Llibre Mate+ 2n Anotat - Santillana

Matemàtiques per pensar PRIMÀRIA
LLIBRE ANOTAT
A
El llibre anotat Mate + 2, per al segon curs de Primària, és una
obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al Departament NOV IÓ
C
d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana, dirigit
per Teresa Grence Ruiz i Pere Macià Arqué. EDI
En l’elaboració ha participat l’equip següent:
TEXT
María del Pilar Reguera Beriguistain
María José García Brenes
Nieves Puyana Louzado
Inés Sánchez Periñán
Anna Jubete (Doqua)
Jordi Latorre (Doqua)
IL·LUSTRACIÓ
Lalalimola-Sandra Navarror
EDICIÓ
M. Àngels Andrés Casamiquela
Carmen Ríos Collantes de Teran
Magdalena Rodríguez Pecharromán
Lídia Gil Fernández
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL
DE PRIMÀRIA
Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Taula
Taula de
de continguts
continguts
NUMERACIÓ
NUMERACIÓ CÀLCUL
CÀLCULMENTAL
MENTAL OPERACIONS
OPERACIONS
•• Els
Elsnombres
nombresdel
del00alal99
99 •• Sumes
Sumesde dedos
dosi itres
tresnombres
nombres •• Algoritme
Algoritmede
delalasuma
sumade de
•• El
Elnombre
nombre100.
100.La
Lacentena
centena d’una
d’unaxifra
xifra nombres
nombresdededues
duesi itres
tresxifres
xifres
•• La
Ladesena
desenamés
méspropera
propera •• Restes
Restesde
denombres
nombresd’una
d’unaxifra
xifra •• Propietats
Propietatscommutativa
commutativai i
•• Restes
Restesen
enquè
quèelelminuend
minuend associativa
associativade
delalasuma
suma
•• Les
Lescentenes
centenes
és
és10
10 •• Algoritme
Algoritmede
delalaresta
restade
de
•• Els
Elsnombres
nombresdel
del100
100alal199
199
•• Sumes
Sumesi irestes
restesde
denombres
nombresde
de nombres
nombresdededos
dosi itres
tresxifres
xifres
•• Els
Elsnombres
nombresdel
del200
200alal299
299
dues
duesxifres
xifres •• Relació
Relacióentre
entresuma
sumai iresta
resta
•• Els
Elsnombres
nombresdel
del300
300alal399
399
•• Sumes
Sumesi irestes
restesde
decentenes
centenesi i •• Operacions
Operacionscombinades
combinadesd’una
d’una
•• Els
Elsnombres
nombresdel
del400
400alal499
499 desenes
desenescompletes
completes suma
sumai iuna
unaresta
resta
•• Els
Elsnombres
nombresdel
del500
500alal599
599 •• Sumes
Sumesde
decentenes
centenesi idesenes
desenes •• Operacions
Operacionscombinades
combinadesde
de
•• Els
Elsnombres
nombresdel
del600
600alal699
699 completes
completesmés
mésunitats
unitats dues
duesrestes
restes
•• Els
Elsnombres
nombresdel
del700
700alal799
799 •• Sumes
Sumesi irestes
restesd’un
d’unnombre
nombre •• La
Lamultiplicació
multiplicaciócom
comaasuma
sumade
de
de
detres
tresxifres
xifresi iun
unaltre
altred’una,
d’una, sumands
sumandsiguals
iguals
•• Els
Elsnombres
nombresdel
del800
800alal899
899
dues
duesootres
tresxifres
xifres •• Propietat
Propietatcommutativa
commutativade
delala
•• Els
Elsnombres
nombresdel
del900
900alal999
999
•• Sumes
Sumesi irestes
restesaalalataula
taula multiplicació
multiplicació
•• El
Elnombre
nombre1.000.
1.000.El
Elmiler
miler numèrica
numèrica •• La
Lataula
tauladel
del2.
2.El
Eldoble
dobled’un
d’un
•• Els
Elsnombres
nombresordinals
ordinals •• Nombres
Nombrescomplementaris
complementarisque
que nombre
nombre
sumen
sumen100
100 •• La
Lataula
tauladel
del3.
3.El
Eltriple
tripled’un
d’un
•• Sumes
Sumesi irestes
restesde
denombres
nombresde
de nombre
nombre
tres
tresxifres
xifresamb
ambdescomposició
descomposició •• La
Lataula
tauladel
del44
•• Multiplicacions
Multiplicacionsamb
ambles
lestaules
taules •• La
Ladivisió
divisiócom
comaarepartiment
repartimenten
en
del
del00aa1010 parts
partsiguals
iguals
•• Doble
Doblei imeitat
meitat •• Divisió
Divisióentre
entre22i ientre
entre33
•• Triple
Triplei iterç
terç •• La
Lameitat
meitati ielelterç
terçd’un
d’unnombre
nombre
•• La
Lataula
tauladel
del55
•• Algoritme
Algoritmede
delalamultiplicació
multiplicació
•• Divisió
Divisióentre
entre44i ientre
entre55
•• Les
Lestaules
taulesdel
del66i idel
del77
•• Divisió
Divisióentre
entre66i ientre
entre77
•• Les
Lestaules
taulesdel
del88i idel
del99
•• Divisió
Divisióentre
entre88i ientre
entre99
•• La
Lacalculadora
calculadora
2
TAULA DE CONTINGUTS
GEOMETRIA
GEOMETRIAII
RESOLUCIÓ
RESOLUCIÓDE
DEPROBLEMES
PROBLEMES MESURA
MESURA TRACTAMENT
TRACTAMENTDEDELALA
INFORMACIÓ
INFORMACIÓ
•• Reconeixement
Reconeixementdedeles
lesdades
dadesi ilala •• La
Lasetmana
setmanai ielelmes
mes •• Tipus
Tipusde
delínies
línies
pregunta
preguntad’un
d’unproblema
problema •• L’any
L’any •• Figures
Figuresplanes
planes
•• Representació
Representacióde
deles
lesdades
dades •• Les
Leshores
horesalalrellotge
rellotge •• Els
Elspolígons
polígons
•• Raonament
Raonamentsobre
sobrel’enunciat
l’enunciat •• Els
Elsminuts
minutsalalrellotge
rellotge •• Posicions
Posicionsaal’espai
l’espai
•• Tria
Triade
del’operació
l’operació •• Càlcul
Càlculdel
deltemps
temps •• La
Lasimetria
simetria
•• Problemes
Problemesde desuma
suma(quants
(quantsn’hi
n’hi transcorregut
transcorregut •• Els
Elscossos
cossosgeomètrics
geomètrics
ha
haen
entotal?)
total?) •• L’horari
L’horari •• Taules
Taulesde
dedades
dades
•• Problemes
Problemesde deresta
resta(quants
(quantsn’hi
n’hi •• Les
Lesmonedes
monedes •• Gràfics
Gràficsde
debarres
barres
ha
haaal’altra
l’altrapart?)
part?)
•• Els
Elsbitllets
bitllets •• Gràfics
Gràficsi itaules
taules
•• Problemes
Problemesde desuma
sumaoode deresta
resta
•• Situacions
Situacionsde
decompra
compra •• Segur,
Segur,possible
possiblei iimpossible
impossible
(quants
(quantsn’hi
n’hiha
haalalfinal?)
final?)
•• Maneres
Maneresdiferents
diferentsde
de
•• Problemes
Problemesdedesuma
sumaoode
deresta
resta
mesurar
mesurar
(n’hi
(n’hiha
hamés
mésoomenys
menysque?)
que?)
•• Mesures
Mesuresdedelongitud:
longitud:elel
•• Problemes
Problemesdederesta
resta(quants
(quantssese
centímetre
centímetre
n’han
n’hand’afegir
d’afegirootreure
treureper
pertenir
tenir
els
elsmateixos
mateixosque?)
que?) •• El
Elcentímetre
centímetrei ielelmetre
metre
•• Problemes
Problemesde deresta
resta(quants
(quantsen
en •• Mesures
Mesuresde
demassa:
massa:elel
falten
faltenooen
ensobren?)
sobren?) quilo
quilo
•• Problemes
Problemesde desuma
sumaoode deresta
resta •• Mesures
Mesuresde
decapacitat:
capacitat:elel
(quants
(quantsn’hi
n’hihavia
haviaalalprincipi?)
principi?) litre
litre
•• Problemes
Problemesde
deresta
resta(quants
(quantsmés
més •• Relació
Relacióentre
entreelelmetre
metrei ielel
ooquants
quantsmenys...?)
menys...?) centímetre
centímetre
•• Problemes
Problemesde demultiplicació
multiplicació •• Mesures
Mesuresde demassa:
massa:elel
(quants
(quantsn’hi
n’hiha
haen
entotal?)
total?) quilo.
quilo.Mig
Migquilo
quiloi iquart
quartde
de
quilo
quilo
•• Problemes
Problemesde
dedues
duesoperacions
operacions
•• Mesures
Mesuresde decapacitat:
capacitat:elel
litre.
litre.Mig
Miglitre
litrei iquart
quartde
de
litre
litre
3
Competències
Competències de
de l’àmbit
l’àmbitmatemàtic
matemàtic
DIMENSIONS
RESOLUCIÓ RAONAMENT COMUNICACIÓ

CONNEXIONS
DE PROBLEMES I PROVA I REPRESENTACIÓ
COMPETÈNCIES 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Fitxa 3: 5 Fitxa 3: 5 Fitxa 1: 1, 2, 3, 5, 6 Fitxa 1: 3, 4 Fitxa 8: 1
Fitxa 16: 3 Fitxa 16: 3 Fitxa 2: 1, 2, 3, 4, 5, 6 Fitxa 2: 2 Fitxa 10: 1
Fitxa 17: 4 Fitxa 17: 4 Fitxa 3: 1, 2, 3, 4, 5 Fitxa 5: 3 Fitxa 11: 4
Fitxa 18: 5 Fitxa 18: 5 Fitxa 4: 1, 2, 3, 4, 5 Fitxa 7: 3
Fitxa 19: 6 Fitxa 19: 6 Fitxa 5: 1, 2, 3, 4, 5, 6 Fitxa 9: 3
Fitxa 20: 6 Fitxa 20: 6 Fitxa 6: 1, 2, 3, 4, 5, 6 Fitxa 11: 3, 5
NUMERACIÓ
Fitxa 7: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 Fitxa 13: 3

Fitxa 8: 1, 2, 3, 4, 5, 6 Fitxa 15: 2, 3
Fitxa 9: 1, 2, 3, 4, 5 Fitxa 17: 3
Fitxa 10: 1, 2, 3, 4, 5 Fitxa 19: 1, 3
Fitxa 11: 1, 2, 3 4, 5 Fitxa 21: 1, 2, 4
Fitxa 12: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
Fitxa 13: 1, 2, 3, 4, 5
Fitxa 14: 1, 2, 3, 4, 5, 6
Fitxa 15: 1, 2, 3, 4, 5, 6
Fitxa 16: 1, 2, 3, 4, 5
Fitxa 17: 1, 2, 3, 4, 5
Fitxa 18: 1, 2, 3, 4, 5, 6
Fitxa 19: 1, 2, 3, 4, 5, 6
Fitxa 20: 1, 2, 3, 4, 5, 6
Fitxa 21: 1, 2, 3, 4
DIMENSIONS

CONNEXIONS
COMPETÈNCIES 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Fitxa 9: 3, 4 Fitxa 9: 3, 4 Fitxa 9: 3, 4 Fitxa 3: 3, 4 Fitxa 3: 3, 4 Fitxa 1: 1, 2, 3, 4 Fitxa 23: 4 Fitxa 1: 4 Fitxa 29: 3, 4, 5
Fitxa 10: 3, 4 Fitxa 10: 3, 4 Fitxa 17: 2 Fitxa 4: 3, 5 Fitxa 4: 3, 5 Fitxa 2: 1, 2, 3, 4 Fitxa 19: 4
Fitxa 17: 2 Fitxa 17: 2 Fitxa 23: 6 Fitxa 17: 3 Fitxa 17: 3 Fitxa 3: 1, 2, 3, 4 Fitxa 21: 2
Fitxa 23: 6 Fitxa 23: 6 Fitxa 24: 3 Fitxa 20: 5 Fitxa 20: 5 Fitxa 4: 1, 2, 3, 4, 5
Fitxa 24: 3 Fitxa 24: 3 Fitxa 25: 5 Fitxa 5: 1, 2, 3
CÀLCUL MENTAL I OPERACIONS
Fitxa 25: 5 Fitxa 25: 5 Fitxa 26: 5 Fitxa 6: 1, 2, 3

Fitxa 26: 5 Fitxa 26: 5 Fitxa 27: 3, 6 Fitxa 7: 1, 2,3
Fitxa 27: 3, 6 Fitxa 27: 3, 6 Fitxa 8: 1, 2, 3
Fitxa 9: 1, 2
Fitxa 10: 1, 2
Fitxa 11: 1, 2
Fitxa 12: 1, 2
Fitxa 13: 1, 2, 3
Fitxa 14: 1, 2, 3
Fitxa 15: 1, 2, 3, 4
Fitxa 16: 1, 2, 3, 4
Fitxa 17: 1, 2
Fitxa 18: 1, 2, 3, 4, 5
Fitxa 19: 1, 2, 3, 5
Fitxa 20: 1, 2, 3, 4, 6
Fitxa 21: 1, 2, 3, 4
Fitxa 22: 1, 2, 3, 4, 5
Fitxa 23: 1, 2, 3, 4, 5
Fitxa 24: 1, 2, 3, 4, 5
Fitxa 25: 1, 2, 3, 4
Fitxa 26: 1, 2, 3, 4
Fitxa 27: 1, 2, 3, 4, 5
Fitxa 28: 1, 2
4
DIMENSIONS
TAULA DE CONTINGUTS
CONNEXIONS
COMPETÈNCIES 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Fitxa 1: 1, 2, 3 Fitxa 1: 1, 2, 3 Fitxa 1: 1, 2, 3 Fitxa 1: 3 Fitxa 1: 3 Fitxa 10: 1
Fitxa 2: 1, 2 Fitxa 2: 1, 2 Fitxa 2: 1, 2 Fitxa 2: 1, 2 Fitxa 2: 1, 2 Fitxa 12: 1
Fitxa 3: 1, 2 Fitxa 3: 1, 2 Fitxa 3: 1, 2 Fitxa 3: 2 Fitxa 3: 2 Fitxa 13: 1
Fitxa 4:1, 2 Fitxa 4:1, 2 Fitxa 4:1, 2 Fitxa 4: 2 Fitxa 4: 2 Fitxa 15: 1
Fitxa 5: 1, 2 Fitxa 5: 1, 2 Fitxa 5: 1, 2 Fitxa 5: 1, 2 Fitxa 5: 1, 2 Fitxa 16: 1
RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

Fitxa 7: 1, 2 Fitxa 7: 1, 2 Fitxa 7: 1, 2 Fitxa 7: 2 Fitxa 7: 2 Fitxa 19: 3
Fitxa 8: 1, 2 Fitxa 8: 1, 2 Fitxa 8: 1, 2 Fitxa 8: 2 Fitxa 8: 2 Fitxa 22: 2, 3
Fitxa 10: 1, 2, 3 Fitxa 10: 1, 2, 3 Fitxa 10: 1, 2, 3 Fitxa 11: 2, 3, 4 Fitxa 11: 3, 4
Fitxa 11: 1, 2, 3, 4 Fitxa 11: 1, 2, 3, 4 Fitxa 11: 1, 2, 3, 4 Fitxa 12: 1 Fitxa 12: 1, 2
Fitxa 12: 1, 2 Fitxa 12: 1, 2 Fitxa 12: 1, 2 Fitxa 13: 1, 2 Fitxa 13: 1, 2
Fitxa 13: 1, 2 Fitxa 13: 1, 2 Fitxa 13: 1, 2 Fitxa 14: 1, 2, 3 Fitxa 14: 1, 2, 3
Fitxa 14: 1, 2, 3 Fitxa 14: 1, 2, 3 Fitxa 14: 1, 2, 3 Fitxa 15: 1, 2 Fitxa 15: 1, 2
Fitxa 17: 1, 2 Fitxa 17: 1, 2 Fitxa 17: 1, 2 Fitxa 18: 1, 2, 3 Fitxa 18: 1, 2, 3
Fitxa 18: 1, 2, 3 Fitxa 18: 1, 2, 3 Fitxa 18: 1, 2, 3 Fitxa 19: 1, 2, 3 Fitxa 19: 1, 2, 3
Fitxa 19: 1, 2, 3 Fitxa 19: 1, 2, 3 Fitxa 19: 1, 2, 3 Fitxa 20: 1, 2, 3 Fitxa 20:1, 2, 3
Fitxa 25: 1, 2 Fitxa 25: 1, 2 Fitxa 25: 1, 2 Fitxa 26: 1, 2
Fitxa 26: 1, 2 Fitxa 26: 1, 2 Fitxa 26: 1, 2 Fitxa 27: 1, 2
Fitxa 27: 1, 2 Fitxa 27: 1, 2 Fitxa 27: 1, 2
DIMENSIONS

CONNEXIONS
COMPETÈNCIES 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Fitxa 5: Fitxa 5: Fitxa 5: Fitxa 1: 1, 2, 3 Fitxa 1: 1, 2, 3 Fitxa 1: 1, 2, 3 Fitxa 1: 1, 2, 3 Fitxa 3: 1, 2,
3, 4 3, 4 3, 4 Fitxa 2: 1, 2, 3, 4 Fitxa 2: 1, 2, 3, 4 Fitxa 2: 1, 2, Fitxa 2: 1, 2, 3, 4 3, 4
Fitxa 9: Fitxa 9: Fitxa 9: Fitxa 3: 1, 2, 3, 4 Fitxa 3: 1, 2, 3, 4 3, 4 Fitxa 3: 1, 2, 3, 4 Fitxa 4: 1, 2,
1, 2, 3 1, 2, 3 1, 2, 3 Fitxa 4: 1, 2, 3, 4 Fitxa 4: 1, 2, 3, 4 Fitxa 3: 1, 2, Fitxa 4: 1, 2, 3, 4 3, 4
MESURA
Fitxa 12: Fitxa 12: Fitxa 12: Fitxa 5: 1, 2 Fitxa 5: 1, 2 3, 4 Fitxa 5: 1, 2, 4 Fitxa 5: 1, 2
3 3 3 Fitxa 6: 1, 2, 3 Fitxa 6: 1, 2, 3 Fitxa 4: 1, 2, Fitxa 6: 1, 2, 3
Fitxa 7: 1, 2, 3, 4 Fitxa 7: 1, 2, 3, 4 3, 4 Fitxa 7: 1, 2, 3, 4
Fitxa 8: 1, 2, 3, 4 Fitxa 8: 1, 2, 3, 4 Fitxa 6: 1, 2, 3 Fitxa 8: 1, 2, 3, 4
Fitxa 9: 1, 2, 3 Fitxa 9: 1, 2, 3 Fitxa 10: 5 Fitxa 10: 1, 2, 3
Fitxa 10: 1, 2, 3, 4, 5 Fitxa 10: 1, 2, 3, 4, 5 Fitxa 11: 1, 2, 3
Fitxa 11: 1, 2, 3 Fitxa 11: 1, 2, 3 Fitxa 12: 1, 2
Fitxa 12: 1, 2 Fitxa 12: 1, 2 Fitxa 13: 1, 2, 3, 4
Fitxa 13: 1, 2, 3, 4 Fitxa 13: 1, 2, 3, 4 Fitxa 14: 1, 2, 3, 4
Fitxa 14: 1, 2, 3, 4 Fitxa 14: 1, 2, 3, 4
DIMENSIONS

CONNEXIONS
COMPETÈNCIES 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
DE LA INFORMACIÓ
I TRACTAMENT
Fitxa 1: 1, 2, 3, 4 Fitxa 1: 4 Fitxa 1: 1, 2, 3, 4, 5

GEOMETRIA
Fitxa 2: 1, 2 Fitxa 2: 2 Fitxa 2: 1, 2, 3, 4, 5

Fitxa 3: 1, 2, 3, 4 Fitxa 4: 3, 4, 5 Fitxa 3: 1, 2, 3, 4, 5
Fitxa 5: 1, 2, 3, 4 Fitxa 5: 1 Fitxa 4: 1, 2, 3, 4, 5
Fitxa 6: 1, 2, 3 Fitxa 6: 2, 3 Fitxa 5: 1, 2, 3, 4
Fitxa 7: 1, 2, 3 Fitxa 6: 1, 2, 3
Fitxa 8: 1, 2, 3, 4 Fitxa 7: 1, 2, 3
Fitxa 9: 1, 2, 3 Fitxa 8: 1, 2, 3, 4
Fitxa 10: 1, 2, 3, 4, 5 Fitxa 9: 1, 2, 3
Fitxa 10: 1, 2, 3, 4, 5
La competència digital es treballa també en les activitats i recursos que inclou el LlibreMèdia.
5
NUMERACIÓ
FITXA 1. Els nombres del 0 al 99
NUMERACIÓ
Nom Data
Material necessari
1 Observa la taula, • Làmina Els nombres del 0 al 99
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
(capsa de material).
|compta |de 10 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19
|en 10 |i |completa: 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29
30 31 32 33 34 35 36 37 38 39
40 41 42 43 44 45 46 47 48 49
50 51 52 53 54 55 56 57 58 59
60 61 62 63 64 65 66 67 68 69
70 71 72 73 74 75 76 77 78 79
80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 Proposta d’activitats
90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 complementàries
• Joc El nombre amagat, de l’apartat Jocs
del Llibre de recursos, pàgina 31.
1 11 21 31 41 23 33 43 53 63
47 57 67 77 87 52 62 72 82 92
2 Ordena |els nombres.

DE MÉS PETIT A MÉS GRAN DE MÉS GRAN A MÉS PETIT
83 – 15 – 24 – 67 65 – 49 – 30 – 73
15 – 24 – 67 – 83 73 – 65 – 49 – 30
3 Escolta |el |dictat i |escriu |els nombres.
36 21 98 65 15 10 72 43 56
nou 9
Orientacions didàctiques
• Abans de començar, us proposem el joc El nombre amagat. Recomanem que tingueu la làmina Els nom-
bres del 0 al 99 en un lloc visible de l’aula perquè serveixi d’ajuda.
• Per fer les activitats 1 i 2 us aconsellem iniciar una conversa amb preguntes com: Per què quan es baixa una
casella se suma una quantitat davant del nombre? Per què hi ha 10 nombres en cada fila?
• A continuació, els nens i nenes poden fer l’activitat 1, en què han de comptar de 10 en 10, tal com es plan-
teja als espais que han d’emplenar.
• A l’activitat 2, els alumnes han d’ordenar una sèrie de nombres segons diferents paràmetres. Recomanem
que feu aquestes activitats de manera individual per tal d’observar els coneixements previs de l’alumnat
amb relació a la numeració del 0 al 99.
• Us plantegem dur a terme l’activitat 3 a manera de reforç de la relació grafia-so. Dicteu als infants vuit nom-
bres entre el 0 i el 99. Quan hàgiu acabat el dictat, proposeu-los fer-ne una revisió en grup a la pissarra/PDI.
9
4 Escriu |com |es llegeixen |aquests nombres.
S’escriuen amb una paraula

14 |catorze
Material necessari i sense guionets els nombres
del 0 al 20.
28 |vint-i-vuit
• Làmina Escriptura dels nombres
(capsa de material). 51 |cinquanta-u
• Làmina Unitats, desenes i centenes S’escriuen amb guionets del
(capsa de material). 21 al 99, excepte les desenes 86 |vuitanta-sis
completes.
49 |quaranta-nou
5 Uneix:
cinquanta-sis vuitanta-nou trenta-cinc cent
Proposta d’activitats complementàries

• Activitat 3 Dictat de nombres, de les Activitats 9 D i 10 U 3Di5U 5Di6U 8Di9U
amb les barretes, de l’apartat Activitats
col·lectives del Llibre de recursos, pàgina 26.
6 Pinta:
Els nombres parells
nombre parell
acaben en 0, 2, 4, 6 o 8.
nombre senar
Els nombres senars
acaben en 1, 3, 5, 7 o 9.
46
45 85
21 22
84 7
6
10 deu
• L’activitat 4 demana als alumnes que escriguin una sèrie de nombres a partir d’algunes pautes. Demaneu-
los que, individualment, escriguin els nombres que els proposem. Un cop finalitzada l’activitat, pengeu a
l’aula la làmina Escriptura dels nombres. Amb l’ajuda de la làmina, els nens i nenes revisaran les seves res-
postes. Acabada aquesta petita autoavaluació, repasseu en grup com és l’escriptura de nombres en català:
en quins casos porta guionet i en quins no.
• A l’activitat 5, l’alumnat ha de relacionar amb fletxes els nombres escrits amb la descomposició corres-
ponent en unitats, desenes i centenes. Recordeu-los com es descomponen els nombres amb l’ajuda de la
làmina Unitats, desenes i centenes.
• Per fer l’activitat 6, repasseu els nombres parells i senars amb una lectura conjunta de la informació que hi
ha a les bafarades de l’activitat. A continuació, els infants podran resoldre l’activitat autònomament.
• Si voleu complementar aquesta fitxa feu l’activitat 3 Dictat de nombres.
10
FITXA 2. El nombre 100. La centena
NUMERACIÓ
Nom Data
Material necessari
1 R|ecorda i |completa: • Barretes (capsa de material).
• Làmina Els nombres del 0 al 99
10 desenes 5 100 unitats 5 1 centena
10 D 5 100 U 5 1 C
2 C|ompleta:
10 |deu 60 seixanta
20 vint 70 setanta
30 trenta 80 vuitanta
40 quaranta 90 noranta
50 |cinquanta 100 |cent

3 C|ompleta les sèries.
+10 +10 +10 +10 +10 +10 +10 +10 +10 +10
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
−10 −10 −10 −10 −10 −10 −10 −10 −10 −10
100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0
onze 11
• Abans de començar, treballeu les unitats, les desenes i les centenes en grups de cinc, utilitzant les barretes.
Cada grup hauria de poder-ne disposar de més de cent. Cada vegada que n’uneixin deu, els han de canviar
al banc de barretes (o sigui, el mestre o mestra) per una desena (que ajuntareu amb una goma vermella).
Quan n’aconsegueixin aplegar deu desenes, les unireu amb una goma verda i els entregareu una carta com
a premi per haver arribat a la centena. Us aconsellem insistir en l’associació entre la centena i l’agrupació de
cent barretes (goma verda), la desena i l’agrupació de deu barretes (goma vermella) i la unitat i la barreta.
Acabat l’exercici, poden fer l’activitat 1 de manera individual.
• Feu l’activitat 2 en grups. Utilitzeu les barretes amb els nens i nenes que encara mostren alguna dificultat
a l’hora de resoldre-la.
• Per fer l’activitat 3 tingueu penjada a l’aula la làmina Els nombres del 0 al 99 perquè els infants la puguin
fer servir com a suport per resoldre l’activitat individualment.
11
4 Utilitza |adhesius |de barretes i |completa:
100 100
Material necessari
• Adhesius de les barretes
(sobre del Llibre de l’alumne).
100
5 Pinta les sumes |que fan 100.
70 1 30 40 1 40 10 1 90 50 1 10
• Activitat 4 Completar per formar un nombre
de les Activitats amb barretes, de l’apartat 5D15D 2D18D 3 D 1 50 U 6 D 1 40 U
Activitats col·lectives del Llibre de recursos,
pàgines 26 i 27.
6 C|ompta |de |cinc |en |cinc i uneix |els punts. D|esprés, pinta:
65
70 • •
0• 75 60
80 • •
• 55
85 •
•
5
100 • • •
50
• •
90 10 •
• 45
95 • 15 • • •
20 35 40
•
25 • 30
12 dotze
• Feu l’activitat 4 en gran grup. Podeu començar una conversa amb els alumnes perquè expliquin com ho
farien ells per arribar a la centena. Cal tenir en compte que hi pot haver gran diversitat d’estratègies i que
totes són vàlides. Acabeu l’activitat de manera individual, enganxant els adhesius corresponents en cada
requadre.
• Per fer l’activitat 5 treballeu amb grups fent servir les barretes. Primer els infants han d’intentar resoldre
l’activitat individualment i, després, realitzar una posada en comú amb els resultats i fer una autoavaluació
grupal.
• Abans de resoldre l’activitat 6 converseu per evidenciar quina sèrie se segueix per poder completar el di-
buix. En el cas que detecteu que necessiten reforçar aquest recompte, els podeu proposar que, agrupats de
cinc en cinc, comptin el total de nenes i nens que hi ha a l’aula i expliquin les diferents estratègies que han
seguit. També ho podeu fer comptant el nombre de dits de cada grup.
12 • Per acabar, feu l’activitat 4 Completar per formar un nombre.
FITXA 3. La desena més propera
NUMERACIÓ
Nom Data
Material necessari
1 Observa i |completa: • Làmina Els nombres del 0 al 99
5D 6D
48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61
• Els nombres 51, 52, 53 i 54 estan entre el 50 i el Està més a

60. La seva xifra de les unitats és més petita que 5. prop de...
La seva desena més propera és 50 50 .

• Els nombres 56, 57, 58 i 59 estan entre 50 i 60.
La seva xifra de les unitats és més gran que 5. • Activitat número 2 de les Activitats de comptar
La seva desena més propera és 60 60 . amb la taula numèrica, de l’apartat Activitats
2 Observa i |completa:
23 està entre 20 i 30.

23
3 5 La desena més propera a 23 és 20.
64 està entre 60 i 70 .
64
4 < 5 La desena més propera a 64 és 60.
87 està entre 80 i 90 .
87
7 > 5 La desena més propera a 87 és 90.
tretze 13
• Per començar, us plantegem introduir el funcionament de la làmina Els nombres del 0 al 99 en gran grup
a partir d’una adaptació de l’activitat 2 de les Activitats de comptar amb la taula numèrica. A manera de
record dels moviments, podeu explicar als alumnes que hi ha un conill que només sap fer uns salts determi-
nats: +1, +3, +5 i –10. Els podeu plantejar el repte següent: Si es troba al nombre 50, com s’ho farà per arribar
al 37? En les respostes dels nens i nenes caldrà que valoreu la diversitat d’estratègies que han utilitzat.
• Feu l’activitat 1 per parelles i que els infants situïn sobre la làmina Els nombres del 0 al 99 els nombres que
es plantegen a la fitxa. Fent salts d’un en un, demaneu-los que, per parelles, en busquin les desenes més
properes. Us recomanem que ho representeu a la pissarra/PDI.
• A l’activitat 2 es posa en pràctica el que hem treballat a l’activitat 1. Si ho considereu necessari, podeu fer
servir la làmina Els nombres del 0 al 99 com a suport.
13
3 Escriu |cada nombre |al seu lloc.
LA DESENA MÉS LA DESENA MÉS
82 79 PROPERA ÉS 80 PROPERA ÉS 90
Material necessari
• Làmina Els nombres del 0 al 99 93
82 86
(capsa de material). 77 88
77 79 93 88
86
4 Ordena |aquests nombres.
52 54 41
36
48 39 46
43
• De més gran a més petit.

• La desena més propera 54 . 52 . 48 . 46
ha de ser 50.
• De més petit a més gran.

• La desena més propera 36 , 39 , 41 , 43
ha de ser 40.
5 Llegeix i pinta |el nombre |que |correspongui.
• Té 8 unitats. • La suma de les seves xifres és 5.

• La seva desena més • La seva desena més propera
propera és 20. és 30.
28 83 18 23 32 41 39
14 catorze
• Feu l’activitat 3 en parelles i amb la làmina Els nombres del 0 al 99. Un cop acabada, compartiu els resul-
tats i intenteu buscar les errades del company o companya per corregir-les.
• Per fer l’activitat 4 cal recordar el significat dels signes < i >. Els nens i nenes han d’ordenar els nombres que
els proposem segons diferents paràmetres. L’activitat es pot fer de manera individual.
• Us plantegem que feu l’activitat 5 en grups, a manera de repte. Podeu presentar el primer cas i donar al-
guns minuts de reflexió a cada grup. Quan l’hagin acabat, cada grup ha de compartir la seva reflexió i, con-
juntament, han de decidir quina és la resposta que els ha convençut més. Podeu seguir la mateixa estratègia
en el segon cas.
14
FITXA 4. Les centenes
NUMERACIÓ
Nom Data
Material necessari
1 Observa i |completa: • Barretes (capsa de material).
100 cent 200 dos-cents 300 tres-cents
1 C = 10 D 2 C = 20 D 3 C = 30 D
400 quatre-cents 500 cinc-cents 600 sis-cents
4 C = 40 D 5 C = 50 D 6 C = 60 D
700 set-cents 800 vuit-cents 900 nou-cents
7 C = 70 D 8 C = 80 D 9 C = 90 D

+100 +100 +100 +100 +100
0 100 200 300 400 500

+100 +100 +100 +100
500 600 700 800 900
quinze 15
• Per fer l’activitat 1, us recomanem dividir la classe en grups i repartir diferents paquets de barretes agrupa-
des en centenes. Cada grup ha d’indicar el nombre de barretes que tenen en unitats. Un cop ho han fet,
podran ajuntar les seves centenes amb les d’altres grups, i sumar així el nombre de centenes i d’unitats.
Proposem que cada grup s’ajunti amb la totalitat dels altres grups i formar d’aquesta manera totes les cen-
tenes repartides. A continuació, us recomanem analitzar els resultats obtinguts de la combinació de diferents
centenes i que els alumnes emplenin la fitxa individualment.
• A l’activitat 2, l’alumnat ha de completar la sèrie fent increments de cent en cent. Us recomanem organitzar
una posada en comú en gran grup i utilitzar les barretes, agrupades en centenes.
15
3 Observa |el nombre |de |cada tren i |dibuixa'n |els vagons.
Tingues |en |compte |que |cada vagó |és una |centena.
Material necessari
1C
• Targetes amb centenes
(no proporcionades).
200
500
800

• Joc Busca la teva parella, de l’apartat Jocs 4 Ordena |els nombres |de més petit |a més |gran
i |escriu < |o >.
900 500 100

200 400 800
100 < 200 < 400 < 500 < 800 < 900
5 D|escompon |aquests nombres. 3=1+2

Resposta model (R. M.) 30 = 10 + 20
300 600 300 = 100 + 200
100 1 200 400 1 200

700 900
400 1 200 1 100 400 1 300 1 200
16 setze
• Us proposem treballar l’activitat 3 mitjançant una història, en què cada vagó transporta un nombre
d’objectes, per exemple pilotes, i en una quantitat de cent per vagó. A continuació, feu preguntes als alum-
nes per resoldre l’activitat: Quants vagons necessitaríem per portar dues-centes pilotes? I cinc-centes? L’activitat
es pot treballar per parelles, exposar-ne els procediments i, després, arribar a una resposta conjunta.
• A l’activitat 4, us recomanem recordar els conceptes de més gran i més petit, com també la simbologia < i >.
• A continuació, feu el joc Busca la teva parella, amb una adaptació per treballar amb centenes. Les targe-
tes que repartireu entre els alumnes han de ser centenes (el 100, el 200, el 300..., fins a arribar al 900). Els
nens i nenes, amb la carta enganxada al pit o bé a les mans, han de buscar companys i companyes amb els
quals, sumant les xifres de tots plegats, obtinguin com a resultat el seu nombre. Després, faran l’activitat 5
individualment.
16
NUMERACIÓ
Nom Data
Material necessari
1 Encercla: 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99
• Làmina Els nombres del 100
al 199 (capsa de material).
cent 100 101 102 103 104 105 106 107 108 109 • Làmina Els nombres 0 al 99
cent deu 110 111 112 113 114 115 116 117 118 119
• Barretes (capsa de material).
cent vint 120 121 122 123 124 125 126 127 128 129
cent trenta 130 131 132 133 134 135 136 137 138 139
cent quaranta 140 141 142 143 144 145 146 147 148 149
cent cinquanta 150 151 152 153 154 155 156 157 158 159
cent seixanta 160 161 162 163 164 165 166 167 168 169 Proposta d’activitats
complementàries
cent setanta 170 171 172 173 174 175 176 177 178 179
cent vuitanta 180 181 182 183 184 185 186 187 188 189 del Llibre de recursos, pàgina 31.
cent noranta 190 191 192 193 194 195 196 197 198 199
vermell blau
2 C|ompleta les sèries. D|esprés, pinta |els nombres |a la taula.

+1 +1 +1 +1 +1 +1 +1
125 126 127 128 129 130 131 132

−1 −1 −1 −1 −1 −1 −1
183 182 181 180 179 178 177 176
163 158 177 191 140 112 184 135
disset 17
• Per començar, proposeu el joc El nombre amagat, adaptant-lo de manera que treballin amb nombres del
100 al 199. Per jugar necessitareu les barretes.
• A continuació, demaneu als nens i nenes que resolguin l’activitat 1. Us recomanem situar la làmina Els
nombres del 100 al 199 penjada en un lloc visible al costat de la làmina Els nombres 0 al 99, per analitzar-
les i que els alumnes en comentin les semblances i les diferències.
• L’activitat 2 la podeu fer en gran grup escrivint a la pissarra/PDI els nombres 125 i 126, i preguntant a
l’alumnat com continua la sèrie (primer oralment i després de manera escrita). Podeu fer el mateix amb
la sèrie següent, deixant-los temps per explicar el sentit de la sèrie. Un cop finalitzats els dos exercicis, els
infants han de traslladar els resultats a la fitxa.
• Feu l’activitat 3 a manera de reforç de la relació grafia-so. Dicteu als alumnes vuit nombres entre el 100 i el
199. Acabat el dictat, proposeu-los fer-ne una revisió en grup a la pissarra/PDI.
17
1C11D12U5 112
Material necessari
• Barretes (capsa de material). 100 1 10 1 2 5 112
112 |cent |dotze
1 C1 4 D1 5 U5 145
100 1 40 1 5 5 145
145 |cent |quaranta-|cinc

• Activitat número 7 de les Activitats
de comptar amb la taula numèrica, de 1 C1 6 D1 3 U5 163
l’apartat Activitats col·lectives del Llibre
de recursos, pàgina 25. 100 1 60 1 3 5 163
• Activitat 4 Completar per formar un
nombre de les Activitats amb les barretes,
de l’apartat Activitats col·lectives del 163 |cent |seixanta-|tres
Llibre de recursos, pàgines 26 i 27.
5 Escriu |els nombres |anterior i posterior.
146 147 148 PUZLE 99 100 101

129 130 131 188 189 190
6 Escriu |el signe < |o >.

129 < 192 163 > 136 191 > 119
105 < 150 185 > 158 170 > 107
18 divuit
• Us recomanem que l’activitat 4 la treballeu en gran grup, utilitzant les barretes, perquè els alumnes re-
solguin primer l’activitat de manera manipulativa i, després, puguin traslladar els resultats a la fitxa. Us
proposem seguir la dinàmica de l’activitat 4 Completar per formar un nombre. Finalment, demaneu als
nens i nenes que expressin al grup les diferents estratègies de comptatge que han fet servir, per arribar a
una solució comuna.
• A l’activitat 5, l’alumnat ha d’escriure els nombres anteriors i posteriors als que tenen proposats. Però,
abans de resoldre-la, els podeu plantejar fer per parelles l’activitat 7 de les Activitats de comptar amb la
taula numèrica.
• Per a l’activitat 6, us recomanem que els recordeu els símbols < i > i que la resolguin de manera individual.
Per als alumnes que mostrin dificultats, podeu utilitzar la làmina Els nombres del 100 al 199, com també
les barretes per fer-ho més visual.
18
NUMERACIÓ
Nom Data
Material necessari
1 Observa i |escriu |el valor |de |cada xifra |en unitats. • Barretes (capsa de material).
1 3 4
4 unitats
30 unitats
100 1 30 1 4 5 134 100 unitats
1 4 2 1 8 5
2 unitats 5 unitats
40 unitats 80 unitats • Activitat 5 Fer descomposicions
de les Activitats amb les barretes, de
100 unitats 100 unitats
de recursos, pàgina 27.
• Activitat Amb el camió de les Activitats per
2 Encercla la xifra i |escriu |el seu valor |en unitats. treballar les descomposicions de nombres,
de l’apartat Activitats col·lectives del
159 125 173 167 Llibre de recursos, pàgina 28.
5 7
50 U 5 U 70 U 7 U
3 Escriu |els nombres.

1 centena i 9 unitats 109
1 centena, 7 desenes i 4 unitats 174
10 desenes i 5 unitats 105
16 desenes i 8 unitats 168
dinou 19
• Per fer l’activitat 1, primerament, us aconsellem dur a terme l’activitat 5 Fer descomposicions. Per grups,
disposen de dues-centes barretes, aproximadament, i els podeu demanar que representin el nombre que
els proposeu per mitjà de les gomes. Cada grup pot utilitzar l’estratègia que cregui convenient. A continua-
ció, els podeu dir que descomponguin aquests nombres de totes les maneres que puguin utilitzant la forma
de camió de l’activitat Amb el camió de les Activitats per treballar les descomposicions de nombres. Per
grups, els podeu demanar que facin el mateix amb les nombres de la fitxa i la vagin omplint a mesura que
la van desxifrant.
• Les activitats 2 i 3 es poden desenvolupar amb els mateixos grups; han d’indicar quantes unitats represen-
ten els nombres assenyalats i escriure els nombres enters que els demanem. Els nens i nenes que mostrin
més dificultats poden fer servir les barretes.
19
4 Escriu |cada nombre |al seu lloc.
MÉS PETITS MÉS GRANS
151 149 QUE 150 QUE 150
Material necessari 105
164
• Làmina Els nombres del 100 138 115 186 164
al 199 (capsa de material). 138
193 105 151
115 186
149 193
5 Observa i |encercla la |desena més propera |a |cada nombre.
129 130 131 132 133 134 135 136 137 138 139 140 141
132 està entre 130 i 140. La desena més propera a 132 és 130.
149 140 150 160 153 140 150 160
171 160 170 180 108 190 100 110
6 D|escompon |el nombre |del |camió |de maneres |diferents. R. M.
C D U
1 2 6 100 1 20 1 6
1 1 16 100 1 10 1 16
126
1 0 26 100 1 0 1 26
0 9 36 0 1 90 1 36
20 vint
• A l’activitat 4, els alumnes han de classificar els nombres que els plantegem dins dels dos cartrons de bingo,
tenint en compte que al cartró vermell només poden posar els nombres més petits que 150, i al cartró blau,
els més grans que 150. Us aconsellem resoldre l’activitat individualment i revisar-la per parelles. Els que
mostrin més dificultats poden utilitzar la làmina Els nombres del 100 al 199.
• Per fer l’activitat 5 han d’encerclar la desena més propera als nombres que els proposem. Com a suport, po-
deu suggerir als infants que facin servir, per parelles, la làmina Els nombres del 100 al 199. Us recomanem
que poseu un èmfasi especial en el nombre de salts que s’han de fer des del nombre que els plantegem fins
a les desenes més properes.
• A l’activitat 6, els nens i nenes han de cercar tantes estratègies com sigui possible per descompondre el
nombre 126. Compartiu els resultats amb tota la classe.
20
NUMERACIÓ
Nom Data
Material necessari
1 Llegeix i |escriu: • Làmina Els nombres de 3 xifres
190 191 192 193 194 195 196 197 198 199
dos-cents 200 200 201 202 203 204 205 206 207 208 209
dos-cents deu 210 210 211 212 213 214 215 216 217 218 219
dos-cents vint 220 220 221 222 223 224 225 226 227 228 229
dos-cents trenta 230 230 231 232 233 234 235 236 237 238 239
dos-cents quaranta 240 240 241 242 243 244 245 246 247 248 249
dos-cents cinquanta 250 251 252 253 254 255 256 257 258 259
250
dos-cents seixanta 260 261 262 263 264 265 266 267 268 269
260
dos-cents setanta 270 271 272 273 274 275 276 277 278 279
270
280 281 282 283 284 285 286 287 288 289
dos-cents vuitanta 280
290 291 292 293 294 295 296 297 298 299
dos-cents noranta 290
vermell blau
2 C|ompleta les sèries. D|esprés, pinta |els nombres |a la taula.

+2 +2 +2 +2 +2 +2 +2
234 236 238 240 242 244 246 248

−2 −2 −2 −2 −2 −2 −2
297 295 293 291 289 287 285 283
213 142 120 240 289 222 102 265
vint-i-u 21
• Per fer l’activitat 1, us aconsellem situar la làmina Els nombres de 3 xifres penjada en un lloc visible per
tenir-la de referència. Us recomanem resoldre l’activitat en gran grup i, a mesura que es van localitzant els
nombres escrits de la fitxa, els podeu anar encerclant.
• Un cop acabada l’activitat 2 proposeu als alumnes un joc: demaneu als nens i nenes que comptin el nombre
d’orelles total que hi ha a l’aula, en forma de repte. Posteriorment, han d’explicar quines estratègies han uti-
litzat. Us suggerim que poseu un èmfasi especial en el comptatge de dos en dos, com també que els deixeu
temps perquè ho intentin els qui no s’ho havien plantejat.
• Us recomanem realitzar l’activitat 3 a manera de reforç de la relació grafia-so. Dicteu als alumnes vuit nom-
bres entre el 200 i el 299. Acabat el dictat, proposeu-los fer-ne una revisió en gran grup a la pissarra/PDI.
21
4 C|ompta i uneix:
Material necessari
• Làmina Els nombres de 3 xifres
235 265 209 253

• Activitat número 2 de les Activitats amb 5 Observa |el nombre |de |cada |globus i pinta:
les barretes, de l’Apartat activitats col·lectives
del Llibre de recursos, pàgina 26. el nombre anterior el nombre posterior
271 200 260
270 272 209 208 261 270
269 210 262
6 R|atlla |els nombres més petits |que 200.

216 198 83 209 105 295 144 280
7 Escriu |el valor |del 2 |a |cada nombre.

251 102 28
200 unitats 2 unitats 20 unitats
22 vint-i-dos
• Per començar, us recomanem fer l’activitat 2 de les Activitats amb les barretes, utilitzant les barretes
agrupades en centenes, desenes i unitats, i fer servir les gomes corresponents. A continuació, els alumnes
podran fer l’activitat 4.
• A l’activitat 5 l’alumnat ha de pintar de color vermell el nombre anterior al de dins de cada globus, i de
color blau el nombre posterior. Aquesta activitat es pot desenvolupar de manera individual. Us recomanem
que aquells infants que mostrin més dificultats facin ús de la làmina Els nombres de 3 xifres.
• Les activitats 6 i 7, en què s’han de ratllar els nombres més petits de 200 i escriure el valors del 2 de cada
nombre, respectivament, us recomanem que les facin en parelles. Els alumnes que mostrin més dificultats
poden utilitzar les barretes i la làmina Els nombres de 3 xifres.
22
NUMERACIÓ
Nom Data
Material necessari
1 Utilitza |adhesius |de barretes i |completa: • Adhesius de barretes (sobre
del Llibre de l’alumne).
219 235 • Barretes (capsa de material).
• Làmina Centenes, desenes
i unitats (capsa de material).
251 207
2 Uneix:
dos-cents vint-i-dos
2C16U dos-cents setanta-vuit 2 C 1 22 U
dos-cents cinquanta
2C15D 2C17D18U
dos-cents sis
3 Llegeix i pinta |el nombre |que |correspongui.
• És més petit que 215. • Té 2 centenes.

• La xifra de les unitats és 4. • És més gran que 250.
201 215 214 241 293 232 128 242
vint-i-tres 23
• Feu l’activitat 1 per parelles, amb els adhesius de barretes. Després, demaneu als nens i nenes que ex-
pliquin en gran grup l’estratègia que han utilitzat per resoldre-la. Els que mostrin més dificultats poden fer
servir les barretes.
• Abans de fer l’activitat 2 repasseu la relació entre centena i el grup de cent barretes, desena i el grup de
deu i unitat i la barreta, amb la làmina Centenes, desenes i unitats. A continuació, demaneu a l’alumnat
que relacioni amb fletxes els nombres de la columna central amb les descomposicions numèriques correspo-
nents. Feu aquesta activitat de manera individual i reviseu-la posteriorment a la pissarra/PDI.
• Us proposem fer l’activitat 3 en grups, a manera de repte. Presenteu el primer cas a la pissarra/PDI i deixeu
alguns minuts de reflexió a cada grup. En acabat, organitzeu una posada en comú en la qual cada grup
ha d’explicar el motiu de la seva resposta; després decidiran conjuntament quina és la resposta que els ha
agradat més. Podeu seguir el mateix procediment amb la segona part de l’activitat.
23
183
1C 2C
Material necessari
• Cartrons i boles amb nombres
de bingo (no proporcionats). 100 110 120 130 140 150 160 170 180 190 200
• 183 està entre 100 i 200. 183 està

La centena més propera a 183 és 200 . més a prop
de...
• 183 està entre 180 i 190.
La desena més propera a 183 és 180 180 .
5 Encercla:
Proposta d’activitats
LA CENTENA MÉS PROPERA LA DESENA MÉS PROPERA
complementàries
• Joc El bingo, de l’apartat Jocs 191 100 200 149 140 150
124 100 200 118 110 120
172 100 200 172 170 180
6 D|escompon |el nombre |del test |de maneres |diferents. R. M.
200 1 20 1 7
200 1 27
100 1 127
2 1 25 1 200
50 1 150 1 27
227
24 vint-i-quatre
• Us recomanem fer l’activitat 4 en gran grup, mitjançant una recta numèrica dibuixada a la pissarra o
projectant a la PDI el quadre de l’activitat. Demaneu a un alumne o alumna que assenyali dins la recta el
nombre 100; un altre nen o nena, el 200, i nou més que identifiquin les desenes. Un altre alumne o alumna
representarà el 183. Un cop substituïts tots els nombres per alumnes, pregunteu a la resta: De qui està més a
prop el 183? Evidenciarem que la desena més propera és 180.
• Es pot aplicar la mateixa dinàmica amb els nombres de l’activitat 5, però representant les respostes gràfica-
ment a la recta que hi ha a l’activitat 4.
• A l’activitat 6 l’alumnat ha de cercar tantes estratègies com sigui possible per descompondre el nombre
227. Compartiu els resultats amb la classe.
• Per acabar, proposeu el joc El bingo. Us recomanem utilitzar cartrons de cinc nombres i limitar les xifres de
les boles entre el 225 i el 245, per exemple.
24
NUMERACIÓ
Nom Data
Material necessari
1 Encercla: 290 291 292 293 294 295 296 297 298 299
tres-cents 300 301 302 303 304 305 306 307 308 309
tres-cents dinou 310 311 312 313 314 315 316 317 318 319
tres-cents vint-i-quatre 320 321 322 323 324 325 326 327 328 329
tres-cents trenta-vuit 330 331 332 333 334 335 336 337 338 339
tres-cents quaranta-set 340 341 342 343 344 345 346 347 348 349
tres-cents cinquanta-dos 350 351 352 353 354 355 356 357 358 359
tres-cents seixanta-cinc 360 361 362 363 364 365 366 367 368 369 Proposta d’activitats
complementàries
tres-cents setanta-sis 370 371 372 373 374 375 376 377 378 379
• Activitat número 2 de les Activitats
tres-cents vuitanta-tres 380 381 382 383 384 385 386 387 388 389 de comptar amb la taula numèrica, de
tres-cents noranta-u 390 391 392 393 394 395 396 397 398 399 de recursos, pàgina 25.

