Tema 1: Sistemes lineals i matrius

Matemàtiques

Curs 2021-22

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 1 / 33

Índex

§ Tipus de matrius i operacions.

§ Determinants.
§ Eliminació gaussiana.
§ Rang d’una matriu.
§ Matriu inversa.
§ Sistemes d’equacions lineals.

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 2 / 33

Tipus de matrius i operacions

Diem que una matriu A és de tamany m ˆ n, i escrivim A P Mmˆn , si té m files i n columnes.
L’element que apareix a la fila i i la columna j es denota per aij .
¨ ˛
a11 a12 ¨ ¨ ¨ a1n
˚ a21 a22 ¨ ¨ ¨ a2n ‹
A “ raij smˆn “ ˚ . i denotem pAqij “ aij .
˚ ‹
.. .. .. ‹
˝ .. . . . ‚
am1 am2 ¨ ¨ ¨ amn

Exemple
ˆ ˙
1 6
A“ P M2ˆ2 i tenim, a11 “ 1, a12 “ 6, a21 “ 3, a22 “ 2.
3 2

Diem que una matriu A és quadrada si té igual número de files i de columnes (és a dir, m “ nq i en
aquest cas diem que els elements a11 , a22 , . . . , ann són a la diagonal principal.

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 3 / 33

Tipus de matrius i operacions
Dues matrius son iguals si tenen el mateix tamany i els seus elements corresponents són iguals. És
a dir, les matrius A “ raij s i B “ rbij s són iguals si tenen el mateix número de files i columnes i
aij “ bij per tot i, j.
Si A i B són del mateix tamany llavors la suma A`B és la matriu obtinguda de sumar els elements de
A amb els elements de B corresponents. És a dir, si A “ raij s i B “ rbij s llavors pA`Bqij “ aij `bij .

Exemple
ˆ ˙ ˆ ˙ ˆ ˙
1 6 2 3 4 1 4 10 3
Si A “ iB“ llavors A ` B “ .
3 2 1 ´2 ´2 0 1 0 1

Si A és una matriu i c és un escalar llavors el producte cA és la matriu obtinguda de multiplicar
cada element de A per c. És a dir, si A “ raij s llavors pcAqij “ caij .

Exemple
ˆ ˙ ˆ ˙
1 6 2 4 24 8
Si A “ llavors 4A “ .
3 2 1 12 8 4

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 4 / 33

Tipus de matrius i operacions

Si A P Mmˆr i B P Mrˆn llavors el producte AB és una matriu m ˆ n els elements de la qual es
determinen de la següent manera. Per calcular pABqij considerem només la fila i de la matriu A i
la columna j de la matriu B i llavors multipliquem entre si els elements corresponents de la fila i
columna i sumem els productes resultants. És a dir,

pABqij “ ai1 ˆ b1j ` ai2 ˆ b2j ` . . . ` air ˆ b1r .

Exemple
¨ ˛
ˆ ˙ 4 1 4 3 ˆ ˙
1 2 4 ˝ 0 ˝ ˝ ˝ ˝
´1 3 1 ‚ “
2 6 0 ˝ ˝ 26 ˝
2 7 5 2
2ˆ

3 3ˆ4

2ˆ4
Per obtenir l’element a la fila 2 i columna 3 de la matriu producte fem 2 ˆ 4 ` 6 ˆ 3 ` 0 ˆ 5 “ 26.

NOTA: El producte de matrius no és conmmutatiu, AB ‰ BA encara que estigués ben definit.

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 5 / 33

Tipus de matrius i operacions

Exemple
Suposem que A P M3ˆ4 , B P M4ˆ7 i C P M7ˆ3 .
Llavors AB P M3ˆ7 , BC P M4ˆ3 i CA P M7ˆ7 . Els productes AC, BA i CB no són ben definits.

Propietats de les operacions amb matrius

Suposant que a, b, P R i que A, B i C son matrius amb el tamany adequat llavors es verifica:
paq A`B “B`A
pbq A ` pB ` Cq “ pA ` Bq ` C
pcq pABqC “ ApBCq
pdq ApB ` Cq “ AB ` AC i pB ` CqA “ BA ` CA
peq apA ` Bq “ aA ` aB
pf q pa ` bqA “ Aa ` bA
pgq apABq “ paAqB “ ApaBq

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 6 / 33

Tipus de matrius i operacions

Si A és una matriu de tamany m ˆ n llavors la trasposta de A, que denotem amb At , és la matriu
n ˆ m obtinguda d’intercanviar files i columnes de A.

