8 1 ELSASTRE. Tarda un minut a tallar el primer tros, un minut a tallar el segon, un minut a tallar
el tercer…, un minut a tallar el tros nové, però una vegada tallat el tros nové, el desé queda
solt, no necessita tallar-lo. És a dir, tarda 9 minuts a tallar els 10 trossos.
82 SUMA D’IMPARELLS. 80 : 4 5 20, és a dir, si sumem 4 vegades 20 obtenim 80.

Per tant els imparells per davall i per damunt de 20 sumaran 80.
19 1 21 5 40
17 1 19 1 21 1 23 5 80
17 1 23 5 40
8 3 OUS I HORES. Si ho fem mentalment, en 13 dotzenes hi ha:

12 · 10 1 12 · 3 5 120 1 36 5 156 ous
El nombre d’hores d’una setmana:
24 · 5 1 24 · 2 5 120 1 48 5 168 hores
Hi ha més hores en una setmana.
84 BENEFICIS. El compra per 7 € i el ven per 8 € → 1 € de benefici.

El compra per 9 € i el ven per 10 € → 1 € de benefici
En total, obté 2 € de benefici.
MARÇ
85
EL COMPTAQUILÒMETRES. El següent número capicua és el 73.037.
73.037 2 72.927 5 110
Em falten 110 km.
86
EL MEU ANIVERSARI. L’endemà del meu aniversari era dijous; per tant, el meu aniversari
va caure en dimecres.
87
MOURE MONEDES. N’hi ha prou de moure qualsevol de les dues monedes de 10 cèntims
a l’altre extrem.
102
88
EL MENOR. Cal esborrar les xifres 4, 9, 2 i 5. El número que queda és el 108.
89 CURIOSITATS SEMÀNTIQUES.
a) 5 3 4,20 1 2 5 23 → Verdadera
Si l’afirmació haguera sigut: cinc per quatre, vint, més dos, vint-i-tres.
(Amb la coma entre les paraules quatre i vint). Això es traduiria en:
5 3 4 5 20 1 2 5 22 → Falsa
b) 5 3 8,40 1 2 5 44 → Verdadera
Si l’afirmació haguera sigut: cinc per huit, quaranta, més dos, quaranta-quatre.
(amb la coma entre les paraules huit i quaranta). Això es traduiria en: 5 3 8 5 40 1 2 5
5 42 → Fals
c) 10 3 6,60 1 4 5 70 → Verdadera
90 FÓRMULA 1. En multiplicar minuts i segons per 60 es converteixen en hores i minuts,

respectivament. És a dir, tardarà 1 hora i 23 minuts.
91 MULTIPLICANT POMERES. La lletra r, perquè en afegir-la dóna pomerar, que és un camp

de pomeres.
92 BITLLETS I BUTXAQUES. Comencem ficant en la primera butxaca la quantitat mínima

de bitllets, 1 bitllet. En la segona en fiquem 2, en la tercera, 3,… I en la setena, 7.
Fins ara n’hem guardat: 1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 5 28
Com que ja no ens queden més bitllets, en la huitena butxaca fiquem 0 bitllets.
93 LES NOU BOLES. Fem tres grups de tres boles.

1a pesada. Posem el grup 1 en un platet i el grup 2 en l’altre:
• Si l’un pesa més que l’altre, en el que pesa més hi ha la bola que busquem.
• Si pesen igual, la bola més pesant està en el grup 3.
Ja tenim el grup de 3 boles en què una d’aquestes pesa més que les altres dues.
2a pesada. Agafem dues boles de les tres que hi ha i les posem una en cada platet
de la balança:
• Si l’una pesa més que l’altra, la que pesa més és la que buscàvem.
• Si pesen igual, la bola més pesant és la que hem deixat fora.
94 ORDENAR NÚMEROS. Hi ha diverses solucions. Una n’és:
U - Quatre - Nou - Cinc - Huit - Set - Dos - Sis - Tres
95 EL MÉS LLARG. Quatre-cents cinquanta-quatre. Té 26 lletres.
96
CINC FILLS. El cinqué es diu Lluís, tal com diu al principi de l’enunciat
del problema.
97
PER LA SABANA. La girafa.
103
98 QUATRE PARTS IGUALS.
99
CREÏLLES I XIQUETS. Fent puré i repartint en parts iguals.
100 ORGANITZAR UN TORNEIG.
1a Ronda 2a Ronda 3a Ronda 4a Ronda 5a Ronda Final Guanyador
Hi ha 33 Queden 17 Queden 9 Queden 5 Queden 3 Queden 2 Queda 1