+3 +3 +3 +3 +3 +3 +3
294 297 300 303 306 309 312 315

−3 −3 −3 −3 −3 −3 −3
390 387 384 381 378 375 372 369
233 322 356 301 131 378 313 369
vint-i-cinc 25
• Per començar, proposeu als alumnes fer l’activitat 2 de les Activitats de comptar amb la taula numèrica.
• Feu l’activitat 1 en gran grup amb la làmina Els nombres de 3 xifres situada en un lloc visible. A mesura
que aneu localitzant els nombres escrits de la fitxa els podeu anar encerclant. Us recomanem deixar la cen-
tena del 3 escrita a la làmina fins que passin a la centena següent.
• Abans de fer l’activitat 2 demaneu als infants que comptin el nombre total d’ulls i nassos que hi ha a l’aula,
conjuntament, en forma de repte. Posteriorment, han d’explicar quines estratègies de comptatge han uti-
litzat. Us recomanem que poseu un èmfasi especial en el comptatge de tres en tres, com també que deixeu
temps perquè ho tornin a provar els alumnes que no s’ho havien plantejat. A continuació, feu l’activitat
individualment.
399. Acabat el dictat, feu una revisió en grup a la pissarra/PDI.
25
4 C|ompta i |completa:
3 C1 4 D1 2 U5 342
Material necessari
• Barretes (capsa de material). 300 1 40 1 2 5 342
• Làmina Els nombres de 3 xifres 342 tres-|cents |quaranta-|dos
3 C1 3 D1 4 U5 334
300 1 30 1 4 5 334
334 tres-|cents trenta-|quatre

• Activitat 3 Dictat de nombres de les Activitats
amb les barretes, de l’apartat Activitats 3 C1 0 D1 9 U5 309
300 1 0 1 9 5 309
309 tres-|cents nou
299 300 301 319 320 321

348 349 350 357 358 359
369 370 371 308 309 310
360 361 362 379 380 381
26 vint-i-sis
• Abans de fer l’activitat 4, us recomanem realitzar en gran grup l’activitat 3 Dictat de nombres. Podeu re-
passar el nombre de centenes, desenes i unitats per mitjà de la làmina Centenes, desenes i unitats. A con-
tinuació, l’alumnat farà l’activitat individualment. Us suggerim que els alumnes que mostrin més dificultats
facin ús de les barretes per resoldre l’activitat.
• A l’activitat 5, els nens i nenes han d’escriure els nombres anterior i posterior dels que els proporcionem.
Us proposem revisar les respostes en gran grup de manera oral. Per tal d’ajudar els alumnes amb més difi-
cultats, us recomanem que puguin tenir d’ajuda la làmina Els nombres de 3 xifres.
26
NUMERACIÓ
Nom Data
Material necessari
1 Utilitza |adhesius |de barretes i |completa: • Làmina Els nombres de 3 xifres
• Adhesius de barretes (sobre
complementàries
2 R|ecorda la taula numèrica i |completa:
271 272 273 274 275 277 278

281 284 285 286 288
291 294 298
300 301 304 306 308
313 314 316 318
320 321 322 323 324 327 328 329
vint-i-set 27
• Per l’activitat 1 us recomanem repassar la relació entre les agrupacions i la quantitat de barretes utilitzant la
làmina Centenes, desenes i unitats. La goma verda és 1 centena, la goma vermella és 1 desena i la unitat
no en porta. Aquesta activitat es pot realitzar per parelles: cada membre de la parella exposa el seu rao-
nament i, junts, busquen la solució correcta; després, enganxen els adhesius de barretes. Cal destacar que
el més important és la quantitat total, més que no pas l’ordre de les barretes, de manera que es repassa així
la propietat commutativa de la suma.
• Abans de fer l’activitat 2 proposeu el joc El nombre amagat amb l’ús de la làmina Els nombres de 3 xifres,
en què els infants, agrupats per parelles, han de tapar amb paperets la làmina del company o companya. A
continuació, han de resoldre l’activitat. Us recomanem realitzar una revisió en gran grup a la pissarra/PDI,
en què les nenes i els nens compartiran les estratègies que han utilitzat per resoldre l’activitat.
27
3 Ordena |aquests nombres i |escriu |el signe < o >.
• De més petit a més gran.
182 • La xifra de les desenes ha de ser 8.
Material necessari
• Làmina Els nombres de 3 xifres 289
81
264
81 < 182 < 289 < 380
104 34 • De més gran a més petit.
194 • La xifra de les unitats ha de ser 4.
380
264 > 194 > 104 > 34
4 C|ompleta:
Desena més Centena més

propera propera
220 219 200

250 248 200
290 291 300
220 222 200
5 D|escompon |el nombre |de l'|aranya |de maneres |diferents. R. M.
310 + 39 3 C + 49 U
2C + 149U 349 320+ 29
3C + 4D + 9U 1C + 249U
300+ 49 2C + 14D + 9U
28 vint-i-vuit
• A l’activitat 3, l’alumnat ha d’ordenar els nombres i afegir el signe corresponent. Us recomanem posar
atenció en gran grup als punts de cada activitat, i també recordar els símbols > i <. Quan acabeu l’activitat,
reviseu-la plegats a la pissarra/PDI.
• Per fer l’activitat 4, utilitzeu la làmina Els nombres de 3 xifres, situada en un lloc visible de l’aula, i realit-
zeu conjuntament la part inicial de l’activitat. Alguns alumnes han de sortir a situar a la làmina els nombres
indicats a l’activitat, de manera que podran localitzar les centenes i les desenes més properes. A continuació
faran el mateix per parelles, amb la seva pròpia fitxa, per tal de completar l’activitat.
• A l’activitat 5, els nens i nenes han de buscar tantes estratègies com sigui possible per descompondre el
nombre 349. Finalment, podeu compartir els resultats amb la classe.
28
NUMERACIÓ
Nom Data
Material necessari
1 Pinta |a la taula 390 391 392 393 394 395 396 397 398 399
|aquests nombres. 400 401 402 403 404 405 406 407 408 409
quatre-cents trenta-quatre
410 411 412 413 414 415 416 417 418 419
quatre-cents dinou
420 421 422 423 424 425 426 427 428 429
quatre-cents vuitanta-sis
430 431 432 433 434 435 436 437 438 439
quatre-cents quaranta-dos
440 441 442 443 444 445 446 447 448 449
quatre-cents vint-i-set
450 451 452 453 454 455 456 457 458 459
quatre-cents noranta-cinc
460 461 462 463 464 465 466 467 468 469 Proposta d’activitats
quatre-cents
complementàries
470 471 472 473 474 475 476 477 478 479
quatre-cents cinquanta-u • Activitat número 4 de les Activitats
480 481 482 483 484 485 486 487 488 489 de comptar amb la taula numèrica, de
quatre-cents setanta-vuit l’apartat Activitats col·lectives del Llibre
490 491 492 493 494 495 496 497 498 499 de recursos, pàgina 25.
quatre-cents seixanta
2 C|ompleta les sèries |amb |ajuda |de la taula.

+4 +4 +4 +4 +4 +4 +4
416 420 424 428 432 436 440 444

−4 −4 −4 −4 −4 −4 −4
470 466 462 458 454 450 446 442
478 44 425 245 438 374 418 104

vint-i-nou 29
• Per començar, feu l’activitat 4 de les Activitats de comptar amb la taula numèrica.
• Feu l’activitat 1 utilitzant la làmina Els nombres de 3 xifres i realitzant l’activitat en gran grup. A mesura
que aneu localitzant els nombres escrits de la fitxa els podeu anar encerclant. Us aconsellem deixar la cen-
tena del 4 escrita a la làmina fins que passin a la centena següent.
• Per a l’activitat 2, us recomanem demanar als alumnes que comptin el nombre d’extremitats que hi ha a
l’aula (braços i cames junts) en forma de repte. Posteriorment, han d’explicar quines estratègies de comp-
tatge han utilitzat. Us proposem que poseu un èmfasi especial en el comptatge de quatre en quatre, com
també que deixeu temps perquè ho tornin a provar els qui no s’ho havien plantejat. A continuació, l’alumnat
individualment farà l’activitat.
• Us recomanem fer l’activitat 3 a manera de reforç de la relació grafia-so. Dicteu als alumnes vuit nombres
entre el 400 i el 499. Acabat el dictat, proposeu-los fer-ne una revisió en gran grup a la pissarra/PDI.
29
4 Utilitza |adhesius |de barretes i |completa.
D|esprés, |escriu |com |es llegeix |cada nombre.
Material necessari
432
• Adhesius de barretes (sobre
• Làmina Escriptura de nombres
del 100 al 199 (sobre del 4 C1 3 D1 2 U5 400 1 30 1 2
Llibre de l’alumne).
|quatre-|cents trenta-|dos
471

• Activitat 5 Fer descomposicions de les Activitats
4 C1 7 D1 1 U5 400 1 70 1 1
col·lectives del Llibre de recursos, pàgina 27. |quatre-|cents setanta-u
5 Intercanvia les xifres |de les |desenes i les unitats

i |completa:
408 quatre-cents vuit
480 |quatre-cents vuitanta
402 |quatre-|cents |dos

420 |quatre-|cents |vint
404 |quatre-|cents-|quatre
440 |quatre-|cents |quaranta
30 trenta
• Abans de començar, feu en gran grup l’activitat 5 Fer descomposicions perquè primer dicteu un nombre i
els alumnes el conformin mitjançant les barretes. A continuació, demaneu als infants que descomponguin
aquest nombre en centenes, desenes i unitats, de la manera que creguin convenient. Cal valorar la diversitat
d’estratègies que han utilitzat perquè cadascú trobi la més adequada per al seu ús.
• Després, els nens i nenes faran l’activitat 4 individualment, enganxant els adhesius de barretes. Els alum-
nes que presentin més dificultats poden fer servir les barretes com a suport.
• Per fer l’activitat 5 recordeu que entre la unitat i la centena sempre s’escriu un guionet. Us aconsellem
analitzar l’exemple en gran grup amb la intenció que després els alumnes facin l’activitat individualment.
Situeu la làmina Escriptura de nombres del 100 al 199 en un lloc visible, a manera de reforç visual. Un cop
finalitzada l’activitat, reviseu-la en gran grup a la pissarra/PDI.
30
NUMERACIÓ
Nom Data
Material necessari
1 C|ompleta: • Làmina Escriptura de nombres
del 100 al 199 (sobre del
quatre-cents cinc 405 quatre-cents trenta 430 Llibre de l’alumne).
quatre-cents dotze 412 quatre-cents seixanta-set 467

481 |quatre-|cents vuitanta-u
490 |quatre-|cents noranta
2 Pinta |de |groc |els nombres parells i |de vermell |els senars.
469 474 425 479 496
400 463 470 498 471

vermell groc
R|atlla |els nombres |que hi ha |entre |el 462 i |el 480.
C D U
4 2 5 400 1 20 1 5
4 1 15 400 1 10 1 15
3 10 25 300 1 100 1 25
425 3 12 5 300 1 120 1 5
trenta-u 31
• Per fer l’activitat 1 us recomanem recordar com s’escriuen els nombres. Us proposem plantejar als alumnes
la pregunta: En quins casos es posa guionet? A continuació, l’alumnat realitzarà l’activitat individualment. Els
nens i nenes que mostrin més dificultats podran utilitzar la làmina Escriptura de nombres del 100 al 199.
• A l’activitat 2 els alumnes han de pintar de groc els nombres parells i de vermell els senars. Us recomanem
que recordeu la diferència entre nombres parells i senars i que, després, en proposeu la resolució per pare-
lles.
• A l’activitat 3 els infants han de cercar tantes estratègies com sigui possible per descompondre el nombre
425. Compartiu els resultats amb tot el grup classe.
31
+10 +10 +10 +10 +10 +10
Material necessari
• Làmina Els nombres de 3 xifres 83 93 93 103 123 133 143
• Targetes amb nombres
+100 +100 +100 +100
complementaris del 0 al 100
83 183 283 383 483
5 Pinta:
el nombre anterior el nombre posterior
complementàries 399 465 494
• Joc Bomba!, de l’apartat Jocs
401 402 456 455 493 490
400 457 492
vermell blau
6 Escriu |el signe <, > |o =.
453 > 435 409 < 400 1 90 481 = 4 C 1 81 U
474 < 484 442 > 400 1 36 470 < 4 C 1 90 U
7 Escriu |cinc nombres |en |cada |cas. R. M.
Més grans que 470 i més petits que 490 473 476 481 485 489
Més petits que 456 i més grans que 434 455 451 448 440 437
32 trenta-dos
• Per fer l’activitat 4 proposeu diferents sèries de nombres a la pissarra/PDI, que els alumnes hauran de
desenvolupar per grups, a manera de repte. Cal tenir en compte la diversitat d’estratègies que utilitzen els
infants. A continuació, els demanareu que omplin la fitxa individualment.
• Per desenvolupar l’activitat 5 l’alumnat ha d’indicar el nombre anterior i el posterior als nombres que els
proposem. Els nens i nenes que presentin més dificultats, poden utilitzar la làmina Els nombres de 3 xifres.
• A l’activitat 6 els alumnes han d’utilitzar els símbols >, < i = per als diferents conjunts de nombres que els
mostrem.
• Per dur a terme l’activitat 7 us recomanem treballar-la en grup a manera de repte. Cada grup disposa
d’un temps determinat per pensar les respostes. A continuació, tots els grups exposen els seus raonaments
i s’escullen les respostes adequades.
• Finalment, proposeu el joc Bomba! Necessitareu les targetes amb nombres complementaris del 0 al 100.
32
NUMERACIÓ
Nom Data
Material necessari
1 Escriu nombres. R. M. 490 491 492 493 494 495 496 497 498 499 • Làmina Els nombres de 3 xifres
• Entre cinc-cents 500 501 502 503 504 505 506 507 508 509
i cinc-cents nou.
510 511 512 513 514 515 516 517 518 519
503 506 508 520 521 522 523 524 525 526 527 528 529
• Entre cinc-cents trenta 530 531 532 533 534 535 536 537 538 539
i cinc-cents trenta-vuit. 540 541 542 543 544 545 546 547 548 549
531 533 534 550 551 552 553 554 555 556 557 558 559
560 561 562 563 564 565 566 567 568 569
537 538
570 571 572 573 574 575 576 577 578 579
580 581 582 583 584 585 586 587 588 589
590 591 592 593 594 595 596 597 598 599
2 C|ompleta les sèries |amb l'|ajut |de la taula.

+9 +9 +9 +9 +9 +9 +9
490 499 508 517 526 535 544 553

−9 −9 −9 −9 −9 −9 −9
590 581 572 763 526 554 545 536
158 523 235 405 504 547 355 590
trenta-tres 33
• Per fer l’activitat 1 situeu la làmina Els nombres de 3 xifres de manera visible dins de l’aula i completeu
l’activitat en gran grup. A més, podeu tapar diferents files, entre altres les dues que es proposen a la fitxa, i,
a mesura que els alumnes les van desxifrant, les aniran escrivint al lloc corresponent.
• A l’activitat 2 treballeu en gran grup sobre la làmina Els nombres de 3 xifres. En aquesta activitat de-
manem als alumnes que comptin de nou en nou, començant pel 499, i que vagin encerclant els primers
nombres, de manera que així veuran com es forma un patró comú. Pregunteu-los: Per què es baixa una fila i
una columna? Amb aquesta qüestió pretenem portar els nens i nenes a l’extracció del raonament de sumar
10 i restar 1, o, el que és el mateix, baixar una filera i anar una casella enrere. Després, demaneu-los que
resolguin l’activitat de individualment.
• Feu l’activitat 3 a manera de reforç de la relació grafia-so. Dicteu als infants vuit nombres entre el 500 i el
599. Acabat el dictat, proposeu-los fer-ne una revisió a la pissarra/PDI.
33
4 C|ompta i |escriu |els nombres.
Material necessari
517 |cinc-|cents |disset

543 |cinc-|cents |quaranta-tres
• Activitat 3 Dictat de nombres de les Activitats
• Activitat 5 Fer descomposicions
de les Activitats amb les barretes, de l’apartat
Activitats col·lectives del Llibre de recursos,
pàgina 27.
581 |cinc-|cents vuitanta-u
5 Fixa't |en |el nombre |de la |carpeta i pinta |els |estoigs

|que |corresponguin.
4 C 1 17
5C18D17U D18U
578 400 1 5
718 500 1 78
D 1 28 U 300 1
5C15 250 1 28
34 trenta-quatre
• Per començar, feu en gran grup l’activitat 3 Dictat de nombres. A partir del dictat d’un nombre, els alum-
nes l’han de conformar mitjançant les barretes. Podeu repassar el nombre de centenes, desenes i unitats
amb la làmina Centenes, desenes i unitats.
• A continuació, l’alumnat podrà fer l’activitat 4 individualment i efectuar una revisió de les seves respostes
per arribar a un resultat comú. Per als alumnes que presentin més dificultats us recomanem fer servir les
barretes durant tota l’activitat.
• A l’activitat 5 els nens i nenes han de pintar les respostes que els semblin correctes. Us recomanem realitzar
una posada en comú en gran grup amb la idea de compartir les estratègies que han utilitzat i les respostes
que han donat.
• Per acabar, proposeu l’activitat 5 Fer descomposicions, utilitzant els nombres del 500 al 599.
34
NUMERACIÓ
Nom Data
Material necessari
1 Escriu |els nombres. • Làmina Escriptura de nombres
del 100 al 199 (sobre del Llibre
cinc-cents cinquanta-dos 552 500 1 30 1 6 536 de l’alumne).
• Daus (no proporcionats).
cinc-cents quatre 504 5 C 1 13 U 513 • Làmina Els nombres de 3 xifres
cinc-cents vint 520 5C16U 506
2 C|ompleta |amb nombres |anteriors i posteriors:
579 580 581 530 531 532 Proposta d’activitats

complementàries
517 518 519 559 560 561 • Joc Llança el dau, de l’apartat Jocs
550 551 552 597 598 599
3 Observa |el nombre |de |cada |gota i |encercla:
La centena La desena
més propera més propera
524 300 400 500 584 570 580 590
198 100 200 300 308 290 310 300
341 300 400 500 441 440 460 450
trenta-cinc 35
• Feu en grups el joc Llança el dau utilitzant dos daus i amb nombres de l’1 al 599.
• Per fer l’activitat 1 us recomanem repassar l’escriptura dels nombres amb la làmina Escriptura de nombres
del 100 al 199.
• A l’activitat 2 els nens i nenes han d’indicar els nombres anteriors i posteriors als nombres donats. Acabada
l’activitat, en podeu revisar les respostes, per parelles, i arribar a la conclusió correcta.
• A continuació, a l’activitat 3 demanem als alumnes que observin els nombres que hi ha a sota de cada
paraigua i que encerclin o bé la centena més propera (paraigua verd) o bé la desena més propera (paraigua
taronja). Per facilitar-ne la resolució, de manera individual, podeu utilitzar la làmina Els nombres de 3 xifres.
35
4 Escriu nombres |amb |cada |grup |de xifres.
Amb tres xifres 1 5 2 5 1 2 2 1 5

Material necessari 5 2
podem escriure
• Bitllets i monedes encunyades sis nombres. 1 1 2 5 5 2 1 2 5 1
4 5 3 3 4 5 5 3 4
4
3 5 4 3 5 3 5 4 5 4 3
5 Llegeix i pinta:
325 485
• És menor que 550.
550
• La xifra de les unitats és 5.
• La xifra de les desenes és 8. 258
185
• És més gran que 200.
C D U
5 3 9 500 1 30 1 9
5 2 19 500 1 20 1 19
4 10 29 400 1 100 1 29
539 4 13 9 400 1 130 1 9
36 trenta-sis
• Us proposem fer l’activitat 4 en forma de repte per parelles. Cada parella ha d’explicar les diverses estratè-
gies que han seguit per escriure sis nombres de tres xifres amb cada grup.
• A l’activitat 5 els infants han de desxifrar les afirmacions que els proposem amb la idea de trobar el nombre
correcte. Els podeu plantejar que, aquells que acabin més aviat, elaborin un repte semblant per als com-
panys i companyes.
• Per fer l’activitat 6 els alumnes han de buscar tantes estratègies com sigui possible per descompondre el
nombre 539. Finalment, compartiu els resultats amb la classe.
• Per acabar, podeu proposar un joc als nens i nenes amb els bitllets i les monedes encunyades, per treba-
llar la descomposició de nombres. Els podeu preguntar: De quines maneres puc representar 546 €? Per grups,
elaboraran diferents estratègies i n’exposaran els raonaments.
36
NUMERACIÓ
Nom Data
Material necessari
1 Encercla |a la 590 591 592 593 594 595 596 597 598 599
• Làmina Escriptura de nombres
taula |aquests 600 601 602 603 604 605 606 607 608 609 del 100 al 199 (sobre del
nombres. Llibre de l’alumne).
610 611 612 613 614 615 616 617 618 619
sis-cents
620 621 622 623 624 625 626 627 628 629
sis-cents disset
sis-cents vint-i-nou 630 631 632 633 634 635 636 637 638 639
sis-cents trenta-tres 640 641 642 643 644 645 646 647 648 649
sis-cents quaranta-cinc 650 651 652 653 654 655 656 657 658 659
sis-cents cinquanta 660 661 662 663 664 665 666 667 668 669 Proposta d’activitats complementàries
sis-cents seixanta-sis • Activitat 3 Dictats de nombres de les Activitats
670 671 672 673 674 675 676 677 678 679
sis-cents setanta-quatre
680 681 682 683 684 685 686 687 688 689 col·lectives del Llibre de recursos, pàgina 26.
sis-cents vuitanta-nou
690 691 692 693 694 695 696 697 698 699
sis-cents noranta-u
2 Escriu |com |es llegeixen |aquests nombres:

671 sis-|cents setanta-u
652 sis-|cents |cinquanta-|dos
634 sis-|cents trenta-|quatre
695 sis-|cents noranta-|cinc
635 606 66 160 621 560 689 396
trenta-set 37
• Abans de començar, feu en gran grup l’activitat 3 Dictats de nombres. A partir del dictat d’un nombre, els
alumnes l’han de conformar mitjançant les barretes.
• Per desenvolupar l’activitat 1 podeu tapar tots els nombres de la taula i, a mesura que els infants vagin
llegint els nombres de l’activitat, aneu destapant els que corresponguin i els encercleu.
• Per a l’activitat 2 us aconsellem fer un recordatori de l’escriptura de nombres per mitjà de la làmina Escrip-
tura de nombres del 100 al 199.
• Us recomanem fer l’activitat 3 a manera de reforç de la relació grafia-so. Dicteu als nens i nenes vuit nom-
bres entre el 600 i el 699. Acabat el dictat, proposeu-los fer-ne una revisió a la pissarra/PDI.
37
4 Quin nombre representa |cada |dibuix? C|ompleta la taula
numèrica. D|esprés, |escriu:
Material necessari
• Cartrons i boles amb nombres 584
de bingo (no proporcionats).
595 602
• Làmina Els nombres de 3 xifres 593 594 597
(capsa de material). 614 616
603 604 605 606 607
617 608 583
624 626 627 587

636 637 634 646
Proposta d’activitats 644 647
complementàries
• Joc El bingo, de l’apartat Jocs
5 Escriu nombres |amb |cada |grup |de xifres.
El 0 mai no pot
6 0 3 3 0 6 anar al principi.
0 3
6 6 3 0 3 6 0
6 0 2 2 6 0
6
2 0 6 2 0 2 0 6
6 Escriu |el signe <, > |o =.

668 < 686 654 > 600 1 34 627 < 6C13D
605 < 650 680 = 600 1 80 690 > 6 C 1 88 U
38 trenta-vuit
• A l’activitat 4 els infants han d’esbrinar quin nombre representa cada dibuix a partir de les dades de la
taula numèrica, un cop completada. Us recomanem resoldre-la en parelles a manera de repte i, quan l’hagin
acabat, compartir les estratègies que han fet servir. Aquells alumnes que presentin més dificultats poden fer
servir la làmina Els nombres de 3 xifres.
• Us proposem fer l’activitat 5 en forma de repte per parelles. Tan bon punt l’hagin acabat, cada parella ha
d’explicar les diverses estratègies que han seguit per arribar a la resposta. Recordeu-los, tal com mostra la
il·lustració, que el 0 no pot anar mai al principi.
• A l’activitat 6 els alumnes han d’escriure els signes >, < o = en funció de les parelles de nombres que els
mostrem. Us recomanem tenir en un espai visible la làmina Els nombres de 3 xifres a manera d’ajuda vi-
sual.
• Finalment, proposeu el joc El bingo amb cartrons de cinc nombres i limitant les xifres de les boles entre el
38 679 i el 699.
NUMERACIÓ
Nom Data
Material necessari
1 Encercla |a la taula 690 691 692 693 694 695 696 697 698 699
|aquests nombres. 700 701 702 703 704 705 706 707 708 709
710 711 712 713 714 715 716 717 718 719
set-cents setze
720 721 722 723 724 725 726 727 728 729
set-cents noranta-quatre
set-cents trenta-nou 730 731 732 733 734 735 736 737 738 739
set-cents setanta-cinc 740 741 742 743 744 745 746 747 748 749
set-cents 750 751 752 753 754 755 756 757 758 759
set-cents cinquanta-set 760 761 762 763 764 765 766 767 768 769
set-cents seixanta-u
770 771 772 773 774 775 776 777 778 779
set-cents quaranta-vuit
780 781 782 783 784 785 786 787 788 789
set-cents vint-i-tres
790 791 792 793 794 795 796 797 798 799
set-cents vuitanta-dos
699 700 701 718 719 720
741 742 743 759 760 761
3 P|ensa i |escriu:
El nombre més gran que té 7 centenes 799
El nombre més petit que té 7 centenes 700
trenta-nou 39
• Per fer l’activitat 1 us recomanem realitzar-la en gran grup i amb el suport visual de la làmina Els nombres
de 3 xifres. Podeu tapar tots els nombres de la taula i, a mesura que els alumnes van llegint els nombres de
l’activitat, aneu destapant els que corresponguin i els encercleu. Us suggerim deixar la centena del 7 a la
làmina fins que passeu a la centena següent.
• A l’activitat 2 l’alumnat ha d’escriure els nombres anterior i posterior dels nombres que proposem a
l’activitat. Us recomanem revisar els resultats en gran grup amb la làmina Els nombres de 3 xifres.
• Recomanem fer l’activitat 3 per grups a manera de repte. Un cop s’ha realitzat i revisat, en podeu augmen-
tar la dificultat afegint-hi noves normes: el nombre parell amb 7 centenes més gran, un nombre amb 7 centenes
en el qual la suma de les seves xifres sigui 16...
39
Material necessari
• Bitllets i monedes encunyades
• Làmina Escriptura de nombres del 100 7 C1 6 D1 3 U5 700 1 60 1 3 5 763
al 199 (sobre del Llibre de l’alumne).
• Làmina Centenes, desenes i unitats set-|cents seixanta-tres

• Activitat 3 Dictat de nombres de les Activitats C1 D1 U5
7 4 6 700 1 40 1 6 5 746
set-|cents |quaranta-sis
C D U
7 1 6 700 1 10 1 6
7 0 16 700 1 0 1 16
6 11 6 600 1 110 1 6
716 5 20 16 500 1 200 1 16
40 quaranta
• Per fer l’activitat 4 us recomanem realitzar primer, en gran grup, l’activitat 3 Dictat de nombres amb
l’ajuda de la làmina Centenes, desenes i unitats. A continuació, els alumnes duran a terme l’activitat. Per
parelles, en podeu revisar les respostes i arribar a un resultat comú. Els infants que mostrin més dificultats
poden fer ús de les barretes i la làmina Escriptura de nombres del 100 al 199.
• A l’activitat 5 els nens i nenes han de cercar tantes estratègies com sigui possible per descompondre el
nombre 716. Compartiu els resultats amb la classe.
• Per acabar, proposeu una activitat amb l’ús dels bitllets i monedes encunyades per treballar la descompo-
sició de nombres. Pregunteu: De quines maneres puc representar 709 €? Per grups, han d’elaborar diferents
estratègies i exposar els seus raonaments.
40
NUMERACIÓ
Nom Data
Material necessari
1 Pinta |a la taula • Làmina Els nombres de 3 xifres
790 791 792 793 794 795 796 797 798 799
|aquests nombres. 800 801 802 803 804 805 806 807 808 809
vuit-cents
810 811 812 813 814 815 816 817 818 819
vuit-cents quinze
820 821 822 823 824 825 826 827 828 829
vuit-cents vint-i-vuit
830 831 832 833 834 835 836 837 838 839
vuit-cents trenta-u
840 841 842 843 844 845 846 847 848 849
vuit-cents quaranta-tres
850 851 852 853 854 855 856 857 858 859
vuit-cents cinquanta-dos
860 861 862 863 864 865 866 867 868 869 Proposta d’activitats complementàries
vuit-cents seixanta-nou • Activitat número 2 de les Activitats
870 871 872 873 874 875 876 877 878 879
vuit-cents setanta-quatre de comptar amb la taula numèrica, de
880 881 882 883 884 885 886 887 888 889 l’apartat Activitats col·lectives del Llibre
vuit-cents vuitanta-set de recursos, pàgina 25.
890 891 892 893 894 895 896 897 898 899
vuit-cents noranta-nou
2 C|ompleta les sèries |amb |ajuda |de la taula.

+8 +8 +8 +8 +8 +8 +8
800 808 816 824 832 840 848 856

−8 −8 −8 −8 −8 −8 −8
898 890 882 874 866 858 850 742
888 831 489 780 847 668 802 382
quaranta-u 41
• Per començar, proposeu a l’alumnat fer l’activitat 2 de les Activitats de comptar amb la taula numèrica.
Demaneu-los que raonin les seves respostes per tal de compartir amb la resta de companys i companyes les
seves estratègies.
• Per fer l’activitat 1 utilitzeu la làmina Els nombres de 3 xifres. Resoleu l’activitat en gran grup: tapeu tots
els nombres de la taula i, a mesura que els alumnes vagin llegint els nombres de l’activitat, aneu destapant
els que corresponguin i els encercleu.
• Abans de resoldre l’activitat 2 podeu fer una sèrie +8 a la pissarra amb nombres diferents dels de l’activitat.
Pregunteu quines estratègies aplicarien per resoldre-la. Una vegada els infants han resolt la sèrie, proposeu-
los resoldre l’activitat.
899. Acabat el dictat, reviseu-la a la pissarra/PDI.
41
4 Escriu |cada nombre |a l'|etiqueta |corresponent.
Amb aquests punts

Material necessari s’aconsegueixen els 880
• Barretes (capsa de material). regals de la tómbola. 813
862
896
813 880
896
862 808
808
complementàries
• Joc Circuits, de l’apartat Jocs del Llibre
Ós el nombre de punts és més petit que 870 i més gran que 860.
Puzle el nombre de punts té un 8 a la xifra de les desenes i de les
centenes.
Patinet el nombre de punts és més petit que 820 i la seva xifra de les
unitats és 3.
Cotxe el nombre de punts té un 8 a la xifra de les unitats.
Nina el nombre de punts és més gran que 880.
5 Uneix:
vuit-cents quaranta • 824 • 8C11D14U
vuit-cents quatre • 804 • 7 C 1 104 U
vuit-cents catorze • 814 • 4 C 1 42 D 1 4 U
vuit-cents vint-i-quatre • 840 • 8 C 1 40 U
42 quaranta-dos
• L’activitat 4 demana que els nens i nenes escriguin cada nombre a l’etiqueta corresponent. Per fer-ho, han
de llegir les indicacions de sota. Us recomanem treballar aquesta activitat per grups, a manera de repte.
Quan l’hàgiu acabat, cada grup ha d’exposar els seus raonaments i les seves respostes per ajudar a arribar
a conclusions comunes.
• A l’activitat 5 l’alumnat ha d’unir les diferents relacions que es mostren; quan l’hagin acabat, ho podeu re-
visar en gran grup a la pissarra/PDI. Us recomanem que deixeu emprar les barretes a aquells alumnes que
mostrin més dificultats.
• Per tancar la sessió, proposeu el joc Circuits. Podeu complementar el joc proposant als diferents grups que
preparin un circuit perquè el resolguin la resta de companys i companyes.
42
NUMERACIÓ
Nom Data
Material necessari
1 Pinta |a la taula 890 891 892 893 894 895 896 897 898 899
|aquests nombres. 900 901 902 903 904 905 906 907 908 909
nou-cents seixanta-nou
910 911 912 913 914 915 916 917 918 919
nou-cents trenta-vuit
920 921 922 923 924 925 926 927 928 929
nou-cents vuitanta-set
930 931 932 933 934 935 936 937 938 939
nou-cents quaranta-u
940 941 942 943 944 945 946 947 948 949
nou-cents dotze
950 951 952 953 954 955 956 957 958 959
nou-cents noranta-quatre
960 961 962 963 964 965 966 967 968 969
nou-cents cinquanta-sis
970 971 972 973 974 975 976 977 978 979
nou-cents
980 981 982 983 984 985 986 987 988 989
nou-cents setanta-tres
990 991 992 993 994 995 996 997 998 999
nou-cents vint-i-cinc
2 C|ompleta la sèrie.
+50 +50 +50 +50 +50 +50 +50
600 650 700 750 800 850 900 950
3 Escriu |el signe < |o >.

901 > 900 906 < 960 941 > 914
987 > 978 950 > 905 926 < 962
999 > 909 938 < 983 972 > 927
quaranta-tres 43
• Per dur a terme l’activitat 1 us recomanem tenir penjada en un lloc visible la làmina Els nombres de 3 xi-
fres. Podeu resoldre l’activitat en gran grup. Us plantegem tapar tots els nombres de la taula i, a mesura que
els alumnes vagin llegint els nombres de l’activitat, anar destapant els que corresponguin i encerclar-los. Us
recomanem deixar la centena que heu treballat a la làmina fins a passar a la centena següent.
• Abans de resoldre l’activitat 2 feu una seqüència +50 a la pissarra/PDI amb la indicació del nombre inicial.
Deixeu uns quants minuts als infants perquè pensin quin seria el nombre següent i inicieu una conversa per
saber les estratègies que han fet servir per trobar els nombres corresponents. Tot seguit, han de completar
l’activitat individualment.
• Per fer l’activitat 3 repasseu els símbols > i < per recordar-ne el significat. Una vegada resolta l’activitat,
reviseu-la en gran grup a la pissarra/PDI.
43
Material necessari
9 C1 2 D1 5 U5 900 1 20 1 5 5 925
nou-|cents vint-i-|cinc
5 D|escompon |el nombre 951 i |esbrina |què representa

|cada |cercle.
Proposta d’activitats complementàries 951 C D U

• Activitat 1 Comptar barretes de les Activitats
amb les barretes, de l’apartat Activitats 9 4 11 U
5 1 9 C
9 1 5 D
60 51 3 C
8 13 21 U
6 51 30 D
6 Encercla |del |color indicat |en |cada |cas:

la centena més propera la desena més propera
800 900 800 900

873 928
870 880 920 930
44 quaranta-quatre
• Per començar, feu en gran grup l’activitat 1 Comptar barretes. A partir d’un nombre de tres xifres, diferent
del de l’activitat, els alumnes han d’ajuntar les seves barretes amb les de la resta de companys i compan-
yes per aconseguir conformar el nombre que els indiquem. Podeu repetir l’activitat dues o tres vegades i, a
continuació, completar l’activitat 4 individualment.
• Abans de fer l’activitat 5 demaneu a l’alumnat que, per parelles, descompongui el nombre 951 de diverses
maneres. A continuació, podeu compartir les diferents respostes, que poden anar escrivint a la fitxa. Per a
les descomposicions que no hagin sortit, podeu fer servir les barretes per localitzar el valor de cada color.
• A l’activitat 6 us suggerim utilitzar la làmina Els nombres de 3 xifres.
44
FITXA 19. Els nombres fins al 999
NUMERACIÓ
Nom Data
1 F|orma nombres |de tres xifres

6
|amb les xifres |de les baldufes
8 2
i |escriu |com |es llegeixen.
8 2 6 vuit-|cents vint-i-sis
8 6 2 vuit-|cents seixanta-|dos
6 8 2 sis-|cents vuitanta-|dos
6 2 8 sis-|cents vint-i-vuit
2 8 6 |dos-|cents vuitanta-sis Proposta d’activitats complementàries
• Joc El parxís dels patrons, de l’apartat Jocs
2 6 8 |dos-|cents seixanta-vuit del Llibre de recursos, pàgina 30.
2 R|ecorda la taula numèrica i |completa:
821 822 826 827

830 833 835 838
844 849
850 853 855 858
861 862 866 867
824 956 369 741 973 357 285 546
quaranta-cinc 45
• Per resoldre l’activitat 1, els alumnes han de formar tants nombres com sigui possible a partir de les xifres
8, 2 i 6. A continuació, els podeu proposar que exposin els nombres que han format. Podeu augmentar el
nivell d’abstracció demanant-los que cerquin el nombre més gran i el més petit, per exemple.
• Per a l’activitat 2 plantegeu resoldre-la amb l’ajuda del joc El parxís dels patrons. Us recomanem començar
amb patrons més senzills per resoldre’ls de manera conjunta a la pissarra/PDI. Aprofiteu també per demanar
als nens i nenes que exposin les estratègies que utilitzaran per determinar els patrons. A continuació, poden
fer l’activitat de la fitxa per parelles.
• Us aconsellem fer l’activitat 3 a manera de reforç de la relació grafia-so. Dicteu als alumnes vuit nombres
entre el 100 i el 999. Acabat el dictat, reviseu-la a la pissarra/PDI.
45
4 Escriu |el valor |d'|aquestes xifres |en unitats.
9 3 5 6 9 7 3 1 9
Material necessari 5 U 7 U 9 U
30 U 90 U 10 U
i unitats (capsa de material). 900 U 600 U 300 U
5 D|escompon |el nombre |de |cada |estel |de maneres |diferents. R. M.
816
455
4 C 1 5D + 5U
800 1 1 0+6
100+ 350+ 5
6C + 21D + 6U
800+ 16 200+ 200+ 55
7C + 116U 4C + 55U
6 Llegeix i pinta les |granotetes |que |corresponguin.
• És més gran que 680 • És més gran que 700.

i més petita que 860. • És un nombre parell.
• Té un 6 a la xifra de les • Té un 9 a la xifra de les
unitats. centenes.
verd groc
890 695 763 675 756 956
46 quaranta-sis
• Per fer l’activitat 4, els infants han d’escriure les xifres en unitats. Els podeu recordar la relació entre unitats,
centenes i desenes amb la làmina Centenes, desenes i unitats. Aquells que mostrin més dificultats es poden
ajudar de les barretes per completar l’activitat.
• A l’activitat 5, els alumnes han de cercar tantes estratègies com sigui possible per descompondre els nom-
bres 816 i 455. Finalment, compartir els resultats amb la classe.
• Us recomanem resoldre l’activitat 6 com un repte per parelles. Demaneu-los que primer llegeixin conjunta-
ment les condicions de cada requadre i, després, deixeu que cada membre de la parella resolgui l’activitat.
Tot seguit, plantegeu-los que comparin les seves respostes amb la idea de fer una coavaluació. A les parelles
que vagin més ràpid els podeu demanar que proposin un nou requadre amb diferents nombres i condicions
perquè ho resolguin la resta de companys i companyes.
46
FITXA 20. El nombre 1.000. El miler
NUMERACIÓ
Nom Data
Material necessari
1 Observa i |completa: • Barretes (capsa de material).
10 centenes 5 1.000 unitats 5 1 unitat de miler
10 C 5 1.000 U 5 1 UM
complementàries
• Activitat 5 Fer descomposicions
de les Activitats amb les barretes, de
2 Quant falta per |arribar |a 1.000? Dibuixa i |completa: l’apartat Activitats col·lectives
1 5 1.000
999 1
Suma 0 100 200 300 400

100 cada 500
vegada.
1.000 900 800 700 600
quaranta-set 47
• Abans de l’activitat 1 feu l’activitat 5 Fer descomposicions, en gran grup i de manera oral, per confeccio-
nar el nombre 1.000 amb barretes. Un cop estiguin agrupades, podeu demanar també en gran grup que
exposin allò que observen: Quantes centenes hi ha? Quantes unitats? Presenteu oralment la unitat de miler i,
individualment, poden passar la resposta a la fitxa.
• Per fer l’activitat 2 empreu les barretes agrupades en un miler i pregunteu a l’alumnat: Què passa si en
trec 50? Com ho agruparies? I si en trec 35? Quantes en faltarien per arribar a 1.000? A continuació, els podeu
plantejar que completin l’activitat individualment i que comparteixin oralment els resultats.
• A l’activitat 3 els nens i nenes han de completar una sèrie +100. Us recomanem treballar-ho de manera
oral, escrivint la seqüència a la pissarra/PDI sense indicar la suma que s’efectua. Els alumnes poden exposar
les estratègies que utilitzaran per continuar-la fins al 1.000. A continuació, proposeu-los de fer l’activitat
individualment.
47
4 D|escompon |el nombre 1.000 |de maneres |diferents. R. M.
1.000 1.000
Recorda:
Material necessari 3 + 7 = 10
• Targetes amb centenes 30 + 70 = 100
300 1 700 600 1 400
300 + 700 = 1.000
1.000 1.000
500 1 200 1 300 400 1 500 1 100
5 Pinta les sumes |que fan 1.000.
Proposta d’activitats complementàries 500 1 500 700 1 100 1.000 1 0 600 1 200
• Joc Busca la teva parella, de l’apartat Jocs
9C11C 4C14C 2 C 1 800 U 6 C 1 300 U
6 Completa |de manera |que |cada |columna sumi 1.000:
0 100 200 300 400 500
+ 1.000 + 900 1 800 1 700 1 600 1 500

1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000
600 700 800 900 1.000
1 400 1 300 1 200 1 100 1 0

1.000 1.000 1.000 1.000 1.000
48 quaranta-vuit
• Abans de l’activitat 4 feu el joc Busca la teva parella, amb l’ús de targetes amb centenes (100, 200,
300..., fins a arribar al 900), perquè els alumnes busquin companys i companyes amb els quals sumin 1.000.
A mesura que aneu fent les sumes, les podeu enregistrar a la pissarra/PDI. A continuació, poden resoldre
l’activitat individualment.
• A l’activitat 5 els alumnes han de llegir atentament cadascun dels nombres i seleccionar les sumes correctes.
Aquesta activitat la poden fer individualment i, després, contrastar les respostes i l’estratègia que han seguit
amb un company o companya.
• Finalment, a l’activitat 6 presentem als nens i nenes dues taules que han de completar de manera que
a cada columna la suma resultant sigui 1.000. Aquestes taules es poden resoldre de manera individual i
revisar-les conjuntament en gran grup.
48
FITXA 21. Els nombres ordinals
NUMERACIÓ
Nom Data
Material necessari
1 R|ecorda i |completa: • Làmina d’aula El poliesportiu
Els nombres ordinals indiquen ordre.

1r 2n 9è 10è
8è
3r 7è
4t 5è 6è
1r primer
2n segon
3r tercer
4t quart
segon 2n 1r primer
5è cinquè setè 7|è 6è sisè
6è sisè
quart 4t 3r tercer
7è setè
8è vuitè novè 9|è 5è |cinquè
9è novè vuitè 8|è 10è |desè
10è desè
2 Quin lloc |ocupa |cada llibre |a la prestatgeria?

Observa i |completa:
Aventura
Animals
Caretes
Esports
Contes
Invents
Humor
Cuina
Flors
Por
1r 2n 3r 4t 5|è 6|è 7|è 8|è 9|è 10|è

Flors segon Aventura |quart
Cuina |setè Esports |novè
quaranta-nou 49
• Inicieu un diàleg a partir de la làmina El poliesportiu. Podeu començar preguntant: Què veieu a la imatge?
Us recomanem que poseu un èmfasi especial en l’ordre de la cursa d’atletisme perquè vagin sorgint els nom-
bres ordinals en funció de la posició de cada corredor i corredora.
• Treballeu l’activitat 1 en gran grup a partir del diàleg que heu fet anteriorment. L’objectiu d’aquesta ac-
tivitat és que els alumnes reflexionin sobre la utilitat dels nombres ordinals, l’ordre i l’escriptura. Es poden
imaginar com seria una cursa real i, a mesura que en van dient l’ordre, apuntar-ho a la pissarra/PDI, tant
en lletres com en nombres. A continuació, poden fer l’activitat individualment utilitzant el reforç visual de la
pissarra/PDI.
• A l’activitat 2 els nens i nenes han d’indicar el lloc que ocupa cadascun dels llibres de l’activitat. A continua-
ció, reviseu oralment i en gran grup, les respostes que han donat.
49
3 Aprèn i pinta |els vagons.
Material necessari
1r 2n 3r 6è
• Taula amb una classificació 4t 5è 7è 8è
esportiva (no proporcionada). 9è
groc 13è
verd 12è 10è
14è rosa 11è
vermell
11è onzè
12è dotzè 15è taronja
13è tretzè 16è 17è 18è 19è 20è
taronja groc verd vermell rosa
14è catorzè
15è quinzè l’onzè i el divuitè
16è setzè el tretzè i el dissetè
17è dissetè el catorzè i el setzè
18è divuitè el quinzè i el dinovè
19è dinovè el dotzè i el vintè
20è vintè
4 Observa |els vagons i |completa:

El segon vagó està entre el primer i el tercer .
L’onzè està entre el |desè i el |dotzè .

El sisè està entre el |cinquè i el setè .
Davant del desè vagó hi ha el novè .
Darrere del quinzè vagó hi ha el setzè .

Davant del quart hi ha 3 vagons.
L’últim és el vintè . Davant seu hi ha 19 vagons.

50 cinquanta
• A l’activitat 3 els infants han de pintar els vagons d’un color determinat sobre la base dels paràmetres que
els demanem. Després del dictat, feu-ne una revisió en gran grup a la pissarra/PDI.
• Relacionada amb l’activitat anterior, podeu plantejar l’activitat 4 per resoldre-la en parelles i com a repte.
Una vegada l’heu revisat en gran grup, en podeu augmentar la dificultat a partir de preguntes com: Si el
tercer avança el segon, en quina posició se situa? Si al quart l’avancen cinc persones, en quina posició queda?...
• Per acabar, ensenyeu a l’alumnat una taula amb una classificació esportiva (futbol, bàsquet...) i analitzeu
en quina posició es troben els diferents equips. Això permetrà continuar aprofundint en la identificació dels
nombres ordinals.
50
CÀLCUL I OPERACIONS
FITXA 1
Nom Data
Material necessari
1 Quins nombres sumen 10? Pinta |cada parella |d’un |color • Reglets (sobre del Llibre
de l’alumne).
|diferent. R. G.
(resposta gràfica)
8 7 10
0 4
9
5 2
5 6
3
2 Quins nombres sumen 100? Llegeix, tria i |completa.