Exemple
¨ ˛
ˆ ˙ 1 3
1 6 2
Si A “ P M2ˆ3 llavors At “ ˝ 6 2 ‚ P M3ˆ2 .
3 2 1
2 1

Propietats de la trasposta
paq pAt qt “ A
pbq paAqt “ aAt
pcq pA ` Bqt “ At ` B t
pdq pABqt “ B t At

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 7 / 33

Determinants

El determinant és una funció que a cada matriu quadrada A P Mnˆn li assigna un número.
ˆ ˙ ˇ ˇ
a c ˇ a c ˇ
n=2 A “ detpAq “ ˇˇ ˇ “ ad ´ bc.
b d b d ˇ

(a+c,b+d)

(c,d)

L’àrea del paral·lelogram és el valor absolut del

ad−bc determinant de la matriu formada pels vectors
~u “ pa, bq i ~v “ pc, dq.

(a,b)

(0,0)

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 8 / 33

Determinants
¨ ˛
a11 a12 a13
n=3 A “ ˝ a21 a22 a23 ‚
a31 a32 a33
ˇ ˇ
ˇ a11 a12 a13 ˇ
ˇ ˇ
detpAq “ ˇˇ a21 a22 a23 ˇ “ a11 a22 a33 ` a12 a23 a31 ` a21 a32 a13
ˇ
ˇ a31 a32 a33 ˇ
´ pa13 a22 a31 ` a21 a12 a33 ` a32 a23 a11 q

El volum del paral·lelepı́pede és el valor

absolut del determinant de la matriu
formada per pels vectors r1 , r2 i r3
posats en columnes o files.

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 9 / 33

Determinants
Si A és una matriu quadrada n ˆ n llavors el menor de l’element aij , que denotarem per Mij , és el
determinant de la matriu pn ´ 1q ˆ pn ´ 1q obtinguda treient la fila i-èssima i la columna j-èssima
de la matriu A. El número p´1qi`j Mij és el cofactor de l’element aij i es denota per Cij .

Exemple (calcul menor i cofactor)

¨ ˛
3 1 ´4 ˇ
ˇ 1
ˇ
´4 ˇˇ
Per A “ ˝ 2 5 6 ‚ tenim M21 “ ˇˇ “ 24 i C21 “ p´1q2`1 24 “ ´24.
4 8 ˇ
1 4 8

Exemple (càlcul del determinant 4 ˆ 4 usant cofactors)

¨ ˛
a11 a12 a13 a14
˚ a21 a22 a23 a24 ‹
Si A “ ˚
˝ a31
‹ llavors detpAq “ a13 C13 ` a23 C23 ` a33 C33 ` a43 C43 .
a32 a33 a34 ‚
a41 a42 a43 a44

Aquest procediment de càlcul de detpAq es pot aplicar a matrius quadrades de qualsevol tamany i
es pot fer desenvolupant qualsevol fila o columna.

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 10 / 33

Determinants

Propietats dels determinants

Sigui A una matriu quadrada n ˆ n.
paq detpv1 , v2 , . . . , κ vi , . . . , vn q “ κ detpv1 , v2 , . . . , vi1 , . . . , vn q on vj son vectors de Rn posats en fila
(o columna) i κ P R.
pbq detpv1 , v2 , . . . , vi1 ` vi2 , . . . , vn q “ detpv1 , v2 , . . . , vi1 , . . . , vn q ` detpv1 , v2 , . . . , vi2 , . . . , vn q on vj son
vectors de Rn posats en fila (o columna)
pcq detpAq “ detpAt q
pdq Si A té una fila (o columna) nul.la llavors detpAq “ 0.
peq Si A és triangular llavors detpAq “ a11 a22 . . . ann , i.e., el seu determinant és igual al producte
dels elements de la diagonal.
pf q Si B és la matriu que obtenim d’intercanviar dues files (o columnes) de A llavors
detpBq “ ´ detpAq
pgq Si B és la matriu que obtenim sumant a una fila (o columna) un múltiple d’una altra fila (o
columna) llavors detpBq “ detpAq
phq detpABq “ detpAq detpBq

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 11 / 33

Eliminació gausiana

Matriu esglaonada per files

Una matriu es en forma esglaonada (per files) si satisfà les següents condicions:
1. Totes les files no nul.les (files amb almenys un element ‰ 0) estan per sobre de totes les files
nul.les (i.e., les files que tenen tots els elements 0 són a la part inferior de la matriu).
2. El coeficient principal (i.e., la primera entrada ‰ 0 d’esquerra a dreta, també anomenat pivot)
de qualsevol fila no nul.la està estrictament a la dreta del coeficient principal de la fila
immediatament superior.
Si a més d’aquestes dues condicions verifica que
3. Tot coeficient principal és igual a 1 i és la única entrada no nul.la de la seva columna,
llavors diem que la matriu està en forma esglaonada reduı̈da (per files).