jugadors jugadors jugadors jugadors jugadors jugadors jugador
S’organitzen S’organitzen S’organitzen S’organitzen S’organitza S’organitza
16 partits 8 partits 4 partits 2 partits 1 partit 1 partit
En total es juguen: 16 1 8 1 4 1 2 1 1 1 1 5 32 partits.
ABRIL
101 UNAO DUES MANTES. Abriguen més dues mantes. La capa d’aire que hi queda entremig
fa d’aïllant.
102 MANS
A LES BUTXAQUES. La manera més senzilla és posar-se els pantalons al revés.
Les butxaques queden a la part posterior i la butxaca esquerra dels pantalons queda
al costat dret, i la dreta, al costat esquerre.
103 CARRETERA AMB PALS. El primer se situa sobre el quilòmetre 0, i després cada 50 m

en els 5 km (5.000 m) de carretera. Per tant, després del primer es col·locaran:
5.000 : 50 5 100 pals més a la carretera.
En total s’hi col·loquen 101 pals.
104 DE L’1 AL 8. Una possible solució és:

7 1 8 2
5 3 6 4
105 CENTRE
EXACTE. Es retalla un cercle de paper de la grandària exacta de la taula.
Es doblega dues vegades per la meitat i el punt d’intersecció dels doblecs és el centre
exacte de la taula.
104
106 MOLTSQUADRATS. En total n’hi ha 30.
• Hi ha 16 quadrats xicotets.
• Si considerem quadrats formats per quatre quadrats, hi ha 9 quadrats.
→ 3 quadrats
→ 3 quadrats
→ 3 quadrats
• Si considerem quadrats formats per nou quadrats, hi ha 4 quadrats.
→ 2 quadrats
→ 2 quadrats
• Si considerem quadrats formats per setze quadrats, hi ha 1 quadrat.
→ 1 quadrat
En total hi ha: 16 1 9 1 4 1 1 5 30 quadrats.
107 DOS
GOTS AMB AIGUA. N’hi hauria prou de congelar l’aigua dels dos gots i tirar
els dos trossos de gel al recipient.
108 GOSSOS, GATS I LLOROS. Tinc un gos, un gat i un lloro. En total, 3 animals.
109 BÀSQUET. O l’equip era femení, o l’equip era mixt i els xics no van anotar cap cistella.
110 RODA DE BICICLETA. En total hi ha 36 espais entre els radis.

Suposem que la roda tinguera 2 radis, també tindria 2 espais entre els radis.
Si tinguera 3 radis, tindria 3 espais entre els radis. Si tinguera 4 radis, també 4 espais.
Si en tinguera 5, tindria 5 espais… En definitiva, si té 36 radis, tindrà 36 espais entre els radis.
111
PASTILLES. La primera la pren a les 6 del matí i en pren una cada hora i mitja durant
12 hores, és a dir: 12 : 1,5 5 8 pastilles. Per tant, en total, pren 9 pastilles.
105
112 CUBS APILATS. Hi ha 40 cubs.
La figura està composta per dues piles de cubs exactament iguals, l’una a la dreta
i l’altra a l’esquerra. Prenem la figura de la dreta:
• La primera pila vertical de cubs està composta per 4 cubs de base,
3 cubs en la segona fila, 2 cubs en la tercera fila i 1 a la part superior. En total:
4 1 3 1 2 1 1 5 10 cubs.
• La segona pila vertical està composta per 3 cubs en la base, 2 en la segona fila
i 1 a la part superior. En total: 3 1 2 1 1 5 6 cubs.
• La tercera està composta per 2 cubs en la base i 1 cub damunt. En total:
2 1 1 5 3 cubs.
• I la quarta només té 1 cub.
La figura de la dreta té en total: 10 1 6 1 3 1 1 5 20 cubs.
Com que les dues figures són iguals, en total hi ha:
20 · 2 5 40 cubs.
MAIG
113 AMB SIS FURGADENTS. Cal formar-hi un tetraedre.
114
PUNXAR UN GLOBUS. Sí, si el globus està desunflat.
115
DIES CONSECUTIUS. Ahir, hui i demà.
116 UN ÉSSER ESTRANY. La lletra d.
117
PÀGINES DE LLIBRE. No es pot.
• Per a paginar les 9 primeres pàgines necessite 9 xifres.
• Per a paginar les pàgines des de la 10 fins a la 99 necessite: 90 3 2 5 180 xifres.
És a dir, per a paginar un llibre de 99 pàgines necessite 9 1 180 5 189 xifres.
Si tinc 190 xifres, em quedaria 1 xifra per a escriure el número 100.
118 EL TEU PARE I TU. Tu mateix.
106
119 TRIANGLES. Hi ha 23 triangles en total.
10 triangles 5 triangles 4 triangles
2 triangles 1 triangle 1 triangle
120
XIQUETS I MOSQUES. Tres minuts.
Si 3 xiquets cacen tres mosques en 3 minuts, el doble de xiquets, 6, caçaran el doble
de mosques, 6, en el mateix temps, 3 minuts.
I si hi haguera 10 vegades els xiquets que tenim, 3 3 10 5 30, caçarien 10 vegades
les mosques que han caçat, 3 3 10 5 30, en el mateix temps, 3 minuts.
121 CUBS PINTATS. Estan pintades 18 cares.