90 0 30 50 80 40 complementàries
Fixa-t’hi!
• Joc Tots drets, de l’apartat Jocs
1 + 9 = 10
10 1 90 5 100 100 1 0 5 100
10 + 90 = 100
70 1 30 5 100 60 1 40 5 100
50 1 50 5 100 20 1 80 5 100
Càlcul mental
7 1 3 = 10 2 1 8 = 10 40 1 60 = 100 30 1 70 = 100
5 1 5 = 10 6 1 4 = 10 80 1 20 = 100 50 1 50 = 100
1 1 9 = 10 10 1 0 = 10 90 1 10 = 100 0 1 100 = 100
10 2 2 = 8 10 2 7 = 3 100 2 10 = 90 100 2 60 = 40
10 2 0 = 10 10 2 4 = 6 100 2 30 = 70 100 2 50 = 50
10 2 5 = 5 10 2 9 = 1 100 2 80 = 20 100 2 20 = 80
cinquanta-tres 53
• Per començar, presenteu els reglets als alumnes. És important que aprenguin com funcionen i que siguin
conscients del valor de cada color. Primer, organitzeu una conversa d’aula en la qual els nens i nenes argu-
mentin el valor que donen a cada reglet, tenint en compte que cada un representa un nombre. En el cas que
no ho descobreixin, feu-los veure que el més petit representa el nombre 1, i el més gran, el nombre 10. En el
cas que els infants ja els coneguin, passeu directament a utilitzar-los en les activitats de la fitxa.
• Per fer l’activitat 1 demaneu a l’alumnat que, individualment, busqui parelles de reglets que, junts, tinguin
el mateix valor que el reglet 10. Després, organitzeu una posada en comú per valorar les respostes.
• A l’activitat 2 suggerim transferir la idea de descomposició de les unitats a les desenes perquè els alumnes
puguin fer l’activitat individualment. A continuació, per parelles, poden revisar la tasca i arribar a un raona-
ment comú.
• Proposeu el càlcul mental amb el joc Tots drets.
53
3 Fixa’t bé |en |cada parella |de sumes i |completa:
4125 6 10 1 20 5 30 56 1 10 5 66
Material necessari
2145 6 10 1 20 5 30 10 1 56 5 66
• Reglets (sobre del Llibre
de l’alumne).
4 C|alcula. D|esprés, posa |els |adhesius |al seu lloc.
• Adhesius de l’activitat 4
23 1 61 46 1 33 53 1 32
84 79 85
complementàries
• Fitxa Aprenc a sumar, de l’apartat
Algoritme en taula del Llibre 72 1 11 74 1 4 30 1 51
83 78 81
Fixa’t en els
resultats.
78 79 83
81 84 85
54 cinquanta-quatre
• Per començar, recomanem treballar la propietat commutativa de la suma mitjançant els reglets. Es tracta de
comprovar que, independentment de l’ordre en què se situïn dos reglets, el resultat és el mateix.
• A continuació, els alumnes poden completar l’activitat 3 individualment. Si trobeu que algun nen o nena
mostra dificultats per resoldre autònomament l’activitat, els podeu recomanar que revisin la làmina Els
nombres del 0 al 99 per efectuar les sumes.
• Abans de fer l’activitat 4 presenteu la suma mitjançant l’algoritme en taula. Podeu completar la fitxa
Aprenc a sumar. Per fer-ho, aconsellem que feu servir els reglets a manera de reforç manipulatiu. Un cop
presentat, demaneu als infants que facin l’activitat per parelles. A mesura que van descobrint els resultats
han d’enganxar els adhesius a l’espai corresponent.
54
FITXA 2
Nom Data
Material necessari
Càlcul mental • Reglets (sobre del Llibre
de l’alumne).
415 =9 31412 =9 5 1 2 1 8 = 15 7 1 6 1 3 = 16
6 1 8 = 14 2 1 5 1 3 = 10 6 1 3 1 9 = 18 9 1 5 1 4 = 18
7 1 6 = 13 4 1 1 1 5 = 10 1 1 7 1 7 = 15 8 1 7 1 5 = 20
522 =3 421 =3 322 =1 927 =2

624 =2 927 =2 826 =2 524 =1
723 =4 825 =3 725 =2 521 =4
1 Encercla |quatre parelles |de nombres |que sumin 12.
Mira bé en 5 1 0 8 6
horitzontal
i en vertical. 2 0 7 5 6
6 4 12 9 2
1 8 2 6 1
3 3 9 5 4
2 C“omp¬eta: Els nombres han de

sumar 14 en horitzontal
3 5 6 14 i en vertical.
4 8 2 14
7 1 6 14
14 14 14
cinquanta-cinc 55
• Per fer l’activitat 1 utilitzeu els reglets. Plantegeu als alumnes com poden col·locar en una mateixa fila el
nombre 12, tenint en compte que el reglet més gran és de 10. A continuació, els podeu demanar que, indivi-
dualment, cerquin parelles de reglets que sumin 12. A mesura que ho vagin resolent, poden omplir l’activitat
individualment.
• Per desenvolupar l’activitat 2, en què cal trobar els nombres que falten a la taula per sumar 14, tant en
vertical com en horitzontal, recomanen que la completin per parelles. Per a aquell alumnat que mostri més
dificultats, els podeu facilitar l’ús dels reglets per resoldre les operacions de manera manipulativa.
55
3 Observa la relació |entre la suma i la resta i |completa.
16 2 10 5 6
Material necessari 10 1 6 5 16
• Reglets (sobre del Llibre 16 2 6 5 10
de l’alumne).
14 2559 10 2 8 5 2 8 1 2 5 10
5195 14
14 2955 92356 6 1 3 5 9
4 C|alcula. D|esprés, |observa |el resultat |de les restes

i |dibuixa |cada |objecte |al penjador |que |correspongui.
87 2 45 94 2 62 65 2 51
complementàries
• Fitxa Aprenc a restar, de l’apartat 42 32 14
Algoritme en arbre del Llibre
53 2 22 39 2 16 76 2 31
31 23 45
14 23 31 32 42 45
maletí barret de punt barret impermeable bufanda paraigua
56 cinquanta-sis
• Abans de començar, us recomanem treballar la relació entre suma i resta amb els reglets. Podeu col·locar un
reglet a la pissarra/PDI (per exemple, el de 9) i, seguidament, afegir-ne un altre (per exemple, el de 5) i pre-
guntar quina operació s’ha de fer per conèixer el nombre total. Una vegada es descobreix l’operació, traieu
el reglet del 5 i pregunteu novament quina operació s’ha d’efectuar per conèixer el resultat. Podeu repetir el
procediment traient el reglet de 9. En acabar, demaneu als alumnes que, per grups, facin l’activitat 3.
• A continuació, us aconsellem que presenteu la resta per mitjà de l’algoritme en arbre. Podeu dur a terme la
fitxa Aprenc a restar. Per fer-la, utilitzeu els reglets a manera de reforç manipulatiu. Després, feu l’activitat
4 per parelles. A mesura que van descobrint els resultats, han de dibuixar els objectes al penjador correspo-
nent.
56
FITXA 3
Nom Data
Material necessari
Fes “servir “la “taula “nuµèrica “i “calcula: • Làmina Els nombres del 0
1
CLA U S al 99 (capsa de material).
41559
24 + 20 20 21 22 23 24 25
Baixa tantes caselles com 30 31 32 33 34 35
14 1 5 5 19
desenes completes has
40 41 42 43 44 45
de sumar.
50 51 52 53 54 55 24 1 5 5 29
60 61 62 63 64 65
34 1 5 5 39
70 71 72 73 74 75
54 1 5 5 59
71 – 10
10 2 8 5 2
Puja tantes caselles com Proposta d’activitats
desenes completes has complementàries
20 2 8 5 12
de restar. • Activitat Practicar trucs a la taula
numèrica i transferir-los al càlcul
30 2 8 5 22
24 1 20 5 44 71 2 10 5 61 mental amb desenes completes,
40 2 8 5 32 de l’apartat Activitats col·lectives del
16 1 50 5 66 89 2 30 5 59 Llibre de recursos, pàgina 65.
50 2 8 5 42
53 1 20 5 73 68 2 60 5 8
Càlcul mental
60 1 20 = 80 30 1 40 = 70 60 1 3 = 63 40 1 7 = 47
50 1 40 = 90 70 1 20 = 90 30 1 9 = 39 20 1 8 = 28
10 1 70 = 80 80 1 10 = 90 80 1 4 = 84 70 1 2 = 72
80 2 50 = 30 20 2 10 = 10 30 2 4 = 26 50 2 3 = 47
60 2 30 = 30 50 2 20 = 30 90 2 7 = 83 70 2 9 = 61
90 2 70 = 20 70 2 40 = 30 60 2 2 = 58 40 2 6 = 34
cinquanta-set 57
• Després de fer l’apartat Claus, recomanem analitzar-lo en gran grup per buscar un patró comú amb la fina-
litat d’adquirir noves estratègies de càlcul mental.
• Per fer l’activitat 1 utilitzeu la làmina Els nombres del 0 al 99, com una ajuda, per realitzar les sumes i
les restes. Podeu treballar el moviment per la taula a partir d’operacions senzilles. Seguidament, en podeu
augmentar el nivell demanant als alumnes estratègies per sumar i restar desenes. Convé que remarqueu el
moviment de pujar i baixar files, ja que ens ajudarà a simplificar el càlcul mental. També, podeu fer l’activi-
tat Practicar trucs a la taula numèrica i transferir-los al càlcul mental amb desenes completes.
• Per dur a terme el càlcul mental us recomanem que els infants treballin en parelles. Es poden plantejar les
diferents operacions entre ells i resoldre de manera conjunta les que els representin més dubtes.
57
2 R|ecorda la relació |entre la suma i la resta i |completa:
Material necessari 3125 5 6145 10 28 1 20 5 48

• Reglets (sobre del Llibre 5235 2 10 2 6 5 4 48 2 28 5 20
de l’alumne).
5225 3 10 2 4 5 6 48 2 20 5 28
• Làmina Plantilles per a operacions
3 C|alcula. D|esprés, llegeix i respon:

La resta està ben feta si el
minuend subtrahend diferència total de la suma és igual al
minuend de la resta.
25 2 14 5 11
14 1 11 5 25
sumand sumand total
• El total de la suma és igual al minuend de la resta? Sí.

• Està ben feta la resta? Sí.
4 R|esol la resta. D|esprés, |comprova-la |amb una suma.

67 2 22
45 45 + 22 = 67
58 cinquanta-vuit
• Abans de començar, repasseu la relació entre suma i resta, que heu treballat a la fitxa anterior. Doneu una
importància especial als conceptes afegir i treure. A continuació, demaneu als nens i nenes que facin l’activi-
tat 2 individualment. A aquells que ho necessitin els podeu proposar que utilitzin les barretes o els reglets.
• Feu l’activitat 3 en gran grup per introduir els conceptes minuend, subtrahend i sumand. Us aconsellem l’ús
de les barretes o els reglets per ajudar a fer-ho més visual. Tot seguit, a mesura que l’aneu resolent, podeu
completar l’activitat.
• A l’activitat 4, els alumnes han de resoldre la resta i, després, comprovar-la amb la suma. Utilitzeu la làmina
Plantilles per a operacions a manera de reforç. Una vegada realitzada l’activitat, per parelles, poden com-
partir l’estratègia que han fet servir i el resultat, i arribar així a una resposta comuna.
58
FITXA 4
Nom Data
Material necessari
1 F|es |servir |la |taula numèrica i |calcula: • Làmina Els nombres del 0
12 + 9 11 12 13 14 15 16 44 – 9
Per sumar 9, baixa 21 22 23 24 25 26 Per restar 9, puja
una casella i una casella i
31 32 33 34 35 36
recula’n una altra. avança’n una altra.
41 42 43 44 45 46
51 52 53 54 55 56
61 62 63 64 65 66
21 1 9 5 30 32 2 9 5 23 55 2 9 5 46
66 1 9 5 75 41 2 9 5 32 87 1 9 5 96
CLA u S Proposta d’activitats
3 1 9 5 12 complementàries
• Activitat Practicar trucs a la taula
2 P|ensa i |completa |amb |el signe + |o _: 13 1 9 5 22 numèrica i transferir-los al càlcul
mental amb desenes completes,
91 – 9 5 82 73 + 9 5 82 36 – 9 5 27
Llibre de recursos, pàgina 65.
43 1 9 5 52
25 – 9 5 16 42 + 9 5 51 64 + 9 5 73 • Activitat Pensar i calcular, de l’apartat
63 1 9 5 72 Activitats col·lectives del Llibre
Càlcul mental
14 2 9 5 5
15 1 2 = 17 41 1 8 = 49 54 1 4 = 58
33 1 6 = 39 72 1 7 = 79 98 1 1 = 99 24 2 9 5 15
67 1 1 = 68 26 1 2 = 28 32 1 4 = 36 34 2 9 5 25
23 1 9 = 32 74 1 6 = 80 36 1 8 = 44 44 2 9 5 35
65 1 5 = 70 86 1 9 = 95 15 1 8 = 23
48 1 3 = 51 59 1 1 = 60 86 1 7 = 93 54 2 9 5 45
cinquanta-nou 59
• Després de fer individualment l’apartat Claus, recomanem analitzar-lo en gran grup per buscar un patró
comú amb la finalitat d’adquirir noves estratègies de càlcul mental.
• A l’activitat 1 utilitzeu la làmina Els nombres del 0 al 99 com una ajuda per realitzar les sumes i les restes.
Podeu demanar als alumnes que comptin de nou en nou a partir d’un nombre i fer una marca cada vegada
que arriben al nombre que tenen designat. Després, feu l’activitat Practicar trucs a la taula numèrica i
transferir-los al càlcul mental amb desenes completes.
• Per fer l’activitat 2, l’alumnat ha d’augmentar el nivell d’abstracció per determinar l’operació que empren.
Una vegada realitzada l’activitat, us aconsellem revisar-la de manera oral, en gran grup, i aprofitar per ex-
plicar les estratègies que han seguit per decidir quin dels dos signes havia d’anar a cada operació.
• Seguidament, proposeu l’activitat Pensar i calcular per afavorir el càlcul mental.
59
3 Escriu tres sumes |diferents |amb |aquests nombres i |calcula:
3 3 1 5 1 4 5 12
Material necessari
• Targetes amb els nombres 3, 4 i 5 4 1 5 1 3 5 12
4
(no proporcionades). 5
3 1 4 1 5 5 12
• Làmina Els nombres del 0 al 99 S|ón iguals |els resultats |d’|aquestes |operacions? P|er |què?
Sí L'|ordre |dels sumands no afecta |el resultat.
4 C|alcula la suma |de |dues maneres |diferents.

Proposta d’activitats El resultat és
complementàries el mateix.
• Pàgina web Resta sin parar,
https://bit.ly/30kWuqU.
13 1 9 1 21 13 1 9 1 21 6+3 1+4 2 6+3 1+ 4 2

22 30 37 73
43 43
79 79
5 C|alcula i |comprova’n |els resultats:

Comprova la suma
amb una resta i la resta
amb una suma.
OPERACIONS COMPROVACIÓ
55 2 9 5 46 46 + 9 = 55
87 1 9 5 96 96 – 9 = 87
60 seixanta
• Feu l’activitat 3 per parelles. Cada parella disposa de tres targetes amb els nombres 3, 4 i 5. Fent ús
sempre de les tres targetes, demaneu-los que facin tantes sumes com els sigui possible, de manera que les
aniran escrivint a la fitxa. Podeu preguntar als alumnes quines sumes han aconseguit fer, i comprovar-ho a
la pissarra/PDI.
• Per desenvolupar l’activitat 4 demaneu als nens i nenes que, amb les mateixes parelles, facin les dues sumes
que els proposem de les formes que els suggerim. Per portar-ho a terme, els podeu proposar que utilitzin
l’algoritme dels que hem treballat que els resulti més útil. Us aconsellem emprar la làmina Plantilles per a
operacions.
• Per a l’activitat 5 utilitzeu la làmina Els nombres del 0 al 99. Un cop hagin realitzat les operacions i les
comprovacions, poden explicar les diferents estratègies que han utilitzat, que podeu revisar en gran grup a
la pissarra/PDI.
60 • Per acabar, proposeu el joc de la web Resta sin parar.
FITXA 5
Nom Data
Material necessari
1 C|alcula |amb l’ajuda |de la teva taula numèrica: • Làmina Els nombres del 0
14 + 8 11 12 13 14 15 63 – 8
Per sumar 8, 21 22 23 24 25 Per restar 8,
baixa una casella puja una casella
31 32 33 34 35
i recula’n dues. i avança’n dues.
41 42 43 44 45
51 52 53 54 55
61 62 63 64 65
71 72 73 74 75
14 1 8 5 22 63 2 8 5 55 94 2 8 5 86 51 2 8 5 43 complementàries
• Activitat Practicar trucs a la taula
76 1 8 5 84 33 2 8 5 25 54 1 8 5 62 65 1 8 5 73 numèrica i transferir-los al càlcul mental
amb desenes completes, de l’apartat
Activitats col·lectives del Llibre
2 Escriu l’operació |que |correspon |en |cada |cas.
63 _8 55 +9 64 +8 72 -9 63
Càlcul mental
26 2 6 = 20 84 2 3 = 81 79 2 4 = 75 47 2 7 = 40
35 2 2 = 33 58 2 8 = 50 27 2 5 = 22 63 2 1 = 62
59 2 7 = 52 46 2 4 = 42 86 2 2 = 84 18 2 3 = 15
24 2 8 = 16 32 2 5 = 27 46 2 7 = 39 57 2 9 = 48
68 2 9 = 59 74 2 7 = 67 91 2 4 = 87 44 2 5 = 39
55 2 6 = 49 83 2 8 = 75 11 2 3 = 8 61 2 2 = 59
seixanta-u 61
• Per començar, col·loqueu la làmina Els nombres del 0 al 99 en un lloc visible de l’aula. Demaneu als infants
que comptin de vuit en vuit a partir d’un nombre i fer una marca cada vegada que arriben al nombre que
tenen designat. Proposeu l’activitat Practicar trucs a la taula numèrica i transferir-los al càlcul mental
amb desenes completes. A continuació, l’alumnat podrà dur a terme l’activitat 1 individualment i revisar-la
en grup.
• Per fer l’activitat 2 dividiu els alumnes en grups. Podeu escriure els nombres a la pissarra de manera que
quedi format un circuit. Per grups, a manera de repte, han de desxifrar quina és l’operació que es realitza.
Us suggerim treballar-ho mitjançant el càlcul mental; això no obstant, els nens i nenes que tinguin més difi-
cultats poden fer servir la làmina Els nombres del 0 al 99.
• Proposeu als infants que facin el càlcul mental per parelles. Es poden preguntar operacions mútuament i
resoldre de manera conjunta les que els representin més dificultats.
61
3 C|alcula. D|esprés, uneix |cada jugador |amb |el seu nom.
78 1 8 55 1 36
Paula Josep
Material necessari
• Reglets (capsa de material).
• Làmina Plantilles per a operacions 86 91
Carla 32 1 48 Rosa 68 1 27
80 95
complementàries
• Fitxa Aprenc a sumar tres nombres,
de l’apartat Algoritme tradicional del
Llibre de recursos, pàgina 90. Joan 47 1 22 1 6 Lleó 42 1 15 1 35
• Pàgina web Fichas de cálculo,
https://bit.ly/2BM5j2H.
75 92
95 75 80 91 86 92
95: Rosa 75: Joan 80: Carla 91: Josep 86: Paula 92: Lleó
62 seixanta-dos
• Abans de fer l’activitat 3 us aconsellem treballar la suma portant-ne mitjançant l’algoritme tradicional.
En primer lloc, dividiu els alumnes en grups, als quals repartireu les barretes o els reglets necessaris per
desenvolupar les diferents operacions. Seguidament, deixeu uns quants minuts perquè cada grup posi en
pràctica les estratègies que els resulten més eficients per resoldre la primera operació. Els podeu proposar
que, fent ús de la làmina Plantilles per a operacions, facin el mateix amb les sumes següents i escriguin el
nom de cada jugador o jugadora al lloc corresponent de la fitxa. En el cas que detecteu dificultats per fer la
suma de tres nombres, podeu revisar de manera conjunta la fitxa Aprenc a sumar tres nombres.
• Per acabar, plantegeu el joc de la web Fichas de cálculo, en què podreu escollir el nivell dels operadors de
les operacions.
62
FITXA 6
Nom Data
Material necessari
Càlcul mental CLA U • Làmina Els nombres del 0
30 1 68 = 98 36 1 40 = 76 23 1 70 = 93 82553
24 1 50 = 74 20 1 52 = 72 10 1 77 = 87
80 1 17 = 97 60 1 29 = 89 35 1 50 = 85 18 2 5 5 13
28 2 5 5 23
32 2 20 = 12 65 2 30 = 35 41 2 40 = 1
73 2 50 = 23 52 2 10 = 42 68 2 50 = 18 38 2 5 5 33
86 2 40 = 46 94 2 60 = 34 55 2 20 = 35 68 2 5 5 63
• Activitat Trobar nombres complementaris
1 Aprèn i |calcula per |arribar |a 100. que sumen 100, de l’apartat Activitats
col·lectives del Llibre de recursos,
pàgines 66 i 67.
1. Anem fins a la desena següent a 37.
Anirem de
37 a 100. 1 3
37 40
2. Avancem des de 40 fins a 100.

37 100
1 3 1 60
37 40 100
37 i 63 són 3. Sumem tot el que hem afegit per

complementaris. arribar de 37 a 100.
3 1 60 5 63
37 1 63 5 100 37 i 63 són nombres complementaris.
seixanta-tres 63
• Feu individualment l’apartat Claus. Recomanem analitzar-lo en gran grup per buscar un patró comú amb la
finalitat d’adquirir noves estratègies de càlcul mental.
• Per dur a terme l’activitat 1, us aconsellem treballar-la mitjançant la làmina Els nombres del 0 al 99, en
la qual podeu representar la dinàmica que proposem. Cal valorar la diversitat d’estratègies que utilitzen els
alumnes per conèixer el nombre complementari. Si ho veieu oportú, podeu fer l’activitat Trobar nombres
complementaris que sumen 100. A mesura que la van resolent, podeu anar omplint l’activitat.
63
2 C|alcula |quant falta per |arribar |a 100.
Per arribar de 25 a 100 falten
1 75 1 25
Material necessari 5 1 70 5 75
• Làmina Els nombres del 0 25 75 100
al 99 (capsa de material). 25 1 75 5 100
Per arribar de 52 a 100 falten
de l’alumne).
1 48 1 52
2 1 50 5 52
52 48 100
52 1 48 5 100
3 Observa. D|esprés, fes servir les barretes i resta.

31 2 18
• Activitat Comptar de 10 en 10, Afegim 2 unitats a 18 per formar
de 100 en 100, de 50 en 50, de l’apartat una altra desena, perquè 8 i 12
Activitats col·lectives del Llibre 2 són complementaris.
de recursos, pàgina 64. 18 + 2 = 20
85 – 16 89 2 20 = 69
Aquestes mateixes unitats 36 – 28 38 2 30 = 8

també les afegim a 31.
31 + 2 = 33 64 – 35 69 2 40 = 29
33 2 20 13 97 – 18 99 2 20 = 79
2 = 71 – 43 78 2 50 = 28
31 – 18 33 – 20 = 13 83 – 37 86 2 40 = 46
64 seixanta-quatre
• L’activitat 2 demana als alumnes que, individualment, posin en pràctica les estratègies que han treballat
durant l’activitat anterior. Podeu fer ús de la làmina Els nombres del 0 al 99. Als infants que mostrin més
dificultats els podeu proposar utilitzar les barretes o els reglets.
• Abans de fer l’activitat 3 us aconsellem treballar la resta portant-ne. En primer lloc, podeu representar en
gran grup el requadre que es planteja a l’activitat fent servir les barretes. D’aquesta manera, es presentarà
l’opció d’afegir el mateix nombre de barretes a cada nombre. Podeu proposar que, per parelles, facin el
mateix amb les operacions següents de l’activitat 3.
• Per reforçar el càlcul mental, proposeu l’activitat Comptar de 10 en 10, de 100 en 100, de 50 en 50 i aplicar
el càlcul a sumar de 50 en 50 tant de manera ascendent com descendent.
64
FITXA 7
Nom Data
Material necessari
1 Pinta |del mateix |color |els nombres CLA U S • Làmina Els nombres del 0
|que sumen 100. R. G.
61258
63
6 1 12 5 18
37
56 6 1 22 5
44 28
11
76 6 1 42 5 48
31
69 6 1 62 5 68
24
89 Proposta d’activitats complementàries
7 1 6 5 13 • Activitat Trobar nombres complementaris
que sumen 100, de l’apartat Activitats
17 1 6 5 23 col·lectives del Llibre de recursos,
2 C|alcula i |completa: 7 1 16 5 23
pàgines 66 i 67.
• Joc Tots drets, de l’apartat Jocs del Llibre
75 1 27 1 6 5 33 de recursos, pàgina 70.
25 5 100 100 5 82 1 18
61 1 39 5 100 100 5 58 1 42 7 1 36 5 43
66 1 34 5 100 100 5 54 1 46
47 1 53 5 100 100 5 73 1 27
74 1 26 5 100 100 5 82 1 18
Càlcul mental
71 1 19 = 90 47 1 23 = 70 26 1 14 = 40 35 1 25 = 60
33 1 47 = 80 29 1 51 = 80 48 1 32 = 80 59 1 21 = 80
52 1 38 = 90 65 1 15 = 80 63 1 27 = 90 14 1 56 = 70
seixanta-cinc 65
• Per començar, feu per parelles l’apartat Claus. Us recomanem analitzar-lo en gran grup per buscar un patró
• Abans de fer l’activitat 1 feu l’activitat Trobar nombres complementaris que sumen 100. A continuació, els
alumnes poden fer l’activitat 1, preferiblement per parelles, perquè comparteixin els resultats i buscar així
una estratègia conjunta. Reviseu l’activitat oralment en grup.
• Per desenvolupar l’activitat 2, cada alumne i alumna ha d’utilitzar l’estratègia que li hagi resultat més útil
per trobar la resposta correcta. Us aconsellem posar un èmfasi especial en el pas per la desena: 75 + 5 = 80 +
+ 20 = 100, per tant el nombre que falta és 5 + 20 = 25. Un cop realitzada l’activitat, la podeu revisar de ma-
nera oral amb la làmina Els nombres del 0 al 99.
• Proposeu fer el càlcul mental amb el joc Tots drets.
65
3 C|alcula:
12 2 4 5 8 15 2 9 5 6 14 2 5 5 9 11 2 7 5 4
Material necessari
• Barretes (capsa de material). 88 2 29 47 2 18 51 2 24
de l’alumne).
59 29 27
93 2 48 71 2 16 67 2 39
complementàries
• Fitxa Aprenc a restar portant-ne
45 55 28
(primer mètode), de l’apartat
Algoritme tradicional del Llibre
• Activitat Construir restes a partir
d’un resultat, de l’apartat Pinta |en |el |dibuix |els resultats |de totes les |operacions
i |descobreix |el número |de telèfon |de |cada personatge.
7 6 3
9 32
45
27 4
5 50 59
1
29
0 28 55
2 8
19 47
576274528 894595529
Hi ha un error al llibre de l'alumne. Els dos primers nombres (5 i 7) no apareixen a les solucions
66 seixanta-sis
• Abans de fer l’activitat 3 us aconsellem recordar la resta portant-ne. Feu la fitxa Aprenc a restar portant-ne
(primer mètode), en què s’utilitzen les barretes, com a ajuda a la realització de l’activitat.
• Seguidament, els alumnes poden portar a terme l’activitat 3, en què poden aplicar el mètode per realitzar
restes portant-ne que han treballat anteriorment. Podeu fer aquesta activitat individualment, així podreu
analitzar quins nens o nenes no han assolit bé l’operació de la resta portant-ne. En cas que algun alumne
o alumna no hagi entès algun dels passos de l’algoritme tradicional, podeu fer ús del material manipulatiu
(barretes o reglets) perquè ho comprenguin.
• Per acabar, feu amb parelles l’activitat Construir restes a partir d’un resultat.
66
FITXA 8
Nom Data
Material necessari
Càlcul mental CLA u • Barretes (capsa de material).
67 2 63 = 4 48 2 45 = 3 57 2 55 = 2 65 2 24 5 41
99 2 95 = 4 73 2 71 = 2 19 2 14 = 5
26 2 23 = 3 39 2 32 = 7 82 2 81 = 1 65 2 34 5 31
65 2 14 5 51
38 2 18 = 20 29 2 19 = 10 97 2 67 = 30
62 2 52 = 10 54 2 34 = 20 45 2 15 = 30 65 2 54 5 11
73 2 23 = 53 86 2 46 = 40 78 2 58 = 20
65 2 44 5 21
1 Aprèn |a igualar |dos nombres i |completa: Proposta d’activitats

complementàries
• Activitat Pensar i calcular,
L’Alba té 28 boles en una pila i 12 en una altra. Vol passar boles de de l’apartat Activitats
la pila gran a la petita perquè les dues siguin iguals. col·lectives del Llibre
Sumo les que de recursos, pàgina 69.
Primer passo Després, en he passat.
5 boles. passo 3. 5+3=8
28 12
En total, l’Alba ha passat 8 boles de la
23 5 17
pila gran a la petita.
20 3 20
Ara, hi ha 20 boles a cada pila.
8
seixanta-set 67
• Per començar, podeu plantejar algunes de les situacions de l’activitat Pensar i calcular per tal d’afavorir
el càlcul mental. Tot seguit, podeu dur a terme individualment l’apartat Clau. Us recomanem analitzar-lo en
gran grup per buscar un patró comú amb la finalitat d’adquirir noves estratègies de càlcul mental.
• Per fer l’activitat 1 us aconsellem treballar la igualació de nombres en gran grup. En primer lloc, podeu si-
mular, mitjançant les barretes, l’exercici que es proposa en el requadre de l’activitat. Us suggerim posar un
èmfasi especial a començar pel traspàs de nombres senzills (el 2, el 5, les desenes i les centenes) per igualar
aquests nombres mitjançant el càlcul mental. Convé que valoreu la diversitat d’estratègies. Els alumnes que
mostrin més facilitat ho poden calcular mentalment.
67
2 P|assa |quantitats |d’un nombre |a un |altre per igualar -los.
D|esprés, |calcula |quant has passat |en total.
Material necessari 22 86 430 210 101 509
42 20 66 400 30 240 110 9 500
(sobre del Llibre de l’alumne). 52 10 56 360 40 280 160 50 450
54 2 54 340 20 300 200 40 410
32 330 10 310 300 100 310
320 10 320 305 5 305
100 54 110 204
80 20 74
78 2 76
Passa quantitats
complementàries 77 1 77
del nombre major
23 al menor.
de l’apartat Algoritme en caixes del
3 C|alcula. D|esprés |observa |els totals |de les sumes i pinta:

22 1 47 1 6 53 1 13 1 25
75 91
91 75
groc blau
68 seixanta-vuit
• Abans de fer l’activitat 2 podeu dividir els alumnes en grups de tres, que disposaran d’un nombre apro-
ximat de cent barretes. Primer, proposeu diferents nombres senzills per practicar la igualació de manera
manipulativa. Tot seguit, els demaneu que realitzin l’activitat tal com està plantejada. Us aconsellem l’ús de
la làmina Plantilles per a operacions per resoldre l’activitat. Els nens i nenes que mostrin més facilitat, ho
poden portar a terme mitjançant el càlcul mental.
• Per desenvolupar l’activitat 3 podeu mantenir els mateixos grups de tres alumnes. En primer lloc, mos-
treu-los la suma de tres nombres mitjançant l’algoritme en caixes, i feu la fitxa Aprenc a sumar tres nom-
bres. Tot seguit, demaneu que ho posin en pràctica a l’activitat. Els alumnes que mostrin més facilitat ho
poden realitzar mentalment.
68
FITXA 9
Nom Data
Material necessari
1 F|es servir les barretes i suma CLA U S • Barretes (capsa de material).
per |completar les piràmides.

32 1 6 5 38
89 42 1 6 5 48
54 35 52 1 6 5 58
22 1 6 5 28
21 33 2
12 1 6 5 18
59 87 36 1 42 5 78
complementàries
36 1 52 5 • Pàgina web Máquina de calcular,
88
22 37 25 62 https://bit.ly/2MyCpFu.
36 1 32 5 68
10 12 25 4 21 41
36 1 22 5 58
36 1 62 5 98
2 P|ara |atenció i |calcula.
110 1100 −10 −10 −100 110
68 78 178 168 158 58 68
Càlcul mental
51 1 28 = 79 43 1 36 = 79 14 1 53 = 67 65 1 24 = 89
34 1 42 = 76 67 1 21 = 88 46 1 12 = 58 32 1 57 = 89
75 1 23 = 98 52 1 45 = 97 28 1 61 = 89 71 1 21 = 92
seixanta-nou 69
• Comenceu treballant en parelles l’apartat Claus i, després, analitzar-lo en gran grup. L’objectiu és cercar un
patró comú per adquirir noves estratègies de càlcul mental.
• Abans de fer l’activitat 1 repasseu l’ordre de la suma amb les barretes. De manera manipulativa, primer se
sumen les desenes i, tot seguit, les unitats. Seguidament, feu l’activitat 1 per parelles. Una vegada acabada,
reviseu-la a la pissarra/PDI.
• L’activitat 2 cada alumne i alumna l’ha de resoldre per mitjà de l’estratègia que vulgui. Un cop acabada,
reviseu-la oralment en gran grup i repassar les estratègies de suma i resta de desenes i centenes.
• L’apartat de càlcul mental el podeu fer per grups, a manera de concurs. Podeu presentar una operació i el
primer grup que n’endevini la resposta aixeca la mà. Si l’encerta, suma un punt; en cas contrari, hi pot haver
rebot.
• Per continuar practicant el càlcul mental, proposeu als alumnes el joc de la web Máquina de calcular.
69
3 Llegeix, |observa i |completa:
L’Andreu tenia 35 caramels i la seva mare n’hi dóna 10.

Material necessari
Quan arriba a l’escola, regala 20 caramels als seus companys.
Quants caramels li queden, a l’Andreu?
• Primer sumem els caramels que tenia l’Andreu 35 1 10 2 20

amb els que li ha donat la seva mare.
Proposta d’activitats • Després restem els caramels que l’Andreu 45
complementàries regala als seus companys.
• Fitxa Aprenc a combinar
sumes i restes, de l’apartat
Li queden 25 |caramels. 25
Algoritme en taula del Llibre
4 Inventa un problema |en |cada |cas i |calcula:

51 1 31 2 25 74 1 23 2 37
82 97
57 60
70 setanta
• Per desenvolupar l’activitat 3 us aconsellem treballar de manera oral la comprensió del problema. Cal posar
un èmfasi especial en els conceptes afegir i treure, fet que determinarà l’operació. Tot seguit, podeu resoldre
el problema individualment; en primer lloc s’efectua la suma i, a continuació, la resta. Finalment, podeu fer
una posada en comú dels resultats de manera oral i buscar una solució conjunta.
• Per fer l’activitat 4 podeu treballar per parelles. Primer, proposeu que cada alumne i alumna elabori un
problema per a la primera operació. Quan tots els problemes estan preparats, es passa al company o com-
panya perquè el resolgui. Seguidament, podeu dur a terme la mateixa dinàmica amb el segon problema. Us
aconsellem fer ús de l’explicació que hi ha a la fitxa Aprenc a combinar sumes i restes, en la qual s’explica
com convé aplicar aquest tipus d’operacions que inclouen sumes i restes i, a la vegada, utilitzar les barretes.
70
FITXA 10
Nom Data
Material necessari
Càlcul mental • Làmina Els nombres del 0 al 99
276 1 3 = 279 394 1 2 = 396 305 1 4 = 309 2 1 446 = 448 • Làmina Els nombres del 100 al 199
424 1 5 = 429 137 1 1 = 138 461 1 8 = 469 6 1 261 = 267 (sobre del Llibre de l’alumne).
351 1 8 = 359 442 1 6 = 448 183 1 5 = 188 3 1 352 = 355 • Barretes (capsa de material).
de l’alumne).
400 2 300 = 100 700 2 500 = 200 441 2 100 = 341 459 2 200 = 259
500 2 100 = 400 600 2 200 = 400 337 2 300 = 37 326 2 200 = 126
900 2 600 = 300 800 2 400 = 400 292 2 100 = 192 415 2 400 = 15
1 C|alcula |amb l’|ajuda |de la taula CLA U S complementàries
• Activitat Suma i resta de centenes
i pinta |els resultats. R. G. 51 2 24 5 27 a la taula numèrica, de l’apartat
73 74 75 76 77 78 79
93 1 30 61 2 24 5 37 de recursos, pàgina 66.
83 84 85 86 87 88 89
93 94 95 96 97 98 99 77 1 40 81 2 24 5 57
103 104 105 106 107 108 109 71 2 24 5 47
128 1 10
113 114 115 116 117 118 119
105 1 20 91 2 24 5 67
123 124 125 126 127 128 129
133 134 135 136 137 138 139 79 1 60
86 2 37 5 49
76 2 37 5 39
2 C|alcula i |completa:
2 10 25 46 2 37 5 9
1 34 85 75 70 1 30
66 2 37 5 29
51 100 56 2 37 5 19
1 21 2 20 2 50
30 50
setanta-u 71
• Una vegada finalitzat l’apartat Claus, us recomanem analitzar-lo en gran grup per buscar un patró comú
amb la finalitat d’adquirir noves estratègies de càlcul mental.
• Per fer l’activitat 1 utilitzeu les làmines Els nombres del 0 al 99 i Els nombres del 100 al 199. Per parelles,
els nens i nenes poden posar en pràctica les estratègies de suma que han treballat, marcant el nombre d’inici
i baixant tantes files com desenes se sumin. Podeu fer la primera en gran grup. En acabat, feu l’activitat
Suma i resta de centenes a la taula numèrica.
• Feu l’activitat 2 per parelles, perquè cada membre la pugui resoldre per mitjà de l’estratègia que vulgui. Un
cop realitzada l’activitat, la podeu revisar oralment en gran grup i repassar les estratègies més senzilles de
suma i resta. Als infants que mostrin més dificultats els podeu proposar utilitzar la làmina Els nombres del
0 al 99 o bé, fer servir les barretes o els reglets.
71
3 L“¬e@eix, “obßerva “i “comp¬eta:
La Cristina tenia 94 euros. Va comprar una pilota de 10 €
Material necessari i després una nina que costava 30 €.
• Barretes (capsa de material). Quants diners li queden?
10€
30€
• Primer restem els diners que es va gastar 94 2 10 2 30

en la pilota.
Proposta d’activitats • Després restem els diners que es va gastar 84
complementàries en la nina.
• Fitxa Aprenc a fer restes dobles, Li queden 54 |euros. 54
de l’apartat Algoritme en taula del

78 2 25 2 41 97 2 31 2 25
53 66
12 41
72 setanta-dos
• Per desenvolupar l’activitat 3 us aconsellem treballar de manera oral la comprensió del problema. Tot se-
guit, l’alumnat podrà fer les restes dobles.
• Per portar a terme l’activitat 4 podeu treballar per parelles. En primer lloc, proposeu que cada alumne i
alumna elabori un problema per a la primera operació. Quan tots els problemes estan preparats, cada pare-
lla el passa al company o companya perquè el resolgui. A continuació, podeu fer la mateixa dinàmica amb
el segon problema. Finalment, ho podeu revisar oralment en gran grup. Us aconsellem fer ús de l’explicació
que hi ha a la fitxa Aprenc a fer restes dobles, en la qual s’explica com convé aplicar aquest tipus d’opera-
cions i, a la vegada, utilitzar les barretes.
72
FITXA 11
Nom Data
Material necessari
Càlcul mental • Barretes (capsa de material).
• Làmina Els nombres del 0 al 99
100 1 90 = 190 300 1 30 = 330 500 1 10 = 510 300 1 70 = 370 • Làmina Els nombres del 100 al 199
300 1 50 1 4 = 354 400 1 70 1 1 = 471 400 1 40 1 4 = 444 500 1 80 1 3 = 583
200 1 80 1 7 = 287 100 1 30 1 9 = 139 500 1 90 1 6 = 596 200 1 40 1 2 = 242
1 Aprèn |a sumar |descomponent i |calcula:

1. Descomponem cada sumand. complementàries
320 1 140 5 460 • Activitat Pensar i calcular,
2. Sumem les centenes. de l’apartat Activitats
300 1 100 5 400 3. Sumem les desenes. col·lectives del Llibre
400 1 60
20 1 40 5 60 4. Sumem els resultats.
270 1 210 5 480
200 1 200 5 400 CLA U

400 1 80
27 1 19 5 46
70 1 10 5 80
27 1 29 5 56
130 1 360 5 490 27 1 49 5 76
47 1 19 5 66
100 1 300 5 400
400 1 90
67 1 19 5 86
30 1 60 5 90
setanta-tres 73
• Per començar, podeu plantejar algunes de les situacions de l’activitat Pensar i calcular amb la intenció
d’afavorir el càlcul mental.
• Per a l’activitat 1 us aconsellem treballar la suma mitjançant la descomposició en gran grup. Per fer-ho, situ-
eu 320 barretes separades en un costat i 140 a l’altre costat, i demaneu a uns alumnes determinats que les
agrupin per saber-ne el total. Quan tinguem agrupades les barretes en centenes i desenes, pregunteu-los:
Com ho podem sumar de la manera més ràpida possible? Cal posar un èmfasi especial en la descomposició.
Finalment, deixeu alguns instants perquè els infants efectuïn les dues sumes restants. Un cop acabada l’ac-
tivitat, la podeu revisar en gran grup.
• Després de dur a terme l’apartat Clau, us recomanem analitzar-lo en gran grup per buscar un patró comú
amb la finalitat d’adquirir noves estratègies de càlcul mental.
73
2 C|alcula. D|esprés, |escriu les lletres |al requadre blau
i sabràs |quin surt.
Material necessari E 345 1 124 A 261 1 137
469 398
B 225 1 167 Z 184 1 263
complementàries
• Fitxa Aprenc a sumar, de l’apartat 392 447
Algoritme en taula del Llibre
• Fitxa Aprenc a sumar tres
nombres, de l’apartat Algoritme
en taula del Llibre de recursos,
pàgina 98. R 184 1 150 1 132 Z E B R A
447 469 392 466 398
Dibuixa l’|animal. R. G.
466 zebra
74 setanta-quatre
• Abans de començar, feu les fitxes Aprenc a sumar i Aprenc a sumar tres nombres amb l’algoritme en taula,
que ajudarà els alumnes a disposar de més varietat de recursos. Aquestes propostes requereixen l’ús de les
barretes per acompanyar els càlculs.
• Seguidament, proposeu a l’alumnat resoldre les operacions de l’activitat 2 fent servir l’algoritme en taula.
Ho podeu resoldre de manera individual i així tindreu l’ocasió d’analitzar quin nen o nena mostra dificultats
a l’hora d’aplicar aquest algoritme. Un cop finalitzades les operacions, els infants poden escriure les lletres
en la posició adequada i identificar l’animal amagat (zebra).
74
FITXA 12
Nom Data
Material necessari
400 2 300 = 100 700 2 500 = 200 200 2 100 = 100 700 2 300 = 400
500 2 100 = 400 600 2 200 = 400 900 2 600 = 300 200 2 200 = 0
441 2 100 = 341 459 2 200 = 259 147 2 100 = 47 333 2 100 = 233
337 2 300 = 37 326 2 200 = 126 564 2 200 = 364 422 2 300 = 122
1 Aprèn |a sumar |descomponent i |calcula:
1. Descomponem el minuend
480 2 250 5 230 i el subtrahend.
400 2 200 5 200 2. Restem les centenes.

200 1 30
80 2 50 5 30 3. Restem les desenes.
4. Sumem els resultats.
590 2 470 5 120

CLA U
500 2 400 5 100
100 1 20 45 2 8 5 37
90 2 70 5 20
55 2 8 5 47
560 2 320 5 240 65 2 8 5 57
35 2 8 5 27
500 2 300 5 200
200 1 40 25 2 8 5 17
60 2 20 5 40
setanta-cinc 75
• Per fer l’activitat 1 us aconsellem fer la primera operació de manera manipulativa, amb la idea de millorar
la comprensió de l’estratègia que mostra al quadre. Per fer-ho, situeu 480 barretes separades en un costat
i 250 a l’altre costat, i demaneu a uns alumnes determinats que les agrupin per saber-ne el total. Quan tin-
guem agrupades les barretes en centenes i desenes, pregunteu: Com ho podem fer per restar-ho de la manera
més ràpida possible? Cal posar un èmfasi especial en la descomposició. A continuació, proposeu als nens i
nenes portar a terme les dues restes de l’activitat. Una vegada resoltes, reviseu-ne els resultats en gran grup.
• Després, demaneu als alumnes que completin l’apartat Clau. Us recomanem analitzar-lo en gran grup per
buscar un patró comú amb la finalitat d’adquirir noves estratègies de càlcul mental.
75
2 C|alcula. D|esprés, busca la |diferència |de |cada resta
|en |els pots |de pintura i pinta’ls.
Material necessari 679 2 176 389 2 146
• Llanternes (no proporcionades).
503 243
275 2 38 573 2 391

• Fitxa Aprenc a restar, de l’apartat Algoritme
en taula del Llibre de recursos, pàgina 95.
• Joc Encén la bombeta, de l’apartat Jocs
237 182
503 2 126 vermell

503
blau
verd
237
377 243
groc
taronja
377
182
76 setanta-sis
• Per desenvolupar l’activitat 2 primer feu la fitxa Aprenc a restar, que ajudarà els alumnes a disposar de
més varietat de formes de resolució. A continuació, cada alumne i alumna ha d’efectuar les operacions de
l’activitat i, després, pintar els pots de pintura de la il·lustració. Tots aquells alumnes que ho necessitin po-
dran fer ús de les barretes.
• Per reforçar el càlcul mental podeu proposar el joc Encén la bombeta. Formeu equips de quatre infants i lliu-
reu una llanterna per equip. Digueu una operació perquè la resolguin entre els components de cada equip.
Quan tots els membres hi estiguin d’acord, han d’encendre la llanterna per poder respondre. És important
que, a banda de dir la solució, també us puguin explicar l’estratègia que han emprat.
76
FITXA 13
Nom Data
Material necessari
Càlcul mental • Calculadora (no proporcionada).
371 1 400 = 771 262 1 300 = 562 100 1 415 = 515 300 1 329 = 629 de l’alumne).
168 1 500 = 668 633 1 100 = 733 400 1 237 = 637 600 1 111 = 711
493 1 200 = 693 506 1 200 = 706 200 1 144 = 344 500 1 292 = 792
1 Suma per |completar les piràmides:

CLA U S • Fitxa Aprenc a sumar, de l’apartat
Algoritme en arbre del Llibre de recursos,
40 40 36 1 43 5 79 pàgina 102.
12
20 20 20 46 1 33 5 79
6 6 46 1 23 5 69
3 3 3 56 1 33 5 89
56 1 13 5 69
800
58 1 34 5 92
400 400
48 1 24 5 72
200 200 200 200
38 1 24 5 62
100 100 38 1 14 5 52
18 1 14 5 32
50 50 50
setanta-set 77
• Podeu fer el càlcul mental per parelles. Els alumnes es poden plantejar operacions mútuament i resoldre de
manera conjunta les que els representin més dubtes. Si ho considereu interessant, podeu facilitar una calcu-
ladora per comprovar els resultats. Si encara no havíeu introduït l’ús de la calculadora, podeu aprofitar per
fer-ho a través de la fitxa 28 d’aquest mateix bloc.
• Abans de fer l’activitat 1, us aconsellem fer la fitxa Aprenc a sumar, en què es practica amb l’algoritme en
arbre a partir de l’ús dels reglets.
• A continuació, els infants podran completar de manera autònoma les piràmides de l’activitat 1 amb l’ajut
dels reglets. Per acabar, podeu dur a terme una posada en comú de les respostes.
• Us aconsellem fer l’apartat Claus en grups, a manera de repte. Us recomanem analitzar-lo en gran grup per
buscar un patró comú amb la finalitat d’adquirir noves estratègies de càlcul mental.
77
2 Aprèn |a multiplicar i |completa:
Quants ocellets hi ha en total als nius?

Material necessari
• Barretes (capsa de material). A cada niu hi ha 5 ocellets.
• Reglets (sobre del Llibre Hi ha 3 nius.
de l’alumne).
• Làmina Els ruscos (capsa Suma 5 1 5 1 5 5 15
de material). Sumo 5 tres
Multiplicació 5 3 3 5 15
vegades o
multiplico 5 per 3.
En total hi ha 15 ocellets.
La multiplicació és una suma de sumands iguals.
Proposta d’activitats • Quantes espelmes hi ha?

complementàries
• Fitxa Aprenc a multiplicar, de l’apartat
Suma 4 1 4 5 8
Algoritme tradicional del Llibre Multiplicació 43 25 8
• Joc Mans enlaire, de l’apartat Jocs
• Quantes taronges hi ha?
Suma 3 1 3 1 3 1 3 5 12
Multiplicació 3 3 4 5 12
3 Uneix |cada remolc |amb |el seu |camió.

135
2121212
632
111111111
616 234
78 setanta-vuit
• Per començar, mostreu la làmina Els ruscos i demaneu als nens i nenes que, per grups, comptin el nombre
de panells que hi ha a cada bloc i en total. Un cop revisat, presenteu la importància de la multiplicació com
a suma de sumands iguals.
• Seguidament, completeu l’activitat 2, per grups, amb l’ajut de les barretes o dels reglets. Si ho estimeu
necessari, podeu prendre de referència el procediment que s’explica a la fitxa Aprenc a multiplicar.
• L’activitat 3 la podeu fer individualment, a manera de resum del que heu treballat durant la fitxa.
• Per acabar, us proposem el joc Mans enlaire. Hi podeu jugar tantes vegades com vulgueu al llarg del curs.
Recordeu que per començar-lo podeu plantejar la resolució tant d’operacions com de problemes o la com-
binació d’ambdós.
78
FITXA 14
Nom Data
Material necessari
1 Llegeix i |completa les multiplicacions. • Barretes (capsa de material).
• Làmina Taula de multiplicacions
• Làmina La biblioteca (capsa
Si multipliques 0 per un nombre, Si multipliques 1 per un nombre, de material).
el resultat sempre és 0. el resultat és aquest mateix nombre.
0315 0 0355 0 1335 3 1375 7

0325 0 0385 0 1345 4 1395 9
0335 0 0395 0 1355 5 1385 8 Proposta d’activitats
complementàries
2 Observa i |completa: Fixa-t’hi! del Llibre de recursos, pàgina 70.
1 desena és 10. 1x4=4
4 desenes són 40. 10 x 4 = 40
10 3 4 5 40
10 3 2 5 20 10 3 6 5 60 10 3 3 5 30
10 3 5 5 50 10 3 9 5 90 10 3 7 5 70
Càlcul mental
135=5 138 =8 132 =2 10 3 8 = 80 10 3 2 = 20
037=0 030 =0 036 =0 10 3 1 = 10 10 3 5 = 50
136 =6 033 =0 130 =0 10 3 4 = 40 10 3 9 = 90
032 =0 134 =4 137 =7 10 3 7 = 70 10 3 3 = 30
setanta-nou 79
• Per desenvolupar l’activitat 1 podeu encetar un diàleg amb preguntes com: Si sabem que multiplicar és
sumar unes quantes vegades el mateix nombre, què passarà si sumo zero barretes dues vegades? I cinc vegades?
Us aconsellem anar apuntant els resultats a la fitxa. A continuació, els podeu proposar que omplin la làmina
Taula de multiplicacions amb les taules del 0 i de l’1.
• A continuació, mostreu als infants la làmina La biblioteca i pregunteu-los: Quina estratègia faríeu servir per
conèixer la quantitat de llibres que hi ha de cada temàtica, i també el total de llibres? Després que hagin arribat
a les seves conclusions, podeu posar en comú les estratègies que han utilitzat.
• Seguidament, feu l’activitat 2, en grups, amb la utilització de les barretes.
• Podeu proposar als alumnes fer el càlcul mental amb el joc Tots drets.
79
Quantes peces hi ha en aquesta construcció?