¨ ˛
¨ ˛ ¨ ˛ ¨ ˛ 0 1 ´2 0 1
0 1 2 6 0 3 4 ´3 2 1 0 0 0 4 ˚ 0 0 0 1 3 ‹
˝ 0 0 2 ´1 0 ‚ ˝ 0 ´2 6 2 ‚ ˝ 0 1 0 0 7 ‚ ˚ ‹
˝ 0 0 0 0 0 ‚
0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1 ´1
0 0 0 0 0
esglaonada esglaonada esglaonada reduı̈da esglaonada reduı̈da
Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 12 / 33
Eliminació gausiana

Canvis elementals per files

Hi han tres tipus de canvis elementals per files que podem fer a una matriu:
paq Intercanviar dues files de posició (escriurem Fi Ø Fj ).
pbq Multiplicar una fila per un número κ diferent de zero (escriurem κFi Ñ Fi q.
pcq Sumar a una fila un múltiple d’una altra (escriurem Fi ` κFj Ñ Fi , on i ‰ j).

Tota matriu A pot transformar-se mitjançant canvis elementals per files (en un procès
anomenat, eliminació gaussiana) en forma esglaonada. La forma esglaonada que s’obté no és
única.
Millor encara, tota matriu A pot transformar-se en una única forma esglaonada reduı̈da
mitjançant canvis elementals per files.

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 13 / 33

Eliminació gausiana

Exemple

¨ ˛
0 0 ´2 0 7 12
˝ 2 4 ´10 PAS 1: Localitzar la columna més a l’es-
6 12 28 ‚
querra que no tingui tot zeros
2 4 ´5 6 ´5 ´1
¨ ˛
2 4 ´10 6 12 28 PAS 2: Fer un intercanvi de files, si cal,
˝ 0 0 ´2 0 7 12 ‚ F1 Ø F2 per tal que el primer element de la co-
2 4 ´5 6 ´5 ´1 lumna sigui ‰ 0
¨ ˛
1 2 ´5 3 6 14 PAS 3: Multiplicar la primera fila (per
˝ 0 1
0 ´2 0 7 12 ‚ 2 F1 Ñ F1 un número ‰ 0) per tal que el primer
2 4 ´5 6 ´5 ´1 element sigui un 1 principal.
¨ ˛
1 2 ´5 3 6 14 PAS 4: Sumar múltiples adecuats de la
˝ 0 0 ´2 0 7 12 ‚ F3 ` p´2qF1 Ñ F3 primera fila a les altres files per tal que
0 0 5 0 ´17 ´29 sota del 1 principal hi hagin zeros.

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 14 / 33

Eliminació gausiana
¨ ˛
1 2 ´5 3 6 14 PAS 5: Comencem de nou amb la sub-
˝ 0 0 ´2 0 7 12 ‚ matriu que obtenim de treure la primera
0 0 5 0 ´17 ´29 fila.

Seguim l’algorisme amb la nova submatriu:

¨ ˛
1 2 ´5 3 6 14
p´ 21 qF2 Ñ F2 ˝ 0 0 1 0 ´7{2 ´6 ‚
0 0 5 0 ´17 ´29
¨ ˛
1 2 ´5 3 6 14
F3 ` p´5qF2 Ñ F3 ˝ 0 0 1 0 ´7{2 ´6 ‚
0 0 0 0 1{2 1
¨ ˛
1 2 ´5 3 6 14
2F3 Ñ F3 ˝ 0 0 1 0 ´7{2 ´6 ‚
0 0 0 0 1 2
matriu esglaonada

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 15 / 33

Eliminació gaussiana

Per obtenir l’esglaonada reduı̈da fem zeros sobre dels pivots repetint el procés anterior anat de baix
a dalt.

¨ ˛
1 2 ´5 3 6 14
˝ 0 0 1 0 ´7{2 ´6 ‚
0 0 0 0 1 2
¨ ˛
F1 ` p´6qF3 Ñ F1 1 2 ´5 3 0 2
˝ 0 0 1 0 0 1 ‚
F2 ` 27 F3 Ñ F2 0 0 0 0 1 2
¨ ˛
1 2 0 3 0 7
F1 ` 5F2 Ñ F1 ˝ 0 0 1 0 0 1 ‚
0 0 0 0 1 2
matriu esglaonada reduı̈da

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 16 / 33

Eliminació gausiana

L’exemple anterior mostra que la forma esglaonada reduı̈da de la matriu

¨ ˛
0 0 ´2 0 7 12
˝ 2 4 ´10 6 12 28 ‚
2 4 ´5 6 ´5 ´1

és la matriu ¨ ˛
1 2 0 3 0 7
˝ 0 0 1 0 0 1 ‚.
0 0 0 0 1 2

Notació
Si podem passar de la matriu A a la matriu B mitjançant canvis elementals per files llavors
escriurem A „ B.