• El cub de dalt té pintades les quatre cares laterals i la base superior, en total,
5 cares.
• Els dos cubs laterals tenen pintades tres cares laterals i les dues bases, 5 cares cada un.
Entre els dos 10 cares.
• El cub del centre té pintades 2 cares laterals i la base inferior, en total 3 cares.
Hi ha pintades en total: 5 1 10 1 3 5 18 cares.
122 COMPTANT DIES. Incloent-hi ambdues dates, 32 dies.

Si el dia 1 d’agost és dimecres, també ho són el dia 8, 15, 22 i 29 d’agost.
És a dir, portem 29 dies.
Si el 29 d’agost és dimecres, fins al dissabte següent necessitem 3 dies més
(dijous, divendres i dissabte). Per tant: 29 1 3 5 32 dies.
123
DOS QUADRATS. L’àrea del quadrat gran és el doble que la del menut,
és a dir 8 unitats.
Si girem el quadrat menut 45º:
Observem que el quadrat menut és la meitat que el quadrat gran.
124
REPARTIR UNA TORTADA. Es fa un tall horitzontal al cilindre per la meitat del lateral. Després
es fan dos talls verticals perpendiculars seguint els diàmetres de la base.
107
125 MONEDES I BITLLETS. Tinc 15 monedes i 15 bitllets.
En total tinc: 15 3 5 1 15 3 1 5 90 €
126
MUNTÓ DE MELONS. No es pot.
La suma de dos números imparells dóna un número parell. Per tant, la suma dels melons
del primer i el segon muntó serà un número parell. El mateix passarà amb la suma dels melons
del tercer i quart muntó. I per tant, els melons que hi ha entre els quatre primers muntons seran
un número parell.
Si restem de 20, que també és parell, aquest número parell obtindrem un altre número parell.
Per tant el nombre de melons que tindríem en el cinqué muntó sempre seria un número parell.
127 L’ÚNIC NÚMERO. El número mil.
128
EL CUB I LA MOSCA. El màxim nombre d’arestes que pot recórrer fins a tornar
al mateix vèrtex és 8. És a dir, la distància màxima que pot recórrer és: 8 3 3 5 24 cm.
Una possible solució és aquesta:
JUNY
129
COPES. És impossible.
Si girem dues copes a la vegada, pot ocórrer:
• Si no estan en la mateixa posició, una està cap amunt i l’altra cap avall,
o viceversa, no es modifica res. No canvia el nombre de copes cap amunt
i cap avall.
• Si les dues estan en la mateixa posició, cap amunt o cap avall, el nombre de copes
que apumta en una direcció augmenta en dos i el nombre de copes que apunta
en la direcció contrària disminueix en dos.
Llavors, és impossible augmentar o disminuir aquest número en una sola unitat, que és
el que es demana.
108
130
NO TINC CANVI. La quantitat màxima que puc tindre és 1 € i 43 cèntims
en monedes de:
• Una moneda de 50 cèntims.
• Quatre monedes de 20 cèntims.
• Una moneda de 5 cèntims.
• Quatre monedes de 2 cèntims.
Encara que tinc més d’1 €, ajuntant les monedes que tinc no tinc 1 € exacte.
131
EL MEU ONCLE I EL SEU FILL. Fa 5 anys, el meu oncle tenia 50 anys i el seu fill, 25.
132
UN DAU. És impossible obtindre 13.
Les tres cares que determinen un vèrtex no són cares oposades entre si. Les cares oposades
a aquestes tres cares són precisament les que no sumem. És a dir, com que la suma de dues
cares oposades és 7:
– Si sumem 6 no podem sumar 1, i viceversa.
Per tant:
• Per a obtindre 11:
Hauríem triat el vèrtex en què conflueixen els cares les puntuacions de les quals són 6, 3 i 2.
La cara oposada a 6 seria 1, l’oposada a 3 seria 4 i l’oposada a 2 seria 5. No hem sumat
cap número de les cares oposades per a obtindre 11.
Hauríem triat el vèrtex en què conflueixen les cares les puntuacions de les quals són 5, 3 i 1.
La cara oposada a 5 seria 2, l’oposada a 3 seria 4 i l’oposada a 1 seria 6. Estem en el mateix
cas que en la puntuació anterior.
Hauríem triat el vèrtex en què conflueixen les cares les puntuacions de les quals
són 5, 4 i 1. La cara oposada a 5 seria 2, l’oposada a 4 seria 3 i l’oposada
a 1 seria 6.
Les combinacions possibles per a obtindre 13 són:
6 1 5 1 2 → 5 i 2 són cares oposades. No conflueixen en un mateix vèrtex.
6 1 4 1 3 → 4 i 3 són cares oposades. No conflueixen en un mateix vèrtex.
Les altres són combinacions d’aquestes dues; per tant, no es pot obtindre 13 de la suma
de les puntuacions de les tres cares.
Hauríem triat el vèrtex en el qual conflueixen les cares les puntuacions de les quals són
6, 5 i 3. La cara oposada a 6 seria 1, l’oposada a 5 seria 2 i l’oposada a 3 seria 4.
109
133
PARCEL·LES. El nombre màxim de parcel·les que es poden delimitar és 19.
134
MÉS TRIANGLES. Hi ha 35 triangles en total.