Material necessari
Podem agrupar
les peces segons
el color.
3 peces 2 vegades
3 1 3 5 3 3 2 5 6
Fixa-t’hi!
Podem agrupar les peces segons la seva forma. 2x3=3x2
complementàries
• Pàgina web Escondite matemático,
2 peces 3 vegades
https://bit.ly/30gdpLc.
2 1 2 1 2 5 2 3 3 5 6
Expressa |cada multiplicació |de |dues maneres |diferents.
Amb una suma Amb una altra multiplicació

6
25
33 3+3=6 2 3 3=6
Amb una suma Amb una altra

23458 multiplicació
2+ 2+ 2+ 2=8
4x 2=8
Amb una suma Amb una altra
2 5 10 5+ 5=10 multiplicació
53 2x 5 =10
80 vuitanta
• Abans de començar, demaneu als alumnes que, en gran grup, proposin tantes maneres d’agrupar dotze
barretes com sigui possible. Esperem resultats com ara: tres grups de quatre, quatre grups de tres, dos
grups de sis, sis grups de dos, un grup de dotze i dotze grups d’un. Això permetrà treballar la propietat
commutativa de la multiplicació. Tot seguit, podeu repetir la dinàmica amb el 6, el 8 i el 10.
• A continuació, demaneu als nens i nenes que completin l’activitat 3. Aprofiteu aquesta activitat per analit-
zar quins infants no acaben d’entendre el concepte de la multiplicació i la seva propietat commutativa.
• Per acabar, proposeu el joc de la web Escondite matemático, en què cal seleccionar l’opció Hexamano.
80
FITXA 15
Nom Data
Càlcul mental
500 1 130 = 630 400 1 260 = 660 300 1 450 = 750 100 + 630 = 730
200 1 240 = 440 100 1 720 = 820 500 1 160 = 660 200 + 370 = 570
300 + 450 = 750 400 + 340 = 740 200 + 520 = 720 600 + 250 = 850
200 1 48 = 248 800 1 23 = 823 700 1 77 = 777 100 + 18 = 118

300 1 36 = 336 500 1 61 = 561 600 1 59 = 659 400 + 66 = 466
100 + 54 = 154 400 + 12 = 412 500 + 83 = 583 300 + 45 = 345
Quines parelles |de nombres sumen 390?
1
Escriu -los |a les boles.
CLA U S complementàries
• Activitat Pensar i calcular,
35 1 31 5 66 • Pàgina web Fitxes de càlcul mental,
300 140 https://bit.ly/2MSfDbx.
150
65 1 31 5 96
100 90 15 1 31 5 46
290
55 1 31 5 86
250 240
24 1 43 5 67
24 1 53 5 77
300 100 250 240
24 1 63 5 87
90 290 140 150 24 1 33 5 57
24 1 73 5 97
vuitanta-u 81
• Per començar, podeu plantejar als alumnes algunes de les situacions de l’activitat Pensar i calcular per tal
d’afavorir el càlcul mental.
• Per desenvolupar l’activitat 1 us aconsellem treballar per parelles. Cada parella ha de buscar l’estratègia
que els resulti més efectiva per trobar els complementaris del 390. A continuació, podeu posar en comú les
estratègies i revisar-la oralment en grup.
• Feu per parelles l’apartat Claus. Us recomanem analitzar-lo en gran grup per buscar un patró comú amb la
• Complementeu l’activitat de càlcul mental amb la web Fitxes de càlcul mental. Seleccioneu les operacions
de suma i resta.
81
2 Quantes potes tenen |en total |els pollets?
Observa i |completa: Aprèn la
taula del 2.
Material necessari
• Reglets (sobre del Llibre 23050
de l’alumne). 23152
23254
2 1 2 1 2 1 2 1 2 5 10
23356
2 3 5 5 10 23458
2 3 5 5 10
En total tenen 10 potes. 2 3 6 5 12
2 3 7 5 14
2 3 8 5 16
3 C|alcula:
2 3 9 5 18
2335 6 2375 14 2345 8 2 3 10 5 20
2385 16 2305 0 2395 18
5325 10 3325 6 2325 4

Recorda:
2x5=5x2 6325 12 1325 2 10 3 2 5 20
Calcular el doble
4 C|alcula |el |doble |de |cada nombre. d’un nombre és
multiplicar per 2.
el doble
4 43 2 5 8
El doble de 3 3 3 2 5 6 El doble de 7 14
El doble de 8 8 3 2 5 16 El doble de 5 10
82 vuitanta-dos
• Abans de començar, pregunteu als alumnes: Quantes cames hi ha en total a la classe? Demaneu-los que
comptin el total de cames que hi ha en cada fila o en cada grup de classe. Us aconsellem remarcar la im-
portància de la multiplicació per fer sumes de sumands iguals. A continuació, demaneu als nens i nenes de
resoldre l’activitat 2 de manera individual.
• Després, plantegeu als alumnes que observin la taula del 2 que tenen a la fitxa i proposeu-los construir-la
amb l’ajuda dels reglets. Primer han de construir les taules amb els reglets (una peça de 2, dues peces de 2,
tres peces de 2...) a sobre d’un full i, a sota dels reglets, han d’anar posant el que veuen (2, 2 + 2, 2 + 2 + 2...).
Expliqueu-los que aquestes sumes es poden substituir per multiplicacions i construir, així, la taula del 2.
• A l’activitat 3 repasseu la propietat commutativa de la multiplicació. Per als infants que mostrin més dificul-
tats, els podeu deixar utilitzar els reglets.
• Finalment, demaneu als nens i nenes que facin l’activitat 4 individualment.
82
FITXA 16
Nom Data
Material necessari
Càlcul mental • Làmina Plantilles per a operacions
110 1 90 = 200 520 1 80 = 600 480 1 20 = 500 840 1 60 = 900
260 1 40 = 300 630 1 70 = 700 350 1 50 = 400 770 1 30 = 800
940 1 20 = 960 350 1 10 = 360 660 1 30 = 690 540 1 50 = 590
106 1 4 = 110 672 1 8 = 680 819 1 1 = 820 534 1 6 = 540

325 1 5 = 330 441 1 9 = 450 283 1 7 = 290 757 1 3 = 760
873 1 7 = 880 545 1 5 = 550 368 1 2 = 370 981 1 9 = 990
1 C|alcula |aquestes |operacions |descomponent.
450 + 330 5 780

400 1 300 5 700
700 1 80
50 1 30 5 80
890 2 640 5 250

800 2 600 5 200
CLA U
200 1 50 68 2 52 5 16
90 2 40 5 50
68 2 42 5 26
570 2 360 5 210 68 2 32 5 36
500 2 300 5 200 68 2 22 5 46
200 1 10
70 2 60 5 10 68 2 12 5 56
vuitanta-tres 83
• Podeu dur a terme el càlcul mental per parelles. Plantegeu als alumnes que facin les operacions entre ells
i que resolguin de manera conjunta les que els representin més dubtes. Si ho creieu interessant, també ho
podeu plantejar com un repte: proposeu als infants que resolguin en un minut totes les operacions que pu-
guin. Després, digueu-los que facin una coavaluació intercanviant-se les fitxes per parelles per corregir-se
mútuament les operacions.
• Per desenvolupar l’activitat 1 us aconsellem recordar la suma i la resta mitjançant la descomposició. Per a
aquells infants que ho necessitin, proposeu-los fer ús de la làmina Plantilles per a operacions. Una vegada
completada l’activitat, reviseu-la en grup a la pissarra/PDI.
• Feu l’apartat Clau i analitzar-lo en gran grup per buscar un patró comú amb la finalitat d’adquirir noves
estratègies de càlcul mental.
83
2 Quants pastissos hi ha |en total?
Aprèn la
Observa i |completa: taula del 3.
Material necessari
• Làmina Taula de multiplicacions 33050
(capsa de material). 33153
de l’alumne). 3 1 3 1 3 1 3 1 3 5 15 33359
3 3 4 5 12
3 3 5 5 15
3 3 5 5 15
En total hi ha 15 pastissos. 3 3 6 5 18
3 3 7 5 21
3 3 8 5 24
3 C|alcula:
3 3 9 5 27
3 3 10 5 30
3365 18 3345 12 2335 6
• Activitat Construir taules de multiplicar, 3325 3 3 10 5 8335
6 30 24
Llibre de recursos, pàgines 67 i 68. 3335 9 3375 21 1335 3
4 C|alcula |el triple |de |cada nombre.

Calcular el triple
d’un nombre és
multiplicar per 3.
el triple
4 4 3 3 5 12
El triple de 2 2 3 3 5 6 El triple de 6 18
El triple de 5 5 3 3 5 15 El triple de 10 30
84 vuitanta-quatre
• Per començar, demaneu als alumnes que comptin el total d’ulls i de nassos que hi ha en cada fila de l’aula.
Tot seguit, aneu desxifrant, ordenadament, la taula del 3. A mesura que es descobreixen els resultats, escri-
viu-los a la làmina Taula de multiplicacions i a la fitxa, i donar resposta així a l’activitat 2. Podeu consultar
l’activitat Construir taules de multiplicar per conèixer els trucs de la taula del 3 i compartir-los amb els
infants.
• Seguidament, repasseu la propietat commutativa de la multiplicació. Als alumnes que mostrin més dificul-
tats, els podeu proposar fer ús dels reglets per fer l’activitat 3.
• A continuació, repartiu els reglets entre els nens i les nenes. Després, demaneu-los que representin el nom-
bre 12 amb ells i mirin d’esbrinar quin és el triple de 12. Ho poden anar provant amb la resta de reglets fins
que algú trobi, després de reflexionar-ho, que 12 és el triple de 4 (reglet rosa). Podem repetir la dinàmica
amb un altre nombre. Seguidament, feu l’activitat 4 individualment sense material.
84
FITXA 17
Nom Data
Material necessari
400 2 20 = 380 300 2 50 = 250 600 2 30 = 570 500 2 80 = 420

100 2 10 = 90 900 2 60 = 840 200 2 70 = 130 700 2 40 = 660
300 2 5 = 295 500 2 7 = 493 200 2 3 = 197 400 2 4 = 396

600 2 8 = 592 100 2 6 = 94 800 2 9 = 791 300 2 2 = 298
1 Aprèn |a |arrodonir per sumar i |calcula:
Sumar és més fàcil si Passo 1 unitat

abans arrodoneixes
un dels sumands. 184 1 99
Per fer-ho, passo unitats

_ 1 + 1
d’un sumand a l’altre. 183 1 100 5 283
184 1 99 5 183 1 100 5 283
2
Passo unitats
CLA U
198 1 136 5 200 1 134 5 334
94 2 25 5 69
Passo 7 unitats 94 2 35 5 59
507 1 241 5 500 1 248 5 748 94 2 45 5 49
94 2 55 5 39
Passo 4 unitats
94 2 65 5 29
296 1 329 5 300 1 325 5 625
vuitanta-cinc 85
• Abans de fer l’activitat 1 us aconsellem treballar l’arrodoniment per fer sumes més senzilles. En primer lloc,
podeu demanar a un alumne o alumna que efectuï una suma, per exemple 184 + 99, per mitjà de les bar-
retes, agrupades en centenes, desenes i unitats. Podeu preguntar quina estratègia utilitzarà perquè la suma
sigui més senzilla. Us aconsellem destacar l’arrodoniment del 99.
• A continuació, demaneu als alumnes que donin resposta a les operacions de l’activitat 1 i, si ho voleu, po-
deu repetir la dinàmica amb altres nombres. Als infants que presentin més dificultats els podeu deixar que
utilitzin les barretes.
• Després de fer l’apartat Clau, us recomanem analitzar-lo en gran grup per buscar un patró comú amb la
85
2 Aprèn |a repartir |en parts iguals i |completa:
L’Eva reparteix en parts iguals 6 gelats entre 2 nens.

Material necessari Repartir en
• Reglets (sobre del Llibre parts iguals és
de l’alumne). dividir.
Tenim el mateix I no en
nombre de gelats. sobra cap.
Divisió 6 : 2 5 3
A cada nen, li dóna 3 gelats. Es llegeix així: 6 entre 2 és igual a 3.
En Xavier reparteix en parts iguals 12 crestes en 3 plats.

Quantes crestes hi ha a cada plat?
Reparteix 12 crestes en 3 plats.
A cada plat hi ha 4 crestes.
Divisió 12 : 3 5 4
3 R|eparteix |en parts iguals i |completa:

Utilitza 2 colors per pintar aquestes 10 targetes. Al final has de tenir el mateix
nombre de targetes de cada color.
groc groc groc groc

groc
vermell vermell
vermell vermell vermell
10 : 2 5 5 Hi ha 5 targetes de cada color.
86 vuitanta-sis
• Per començar, presenteu el repartiment en parts iguals amb l’ús dels reglets. Els podem repartir entre els
nens i nenes i preguntar-los: Com repartiríeu vuit gelats entre dos nens? D’una manera semblant a com ho
havien fet a l’activitat 4 de la fitxa 16, els alumnes han d’agafar el reglet de 8 i mirar de col·locar dos reglets
iguals que, posats paral·lelament al reglet de 8, encaixin. Un cop esbrinin que poden agafar dos reglets de
4, proveu amb altres situacions de repartiment. L’objectiu és que comprenguin, molt inicialment, el concepte
de divisió.
• A continuació, podeu completar l’activitat 2 per grups amb la intenció que apliquin el repartiment a parts
iguals. Els alumnes que ho necessitin podran utilitzar els reglets fins que agafin seguretat en aquest tipus
d’operacions.
• Per fer l’activitat 3, cada alumne i alumna ha de pintar les seves targetes i fer el repartiment. Tot seguit, ho
podeu revisar per parelles i arribar a una resposta comuna.
86
FITXA 18
Nom Data
Material necessari
Càlcul mental CLA U • Barretes (capsa de material).
• Làmina Taules de multiplicar
0 3 10 = 0 233=6 3 3 8 = 24
59 2 24 5 35 (sobre del Llibre de l’alumne).
134 =4 8 3 2 = 16 4 3 3 = 12
731 =7 2 3 5 = 10 6 3 3 = 18 49 2 24 5 25
79 2 24 5 55
69 2 24 5 45
+3 +3 +3 +3 +3 +3
39 2 24 5 15
3 6 9 12 15 18 21
2 Aprèn |a |arrodonir per restar i |calcula:
Suma 1
Restar és més fàcil
si arrodoneixes el 184 2 99
subtrahend.
+ 1 + 1
185 2 100 5 85
184 2 99 5 185 2 100 5 85

Resta 3
365 2 103
2 3 _ 3
Per fer-ho, sumo o resto
el mateix nombre als
362 2 100 5 262
dos termes de la resta.
365 2 103 5 362 2 100 5 262
vuitanta-set 87
• Us aconsellem fer el càlcul mental per parelles. Plantegeu als alumnes que facin les operacions i que resol-
guin de manera conjunta les que els representin més dubtes. Als que presentin més dificultats els podeu
proposar utilitzar la làmina Taules de multiplicar.
• Amb l’activitat 1, els infants han d’aplicar el comptatge de 3 en 3. Proposeu-los fer servir la làmina Taules
de multiplicar perquè ho relacionin amb les multiplicacions.
• Seguidament, us aconsellem treballar l’arrodoniment amb restes més senzilles, perquè serveixin de recorda-
tori i model. Després, podran fer l’activitat 2 individualment. Als alumnes que presentin més dificultats els
podeu proposar fer servir les barretes.
87
3 Arrodoneix i |calcula:
S’ha d’arrodonir
el subtrahend.
+ 8
Material necessari 803 2 92 5 811 2 100 5 711
• Làmina Taula de multiplicacions 1 2
517 2 198 5 519 2 200 5 319
_ 5
496 2 205 5 491 2 200 5 291
4 Observa la relació |entre la multiplicació i la |divisió.

C|ompleta:
complementàries 23 3 56 23 5 5 10
• Activitat Estimar la meitat i el terç
d’un nombre, de l’apartat Activitats 6:25 3 10 : 2 5 5
pàgina 68.
23458 33 5 5 15 33 7 5 21
8:254
15 : 3 5 5 21 : 3 5 7
5 Aprèn i |calcula:
LA MEITAT UN TERÇ
re entre
2, de 4 2 de 9 3
n o m b
ir un l nomb
re.
En divid eitat de de 16 8 de 12 4
la m re 3,
obtenim n o m bre ent
ir u n .
En divid nombre de 20 10 de 30 10
u n t erç del
obtenim
de 80 40 de 60 20
88 vuitanta-vuit
• A l’activitat 3 els alumnes han d’arrodonir el subtrahend per fer els càlculs que els demanem. Feu primer
l’exercici de manera conjunta i, després, proposeu-los fer els altres dos exercicis individualment. Als infants
que mostrin més dificultats, poden fer ús de les barretes.
• Abans de fer l’activitat 4 us aconsellem representar l’exemple de la fitxa mitjançant les barretes i dialogar
amb els alumnes sobre la combinació d’operacions per repartir a parts iguals, i, a continuació, comptar el
total. Tot seguit, feu l’activitat 4 per grups.
• Abans de fer l’activitat 5 podeu demanar a un alumne o alumna que divideixi dotze barretes per la meitat. A
continuació, li podem plantejar que reparteixi les dotze barretes en tres parts iguals, de manera que així lo-
calitzi la meitat i el terç d’un nombre. Podeu repetir la mateixa dinàmica amb altres nombres. Seguidament,
l’alumnat farà l’activitat 5 individualment.
• Per acabar, feu l’activitat Estimar la meitat i el terç d’un nombre.
88
FITXA 19
Nom Data
Material necessari
424 1 5 = 429 137 1 1 = 138 461 1 8 = 469 6 1 261 = 267
351 1 8 = 359 442 1 6 = 448 183 1 5 = 188 3 1 352 = 355
237 2 5 = 232 326 2 4 = 322 638 2 6 = 632 936 2 3 = 933

419 2 3 = 416 173 2 1 = 172 543 2 2 = 541 285 2 4 = 281
658 2 7 = 651 567 2 6 = 561 385 2 4 = 381 679 2 6 = 673
1 Arrodoneix i |calcula. complementàries
Passo 3 unitats
425 1 297 5 422 1 300 5 722
Passo 1 unitat
399 1 533 5 400 1 532 5 952

CLA U
78 2 32 5 46
2 5
78 2 52 5 26
923 2 405 5 918 2 400 5 518
78 2 42 5 36
1 2 78 2 22 5 56
536 2 398 5 538 2 400 5 138 78 2 2 5 76
vuitanta-nou 89
• Podeu proposar als alumnes que facin el càlcul mental amb el joc Tots drets.
• Abans de fer l’activitat 1 us aconsellem repassar l’arrodoniment per simplificar les sumes i les restes. Us
recomanem utilitzar nombres més petits dels que apareixen a l’activitat perquè els nens i nenes ho recordin
millor. A continuació, feu l’activitat 1 individualment. Els que presentin més dificultats poden utilitzar les
barretes.
89
2 Quantes rodes tenen |en total
Aprèn la
|quatre |cotxes? C|ompleta: taula del 4.
Material necessari
• Reglets (sobre del Llibre 4 1 4 1 4 1 4 5 16 43258
de l’alumne). 4 3 3 5 12
4 3 4 5 16
4 3 4 5 16
En total tenen 16 rodes.
4 3 5 5 20
4 3 6 5 24
4 3 7 5 28
3 C|alcula:
4 3 8 5 32
4 3 9 5 36
4365 24 4355 20 0345 0 4 3 10 5 40
4375 28 4395 36 3345 12
• Activitat Construir taules de multiplicar,
4 R|epresenta |aquesta multipliació |amb un |dibuix: R. G.
43258
5 R|esol la suma. D|esprés, |comprova-la |amb una resta.

379 1 136
515 515-379=136
90 noranta
• Per començar, demaneu als alumnes que comptin el total de potes de taula que hi ha en cada fila de l’au-
la. Tot seguit, anireu desxifrant, ordenadament, la taula del 4. A mesura que es descobreixen els resultats,
escriviu-los a la làmina Taula de multiplicacions i a la fitxa per resoldre l’activitat 2. Consulteu l’activitat
Construir taules de multiplicar per conèixer els trucs de la taula del 4 i compartir-los amb els infants.
• Acabada l’activitat 3, us aconsellem repassar la propietat commutativa de la multiplicació.
• Per resoldre l’activitat 4, l’alumnat ha de representar la multiplicació mitjançant un dibuix. Si cap infant
presenta dificultats, pot fer servir els reglets.
• Per fer l’activitat 5 podeu treballar individualment amb l’algoritme que els resulti més efectiu. Un cop aca-
bada, compartiu les estratègies i reviseu-ne el funcionament a la pissarra/PDI.
90
FITXA 20
Nom Data
Material necessari
432 1 40 = 472 453 1 30 = 483 306 1 70 = 376 235 1 60 = 295
184 1 10 = 194 531 1 50 = 581 528 1 40 = 568 459 1 30 = 489
358 2 20 = 238 543 2 30 = 513 184 2 60 = 124 457 2 20 = 437

526 2 10 = 516 482 2 50 = 432 645 2 30 = 615 296 2 80 = 216
1 Observa i |completa: 1 centena és 100.

3 centenes són 300.
Fixa-t’hi!
1x3=3
100 3 3 5 300 10 x 3 = 30
100 x 3 = 300
100 3 2 5 200 100 3 4 5 400

100 3 5 5 500 100 3 8 5 800 100 3 1 5 100
100 3 6 5 600 100 3 9 5 900 100 3 7 5 700
2 Llegeix i |completa la taula |de l’11.

99
El resultat de multiplicar 11 per un nombre de 88
39
11
l’1 al 9 és aquest nombre escrit dues vegades. 38 31
77 3 7 22
11 3 2
36 33
66 35 34
33
11 x 9 9 9
55 44
noranta-u 91
• Feu el càlcul mental per parelles perquè els alumnes puguin resoldre conjuntament les operacions que els
comportin més dificultats.
• Abans de fer l’activitat 1 proposeu a un determinat nombre d’alumnes que representin les operacions que
posareu a la pissarra mitjançant les barretes. A continuació, els podeu demanar que expliquin l’estratègia
que han utilitzat per arribar al resultat. Us aconsellem destacar l’agrupació de centenes per resoldre l’activi-
tat.
• Tot seguit, els nens i nenes poden resoldre l’activitat 1 individualment. Podeu disposar de les barretes
agrupades en centenes per fer-la més visual i facilitar-ne així la resolució.
• Us aconsellem explicar la taula de l’11 com un joc i fer servir la làmina Els nombres del 0 al 99. Podeu
començar en el 0 i comptar d’11 en 11, i encerclar tots els nombres en què ens aturem; d’aquesta manera
podreu fer un patró comú. Després, els alumnes faran l’activitat 2 individualment.
91
3 Quants |dits hi ha |en total? Observa i |completa:
Aprèn la
Material necessari taula del 5.
de l’alumne). 5 1 5 1 5 1 5 1 5 5 25 53050
(capsa de material). 5 3 5 5 25 5 3 2 5 10
5 3 3 5 15
En total hi ha 25 dits.
5 3 4 5 20
5 3 5 5 25
4 C|alcula: 5 3 6 5 30
5 3 7 5 35
5345 20 8355 40 5 3 10 5 50 5 3 8 5 40
5 3 9 5 45
Proposta d’activitats complementàries 5335 15 5355 25 5365 25 5 3 10 5 50
Llibre de recursos, pàgines 67 i 68. 5 R|esol la resta. D|esprés |comprova-la |amb una suma.
457 2 289
168 168+289=457
6 Observa i |escriu |dues multiplicacions:
3 3 5 5 15
5 3 3 5 15
92 noranta-dos
• Per començar, demaneu als alumnes que comptin el total de dits que hi ha en cada fila de l’aula. Tot seguit,
aneu desxifrant, ordenadament, la taula del 5. A mesura que es descobreixen els resultats, anoteu-los a la
làmina Taula de multiplicacions i a la fitxa per fer l’activitat 3. Consulteu l’activitat Construir taules de
multiplicar per conèixer els trucs de la taula del 5 i compartir-los amb els infants.
• A l’activitat 4, els nens i nenes han de resoldre les multiplicacions que tenen indicades. Als alumnes que
mostrin més dificultats proposeu-los utilitzar els reglets.
• Treballeu l’activitat 5 individualment amb l’algoritme que els resulti més efectiu. En acabar, compartiu les
estratègies i reviseu-ne el funcionament a la pissarra/PDI.
• Feu l’activitat 6 en gran grup. Primer, situeu els alumnes dempeus en tres o quatre files iguals. A continua-
ció, demaneu-los que elaborin operacions per calcular el nombre total; destaqueu les multiplicacions com a
opció de càlcul mental ràpid. Tot seguit, feu l’activitat individualment.
92
FITXA 21
Nom Data
Material necessari
730 =0 2 3 6 = 12 3 3 4 = 12 4 3 7 = 28 5 3 2 = 10
de l’alumne).
138 =8 234=8 3 3 7 = 21 4 3 5 = 20 5 3 6 = 30 • Cartolina amb una taula de doble
10 3 5 = 50 2 3 7 = 14 3 3 6 = 18 4 3 3 = 12 5 3 9 = 45 entrada (no proporcionada).
10 3 4 = 40 2 3 9 = 18 3 3 8 = 24 4 3 9 = 36 5 3 5 = 25
1 Llegeix i |calcula:
Per multiplicar 20 per un
nombre, multiplica 2 pel
nombre i afegeix-hi un zero. CLA U S Proposta d’activitats complementàries
• Activitat Construir les taules desplegades,
20 3 4 5 80 51 2 24 5 27 Llibre de recursos, pàgina 68.
61 2 24 5 37
Per multiplicar 200 per un
nombre, multiplica 2 pel nombre 81 2 24 5 57
i afegeix-hi dos zeros.
200 3 4 5 800 71 2 24 5 47
91 2 24 5 67
20 3 3 5 60
2335 6
200 3 3 5 600 86 2 37 5 49
86 2 27 5 59
20 3 1 5 20
2315 2
200 3 1 5 86 2 47 5 39
200
86 2 57 5 29
20 3 2 5 40 20 3 4 5 80
86 2 17 5 69
200 3 2 5 400 200 3 4 5 800
noranta-tres 93
• Abans de dur a terme l’activitat 1 proposeu als alumnes fer l’activitat Construir les taules desplegades,
en la qual és necessari fer servir una cartolina amb una taula de doble entrada. Us aconsellem emplenar
primer la taula del 2 i tot seguit la del 20 amb l’ajut de les barretes o els reglets, per trobar així un patró
comú com a truc per completar la taula del 200. A continuació, feu l’activitat 1 per parelles.
• Podeu efectuar per parelles l’apartat Claus. Us recomanem analitzar-lo en gran grup per buscar un patró
93
2 Dibuixa per fer |els repartiments i |completa:
• Reparteix 12 palets en 4 pots. • Reparteix 10 palets en 5 safates.
Quants palets hi ha a cada pot? Quants palets hi ha a cada safata?
Material necessari
12 : 4 5 3 10 : 5 5 2
Hi ha 3 palets a cada pot. Hi ha 2 palets a cada safata.
3 C|ompleta:
43 2 58 43 5 5 20 53 3 5 15 53 6 5 30
8:45 2 20 : 4 5 5 15 : 5 5 3 30 : 5 5 6
4 Escriu |dues multiplicacions i |dues |divisions |en |cada |cas.
3 3 2 5 6 6 : 3 5 2
2 3 3 5 6 6 : 2 5 3
4 3 3 5 12 12 : 3 5 4
3 3 4 5 12 12 : 4 5 3
94 noranta-quatre
• Per realitzar l’activitat 2 podeu mantenir les parelles de l’activitat anterior. Cada parella ha de disposar
d’un total de dotze barretes, amb les quals podeu portar a terme els diferents repartiments exactes que es
proposen a l’activitat. A mesura que els alumnes vagin trobant els resultats, els poden plasmar a la fitxa.
• Us aconsellem l’ús de la làmina Taules de multiplicar a manera de reforç per resoldre l’activitat 3. Acabada
l’activitat, podeu compartir les estratègies que han utilitzat i revisar l’activitat oralment per cercar un patró
que es repeteixi en totes les operacions.
• Podeu fer l’activitat 4 en dos grups. Primerament, podeu situar els alumnes de cada grup dempeus, imi-
tant les figures de la fitxa. Seguidament, els podeu demanar que elaborin diferents operacions per resoldre
el plantejament de l’activitat. Us aconsellem destacar les multiplicacions com a estratègia de càlcul mental
ràpid. Tot seguit, podran fer l’activitat individualment.
94
FITXA 22
Nom Data
Material necessari
2 3 5 = 10 3 3 8 = 24 4 3 9 = 36 135 =5 5 3 7 = 35
4 3 4 = 16 5 3 3 = 15 2 3 8 = 16 333 =9 038 =0
137 =7 036 =0 5 3 4 = 20 4 3 6 = 24 3 3 9 = 27
3 3 6 = 18 2 3 7 = 14 138 =8 5 3 9 = 45 4 3 5 = 20
1 C|alcula:
4 el doble 8 la meitat 4 Proposta d’activitats

complementàries
• Activitat Estimar la meitat i el terç
el triple un terç d’un nombre, de l’apartat Activitats
4 12 4
pàgina 68.
2 C|alcula i uneix:
el doble de 20 • • 100
el doble de 50 • • 90 CLA U
el triple de 20 • • 60 68 2 36 5 32
el triple de 30 • • 40 68 2 16 5 52
la meitat de 40 • • 30
68 2 26 5 42
la meitat de 60 • • 20
88 2 36 5 52
un terç de 12 • • 10
58 2 36 5 22
un terç de 30 • • 4
noranta-cinc 95
• Feu el càlcul mental per parelles per tal de resoldre conjuntament les operacions que representin més difi-
cultats per a l’alumnat. Als infants que tinguin més problemes els podeu proposar utilitzar la làmina Taules
de multiplicar.
• A continuació, per grups, feu l’activitat Estimar la meitat i el terç d’un nombre, a manera de repte. Podeu
fer la mateixa activitat amb el doble i el triple. A mesura que es van desxifrant les respostes, poden anar
omplint l’activitat 1 individualment.
• A l’activitat 2, els alumnes han de calcular i unir les expressions que tenen indicades. Als infants que pre-
sentin més dificultats, poden fer servir les barretes. Un cop acabada l’activitat, la podeu revisar per parelles
i posar en comú les estratègies que han utilitzat.
95
3 Quantes |ceres hi ha |en total? Observa i |completa:
Aprèn la
Material necessari
taula del 6.
• Reglets (sobre del Llibre 6 1 6 1 6 5 18
de l’alumne).
• Làmina Taula de multiplicacions 6 3 3 5 18 63050
En total hi ha 18 ceres.
6 3 2 5 12
6 3 3 5 18
6 3 4 5 24
4 C|alcula:
6 3 5 5 30
6 3 6 5 36
6325 12 4365 24 6 3 10 5 60 6 3 7 5 42
6385 48 5365 30 3365 18 6 3 8 5 48
6 3 9 5 54
complementàries 6365 36 9365 54 0365 0 6 3 10 5 60
5 C|alcula. D|esprés, fixa’t |en |els resultats i pinta |els llapis.
569 1 293 475 1 328
862 803
860 1 10 5 870 843 1 20 5 863 828 1 50 5 878
80
878 863 870 3
862
vermell groc lila blau verd
96 noranta-sis
• Per començar, demaneu als alumnes que comptin el total de ceres que hi ha a les tres caixetes de l’activitat
3. Tot seguit, anireu desxifrant, ordenadament, la taula del 6. A mesura que es descobreixen els resultats,
anoteu-los a la làmina Taula de multiplicacions i a la fitxa per respondre a l’activitat 3. Consulteu l’activi-
tat Construir taules de multiplicar per conèixer els trucs de la taula del 6 i compartir-los amb l’alumnat.
• Per resoldre l’activitat 4, els nens i nenes han de calcular les multiplicacions de l’activitat; per als qui mostrin
més dificultats, els podeu proposar fer servir els reglets.
• A l’activitat 5 els alumnes faran servir l’algoritme que els resulti més efectiu. Un cop acabada, compartiu les
estratègies i reviseu-ne el funcionament a la pissarra/PDI.
96
FITXA 23
Nom Data
Càlcul mental
6 3 2 = 12 6 3 4 = 24 233 =6 4 3 7 = 28 5 3 2 = 10
6 3 7 = 42 6 3 9 = 54 5 3 8 = 40 039=0 6 3 8 = 48
6 3 5 = 30 6 3 6 = 36 134 =4 3 3 5 = 15 4 3 6 = 24
630 =0 6 3 3 = 18 3 3 7 = 21 631=6 2 3 9 = 18
1 P|ensa i |completa:
20 o 200?
30 o 300?
83 30 5 240 93 200 5 1.800

53 300 5 1.500 43 20 5 80
2 R|ecorda |el truc per multiplicar per 11 i |completa:
4 3 11 5 44 11 3 4 5 44 CLA U
73 11 5 77 11 3 7 5 77 53 1 29 5 82
9 3 11 5 99 11 3 9 5 99 43 1 39 5 82
43 1 49 5 92
33 1 39 5 72
–11 –11 –11 –11 –11 –11
23 1 49 5 72
88 77 66 55 44 33 22
noranta-set 97
• Feu l’activitat 1 a manera de repte copiant una operació a la pissarra/PDI i que, per grups, els infants dia-
loguin sobre quina xifra falta. Els grups que l’encertin n’han de justificar el perquè i sumen un punt. Podeu
repetir la dinàmica amb la resta d’operacions de l’activitat, com també proposar-ne de noves.
• Per fer l’activitat 2 us aconsellem repassar el truc de la taula de l’11. Tot seguit, demaneu als alumnes que
facin l’activitat individualment.
• Per a l’activitat 3 podeu escriure la sèrie corresponent a la pissarra/PDI, sense anotar-hi la seqüència que
segueix. Tot seguit, demaneu als nens i nenes que, mentalment, desxifrin el patró que segueix. Una vegada
s’hagi descobert, poden omplir l’exercici individualment.
97
4 Quants |dies són |quatre setmanes? C|ompleta:
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
dl. dt. dc. dj. dv. ds.22dg.23 24 25 26 27 28 Aprèn la
Material necessari 15 16 17 18 19 20 21 taula del 7.
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
• Calendari (no proporcionat).
8 9 10 11 12 13 14
• Reglets (sobre del Llibre dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. 73050
de l’alumne). 1 2 3 4 5 6 7 73157
• Làmina Taula de multiplicacions 7 3 2 5 14
(capsa de material). 7 1 7 1 7 1 7 5 28 7 3 3 5 21
7 3 4 5 28
73 4 5 28 Quatre setmanes són 28 dies. 7 3 5 5 35
7 3 6 5 42
5 C|alcula: 7 3 7 5 49
7 3 8 5 56
7355 35 3375 21 7 3 10 5 70 7 3 9 5 63
Proposta d’activitats complementàries 7 3 10 5 70
• Activitat Construir taules de multiplicar, 7395 63 6375 42 7 3 20 5 140
7345 28 8375 56 7 3 30 5 210
de l’apartat Algoritme en taula del 6 Inventa un problema i |calcula: R. Ll.
532 1 265 1 31
828
98 noranta-vuit
• Per començar, demaneu als alumnes que comptin el total de dies que hi ha en quatre setmanes amb l’ajut
d’un calendari. Tot seguit, aneu desxifrant, ordenadament, la taula del 7. A mesura que es descobreixen els
resultats, anoteu-los a la làmina Taula de multiplicacions i a la fitxa per respondre l’activitat 4. Consulteu
infants.
• L’activitat 5 proposa als alumnes resoldre les multiplicacions que hi ha plantejades. Per als que mostrin més
dificultats els podeu suggerir que utilitzin els reglets.
• Feu l’activitat 6 per parelles. Cada parella ha d’elaborar un problema amb les xifres de l’exercici, i el passarà
a una altra parella perquè el resolgui. Acabada aquesta part, compartiran els problemes i les estratègies que
han emprat. Proposeu als infants que tinguin més facilitats que apliquin l’algoritme en taula per resoldre
sumes de tres nombres, tal com es mostra a la fitxa Aprenc a sumar tres nombres.
98
FITXA 24
Nom Data
Material necessari
Càlcul mental • Làmina Taules de multiplicar
7 3 3 = 21 7 3 2 = 14 4 3 7 = 28 2 3 6 = 12 139 =9
7 3 6 = 42 7 3 4 = 28 032 =0 3 3 7 = 21 6 3 5 = 30
7 3 9 = 63 7 3 8 = 56 5 3 9 = 45 6 3 8 = 48 7 3 7 = 49
731 =7 7 3 5 = 35 3 3 8 = 24 5 3 3 = 15 4 3 4 = 16
1 C|alcula, pinta |els resultats

i |descobreix |el |dibuix. R. G.
236
35 29 28 CLA U S complementàries
45 • Joc Tots drets, de l’apartat Jocs
42 20 462 1 235 5 697 del Llibre de recursos, pàgina 70.
338 17
6
• Joc Mans enlaire, de l’apartat Jocs
435 12 462 1 435 5 897 del Llibre de recursos, pàgina 70.
539 48 30
24 32 462 1 135 5
637 597
10 462 1 335 5 797
462 1 535 5 997
2 C|alcula:
324 1 245 5 569
10 3 7 5 70 20 3 1 5 20
124 1 245 5 369
10 3 6 5 60 200 3 3 5 600
424 1 245 5 669
100 3 4 5 400 20 3 5 5 100
624 1 245 5 869
10 3 1 5 10 200 3 4 5 800
524 1 245 5 769
100 3 3 5 300 200 3 2 5 400
noranta-nou 99
• Proposeu als alumnes fer el càlcul mental amb el joc Tots drets.
• A l’activitat 1, els nens i nenes han de descobrir el dibuix amagat. Als que ho necessitin poden emprar
la làmina Taules de multiplicar. Quan acabin, us aconsellem que, per grups, contrastin el dibuix que els ha
aparegut perquè, si algun alumne o alumna no el té igual, pugui revisar l’error.
• Per fer l’activitat 2 proposeu el joc Mans enlaire. A mesura que es vagin resolent les operacions, les podeu
anar escrivint a la fitxa.
• Podeu efectuar l’apartat Claus per parelles. Us recomanem analitzar-lo en gran grup per buscar un patró
99
3 Uneix per fer |el repartiment i |completa:
La Laura reparteix en parts iguals 14 pilotes entre 7 nens. Quantes pilotes
dóna a cada nen?
Material necessari
• Objectes d’aula (no proporcionats).
de l’alumne).
14 : 7 5 2 A cada nen, li dona 2 pilotes.
4 C|alcula |aquestes |divisions.
12 18 24 30
:6
2 3 4 5 Per fer aquestes
divisions, consulta
les taules del 6 i del 7.
14 28 35 56
:7
2 4 5 8
5 Escriu |dues |divisions |a partir |de |cada multiplicació.
6 3 4 5 24 7 3 5 5 35 6 3 7 5 42
24 : 6 5 4 35 : 7 5 5 42 : 6 5 7
24 : 4 5 6 35 : 5 5 7 42 : 7 5 6
100 cent
• Abans de fer l’activitat 3 podeu situar uns quants alumnes davant de la pissarra i proposar diferents repar-
timents justos d’objectes de l’aula, com ara llapis, maquinetes, gomes... A continuació, els infants podran
resoldre l’activitat 3 de manera individual.
• Podeu portar a terme la primera part de l’activitat 4 en gran grup i amb els reglets. Seguidament, l’alum-
nat acabarà de resoldre l’activitat individualment fent ús de la làmina Taules de multiplicar.
• Per fer l’activitat 5 us aconsellem repassar en gran grup la relació entre la multiplicació i la divisió. A con-
tinuació, els podeu demanar que realitzin l’activitat per parelles. Tot seguit, poden compartir els resultats
amb altres parelles i cercar un resultat comú. Als nens i nenes que presentin més dificultats poden utilitzar
les barretes o els reglets.
100
FITXA 25
Nom Data
Material necessari
Càlcul mental • Targetes amb multiplicacions
5 3 6 = 30 2 3 8 = 16 4 3 3 = 12 7 3 7 = 49 2 3 9 = 18
3 3 9 = 27 6 3 4 = 24 032=0 331=3 5 3 5 = 25 (sobre del Llibre de l’alumne).
7 3 5 = 35 137=7 6 3 8 = 48 4 3 6 = 24 730=7
138 =8 4 3 9 = 36 5 3 2 = 10 6 3 7 = 42 333=9
1 C|alcula i uneix:
7 3 4
6 3 5
2 3 5 3 • Joc Atrapa la targeta, de l’apartat Jocs
3 3 8 10
7 3 del Llibre de recursos, pàgines 70 i 71.
4
18 32 21 30 50 28
2 Encercla |els resultats i traça |el |camí CLA U

|que segueix |el robot. 583 2 251 5 332
537 339 834 6 3 10 683 2 251 5 432

21 783 2 251 5 532
45
60
32 483 2 251 5 232
35
30 27 383 2 251 5 132
20
cent u 101
• Per començar, feu el joc Atrapa la targeta, en què serà necessari utilitzar targetes amb multiplicacions.
Acabat el joc, els alumnes podran fer l’activitat 1 individualment.
• Per desenvolupar l’activitat 2 us aconsellem treballar per parelles. Cada alumne i alumna ha de traçar el
camí que ha de dur a terme el robot i, a continuació, ha de posar en comú amb la parella els resultats i les
estratègies que ha utilitzat, i buscar una resposta comuna. Un cop acabada, la podeu revisar fent ús de la
làmina Taules de multiplicar.
101
3 Quantes preses |de xocolata hi ha |en total?
Observa i |completa:
Material necessari Aprèn la
• Barretes (capsa de material). taula del 8.
de l’alumne).
• Làmina Taula de multiplicacions 8 1 8 1 8 1 8 1 8 5 40 83050
8 3 5 5 40 8 3 2 5 16
En total hi ha 40 preses de xocolata. 8 3 3 5 24
8 3 4 5 32
4 C|alcula: 8 3 5 5 40
8 3 6 5 48
8335 24 8385 64 2385 16 8 3 7 5 56
Proposta d’activitats complementàries 8 3 8 5 64
8375 56 4385 32 8 3 10 5 80
• Activitat Construir taules de multiplicar, 8 3 9 5 72
de l’apartat Activitats col·lectives del 8395 72 6385 48 8 3 20 5 160 8 3 10 5 80
694 1 76
738 2 95
770
643
102 cent dos
• Abans de fer l’activitat 3 podeu demanar als alumnes que comptin el total de preses de xocolata que hi ha
en cinc rajoles. Tot seguit, aneu desxifrant, ordenadament, la taula del 8. A mesura que es descobreixen els
resultats, anoteu-los a la làmina Taula de multiplicacions i a la fitxa per respondre l’activitat 3. Consulteu
infants.
• A continuació, els nens i nenes han de resoldre les operacions que hi ha indicades a l’activitat 4. Per als que
mostrin més dificultats, els podeu proposar utilitzar les barretes o els reglets.
• Feu l’activitat 5 per parelles. Cada alumne i alumna ha de plantejar un problema, que passarà a la parella
perquè el resolgui. El podeu resoldre mitjançant l’algoritme que els resulti més efectiu. Un cop realitzada
l’activitat, compartiu els problemes i les estratègies que heu emprat i reviseu-ne el funcionament a la pissar-
ra/PDI.
102
FITXA 26
Nom Data
Material necessari
8 3 4 = 32 8 3 6 = 48 6 3 7 = 42 2 3 5 = 10 333 =9
8 3 5 = 40 8 3 3 = 24 5 3 9 = 45 7 3 2 = 14 831 =8
8 3 2 = 16 8 3 9 = 72 7 3 4 = 28 4 3 8 = 32 6 3 9 = 54
8 3 8 = 64 830 =0 8 3 7 = 56 5 3 3 = 15 4 3 6 = 24
1 C|ompleta la multiplicació |de |cada |globus perquè

|el resultat sigui |el nombre |del |cartell.
33 10 Proposta d’activitats
complementàries
43 3 8 33 6 35 63 4 • Activitat Pensar i calcular,
6 32 53 4 2 3 10 de l’apartat Activitats
col·lectives del Llibre
12 20 24 30
2 Observa i |escriu |dues multiplicacions CLA U

|diferents per |a |cada resultat. 749 2 424 5 325
3 3 10 749 2 524 5 225

30 5
635 749 2 624 5 125
6 3 3 6 3 4 749 2 324 5 425
18 5 24 5
749 2 224 5 525
2 3 9 3 3 8
cent tres 103
• Per començar, plantegeu als infants algunes de les situacions de l’activitat Pensar i calcular per tal d’afavo-
rir el càlcul mental. Seguidament, proposeu-los fer el càlcul mental per grups. Proposeu una operació i cada
grup hi haurà de donar una resposta consensuada. Els grups que l’encerten sumen un punt.
• Abans de fer l’activitat 1 feu, per parelles, un repartiment just de trenta barretes, del màxim nombre de ma-
neres possible. A continuació, compartiu els resultats i comproveu que siguin correctes. Tot seguit, resoleu
l’activitat 1 amb les mateixes parelles.
• Feu l’activitat 2 individualment. Un cop acabada, reviseu les respostes per parelles i compartiu les estratè-
gies per buscar una resposta comuna. Podeu fer ús de la làmina Taules de multiplicar a manera de reforç.
103
3 Quants |ocells hi ha |en total? Observa i |completa:
Aprèn la
Material necessari taula del 9.
de l’alumne). 93159
• Làmina Taula de multiplicacions 9 3 2 5 18
9 1 9 1 9 5 27
9 3 3 5 27
9 3 3 5 27 En total hi ha 27 ocells. 9 3 4 5 36
9 3 5 5 45
9 3 6 5 54
4 C|alcula: 9 3 7 5 63
9 3 8 5 72
9325 18 4395 36 9 3 10 5 90
9 3 9 5 81
9355 45 9395 81 9 3 20 5 180 9 3 10 5 90
5 C|alcula. D|esprés, |compara |els resultats |amb |els preus
i |encercla |els llums |que ha |comprat |el senyor.
125 1 79 724 2 568
204 156
20
256 € 156 €
4
6 €
€
23
104 cent quatre
• Per començar, demaneu als alumnes que comptin el total d’ocells que hi ha a cada fil de l’activitat 3. Tot
seguit, aneu desxifrant ordenadament la taula del 9. A mesura que es descobreixen els resultats, anoteu-los
a la làmina Taula de multiplicacions i a la fitxa per resoldre l’activitat 3. Consulteu l’activitat Construir
taules de multiplicar per conèixer els trucs de la taula del 9 i compartir-los amb els infants.
• A continuació, l’alumnat podrà donar resposta a les multiplicacions que presenta l’activitat 4. Als nens i
nenes que tinguin més dificultats poden utilitzar les barretes o els reglets com a mesura de suport.
• Per fer l’activitat 5 proposeu als alumnes que facin servir l’algoritme que els resulti més efectiu. Una vegada
resolta l’activitat, compartiu els problemes i les estratègies i reviseu-ne el funcionament a la pissarra/PDI.
104
FITXA 27
Nom Data
Material necessari
9 3 3 = 27 9 3 9 = 81 2 3 6 = 12 3 3 4 = 12 9 3 6 = 54
931 =9 9 3 7 = 63 8 3 8 = 64 5 3 9 = 45 7 3 3 = 21
9 3 4 = 36 9 3 5 = 45 037=0 9 3 2 = 18 432 =8
930 =0 9 3 8 = 72 6 3 9 = 54 138 =8 8 3 5 = 40
1 Suma per |completar les piràmides.

380 388
250 130 234 154 CLA U S • Joc Encén la bombeta, de l’apartat Jocs
351 1 228 5 579 • Joc Tots drets, de l’apartat Jocs del Llibre
200 50 80 100 134 20
451 1 228 5 679
2 C|alcula i |escriu |cada lletra |al seu lloc. 551 1 228 5 779
351 1 428 5 779
O 6 3 20 T 935 U 100 3 4
351 1 528 5 879
I 7 3 30 S 5 3 300
784 2 341 5 443
B 437 E 838 N 639 784 2 241 5 543

784 2 141 5 643
B O N
28 120 54 684 2 341 5 343
E S T I U!
64 1.500 45 210 400
584 2 341 5 243
cent cinc 105
• Abans de dur a terme l’activitat 1 proposeu als alumnes fer l’activitat Construir les taules desplegades,
en la qual és necessari fer servir una cartolina amb una taula de doble entrada. Us aconsellem emplenar
primer la taula del 2 i tot seguit la del 20 amb l’ajut de les barretes o els reglets, per trobar així un patró
comú com a truc per completar la taula del 200. A continuació, feu l’activitat 1 per parelles.
• Podeu efectuar per parelles l’apartat Claus. Us recomanem analitzar-lo en gran grup per buscar un patró
105
3 Dibuixa per fer |el repartiment i |completa:
En Pere reparteix en parts iguals 24 tomàquets en 8 caixes.
Quants tomàquets posarà a cada caixa?
Material necessari
• Làmina Taules de multiplicar (sobre
24
24 : 8 5 3 A cada caixa, hi posarà 3 tomàquets.
Proposta d’activitats complementàries 4 C|ompleta:

• Pàgina web Busca en la tabla los productos,
https://bit.ly/2BL3Eui.
83 5 5 40 83 7 5 56 93 4 5 36 93 10 5 90
40 : 8 5 5 56 : 8 5 7 36 : 9 5 4 90 : 9 5 10
5 C|onsulta les taules |de multiplicar i |calcula les |divisions.
8 16 32 48
:8
1 2 4 6
18 27 45 63
:9
2 3 5 7
72 : 8 5 9 72 : 9 5 8
106 cent sis
• A l’activitat 3, els alumnes han d’efectuar el repartiment de tomàquets i dibuixar-ho a la fitxa. Ho podeu
plantejar com un problema real per fer-ho més significatiu i repartir vint-i-quatre objectes d’aula en vuit
caixes. Als que ho necessitin poden utilitzar les barretes.
• Quan acabeu l’activitat 4, us aconsellem compartir les estratègies que han utilitzat i revisar l’activitat oral-
ment per cercar un patró que es repeteix en totes les operacions.
• Per fer l’activitat 5 podeu efectuar el primer exercici en gran grup, a manera d’exemple, amb la col·laboració
de les barretes com a reforç manipulatiu. A continuació, els alumnes podran acabar de donar resposta a
l’activitat, amb l’ajuda de la làmina Taules de multiplicar.
• Treballeu l’activitat 6 per grups. Cada grup s’ha de plantejar un problema per al primer cas, que intercan-
viarà amb un altre grup perquè el resolgui. Podeu repetir la mateixa dinàmica amb el segon cas, canviant de
grup.
106 • Per acabar, proposeu la web Busca en la tabla los productos.
FITXA 28
Nom Data
Material necessari
• Calculadora (no proporcionada).
La calculadora permet calcular amb rapidesa i comprovar
si hem fet bé una operació.
Tecla per dividir
Tecla per apagar i

encendre Tecla per multiplicar
Tecla per restar

Tecla per esborrar
complementàries
Tecla per sumar • Activitat Pensar i calcular,
Tecla per resoldre l’operació Llibre de recursos, pàgina 69.
1 Pinta les tecles |que necessites per fer |cada |operació.

D|esprés, |calcula i |escriu |el resultat.
53 1 42 5 95 64 2 27 5 37
cent set 107
• Abans de començar, plantegeu als infants algunes de les situacions de l’activitat Pensar i calcular. Després,
presenteu la calculadora com una eina molt útil per portar a terme càlculs ràpids i comprovar resultats. Cal
esmentar-ne les utilitats i també les parts que la componen. Tot seguit, podeu fer a la pissarra/PDI diverses
operacions per practicar-ne l’ús.
• Per fer l’activitat 1 els alumnes han de pintar les tecles necessàries per efectuar cada operació. A continua-
ció, ho podeu revisar oralment en gran grup. Cada alumne i alumna ha d’exposar com ho ha fet i el resultat
que ha obtingut.
107
2 Escriu |en |ordre les tecles |que has |de prémer
|a la |calculadora per fer |aquestes operacions.
Material necessari 45 1 283 4 5 1 2 8 3 =
• Calculadora (no proporcionada).
• Targetes amb multiplicacions
89 2 48 8 9 2 4 8 5
i resultats (no proporcionades).
48 3 4 4 8 3 4 5
3 Utilitza la |calculadora i pinta |els resultats.
662 + 238 450 2 206

• Joc La torre més alta, de l’apartat Jocs
del Llibre de recursos, pàgina 71. 824 900 972 400 204 244
4 Quin signe falta |en |cada |cas? F|es proves |amb la

|calculadora i |completa:
54 3 2 5 108 71 3 5 5 355 40 3 9 5 360
627 1 905 717 450 2 211 5 239 521 2 102 5 419
5 C|ompleta |aquestes sèries |amb l’ajuda |de la |calculadora.
2 25 2 25 2 25 2 25
138 113 88 63 38
+ 32 2 86 + 32 2 86
110 142 56 88 2
108 cent vuit
• Per fer l’activitat 2 cada nen i nena ha d’escriure l’ordre de les tecles que cal prémer a la calculadora. Des-
prés, han d’utilitzar la calculadora per comprovar-ne els resultats.
• A l’activitat 3, cada infant ha de fer servir la calculadora per trobar les respostes. Compartiu-les oralment
en gran grup per identificar les dificultats a l’hora d’utilitzar aquest instrument.
• Demaneu als alumnes que es plantegin una hipòtesi per a la primera operació de l’activitat 4, tenint en
compte que, si el resultat és més gran, serà producte d’una suma o d’una multiplicació, i si és més petit,
d’una resta o d’una divisió. Seguidament, ho podran comprovar fent ús de la calculadora. Podeu dur a
terme la mateixa dinàmica, per parelles, amb la resta d’operacions.
• Traslladeu les sèries de l’activitat 5 a la pissarra/PDI i demaneu a l’alumnat que ho resolgui amb la calcula-
dora.
• Per acabar, feu el joc La torre més alta. Necessitareu targetes amb multiplicacions i resultats.
108
FITXA 1
Nom Data
Material necessari
1 S“ubratlla “¬es “da∂es “∂e “√±rµell. D«esp®és, “comp¬eta: • Barretes (capsa de material).
• Llapis vermell i blau
A la piscina hi havia 25 persones i hi arriben 12 persones més. (no proporcionats).
Quantes persones hi ha ara a la piscina?
Hi havia 25 persones. Hi arriben 12 persones.
S“ubratlla “la “p®egunta “∂e “blau. D«esp®és,

“marca «el “q€e “has “d´«esbrinar.
Les persones que hi havia al principi a la piscina.
La pregunta es
Les persones que van arribar després a la piscina.
refereix a una dada
Les persones que hi ha ara a la piscina. que no coneixes.
• Problema número 1 de la Combinació 1
de l’apartat Banc de problemes del
2 S“ubratlla “¬es “da∂es “i “la “p®egunta. D«esp®és, “πensa Llibre de recursos, pàgina 141.
“i “marca:
• En Jordi tenia 10 cotxes i la seva àvia li’n dona 4 més.
Quants cotxes té ara en Jordi?
En Jordi té ara... S’ha de calcular...
més cotxes que abans. 10 1 4 5 14
menys cotxes que abans. 10 2 4 5 6
• La Lorena retalla 10 cors. En regala 4 als amics.