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 17 / 33

Rang d’una matriu

Definició
El rang de A és el número de pivots de la seva forma esglaonada reduı̈da (per files).

Propietats del rang d’una matriu

paq rangpAq “ rangpAt q
pbq El rang de A és igual a l’ordre del seu menor no nul més gran.
pcq Si A „ B llavors rangpAq “ rangpBq.

Si A P Mmˆn llavors rangpAq ď maxpm, nq i en cas de tenir la igualtat direm que A té rang màxim.

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 18 / 33

Rang d’una matriu

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 19 / 33

Rang d’una matriu

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 20 / 33

Matriu inversa
Les matrius quadrades que tenen la forma
¨ ˛
¨ ˛ 1 0 0 0
ˆ ˙ 1 0 0
1 0 ˚ 0 1 0 0 ‹
I2 “ , I3 “ ˝ 0 1 0 ‚, I4 “ ˝
˚ ‹, ...
0 1 0 0 1 0 ‚
0 0 1
0 0 0 1

s’anomenen matrius identitat. La matriu identitat de tamany n ˆ n es denota per In . Observeu que
si A P Mmˆn llavors AIn “ A i Im A “ A.
Sigui A una matriu quadrada. Si existeix una matriu B tal que AB “ BA “ I llavors diem que A
és invertible i que B és la inversa de A. Escriurem en aquest cas A´1 “ B.

Exemple
ˆ ˙ ˆ ˙
3 5 2 ´5
B“ és la inversa de A “ ja que podeu comprovar que AB “ BA “ I2 .
1 2 ´1 3
ˆ ˙´1 ˆ ˙
2 ´5 3 5
Escrivim llavors “ .
´1 3 1 2

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 21 / 33

Matriu inversa

Exemple
¨ ˛
1 2 3
La matriu ˝ 4 5 6 ‚ no té inversa. Perquè?
0 0 0

Propietats de la inversa
Siguin A i B matrius invertibles del mateix tamany. Llavors:
paq AB és invertible i pABq´1 “ B ´1 A´1
pbq A´1 és invertible i pA´1 q´1 “ A
pcq At és invertible i pAt q´1 “ pA´1 qt

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 22 / 33

Matriu inversa

Teorema
Donada una matriu A P Mnˆn , les següents afirmacions són equivalents:
paq A és invertible
pbq detpAq ‰ 0
pcq rangpAq “ n
pdq La forma esglaonada reduı̈da de A és In

1
Donat que AA´1 “ In observeu que detpAq detpA´1 q “ 1 i, per tant, detpA´1 q “ detpAq .

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 23 / 33

Matriu inversa

Teorema
1
Si A P Mnˆn és invertible llavors A´1 “ detpAq adjpAq on adjpAq és la matriu d’adjunts de A,
¨ ˛t
C11 C12 ¨¨¨ C1n
˚ C21 C22 ¨¨¨ C2n ‹
adjpAq :“ ˚
˚ ‹
.. .. .. .. ‹
˝ . . . . ‚
Cn1 Cn2 ¨¨¨ Cnn

on Cij és el cofactor de aij .

Corol.lari (cas n “ 2)
ˆ ˙ ˆ ˙
a b ´1 1 d ´b
A“ és invertible si i només si ab ´ cd ‰ 0. En aquest cas A “ ab´cd .
c d ´c a

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 24 / 33

Matriu inversa
¨ ˛
1 2 3
Exemple: Càlcul de la inversa de A “ ˝ 2 5 3 ‚ usant canvis elementals per files.
1 0 8

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 25 / 33

Sistemes d’equacions lineals
Recordeu que una recta al pla pot representar-se algebraicament per una equació de la forma

a1 x ` a2 y “ b,

on a1 , a2 i b són números concrets. Una equació d’aquest tipus s’anomena equació lineal en les
variables x i y. De manera més general, una equació lineal en les variables x1 , x2 , . . . , xn és una
equació que pot expressar-se com

a1 x1 ` a2 x2 ` . . . ` an xn “ b,

on a1 , a2 , . . . , an i b són constants (nombres reals). Les variables a vegades s’anomenen incògnites.

