TEMA 1:

Matrius i Determinants.

Tema 1: Matrius i Determinants. JCCC

Pàg. -1-
Índex:

1.1- Concepte de Matriu. Tipus de matrius.

1.2- Operacions amb matrius.
1.3- Matriu Identitat, Matriu inversa.
1.4- Rang d’una matriu.
1.5- Mètode de Gauss-Jordan.
a- Mètode de Gauss per calcular el rang d’una matriu.
b- Mètode de Gauss-Jordan per calcular la matriu inversa.
1.6- Determinants.
1.7- Propietats dels determinants.
1.8- Menor complementari adjunt.
1.9- Càlcul del rang d’una matriu amb determinants.
1.10- Càlcul de la matriu inversa.
1.11- Sistemes matricials.

Tema 1: Matrius i Determinants. JCCC

Pàg. -2-
1.1- CONCEPTE DE MATRIU. TIPUS DE MATRIUS.

DEF: anomenem matriu de dimensió m x n, a tot conjunt de m per n nombres ordenats en m files i n columnes. Si
els nombres són reals parlarem de matrius reals. Cada element de la matriu ocupa un lloc, determinat pel
nombre de fila i pel nombre de columna. En una matriu és molt important el lloc que ocupa cada element de la
mateixa.

Per un estudi general les matrius tenen la següent nomenclatura:

 a 11 a 12  a 1n 
 
 a 21 a 22  a 2n 
A
    
 
a a m2  a mn 
 m1 (files x columnes)
Nomenclatura:

Matriu A=( aij ), i=1 ... m , j= 1....n

Indica matriu A, d’elements aij amb m files i n columnes.

Les matrius sempre s’indiquen amb majúscules, i els elements amb la mateixa lletra però amb minúscules,
indicant la fila i la columna.

Exemple: a23 = element de la matriu A, al lloc: fila 2 columna 3

Si tots els elements de la matriu pertanyen a un conjunt determinat, per exemple als nombres naturals, podem
parlar de matriu natural, si tots són ℂ, parlarem de matriu complexa. Per simplificar a partir d’ara considerarem
matrius reals.

Ordre d’una matriu: és el nombre de files per columnes,𝐴 ∈ 𝑀𝑚𝑥𝑛 (𝑅) això indica que la matriu A pertany al
conjunt de les matrius de m files per n columnes, amb nombres reals.

Matrius iguals: dos matrius del mateix ordre són iguals si són iguals element a element.
𝐴 = 𝐵 ⇔ 𝑎𝑖𝑗 = 𝑏𝑖𝑗 ∀ 𝑖, 𝑗

1 −2 1 3
Exemple: 𝐴=( ) ≠( )=𝐵
0 3 0 −2

Alguns tipus especials de matrius:

Matriu fila:

Matriu columna:

Matriu nul·la,

Matriu oposada:

Tema 1: Matrius i Determinants. JCCC

Pàg. -3-
 Matriu transposada,

Matriu simètrica:

Matriu antisimètrica.

Matriu quadrada:

Aquestes matrius tenen associades les definicions següents:

 Diagonal principal:

 Matriu unitat

 Diagonal secundària:

 Matriu diagonal.

 Matriu triangular superior.

 Matriu triangular inferior.

Repassem les definicions amb aquestes matrius.

 1 1 2 
   1 2 0
A 1 8 0  B 
 1  5 6
  3 5 0'5   4 
 

Tema 1: Matrius i Determinants. JCCC

Pàg. -4-
Exercicis:

1.1- Completa de les següents matrius:

a. Els elements a12 ,a22 i a32 . c. La diagonal secundària. e. La triangular superior.
b. La diagonal principal d. La columna 2, la fila 3 f. La transposada.

 1 1 3 
 1 2 2 3
A   0 0'6  4  B   
  1 0 0 1
  2 1  5

1.2- Escriu la matriu A  M2x4 que compleixi: aij=0 si i = j ;aij = 1 si i<j , aij =-1 si i>j.

1.3- Escriu la matriu A  M4x2 que compleixi: aij=1 si i = j ; aij = 2i si i<j , aij =-j si i>j.

1.4- Escriu la matriu A  M3x3 que compleixi: aij=1 si i = j ; aij = i + j si i  j .

1.5- Escriu la matriu A  M3x2 que compleixi: aij = j-1 .

1.6- Calcula les matrius transposades de les següents matrius, indicant quines són simètriques i quines antisimètriques.
1 2 2 0 
 1 2  3  1 1  
 1 3      2  1 1 1 2 2 3 1  1
A      
; B    2 2 1 ;C   2 0 ; D   0 1 1 ; E   2 3 ; F   2 1  5 4 
 2 0  3 1 7   3 2      
    0  1 4 0 

1.7- Com ha de ser una matriu per a que pugui ser simètrica ?