Quants cors li queden, a la Lorena?
Li queden... S’ha de calcular...
més cors. 10 1 4 5 14
menys cors. 10 2 4 5 6
cent onze 111
• Repartiu a un voluntari un nombre determinat de barretes. No li digueu quantes són. Després, doneu-n’hi
unes quantes més. Tot seguit, pregunteu-li: Em podries formular el que ha passat com un problema? L’objectiu
no és que l’infant digui el total de barretes que té, sinó que s’adoni de la importància de disposar de les
dades per plantejar un problema. A continuació, que resolguin el problema de l’activitat 1 individualment.
Recomanem subratllar les dades amb un llapis vermell.
• Feu l’activitat 2 en gran grup. Primer, llegiu en veu alta del problema i, després, compartiu amb els alum-
nes què han entès del problema. Els podeu demanar que subratllin les dades i la pregunta amb els llapis
vermell i blau, respectivament, i que resolguin el problema de manera individual. Acabada l’activitat, com-
partiu les estratègies en gran grup.
• Proposeu als nens i nenes el problema 1 de la Combinació 1, i resoleu-lo oralment.
111
3 S“ubratlla “¬es “da∂es “∂e “√±rµell “i “la “p®egunta “∂e “blau.
D«esp®és, “®esol:
Material necessari • En Manel tenia 42 euros a la guardiola.
• Bitllets i monedes encunyades Pel seu aniversari li regalen 27 euros.
Quants euros té ara?
• Llapis vermell i blau DADES Tenia 42 euros.
(no proporcionats). RAONAMENT
Li regalen 27 euros.
OPERACIÓ
Ara té... Cal...
més euros. sumar.
menys euros. restar.
42 + 27 = 69
SOLUCIÓ
• Activitat Inventar un problema a partir d’una A“ra “†é 69 «euros .
operació, de l’apartat Activitats col·lectives
• A l’armari del gimnàs hi havia 35 cèrcols.
Els nens de 2n agafen 23 cèrcols per jugar.
Quants cèrcols hi ha ara a l’armari?
DADES Hi havia 35 cèrcols.
Agafen 23 cèrcols. RAONAMENT
OPERACIÓ Ara hi ha... Cal...

més cèrcols. sumar.
menys cèrcols. restar.
35 – 23 = 12
SOLUCIÓ
A“ra “hi “ha 12 ‘©èrcols .

112 cent dotze
• Per començar, enceteu un diàleg envers les diferents situacions de la vida quotidiana en què cal efectuar
una resta o una suma, mitjançant l’activitat Inventar un problema a partir d’una operació. A partir de
dues operacions a la pissarra, podeu demanar als alumnes que diguin tots els verbs que se’ls acudeixin per
utilitzar en cada operació. Resulta molt important raonar el perquè de cada situació. Els podeu proposar
també que cada vegada que realitzin un problema observin si forma part dels verbs que hem anomenat a
l’activitat, a fi d’ampliar les estratègies de resolució.
• Feu l’activitat 3 per parelles. Per facilitar la comprensió de l’enunciat, els podeu recomanar que subratllin
en color blau la pregunta i en color vermell les dades. Per resoldre el primer problema podeu fer servir els
bitllets i les monedes encunyades a manera de reforç manipulatiu. Cada membre de la parella ha d’expo-
sar l’estratègia que ha utilitzat per resoldre els problemes i arribar així a una resposta comuna.
112
FITXA 2
Nom Data
Material necessari
1 L“¬e@eix “i “®esol: • Targeta La biblioteca
• En un calaix hi ha 3 gorres verdes i 5 gorres grogues. • Llapis vermell i blau
(no proporcionats).
Quantes gorres hi ha al calaix?
D“ibuixa “¬efi “gor®es.
R. G.: 3 gorres verdes i 5 gorres grogues.

RAONAMENT
OPERACIÓ 3 + 55 8
Cal...
ajuntar. sumar. complementàries
SOLUCIÓ Hi ha 8 gorres al calaix.
treure. restar. • Activitat Problemes amb imatges,
• A la caixa hi ha 9 pastissos. D’aquests, 6 són de xocolata
i la resta són de maduixa. Quants pastissos de maduixa hi ha?
D“ibuixa “tots «els “pastissos “i “ratlla «els “q€e “són “∂e

“xocolata.
GU I N
DASR. G.: dibuixar 9 pastissos i ratllar-ne 6.
RAONAMENT
OPERACIÓ 9 - 6 5 3
Cal...
ajuntar. sumar.
SOLUCIÓ Hi ha 3 pastissos
treure. restar.
de maduixa.
cent tretze 113
• Abans de començar, enceteu un diàleg sobre la Targeta La biblioteca. Demaneu als nens i nenes que plan-
tegin històries sobre els personatges de la imatge. Tot seguit, que facin l’activitat Problemes amb imatges,
i que, en petits grups, s’inventin un problema per plantejar-lo a la resta de grups. A continuació, cada grup
ha d’explicar l’enunciat que s’han inventat per tal que la resta validin si és adequat a la informació que mos-
tra la Targeta.
• Llegiu en veu alta l’activitat 1 per facilitar la comprensió de l’enunciat. Demaneu a l’alumnat que subratlli
en color blau la pregunta i en color vermell les dades. A continuació, analitzeu de manera conjunta si
l’operació que hauran d’elaborar serà per afegir o per treure. Tot seguit, demaneu que resolguin el problema
individualment, fent el dibuix i l’operació corresponents. Podeu seguir la mateixa dinàmica amb el segon
problema.
113
2 S“ubratlla “¬es “da∂es “i “la “p®egunta. D«esp®és, “®esol:
• En un aparcament hi ha 56 vehicles.
Material necessari 42 són cotxes i la resta són motos.

• Llapis vermell i blau Quantes motos hi ha a l’aparcament?
(no proporcionats).
• Làmina Plantilles per a operacions DADES Hi ha 56 vehicles.
• Barretes (capsa de material). Hi ha 42 cotxes.
RAONAMENT OPERACIÓ
Cal...
ajuntar. sumar.
56 – 42 = 14
treure. restar.
Proposta d’activitats complementàries SOLUCIÓ

de l’apartat Banc de problemes del H“i “ha 14 “motos .
• En una botiga de mobles hi ha 34 cadires
i 15 taules. Quants mobles hi ha a la botiga?
DADES Hi ha 34 cadires.
Hi ha 15 taules.
RAONAMENT OPERACIÓ
Cal...
34 + 15 = 49
ajuntar. sumar.
treure. restar.
SOLUCIÓ H“i “ha 49 “mob¬es .

114 cent catorze
• Per fer l’activitat 2 demaneu que, per grups, subratllin les dades en color vermell i la pregunta en color
blau i que resolguin els problemes. Primer, cada infant ha de compartir l’estratègia que ha utilitzat per a
cada problema i arribar així a una estratègia comuna en cada grup. Tot seguit, cada grup ha d’exposar les
seves estratègies i les solucions corresponents. Recomanem fer servir la làmina Plantilles per a operacions
a manera de reforç. Els alumnes que mostrin més dificultats poden emprar les barretes.
• Per acabar, proposeu a l’alumnat el problema 8 de la Combinació 1, per tal de resoldre’l verbalment i de
manera conjunta.
114
FITXA 3
Nom Data
Material necessari
1 S“ubratlla “¬es “da∂es “∂e “√±rµell “i “la “p®egunta “∂e “blau. • Llapis blau i vermell
D«esp®és, “marca “i «escriu “la “solució. (no proporcionats).
• A l’àlbum hi havia 34 fotos. Ara enganxa-hi 4 fotos

més. Quantes fotos hi ha ara a l’àlbum?
Ara hi ha a l’àlbum... S’ha de calcular...
més fotos que abans. 30 1 4 34 1 4
menys fotos que abans. 30 2 4 34 2 4
Ara hi ha 38 fotos a l’àlbum.
• A la plaça hi havia 20 coloms. Se’n van anar volant 10. Proposta d’activitats
complementàries
Quants coloms queden a la plaça?
• Problema número 9 de la Combinació
1 de l’apartat Banc de problemes del
A la plaça hi queden... S’ha de calcular...
més coloms que abans. 20 1 10
menys coloms que abans. 20 2 10
A la plaça hi queden 10 coloms.
• En una caixa hi ha 3 caramels de maduixa, 5 de llimona i 4 de menta.

Quants caramels hi ha en total a la caixa?
Cal... S’ha de calcular...

ajuntar. 315 31514
treure. 523 524
A la caixa hi ha 12 caramels en total.
cent quinze 115
• Abans de començar, aconsellem resoldre de manera conjunta el problema 9 de la Combinació 1. Aquesta
activitat servirà de pas previ per fer l’activitat 1, amb un referent més proper.
• Per fer l’activitat 1, primer, llegiu en veu alta el primer problema per facilitar que l’entenguin millor. Propo-
seu als alumnes que subratllin en color blau la pregunta i en color vermell les dades. Per parelles, poden
seleccionar l’operació que creuen més adient i dur-la a terme per trobar la resposta correcta. Podeu repetir
la mateixa dinàmica amb la resta de problemes.
115
• Un joc té 24 peces vermelles,
Material necessari 32 peces blaves i 13 de verdes.

• Llapis blau i vermell Quantes peces té el joc?
(no proporcionats).
• Làmina Plantilles per a operacions DADES 24 32 13
OPERACIÓ
RAONAMENT
Cal...
ajuntar. sumar.
24 + 32 + 13 = 69
treure. restar.
SOLUCIÓ E“l “joc “†é 69 “πe©es .

complementàries • En Carles va estendre 46 mocadors,
• Joc Problemassos, de l’apartat Jocs però en van volar 12. Quants
mocadors queden a l’estenedor?
DADES
E“n C“ar¬es “va «es†end®e 46 “mocadors.

RAONAMENT
V“an “volar 12 “mocadors.
Ara queden...
OPERACIÓ més mocadors.

menys mocadors.
Cal...
sumar.
46 – 12 = 34
restar.
SOLUCIÓ
Q“¤e∂en 34 “mocadors .
116 cent setze
• Per fer l’activitat 2 demaneu als alumnes que, per parelles, subratllin les dades en color vermell i les pre-
guntes en color blau i que resolguin els problemes. Cada parella pot exposar en gran grup les seves estra-
tègies i les solucions corresponents. Recomanem fer servir la làmina Plantilles per a operacions a manera
de reforç. Els infants que mostrin més dificultats poden emprar les barretes.
• Per acabar, proposeu el joc Problemassos.
116
FITXA 4
Nom Data
Material necessari
1 U“>eix “cada “situació “amb “una “p®egunta. • Barretes (capsa de material).
1. En una fruitera hi ha de l’alumne).
17 pomes vermelles
i 3 prunes verdes.
2. En una fruitera hi ha Quantes taronges

18 taronges i en queden a la fruitera?
Raül n’agafa 5.
Quantes peces de
3. En una fruitera hi ha fruita hi ha en total? Proposta d’activitats
15 peres i la Laia hi complementàries
posa 8 prunes. • Activitat Inventar un problema
a partir d’un resultat, de l’apartat
Quantes taronges hi
ha a la fruitera?
4. En una fruitera hi ha
17 peces de fruita; 6
són plàtans i la resta Quantes peces de
taronges. fruita hi ha ara?
C“alcula “i «escriu “la “solució “∂e “cada “prob¬ema.

1. 17 + 3 5 20 H“i “ha 20 “πe©es ‘∂e «fruita .
2. 18 - 5 5 13 .Q“¤e∂en 13 “taron@es .
3. 15 + 8 5 23 H“i “ha 23 “πe©es ‘∂e «fruita.
4. 17 - 6 5 11 H“i “ha 11 “taron@es.
cent disset 117
• Per començar, feu l’activitat Inventar un problema a partir d’un resultat. Sobre la base d’un nombre que
ha proposat a l’atzar un infant, podeu demanar que es plantegin problemes diversos tenint en compte as-
pectes tan importants com les dades i la pregunta. Aconsellem destacar la descomposició de nombres com
a mètode de creació i resolució de problemes.
• Per fer l’activitat 1 demaneu als nens i nenes que, per parelles, relacionin cada situació amb la pregunta
corresponent. Un cop acabada l’activitat, poseu les respostes en comú i analitzeu el perquè de cada relació.
A continuació, podeu demanar que efectuïn les operacions corresponents. Els alumnes que ho necessitin
poden fer servir les barretes o els reglets a manera de reforç manipulatiu.
117
• Durant el partit de rugbi, en Miquel i en Joan van aconseguir 38 punts en
Material necessari total. En Miquel en va aconseguir 23, quants en va aconseguir en Joan?

• Llapis blau i vermell
DADES RAONAMENT
(no proporcionats).
V“an “aconßeguir 38 “punts. Cal...
E“n M“iq€el “va ajuntar. sumar.
de l’alumne). “aconßeguir 23 “punts. treure. restar.
OPERACIÓ
SOLUCIÓ
complementàries 38 – 23 = 15 E“n Joan «en “va
2 de l’apartat Banc de problemes
“aconßeguir 15 .
• En començar la partida de videojoc, l’Anna tenia

65 punts. Durant el joc va guanyar 21 punts
més. Quants punts té ara l’Anna?
RAONAMENT
DADES T«enia 65 “punts.
G“uanya 21 “punts. Ara té…
més punts.
OPERACIÓ
menys punts.
65 + 21 = 86 Cal...
sumar.
restar.
SOLUCIÓ A“ra “†é... 86 ‘punts .

118 cent divuit
• Per fer l’activitat 2 demaneu als infants que, per parelles, revisin i subratllin les dades dels problemes en
color vermell i les preguntes en color blau. Cada parella pot exposar les seves estratègies i les solucions
corresponents. Feu servir la làmina Plantilles per a operacions a manera de reforç. Els alumnes que mos-
trin més dificultats poden emprar les barretes o els reglets. És important que els infants comencin a seguir
el procés de resolució de problemes en quatre passos (dades, raonament, operació i solució). Al llarg de les
activitats següents desenvoluparem aquest procés constantment perquè l’alumnat pugui integrar aquest
patró de resolució dins la seva estructura cognoscitiva i la pugui recuperar, de manera voluntària i conscient,
en el moment que el necessiti (competència d’aprendre a aprendre).
* Per acabar, proposeu el problema 8 de la Combinació 2, per resoldre’l verbalment i de manera conjunta.
118
FITXA 5
Nom Data
Material necessari
1 L“¬e@eix “i “u>eix. D«esp®és, “®esol: • Targeta L’aixecament de pesos
• En Marc va sortir de casa amb 7 petxines. • Llapis blau i vermell
A la platja en va collir unes quantes més. (no proporcionats).
A la tornada tenia 10 petxines.
Quantes en va collir a la platja? de l’alumne).
• quantes petxines tenia en un començament.

Conec •
• quantes petxines va afegir a les que ja tenia.
Pregunten •
• quantes petxines tenia al final.
complementàries
P“inta «el “nomb®e “∂e “caßel¬es “q€e “indiq€en “¬es “da∂es. • Activitat Problemes amb imatges,
En un de l’apartat Activitats col·lectives del
començament Llibre de recursos, pàgina 150.
tenia
Al final tenia
P«ensa “i “marca:
S’ha de saber... S’ha de calcular...
el total de petxines que té. la suma 7 + 10.
la diferència entre les que tenia la resta 10 – 7.
al començament i les que té al final.
E“scriu “la “solució.

V“a “collir 3 “πetxi>es .
cent dinou 119
• Per començar proposeu un diàleg sobre la Targeta L’aixecament de pesos. Demaneu als infants que plante-
gin històries sobre els personatges de la imatge, tal com s’explica a l’activitat Problemes amb imatges. En
petits grups, es poden inventar un problema per proposar-lo a la resta de grups. A continuació, cada grup
explica l’enunciat que s’han inventat per tal que la resta validin si és adequat a la informació que mostra la
Targeta; per acabar, poden resoldre els problemes fent ús del càlcul mental.
• Per fer l’activitat 1 demaneu als nens i nenes que, per parelles, analitzin les dades (marcant-les en color
vermell) i la pregunta (marcant-la en color blau) que els plantegem, i que valorin els aspectes que ja conei-
xen i els que els demanem descobrir. Els podeu plantejar que pintin les caselles corresponents i escullin les
opcions adequades per arribar a la resposta. Els alumnes que ho necessitin poden fer servir les barretes o
els reglets a manera de reforç manipulatiu.
119
• En Jaume està escrivint una història.
Material necessari Ahir tenia 14 pàgines escrites i avui ja en té 36.

• Llapis blau i vermell Quantes pàgines ha escrit avui?
(no proporcionats).
• Làmina Plantilles per a operacions DADES Ahir 14 “pàgi>efi
• Barretes (capsa de material). Avui 36 “pàgi>efi
• Cromos (no proporcionats).
RAONAMENT OPERACIÓ
S’ha de calcular... Cal...

el total. sumar.
36 – 14 = 22
Proposta d’activitats complementàries la diferència. restar.
de l’apartat Banc de problemes del SOLUCIÓ
A“vui “ha «escrit 22 “pàgi>es .
• La Marta ha de fer una feina amb escuradents.
En tenia 47 i agafa d’una capsa 24
D ENTS
E SC U R A
escuradents més. Quants en té ara?
DADES T«enia 47 «escura∂ents. OPERACIÓ
A“gåfa 24 «escura∂ents.
47 + 24 = 71
SOLUCIÓ
A“ra “†é 71 «escura∂ents .

120 cent vint
• Per fer l’activitat 2 demaneu als alumnes que, per parelles, subratllin les dades i les preguntes, en color
vermell i blau, respectivament, i que resolguin els problemes. Primer, cada membre ha d’omplir els espais
corresponents a les dades; després, ha de seleccionar el raonament i triar l’operació que cal fer; i, finalment,
ha d’escriure l’operació i donar la solució. Tot seguit, ho podeu revisar per parelles i utilitzar la làmina
Plantilles per a operacions a manera de reforç. Els infants que mostrin més dificultats poden fer servir les
barretes.
• Per acabar, proposeu a l’alumnat el problema 1 de la Combinació 2, amb la intenció de resoldre’l verbal-
ment i de manera conjunta. Recomanem l’ús de cromos per fer-ho més proper.
120
FITXA 6
Nom Data
Material necessari
1 S“ubratlla “¬es “da∂es “∂e “√±rµell “i “la “p®egunta “∂e “blau. • Barretes (capsa de material).
La Sílvia té una mandarina amb 8 grills. (no proporcionats).
Ja se n’ha menjat alguns i ara queden 5 grills.
Quants grills de mandarina s’ha menjat la Sílvia?
D“ibuixa «el “total “∂e “grills “i “pinta Què indiquen els

grills sense pintar?
«els “q€e “q€e∂en.
R. G.: dibuixar 8 grills i pintar-ne 5.

• Activitat Inventar un problema a partir
L“¬e@eix “la “p®egunta “∂el “prob¬ema. D«esp®és, “®esol: d’una operació, de l’apartat Activitats
S’ha de saber... S’ha de calcular... pàgina 151.
el total de grills. la suma 8 + 5.
la diferència entre els grills la resta 8 – 5.
que tenia i els que queden.
S´“ha “µenjat 3 ‘grills .

2 L“¬e@eix “i «encercla “l´“oπeració “q¤e “®esol “cada “prob¬ema.
• En una festa hi havia 80 persones. • En un perer hi havia 75 peres.
Ara tan sols en queden 10. L’Alícia en cull algunes i ara hi
Quantes se n’han anat? ha 24 peres a l’arbre.
80 + 10 = 90 80 – 10 = 70 Quantes peres ha collit l’Alícia?
75 + 24 = 99 75 – 24 = 51
cent vint-i-u 121
• Per començar, feu l’activitat Inventar un problema a partir d’una operació, a partir de la proposta d’ope-
racions que s’indiquen. Us aconsellem que expliqueu als alumnes que, cada situació que s’inventin, serà
igualment vàlida per valorar la diversitat de raonaments.
• Per fer l’activitat 1 podeu proposar que, en grups de tres alumnes, analitzin les dades i la pregunta que
els plantegem. Demaneu-los que subratllin en color blau la pregunta i en color vermell les dades. Podeu
plantejar que dibuixin i pintin els grills corresponents i també que escullin les dades que els permetin arribar
a la resposta. Els infants que ho necessitin poden fer servir les barretes a manera de reforç manipulatiu.
• Per desenvolupar l’activitat 2 l’alumnat ha d’efectuar una lectura en detall del problema amb la intenció de
decidir quina de les dues operacions el resol. Recomanem fer una lectura conjunta de l’enunciat per remar-
car el verb que utilitza cada problema: se n’han anat i ha collit.
121
• La Montse té una col·lecció de 45 adhesius.
Material necessari N’ha llençat alguns que estaven trencats i ara li’n
• Llapis blau i vermell queden 23. Quants adhesius ha llençat?
(no proporcionats).
• Làmina Plantilles per a operacions DADES
• Barretes (capsa de material). T«enia 45 “ad™esius.
L“i “q€e∂en 23 “ad™esius.
OPERACIÓ
RAONAMENT
S’ha de calcular... S’ha de...

Proposta d’activitats el total. sumar. 45 – 23 = 22
complementàries la diferència. restar.
• Problema número 4 del Canvi 6
SOLUCIÓ Ha “l¬ençat 22 ‘ad™esius .
• Uns pintors van comprar 78 pots
de pintura. N’han fet servir 52.
Quants pots els queden sense obrir?
OPERACIÓ
DADES
V“an “comprar 78 “pots.

Han “£et “ßervir 52 “pots. 78 – 52 = 26
SOLUCIÓ
Q“¤e∂en “ßenße “obrir 26 “pots .

122 cent vint-i-dos
• Per al desenvolupament de l’activitat 3 podeu demanar als alumnes que, per grups, resolguin els proble-
mes que els proposem. Primer, demaneu-los que subratllin les dades i les preguntes en color vermell i blau,
respectivament, a mesura que ho reviseu oralment. Cada grup pot dur a terme l’estratègia que li resulti més
útil per arribar a la resposta. Tots els grups poden exposar les seves estratègies i les solucions corresponents.
Recomanem fer servir la làmina Plantilles per a operacions a manera de reforç. Els infants que mostrin més
dificultats poden emprar les barretes.
• Per acabar, proposeu a l’alumnat el problema 4 del Canvi 6 per resoldre’l verbalment i de manera conjunta.
122
FITXA 7
Nom Data
Material necessari
1 E“scull “una “p®egunta “πer “a “cada • Làmina Plantilles per a operacions
“situació “i «escriu-“la. D«esp®és, “®esol: (sobre del Llibre de l’alumne).
Quants... Quantes... de l’alumne).
té ara? ha perdut?
Quantes...
Abans de resoldre
ha guanyat? els problemes,
subratlla les dades.
complementàries
• En Pol va sortir al pati amb 40 cromos.
• Joc Problemassos, de l’apartat Jocs
Jugant amb els seus amics va guanyar 20 cromos. del Llibre de recursos, pàgina 151.
Q“uants “cromos “†é ‘ara ?

40 + 20 5 60 A“ra “†é 60 ‘cromos.
• La Mercè va sortir al pati amb 30 bales de vidre.
Després de jugar, va tornar a classe amb 40 bales.
Q“uan†es “ba¬es “ha ‘guanyat?
40 - 30 10 5 H‘a ‘guanyat 10 “ba¬es.
• La Raquel va sortir al pati amb 50 gometes
i va tornar amb 20 gometes.
Q“uan†es ‘goµe†es “ha “πerdut?
50 - 20 30 5 H‘å “πerdut 30 ‘goµe†es.
cent vint-i-tres 123
• Feu l’activitat 1 en gran grup mitjançant el joc Problemassos. Per a cada problema podeu proposar als
alumnes que es plantegin noves preguntes prenent com a referència les dades que els presentem. A conti-
nuació, els companys i companyes les hauran de resoldre. Tot seguit, els podeu demanar que escriguin la
pregunta corresponent a cada problema i que comprovin si havia sortit entre les que havien proposat els in-
fants. Podeu demanar que en cerquin la resposta emprant la làmina Plantilles per a operacions. Les nenes
o nens que ho necessitin poden utilitzar les barretes o els reglets.
123
• Aquesta tarda han dut 25 gatets al veterinari per
Material necessari vacunar-los. Ara tan sols en queden 12 per

• Llapis blau i vermell vacunar. Quants gatets ja han vacunat?
(no proporcionats).
• Barretes (capsa de material). RAONAMENT
DADES
V“an “dur 25 ‘ga†ets . S’ha de calcular... S’ha de...

el total. sumar.
E“n “q¤e∂en 12 . la diferència. restar.
OPERACIÓ
SOLUCIÓ
25 – 12 = 13
Proposta d’activitats complementàries J‘a “han “vacunat
• Joc Inventa’t el problema, de l’apartat Jocs
del Llibre de recursos, pàgina 151. 13 ‘ga†ets.
• L’Òscar ha venut al matí 74 barres de pa.
Al final del dia, ha venut 98 barres en total.
Quantes barres ha venut a la tarda?
DADES Al matí 74 “bar®es.

En total 98 “bar®es.
OPERACIÓ
RAONAMENT

el total. sumar. 98 – 74 = 24
la diferència. restar.
SOLUCIÓ A “la “tarda “ha “√±nut 24 “bar®es.

124 cent vint-i-quatre
• Per desenvolupar l’activitat 2 podeu demanar als nens i nenes que, per grups, resolguin els problemes.
Primer, han de revisar i subratllar les dades en color vermell, i la pregunta que tenen plantejada per a cada
cas, en blau. Cada infant pot resoldre els problemes mitjançant l’estratègia que cregui convenient. Segui-
dament, ho poden compartir amb el grup i cercar així una estratègia comuna que els resulti efectiva. Cada
grup pot exposar les seves estratègies i les solucions corresponents. Els alumnes que mostrin més dificultats
poden fer servir les barretes.
• Podeu acabar la fitxa amb el joc Inventa’t el problema. Amb els mateixos grups, poden inventar un proble-
ma a partir d’operacions com ara aquestes: 45 – 4, 11 + 22, 30 – 2, 10 + 20.
124
FITXA 8
Nom Data
Material necessari
1 D“ibuixa “¬es “da∂es “i “comp¬eta: • Estoigs i retoladors
(no proporcionats).
• A la caixa hi ha 8 retoladors i a l’estoig • Làmina Plantilles per a operacions
n’hi ha 2 més que a la caixa. (sobre del Llibre de l’alumne).
Quants retoladors hi ha a l’estoig?
de l’alumne).
dibuixar 8 retoladors
dibuixar 10 retoladors

A l’estoig primer dibuixo 8 retoladors i després n’hi afegeixo 2. d’un resultat, de l’apartat Activitats
8 + 2 5 10 A l’estoig hi ha 10 retoladors.
pàgina 151.
• El pare té un test vermell amb 8 flors i un test blau

amb 2 flors menys que el vermell.
Quantes flors hi ha al test blau?
dibuixar 8 flors dibuixar 8 flors

i ratllar-ne 2
Dibuixo 8 flors al test blau i després en ratllo 2.

8 - 2 5 6 Al test blau hi ha 6 flors.
cent vint-i-cinc 125
• Per començar, feu l’activitat Inventar un problema a partir d’un resultat. Sobre la base d’un nombre que
ha proposat un infant a l’atzar, podeu demanar a la resta que plantegin problemes diversos tenint en comp-
te aspectes tan importants com les dades i la pregunta. Aconsellem destacar la descomposició de nombres
com a mètode de creació i resolució de problemes.
• Podeu realitzar l’activitat 1 individualment. Primer, podeu demanar que facin una lectura en veu alta del
primer problema posant un èmfasi especial a les dades, que s’han de dibuixar. Si voleu fer una resolució
més manipulativa del problema, podeu proposar als alumnes que simulin l’enunciat amb l’ús d’un estoig
i retoladors. Tot seguit, poden utilitzar la làmina Plantilles per a operacions amb la finalitat de trobar la
resposta. Podeu seguir la mateixa dinàmica amb el segon problema. Els infants que ho necessitin poden fer
servir les barretes o els reglets.
125
2 S“ubratlla “¬es “da∂es “i “la “p®egunta.
Material necessari • En un hort s’han collit 88 tomàquets
• Llapis blau i vermell i 37 pebrots menys que tomàquets.
(no proporcionats).
Quants pebrots s’hi han collit?
• Reglets (sobre del Llibre RAONAMENT
de l’alumne).
DADES
88 “tomàq¤ets
Cal...
37 “πebrots “µenys
ajuntar. sumar.
treure. restar.
OPERACIÓ
SOLUCIÓ
88 – 37 = 51
complementàries
H“an “collit
• Problema número 7 de la Comparació
51 “πebrots .
• A la fàbrica de samarretes hi treballen 64 persones
i a la de joguines, 28 més que a la de samarretes.
Quantes persones treballen a la fàbrica de joguines?
DADES Fàbrica de samarretes 64“πerso>es

Fàbrica de joguines 28 “πerso>es
RAONAMENT OPERACIÓ
S’ha de calcular... S’ha de... 64 + 28 = 92

el total. sumar.
SOLUCIÓ H“i “t®ebal¬en 92 “πerso>es.

126 cent vint-i-sis
• Per començar, us recomanem que treballeu el concepte de comparació, amb els termes més que i menys que.
Per fer-ho, aconsellem situar dos alumnes a la pissarra, als quals repartim un nombre diferent de barretes.
Podeu fer preguntes de l’estil: Qui en té més? Quantes més en té un que l’altre? Quines operacions podem fer
per saber la diferència? I perquè en tinguin la mateixa quantitat?
• Després, demaneu que, per parelles, subratllin en vermell les dades del problema i en blau la pregunta
corresponents a l’activitat 2. A continuació, seguint la seqüència de resolució, poden donar solució als pro-
blemes. Els infants que mostrin més dificultats poden fer servir les barretes o els reglets.
• Per acabar, proposeu a l’alumnat el problema 7 de Comparació 1, amb la intenció de resoldre’l verbalment
i de manera conjunta. Recomanem representar l’activitat mitjançant l’ús de barretes a fi d’aprofundir en el
concepte de comparació.
126
FITXA 9
Nom Data
Material necessari
1 D“ibuixa “¬es “da∂es “i “®esol: • Barretes (capsa de material).
A la taula hi ha 6 tasses i 8 platets. de l’alumne).
La Susanna vol que cada tassa tingui
un platet.
Dibuixar 6 tasses i 8 platets.
• Quants platets ha de treure perquè n’hi hagi

Ratlla’ls al dibuix Proposta d’activitats
el mateix nombre que de tasses? i comprova. complementàries
H“a “∂e “t®eu®e 2 “pla†ets. Ratllar 6 tasses 2 de l’apartat Banc de problemes
i 6 platets. del Llibre de recursos, pàgina 142.
He sabut... He calculat...
el total de platets i tasses. la suma de 8 + 6.
la diferència entre el nombre la resta de 8 – 6.
de platets i el de tasses.
• Quantes tasses més ha de posar perquè hi hagi Ratlla’ls al dibuix

i comprova.
el mateix nombre de tasses que de platets?
Dibuixar 2 tasses.
H“a “∂e “posar 2 “tasßes “µés.
He sabut... He calculat...
el total de platets i de tasses. la suma 8 + 6.
la diferència entre el nombre la resta 8 – 6.
de platets i de tasses.
cent vint-i-set 127
• Abans de començar, aconsellem fer de manera conjunta el problema 9 de Combinació 2. Podeu repetir la
dinàmica del problema amb les edats dels infants de l’aula i dels familiars. Aquesta activitat permetrà elabo-
rar l’activitat 1 amb un referent més proper.
• Per desenvolupar l’activitat 1 us recomanem que repasseu els termes més que i menys que, com també els
tipus d’operacions corresponents a cadascun, que heu treballat a la fitxa anterior. Primer, podeu demanar
a l’alumnat que faci una lectura en veu alta del problema posant un èmfasi especial a les dades, que han de
dibuixar. Tot seguit, poden trobar les solucions mitjançant el reforç visual. Els nens i nenes que ho necessitin
poden fer servir les barretes o els reglets per trobar les solucions a les diferents preguntes.
127
2 S“ubratlla “¬es “da∂es “i “la “p®egunta.
D«esp®és, «escriu C (“©ert) “o F (fals).
Material necessari La Maite ha aconseguit 56 punts en un videojoc.
• Llapis blau i vermell En Lluc juga ara i porta 30 punts.
(no proporcionats). Quants punts més ha d’aconseguir en Lluc per empatar amb la Maite?
Mira les Mira la C En Lluc té menys punts que la Maite.
dades. pregunta.
de l’alumne).
C En Lluc ha de treure més punts per tenir
els mateixos que la Maite.
F S’ha de calcular el total amb una suma.
C S’ha de calcular la diferència amb una resta.
complementàries
C“alcula “i «escriu “la “solució.
3 de l’apartat Banc de problemes 56 - 30 5 26
E“n L“luc “ha “d´“aconßeguir 26 “punts .
3 S‘ubratlla ‘les “da∂es ‘i ‘la ‘p®egunta. D«esp®és, ‘®esol:
• A la sala 1 d’un cinema hi ha 75 persones i a la sala 2
hi ha 18 persones més que a la sala 1.
Quantes persones hi ha a la sala 2?
DADES Sala 1 75 “πerso>es

Sala 2 18 “πerso>es “µés
OPERACIÓ
75 + 18 5 93
SOLUCIÓ A “la “sala “hi “ha 93 “πerso>es.
128 cent vint-i-vuit
• Per fer l’activitat 2 feu una lectura individual de l’enunciat per tal de subratllar en vermell les dades del
problema i en blau la pregunta. A continuació, podeu fer una lectura conjunta de les diferents afirmacions
amb la intenció de decidir quines són certes i quines són falses. Després, proposeu que efectuïn l’operació
per grups compartint estratègies. Recomanem utilitzar la làmina Plantilles per a operacions, i els alumnes
que mostrin més dificultats poden fer servir les barretes o els reglets.
• Demaneu a l’activitat 3 que, primer, subratllin les dades en color vermell i la pregunta en color blau
i, després, ho comparteixin oralment en gran grup. Proposeu que, per parelles, realitzin les operacions.
Aconsellem utilitzar la làmina Plantilles per a operacions. Els alumnes que mostrin més dificultats poden
emprar les barretes o els reglets.
• Per acabar, feu el problema 1 de Comparació 3 i que el resolguin verbalment i de manera conjunta.
128
FITXA 10
Nom Data
Material necessari
1 L“¬e@eix “i “comp¬eta: • Llapis (no proporcionats).
• En Quim té 7 taronges i tan sols • L’Imma té 3 taronges i en • Reglets (sobre del Llibre
en necessita 4 per fer un suc. necessita 4 per fer un suc. de l’alumne).
Quantes taronges li sobren? Quantes taronges li falten?
Tinc més Necessito més

taronges de les taronges de
que necessito. les que tinc.
D“ibuixa “¬es “q€e “†é “i “ratlla D“ibuixa “¬es “q€e “>e©essita Proposta d’activitats
complementàries
“¬es “q€e “>e©essita. “i “ratlla “¬es “q€e “†é. • Problema número 5 del Canvi
Dibuixar 7 taronges Dibuixar 4 taronges 2 del Banc de problemes del Llibre
i ratllar-ne 4. i ratllar-ne 3.
C“alcula “i «escriu “la “solució. C“alcula “i «escriu “la “solució.

7 - 4 5 3 4 - 3 5 1
L“i “sob®en 3 “taron@es. L“i «falta 1 “taronja.
2 C“omp¬eta “amb “sob®en “o fal†en. D«esp®és, «encercla
“l´“oπeració “q¤e “®esol “cada “prob¬ema.
• En Juli té 29 cromos d’animals • L’Emma té 50 boletes. En fa servir
d’una col·lecció de 93 cromos. 34 per fer un collar.
Quants li'n «fal†en ? Quantes li'n “sob®en ?
29 2 93 93 2 29 50 1 34 50 2 34
cent vint-i-nou 129
• Per començar, treballeu els conceptes sobrar i faltar en l’àmbit matemàtic. Dividiu l’aula en grups i pregun-
teu als infants: Com comptaríeu la quantitat d’alumnes que falten a cada grup per formar un equip de futbol?
O quants en sobren per fer una parella de tennis? Si tinc cinc llapis i en vull donar un a sis amics, quants me’n
falten? Aquesta darrera qüestió la podeu treballar amb llapis per fer-la més significativa. Inicieu una conver-
sa que tingui com a objectiu relacionar aquests conceptes amb la suma i la resta.
• Demaneu a l’alumnat que, per parelles, faci una lectura dels problemes de l’activitat 1, que dibuixin les da-
des per a cada problema i que efectuïn l’operació. Els infants que ho necessitin poden fer servir les barretes
o els reglets.
• Feu l’activitat 2 individualment. Analitzeu els enunciats en gran grup, i encercleu la resposta que conside-
reu correcta.
• Per acabar, feu el problema 5 del Canvi 2, resoleu-lo verbalment i de manera conjunta.
129
3 S“ubratlla “¬es “da∂es “q¤e “>e©essi†es “i “la “p®egunta.
Material necessari • La Bea va convidar a la seva festa d’aniversari els seus 23 companys
• Llapis blau i vermell de classe. Va preparar 46 entrepans de pernil i formatge, però només en
(no proporcionats).
van menjar 38. Quants entrepans van sobrar?
• Reglets (sobre del Llibre DADES Va preparar 46 «ent®epans
de l’alumne).
• Targeta Al centre de jardineria Van menjar 38 «ent®epans
OPERACIÓ
Proposta d’activitats 46 – 38 = 8
complementàries SOLUCIÓ
• Activitat Problemes amb imatges,
de l’apartat Activitats col·lectives del V‘an ‘sobrar 8«ent®epans.
• Avui hem decorat el passadís de l’escola. A les parets, hem penjat
45 dibuixos de 2n A, 38 dibuixos de 2n B i 4 fotos. Quants dibuixos
hem penjat en total?
DADES De 2n A 45 ‘dibuixos
De 2n B 38 ‘dibuixos
OPERACIÓ
45 + 38 = 83
SOLUCIÓ
H«em “πenjat 83 ‘dibuixos.

130 cent trenta
• Per fer l’activitat 3 demaneu als alumnes que, per parelles, subratllin les dades en color vermell i les pre-
guntes en color blau, i que efectuïn l’operació que els resulti més efectiva per trobar la resposta de cada
problema. Aconsellem posar una atenció especial als conceptes sobrar i faltar en el primer problema, com
també a les dades innecessàries en el segon. Cada parella pot exposar les seves estratègies i les solucions
corresponents. Els infants que mostrin més dificultats poden fer servir les barretes o els reglets.
• Per acabar, demaneu a l’alumnat que proposi diverses situacions a partir de la Targeta Al centre de jar-
dineria, sobre la base de les indicacions de l’activitat Problemes amb imatges. En petits grups, es poden
inventar un problema i proposar-lo a la resta de la classe. A continuació, cada grup explica l’enunciat que
s’han inventat perquè la resta validin si és adequat a la informació que mostra la Targeta; poden resoldre els
problemes mitjançant el càlcul mental.
130
FITXA 11
Nom Data
Material necessari
1 S“ubratlla “¬es “da∂es “i “la “p®egunta. D«esp®és, “®esol: • Barretes (capsa de material).
L’Emma i en David són pastissers. de l’alumne).
L’Emma ha fet 96 pastissos i en David (no proporcionats).
n’ha fet 8 menys que ella.
Quants pastissos ha fet en David?
DADES Emma 96 “pastissos RAONAMENT
David 8 “µenys Cal...

ajuntar. sumar. Proposta d’activitats
OPERACIÓ
complementàries
treure. restar. • Problema número 1 de la Comparació
96 – 8 = 88 SOLUCIÓ
E“n D‘avid “ha «ƒet 88
“pastissos.
2 I“n√±nta “un “prob¬ema “amb “aq¤es†es “da∂es “i “®esol-“lo.
Resposta Lliure (R. Ll.)
DADES 25 colors
10 colors
OPERACIÓ 5
SOLUCIÓ
cent trenta-u 131
• Abans de començar, feu de manera conjunta el problema 1 de Comparació 2. Podeu simular l’enunciat del
problema amb alumnes voluntaris per tal de poder analitzar amb detall la situació, quina dada els dema-
nem i quina és l’operació que cal efectuar. Podeu substituir els videojocs per barretes a manera de reforç
visual.
• Per desenvolupar l’activitat 1, primer, feu una lectura en veu alta a fi de localitzar les dades i la pregunta
que els plantegem, i utilitzar els llapis vermell i blau, respectivament. Aconsellem repassar els conceptes
més que i menys que a manera de record per tal que, individualment, l’alumnat cerqui la solució del proble-
ma. Els nens i nenes que ho necessitin poden fer servir les barretes o els reglets.
• Per fer l’activitat 2 recomanem treballar en grups. Demaneu que cada grup plantegi un problema amb les
dades que els proporcionem, amb l’operació i la resposta consegüents. Tot seguit, demaneu-los que exposin
els problemes que s’han inventat per resoldre’ls en gran grup.
131
• En un teatre hi ha 95 persones veient la funció,
Material necessari 38 són adults i la resta són infants. OPERACIÓ

• Llapis blau i vermell Quant infants hi ha al teatre?
(no proporcionats).
• Barretes (capsa de material). DADES H“i “ha 95 “πerso>es.
• Reglets (sobre del Llibre 95 – 38 = 57
de l’alumne). 38 “són ‘adults.
SOLUCIÓ
H“i “ha 57 “>ens “i “>e>es.

• El meu germà tenia 65 euros a la guardiola.
• Activitat Inventar un problema a partir d’una Avui ha tret una mica de diners i ara li queden
operació, de l’apartat Activitats col·lectives 47 euros. Quants euros ha tret de la guardiola?
OPERACIÓ
DADES T«enia 65 «euros.
L“i ‘q€e∂en 47 «euros.
65 – 47 = 18
SOLUCIÓ
H‘a “t®et 18 «euros.
4 I“n√±nta “un “prob¬ema “q¤e «es “®esolgui “amb “aq¤esta

“oπeració “i «escriu “la “solució. R. Ll.
SOLUCIÓ
132 cent trenta-dos
• Per fer l’activitat 3 l’alumnat ha de subratllar les dades i la pregunta utilitzant els llapis vermell i blau,
respectivament. A continuació, podeu proposar que cada grup efectuï les operacions corresponents per
resoldre cada problema i obtenir la solució final. Els infants que mostrin més dificultats poden emprar les
barretes o els reglets.
• Per dur a terme l’activitat 4 podeu seguir les indicacions de l’activitat Inventar un problema a partir
d’una operació. Recomanem elaborar l’activitat per grups per tal que cada grup exposi el seu problema a
un altre grup, que l’haurà de verificar per veure si s’entén i, després, resoldre’l.
132
FITXA 12
Nom Data
Material necessari
1 M“arca “¬es “®espos†es. • Barretes (capsa de material).
• Reglets (capsa de material).
En un partit de futbol, l’equip Els lleons va marcar
7 gols i l’equip Els tigres en va marcar 4.
Quants gols més han marcat Els lleons que
Els tigres?
• Quin equip va guanyar? Els lleons.

Els tigres.
• Què es pregunta? Quants gols van marcar els dos equips en total. Proposta d’activitats
Quants gols més han marcat Els lleons. complementàries
D“ibuixa “pilo†es “πer “®ep®eßentar «els “gols, ∂esp®és, “√–s 1 del Banc de problemes del Llibre
“ratllant «el “ma†eix “nomb®e “∂e “pilo†es “a “cada “®equad®e.
ELS LLEONS ELS TIGRES El nombre de pilotes
sense ratllar és la
diferència de gols.
Dibuixar 7 pilotes Dibuixar 4 pilotes
i ratllar-ne 4. i ratllar-ne 4.
M“arca “i «escriu “la “solució.

S’ha de saber... S’ha de calcular...
el total de gols marcats. la suma 7 + 4.
la diferència de gols entre la resta 7 2 4.
els dos equips.
H“an “marcat 3 ‘gols “µés “q¤e E“ls “tig®es.

cent trenta-tres 133
• Per fer l’activitat 1 us aconsellem que plantegeu el problema com una situació real, sigui de pati d’escola
o de futbol d’alt nivell. Suggerim posar una atenció especial al concepte més que, com també a la pregunta
que planteja el problema. Podeu proposar als alumnes que, individualment, marquin les respostes correspo-
nents a les dades i la pregunta, i facin el dibuix de les pilotes que representa cada gol. Aquest recurs visual
serà de gran ajuda per trobar la solució correcta. Els infants que mostrin més dificultats poden utilitzar les
barretes o els reglets.
• Un cop acabada l’activitat, els podeu plantejar noves preguntes sobre el problema: Què passaria si pregun-
tessin el total de gols marcats? Quina operació hauríem de dur a terme?
• Per continuar treballant amb el concepte més que proposeu a l’alumnat el problema 1 de Comparació 1,
amb la intenció de resoldre’l verbalment i de manera conjunta.
133
• La lleteria Toneta recull 96 litres de llet cada dia, mentre que la lleteria
Material necessari Catalana en recull 78. Quants litres de llet recull més la Toneta que la
• Llapis blau i vermell Catalana? RAONAMENT
(no proporcionats).
• Targeta El poliesportiu DADES Toneta 96 “lit®es S’ha de calcular...
Catalana 78 “lit®efi el total.
la diferència.
OPERACIÓ Cal...
sumar.
restar.
SOLUCIÓ
96 – 78 = 18
complementàries
L‘a T‘o>eta “®ecull 18 “lit®es
“µés ‘q€e “la C‘atalana.
• La Maria i en Benet són pastors. El ramat de la Maria té 108 bens,
mentre que el d’en Benet té 45 bens més que el de la Maria.
Quants bens té el ramat d’en Benet?
DADES M‘aria: 108 “∫±ns

B«e>et: 45 “∫±ns “µés
OPERACIÓ
108 + 45 = 153 SOLUCIÓ
E“l “ramat ‘d´«en B«e>et “†é

153 “∫±ns.
134 cent trenta-quatre
• Per fer l’activitat 2 proposeu als nens i nenes que resolguin els problemes per grups per tal que es propor-
cionin ajuda mútua. En primer lloc, els podeu demanar que subratllin les dades i la pregunta de cada pro-
blema, en color vermell i blau, respectivament. A continuació, han de decidir quina operació han de fer i,
una vegada s’hagin posat d’acord, cal que la portin a terme per arribar a la solució final de cada problema.
Recomanem que, amb el segon problema, també facin el pas de raonament per tal que dins del grup puguin
decidir com convé resoldre la situació que tenen plantejada.
• Per acabar, podeu proposar als alumnes que, amb els mateixos grups, plantegin problemes de comparació
referents a la Targeta El poliesportiu. Aquests problemes els poden revisar i resoldre en gran grup. Aconse-
llem que plantegeu un problema inicial com: El noi de verd ha recorregut 450 m. Si la noia amb la samarreta
granat ha recorregut 340 m menys, quants metres ha recorregut ja?
134
FITXA 13
Nom Data
Material necessari
1 L“¬e@eix “i “comp¬eta: • Barretes (capsa de material).
La Patri té 12 anys i en Biel en té 8.

Quants anys té en Biel menys que la Patri?
E“n B“êl és més petit que “la P‘atri.

Pregunten quants anys és més petit «en B“êl que “la P‘atri .
D“ibuixa «esπelµes “πer “®ep®eßentar «els “anys “∂e “cada “>en.

D«esp®és, “ratlla «el “ma†eix “nomb®e “d´«esπelµes “a “cada
“®equad®e. Proposta d’activitats
complementàries
Dibuixar 12 espelmes i ratllar-ne 8.
Quants anys
Patri
es porten? 4 de l’apartat Banc de problemes del
Dibuixar 8 espelmes i ratllar-ne 8.
Biel
M“arca. D«esp®és “calcula “i «escriu “la “solució.