1 triangle 1 triangle 1 triangle

1 triangle 1 triangle 1 triangle
1 triangle
110
135 JUGANT. Omplint el clot d’aigua fins que la pilota isca surant.
136 PARTITS DE TENIS. Cada un va jugar 2 partits. Si els jugadors van ser A, B i C,

els partits van ser: A 2 B, A 2 C i B 2 C.
137 DESDEJUNI MARINER. Segurament perquè el jove anava vestit de mariner o per qualsevol
altre detall que l’induïra a això. És palés que no va ser pel triangle que va dibuixar
i l’operació que hi va escriure davall perquè no té res a vore amb la seua professió.
138 EL
TRIPLE DE TEMPS. Són les 5 i quart. L’agulla de les hores tardarà 45 minuts
a arribar a les 6, just el triple del que tardarà a arribar-hi la minutera, 15 minuts.
139 PIRÀMIDES. La figura resultant té 6 cares.
140 RESTA DE PARAULES. El resultat és 1, que ve de restar dos (número que ix en llevar la lletra a
a soda i ordenar les lletres que hi queden) a tres (que és el número que ix si llevem la lletra a a
astre i ordenem les lletres restants).
111

Guia Matem 4-3 SH Voramar

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia Matem 4-3 SH Voramar

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

La guia didàctica Matemàtiques 4, per a quart curs de primària,

En la seua elaboració ha participat l’equip següent:

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA

Projecte gràfic: Estudio Pep Carrió

Cap de projecte: Rosa Marín

Direcció tècnica: Jorge Mira

Coordinació tècnica: Jesús Muela i Virtudes Llobet

© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transfor-

Unitat 12. Rectes i angles ����������������������������������������� 22

Unitat 13. Polígons ���������������������������������������������������� 38

Unitat 14. Cossos geomètrics������������������������������������ 58

Unitat 15. Probabilitat i estadística���������������������������� 74

Solucionari Un repte per a cada dia �������������������������� 93

• Decalitre, hectolitre i quilolitre.

• Decagram, hectogram i quilogram.

• Reconeixement del litre i el quilo com

• Identificació dels submúltiples del litre

• Identificació dels múltiples del litre

• Pas de mesures de forma complexa

• Resolució de problemes reals en què

• Elecció de la pregunta que es respon

TASCA FINAL • Realitzar càlculs en un laboratori.