1.8- Amb les matrius A i C de l’exercici 1.6, comprova que la transposada d’una transposada es la mateixa matriu.

1.9- Exercicis del llibre tema1 del 1 al 11.

Tema 1: Matrius i Determinants. JCCC

Pàg. -5-
1.2- OPERACIONS AMB MATRIUS.

SUMA: la suma de matrius es defineix de la següent forma:

Siguin A=(aij); B(bij) dues matrius del mateix ordre, A; B  Mmxn ; podem definir la matriu suma, que anotarem
com a C=A+B, la matriu definida com a 
C  cij   aij  bi j  que s’obté sumant els elements de la mateixa
posició.

La matriu resultant és una matriu del mateix ordre que les matrius A i B.

Per poder sumar hem de tenir definida la suma dels elements de la matriu.

Exemple:

PROPIETATS:

1) Tan sols podem sumar matrius del mateix ordre, i obtenim una nova matriu del mateix ordre.

2) La suma de matrius és commutativa: A+B = B + A. Dem.

3) La suma de matrius és associativa: A+ ( B+C ) = ( A+B ) + C. Dem.

4) Existeix la matriu neutre E, recordem que s’anomena element neutre a la matriu tal que:

A + E = E+A = A. Tots els elements de la matriu són el zero. Dem.

5) Existeix la matriu oposada, anomenada –A. Recordem que anomenem matriu oposada de A, a la matriu B, tal
que: A + B = B +A= E. Dem.

Si considerem l’estructura ( Mmxn , + ) obtenim un grup Abelià , (recorda (R, +)) .

Tema 1: Matrius i Determinants. JCCC

Pàg. -6-
Exercicis:
1.11- Demostra les propietats que no han estat demostrades.

1.12- Calcula les següents operacions amb matrius.

 1 2 3  0 0'5 - 2   1 - 7 10 
A    ; B    ; C   3 
 
 1 0 7 3 - 4 1   4 1 0 
A+B B+C A+B+C A+C B+C+A

1.13- Calcula els valors a, b i csi s’ha de complir:

𝑎 2 5 𝑏 2 1
( )+( )=( )
1 3 1 𝑐 3 1

1.14- Calcula les següents operacions amb matrius.

1 2 1   -1 - 3 4 
   
A  0 0 2  ; B   1 1 0 
 1 3  1  - 2 3 - 2
   
A+B A+A At + B Bt +A (A+B)t

1.15- Exercicis tema 1 del 12 al 14.

Tema 1: Matrius i Determinants. JCCC

Pàg. -7-
PRODUCTE PER UN ESCALAR: Donada una matriu A  Mmxn , i un escalar k, del conjunt dels elements de la
   
matriu, definim la nova matriu C  cij  k· aij ; , això té sentit si tenim definit el producte al conjunt dels elements de
la matriu.

Exemple:

Podem definir la matriu oposada com la matriu –A = (-1)·A,

Les propietats que tenim són:

1) Commutativa respecte dels escalars : (p · q ) · A = (q · p )·A. Dem

2) Associativa: p· q·A =p·( q·A ) . Dem

3) Distributiva respecte a la suma de matrius: p·(A+B) =p·A+p·B. Dem

4) Distributiva respecte a la suma d’escalars: (p +q)·A = p·A+q·A. Dem

5) Element unitat: 1·A = A

Un cop definit el producte per un escalar podem definir la resta de matrius com la suma de fraccions per l’oposada.
A- B = A + (-1)·B

PRODUCTE DE MATRIUS: Per poder multiplicar dues matrius s’ha de complir la següent regla; si volem multiplicar
A· B, s’ha de complir que el nombre de columnes de la primera sigui el mateix nombre de files de la segona.

Es a dir : si A∈ Mmxn, ,llavors B∈ Mnxq, , i el resultat serà una matriu d’ordre C=A·B∈ Mmxq,

L’algoritme per multiplicar matrius que es puguin multiplicar és el següent:

 b11 b12  b1 p 
 a 11

a 12  a 1n 
  
 a 21 a 22  a 2n   b21 b22  b2 p 
A , B , llavors la matriu producte serà:
         

a
  
 m1 a m2  a mn  b  bnp 
 n1 bn 2

 c11 c12  c1 p 
 
 c 21 c 22  c2 p 
C  , i els coeficients seran: cij  ai1 ·b1 j  ai 2 ·b2 j  ai 3 ·b3 j  ......  ain ·bnj
    
 
 cm1 cm 2  cmp 


 1 2 
  1 - 2 5 
Exemple, farem la multiplicació de les matrius següents: A    1 0  i B   
 3  2 1 1 -1
 

Tema 1: Matrius i Determinants. JCCC

Pàg. -8-
PROPIETATS:

1- Compleix la propietat associativa: A· ( B· C ) = (A· B)· C. Dem.