S’ha de saber... S’ha de...
el total d’anys. sumar.
la diferència d’anys. restar.
12 - 8 5 4
E“n B“êl “†é 4 ‘anys “µenys ‘q€e “la P‘atri .
P«ensa “i “comp¬eta:
La Patri té 4 anys més que en Biel.
cent trenta-cinc 135
• Per començar, feu oralment i de manera conjunta el problema 2 de Comparació 4. Si ho veieu necessari,
podeu utilitzar les barretes per fer més visual el problema.
• Per desenvolupar l’activitat 1 aconsellem plantejar el problema com una situació real, entre alumnes de
l’aula i els seus amics o familiars. Recomanem posar una atenció especial al concepte menys que i també a
la pregunta que planteja el problema. Podeu proposar que, individualment, dibuixin les dades a manera de
recurs visual per trobar la solució correcta. De manera conjunta, i a partir de les espelmes que tenen dibuixa-
des, cal que arribin a un consens sobre l’operació que convé efectuar. Finalment, podeu realitzar l’operació
per trobar la solució final. Un cop acabada l’activitat, podeu proposar analitzar-la si la pregunta fos aquesta:
Quin és el total d’anys que tenen la Patri i en Biel junts? Quina operació haurien de dur a terme?
135
• L’Albert transporta al seu camió 85 quilos de taronges,
Material necessari mentre que la Lola en duu en el seu 72 quilos. Quants

• Llapis blau i vermell quilos menys de taronges duu la Lola que l’Albert?
(no proporcionats).
DADES
A“l∫±rt: 85 ‘quilos RAONAMENT
L‘ola: 72 ‘quilos S’ha de calcular... S’ha de...

el total. sumar.
OPERACIÓ
Proposta d’activitats complementàries SOLUCIÓ

• Joc Inventa’t el problema, de l’apartat Jocs 85 – 72 = 13
L‘a L‘ola ‘duu 13 ‘quilos ‘∂e
“taron@es “µenys ‘q€e “lÁ“l∫±rt.
• En un camp hi ha 135 espigues de blat i 12 de blat de moro menys
que de blat. Quantes espigues de blat de moro hi ha al camp?
DADES 135 «espig€es ‘∂e “blat

12 “µenys ‘∂e “blat ‘∂e “moro
OPERACIÓ
SOLUCIÓ
135 – 12 = 123
A“l ‘camp “hi “ha 123 «espig€es
‘∂e “blat ‘∂e “moro.
136 cent trenta-sis
• Per fer l’activitat 2 podeu proposar als infants que resolguin els problemes per grups. Els podeu demanar
que subratllin les dades i la pregunta de cada problema utilitzant els llapis vermell i blau, respectivament.
A continuació, cal que cada grup determini quina és l’operació més adient que convé fer; un cop s’hagin
posat d’acord, han de fer l’operació per trobar la solució. Recomanem fer una posada en comú final amb la
intenció de detectar qualsevol discrepància en els resultats de cada grup.
• Per acabar, podeu realitzar en grups el joc Inventa’t el problema. Amb una operació inventada per un dels
alumnes, podeu proposar que plantegin problemes relacionats amb els conceptes més que i menys que. Per
cada problema inventat sumaran punts. La valoració d’aquests punts pot variar segons l’adequació i l’origi-
nalitat.
136
FITXA 14
Nom Data
1 S“ubratlla “¬es “da∂es. D«esp®és, “marca «el “q¤e “has “∂e “£er
“πer “®espond®e “cada “p®egunta.
En Pau i la Lídia juguen a les bales. En Pau té 70 bales i la Lídia, 50.
• Quantes bales té més en Pau que la Lídia?

Busco el total. Calculo 70 1 50.
Busco la diferència. Calculo 70 2 50.
• Quantes bales té menys la Lídia que en Pau?

Busco el total. Calculo 70 1 50. Proposta d’activitats
Busco la diferència. Calculo 70 2 50. complementàries
• Quantes bales li falten, a la Lídia, per tenir les mateixes que en Joan? 2 de l’apartat Banc de problemes
Busco el total. Calculo 70 1 50. • Joc Problemassos, de l’apartat Jocs
Busco la diferència. Calculo 70 2 50. del Llibre de recursos, pàgina 151.
2 O“bßerva “i “comp¬eta “¬es “da∂es. D«esp®és «escriu “d¤es

“p®egun†es “q¤e «es “®esolguin “amb “la “ma†eixa “®esta.
R. M.
Al jardí d’en Pol hi ha 67 flors
67 2 38
i al de la Sara n’hi ha 38 .
• Q“uan†es flors “†é «en P‘ol “µés ‘q€e “la
S‘ara ‘al “ßeu “jardí ?
• Q“uan†es «flors “†é “la S‘ara “µenys ‘q€e
«en P‘ol ‘al “ßeu “jardí?
cent trenta-set 137
• Per començar, podeu proposar a l’alumnat el problema 8 de Comparació 2, per tal de resoldre’l verbalment
i de manera conjunta. El fet d’elaborar aquest problema servirà d’ajuda per a les activitats següents.
• Podeu plantejar l’activitat 1 a partir del joc Problemassos perquè l’alumnat hagi d’unir el problema amb
l’operació correcta i justificar-ho.
• Per al desenvolupament de l’activitat 2 demaneu als nens i nenes que, individualment, realitzin dues pre-
guntes per a les dades i l’operació que els plantegem. Tot seguit, podeu exposar les preguntes en gran grup
i revisar si són vàlides o si corresponen a l’operació o no.
137
• A la cavalcada van desfilar 94 persones
Material necessari a peu i 32 enfilades a 4 carrosses.

• Llapis blau i vermell Quantes persones van desfilar a peu
(no proporcionats). més que en carrossa?
• Monedes i bitllets encunyats OPERACIÓ
(sobre del Llibre de l’alumne). RAONAMENT

94 – 32 = 62
el total. sumar.
Proposta d’activitats SOLUCIÓ V‘an ‘∂eßfilar 62 “πerso>es “µés

complementàries
‘a “πeu ‘q€e «en ‘carrossa.
• Problema número 6 de la Comparació • El cap de setmana hi va haver dues funcions de
3 del Banc de problemes del Llibre
circ. El dissabte hi van acudir 186 persones i el
diumenge, 123. Quantes persones menys hi van
acudir el diumenge que el dissabte?
RAONAMENT OPERACIÓ

el total. sumar.
186 – 123 = 63
SOLUCIÓ E“l ‘diuµen@e “hi “van ‘acudir 63

“πerso>es “µenys ‘q€e «el ‘dissab†e.
138 cent trenta-vuit
• Per a l’activitat 3 podeu proposar als infants dur a terme per grups el joc Problemassos. Primer, podeu
fer una lectura en veu alta del primer problema i, després, demanar-los que subratllin en vermell les dades
del problema i en blau la pregunta. A continuació, proposeu tres possibles respostes, per exemple: 62, 23,
32. Els alumnes disposaran d’un temps determinat per resoldre el problema. Cada grup ha d’exposar les
estratègies que ha utilitzat per arribar a la resposta, la solució que ha escollit com a correcta i justificar-ne el
perquè. Podeu repetir la mateixa dinàmica amb el segon problema amb les respostes: 63, 123, 309.
• Per acabar, proposeu a l’alumnat el problema 6 de Comparació 3, amb la intenció de resoldre’l verbalment
i de manera conjunta. Si ho veieu convenient, podeu fer servir les monedes i els bitllets encunyats per
mostrar el plantejament de l’enunciat.
138
FITXA 15
Nom Data
Material necessari
1 L“¬e@eix, “u>eix “i “comp¬eta: • Colors (no proporcionats).
L’Agustí ha agafat 2 nous d’un plat. Ara en queden 5 al plat. (no proporcionats).
Quantes nous hi havia a l’inici?
• quantes nous va agafar l’Agustí.

Conec •
• quantes nous queden al final.
Pregunten •
• quantes nous hi havia a l’inici.
Si sumem,
obtenim un
P«ensa “i “marca: Si restem, obtenim nombre més gran.
A l’inici hi havia... S’ha de... un nombre més

petit.
més nous que sumar.
al final. restar.
menys nous
que al final.

2 + 55 7 H“i “havia 7 “nous .
D“ibuixa “¬es “nous “q€e “hi “havia “i “ratlla “¬es “q€e “va
“agåfar “lÁ“gustí “πer “tal “∂e “comprovar “si “has “£et “∫–
«el “prob¬ema. Dibuixar 7 nous i ratllar-ne 2.
cent trenta-nou 139
• Per començar, aconsellem treballar el concepte de canvi mitjançant la manipulació d’objectes propis. Per fer-
ho, podeu demanar als alumnes que comptin el nombre de colors que tenen a l’estoig. Els podeu demanar
que en treguin tres i fer-los les preguntes següents: Quants colors tenies abans? Quants n’has tret? Com po-
dries calcular la quantitat de colors que tens ara a l’estoig? Podeu repetir la dinàmica variant tant els nombres
com el material.
• Tot seguit, podeu llegir l’enunciat del problema de l’activitat 1 en gran grup, analitzar-ne les dades i su-
bratllar en vermell les dades del problema i en blau la pregunta. Podeu demanar que marquin les respostes
correctes i en busquin la solució individualment per mitjà dels dibuixos de les nous. Aquesta representació
visual els serà de gran ajuda per d’arribar a la solució.
139
• La professora va comprar una capsa de gometes.
Material necessari Avui ha repartit 48 gometes i encara
• Llapis blau i vermell en queden 52 a la capsa.
(no proporcionats).
Quantes gometes tenia la capsa?
DADES
RAONAMENT
H‘a “®epartit 48 ‘goµe†es.
Q“€e∂en 52 ‘goµe†es. A l’inici hi havia...
més gometes.
menys gometes.
OPERACIÓ
Proposta d’activitats S’ha de...
complementàries sumar.
• Problema número 6 del Canvi 6 48 + 52 = 100
de l’apartat Banc de problemes del restar.
SOLUCIÓ L‘a ‘capsa “†enia 100 ‘goµe†es.
3 I“n√±nta “¬es “da∂es “i “comp¬eta “la “p®egunta. D«esp®és, “®esol:

R. Ll.
L’Ivan i l’Anna col·leccionen xapes. Tinc més
xapes que tu.
L’Ivan té .
I l’Anna en té més que l’Ivan.
Quantes xapes té ?
140 cent quaranta
• Per dur a terme l’activitat 2, primer, feu una lectura en veu alta de la situació del problema. Recomanem
que demaneu als alumnes que subratllin les dades i la pregunta per mitjà dels llapis vermell i blau, respec-
tivament. Podeu proposar-los que, per parelles, arribin a una conclusió sobre quina operació és necessària
per resoldre el problema i que, finalment, efectuïn l’operació corresponent.
• Per fer l’activitat 3 podeu demanar als infants que treballin amb les mateixes parelles de l’activitat anterior.
Cada membre de la parella n’ha d’inventar les dades. Tot seguit, ha d’intercanviar la fitxa amb el company
o companya amb la finalitat que resolguin el problema mútuament. Finalment, han de revisar les solucions
conjuntament i trobar així les respostes correctes.
• Per acabar, proposeu a l’alumnat el problema 6 de Canvi 6, amb la intenció de resoldre’l verbalment i de
manera conjunta.
140
FITXA 16
Nom Data
Material necessari
• Monedes i bitllets encunyats
1 L“¬e@eix “i «escriu C (“©ert) “o F (fals). D«esp®és, “comp¬eta: (sobre del Llibre de l’alumne).
En Miquel ha plantat 8 rosers al seu jardí i ara n’hi ha 14 en total.
Quants rosers hi havia al principi al jardí?
F Al principi hi havia 14 rosers.
C Ara hi ha 14 rosers.
C Ara hi ha 8 rosers més que abans.
F Ha plantat 14 rosers.
C Ha plantat 8 rosers. complementàries
F Ara hi ha 8 rosers menys que abans. de l’apartat Banc de problemes del
P«enså “i “marcå:
Al principi hi havia... S’ha de...
més rosers que ara. sumar.
menys rosers que ara. restar.

14 – 8 5 6 H“i “havia 6“roßers .
D“ibuixa «els “roßers “q€e “hi “havia “i “a£e@eix «els “q€e “va
“plantar «en M“iq€el “πer “comprovar “si “ho “has “£et “∫–.
Dibuixar 14 rosers.
cent quaranta-u 141
• Per començar, proposeu als alumnes el problema 4 de Canvi 5. Podeu simular l’enunciat del problema amb
alumnes voluntaris i les monedes i els bitllets encunyats. Recomanem analitzar detalladament la situació
i les operacions que cal fer per resoldre el problema.
• Per desenvolupar l’activitat 1 podeu llegir el problema en veu alta i proposar als alumnes que, individu-
alment, completin l’apartat de cert o fals. Tot seguit, en gran grup, podeu compartir quines oracions són
certes i quines són falses, i justificar les respostes. A continuació, podeu analitzar què demana el problema
per poder decidir quina operació caldrà efectuar i, entre tots, fer l’operació a la pissarra/PDI. Quan hàgiu
acabat, cada infant ha de traslladar els resultats a la seva fitxa.
141
• Per a les festes del barri, estan guarnint el carrer amb bombetes.
Material necessari Ahir hi havia algunes bombetes posades i avui n’han col·locat 133.
• Llapis blau i vermell En total hi ha 265 bombetes! Quantes bombetes hi havia ahir?
(no proporcionats).
DADES A“vui “n´“han ‘col.“locat 133.
E“n “total “n´“hi “ha 265.
RAONAMENT OPERACIÓ
Ahir hi havia… S’ha de…

més bombetes sumar.
que avui. restar. 265 – 133 = 132
menys bombetes
del Llibre de recursos, pàgina 151. que avui.
SOLUCIÓ A“hir “hi “havia 132 “bom∫±†es.
• Aquest matí, abans d’obrir la seva papereria,

en Pep va comptar els llapis que tenia a la botiga.
N’hi havia 93. Avui n’ha venut 26. Quants llapis
hi ha ara a la papereria?
DADES H“i “havia 93 “llapis. OPERACIÓ
H‘a “√±nut 26 “llapis.

93 – 26 = 67
SOLUCIÓ
A“ra “hi “ha 67 “llapis.

142 cent quaranta-dos
• Per fer l’activitat 2, en què es plantegen dos problemes diferents, podeu proposar als infants que els resol-
guin per grups. Els podeu demanar que subratllin les dades i la pregunta de cada problema utilitzant els
llapis vermell i blau, respectivament. A continuació, convé que cada grup determini quina operació és més
adequat efectuar i, un cop s’hi hagin posat d’acord, portar-la a terme per trobar la solució.
• Per acabar, podeu elaborar en grups el joc Inventa’t el problema. Amb una operació inventada per un in-
fant a l’atzar, podeu proposar que plantegin problemes de canvi, situacions en què es desconeix el nombre
inicial o el nombre final arran d’un canvi. Per cada problema inventat sumaran punts. La valoració d’aquests
punts pot variar segons l’adequació i l’originalitat.
142
FITXA 17
Nom Data
Material necessari
1 E“scriu “una “p®egunta “πer “a “cada “prob¬ema. D«esp®és, • Barretes (capsa de material).
«en©ercla “l´“oπeració “q¤e “cor®espongui “i «escriu “la “solució.
• A l’aniversari de la Carme
van guarnir el jardí amb globus.
Durant la festa se’n van punxar
10 i al final en van quedar 45.
Q“uants ‘globus “hi “havia ‘al “principi ?

45 1 10
Hi havia 55 ‘globus. Proposta d’activitats
45 2 10 complementàries
• Al galliner hi havia 38 ous. de l’apartat Banc de problemes del
El granger en va recollir 20. Llibre de recursos, pàgina 144.
Q“uants ‘ous ‘q€e∂en ‘al ‘galli>er ?

38 1 20
N´“hi ‘q€e∂en 18.
38 2 20
• Els nens i les nenes de 2n porten llibres

a la biblioteca de la classe. Avui n’han dut 30 i ara
hi ha 100 llibres a la biblioteca.
Q‘uants “llib®es “hi “havia ‘a “la “biblio†eca?
100 1 30
H“i “havia 70 “llib®es.
100 2 30
cent quaranta-tres 143
• Per començar, recomanem repassar les diferents vessants del concepte de canvi, tenint en compte que,
segons la pregunta que es planteja, l’operació pot variar. Primer, podeu repartir un nombre determinat
de barretes a un alumne o alumna. A continuació, n’hi prenem un grapat. Podeu plantejar preguntes als
infants a partir d’aquesta situació, com ara: Quantes barretes tenia al principi? Quantes barretes té actualment?
Si al principi tenia x barretes i al final n’hi queden y, quantes n’hi hem tret?
• Feu l’activitat 1 individualment. Podeu demanar a l’alumnat que escrigui una pregunta per a cada proble-
ma. A continuació, proposeu que encerclin la resposta corresponent a la pregunta que han plantejat. Podeu
compartir la diversitat de preguntes que han plantejat en gran grup i revisar si la resposta és adequada o no.
• Per continuar reforçant aquest tipus de problemes podeu proposar als nens i nenes el problema 1 del Canvi
5, amb la intenció de resoldre’l verbalment i de manera conjunta.
143
• A la granja de l’Antoni avui han nascut 15 conills.
Material necessari Ara hi ha 72 conills. Quants conills hi havia ahir?

• Llapis blau i vermell RAONAMENT
(no proporcionats). DADES H‘an “nascut 15 ‘conills.
• Targeta La fruiteria del barri
(capsa de material). A“ra “hi “ha 72 ‘conills. Ahir hi havia...
més conills.
OPERACIÓ menys conills.
S’ha de...
72 – 15 = 57 sumar.
restar.
complementàries
SOLUCIÓ A“hir “hi “havia 57 ‘conills.
• Un grup de persones va d’excursió en vaixell.
En un port baixen 57 persones, mentre que
126 continuen el trajecte. Quantes persones hi
havia al vaixell en un principi?
DADES B‘ai≈en 57 ‘πerso>es.

E“n ‘contin€en 126.
OPERACIÓ
RAONAMENT
Al principi hi anaven... S’ha de...

57 + 126 = 183
més persones. sumar.
menys persones. restar.
SOLUCIÓ E“n “un “principi “hi “havia 183 “πerso>efi.

144 cent quaranta-quatre
• Per fer l’activitat 2, primer, podeu proposar als alumnes que subratllin les dades i la pregunta utilitzant els
llapis vermell i blau, respectivament. Per parelles, els podeu demanar que efectuïn les operacions correspo-
nents per trobar la solució de cada problema. Convé que els remarqueu la importància de seguir els passos
de la seqüència lògica perquè vagin interioritzant el procediment per resoldre problemes.
• Per acabar, podeu fer l’activitat Problemes amb imatges. Demaneu als alumnes que inventin una història
relativa a la Targeta La fruiteria del barri, amb dades concretes i situacions que puguin ser origen d’un
problema.
144
FITXA 18
Nom Data
Material necessari
1 S“ubratlla “¬es “da∂es “i “la “p®egunta. D«esp®és, “®esol: • Llapis blau i vermell
(no proporcionats).
• En Sergi ha de guardar 113 ninos en una caixa. • Barretes (capsa de material).
Encara li queden 31 ninos per guardar.
de l’alumne).
Quants ninos ja té guardats?
DADES T«é 113 “ninos.

L‘i ‘q€e∂en 31 “ninos
‘πer ‘guardar
OPERACIÓ
SOLUCIÓ
113 – 83 = 30
T«Æ 83 “ninos ‘guardats.

2 I“n√±nta “un “prob¬ema “amb “aq¤es†es “da∂es “i “®esol-“lo. R. Ll.
DADES
264 cromos
100 cromos
OPERACIÓ 5
SOLUCIÓ
cent quaranta-cinc 145
• Per dur a terme l’activitat 1 aconsellem llegir en gran grup el problema que es planteja i subratllar les dades
en color vermell i la pregunta en color blau. Ho podeu representar mitjançant les barretes o els reglets.
En el cas de fer-ho amb les barretes, en primer lloc, podem situar 113 barretes sobre una taula i demanar
a un nen o nena que en separi 31, de manera que les restants seran les que ja estan desades. A continuació,
podeu demanar als alumnes que plantegin estratègies per calcular el nombre de barretes que estan desa-
des. Finalment, podran traslladar les reflexions i els càlculs que heu fet a la seva fitxa.
• Per a l’activitat 2 feu per parelles el joc Inventa’t el problema. Cada parella ha de plantejar un proble-
ma a partir de les dades que es presenten. La puntuació serà més alta segons l’originalitat i l’adequació
del problema. A continuació, cada parella ha d’intercanviar la fitxa amb una altra parella perquè resolgui
el problema. Convé que el revisin conjuntament amb l’objectiu d’arribar a una resposta comuna.
145
• En Rafa i la Paula han fet un puzle. La Paula va col·locar-hi 57 peces
Material necessari i en Rafa, 93. Quantes peces menys va col·locar la Paula que en Rafa?
• Llapis blau i vermell OPERACIÓ
(no proporcionats).
PUZ LE
93 – 57 = 36
SOLUCIÓ
L‘a P‘aula ‘va ‘col.“locar 36“πe©es

“µenys.
• L’autobús on viatja en Ferran ja ha recorregut 86 quilòmetres
i encara li’n falten 135 per arribar. Quants quilòmetres
Proposta d’activitats complementàries recorrerà en total?
del Llibre de recursos, pàgina 151. OPERACIÓ
SOLUCIÓ
86 + 135 = 221
L´‘autobús “®ecor®erà
221 ‘quilòµet®es «en “total.
4 I“n√±nta “un “prob¬ema “q¤e «es “®esolgui “amb “aq¤esta

“oπeració “i «escriu “la “solució. R. Ll.
SOLUCIÓ
146 cent quaranta-sis
• Per fer l’activitat 3 podeu proposar als alumnes que resolguin els problemes per parelles. Primer, podeu
fer una lectura en veu alta i subratllar les dades en color vermell i la pregunta en color blau del primer
problema. A continuació, cada parella ha de posar-se d’acord per decidir quina operació és l’adequada per
resoldre’l, i, finalment, han de fer el càlcul per trobar la solució final. Podeu proposar la mateixa dinàmica
amb el segon problema.
• Per l’activitat 4 podeu elaborar individualment el joc Inventa’t el problema. Cada alumne i alumna ha
de plantejar un problema a partir de l’operació que es presenta. A continuació, han d’exposar els diferents
problemes que han proposat. Obtindran una puntuació en gran grup segons l’adequació i l’originalitat del
problema, que podeu sumar a la puntuació de l’activitat 2.
146
FITXA 19
Nom Data
Material necessari
1 Q“uants “bolígråfs “hi “ha «en “to†al? O“bßerva “i “®espon: • Bolígrafs i pots
(no proporcionats).
• Quants pots hi ha? 3 • Pilotes i mantes (no
proporcionades).
• Quants bolígrafs hi ha a cada pot? 3
• Són tots els grups iguals? S“í.
P«ensa “i “marca:
Cal... ajuntar grups diferents. sumar.
ajuntar grups iguals. multiplicar.

3 x 4 5 12 E“n “total “hi “ha 12 ‘dolços .
2 Q“uan†es “pilo†es “hi “ha “a “cada “manta?
O“bßerva “i “comp¬eta. D«esp®és, “u>eix “i “calcula:
Hi ha 2 grups iguals Hi ha dos grups diferents, un
de 5 cada grup. de 5 i l’altre de 3 .
S’ha de sumar. S’ha de multiplicar.
5 1 3 5 8 5 3 2 5 10
cent quaranta-set 147
• Per fer l’activitat 1 recomanem portar a terme una representació visual del problema amb l’ús de tres bo-
lígrafs en tres pots diferents, i demanar als alumnes que ho comptin de la manera més ràpida possible. A
mesura que aneu resolent l’activitat, els infants han d’anar apuntant la resposta a la fitxa. Quan hàgiu aca-
bat, podeu variar el nombre de bolígrafs i de pots amb la finalitat d’augmentar el nivell d’abstracció.
• Per a l’activitat 2 podeu continuar fent la representació visual amb pilotes i mantes (o capses) i demanar
als nens i nenes que ho comptin de la manera més ràpida possible. És força important analitzar el fet que, si
els nombres són diferents, no podeu multiplicar. Els podeu demanar que efectuïn les operacions correspo-
nents individualment. Tot seguit, ho podeu revisar en gran grup.
147
3 D“ibuixa “i “®esol:
• L’Eva té 4 parells de mitjons. Quants mitjons té en total?
Material necessari DADES 4 grups de 2 mitjons

• Material d’aula
(no proporcionat).
RAONAMENT
(sobre del Llibre de l’alumne). Dibuixar 8 mitjons.
• Targeta Aixecament de pesos Cal...
(capsa de material). ajuntar grups diferents. sumar.
OPERACIÓ
4 x 2 5 8 SOLUCIÓ T«é 8 “mitjons.

Proposta d’activitats • A la taula hi ha 2 gerros amb 3 flors cada un.
complementàries
• Activitat Problemes amb suport visual, Quantes flors hi ha en total?
Llibre de recursos, pàgina 150. DADES 2 grups de 3 flors
• Activitat Problemes amb imatges, Dibuixar 2 gerros
de l’apartat Activitats col·lectives del amb 3 flors cada un.
OPERACIÓ 2 x 3 5 6
SOLUCIÓ H“i “ha 6 «flors.

• En un cistell hi ha 5 llimones i 6 prunes.
Quantes peces de fruita hi ha en total? Dibuixar 5 llimones
i 6 prunes.
DADES 5 “llimo>es
6 “pru>es
OPERACIÓ 5 + 6 5 11
SOLUCIÓ H“i “ha 11 “πe©es ‘∂e «fruita.
148 cent quaranta-vuit
• Per al desenvolupament de l’activitat 3 aconsellem elaborar individualment l’activitat Problemes amb
suport visual, fent ús del reforç visual amb material d’aula a fi de trobar la solució correcta per a cada pro-
blema. Us recomanem que recordeu a l’alumnat la importància de seguir, pas per pas, la seqüència lògica
de resolució de problemes perquè no se saltin cap pas necessari. En el moment de fer l’operació, els alumnes
que ho necessitin poden utilitzar la làmina Taules de multiplicar per realitzar les operacions. Una vegada
acabades les tres situacions que els hem plantejat, aconsellem organitzar una posada en comú per compartir
les solucions i detectar possibles problemes.
• Per acabar, feu l’activitat Problemes amb imatges. Podeu demanar als alumnes que, per grups, inventin
problemes de multiplicacions a partir de la targeta Aixecament de pesos.
148
FITXA 20
Nom Data
Material necessari
1 C“omp¬eta “i “calcula: • Barretes (capsa de material).
• Quantes rodes tenen 6 bicicletes? (sobre del Llibre de l’alumne).
• Contes (no proporcionats).
1 bicicleta 2 rodes • Monedes i bitllets encunyats
6 bicicletes 2 x 6 5 12 rodes
• Quants ous hi ha en 7 oueres com aquesta?
1 ouera 6 “ous Proposta d’activitats complementàries

• Activitat Pensar i calcular, de l’apartat Activitats
7 oueres 6 x 7 5 42 “ous col·lectives del bloc de Càlcul i operacions
• Quants dits hi ha en 8 mans? • Problema número 2 de la Multiplicació
de l’apartat Banc de problemes del Llibre de
recursos, pàgina 148.
1 “mà 5 ‘dits
8 “mans 5 x 8 5 40 ‘dits
2 E“ncercla “l´“oπeració “cor®ecta “i «escriu “la “solució.
Quantes potes tenen Quants peixos hi ha en deu peixeres
cinc elefants? com aquesta?
415 3 1 10
435 3 3 10
T«e>en 20 “po†es . H“i “ha 30 “πeixos .

cent quaranta-nou 149
• Abans de començar, feu en gran grup l’activitat Pensar i calcular. Podeu proposar diverses situacions i
demanar als alumnes que les resolguin mitjançant el càlcul mental.
• Per desenvolupar l’activitat 1 demaneu als infants que, individualment, efectuïn les operacions correspo-
nents per resoldre cada situació. Utilitzeu la làmina Taules de multiplicar a manera de reforç. L’alumnat
que ho necessiti pot fer ús de les barretes.
• Per fer l’activitat 2 aconsellem que, individualment, els alumnes encerclin l’operació correcta en cada situ-
ació i la duguin a terme per trobar-ne la solució. Utilitzeu la làmina Taules de multiplicar en aquells casos
en què sigui necessària. Finalment, podeu revisar l’activitat oralment en gran grup.
• Proposeu a l’alumnat el problema 2 de Multiplicació, i resoleu-lo verbalment i de manera conjunta. Si ho
voleu, podeu utilitzar contes i les monedes i els bitllets encunyats amb la idea de fer més manipulativa la
resolució.
149
• L’avi ha comprat 8 bosses de rosquilles.
Material necessari A cada bossa hi ha 5 rosquilles.

• Llapis blau i vermell Quantes rosquilles ha comprat en total?
(no proporcionats). RAONAMENT
• Làmina Taules de multiplicar DADES
(sobre del Llibre de Cal...
l’alumne). 8 “bosßes ajuntar grups
5 “rosquil¬es “a “cada “bossa diferents.
ajuntar grups
iguals.
Cal...
sumar.
multiplicar.
complementàries
d’una operació, de l’apartat Activitats OPERACIÓ 8 x 5 5 40
pàgina 151. SOLUCIÓ H‘a ‘comprat 40 “rosquil¬es.
• La Vanessa corre cada dia 3 quilòmetres.
Quants quilòmetres correrà en 7 dies?
DADES
3 ‘quilòµet®es ‘cada ‘dia

7 ‘dês
OPERACIÓ 3 x 7 5 21
SOLUCIÓ
C‘or®erà 21 ‘quilòµet®es.
150 cent cinquanta
• Per desenvolupar l’activitat 3 primer, feu una lectura en veu alta i analitzeu si les sumes són de nombres
iguals o diferents. A continuació, podeu demanar als nens i nenes que, per parelles, subratllin les dades en
color vermell i la pregunta en color blau de cada problema i n’efectuïn l’operació corresponent. Recoma-
nem l’ús de la làmina Taules de multiplicar en els alumnes que ho necessitin. Podeu utilitzar les barretes
a manera de reforç manipulatiu.
• Per acabar, podeu dur a terme per parelles l’activitat Inventar un problema a partir d’una operació.
Aconsellem afegir el condicionant que han de ser problemes de multiplicació i, per això, demanareu a un
alumne o alumna voluntaris que digui una multiplicació que servirà de base per a tothom. Cada parella ha
d’exposar el seu problema, que podeu resoldre en gran grup.
150
FITXA 21
Nom Data
Material necessari
1 U“>eix “cada “situació “amb “una “p®egunta “i “amb “una • Làmina Taules de multiplicar
“oπeració. D«esp®és, “pinta “cada “prob¬ema. (sobre del Llibre de l’alumne).
1. En un sobre hi Quants daus hi ha

637
ha 5 cromos. en 6 capses? blau groc
2. En una bossa Quants cromos hi

436
hi ha 6 bales. ha en 8 sobres? rosa blau
3. En una capsa Quantes bales hi

538 Proposta d’activitats
hi ha 6 daus. ha en 7 bosses? groc rosa complementàries
NOTA: al llibre de l’alumne hi ha un error. La capsa de la situació 3 té 4 daus, no 6. • Problema número 6 de la Multiplicació
C“alcula “i «escriu “la “solució “∂e “cada “prob¬ema. de l’apartat Banc de problemes del
1. 5 x 8 5 40 H“i “ha 40 ‘cromofi. .

2. 6 x 7 5 42 H“i “ha 42 “ba¬es.
3. 4 x 6 5 24 H“i “ha 24 “daus.
2 F“ixa´“t «en “l´“oπeració “i “comp¬eta «el “prob¬ema.
D«esp®és, “®esol-“lo.
En Joan té 6 sacs de patates.
Cada sac pesa 5 quilos.

Quants ‘quilos de patates té en Joan en total?
6 x 5 5 30 T«é 30 ‘quilos ‘∂e “pata†es.

cent cinquanta-u 151
• Abans de començar, feu de manera conjunta el problema 6 de Multiplicació. Podeu simular el problema
com una situació real, mitjançant alumnes voluntaris, amb la intenció de facilitar la comprensió de l’enunciat.
• Per desenvolupar l’activitat 1 proposeu als alumnes que, per parelles, uneixin cada situació amb la pre-
gunta i l’operació corresponents. Tot seguit, podeu demanar als infants que ho necessitin que en cerquin la
solució per mitjà de la làmina Taules de multiplicar.
• Feu l’activitat 2 per parelles. Demaneu a l’alumnat que completi el problema a partir de l’operació que els
proposem. Quan l’hagin acabat, podeu posar en comú les estratègies que cada parella ha utilitzat i repassar
la propietat commutativa de la multiplicació. Els nens i nenes que mostrin més dificultats poden fer servir les
barretes.
151
3 O“bßerva «el “p®eu “∂e “cada “joguina “i “®esol:
• La Neus té 28 euros i vol comprar el bressolet.
17€
17 €
Quants diners li falten?
Material necessari
• Monedes i bitllets encunyats
4€
334
€ DADES OPERACIÓ
• Targeta Al restaurant (capsa

de material).
T«é 28 «euros
5322€
€ B“®esso¬et: 34 «euros
34 – 28 = 6
26€
20 € SOLUCIÓ
L“i «fal†en 6 «euros.

Proposta d’activitats • En Pere compra 2 camions. Quants euros ha de pagar?
complementàries
• Activitat Problemes amb imatges, DADES OPERACIÓ
Llibre de recursos, pàgina 150. 2 ‘camions 2 x 20 5 40
C‘amió: 20 «euros
SOLUCIÓ
H‘a ‘∂e “pagar 40 «euros.
• Quant costa l'avió més que el titella?
DADES A“vió: 32 «euros OPERACIÓ
T“i†ella: 17 «euros
SOLUCIÓ
32 – 17 = 15
L´‘avió ‘costa 15
«euros “µés.
152 cent cinquanta-dos
• Per al desenvolupament de l’activitat 3 aconsellem presentar el problema com una situació real i fer ús
de les monedes i els bitllets encunyats. Recomanem resoldre el primer problema en gran grup a manera
d’exemple, en el qual una alumna voluntària representa la Neus i disposa de 28 €. Podeu demanar que cal-
culin quants diners li falten per comprar-se el bressolet. Tenint com a referència aquest primer exercici resolt
conjuntament, els altres dos els poden resoldre per parelles, utilitzant les monedes i els bitllets encunyats
sempre que ho necessitin. Quan acabeu, us aconsellem fer una posada en comú dels resultats per detectar
qualsevol incorrecció.
• Per acabar, demaneu als alumnes que, per parelles, realitzin l’activitat Problemes amb imatges inventant
problemes a partir de la Targeta Al restaurant. Un cop els hagin elaborat, els poden compartir en gran
grup, de manera que la resta de companys i companyes els han de resoldre fent ús de les monedes i els
bitllets encunyats.
152
FITXA 22
Nom Data
Material necessari
1 C“omp¬eta: • Llapis (no proporcionats).
El meu oncle reparteix en parts iguals • Reglets (sobre del Llibre
de l’alumne).
8 llaminadures entre el meu germà i jo.
Quantes llaminadures ens dona a cada un?
R«epar†eix 8 “llaminadu®es «ent®e 2 “>ens.

P“inta “¬es “llaminadu®es “q€e “dona “a “cada “>en.
El meu germà
vermell verd vermell verd vermell verd Proposta d’activitats
Jo complementàries
• Activitat Problemes amb suport visual,
C“alcula “i «escriu “la “solució. de l’apartat Activitats col·lectives del
8 : 2 5 4 E“ns “dona 4 “llaminadu®es .
‘a ‘cada un
2 D“ibuixa “i “®esol «el “prob¬ema.
La Júlia té 12 polseres i les desa en 3 capses.
A cada capsa hi posa el mateix nombre de 4 polseres
polseres, quantes en posa a cada capsa?
Cal... S’ha de calcular...
ajuntar grups la multiplicació.
4 polseres
iguals. 12 3 3 5 36
repartir en la divisió.
4 polseres
parts iguals. 12 : 3 5 4
A cada capsa hi posa 4 “polße®efi .
cent cinquanta-tres 153
• Per elaborar l’activitat 1 representeu el plantejament amb llapis damunt d’una taula i demaneu a un nen
o nena que els reparteixi a parts iguals entre dos companys o companyes. Comenceu una conversa rela-
cionant l’enunciat del problema amb l’operació de la divisió. A continuació, varieu el nombre de llapis i
d’alumnes per augmentar el nivell de dificultat i continuar reforçant aquest tipus de problemes. Recomanem
diferenciar els conceptes ajuntar grups iguals i repartir a parts iguals mitjançant les barretes, per diferenciar
així la utilitat de la multiplicació del repartiment. A mesura que vagin resolent l’activitat, l’alumnat ha d’anar
apuntant les solucions a la fitxa.
• Feu l’activitat 2 individualment seguint la proposta de l’activitat Problemes amb suport visual. Recoma-
nem que comencin a resoldre el problema dibuixant les dades que els proposem a fi de trobar la solució
correcta per a cadascun. Els infants que ho necessitin poden utilitzar les barretes o els reglets.
153
3 D“ibuixa “i “®esol «els “prob¬eµes.
• En Lluís compra 3 vasos.
Material necessari L’Imma compra el doble de vasos que en Lluís,
• Llapis blau i vermell i en Pau compra el triple de vasos que en Lluís.
(no proporcionats).
Quants vasos compra l’Imma? I en Pau?
• Barretes (capsa de material). Lluís
de l’alumnat). Imma Dibuixar 6 vasos.
3 x 2 5 6 LÍ“mma ‘compra 6 “vasos.

Pau Dibuixar 9 vasos.
complementàries
• Problema número 1 del Repartiment
3 x 3 5 9 E“n P“au ‘compra 9 “vasos.
Per calcular la meitat,
• La Irene parteix una empanada en 6 divideix entre 2.
trossos iguals. En Francesc es menja
la meitat de l’empanada i la Bea se’n
Per calcular un
menja un terç. Quants trossos es terç, divideix
menja en Francesc? I la Bea? entre 3.
Francesc Dibuixar 3 trossos.

Irene
6 : 2 5 3 E“n F“ran©esc ‘ßeń “µenja 3 “trossos.

Bea Dibuixar 2 trossos.
6 : 3 5 2 L“a B«ea ‘ßeń “µenja 2 “trossos.

154 cent cinquanta-quatre
• Per desenvolupar l’activitat 3 feu, primer, una lectura de l’enunciat per tal de detectar i subratllar en ver-
mell les dades del problema i en blau la pregunta. Això els permetrà esbrinar que el problema té dues pre-
guntes i, per tant, caldrà fer dos càlculs diferents. A continuació, aconsellem als nens i nenes que dibuixin la
informació que s’indica a l’enunciat amb la intenció que tinguin una ajuda visual en el moment de resoldre
els problemes. En aquest sentit, també els podeu proposar que facin servir el material manipulatiu (barretes
o reglets). Per acabar, l’alumnat ha d’efectuar les operacions que tenen indicades en cada cas.
• Per acabar, proposeu a l’alumnat el problema 1 de Repartiment, amb la intenció de resoldre’l verbalment
i en gran grup.
154
FITXA 23
Nom Data
Material necessari
1 S“ubratlla “¬es “da∂es “i “la “p®egunta. D«esp®és, “®esol: • Targeta La fruiteria del barri
• En un cistell hi ha 175 • En un cistell hi ha 213 tomàquets • Llapis blau i vermell
pastanagues i la Laura n’hi posa i en Xavi n’agafa 46. Quants (no proporcionats).
39 més. Quantes pastanagues tomàquets queden al cistell?
hi ha ara al cistell?
175 + 39 = 214 213 – 46 = 167 Proposta d’activitats

complementàries
H“i “ha 214 . Q“¤e∂en 167“tomàq€ets
. Llibre de recursos, pàgina 150.
“pastanag€es del Llibre de recursos, pàgina 151.
• En un cistell hi ha 164 pebrots • En un cistell hi ha 300 verdures.
vermells i 138 pebrots verds. 125 són cebes i la resta són
Quants pebrots hi ha cogombres. Quants cogombres hi
al cistell? ha al cistell?
164 + 138 = 302 300 – 125 = 175
H“i “ha 302“πebrots. H“i “ha 175“cogomb®es

.
cent cinquanta-cinc 155
• Per començar, recomanem fer en gran grup l’activitat Problemes amb imatges. Podeu demanar als alum-
nes que inventin diverses situacions a partir de la Targeta La fruiteria del barri. Podeu proposar algun
exemple de situació: En Xavi i la Laura, que travessen pel pas de vianants, van a comprar a la fruiteria. En Xavi
té 25 anys més que la Laura, que en té 10. Volen comprar 40 peces de fruita, la meitat de les quals han de ser
taronges.
• Per dur a terme l’activitat 1 podeu treballar mitjançant el joc Problemassos. Primer, l’alumnat ha de su-
bratllar en vermell les dades del problema i en blau les preguntes corresponents a cada problema. A conti-
nuació, podeu escriure a la pissarra els quatre nombres resultants dels problemes que planteja la fitxa: 214,
167, 302 i 175. Els infants, per grups, han de relacionar les respostes amb el problema adequat i exposar
l’estratègia que han utilitzat per trobar les solucions.
155
2 S“ubratlla “¬es “da∂es “i “la “p®egunta. D«esp®és, “dibuixa
“i “®esol:
Material necessari Dibuixar 5 llibres. • La Sílvia ha de col·locar 10 llibres en
• Llapis blau i vermell 2 prestatgeries. Vol posar el mateix nombre
(no proporcionats). de llibres a cada una. Quants llibres posarà
• Llibres i prestatgeries Dibuixar 5 llibres.
(no proporcionats). a cada prestatgeria?
RAONAMENT
Cal...
repartir en parts iguals. dividir.
complementàries
OPERACIÓ
SOLUCIÓ P‘osarà 5 “llib®es
• Problema número 2 del Repartiment
10 : 2 5 5 ‘a ‘cada “p®estat@eria.
3 Q‘uina ‘d´‘aq¤es†es ‘situacions «és ‘un ‘prob¬ema? M‘arca

‘i ‘®esol:
A la taquilla del cine hi ha 78 persones.
50 són dones i 28 són homes. Quantes
dones hi ha?
A la taquilla del cine hi ha 78 persones

i a la del teatre, 50. Quantes persones més hi
ha a la taquilla del cine que a la del teatre?
OPERACIÓ
HiHi ha
SOLUCIÓ ha 28
28 “π“πerso>es
erso>es
78 - 50 5 28 “µès “a “la “taquilla “∂el “ci>e.
156 cent cinquanta-sis
• Per desenvolupar l’activitat 2 aconsellem plantejar la situació com un problema real i remarcar el concepte
de repartiment just. Demaneu als alumnes que, individualment, subratllin en vermell les dades del problema
i en blau la pregunta. A continuació, simuleu l’enunciat i emprar llibres i prestatgeries per fer més visual
el problema i, entre tots, decidiu quina operació és necessària per resoldre’l. Finalment, l’alumnat podrà
acabar de fer els càlculs del problema a la seva fitxa.
• Per fer l’activitat 3 proposeu als alumnes que, individualment, marquin quina de les dues situacions repre-
senta un problema. Els podeu recordar la necessitat que, perquè sigui un problema, s’ha de fer necessària-
ment una operació per respondre la pregunta que es planteja. Tot seguit, podeu demanar que duguin a
terme l’operació corresponent per trobar la solució.
• Per acabar, proposeu als nens i nenes el problema 2 de Repartiment per tal de resoldre’l verbalment i de
manera conjunta.
156
FITXA 24
Nom Data
Material necessari
1 S“ubratlla “¬es “da∂es “i “la “p®egunta. D«esp®és, “®esol: • Llapis blau i vermell
(no proporcionats).
El meu pare ens va donar
alguns minerals de la seva col·lecció.
• A mi em va donar 53 minerals. A la meva germana li’n va donar 45,

Jo en vaig comprar més i ara en tinc però en va regalar uns quants i ara en
83. Quants minerals vaig comprar? té 26. Quants minerals va regalar?
83 – 53 = 30 45 – 26 = 19 Proposta d’activitats
complementàries
V‘aig ‘comprar V‘a ‘®egalar

30 “mi>erals. 19 “mi>erals.
La Cèlia i en Rubèn juguen a daus.
• La Cèlia ha aconseguit 28 punts • En Rubèn ha perdut 17 punts en

en una tirada i ara en té 92. una tirada i ara en té 65. Quants
Quants punts tenia al principi? punts tenia al principi?
92 – 28 = 64 65 + 17 = 82
T«eniå 64 “puntfi. T«eniå 82 “puntfi.

cent cinquanta-set 157
• Per fer l’activitat 1 podeu treballar mitjançant el joc Problemassos. Primer, l’alumnat ha de subratllar en
vermell les dades del problema i en blau les preguntes corresponents a cada problema. A continuació, po-
deu escriure a la pissarra tres respostes possibles per a cada problema que planteja la fitxa. Els alumnes, per
grups, han de relacionar les respostes amb el problema adequat i exposar l’estratègia que han utilitzat
per trobar les solucions correctes. Deixeu llibertat als infants per fer servir l’algoritme amb el qual resoldran
els problemes entre els que heu plantejat al llarg del curs (algoritme tradicional, en taula, arbre o capsa).
157
2 Busca “¬es “da∂es “q¤e “>e©essi†es «en “cada “cas “i “®esol:
L’Àlvar té un joc amb anelles de tres colors: 36 anelles
Material necessari verdes, 10 anelles vermelles més que verdes

• Llapis blau i vermell i 20 anelles blaves menys que verdes.
(no proporcionats).
• Monedes i bitllets encunyats • Quantes anelles vermelles té el joc?
36 OPERACIÓ
DADES
“µéfi.
10 36 + 10 46 5
SOLUCIÓ E“l “joc “†é 46 ‘a>el¬es “√±rµel¬es.

• Quantes anelles blaves té el joc?
complementàries 36 OPERACIÓ
DADES
• Problema número 3 dels Problemes
de dues operacions de l’apartat 20 “µenys 36 - 20 5 16
Banc de problemes del Llibre
SOLUCIÓ E“l “joc “†é 16 ‘a>el¬es “bla√±s.
• Quantes anelles té en total el joc?
DADES OPERACIÓ
Busca les dades
en les solucions
anteriors. 36
46
36 + 46 + 16 = 98
16
SOLUCIÓ
E“l “joc “†é 98 ‘a>el¬es «en “total.

158 cent cinquanta-vuit
• Per al desenvolupament de l’activitat 2 recomanem plantejar la situació com un repte. Demaneu als alum-
nes que, amb els mateixos grups de l’activitat anterior, resolguin les diferents variants del problema que
els plantegem. Aconselleu a cada grup que primer subratllin en vermell les dades del problema i després
en blau la pregunta. A continuació, cada grup pot exposar les estratègies que ha emprat per arribar a la
solució.
• Per acabar, podeu proposar als alumnes el problema 3 de Problemes de dues operacions, amb la intenció
de resoldre’l verbalment i de manera conjunta. Per fer més manipulativa la representació del problema,
podeu fer servir les monedes i els bitllets encunyats i simular la situació de l’enunciat.
158
FITXA 25
Nom Data
Material necessari
1 S“ubratlla “¬es “da∂es “i “la “p®egunta. D«esp®és, “comp¬eta: • Monedes i bitllets encunyats
En una biblioteca infantil hi havia 300 llibres de consulta i 400 llibres • Llapis blau i vermell
de contes. Dilluns passat van rebre una comanda de 200 llibres. (no proporcionats).
Quants llibres hi ha al final a la biblioteca?
complementàries
de dues operacions de l’apartat
Al principi hi havia 300“llib®es “∂e “consulta Banc de problemes del Llibre
400 “llib®es “∂e “con†es de recursos, pàgina 150.
Després van rebre 200 “llib®es
P«ensa “i “comp¬eta “¬es “oπeracions.

• Quants llibres hi havia al principi?
300 + 400 5 700

• Quants llibres hi havia al final?
700 + 200 5 900

T“orna “a “l¬egir «el “prob¬ema “i «escriu “la “solució.
Al final “hi “ha 900 “llib®es .
cent cinquanta-nou 159
• Abans de començar, aconsellem realitzar de manera conjunta el problema 6 de Problemes de dues opera-
cions. Podeu simular l’enunciat amb monedes i bitllets encunyats per facilitar la comprensió del proble-
ma.
• Per desenvolupar l’activitat 1, primer, podeu organitzar una lectura en veu alta, i subratllar en vermell les
dades del problema i en blau la pregunta. Tot seguit, podeu demanar que, individualment, els nens i nenes
efectuïn les operacions corresponents per arribar a la solució; els alumnes que ho necessitin poden fer ús de
la làmina Plantilles per a operacions. Una vegada acabat el problema, el podeu analitzar i revisar en gran
grup amb la intenció de detectar dificultats durant la resolució.
159
• Al jardí de la Mireia hi havia 36 lluernes i 47 arnes. A l’alba van marxar
Material necessari 36 lluernes, quants insectes queden al jardí?

OPERACIONS
(no proporcionats).
A la nit
hi havia...
• Reglets (sobre del Llibre Ara queden...
de l’alumne).
36 + 47 – 36= 47
o
36 + 47 = 83
83 – 36 = 47
complementàries
SOLUCIÓ H“i ‘q€e∂en 47 “inßec†es.
d’un resultat, de l’apartat Activitats
col·lectives del Llibre de recursos, • En una exposició hi havia 85 persones. D’aquestes,
pàgina 151.
28 eren homes; 37 eren dones i la resta eren infants.
Quants infants hi havia a l’exposició?
OPERACIONS
85 – 28 + 37 = 20
o
28 + 37 = 65
85 – 65 = 20
SOLUCIÓ A “l´«exposició “hi “havia 20 “>enfi.

160 cent seixanta
• Per desenvolupar l’activitat 2 demaneu als alumnes que, per parelles, subratllin en vermell les dades i en
blau la pregunta de cada problema. A continuació, plantegeu-los que efectuïn les operacions corresponents
per localitzar la solució en cada cas. Després, cada parella pot exposar les estratègies que ha utilitzat per
arribar a la solució. Si ho considereu oportú, deixeu que l’alumnat empri el material manipulatiu (barretes
i reglets) per fer les operacions.
• Per acabar, proposeu als infants dur a terme l’activitat Inventar un problema a partir d’un resultat, com
per exemple el nombre 42. Atès que el nivell de raonament és més elevat, aconsellem que els nens i nenes
treballin en grups. Quan acabin, cada grup ha de llegir en veu alta el seu problema i la resta de grups n’han
de trobar la solució.
160
FITXA 26
Nom Data
Material necessari
1 S“ubratlla “¬es “da∂es “i “la “p®egunta. D«esp®és, “comp¬eta: • Llapis blau i vermell
(no proporcionats).
L’Alfons va sortir de casa amb 60 euros. • Bitllets encunyats (sobre
S U P E R M E R C A T
A la papereria es va gastar 20 euros. del Llibre de l’alumne).
Després va entrar al supermercat

i es va gastar 30 euros.
Quants euros li van sobrar?
A“l “principi “†enia 60 «euros .

P“riµer «es “va “gastar 20 «euros .
D«esp®és «es “va “gastar 30 «euros .
E“l “prob¬ema «es “pot “®esold®e “∂e “d€es “ma>e®es di£e®ents.
O“bßerva “i “calcula.
PRIMERA FORMA SEGONA FORMA
• Quants diners es va gastar • Quant li va sobrar després

en total? de comprar a la papereria?
20 + 30 5 50 60 - 20 5 40
• Quants diners li van sobrar? • Quants diners li van sobrar al final?
60 - 50 5 10 40 - 30 5 10

L“i “van “sobrar 10 «euros.
cent seixanta-u 161
• Per desenvolupar l’activitat 1 us aconsellem que comenceu amb una lectura conjunta per tal que els alum-
nes, individualment, subratllin en vermell les dades del problema i en blau la pregunta. Podeu simular una
situació en què un infant representi l’Alfons mitjançant els bitllets encunyats. A mesura que aneu resolent
les diferents situacions, l’alumnat podrà anar omplint la fitxa individualment i localitzar així la resposta
correcta al problema. Un cop acabada l’activitat, podeu representar noves situacions inventades pels matei-
xos alumnes.
161
• En un autobús hi havia 34 persones.
Material necessari En una parada van baixar 5 persones i van pujar-ne 8.