• Valoració de la utilitat de les unitats

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT RECURSOS DIGITALS

Programació didàctica d’aula LlibreMèdia

Projectes de treball cooperatiu Solució de problemes. Mètode DECA

Recursos complementaris ES0000000025225 667965_Cdno_Matematicas_4-3_VOR_24447

• Fitxes per al desenvolupament QUADERN

• Programa d’Educació en valors. ES0000000025225 667965_Cdno_Matematicas_4-3_VOR_24447.indd 1 08/04/2015 10:23:09

• Programa d’Educació emocional. 04/03/2

Abril Maig Juny

2 Compta i escriu en el quadern quant pesa cada bossa.

ES0000000025235 668068-Unidad 11_22789.indd 5 04/03/2015 16:02:32

Suggeriments didàctics 1 0 1 litre 5 10 decilitres 1 ℓ 5 10 dl

En decalitres 30 ℓ 50 ℓ 130 ℓ 180 ℓ

En hectolitres 200 ℓ 600 ℓ 2.300 ℓ 7.400 ℓ

• Conéixer les equivalències entre g dg cg mg

1 • 30 dg • 200 cg • 5.000 mg En centigrams 3 g i 3 cg 5 g i 6 cg 8 g i 9 cg

Un hipopòtam del zoo pesa 2 t i 870 kg.

Rinoceront Balena blava

També podeu demanar als alumnes que busquen informació d’animals

Activitats 1 Calcula i contesta.

• 3 kg i mig 5 3.500 g 162

ES0000000025235 668068-Unidad 11_22789.indd 11 04/03/2015 16:02:41

Propòsits Triar la pregunta que es respon amb alguns càlculs

C. Quants iogurts ha rebut en

tros de 16 m i la resta la va partir

Propòsits 1 VOCABULARI. Escriu el nom 7 Copia i completa en el quadern.

• 800 cl • 1.500 cl 3 ℓ i 7 dl 5 … dl 5 ℓ i 9 dl 5 … dl 2 dag 3 hg 5 kg

• 8.009 ml • 4.006 ml 4 dag i 27 g 3 kg i 125 g

• 20 g • 300 g • 5.000 g més d’1 tona.

• 70 g • 500 g • 6.000 g 166

Problemes 13 • Necessita 3 botelles d’1 ℓ

Demostra el teu talent

ES0000000025235 668068-Unidad 11_22789.indd 15 04/03/2015 16:02:48

Propòsits Realitzar càlculs en un laboratori

Activitats pàg. 168

Activitats pàg. 169 3 Pensa i resol. gència

ES0000000025235 668068-Unidad 11_22789.indd 17 04/03/2015 16:02:52

• Posicions relatives de rectes

Unitat 12. Rectes i angles �� 22

Unitat 13. Polígons �� 38

Unitat 14. Cossos geomètrics�� 58

Unitat 15. Probabilitat i estadística�� 74

Solucionari Un repte per a cada dia �� 93

• Decalitre, hectolitre i quilolitre.

• Reconeixement del litre i el quilo com

• Identificació dels submúltiples del litre

• Identificació dels múltiples del litre

• Pas de mesures de forma complexa

• Resolució de problemes reals en què

• Elecció de la pregunta que es respon

TASCA FINAL • Realitzar càlculs en un laboratori.

• Valoració de la utilitat de les unitats

• Fitxes per al desenvolupament QUADERN

• Programa d’Educació en valors. ES0000000025225 667965_Cdno_Matematicas_4-3_VOR_24447.indd 1 08/04/2015 10:23:09

• Programa d’Educació emocional. 04/03/2

• Conéixer les equivalències entre g dg cg mg

• 3 kg i mig 5 3.500 g 162

C. Quants iogurts ha rebut en

Problemes 13 • Necessita 3 botelles d’1 ℓ

• Posicions relatives de rectes

• Reconeixement de les posicions relatives

• Tria de les preguntes que es poden

TASCA FINAL • Treballar amb angles en els esports.

• Valoració de la utilització de rectes

• Fitxes per al desenvolupament QUADERN

• Programa d’Educació en valors. ES0000000025225 667965_Cdno_Matematicas_4-3_VOR_24447.indd 1 08/04/2015 10:23:09

• Programa d’Educació emocional. 04/03/2

4 R. L. 4 TREBALL COOPERATIU. Busqueu i dibuixeu.

• Càlcul del perímetre de diferents polígons.

GEOMETRIA • Classificació de quadrilàters

• Escriptura de les qüestions intermèdies

TASCA FINAL • Analitzar mosaics.

• Interés pel reconeixement i la classificació

• Fitxes per al desenvolupament QUADERN

• Programa d’Educació en valors. ES0000000025225 667965_Cdno_Matematicas_4-3_VOR_24447.indd 1 08/04/2015 10:23:09

• Programa d’Educació emocional. 04/03/2

1 Està format per triangles 184

Una línia poligonal tancada i l’interior d’aquesta formen un polígon. 2