2- Distributiva del producte respecte de la suma de matrius: (A+B)· C = A· C +B· C. Dem.

3- El producte de matrius no és commutatiu, A· B  B · A. Dem

4- NO es simplificativa, això vol dir que si A· B=A· C, no implica que B=C. Dem

5- Divisors de zero, això vol dir que un producte de matrius diferents de la nul·la pot donar la matriu nul·la. Dem

6- Propietats de les transposades, (A+B)t = At + Bt . Dem

7- Propietats de les transposades, (AB)t = Bt At . Dem

8- Propietats de les transposades, (k· A)t=k· At

POTÈNCIA DE MATRIUS: podem definir la potència natural d’una matriu com el producte per si mateixa, tantes
n
vegades com indiqui l’exponent natural: A  A· A...n......·A .

Això és possible tan sols amb matrius quadrades. Dem

Principi d’inducció matemàtica: aquest és un mètode matemàtic utilitzat per fer demostracions, és molt utilitzat per
demostrar processos reiteratius, veurem un exemple:

 1 1  1 n
Exemple: Si A    , demostreu que An   
 0 1  0 1

Pas 1.- demostrar que es compleix per valors de n petits i ordenadament: n= 1, n= 2, n=3.

Pas 2.- mètode d’inducció: suposant que es compleix per a n = h, hem de demostrar que es compleix per a n=
h+1. aquí està el mètode d’inducció.

Tema 1: Matrius i Determinants. JCCC

Pàg. -9-
Exercicis:
1.16- Calcula les següents operacions amb matrius:
3 1 −1 2 −1 5 −4 1 3
𝐴=( ), 𝐵=( ), 𝐶 = ( )
0 5 2 −2 0 4 0 0 −5

2A+3B+C 4A-5B+2C 3A+2(B-3C)

1.17- Calcula les següents operacions amb matrius, i comprova que no són commutatives:
1 2 2 4
𝐴=( ), 𝐵 = ( )
2 −1 5 2
A·B B·A

1.18- Calcula les següents operacions amb matrius:

1 −1 2 4 5 1
𝐴=( ), 𝐵 = ( ) ,𝐶 = ( )
2 3 −1 0 −2 3
A·B A·(B+C) (2A+B)·C

1.19- Calcula les operacions següents amb matrius.

1 2 1   -1 - 3 4
     0'5  1 3 0 1
A  0 0 2  ; B   1 1 0  ; C   
 1 3  1 - 2 3   2  2 3  0'4 10 
   - 2
2·B ; 3·A ; -1·A ; 2· (A+B) ; (4+5)·C ; 2·( 3· C) ; 3·A+5·A-2·A

1.20- Demostra les propietats que faltin per demostrar del producte d’una matriu per un escalar.

1.21- Calcula les operacions següents amb matrius.

1 2 1   -1 - 3 4  1 4 
     
A   0 0 2  ; B   1 1 0 ; C   2  1 
 1 3  1  - 2 3 - 2  0  1
     
A· B ; (A+B)· C ; C· A ; A· C ; (2·A- 3·B)·C

1.22-Demostra les propietats que faltin per demostrar del producte de matrius

1.23-Indica si són correctes aquestes igualtats i si no, on esta l’errada.

(A+B)2= A2+2AB+B2 (A+B)(A- B)=A2 -B2

1.24-Calcula les operacions següents amb potències de matrius.

1 2 1   -1 - 3 4 
     1  1
A   0 0 2  ; B   1 1 0  ; C   
 1 3  1  - 2 3 - 2 1 2 
   
A2 ; B2 ; (A· B )2 ; A3 ; C4 ; Cn

1.25-Exercicis del llibre del tema 1 del 15 al 20.

1.26-Exercicis del llibre tema 1 del 47 al 91.

Tema 1: Matrius i Determinants. JCCC

Pàg. -10-
1.3- MATRIU IDENTITAT I MATRIU INVERSA.

DEF. La matriu identitat o unitat, anomenada Id, és una matriu quadrada amb 1’s a la diagonal i 0, a la resta.

Com a propietat té A· Id = Id · A = A

Per a cada ordre tenim una única matriu identitat.

1 0 0 0
1 0 0  
  0 1 0 0 1 0
Exemples: Id   0 1 0  ; Id   ; Id   ,
 0 0 1 0 0 1 0  0 1 
   
0 0 0 1 


DEF. Matriu inversa d’una matriu quadrada A, si existeix és una matriu B del mateix ordre que compleix:
A · B = B · A = Id

La matriu inversa de la matriu A s’anota com a : A-1.

