Professional Documents
Culture Documents
Tema 3 Aplicacions Lineals
Tema 3 Aplicacions Lineals
Matemàtiques
Curs 2020-21
Definició
Siguin E i F dos espais vectorials. Direm que una aplicació f : E Ñ F és una aplicació lineal, si i
només si, es verifiquen les següents propietats
f pu ` vq “ f puq ` f pvq per tot u i v vectors de l’espai E.
f pλ uq “ λ f puq per tot u vector i tot escalar λ.
f px ` x1 , y ` y 1 q “ px ` x1 ` y ` y 1 , 2px ` x1 q ´ 2py ` y 1 qq
ñsı́ és verifica la primera propietat. X
2 És compleix f pλx, λyq “ λf px, yq @px, yq P R2 ; @λ P R ?
f pλx, λyq “ pλx ` λy, 2λx ´ 2λy
λf px, yq “ λpx ` y, 2x ´ 2yq “ pλx ` λy, 2λx ´ 2λyq
ñ sı́ és verifica la segona propietat.X
ñ f és aplicació lineal.
Exemple 3 bis. Acabem de veure que f px, yq “ px ` y, 2x ´ 2yq és lineal. Podem escriure f de la
següent forma
ˆ ˙ ˆ ˙ ˆ ˙ˆ ˙ ˆ ˙
x x`y 1 1 x x
f “ “ “A .
y 2x ´ 2y 2 ´2 y y
Exemple 4
Sigui A una matriu QUALSEVOL amb m files i n columnes. Sigui f : Rn ÞÑ Rm definida per
f puq “ Au, @u P Rn ñ f és lineal.
Prova
1 f pu ` vq “ Apu ` vq “ Au ` Av “ f puq ` f pvq. X
2 f pλuq “ Apλuq “ λAu “ λf puq. X
IDEA
Sigui f : Rn Ñ Rm una aplicació lineal.
Fixem Bn i Bm bases de Rn i Rm , respectivament.
Podem ”emmagatzemar”de forma única f en una matriu A de m files i n columnes. A més a
més tenim que f puq “ Au.
Llavors,
A “ pf pe1 q . . . f pen qq .
És a dir, A és la matriu m ˆ n on les n columnes de A són f pe1 q, . . . , f pen q.
2. Matriu associada a f en les bases Bn i Bm
Bn “ tu1 , . . . , un u base de l’espai de sortida Rn .
Bm “ tv1 , . . . , vm u base de l’espai d’arribada Rm .
Per tots els vectors de Bn , calculem la seva imatge i l’expressem en la base Bm , és a dir,
$
’
’ f pu1 q “ a11 v1 ` . . . ` a1m vm
f pu2 q “ a21 v1 ` . . . ` a2m vm
&
’
’ ... “ ...
f pun q “ an1 v1 ` . . . ` anm vm
%
Prova
Suposem que u “ pλ1 , λ2 , . . . , λn qBn . Aleshores
On hem utilitzat que f és lineal. Si ara fem servir la informació de la matriu A obtenim
“ 1 1
‰ “ 2 2
‰ n n
“ 1 a11 v1 ` . .2. ` am vm `nλ‰2 a1 v1 ` . .“. ` a1m vm `2 . . . ` λn ra1 vn1 `
f puq “ λ ‰ . . . ` am vm s
“ λ1 a1 ` λ2 a1 ` . . . ` λn a1 v1 ` . . . ` λ1 am ` λ2 am ` . . . ` λn am vm .
Definició
Sigui f : E Ñ F una aplicació lineal
Direm que f és injectiva si per tot u ‰ v llavors f puq ‰ f pvq.
Direm que f és exhaustiva si per tot w P F existeix u P E tal que f puq “ w.
Direm que f és bijectiva si és injectiva i exhaustiva a la vegada.
Direm que f és un endomorfisme si és compleix que E “ F .
Direm que f és un automorfisme si f és un endomorfisme bijectiu.
Definició
Definim el nucli o ker de f com el conjunt de vectors de l’espai de sortida que es mapen per f en el
vector 0, i.e.,
N ucpf q “ tu P E | f puq “ 0u
Definició
Definim la imatge de f com el conjunt de vectors de l’espai d’arribada que tenen almenys una
preimatge
Impf q “ tw P F | Du P E tal que f puq “ wu
Teorema
Sigui f : E Ñ F una aplicació lineal ñ dimpN ucpf qq ` dimpImpf qq “ dimpEq
IMPORTANT: Aquest teorema ens diu que la dimensió del nucli més la dimensió de la imatge
d’una aplicació lineal és igual a la dimensió de l’espai de sortida.
APLICACIONS:
Si f és injectiva ñ dimpEq ď dimpF q.
Si f és exhaustiva ñ dimpEq ě dimpF q.
Si f és bijectiva ñ dimpEq “ dimpF q.
2 0 ´1
L’espai Impf q està generat per les columnes de la matriu A que són els vectors
f p1, 0, 0q, f p0, 1, 0q, f p0, 0, 1q. Obtenim
Impf q “ă f p1, 0, 0q, f p0, 1, 0q, f p0, 0, 1q ą“ă p1, 2, 0, 2q, p1, ´2, ´3, 0q, p1, 0, 1, ´1q ą .
Llavors una base de Impf q és la formada pels vectors tp1, 2, 0, 2q, p1, ´2, ´3, 0q, p1, 0, 1, ´1qu.
Finalment, comprovem si
L’aplicació f sı́ és injectiva doncs N ucpf q “ tp0, 0, 0qu, però no és exhaustiva donat que
DimpImpf qq “ 3‰4 “ DimpR4 q.
Vı́deo exercici
Calculeu el nucli i la imatge de l’aplicació lineal donada per
¨ ˛ ¨ ˛
x ¨ ˛ x
˚ y ‹ 1 ´1 2 ´2 ˚
‹ ˝ 2 1 ´4 1 ‚˚ y
‹
f˚
˝ z ‚“ ˝ z
‹
‚
0 1 3 ´2
t t
A Ø f : pRn , Cn q ÞÑ pRm , Cm q
M Ø f : pRn , Bn q ÞÑ pRm , Bm q.
f : pRn , Cn q A pRm , Cm q
P P ´1 Q Q´1
f : pRn , Bn q M pRm , Bm q
Cas general
Sempre que tinguem canvis de base seguirem la mateixa metodologia:
1 Construirem un diagrama amb les dades i incognites del problema.
2 El canvi de coordenades de Rk de la base Bk “ tu1 , u2 , . . . , uk u a la base canònica Ck ve
donada per la matriu quadrada P k ˆ k formada per les coordenades dels vectors de la base Bk
escrites en columna.
P : pRk , Bk q ÞÑ pRk , Ck q P “ pu1 u2 . . . uk q