• Llapis blau i vermell Quantes persones hi ha ara a l’autobús?
(no proporcionats). Baixen i
pugen...
• Llibres (no proporcionats). DADES
• Prestatges (no proporcionats).
H“i “havia 34 “πerso>es . OPERACIONS
V“an “baixar 5 “πerso>es.

V“an “pujar 8 “πerso>es . 34 – 5 + 8 = 37
o
SOLUCIÓ
34 – 5 = 29
complementàries H“i “ha 37 “πerso>es. 29 + 8 = 37
de dues operacions de l’apartat
Banc de problemes del Llibre
• L’Elena llegeix un llibre de 96 pàgines.
Avui ha llegit 21 pàgines i ahir en va llegir 27.
Quantes pàgines li falten per llegir?
OPERACIONS
DADES
96 – 21 – 27 = 48
L“lib®e: 96 “pàgi>es o
A“vui: 21 “pàgi>es 96 – 21 = 75
A“hir: 27 “pàgi>es 75 – 27 = 48
SOLUCIÓ L“i «fal†en 48 “pàgi>es.

162 cent seixanta-dos
• Per al desenvolupament de l’activitat 2 aconsellem treballar les operacions combinades per parelles.
Demaneu als alumnes que primer subratllin en vermell les dades dels problemes i en blau la pregunta,
i que efectuïn les operacions corresponents. Remarqueu que, a l’hora de fer les operacions, cal posar una
atenció especial a l’ordre en què les fan. A continuació, cada parella pot exposar les estratègies que ha em-
prat per arribar a la solució.
• Per acabar, proposeu a l’alumnat el problema 5 de Problemes de dues operacions per tal de resoldre’l ver-
balment i de manera conjunta. Si ho preferiu, podeu representar l’enunciat del problema a partir de llibres
de l’aula i de prestatges.
162
FITXA 27
Nom Data
Material necessari
1 S“ubratlla “¬es “da∂es “i “la “p®egunta. D«esp®és, “comp¬eta: • Llapis blau i vermell
(no proporcionats).
A la gimcana escolar van participar 10 equips
de 7 infants cada un. Durant les proves
van quedar eliminats 20 infants.
Quants infants van acabar la gimcana?
H“i “havia 10 «equips.

C“ada «equip “†enia 7 “in£ants.
V“an “ßer «eliminats 20 “i>fants .
complementàries
U“>eix. D«esp®és, “calcula: del Llibre de recursos, pàgina 151.
• quants infants hi van participar.

Conec •
• quants infants van ser eliminats.
Puc calcular •
• quants infants van acabar.
• Quants infants van participar a la gimcana?
10 x 7 5 70
• Quants infants van acabar la gimcana?
70 - 20 5 50

V‘an ‘acabar “la ‘gimcana 50 “>ens.
cent seixanta-tres 163
• Per desenvolupar l’activitat 1 podeu treballar en gran grup mitjançant el joc Problemassos. Podeu presen-
tar el problema resolt amb diversos errors tant en el plantejament com en el procediment. Els alumnes, a ma-
nera de repte, han de localitzar els errors i trobar així la solució correcta del problema. Un exemple d’error
podria ser no tenir en compte alguna de les dades que es presenten o bé donar una resposta incorrecta. Us
recomanem que, per començar a detectar els errors, demaneu als infants que subratllin en vermell les dades
del problema i en blau la pregunta. Una vegada hagin localitzat els errors, els serà més fàcil anar omplint la
fitxa individualment.
163
• A la fruiteria hi havia 5 bosses de taronges.
Material necessari Cada bossa pesa 6 quilos. Avui n’han venut
• Llapis blau i vermell 18 quilos. Quants quilos de taronges
(no proporcionats).
queden a la fruiteria?
• Reglets (sobre del Llibre OPERACIONS
de l’alumne). DADES
5 “bosßes ‘∂e “taron@es

6 ‘quilos ‘cada “bossa 5 x 6 = 30
N´“han “√±nut 18 ‘quilos 30 – 18 = 12
SOLUCIÓ
H“i ‘q€e∂en 12 ‘quilos ‘∂e “taron@es.

• La meva veïna neda tots els matins.
Cada dia de la setmana fa 8 piscines i el diumenge a
la tarda en fa 6 més.
Quantes piscines neda la meva veïna cada setmana?
DADES OPERACIONS
‘dês7
“pisci>es ‘cada ‘dia
8
E“l ‘diuµen@e: 7 x 8 = 56
SOLUCIÓ 6 “pisci>es “µés 56 + 6 = 62
L‘a “µeva “√±ïna “>eda 62

“pisci>es ‘cada “ßetmana.
164 cent seixanta-quatre
• Per fer l’activitat 2 aconsellem que treballeu per grups. Proposeu als alumnes que subratllin en vermell
les dades i en blau la pregunta de cada problema que els plantegem. Recordeu a l’alumnat que es fixin en
l’ordre en què porten a terme les operacions. A continuació, cada grup pot exposar les estratègies que han
utilitzat per obtenir la solució. Si ho considereu necessari, podeu deixar que facin servir el material manipu-
latiu (barretes i reglets) per resoldre les operacions.
• Per acabar, demaneu a cada nen i nena que elabori un problema relacionat amb el company o companya
del costat. Podeu suggerir que sigui de qualsevol de les tipologies que heu treballat a l’aula, però que ha de
representar un repte per al company o companya. Ho podeu exposar en gran grup i donar una puntuació
determinada segons l’originalitat i l’adequació del problema. Tot seguit, aquest infant ha de resoldre el pro-
blema que té plantejat.
164
MESURA
FITXA 1. La setmana i el mes
MESURA
Nom Data
Material necessari
1 Escriu |el nom |dels |dies |de la setmana i respon: • Calendari d’aula
(no proporcionat).
dl. ‘dilluns OCTUBRE
dt. ‘dimarts dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
dc. ‘diµec®es 1 2 3 4 5 6
dj. ‘dijous 7 8 9 10 11 12 13
dv. ‘di√±nd®es 14 15 16 17 18 19 20
ds. ‘dissab†e 21 22 23 24 25 26 27
dg. ‘diuµen@e 28 29 30 31
complementàries
• Activitat 1 Analitzar el calendari,
• Quin dia comença el mes d’octubre? El |dimarts |dia 1 de l’apartat Activitats col·lectives del
I quin dia acaba? E“l ‘dijous ‘dia 31. llibre de recursos, pàgina 172.
• Quins dies són dimecres? E“ls ‘dês 2, 9, 16, 23 “i 30.

Busca |els |dies marcats |al |calendari i |completa:
• L’aniversari de la mestra està marcat amb “un “pastís.
És el dia 27 i cau en ‘diuµen@e.
• El dia de l’excursió està marcat amb “unå ‘gorrå.
És el dia 17 i cau en ‘dijous.
F|es un |altre |dibuix |al |calendari i |explica |què significa.
R. Ll.
cent seixanta-set 167
• Per començar, recomanem analitzar en gran grup, de manera oral, el calendari d’aula, centrant l’atenció
en el mes que ens trobem. Podeu realitzar l’activitat 1 Analitzar el calendari amb preguntes com ara: On
apareixen escrits els dies de la setmana? Tots en el mateix color? I els mesos? Quants dies té un mes? I quantes
setmanes?
• Tot seguit, els infants poden fer l’activitat 1, en què han d’escriure els dies de la setmana i respondre les
preguntes que tenen plantejades a la fitxa. Els que ho necessitin poden fer servir el calendari d’aula a ma-
nera de reforç visual. Aconsellem marcar al principi de cada mes els aniversaris de cada alumne i alumna,
com també altres dates importants.
167
2 Observa |el |cartell i |el full |del |calendari i respon:
Material necessari ACTIVITATS DE LA SETMANA CULTURAL

• Fulletó de les activitats de la setmana Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
cultural del centre (no proporcionat).
Taller de Conta Taller de Lectura de Música i Pel·lícula Teatre
• Calendari d’aula (no proporcionat).
màscares contes disfresses poemes dansa
• Quadrícula d’un mes (no proporcionada).
ABRIL
dg.
dj. dv. ds.
dl. dt. dc. 6 7
4 5
2 3 14
1 12 13
11
• La setmana cultural se celebra la segona 8 9 10 21
19 20
17 18
15 16 26 27
28
setmana del mes d’abril. Quins dies són? 23 24 25
22
29 30
E“ls ‘dês 8, 9, 10, 11, 12, 13 “i 14.
E“l ‘dijous ‘dia 11.
• Quin dia hi ha lectura de poemes?
Proposta d’activitats E“l ‘dimarts ‘dia 9.

• I contacontes?
complementàries
• Activitat 5 Any de traspàs, • Com que la setmana cultural ha estat un èxit, s’ha decidit projectar una
de l’apartat Activitats col·lectives del pel·lícula cada dissabte del mes d’abril.
llibre de recursos, pàgina 173.
Quins dies es podran veure les pel·lícules? E“ls ‘dês 6, 13, 20 “i 27.
3 C|onsulta |el full |del |calendari i respon:
• Avui és diumenge 21 d’abril.
Quin dia va ser ahir? D“issab†e

Quin dia serà demà? D“illuns
• L’aniversari de la Sònia és el 12 d’abril i el de l’Aina és una setmana
després. Quin dia fa anys l’Aina? E“l 19 ‘d´‘abril.
• El 25 d’abril la Marta va al circ i dues setmanes abans hi va el seu germà
Guillem.
Quin dia va al circ en Guillem? L´11 ‘d´‘abril.
168 cent seixanta-vuit
• Reviseu la informació d’un fulletó de les activitats de la setmana cultural del centre i plantegeu pre-
guntes com: Quina dia es fa...? Quin és el dia de la setmana que hi ha més activitats previstes? Quin dia de la
setmana organitzen les activitats que us agraden més?
• A continuació, feu l’activitat 2. Analitzeu el calendari de la fitxa en veu alta tenint en compte les diverses
activitats que hi ha planificades. Tot seguit, demaneu als alumnes que, per parelles, responguin les qüestions
que es plantegen.
• Després, treballeu els conceptes anterior i posterior a partir de les expressions ahir, abans-d’ahir, demà i
demà passat prenen com a referència el calendari d’aula.
• Tot seguit, feu l’activitat 3 individualment. Podeu buscar diferències entre els dies d’aniversari dels infants
o altres dates importants, a manera de reforç.
• Per acabar, proposeu l’activitat 5 Any de traspàs. Necessitareu una quadricula que representi un mes.
168
FITXA 2. L’any
MESURA
Nom Data
Material necessari
• Calendari d’aula
Any 2021 (no proporcionat).
GENER FEBRER MARÇ ABRIL
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
1 2 3 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4
4 5 6 7 8 9 10 8 9 10 11 12 13 14 8 9 10 11 12 13 14 5 6 7 8 9 10 11
11 12 13 14 15 16 17 15 16 17 18 19 20 21 15 16 17 18 19 20 21 12 13 14 15 16 17 18
18 19 20 21 22 23 24 22 23 24 25 26 27 28 22 23 24 25 26 27 28 19 20 21 22 23 24 25
25 26 27 28 29 30 31 29 30 31 26 27 28 29 30
MAIG JUNY JULIOL AGOST

dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
1 2 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 1
3 4 5 6 7 8 9 7 8 9 10 11 12 13 5 6 7 8 9 10 11 2 3 4 5 6 7 8
10 11 12 13 14 15 16 14 15 16 17 18 19 20 12 13 14 15 16 17 18 9 10 11 12 13 14 15
17 18 19 20 21 22 23 21 22 23 24 25 26 27 19 20 21 22 23 24 25 16 17 18 19 20 21 22
24
31
25 26 27 28 29 30 28 29 30 26 27 28 29 30 31 23
30
24
31
25 26 27 28 29
SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE

dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. complementàries
1 2 3 4 5 1 2 3 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 • Joc Troba l’intrús, de l’apartat Jocs
6 7 8 9 10 11 12 4 5 6 7 8 9 10 8 9 10 11 12 13 14 6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19 11 12 13 14 15 16 17 15 16 17 18 19 20 21 13 14 15 16 17 18 19 del llibre de recursos, pàgina 173.
20 21 22 23 24 25 26 18 19 20 21 22 23 24 22 23 24 25 26 27 28 20 21 22 23 24 25 26 • Activitat 1 Analitzar el calendari,
27 28 29 30 25 26 27 28 29 30 31 29 30 27 28 29 30 31
Els mesos tenen 30 o 31 dies, excepte el febrer, que té 28 dies. llibre de recursos, pàgina 172.
Cada quatre anys hi ha un any de traspàs, en què el mes de febrer • Activitat 4 Completa el calendari,
té 29 dies. de l’apartat Activitats col·lectives del
llibre de recursos, pàgines 172 i 173.
1 Escriu |el nom |dels mesos |de l’|any.
Tenen 30 dies ‘abril, “juny, “ße†emb®e,

“no√±mb®e
Tenen 31 dies ‘@e>er, “març, “maig, “juliol,
‘agost, ‘octub®e, ‘∂esemb®e
cent seixanta-nou 169
• Abans de començar, feu el joc Troba l’intrús, però amb una variació: podeu presentar els dies de la setmana
amb algun error d’ordre i demanar als nens i nenes que, individualment, els ordenin.
• Després, analitzeu en gran grup, de manera oral, el calendari d’aula. Podeu fer servir de referència l’acti-
vitat 1 Analitzar el calendari, amb preguntes com: Quants dies té un mes? Tots els mesos tenen la mateixa
quantitat de dies? I de setmanes? On hi ha el nom del mes actual en el calendari? Hi apareix el mes anterior? I
el mes posterior? On?
• Aprofiteu les aportacions dels alumnes per fer l’activitat 4 Completa el calendari i els expliqueu l’any de
traspàs. El podeu comparar amb el calendari de l’any anterior per poder-ne veure les diferències.
• Finalment, demaneu que, individualment, diferenciïn els mesos segons el nombre de dies que tenen i ho es-
criguin a l’activitat 1. Els infants que ho necessitin poden fer servir el calendari d’aula a manera de reforç
visual.
169
2 Busca |al |calendari |de la pàgina |anterior |quin |dia
|comença |cada |estació i uneix:
Material necessari El 15 d’abril és • • primavera.
• Calendari d’aula El 28 de novembre és • • estiu.
(no proporcionat).
El 31 de desembre és • • tardor.
El 23 d’agost és • • hivern.
3 Busca |aquests |dies |en un |calendari i |completa: R. Ll.
• Avui és , |dia |de

• El meu aniversari és el
• Les vacances d’estiu comencen el mes de
Falten mesos per a les vacances.
4 Observa |el |dia |que va néixer |cada nen o nena i respon:
ANDREU ALFONS NÚRIA JOAN

16 de juliol 23 de febrer 9 de juny 9 de març
de 2009 de 2008 de 2009 de 2009
• Qui és el més gran? LÁ“¬fons.

• Qui és el més petit? LÁ“nd®eu.
• Qui és més gran, en Joan o la Núria? Quants mesos? E“n J‘oan,
3“µesos “µés ‘gran.
• Hi ha nens o nenes que ja hagin celebrat l’aniversari aquest any? Quins?
R. Ll.
170 cent setanta
• Presenteu les estacions de l’any fent servir el calendari d’aula. A continuació, l’alumnat pot relacionar les
dates que es proposen a l’activitat 2 amb l’estació corresponent.
• Per fer l’activitat 3 aconsellem treballar amb el calendari d’aula.
• Suggerim portar a terme l’activitat 4 per grups, a manera de repte. Recomaneu als nens i nenes utilitzar
com a referència les seves pròpies dates de naixement per localitzar l’edat i les diferències entre els quatre
infants que es presenten. Quan hàgiu acabat l’activitat la podeu revisar en gran grup. Tot seguit, podeu
repetir l’activitat amb les dades de tots els companys i companyes de l’aula: Qui és el més gran de la classe?
Quin dia va néixer? I el més petit? Quants mesos es porten entre si? I amb en Joan? I amb la Núria? Els grups que
ho encertin o que ho trobin més ràpid poden sumar un determinat nombre de punts, a manera de compe-
tició entre grups.
170
FITXA 3. Les hores al rellotge
MESURA
Nom Data
Material necessari
• Làmina El rellotge
La Sara i en Daniel miren el rellotge cada quart (capsa de material).
d’hora. La Sara té un rellotge d’agulles i en Daniel • Targetes amb les hores
té un rellotge digital. i els rellotges (no
proporcionades).
11 12 1 11 12 1 11 12 1 11 12 1 11 12 1
10 2 10 2 10 2 10 2 10 2
9 3 9 3 9 3 9 3 9 3
8 4 8 4 8 4 8 4 8 4
7 5 7 5 7 5 7 5 7 5
6 6 6 6 6
2 : 00 2 : 15 2 : 30 2 : 45 3 : 00
Les 2 Un quart Dos quarts Tres quarts Les 3 en
en punt. de tres. de tres. de tres. punt.
• Activitat 2 De quinze en quinze,
Des de les 2 en punt fins a les 3 en punt, passa 1 hora.
1 hora són 60 minuts. • Joc de parelles de les hores, de l’apartat Jocs
del llibre de recursos, pàgina 175.
1 Quina hora marca |cada rellotge? Uneix:
11 12 1 11 12
10 2 Les quatre en punt 10
1
2
9 3 9 3
8 4 Dos quarts de vuit 8 4
7 5 7 5
6 6
Un quart de set
11 12 1 11 12 1
10 2 10 2
9 3 Tres quarts de dues 9 3
8 4 8 4
7 5 7 5
6
Un quart de sis 6
10 : 45 Tres quarts d’onze 5 : 15
cent setanta-u 171
• Abans de començar, pregunteu als infants si tenen rellotges a casa i si saben per a què s’utilitzen. A con-
tinuació, analitzeu les parts del rellotge mitjançant la làmina El rellotge i poseu un èmfasi especial en les
busques i la utilitat que té cadascuna. Recomanem indicar al rellotge de l’aula les parts que treballeu, com
proposa l’activitat 2 De quinze en quinze. Per treballar els quarts, us aconsellem que partiu el rellotge en
quatre parts iguals per facilitar-ne la comprensió.
• A continuació, per continuar reforçant el treball de les hores del rellotge, proposeu el Joc de parelles de les
hores. Per jugar-hi és necessari disposar de targetes amb les hores i els rellotges.
• Després d’aquestes activitats prèvies demaneu a l’alumnat que resolgui l’activitat 1 unint cada rellotge amb
l’hora corresponent.
171
2 Escriu |quina hora marca |cada rellotge.
11 12 1
10 2
Material necessari
• Làmina El rellotge (capsa
9
8
3
4
U“n ‘quart ‘∂e “vuit.
7 5
6
de material).
• Rellotge digital (sobre
del Llibre de l’alumne). 1 : 45 T“®es ‘quarts ‘∂e ‘d€es.
• Rellotge analògic (sobre
del Llibre de l’alumne). 11 12 1
• Fitxes amb rellotges sense
busques (no proporcionades).
10
9
8
2
3
4
T“®es ‘quarts ‘∂e “nou.
7 5
6
3 : 15
U“n ‘quart ‘∂e ‘quat®e.
• Joc Així és la meva vida, de l’apartat Jocs 3 C|ompleta |de manera |que |els |dos rellotges marquin
del llibre de recursos, pàgina 175. la mateixa hora.
6 : 00 4 :15 2: 30 5 : 45
11 12 1 11 12 1 11 12 1 11 12 1
10 2 10 2 10 2 10 2
9 3 9 3 9 3 9 3
8 4 8 4 8 4 8 4
7 5 7 5 7 5 7 5
6 6 6 6
4 Quants minuts són? C|ompleta:

0 : 30
Una hora 60 minuts.
Mitja hora 30 minuts.
Un quart d’hora 15 minuts.
172 cent setanta-dos
• Per començar, proposeu als infants unes hores determinades amb el rellotge analògic i el digital de la làmi-
na El rellotge i demaneu-los que diguin quina hora és. També podeu fer l’activitat a la inversa: dir una hora
oralment i, tot seguit, els alumnes l’han de representar amb els rellotges. A continuació, feu l’activitat 2.
• Per fer l’activitat 3 treballeu amb el rellotge digital i l’analògic per tal de fer més manipulativa l’activitat.
Podeu proposar als alumnes que, per parelles, localitzin les hores que estan marcades i les representin al
rellotge que falta.
• Feu l’activitat 4 per parelles i utilitzeu els rellotges per indicar el nombre de minuts que representa una
hora, mitja hora i un quart d’hora.
• Per acabar, proposeu el joc Així és la meva vida. Cada nen i nena pot ordenar les seves rutines segons
l’hora en què les duu a terme, hora que han de representar en el rellotge. Per jugar necessitareu fitxes amb
rellotges sense busques.
172
FITXA 4. Els minuts al rellotge
MESURA
Nom Data
Material necessari
• Làmina El rellotge
Al rellotge d’agulles, cada 5 minuts la (capsa de material).
busca llarga avança un nombre. 10 : 00 ... en punt
• Rellotge analògic (sobre
... en punt
10 : 05 ... i cinc
• Rellotge digital (sobre
12 ... i cinc 10 : 10 ... i deu
11 1
10 2 ... i deu
10 : 15 .... un quart
9 3 ... un quart
10 : 20 ... un quart
8 4 i cinc
... un quart
7
6
5 i cinc 10 : 25 ... dos quarts
... dos quarts menys cinc
... dos quarts
menys cinc 10 : 30 ... dos quarts complementàries
• Pàgina web Quina hora és?,
https://bit.ly/37vRwJj.
1 Uneix |cada rellotge |amb l’hora |que marca.
11 12 1 11 12 1 11 12 1 11 12 1
10 2 10 2 10 2 10 2
9 3 9 3 9 3 9 3
8 4 8 4 8 4 8 4
7 5 7 5 7 5 7 5
6 6 6 6
Un quart Dos quarts

Les 7 Un quart
i cinc de deu. menys cinc
i deu. de nou.
de cinc.
8 : 15 4 : 25 7 : 10 9: 20
cent setanta-tres 173
• Abans de començar, treballeu amb la làmina El rellotge. Podeu analitzar la quantitat de minuts que hi ha
entre nombre i nombre marcant la xifra indicada cada vegada que ens aturem; a l’1 hi podem posar un 5;
al 2, un 10; al 3, un 15..., i continuar progressivament. Us aconsellem que remarqueu la lectura i l’escriptu-
ra de les hores cada cop que ens aturem. Podeu demanar als alumnes que, per parelles, es proposin hores
oralment i les hagin de representar mitjançant els seus rellotges, a manera de pràctica.
• A continuació, podeu plantejar que, amb les mateixes parelles, relacionin a l’activitat 1 cada rellotge amb
l’hora corresponent. La podeu repassar oralment en gran grup i fer servir la làmina El rellotge.
• Tot seguit, entreu a la web Quina hora és?
173
2 Escriu |quina hora marca |cada rellotge.
9
11 12 1
2
3
L«es 8“i ‘∂eu 10
11 12 1
2 U“n ‘quart “i
9 3
• Làmina El rellotge (capsa de material).
• Rellotge digital (sobre del Libre
8
7
6
5
4 8
7
6
5
4 ‘cinc ‘∂e ‘quat®e
de l’alumne).
• Rellotge analògic (sobre del Llibre
de l’alumne).
• Targetes amb hores digitals
6 : 05
L«es 6“i ‘cinc 11 : 20
U“n ‘quart “i
i analògiques (no proporcionades).
‘cinc ‘∂e ‘dotΩe
3 C|ompleta l’|altre rellotge |amb la mateixa hora

• Joc La meva parella de ball, de l’apartat Jocs i |escriu-la.
del llibre de recursos, pàgines 176 i 177.
11 12 1 11 12 1
10 2 10 2
9 3 1: 25 9 : 30 9 3
8 4 8 4
7 5 7 5
6 6
D‘os ‘quarts “µenys D‘os ‘quarts ‘∂e ‘∂eu

‘cinc ‘∂e ‘d€es
4 Llegeix, pensa i |completa:
1 minut 60 segons.
2 minuts 120 segons.

1 minut són 60
segons. Mig minut 30 segons.
174 cent setanta-quatre
• Abans de començar, demaneu als alumnes que diguin activitats que realitzen en el seu dia a dia i que in-
diquin l’hora en què les fan. El mestre o la mestra ho representarà en el rellotge analògic i el digital de la
làmina El rellotge. Ho podeu fer a la inversa: el docent pot dir una activitat que facin a l’aula amb l’hora
corresponent, de manera oral, i, tot seguit, els infants l’han de representar amb els rellotges. A continuació,
feu l’activitat 2.
• Després, proposeu el joc La meva parella de ball. Mitjançant unes targetes amb hores digitals i analò-
giques, els nens i nenes han de buscar la persona que tingui la mateixa hora representada d’una manera
diferent. Podeu canviar la consigna per augmentar el nivell d’abstracció. Tot seguit, demaneu que, individu-
alment, facin l’activitat 3.
• Feu l’activitat 4 per parelles i utilitzant els rellotges. Un cop acabada l’activitat, la podeu revisar en gran
grup de manera oral.
174
FITXA 5. Càlcul del temps transcorregut
MESURA
Nom Data
Material necessari
1 Observa |els rellotges |del |centre i |completa la resta. • Rellotge analògic (sobre
1 HORA 1 HORA MITJA HORA MITJA HORA • Rellotge digital (sobre
ABANS DESPRÉS ABANS DESPRÉS del Llibre de l’alumne).
• Targetes amb les hores
11 12 1 11 12 1 11 12 1 11 12 1 11 12 1 11 12 1
10 2 10 2 10 2 10 2 10 2 10 2 • Targetes amb la bomba
9 3 9 3 9 3 9 3 9 3 9 3 (no proporcionades).
8 4 8 4 8 4 8 4 8 4 8 4
7 5 7 5 7 5 7 5 7 5 7 5
6 6 6 6 6 6
2 : 05 3 : 05 4: 05 8: 00 8 : 30 9: 00
complementàries
• Joc Bomba!, de l’apartat Jocs del llibre
1 QUART 1 QUART D’HORA 5 MINUTS 5 MINUTS de recursos, pàgina 176.
D’HORA ABANS DESPRÉS ABANS DESPRÉS
11 12 1 11 12 1 11 12 1 11 12 1 11 12 1 11 12 1
10 2 10 2 10 2 10 2 10 2 10 2
9 3 9 3 9 3 9 3 9 3 9 3
8 4 8 4 8 4 8 4 8 4 8 4
7 5 7 5 7 5 7 5 7 5 7 5
6 6 6 6 6 6
2: 00 2 : 15 2: 30 4: 15 4 : 20 4: 25
2 R|epresenta les hores |i |calcula:

11 12 1 11 12 1
10 2 10 2
L’Olga va sortir de casa a les 9 3 9 3
3 en punt i va tornar a un quart 8 4 8 4
7 5 7 5
de 5. Quant de temps va ser fora? 6 6
U“na “hora “i “un ‘quart.

cent setanta-cinc 175
• Per començar, feu el joc Bomba! Per jugar necessitareu les targetes amb les hores i les targetes amb la
bomba.
• Per fer l’activitat 1 aconsellem treballar a manera de repte, mitjançant els rellotges. Podeu proposar als
alumnes les hores que s’indiquen a l’activitat i, per grups, han de respondre correctament per sumar un
determinat nombre de punts. A mesura que es vagin resolent els diferents exercicis, ho poden anar escrivint
individualment a la fitxa. Podeu continuar completant l’activitat proposant noves hores i demanant als grups
que localitzin uns intervals de temps determinats: que hi sumin o restin una hora, mitja hora, un quart d’hora
o cinc minuts, entre altres variants.
• Per fer l’activitat 2 podeu mantenir els grups de l’activitat anterior. Demaneu-los que indiquin el temps que
transcorre des que l’Olga surt de casa fins que hi arriba. Cada grup ha de compartir la seva resposta, com
també l’estratègia que ha utilitzat.
175
3 P|ensa i respon: Fes servir el
teu rellotge.
La meva tia va agafar el tren a les nou i deu. El viatge
va durar 1 hora i 5 minuts. A quina hora va arribar?
Material necessari
• Làmina El rellotge (capsa de material).
• Rellotge digital (sobre del Llibre
A “un ‘quart ‘d´‘onΩe.
de l’alumne). L’Elena va sortir de casa a les quatre i cinc. Va tardar
• Rellotge analògic (sobre del Llibre un quart d’hora a arribar al poliesportiu. A quina hora hi va arribar?
de l’alumne).
• Targeta de problemes visuals La cursa A “un ‘quart “i ‘cinc ‘∂e ‘cinc.
contrarellotge (capsa de material).
4 Observa i respon:
En Pere
s’endarrereix.
5 : 00 Hem
5 : 10 5 : 15 Hola, Lali!
quedat a
CINEMES
SOL les cinc.
Per fi!
• Quant de temps s’ha endarrerit en Pere? U“n ‘quart ‘d´“hora.

• La pel·lícula va començar a dos quarts de 6 i va durar una hora i mitja.
A quina hora va acabar la pel·lícula? A “¬es “ßet.
R|epresenta |cada hora i respon:
La Lali va 11 12 1 En Pere 11 12 1 La Lali i en 11 12 1
10 2 10 2 10 2
arribar al 9 3 va arribar 9 3 Pere van 9 3
cinema. 8
7 5
4
al cinema. 8 7 5
4
sortir del 8
7 5
4
6 6 6
cinema.
• Quant de temps va estar la Lali al cinema en total?
L‘a L‘ali “va «estar ‘d€es “ho®es ‘al ‘ci>ema.

176 cent setanta-sis
• Per a l’activitat 3, aconsellem que els alumnes puguin fer servir el rellotge analògic. Quan hàgiu acabat,
ho podeu revisar oralment en gran grup i fer servir la làmina El rellotge per indicar de manera visual el
temps que transcorre entre l’hora inicial i la final.
• Feu l’activitat 4 per parelles i fent servir el rellotge digital i l’analògic per indicar l’hora determinada per a
cada pregunta, i, a més, representar les hores en el rellotge analògic. Quan hàgiu acabat, ho podeu revisar
en gran grup i emprar la làmina El rellotge per fer una avaluació conjunta.
• Per acabar, us recomanem que treballeu en gran grup amb la targeta La cursa contrarellotge. Podeu sugge-
rir als infants preguntes com: Qui ha estat el més ràpid? Qui ha arribat primer a la meta? A quina hora ha sortit
el ciclista blau? Quan el ciclista blau ha arribat a la meta, quanta estona faltava perquè arribés el ciclista vermell?
176
FITXA 6. L’horari
MESURA
Nom Data
Material necessari
1 Observa l’horari |de |classes i respon: • Horari d’aula (no
proporcionat).
ESCOLA MERCÈ RODOREDA. Horari de 2n de Primària
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
9:00 Català Matemàtiques Medi natural Educació física Matemàtiques
10:00 Matemàtiques Castellà Castellà Català Medi social
11:00 ESBARJO
11:30 Educació física Medi natural Català Castellà Anglès
12:30 DINAR
15:00 Plàstica Anglès Medi social Matemàtiques Català
15:45 Plàstica Anglès Música Informàtica Castellà
16:30 SORTIDA
• A quina hora entren a l’escola els alumnes de 2n? I a quina hora surten?
H“i «ent®en ‘a “¬es “nou. S“ur†en ‘a ‘dos ‘quarts

‘∂e ‘cinc. A “¬es ‘onΩe.
• A quina hora tenen l’esbarjo? Quant dura?
D“ura “mitja “hora.

• Quins dies de la setmana tenen classe de Medi natural?
E“ls ‘dimarts “i «els ‘diµec®es.

• Quantes hores setmanals tenen de Català? I de Castellà? T“®es.
• Quins dies han de dur xandall a l’escola? E“ls ‘dilluns
“i «els ‘dijous.
cent setanta-set 177
• Per desenvolupar l’activitat 1 aconsellem projectar l’horari de l’aula a la pissarra/PDI. Això permetrà ence-
tar un diàleg sobre la importància de disposar d’un horari per a l’ordre i l’organització de mestres i alumnes.
Podeu analitzar els diferents apartats que el componen: dies, hores, assignatures i hores d’esbarjo, dinar
i sortida. Feu preguntes com: A quina hora entrem? A quina hora sortim? Quanta estona tenim per dinar? A
quina hora fem música els dimarts? Quantes hores de matemàtiques fem cada setmana? Per què no hi surten el
dissabte i el diumenge?
• A continuació, l’alumnat pot localitzar les hores i les activitats de l’horari a l’activitat 1. Suggerim, quan hà-
giu acabat, que feu una posada en comú per tal de detectar dificultats a l’hora d’identificar informació dins
l’horari que es mostra.
177
2 Observa i respon: Vols saber què faig
a les tardes?
dl. dt. dc. dj. dv. Mira el meu horari.
5:00
6:00
CLARA
7:00
Fer els deures. Classe de natació. Anar al parc.
Classe de guitarra. Endreçar la meva habitació.
U“na “hora.
• Quant de temps al dia dedica la Clara a fer els deures?
• Quines activitats extraescolars té? G“uitarra “i “natació.
• Quin dia no té activitats extraescolars? E“l ‘diµec®es.
• Què fa la Clara després d’acabar els deures? A“nar ‘al ‘parc.
3 Què fas |a les tardes? Prepara |el teu horari. R. Ll.
HORES dl. dt. dc. dj. dv.
178 cent setanta-vuit
• Per dur a terme l’activitat 2 repasseu oralment l’associació entre dibuixos i activitats. Tot seguit, podeu
demanar als alumnes que, per parelles, responguin les preguntes que els proposem referides a l’horari. Ho
podeu revisar oralment en gran grup.
• Abans de portar a terme l’activitat 3 recomanem decidir de manera conjunta un dibuix comú per a les di-
ferents activitats: anar a fer extraescolars, fer els deures, endreçar l’habitació, jugar... A continuació, podeu
proposar que, individualment, omplin el seu horari de les tardes mitjançant dibuixos acordats.
178
FITXA 7. Les monedes
MESURA
Nom Data
Material necessari
• Monedes encunyades (sobre
ELS CÈNTIMS
ELS EUROS
1 euro són 100 cèntims.
1 € 5 100 cèntims

• Activitat 2 Comptar quants diners tenim,
1 Quants |diners hi ha? C|alcula i |completa: de l’apartat Activitats col·lectives del
euros 3 cèntims 26
Hi ha 3 |euros i 26 |cèntims.
100 cèntims 5 1 euro
Hi ha 1 «euro
112 cèntims 5 1 euro i 12 cèntims
H“i “ha 1 «euro “i 12 “©èntims.

cent setanta-nou 179
• Abans de començar, aconsellem que l’alumnat faci un ús lliure de les monedes encunyades perquè puguin
veure les diferències dibuixades, els colors, les mides... Feu-los preguntes com: Quina moneda és més gran?
Quina és més petita? De quin color són? Com les podem diferenciar? La finalitat és que diferenciïn les monedes
d’euro de les de cèntims, com també que les ordenin segons el valor, amb la idea d’ajudar a identificar-les
millor. Podeu demanar-los que, per parelles, intentin desxifrar quants cèntims són un euro i que exposin les
estratègies que han utilitzat.
• Per fer l’activitat 1 llegiu de manera conjunta la informació que hi ha a l’inici de l’activitat perquè puguin
fer la relació entre euros i cèntims. Un cop acabada, proposeu l’activitat 2 Comptar quants diners tenim.
179
Fixa-t’hi bé! La coma separa

Material necessari els euros dels cèntims.
• Monedes encunyades (sobre 3,57 €
del Llibre de l’alumne). 3,57 € 3 euros i 57 cèntims
• Adhesius de monedes
3,57 € 300 cèntims 1 57 cèntims 5 357 cèntims
• Catàleg de productes
(no proporcionat). Els cèntims sempre
2,04 € 5 2 € i 04 cèntims 5 204 cèntims s’escriuen amb dues
xifres.
1,42 € 5 1 € i 42 cèntims 5 142 cèntims
5 € i 8 cèntims 5 5,08 € 5 508 cèntims

58 cèntims 5 ,
0 58 € 5 0€ i 58 cèntims
3 Quines monedes, necessites per pagar? Utilitza |els |adhesius.

R. M.
2,75
€
4 Escriu |el nombre |de monedes |que necessites per pagar

|cada |quantitat. R. M.
1,69 € 1 1 1 1 2
3,25 € 3 1 1
2,03 € 1 3
5,41 € 1 3 1 1 2 1
180 cent vuitanta
• Per començar, demaneu als alumnes que agafin un nombre determinat de monedes encunyades i separin
els euros dels cèntims per identificar-ne la quantitat de monedes i compartir-ho amb la resta de l’aula. Tot
seguit, els podeu demanar que escriguin la quantitat indicada en cèntims, sempre tenint en compte que 1
euro són 100 cèntims. A continuació, per parelles, que facin l’activitat 2.
• Podeu dur a terme l’activitat 3 per parelles per tal que cada membre pugui explicar quina estratègia utilit-
zarà per representar el preu de la capsa de colors mitjançant les monedes encunyades. Tot seguit, podeu
enganxar els adhesius de monedes corresponents.
• A continuació, amb un catàleg de productes en què apareguin preus en euros i cèntims, demaneu als nens
i nenes que triïn un producte i representin el preu amb les monedes encunyades.
• A continuació, demaneu que, per parelles, representin les quantitats que hi ha indicades a la taula de l’ac-
tivitat 4.
180
FITXA 8. Els bitllets
MESURA
Nom Data
Material necessari
Els bitllets més utilitzats són els de 5 €, 10 €, 20 € i 50 €. del Llibre de l’alumne).
• Bitllets encunyats (sobre
• Targeta Al centre de jardineria
• Catàleg de joguines
(no proporcionat).
També hi ha bitllets de
100 €, 200 € i 500 €. Proposta d’activitats
complementàries
• Joc El preu just, de l’apartat Jocs
1 Quants |diners hi ha? C|ompta i |completa:
Hi ha 36 |euros.
Hi ha 82 |euros
i 63 |cèntims.
cent vuitanta-u 181
• Abans de de començar, manipuleu els bitllets encunyats i analitzeu la seva relació amb les monedes. Pre-
gunteu als alumnes: Quin és el bitllet més gran? Quin és el més petit? Són tots del mateix color? Demaneu-los
que separin els euros dels cèntims, com també que ordenin els bitllets i les monedes segons el valor. Segui-
dament, proposeu-los que representin els preus de la Targeta Al centre de jardineria.
• Per fer l’activitat 1 demaneu a l’alumnat que, individualment, escrigui les quantitats de diners que tenen
indicades a la fitxa. Podeu treballar el concepte d’estimació i demanar als infants que indiquin oralment la
quantitat de diners que hi ha en cada cas i que facin servir el càlcul mental ràpid.
• Per consolidar els conceptes que heu treballat, proposeu el joc El preu just amb els productes d’un catàleg
de joguines. Recomanem que feu servir les monedes i els bitllets encunyats.
181
2 Encercla |els bitllets i les monedes |que necessites per pagar
|el monopatí. R. M.
Material necessari
del Llibre de l’alumne). 32,5
0€
• Adhesius de bitllets i monedes
complementàries
• Joc El primer a pagar, de l’apartat Jocs 3 Quins bitllets i monedes necessites? Utilitza |els |adhesius. R. M.
15,30 €
4 Escull |com pagar utilitzant |el menor nombre possible

|de bitllets i monedes.
18,20 € 1 1 1 1 2
24,05 € 1 2 1
37,70 € 1 1 1 1 1 2
46,95 € 2 1 1 1 4 1
182 cent vuitanta-dos
• Podeu proposar als nens i nenes que facin l’activitat 2 per parelles. Demaneu que encerclin els bitllets i les
monedes que empraran per pagar el monopatí. Suggerim fer una posada en comú que permeti valorar les
diferents estratègies que han utilitzat per arribar a la solució.
• Per fer l’activitat 3 podeu portar a terme el joc El primer a pagar. El primer grup que representi la quan-
titat amb les monedes i els bitllets encunyats pot sumar un punt. Podeu repetir la dinàmica amb diverses
quantitats. Tot seguit, podeu demanar als alumnes que representin el preu de la raqueta i que enganxin els
adhesius de bitllets i monedes corresponents.
• Per al desenvolupament de l’activitat 4 demaneu als infants que, per parelles, utilitzin les monedes i els
bitllets encunyats per representar les quantitats que els plantegem.
182
FITXA 9. Situacions de compra
MESURA
Nom Data
Material necessari
1 Observa, |calcula i respon: • Monedes encunyades (sobre
• Bitllets encunyats (sobre del Llibre
6,08 € de l’alumne).
2,75 5,43 € • Objectes d’aula (no proporcionats).
€
• Catàlegs (no proporcionats).
Per sumar els preus,

• En Lluís vol comprar la pilota
escriu-los en cèntims.
i el camió. Quant haurà de pagar?
Pilota 2,75 € 5 275 cèntims Proposta d’activitats

complementàries
275 + 608 = 883 • Joc Anem a comprar, de l’apartat Jocs
Camió ,
6 08 € 5 608 cèntims del llibre de recursos, pàgina 178.
Pagarà 883 cèntims.

P|agarà 8 |euros i 83 |cèntims.
• L’Anna vol comprar la pilota i el peluix.

Quant haurà de pagar?
Pilota ,
2 75 € 5 275 cèntims
275 + 543 = 818
Peluix 5, 43 € 5 543 cèntims
Pagarà 818 cèntims.

P|agarà 8 |euros i 18 |cèntims.
cent vuitanta-tres 183
• Treballeu l’activitat 1 per grups amb la dinàmica del joc Anem a comprar. A partir dels diferents objectes
que es mostren a l’activitat, podeu simular un supermercat a l’aula i utilitzar les monedes i els bitllets en-
cunyats com a moneda de canvi. Primerament, els podeu plantejar les situacions de l’activitat, de manera
que han de calcular la suma de diferents preus. Recomanem que feu la conversió a cèntims per efectuar
operacions de suma i resta. A mesura que van resolent les situacions, ho podeu escriure a la fitxa.
• Tot seguit, podeu continuar la dinàmica per grups, però aquesta vegada amb objectes d’aula, als quals as-
signareu un preu, o amb imatges de catàlegs en què apareguin preus. En funció del nivell d’autonomia de
l’alumnat, podeu optar perquè siguin els mateixos alumnes els que facin el paper de venedors o bé podeu
fer el treball en gran grup.
183
2 C|alcula |quants |diners li falten per |entregar |a |cada nen.
Ha de pagar 5 €i 27 cèntims.
Material necessari
• Catàlegs (no proporcionats). Ja ha entregat 5 euros.
€ Li falten per entregar 27 cèntims.
del Llibre de l’alumne). 5,27
• Adhesius de monedes (sobre
• Targeta Al restaurant (capsa
Ha de pagar 3 € i 78 cèntims.
de material).
Ja ha entregat 2 euros. 3,78
€
Li falten per entregar 1 €i 78 cèntims.
3 C|alcula i |completa: 1 € són 100

Busca nombres cèntims.
• La Sofia compra una barra de pa que complementaris
costa 0,45 €. Entrega una moneda que sumin 100.
d’1 euro. Quants diners li tornaran?
45 cèntims 1 55 cèntims = 1 €
Li tornaran 55 cèntims.
• L’Alícia compra un tros de formatge per

Calcula els cèntims que 3,60 €. Entrega un bitllet de 5 euros.
es necessiten per Quants diners li tornaran?
completar un altre euro.
3 € i 60 cèntims 1 40 cèntims = 4 €
Després, calcula quants
euros més li han de 4€1 1 €=5€
tornar.
Li tornaran 1 euro i 40 cèntims.
184 cent vuitanta-quatre
• Abans de començar, plantegeu diverses situacions en què falti una quantitat de diners per arribar al preu
del producte. Podeu agafar productes de catàlegs i explicar als alumnes que tenen una quantitat concreta
de diners per pagar (inferior al preu real del producte) perquè puguin practicar el càlcul dels diners que els
falten. Suggerim, primer, fer aquesta activitat de manera conjunta i, després, continuar proposant exemples
perquè els resolguin en petit grup. A continuació, feu l’activitat 2 de manera autònoma.
• L’activitat 3 la podeu simular per parelles on un nen o nena fa de comprador o compradora, i l’altre, de
venedor o venedora, i han d’utilitzar les monedes i els bitllets encunyats. Quan hàgiu acabat, aconsellem
traslladar els resultats a la fitxa i fer una revisió en gran grup.
• Per acabar, amb les dades que apareixen a la targeta Al restaurant, els infants hauran de dir quant costarà
el menjar de cadascuna de les dues taules que es mostren.
184
FITXA 10. Maneres diferents de mesurar
MESURA
Nom Data
Material necessari
1 Observa i |escriu: • Objectes d’aula
(no proporcionats).
pam
peu
pas
“πeu “pam “pas
2 M|esura |el llarg |de la pissarra |de la |classe |amb pams
i |completa. D|esprés, |compara la teva mesura |amb la
|del teu mestre |o mestra.
llarg
complementàries
La pissarra mesura R. Ll. pams de llarg. • Activitat 1 El pam, el peu i la passa,
alt de l’apartat Activitats col·lectives del
• Heu obtingut el mateix resultat? Per què?
N‘o, “πerq€è «el “ßeu “pam «és “µés ‘gran.

3 A|quests tres |germans han mesurat |amb
passos |el passadís |de |casa. Quina mesura
ha |obtingut |cadascun? Uneix:
11 passos
7 passos
9 passos
cent vuitanta-cinc 185
• Per començar, treballeu el contacte amb les unitats de mesura: pam, peu i passa. Pregunteu als alumnes de
quina manera pensen que podem mesurar diferents objectes, persones o distàncies (més enllà del regle o del
metre). Feu l’activitat 1 El pam, el peu, la passa. A continuació, l’alumnat pot fer autònomament l’activitat 1.
• Per fer l’activitat 2 suggerim aprofundir en el pam. Primer, dividiu els alumnes en grups de tres. Podeu
demanar que mesurin uns determinats objectes d’aula amb l’ús exclusiu del pam. Aconsellem que un
d’aquests objectes sigui la pissarra de l’aula. Els podeu proposar que anotin les mesures en una llibreta.
• A continuació, demaneu als infants que mesurin unes determinades distàncies amb l’ús exclusiu de la passa.
Suggerim que una d’aquestes distàncies sigui l’amplada i la llargada de l’aula o del passadís de l’escola i
que n’escriguin les mides en una llibreta. Tot seguit, feu l’activitat 3.
185
4 Quina mesura utilitzaries |en |cada |cas?
C|ompleta |els ingredients |de la recepta.
Material necessari
• Recepta (no proporcionada).
MOUSSE DE XOCOLATA
4 ous batuts
5 ‘cul¬era∂es de sucre
TASSETA
2 ‘gots de llet
PRESES 6 “p®eßes de xocolata

GOTS
CULLERADES
1 ‘grapat de fideus de xocolata
GRAPAT 1 “tasßeta de nata líquida
• Quins altres estris de cuina podries utilitzar per mesurar quantitats? R. M.
U“na ‘copa, “una ‘@erra, “una ‘cul¬era...

5 Escriu |els ingredients |que |es necessiten per fer unes postres
|que t’|agradin. H|as |d’utilitzar mesures |diferents.
R. Ll.
186 cent vuitanta-sis
• Per realitzar l’activitat 3 us aconsellem que treballeu a partir d’una recepta que hagin escollit els mateixos
alumnes. Recomanem analitzar les mesures que s’assenyalen a la recepta i començar una conversa amb re-
lació als estris que podeu utilitzar per calcular la quantitat de cada ingredient. Tot seguit, podeu analitzar i
comparar entre si les mesures que es proposen a la fitxa. Els podeu demanar que, individualment, relacionin
cada unitat de mesura amb la quantitat i l’aliment per al qual s’utilitza.
• Per fer l’activitat 4 l’alumnat ha d’escriure la recepta d’unes postres (si no en coneixen cap, els podeu propo-
sar que se la inventin). A continuació, podeu compartir les postres elaborades mitjançant el vocabulari que
heu treballat en la sessió. El fet de proposar que ho facin a casa i que ho mostrin a través d’una fotografia o
un vídeo ho farà més significatiu.
186
FITXA 11. Mesures de longitud: el centímetre
MESURA
Nom Data
Material necessari
• Regle (no proporcionat).
Per mesurar longituds petites utilitzem • Objectes d’aula
el regle o la cinta mètrica. Expressem (no proporcionats).
aquesta mesura en centímetres.
ple
am
1 centímetre 1 cm
Podem mesurar el llarg, alt

l’ample i l’alt
dels objectes.
llarg
1 M|esura |amb |el regle i |completa:

El llarg de cada llapis. El llarg i l’alt del quadre.
cuadro con motivo infantil

y marco recto. de 5 por 6
cm
3 |cm
8‘cm llarg 6‘cm
10‘cm alt 5‘cm
Traça |amb |el regle una línia |de 3 |cm i una |altra
|de 7 |cm
cent vuitanta-set 187
• Per començar la fitxa us suggerim que treballeu el concepte de centímetre mitjançant l’ús del regle. Prime-
rament, podeu analitzar les diferents parts del regle a partir de preguntes com: Què indica cada nombre? Per
què hi ha barretes entre els diferents nombres? Quins objectes podem mesurar amb un regle? Tot seguit, podeu
demanar als nens i nenes que, en grups de tres, mesurin uns determinats objectes d’aula i ho anotin en
una llibreta. Una vegada efectuats els mesuraments, demaneu que cada grup indiqui els resultats que ha
obtingut i formuleu-los les preguntes següents: Tots els resultats són iguals? Per què? Passava el mateix amb
les mesures en pams, peus i passes? Com és això?
• A continuació, els nens i nenes poden portar a terme l’activitat 1, en què han de mesurar amb el regle els
diferents dibuixos que s’hi mostren.
187
Per mesurar longituds grans o distàncies petites,
utilitzem la cinta mètrica. Expressem
aquesta mesura en metres.
Material necessari
• Regle (no proporcionat). 1 metre 1m
• Cinta mètrica (no proporcionada). 1 metre són 100 centímetres.
• Metre (no proporcionat).
1 “µ 5 100 “cµ
Les distàncies grans les mesurem en quilòmetres.
1 quilòmetre 1 km
1 quilòmetre són 1.000 metres.
1 kµ 5 1.000 “µ
complementàries
• Joc Salts de longitud, de l’apartat Jocs
2 Què utilitzaries per mesurar |aquestes longituds? Uneix:
• La cintura d’una persona.
• El llarg de la pissarra.
• L’alt d’un calaix.
3 Escull i |escriu |en |quina unitat |expressaries |cada longitud.
en centímetres en metres en quilòmetres
El llarg d’un llibre «e> ‘©entíµet®es

L’ample d’una piscina «e> ‘µet®es
La distància entre dues ciutats «e> ‘quilòµet®es
188 cent vuitanta-vuit
• Per començar, presenteu la cinta mètrica i el metre, i aprofiteu per fer-ne la comparació, tant en forma
com en utilitat, amb el regle. Per posar-ho en pràctica, recomanem dur a terme el joc Salts de longitud. A
continuació, l’alumnat pot resoldre l’activitat 2 individualment.
• Abans de fer l’activitat 3 us aconsellem treballar el quilòmetre a partir d’imatges de cartells que conegueu en
els quals s’indiqui la distància entre diverses ciutats o pobles propers. Plantegeu-los preguntes com: Quina
distància hi ha entre un poble i l’altre? Quina d’aquestes ciutats és més a prop de nosaltres? Quina es troba més
lluny?
• Per fer l’activitat 3 l’alumnat ha de determinar quina unitat és la més adequada per mesurar les diferents
longituds.
188
FITXA 12. El centímetre i el metre
MESURA
Nom Data
Material necessari
• Cinta mètrica (no
1 C|alcula i |completa:
proporcionada).
Per sumar o restar
longituds, escriu-les
en centímetres. RECORDA:
1 m = 100 cm
• Quants metres i centímetres són?
1 m i 24 cm 5 100 cm 1 24 cm 5 124 cm
4 m i 36 cm 5 400 cm 1 36 cm 5 436 cm
3 m i 8 cm 5 300 cm 1 8 cm 5 308 cm
• Quants centímetres són?
173 cm 5 1 m i 73 cm 107 cm 5 1 m i 7 cm
295 cm 5 2 m i 95 cm 350 cm 5 3 m i 50 cm
2 Utilitza una |cinta mètrica i |completa: R. Ll.
• Quant fa el teu company d’alt?
Fa m i cm cm
• Quant mesura la porta de la classe de llarg?
Mesura m i cm cm
cent vuitanta-nou 189
• Per començar, treballeu la relació entre centímetre i metre per parelles. Mitjançant l’ús de la cinta mètrica,
demaneu a diverses parelles d’alumnes que mesurin uns determinats objectes en metres i que escriguin els
resultats en una llibreta. A la resta de parelles, els podeu plantejar que mesurin els mateixos objectes en cen-
tímetres i que també n’anotin els resultats en una llibreta. Tot seguit, podeu compartir els resultats perquè
serveixin de punt de partida per analitzar-ne les semblances i les diferències, i determinar la relació entre els
dos mesuraments. A continuació, podeu demanar als infants que, per grups, facin l’activitat 1, amb l’ajuda
de la cinta mètrica.
• Per desenvolupar l’activitat 2 els nens i nenes han d’utilitzar la cinta mètrica per anotar l’alçària d’un com-
pany o companya i l’alçada de la porta de l’aula (tant en metres com en centímetres). Podeu complementar
l’activitat realitzant una ordenació de les alçades dels alumnes, de més alts a més baixos, i també podeu
treballar les diferències entre alçades dels alumnes de l’aula.
189
3 Observa, llegeix i resol:
• Per tancar el pati de l’escola es necessiten 3 m i 60 cm
de tanca fins a una de les parets de l’edifici, i 5 m i 30 cm
Material necessari
fins a l’altra. Quants metres i centímetres es necessiten
• Cinta mètrica (no
en total?
proporcionada).
Fins a una paret 3 m i 60 cm 5 360 cm

Fins a l’altra paret 5 m i 30 cm 5 530 cm
890 cm 5 8m i 90 cm
360 + 530 = 890
En total |es necessiten
8“m “i 90“cm .
• Les cortines de la meva habitació mesuraven 3 m i 25 cm d'alt,

però, com que s’arrossegaven, la mare les ha tallat 85 cm. Quant
mesuren ara les cortines?
Mesuraven 3 m i 25 cm 5 325 cm
Ha tallat 85 cm
325 – 85 = 240
240 cm 5 2 m i 40 cm
Ara mesuren 2“m “i 40‘cµ .