Exemple
Les següents equacions són lineals:

x ` 3y “ 7 y “ ´ 12 x ` 3z ` 1 x1 ´ 2x2 ´ 31 x3 ` ex4 “ π

Les següents equacions no són lineals:

?
x ` 3y 2 “ 7 x ` 2y “ 0 3x ` 2y ´ xz “ 0 x ` cos y “ 4
Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 26 / 33
Sistemes d’equacions lineals

Diem que tx1 “ s1 , x2 “ s2 , . . . , xn “ sn u és solució de l’equació a1 x1 ` a2 x2 ` . . . ` an xn “ b si al

fer la substitució es verifica la igualtat, és a dir, si a1 s1 ` a2 s2 ` . . . ` an sn “ b.

Exemple
tx “ 1, y “ 2u i tx “ 4, y “ 1u son solució l’equació x ` 3y “ 7.

Un sistema d’equacions lineals és un conjunt d’equacions lineals. Concretament,

$
’
’ a11 x1 ` a12 x2 ` . . . ` a1n xn “ b1 ,
& a21 x1 ` a22 x2 ` . . . ` a2n xn “ b2 ,
’
..
’
’
’ .
am1 x1 ` am2 x2 ` . . . ` amn xn “ bm ,
%

és un sistema de m equacions lineals amb n incògnites, x1 , x2 , . . . , xn . Noteu que el primer subindex
de aij denota l’equació en que apareix el coeficient i el segon a la incògnita que multiplica.

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 27 / 33

Sistemes d’equacions lineals

Exemple
"
4x ´ y ` 3z “ ´1
3x ` y ` 9z “ ´4

És un sistema lineal de 2 equacions amb 3 incògnites. tx “ 1, y “ 2, z “ ´1u és una solució del
sistema perquè verifica les dues equacions. tx “ 1, y “ 8, z “ 1u no és solució del sistema perquè
verifica la primera equació però no la segona.

Un sistema d’equacions és incompatible si no té

cap solució i que és compatible quan en té. Per
exemple,
"
x`y “2
x`y “4
és un sistema incompatible.

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 28 / 33

Sistemes d’equacions lineals

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 29 / 33

Sistemes d’equacions lineals
Per sistemes d’equacions lineals amb més variables també passen únicament les tres possibilitats:
no hi ha solució (sistema incompatible), n’hi ha exactament una (sistema compatible determinat), o
n’hi han infinites (sistema compatible indeterminat).

Expresió matricial d’un sistema lineal:

$ ¨ ˛¨ ˛ ¨ ˛
’
’ a11 x1 ` a12 x2 ` . . . ` a1n xn “ b1 , a11 a12 ... a1n x1 b1
& a21 x1 ` a22 x2 ` . . . ` a2n xn “ b2 ,
’ ˚ a21 a22 ... a2n ‹ ˚ x2 ‹ ˚ b2 ‹
˚ ‹˚ ‹ ˚ ‹
.. ðñ ˚ .. ‹˚ .. ‹“˚ .. ‹
’
’
’ . ˝ . ‚˝ . ‚ ˝ . ‚
am1 x1 ` am2 x2 ` . . . ` amn xn “ bm , am1 am2 ... amn xn bm
%

¨ ˛
Més compacte, escrivim AX “ b, on a11 a12 ... a1n b1
A P Mmˆn és la matriu de coeficients ˚ a21 a22 ... a2n b2 ‹
˚ ‹
pA|bq “ ˚ .. ‹
X P Mnˆ1 és el vector d’incògnites ˝ . ‚
b P Mmˆ1 és el vector de termes independents am1 am2 ... amn bm

matriu augmentada del sistema

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 30 / 33

Sistemes d’equacions lineals

Exemple
$ ¨ ˛
& x ` y ` 2z “ 3 1 1 2 3
x`y`z “1 pA|bq “ ˝ 1 1 1 1 ‚.
2x ` 2y ` 2z “ 2 2 2 2 2
%

Teorema de Rouché-Frobenius
Un sistema lineal de m equacions i n incògnites AX “ b és compatible si i només si
rangpAq “ rangpA|bq. En aquest cas, posant ` :“ rangpAq, és compatible determinat si ` “ n i,
altrament, és compatible indeterminat amb n ´ ` graus de llibertat.

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 31 / 33

Sistemes d’equacions lineals

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 32 / 33

Sistemes d’equacions lineals

Facultats de Quı́mica i Enologia (URV) Matemàtiques Tema 1: Sistemes lineals i matrius 33 / 33