190 cent noranta
• Per desenvolupar l’activitat 3 us aconsellem que treballeu per grups. Podeu presentar les situacions plan-
tejades com a casos reals, per als quals s’ha de donar una solució. Recomanem transformar les mesures a
centímetres per tal de facilitar les operacions.
• Tot seguit, podeu proposar a l’alumnat continuar prenent mides d’objectes reals, amb la finalitat que els
nens i nenes n’hagin de calcular les mesures necessàries. Feu servir la cinta mètrica.
190
FITXA 13. Mesures de massa: el quilo
MESURA
Nom Data
Material necessari
• Bàscula (no proporcionada).
Per pesar els objectes utilitzem la balança o la bàscula. • Balança (no proporcionada).
Expressem aquesta mesura en quilograms o quilos. • Objecte d’un quilogram
(no proporcionat).
1 quilo 1 kg
• Objectes d’aula (no
SUCRE proporcionats).
La balança està equilibrada.

El paquet de sucre pesa 1 kg. Les pomes pesen en total 1 kg. Proposta d’activitats
complementàries
• Joc Balança humana, de l’apartat Jocs
1 Observa les balances i |escriu més |o menys.
L’entrepà pesa “µenys d’1 quilo.

La síndria pesa “µés d’1 quilo.
2 P|ensa i |encercla.
Pesa més d’1 kg.
Pesa menys d’1 kg.
cent noranta-u 191
• Per començar, estudieu el concepte de quilogram amb l’ús d’una bàscula o una balança. Primer, treballeu a
partir dels pesos d’objectes que coneixen, per exemple, una pilota, un llibre, la motxilla... Tot seguit, podeu
mostrar un objecte d’un quilogram, que servirà de base per fer estimacions. Resulta important que els
alumnes el manipulin per conèixer la sensació de tenir un quilo a les mans i poder-ho comparar. A conti-
nuació, demaneu-los que facin una estimació amb objectes d’aula per indicar si pesen més o menys d’un
quilo. A continuació, l’alumnat pot portar a terme l’activitat 1.
• Per fer l’activitat 2 realitzeu una estimació dels pesos de cada objecte amb relació al quilo per mitjà del joc
Balança humana. Podeu treballar amb diversos objectes d’aula o propis dels infants, entre els quals els que
es proposen a l’activitat. A mesura que ho aneu resolent poden anar omplint la fitxa. Ho podeu revisar en
gran grup i fer servir la bàscula o la balança.
191
Quan pesem objectes de menys d’1 quilo, utilitzem unitats més petites:
el mig quilo (1/2 kg) i el quart de quilo (1/4 kg).
Material necessari 1 quilo = 2 mitjos quilos 1 quilo = 4 quarts de quilo

• Bàscula (no proporcionada).
• Balança (no proporcionada).
• Dos objectes de mig quilogram 5 1 5 1 1 1
(no proporcionats).
1 kg 5 1/2 kg 1 1/2 kg 1 kg 5 1/4 kg 1 1/4 kg 1 1/4 kg 1 1/4 kg
• Quatre objectes d’un quart
de quilogram (no proporcionats).
3 C|alcula i uneix:
Proposta d’activitats 3 kg
complementàries
• Joc El pes just, de l’apartat Jocs
2 kg i mig
3 kg i quart
4 Observa |el |dibuix, pensa i respon:

• Quantes taronges pesen 1 kg? 4 taronges.
• En Marc va comprar 2 kg de taronges. Quantes en va comprar?
E“n “va ‘comprar 8.

• La Patrícia va comprarne mig quilo. Quantes en va comprar?
E“n “va ‘comprar 2.

192 cent noranta-dos
• Abans de començar, treballeu en gran grup la relació entre el mig quilo, el quart de quilo i el quilo a través
dels objectes de mig quilogram i els objectes d’un quart de quilogram. Feu preguntes: Quants objectes
de mig quilo necessito per fer un quilo? Quants objectes d’un quart de quilo necessito per fer mig quilo? I per fer
un quilo? Us aconsellem que proposeu als nens i nenes que ho comprovin utilitzant la balança perquè en
treguin així les seves pròpies conclusions. Recomanem treballar la suma de quilos, meitats de quilo i quarts
de quilo. Tot seguit, podeu demanar als alumnes que, per parelles, facin l’activitat 3 fent servir la balança.
• Per fer l’activitat 4 proposeu als alumnes que contestin les preguntes que tenen plantejades com un repte
per resoldre en parella.
• Per acabar, podeu dur a terme el joc El pes just. Necessitareu diversos objectes d’aula. Podeu utilitzar ob-
jectes amb diferents pesos a manera de guia perquè els infants facin hipòtesis dels pesos.
192
FITXA 14. Mesures de capacitat: el litre
MESURA
Nom Data
Material necessari
• Gerra mesuradora d’un litre
Expressem en litres el líquid que cap en un recipient. (no proporcionada).
1 litre 1ℓ • Gerra mesuradora de mig litre
(no proporcionada).
• Gerra mesuradora d’un quart
Quan la quantitat de líquid és menor, utilitzem unitats més
de litre (no proporcionada).
petites: el mig litre (1/2 ℓ) i el quart de litre (1/4 ℓ). • Envasos diversos
1 litre = 2 mitjos litres 1 litre = 4 quarts de litre (no proporcionats).
5 1 5 1 1 1
1ℓ 5 1/2 ℓ 1 1/2 ℓ 1ℓ 5 1/4 ℓ 1 1/4 ℓ 1 1/4 ℓ 1 1/4 ℓ complementàries
• Activitat 3 Quant n’hi cap?,
1 P|ensa i |encercla.
Hi cap més d’1 litre.
Hi cap menys d’1 litre.
2 Observa les |ampolles

i |escriu:
1 “lit®e
mig litre
1 quart de litre “mig “lit®e
1 litre
1 ‘quart ‘∂e “lit®e

cent noranta-tres 193
• Per començar, treballeu el concepte de litre a partir de la comparació entre diversos envasos i demaneu als
alumnes que facin hipòtesis sobre quins envasos són més grans d’un litre i quins són més petits. Els podeu
demanar que ho comprovin omplint-los amb la gerra mesuradora d’un litre. A continuació, els podeu
plantejar que en busquin la capacitat a l’etiqueta per ordenar-los de més gran a més petit.
• Tot seguit, l’alumnat pot pintar de color vermell els objectes de l’activitat 1 de més d’un litre de capacitat i
de color blau els objectes que tenen una capacitat de menys d’un litre. Feu l’activitat 3 Quant n’hi cap?
• Per desenvolupar l’activitat 2 presenteu als infants els derivats del litre mitjançant la gerra mesuradora
d’un quart de litre i la gerra mesuradora de mig litre. Els podeu demanar que, individualment, escriguin
la quantitat corresponent per a cada ampolla.
193
3 Pinta les |gerres |que necessites per buidar les |galledes.
Material necessari
• Gerra mesuradora d’un litre
(no proporcionada). 2ℓ 1ℓ 1ℓ 1ℓ 1ℓ 1ℓ
• Gerra mesuradora de mig
litre (no proporcionada).
• Gerra mesuradora d’un quart
de litre (no proporcionada).
• Etiquetes de productes 2ℓ 1/2 ℓ 1/2 ℓ 1/2 ℓ 1/2 ℓ 1/2 ℓ 1/2 ℓ 1/2 ℓ 1/2 ℓ
2ℓ 1/4 ℓ 1/4 ℓ 1/4 ℓ 1/4 ℓ 1/4 ℓ 1/4 ℓ 1/4 ℓ 1/4 ℓ 1/4 ℓ

• Joc Mira l’etiqueta, de l’apartat Jocs
del llibre de recursos, pàgines 182 i 183. 4 Quants litres hi ha? Observa la |capacitat |de |cada
recipient, |compta i |completa:
5ℓ 1ℓ 1/2 ℓ 1/4 ℓ
Hi ha 3 litres.
Hi ha 2 litres. Hi ha 6 litres i “mig .

194 cent noranta-quatre
• Abans de començar, manipuleu el quart de litre i el mig litre per observar la relació de capacitat entre les
dues mesures. En gran grup, pregunteu als nens i nenes: Quantes gerres de mig litre necessito per omplir la
gerra d’un litre? Quantes gerres d’un quart de litre necessito per omplir la gerra de mig litre? I la d’un litre?
Podeu demanar que ho comprovin passant l’aigua d’unes gerres mesuradores a unes altres i que n’extre-
guin així les seves pròpies conclusions. Tot seguit, els podeu plantejar que, per parelles, pintin el nombre de
gerres que necessiten per arribar a la quantitat que proposa l’activitat 3.
• Per fer l’activitat 4 demaneu als nens i nenes que comptin per parelles el nombre de litres que hi ha en cada
imatge. Les parelles que ho encertin poden sumar un punt per cada resposta correcta.
• Per acabar, feu el joc Mira l’etiqueta. Per jugar és convenient disposar d’etiquetes de productes diferents.
194
GEOMETRIA I TRACTAMENT
DE LA INFORMACIÓ
FITXA 1. Tipus de línies
GEOMETRIA
Nom Data
Material necessari
1 R|epassa les línies |grises |del |color |que |correspongui. • Fil de llana (no proporcionat).
Línies rectes Línies corbes Línies poligonals

obertes tancades obertes tancades
blau cel verd rosa

Línies mixtes
obertes tancades
blau lila groc

vermell
2 Observa i pinta l'interior |de les línies tancades.
exterior
interior
frontera
cent noranta-set 197
• Per desenvolupar l’activitat 1 recomanem treballar per parelles mitjançant un fil de llana. Mitjançant la
manipulació del fil i variant-ne la forma i la tensió, aconsellem representar els diferents tipus de línies, si-
guin rectes, corbes, poligonals o mixtes, obertes o tancades, i analitzar les característiques de cadascuna.
Seguidament, podeu plantejar als alumnes que, amb les mateixes parelles, repassin les línies grises del color
corresponent.
• Per fer l’activitat 2 plantegeu als infants que, amb les mateixes parelles de l’activitat anterior, representin
les figures que es proposen a la fitxa per mitjà del fil del llana. Suggerim posar un èmfasi especial en els
conceptes exterior i interior de les línies tancades.
197
3 Què són? Ll¬egeix i |escriu:
La circumferència és una línia corba tancada.

Material necessari
• Fil de llana (no proporcionat). Una circumferència i el seu interior formen un cercle.
• Arracades (no proporcionades).
• Puzles circulars (no proporcionats). ‘circuµƒe®ènciå
• Cordes (no proporcionades).
• Galetes (no proporcionades).
• Cèrcols (no proporcionats).
‘©erc¬e
4 Observa i uneix:
circumferència
cercle
5 Dibuixa una |circumferència i un cercle |amb |ajuda

|d'un |objecte.
R. G.
P|ots |dibuixar una |circumferència |amb un regle?

Explica-ho.
N‘o, “πerq€è «el “®eg¬e «és “una “línia “®ecta
“i “la ‘circuµƒe®ència «és “una “línia ‘corba.
198 cent noranta-vuit
• Abans de començar, treballeu els conceptes cercle i circumferència. Primer, representeu aquestes formes
amb diversos objectes: fil de llana, arracades, puzles circulars, cordes, monedes encunyades, galetes,
cèrcols... Tot seguit, analitzeu en grup amb preguntes com: Quin tipus de línia forma una circumferència? És
oberta o tancada? Quines diferències hi ha entre una moneda i una galeta? Totes tenen l’interior ple? Després,
resoleu l’activitat 3.
• Per fer l’activitat 4 demaneu als alumnes que busquin circumferències i cercles en objectes de l’aula. Segui-
dament, proposeu que relacionin cada objecte amb el concepte corresponent, segons si el seu interior és ple
o no ho és.
• A continuació, demaneu infants que, per parelles, busquin estratègies per explicar de quina manera poden
dibuixar una circumferència perfecta. Podeu proposar que ho intentin manipulant diversos objectes per
comprovar quina és la millor manera de fer-ho. Tot seguit, que facin l’activitat 5.
198
FITXA 2. Figures planes
GEOMETRIA
Nom Data
1 Escriu |el nom |de |cada figura.
“©erc¬e ‘quadrat “triang¬e

Aquesta figura
s’anomena
rombe.
“®ectang¬e “rom∫±
complementàries
2 Quina forma tenen? Observa i uneix: • Activitat número 1, de les Figures
planes de l’apartat Activitats col·lectives
quadrat rectangle cercle triangle rombe
cent noranta-nou 199
• Abans de començar, feu l’activitat 1 de Figures planes, perquè els alumnes es familiaritzin amb les diverses
figures geomètriques planes.
• Prèviament a l’activitat 2 podeu demanar als alumnes que localitzin objectes reals que s’assemblin a les fi-
gures que hem treballat, siguin de l’aula o de la seva vida quotidiana, amb la intenció d’ampliar el repertori
d’exemples per a cadascuna de les figures planes. Això permetrà fer una llista d’objectes reals, a la pissarra,
per a cada figura geomètrica plana.
• A continuació, podeu plantejar als infants que, individualment, relacionin cada figura amb els objectes cor-
responents que es mostren a l’activitat 2.
199
3 Dibuixa |amb figures |geomètriques. R. M.
• Amb quadrats i triangles dibuixa una casa.

Material necessari • Amb rectangles i cercles dibuixa un semàfor.
• Tangram (sobre del Llibre de l’alumne).
• Amb rectangles, triangles i cercles dibuixa un coet.
• Adhesius de figures geomètriques
(Llibre de l’alumne).
complementàries
• Joc Tangram, de l’apartat Jocs del llibre 4 Divideix |cada figura per |obtenir |dos triang¬les.
de recursos, pàgines 196 i 197.
5 Utilitza |dos |adhesius |en |cada |cas per formar |aquestes

figures.
UN ROMBE UN RECTANGLE UN QUADRAT
200 dos-cents
• Per començar, feu el joc Tangram. Primer, analitzeu quines són les figures geomètriques planes que confor-
men el tangram. Us aconsellem que deixeu als alumnes alguns instants perquè manipulin el joc i es familia-
ritzin amb les diferents figures. Seguidament, els podeu demanar que elaborin dibuixos senzills, projectats a
la pissarra/PDI, per mitjà de les figures indicades del tangram. Cal tenir en compte que en aquest joc no hi
ha cercles. A continuació, que facin l’activitat 3.
• Per fer l’activitat 4 utilitzeu les figures del tangram. Podeu proposar a manera de repte que, per parelles,
construeixin un quadrat a partir de dues de les figures de què disposen. Les parelles que ho aconsegueixin
poden sumar un punt; guanya la parella que aconsegueixi més punts. Podeu repetir la dinàmica per elabo-
rar un triangle.
• Per l’activitat 5 mantingueu les parelles de l’activitat anterior fent servir els adhesius de figures geomè-
triques. Recomaneu que les dibuixin abans d’enganxar els adhesius.
200
FITXA 3. Els polígons
GEOMETRIA
Nom Data
Material necessari
• Geoplà (no proporcionat).
Una línia poligonal tancada i el seu interior formen un polígon.
Els polígons tenen costats, vèrtexs i angles.
Dues línies que tenen
vèrtex
un mateix vèrtex
formen un angle.
costat angle
Aquest polígon té Aquest polígon té
5 costats i 5 vèrtexs. 4 angles.

complementàries
• Joc Geoplà, de l’apartat Jocs del llibre
1 Encercla |els polígons. de recursos, pàgina 196.
3 costats 6 costats
3 vèrtexs 6 vèrtexs
3 angles 6 angles
dos-cents u 201
• Per començar, treballeu els conceptes costat, vèrtex i angle per mitjà del joc Geoplà. Primer, proposeu als
alumnes que construeixin figures senzilles, com el triangle, el quadrat i un pentàgon de costats iguals, per
exemple. Tot seguit, pregunteu-los: Totes les figures tenen la mateixa quantitat de costats? Hi ha algun punt on
s’ajuntin els costats? A mesura que ho aneu resolent, empleneu el requadre inicial de la fitxa.
• Per fer l’activitat 1 demaneu als nens i nenes que, en grups de tres, representin les figures que els plante-
gem emprant el geoplà i que encerclin les que representen un polígon. Seguidament, cada grup pot expres-
sar les condicions que ha tingut en compte per distingir els elements que són polígons dels que no ho són.
• A l’activitat 2, l’alumnat ha de comptar el nombre de costats, vèrtexs i angles de cada polígon. Aquells que
ho necessitin poden fer ús del geoplà.
201
3 C|ompta |els |costats i |els vértexs i |completa:
Material necessari
• Geoplà (no proporcionat).
• Llapis vermell i blau
(no proporcionats). triangle quadrilàter
• Els polígons de 3 costats i 3 vèrtexs s’anomenen “triang¬es.

• Els polígons de 4 costats i 4 vèrtexs s’anomenen ‘quadrilà†ers.
4 Pinta segons |el |codi:
triangles
blau blau blau
quadrilàters
complementàries
• Joc Geoplà, de l’apartat Jocs del llibre vermell
de recursos, pàgina 196. blau
vermell vermell
Observa |els polígons |que has pintat i |escriu |el nom

|de tres |quadrilàters.
Q“uadrat, “rom∫± “i “®ectang¬e.
5 Dibuixa |amb |el regle: R. G.
UN TRIANGLE UN QUADRILÀTER
No t’oblidis
de pintar
l’interior!
202 dos-cents dos
• Abans de començar, treballeu els diferents tipus de triangles i quadrilàters mitjançant el joc Geoplà. Podeu
demanar als infants que, per grups, comptin el màxim de triangles que poden construir en el geoplà durant
un temps determinat. Tot seguit, ho podeu revisar a la pissarra/PDI en gran grup. A continuació, feu l’acti-
vitat 3.
• Per fer l’activitat 4, l’alumnat ha de pintar de color vermell els triangles de la imatge i de color blau els
quadrilàters. Seguidament, podeu demanar als nens i nenes que anomenin tres tipus de quadrilàters que
coneguin.
• A l’activitat 5, els alumnes, utilitzant el regle, han de dibuixar un triangle i un quadrilàter, i pintar-ne
l’interior. Tot seguit, podeu posar en comú el tipus de triangle i quadrilàter que ha dibuixat cada alumne i
alumna.
• Per acabar, proposeu reptes que podeu fer per mitjà de l’ús del geoplà. Per exemple construir figures geo-
202 mètriques planes com un quadrat, un rectangle o un rombe.
FITXA 4. Posicions a l'espai
GEOMETRIA
Nom Data
Material necessari
1 Fixa -t'hi bé i |dibuixa les figures |en l'ordre |que s'indica. • Figures geomètriques
verd groc vermell blau • Tangram (sobre
De dreta a del Llibre de l’alumne).
esquerra • Mirall (no proporcionat).
De baix vermell
a dalt
blau
groc
verd
2 On |és |el |cofre |del tresor? Situa't |en |el punt vermell,
segueix les indicacions i marca |el lloc.
Cada cop que

facis un pas
avances 1 casella.
nt
cap amu
2 passos
a la dreta
3 passos
nt
cap amu
5 passos
rra
a l’esque
6 passos
ix
cap a ba
4 passos
dos-cents tres 203
• Feu l’activitat 1 per parelles mitjançant l’ús de les diferents figures geomètriques de fusta o cartró (en el
cas que no en tingueu a l’abast, podeu aprofitar les figures del tangram). Primer, demaneu als infants que
les situïn horitzontalment en un ordre concret, d’esquerra a dreta. Recomanem que col·loqueu un mirall al
costat perquè vegin la dinàmica que seguirà si es canvia l’ordre de dreta a esquerra i que analitzeu allò que
poden observar. Tingueu en compte que la posició de les figures no ha de canviar. Seguidament, proposeu
que n’inverteixin l’ordre respectant la posició de cada figura. Podeu repetir la mateixa dinàmica situant-les
en vertical, de dalt a baix i de baix a dalt.
• Per fer l’activitat 2 l’alumnat ha de seguir les indicacions del pirata amb la intenció de trobar el cofre del
tresor. Us aconsellem que en porteu a terme una revisió conjunta amb la finalitat de contrastar els resultats.
203
3 Pinta:
la mà dreta la mà esquerra
Material necessari blau vermell vermell blau

• Llapis vermell i blau vermell
blau
(no proporcionats).
4 Observa i |encercla:
• El nen que fa servir la mà dreta
per escriure.
• La nena que fa servir la mà

esquerra per pintar.
5 Observa i marca les |afirmacions |correctes.
Hi ha arbres a l’esquerra del nen.

El gos està entre el nen i la nena.
El riu està a la dreta del gos.
El riu està a l’esquerra del nen i de la nena.
Dibuixa una roca |a l'esquerra |del nen i una flor |davant

|de la nena. R. G.
204 dos-cents quatre
• Per començar, repasseu la lateralitat. A continuació, demaneu que, per parelles, pintin de color vermell les
mans dretes i de color blau les mans esquerres de l’activitat 3. Recomanem posar un èmfasi especial en
les diferents direccions que mostra el nen del dibuix.
• Per fer l’activitat 4 proposeu que, individualment, encerclin el nen que escriu amb la mà dreta i la nena que
dibuixa amb la mà esquerra. Ho podeu revisar en grups de quatre alumnes i representar la posició de cada
infant.
• Demaneu a l’activitat 5 que, individualment, marquin les afirmacions correctes amb relació al dibuix que es
presenta. Aconsellem posar un èmfasi especial en la posició en la qual es troben el nen i la nena, i destacar
que l’esquerra del nen i la nena no és la mateixa que l’esquerra de qui ho mira. Ho podeu revisar en gran
grup simulant la imatge a l’aula.
204
FITXA 5. La simetria
GEOMETRIA
Nom Data
Material necessari
• Làmina Figures geomètriques
Si dobleguem la figura per la línia vermella, les (capsa de material).
dues parts coincideixen. • Dibuixos simètrics i no
La figura és simètrica respecte de la línia simètrics (no proporcionats).
vermella. La línia vermella és un eix de simetria.
Si dobleguem la figura per la línia blava, les

dues parts no coincideixen.
La figura no és simètrica respecte de la línia
blava. La línia blava no és un eix de simetria.
1 P|er |quina línia podries |doblegar |cada |dibuix perquè

les |dues parts |coincideixin? R|epassa-la |de vermell.
Fixa't |en les línies vermelles |que has traçat i |completa:

• Cada figura és simètrica respecte de la línia “√±rµella .
• La línia vermella és un «eix ‘∂e “siµetria .
dos-cents cinc 205
• Per començar, feu repàs de les figures geomètriques planes amb la làmina Figures geomètriques. Podem
començar amb series més senzilles i anar augmentant el nivell de dificultat afegint-hi elements i propietats
(gran, petit, llis, rugós, vermell, verd...).
• Abans de fer l’activitat 1 treballeu la simetria a partir de dibuixos simètrics i no simètrics. Primer, dividiu
els alumnes en grups, als quals donareu un determinat nombre de dibuixos en què hi pot haver els que es
proposen a la fitxa. Demaneu als infants que busquin la manera en què, doblegant-los, quedin partits en
dues parts exactament iguals. Podeu compartir en gran grup les estratègies que han utilitzat. Us suggerim
que presenteu així el concepte eix de simetria i que, a continuació, llegiu l’explicació de l’inici de la fitxa. Tot
seguit, demaneu als nens i nenes que facin l’activitat 1.
205
2 C|ompleta |cada |dibuix perquè sigui simètric respecte
|de la línia vermella.R. G.
Material necessari
• Mirall (no proporcionat).
• Paper plegat (no proporcionat).
3 Utilitza |el regle i traça un |eix |de simetria

|en |cada |cas. R. M.
complementàries
• Activitats número 1 i 2 de
Simetria, de l’apartat Activitats
col·lectives del llibre de recursos,
pàgina 194.
4 Observa, pensa i respon:

• La línia taronja és un eix de simetria? S“í.
• I la línia verda? S“í.
• Pots dibuixar un altre eix de simetria? S“í.
• Pot tenir una figura més d’un eix de simetria? S“í.
• Hi pot haver figures que no tinguin cap eix de simetria? S“í.
206 dos-cents sis
• Feu l’activitat 2 individualment. Recomanem l’ús del mirall, situat sobre l’eix de simetria, per als alumnes
que mostrin més dificultats per completar els dibuixos.
• Per portar a terme l’activitat 3 demaneu-los que, individualment, tracin un eix de simetria per a cada imat-
ge. Una vegada realitzada l’activitat, podeu demanar que ho comparteixin amb el grup classe i comprovar
els eixos de simetria que proposen. Cal destacar que, per a unes figures o imatges determinades, hi pot
haver més d’un eix de simetria, com és el cas del rombe, el llaç, el rectangle, el cercle i la pala de caiac.
• Podeu fer l’activitat 4 per parelles, per tal que donin resposta a les preguntes que tenen plantejades refe-
rents als eixos de simetria del quadrat.
• Per acabar, proposeu a l’alumnat cercant eixos de simetria en objectes d’aula, tal com s’indica a l’activitat
1 de Simetria. També pot ser interessant fer la proposta de l’activitat 2 de Simetria, en què es fa servir un
paper plegat per fer formes simètriques.
206
FITXA 6. Cossos geomètrics
GEOMETRIA
Nom Data
Material necessari
• Bric de suc o de llet
prismes piràmides (no proporcionat).
• Làmina Figures geomètriques
Aquest prisma (capsa de material).
s’anomena cub. • Retallables de cossos geomètrics
(no proporcionats).
base
base • Plastilina (no proporcionada).
Els prismes tenen • Targeta El joc de construccions
dues bases. Les (capsa de material).
piràmides només • Llapis blau i vermell
base en tenen una. (no proporcionats).
Els prismes i les piràmides són cossos geomètrics.
1 Observa i pinta:
els prismes les piràmides
vermell
blau
vermell blau
vermell vermell
Observa |els |cossos |geomètrics |que has pintat i |encercla

|el |cub. D|esprés, |escriu C (|cert) |o F (fals).
F Tots els prismes són cubs. C Tots els cubs són prismes.
dos-cents set 207
• Per començar, treballeu les característiques dels prismes i les piràmides amb la làmina Figures geomètri-
ques i diversos cossos geomètrics, tant si són objectes (bric de suc o de llet) com cossos geomètrics d’aula,
de fusta, paper o plastilina. Demaneu als alumnes que elaborin els seus propis cossos geomètrics a partir de
retallables o amb plastilina, i que analitzin les característiques i les diferències entre els diferents cossos.
Suggerim treballar el nombre de bases de cada figura i establir la diferència entre prisma i piràmide. Podeu
proposar als alumnes que localitzin els diversos cossos geomètrics que hi ha a la targeta El joc de construc-
cions.
• Per al desenvolupament de l’activitat 1 demaneu als infants que, individualment, pintin de color vermell
els prismes i de color blau les piràmides, i que responguin a la pregunta que tenen plantejada. A continua-
ció, poden exposar l’estratègia que han utilitzat per diferenciar-los i repassar-ne les característiques.
207
2 C|ompleta
esfera |cada |dibuix perquè
cilindre sigui simètric respecte
con
|de la línia vermella.R. G.
Material necessari
• Pilota, llauna de refresc i embut
(no proporcionats).
• Cossos geomètrics (no proporcionats).
L’esfera, el cilindre i el con són cossos geomètrics rodons.
• Plastilina (no proporcionada).
• Retallables de cossos geomètrics
(no proporcionats).
• Bossa opaca (no proporcionada). 2 Quina forma té |cada |objecte? Escriu:
3 Utilitza |el regle i traça un |eix |de simetria

|en |cada |cas. R. M.
• Activitats números 1 i 3, dels Cossos “prisma “piràmi∂e “prisma
geomètrics de l’apartat Activitats
col·lectives del llibre de recursos,
pàgina 194.
• Joc Endevina endevineta, de l’apartat Jocs
“con «eßƒera “cilind®e

3
4 Dibuixa pensa
Observa, un ninot |de neu i respon:
i respon:
R. Ll.
• La línia taronja és un eix de simetria?
• Amb quins cossos geomètrics faries
S“í.
un ninot de neu de plastilina?
• I la línia verda? S“í.
• Pots dibuixar un altre eix de simetria? S“í.
• Pot tenir una figura més d’un eix de simetria? S“í.
• Hi pot haver figures que no tinguin cap eix de simetria? S“í.
208
206 vuit
dos-cents sis
• Abans de començar, presenteu l’esfera, el cilindre i el con a partir d’objectes com una pilota (esfera), una
llauna de refresc (cilindre) i un embut (con). Demaneu als nens i nenes que elaborin aquests cossos amb
plastilina o retallables. A continuació, feu les activitats 1 i 3 de Cossos geomètrics.
• Seguidament, proposeu als infants que, per parelles, situïn els cossos geomètrics que han construït amb la
plastilina o els retallables en una bossa opaca. Per torns, han de posar la mà dins la bossa i endevinar
amb l’ús exclusiu del tacte quin cos geomètric estan tocant.
• En acabar l’activitat 2 aconsellem fer una posada en comú.
• Per fer l’activitat 3 demaneu que, individualment, dibuixin un ninot de neu i escriguin el nom dels cossos
geomètrics que han fet servir.
• Per acabar, feu el joc Endevina endevineta, per parelles o en grups. Necessitareu fer servir tant figures
planes com amb volum.
208
FITXA 7. Taules de dades
TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ
Nom Data
Material necessari
1 Observa la taula i respon: • Taula de dades (no
proporcionada).
La Raquel ha apuntat els animals de peluix
que hi ha a la seva botiga de joguines.
óssos elefants gossos
grans 8 3 5
petits 6 7 10
• Quins animals de peluix hi ha a la botiga? Proposta d’activitats

complementàries
H“i “ha ‘óssos, «e¬æfants “i ‘gossos. • Activitat número 4, del Tractament
de la informació de l’apartat
S‘ón ‘grans “i “πetits.
• De quines mides són? Activitats col·lectives del llibre
• Quants óssos petits hi ha? 6 I quants gossos grans? 5
• De quina mida hi ha menys animals? D«e “mida ‘gran.
2 C|ompta |els |cargols |que hi ha llargs curts
|a la |capsa i |completa |la taula.
vermells 3 6
blaus 4 2
grocs 5 3
verds 2 5
• De quin color hi ha més cargols curts?D«e “color “√±rµell.
• I menys cargols llargs? D«e ‘color “√±rd.
dos-cents nou 209
• Abans de començar, feu l’activitat 5 de Tractament de la informació i presenteu la taula de dades a la
pissarra/PDI, sense informació addicional, de manera que els alumnes hagin de plantejar hipòtesis sobre
la informació que ofereix.
• A continuació, podeu fer el mateix amb la taula de l’activitat 1, però aquesta vegada fent una lectura de
l’enunciat de l’activitat. Seguidament, demaneu que, individualment, responguin les preguntes de la fitxa.
• Per portar a terme l’activitat 2 suggerim que, per parelles, elaborin la taula de dades a partir de la imatge
de cargols de diferents colors i que, després, responguin les preguntes. Tot seguit, demaneu-los que elaborin
noves conclusions a partir dels resultats de la taula.
209
3 Observa la taula i respon:
A la taula s’indica el nombre de caramels de cada
gust que té cada nen.
Material necessari
de l’alumne). menta llimona maduixa taronja
Jordi 6 2 3 5
Ignasi 2 3 4 1
Pepa 2 0 5 2
• Quants caramels de maduixa té la Pepa? 5 I de llimona? 0

• Quants caramels de menta té el Jordi? 6 I l’Ignasi? 2
complementàries
• Qui té més caramels de taronja? E“l J‘ordi
• Activitat número 3, del Tractament • De quin gust té l’Ignasi menys caramels? D«e “taronja
Activitats col·lectives del llibre Busca les |dades necessàries |a la taula i |calcula:
• Quants caramels de maduixa • Quants caramels de llimona
tenen entre tots? i de maduixa té l’Ignasi?
3 + 4 + 5 5 12 3 + 4 5 7
• Quants caramels de taronja té • Quants caramels té el Jordi de
més la Pepa que l’Ignasi? llimona menys que de menta?
2 - 1 5 1 6 - 2 5 4
Escriu una |altra pregunta |que puguis respondre fent

servir les |dades |de la taula i resol-la. R. Ll.
210 dos-cents deu
• Per fer l’activitat 3 analitzeu cadascuna de les dades (menta, llimona, maduixa i taronja) amb els reglets,
amb la idea de comparar les quantitats que té cada nen. Una vegada acabada aquesta part, els alumnes,
agrupats per parelles, poden respondre les preguntes que es plantegen relatives a la informació que es pre-
senta. Quan hàgiu acabat la primera part de l’activitat, us aconsellem que organitzeu una posada en comú
amb la intenció de verificar conjuntament que l’anàlisi realitzada de les dades de la taula és correcta.
• A continuació, les parelles poden acabar de resoldre l’activitat a partir dels càlculs que els demanem efectu-
ar a l’exercici. Suggerim compartir la pregunta que haurà escrit cada parella amb la intenció de mostrar la
varietat de respostes possibles que podeu donar a partir d’una mateixa taula de dades.
• Per acabar, proposeu fer una taula de dades a partir de l’alçada de deu companys i companyes de l’aula,
tal com es proposa a l’activitat 3 de Tractament de la informació.
210
FITXA 8. Gràfics de barres
Nom Data
Material necessari
1 Observa |el |gràfic i respon: • Reglets (sobre del Llibre
de l’alumne).
6 • Làmina Gràfics (capsa
Quin gust
5 de material).
prefereixes?
4 • Làmina Joc de construccions
3 (capsa de material).
2
L’Eva ha preguntat a 16 nens quin gust 1
de gelat prefereixen i ha representat les 0
dades obtingudes. maduixa llimona xocolata torró
• Quants nens han escollit cada gust?

maduixa 5 llimona 2 xocolata 6 torró 3 complementàries
• Pàgina web Gràfiques 1,
• Quin gust és el que prefereixen més nens? X‘ocolata https://bit.ly/3d3fYmr.
• Quin gust van escollir menys nens? L“limona

2 Omple |el |quadre |amb les |dades |del |gràfic i |calcula:
L’Andreu ha representat el nombre de peces de cada
tipus que té el seu joc de construccions.
piràmides
cubs
nombre
cilindres 8 10 5
de peces
0 2 4 6 8 10
• Quantes peces té el joc en total? 23

• Quants cubs més que piràmides hi ha? 5
dos-cents onze 211
• Per començar, proposeu als alumnes jugar a la web Gràfiques 1, amb la idea de crear, de manera conjunta
a la pissarra/PDI, els gràfics de barres a partir de les dades que es mostren.
• Per desenvolupar l’activitat 1 podeu representar les dades sobre la làmina Gràfics per mitjà. A continuació,
els podeu demanar que, individualment, responguin les preguntes que es plantegen sobre el gràfic que es
proposa a l’activitat.
• Per portar a terme l’activitat 2 demaneu als infants que, per parelles, interpretin el gràfic que es proposa
a la fitxa i que indiquin el nombre de peces que hi ha de cada tipus, com també el total i la diferència de
quantitat entre les peces. Aconsellem fer una posada en comú que us permeti veure que les dades del gràfic
s’han interpretat correctament.
• Per acabar, plantegeu als alumnes que construeixin un gràfic a partir de la quantitat de peces que es mos-
tren a la làmina Joc de construccions.
211
3 C|ompleta |el |gràfic |amb les |dades. D|esprés, respon:
En Raül ha preguntat als seus amics on 8
van passar les últimes vacances. 7
Aquestes són les dades que n’ha obtingut.
• Làmina Gràfics 5
camp 4 3
2
platja 7
1
muntanya 3 0
camp platja muntanya
• Quants nens més van anar a la platja que a la muntanya? 4

• Quants nens menys van anar al camp que a la platja? 3
• A quants amics va preguntar en total? 14
4 Quantes pilotes hi ha |de |cada |color? C|ompta-les,

|escriu les |dades i |completa |el |gràfic
blaves 7 grogues 2 verdes 3 vermelles 8

• Hi ha menys pilotes vermelles o
verdes?
V«er∂es.
Quantes menys? 5
• Hi ha més pilotes blaves o grogues?
B“la√±s.
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Quantes més? 5
212 dos-cents dotze
• Treballeu l’activitat 3 en gran grup Podeu fer conjuntament el gràfic de barres mitjançant la làmina Gràfics.
Seguidament, podeu demanar als infants que, individualment, pintin el gràfic de barres que els hem plan-
tejat i que responguin les preguntes corresponents.
• A continuació, podeu ampliar l’activitat proposant fer un gràfic conjunt a partir de la informació real de les
dades de les vacances dels alumnes de l’aula i representar-ho a la làmina Gràfics.
• Per portar a terme l’activitat 4 els nens i nenes han de comptar la quantitat de pilotes que hi ha de cada
color, amb la intenció de crear un gràfic de barres. Quan hagin acabat, poden compartir les respostes amb
un company o companya. Finalment, els podeu demanar que, conjuntament, responguin a les preguntes
corresponents al gràfic.
212
FITXA 9. Gràfics i taules
Nom Data
Material necessari
1 Observa |el |gràfic i respon: • Reglets (sobre del Llibre
de l’alumne).
En Daniel ha representat al gràfic taronja llimona
el nombre de refrescos de taronja i
6
de llimona que va servir en tres taules.
5
4
3
2
1
0
taula 1 taula 2 taula 3
• Quants refrescos de taronja va servir a la taula 1? 2 complementàries
• Pàgina web Diagrama de barres,
• Quants refrescos de llimona va servir a la taula 3? 4 https://bit.ly/3hrpYcF.
• En quina taula va servir menys refrescos de llimona? E“n “la “taula 2.

• En quina taula va servir més refrescos de taronja
que de llimona? E“n “la “taula 3.
• En quina taula va servir el mateix nombre
de refrescos de taronja que de llimona? E“n “la “taula 2.
R|epresenta |els refrescos |que va servir |en D|aniel i respon:
taronja groc
taula 1
taula 2
taula 3
• En quina taula va servir més refrescos en total? E“n “la “taula 3.

dos-cents tretze 213
• Una vegada els alumnes, per parelles, han construït el gràfic de barres amb reglets de l’activitat 1, els
podeu proposar que responguin les preguntes que tenen plantejades sobre el gràfic i que pintin el nombre
total de refrescos que va servir en Daniel.
• A continuació, podeu proposar a l’alumnat el joc de la web Diagrama de barres, en què podran fer l’acció
inversa a la que han dut a terme a l’activitat. Després de comptar la quantitat total d’animals marins i ano-
tar-ho en una taula de dades, es generarà automàticament un gràfic de barres.
213
2 Omple la taula |amb les |dades |del |gràfic.
Les classes de 2n A i de 2n B han jugat tres
partits de bàsquet. Observa els punts que
Material necessari
han aconseguit.
• Làmina Gràfics
(capsa de material). 2n A 2n B
de l’alumne).
3r partit
1r 2n 3r
2n partit partit partit partit
2n A 8 14 12
1r partit
2n B 10 12 12
0 2 4 6 8 10 12 14
complementàries
• Quina classe va guanyar el primer partit? 2“n B. 2“n A.
I el segon?
• Activitat número 4, del Tractament • Quin partit van empatar les dues classes? El 3“r “partit .
Activitats col·lectives del llibre • En quin partit va aconseguir 2n A més punts? En «el 2“n .
3 Observa la taula i |completa |el |gràfic.

La Marina ha anotat quants nens van anar matí tarda
a cada taller al matí i a la tarda. 8
7
6
matí tarda 5
4
música 5 7
3
2
dibuix 8 6
1
teatre 6 8 0
música dibuix teatre
• A quin taller van anar més nens a la tarda? A“l ‘∂e “†eat®e.
• Quan van anar més nens al taller de dibuix? A“l “matí.
214 dos-cents catorze
• Per fer l’activitat 2 podeu plantejar als nens i nenes que, individualment, analitzin el gràfic i que escriguin
el total de punts de cada equip a la taula de doble entrada. A continuació, l’alumnat ha de respondre les
preguntes que tenen plantejades. Us aconsellem que acabeu l’activitat fent una posada en comú per parelles
amb la intenció de contrastar els resultats que heu obtingut.
• Per al desenvolupament de l’activitat 3 podeu demanar als infants que, individualment, analitzin les dades
exposades a la taula de doble entrada i les representin pintant-les al gràfic de barres.
• Com a complement demaneu als nens i nenes que, per grups, confeccionin diversos gràfics de barres sobre
diferents dades dels companys i companyes de l’aula. Proposeu temes com el nombre de germans, l’assig-
natura preferida, el color dels ulls... Tot seguit, ho poden representar en una taula de dades i, finalment, a la
làmina Gràfics mitjançant l’ús dels reglets. Podeu seguir la proposta de l’activitat 4 del Tractament de la
informació.
214
FITXA 10. Segur, possible i impossible
Nom Data
Material necessari
1 Llegeix |amb |atenció, |escull i |completa: • Bolígraf blau i vermell
(no proporcionats).
A la botiga, en Pere troba samarretes de màniga curta i samarretes
de tirants, però no samarretes de màniga llarga.
segur possible impossible
• És “possib¬e que esculli una

samarreta de màniga curta.
• És “possib¬e que esculli una

samarreta de tirants.
• És “ßegur que escollirà una

samarreta.
• És “impossib¬e que esculli una

samarreta de màniga llarga.
Escull una mà!

2 Quin bolígraf s'endurà la G|emma?
Observa i uneix:
Un bolígraf vermell. •
• És segur.
Un bolígraf verd. •
• És possible.
Un bolígraf vermell o blau. •
• És impossible.
Un bolígraf blau. •
dos-cents quinze 215
• Per començar, treballeu el significat i la utilitat dels termes segur, possible i impossible. Enceteu un diàleg
sobre els coneixements previs dels alumnes: Què entenem com a segur? Què entenem com a possible? Què
entenem com a impossible?
• A continuació, els nens i nenes han de revisar la situació que es planteja a l’activitat 1, amb la intenció de
donar resposta a les afirmacions i utilitzar els termes segur, possible i impossible.
• Treballeu l’activitat 2 per parelles. Podeu proposar als alumnes que relacionin cada bolígraf amb el nivell de
probabilitat adequat. Si ho considereu necessari, podeu simular l’activitat fent servir els bolígrafs correspo-
nents i plantejant les preguntes de l’activitat.
215
3 P|ensa i |escriu C (|cert) |o F (fals).
L’Alícia tira un dau.
Material necessari
• Dau (no proporcionat).
C És possible que tregui un 5.
• Làmina El joc de daus (capsa F És possible que tregui un 8.

de material).
• Bossa (no proporcionada). C És segur que traurà un nombre de l’1 al 6.
• Boles vermelles (no proporcionades).
C És possible que tregui un nombre parell.
C És impossible que tregui una lletra.
F És segur que traurà un 2.
4 Observa |els llibres i |completa: R. M.
En Raül llegirà un d’aquests dos llibres.
• És possible que en Raül llegeixi un llibre de “con†es/“dinosau®es .
• És impossible que en Raül llegeixi un llibre de “monst®es .
5 Pinta |en |cada |cas les boles perquè l'|afirmació sigui |certa.
És possible que agafi

És segur que agafo És impossible que
una bola vermella.
una bola vermella. n’agafi una de vermella.
totes una o dues

vermelles cap vermella vermelles
216 dos-cents setze
• Per fer l’activitat 3 recomanem que, per parelles, efectuïn una estimació sobre si les situacions que tenen
proposades són certes o falses. Poden comprovar-ho amb un dau. A continuació, demaneu als alumnes que,
de manera conjunta, facin afirmacions amb les paraules segur, possible i impossible, a partir de la làmina El
joc de daus.
• A l’activitat 4, els infants han de completar les afirmacions sobre la base de les lectures que pot fer en Raül.
Us aconsellem que organitzeu una posada en comú amb la intenció d’explicar l’estratègia que ha seguit
cada infant.
• Treballeu l’activitat 5 per parelles. Una vegada hagin realitzat l’activitat, els podeu demanar que cada pa-
rella exposi la seva resposta i que ho comprovin amb una bossa i boles. Les parelles que encertin cadascuna
de les situacions poden sumen un punt. Guanya la parella que aconsegueixi més punts.
216

Llibre Mate+ 2n Anotat - Santillana

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Llibre Mate+ 2n Anotat - Santillana

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Matemàtiques per pensar PRIMÀRIA

RESOLUCIÓ RAONAMENT COMUNICACIÓ

Fitxa 7: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 Fitxa 13: 3

RESOLUCIÓ RAONAMENT COMUNICACIÓ

Fitxa 25: 5 Fitxa 25: 5 Fitxa 26: 5 Fitxa 6: 1, 2, 3

RESOLUCIÓ RAONAMENT COMUNICACIÓ

Fitxa 6: 1, 2, 3 Fitxa 6: 1, 2, 3 Fitxa 6: 1, 2, 3 Fitxa 6: 3 Fitxa 6: 3 Fitxa 18: 4

RESOLUCIÓ RAONAMENT COMUNICACIÓ

RESOLUCIÓ RAONAMENT COMUNICACIÓ

Fitxa 1: 1, 2, 3, 4 Fitxa 1: 4 Fitxa 1: 1, 2, 3, 4, 5

Fitxa 2: 1, 2 Fitxa 2: 2 Fitxa 2: 1, 2, 3, 4, 5

2 Ordena |els nombres.

3 Escolta |el |dictat i |escriu |els nombres.

S’escriuen amb una paraula

cinquanta-sis vuitanta-nou trenta-cinc cent

Proposta d’activitats complementàries

10 desenes 5 100 unitats 5 1 centena

50 |cinquanta 100 |cent

5 Pinta les sumes |que fan 100.

• Els nombres 51, 52, 53 i 54 estan entre el 50 i el Està més a

La seva desena més propera és 50 50 .

23 està entre 20 i 30.

4 Ordena |aquests nombres.

• De més gran a més petit.

• De més petit a més gran.

5 Llegeix i pinta |el nombre |que |correspongui.

• Té 8 unitats. • La suma de les seves xifres és 5.

100 cent 200 dos-cents 300 tres-cents

400 quatre-cents 500 cinc-cents 600 sis-cents

700 set-cents 800 vuit-cents 900 nou-cents

2 C|ompleta les sèries.

0 100 200 300 400 500

500 600 700 800 900

Proposta d’activitats complementàries

900 500 100

5 D|escompon |aquests nombres. 3=1+2

100 1 200 400 1 200

400 1 200 1 100 400 1 300 1 200

2 C|ompleta les sèries. D|esprés, pinta |els nombres |a la taula.

125 126 127 128 129 130 131 132

183 182 181 180 179 178 177 176

3 Escolta |el |dictat i |escriu |els nombres.

163 158 177 191 140 112 184 135

145 |cent |quaranta-|cinc

5 Escriu |els nombres |anterior i posterior.

146 147 148 PUZLE 99 100 101

6 Escriu |el signe < |o >.

105 < 150 185 > 158 170 > 107

3 Escriu |els nombres.

5 Observa i |encercla la |desena més propera |a |cada nombre.

149 140 150 160 153 140 150 160

171 160 170 180 108 190 100 110

6 D|escompon |el nombre |del |camió |de maneres |diferents. R. M.

2 C|ompleta les sèries. D|esprés, pinta |els nombres |a la taula.

234 236 238 240 242 244 246 248

297 295 293 291 289 287 285 283

3 Escolta |el |dictat i |escriu |els nombres.

213 142 120 240 289 222 102 265

Proposta d’activitats complementàries

271 200 260

270 272 209 208 261 270

269 210 262

6 R|atlla |els nombres més petits |que 200.

7 Escriu |el valor |del 2 |a |cada nombre.