Si una matriu A té inversa diem que és una matriu regular o invertible.

PROPIETATS:
1- Si una matriu té inversa, aquesta és única. Dem.

2- La matriu inversa d’una matriu inversa és ella mateixa: (A -1)-1 = A. Dem.

3- (A· B )-1= B-1 · A-1 .Dem.

Exercicis:
1 2 1 
 1  1  
1.27-Calcula la matriu inversa de les matrius A    ; B   0 0 2  ; plantejant un sistema .
0 2  1 3  1 

 5  4  6 3 2 4 
   
1.28-Comprova que la matriu A    9 8 11  és inversa de B   2 1  1  ; Quina és la inversa de A ?.
 1  1  1 1 1 4 
   

1.29-Si sabem que A·A-1 = Id, pot ser que si fem el producte At · (A-1)t el resultat sigui Id ? o serà Idt ? o Id = Idt ?

4 1
1.30- Comprova si la matriu A=( ) és invertible, i calcula A-1.
1 −1

4 2
1.31- Comprova que la matriu A=( ) no és invertible.
2 1

1.32-Exercicis del tema 1 del 25 al 27.

1.33-Exercicis del tema 1 del 102 al 115.

Tema 1: Matrius i Determinants. JCCC

Pàg. -11-
1.4- RANG D’UNA MATRIU.

Recordem:

Una combinació lineal, d’un conjunt f 1 , f 2 , f 3 ,....., f n  és tota expressió de la forma:

k1· f 1  k2· f 2  ..... kn· f n , on k1 , k2 , k3 ,.....,kn R ,

DEF. Diem que la família f 1 , f 2 , f 3 ,....., f n  és l. independent si 0  k1· f 1  k2· f 2  ..... kn· f n , implica
que 0  k1  k2  .....  kn ,

DEF. Diem que la família f 1 , f 2 , f 3 ,....., fn  és l. dependent si 0  k1· f 1  k2· f 2  ..... kn· f n , existeix
algun ki  0

Aquestes definicions les podem aplicar a les matrius, com ja hem vist a les definicions anteriors podem parlar de
matrius fila o matrius columna ( també anomenades matriu vector).

Si entenem les matrius com a una família de vectors, podem aplicar la definició de linealment independents a
aquests vectors ( columnes- files ).

DEF: El rang o característica d’una matriu A és el nombre màxim de files o de columnes que són linealment
independents. Es representa amb rang(A).

Molt important, el rang no depèn de si treballem amb files o columnes, serà el mateix. Per aquest motiu una
matriu d’ordre 4x3 no pot ser de rang 4 mai.

Per calcular el rang d’una matriu podem fer servir dos mètodes, els determinants o la reducció de Gauss.

Exercicis:

1.34-Exercicis del llibre tema 1 del 21 al 22.

Tema 1: Matrius i Determinants. JCCC

Pàg. -12-
1.5- Mètode de Gauss.

Aquest és un mètode que s’utilitza amb matrius, consisteix en treballar amb les files i columnes de les matrius i
realitzant combinacions lineals d’elles per aconseguir zeros per sota de la diagonal.

El mètode consisteix en modificar una fila(columna) per una combinació lineal de la resta de files (columnes), amb la
particularitat de no multiplicar per 0 la fila (columna) que volem modificar.

Les operacions que ens permet fer aquest mètode son:

 Multiplicar tota una fila (columna) per un escalar diferent de 0.Recordem que dividir és multiplicar per l’invers
( fracció 𝑘1 ).
 Intercanviar dues files ( columnes ) entre elles.
 Intercanviar una fila (columna) per una combinació lineal de la resta.

Molt important indicar els canvis que realitzem, doncs no són únics.

Exemples:

Exercicis:
1.35-Aplicant el mètode de Gauss, calcula el rang de les matrius:
1 3 4 2 1 3 2
𝐴 = (2 1 3) , 𝐵 = (1 4 5 1)
1 4 4 1 1 1 0

1.36-Estudia el rang segons el valor del paràmetre a.

1 2 3
𝐴 = (1 −1 0)
1 5 𝑎
1.37-Exercicis tema 1, 23 i 24

1.38-Exercicis tema 1 del 92 al 101.

Tema 1: Matrius i Determinants. JCCC

Pàg. -13-
1.5-1. Mètode de Gauss per calcular rang d’una matriu.

Una de les aplicacions del mètode Gauss és el càlcul del rang d’una matriu.

L’objectiu es aconseguir una matriu triangular, superior o inferior. El rang de la matriu serà el nombre de files o
columnes no nul·les que té.

Una propietat important del rang de les matrius és que si canviem una fila ( columna) per una combinació lineal de
la resta, el rang de la matriu no es modifica.

Si volem treballar per calcular el rang es indiferent si ho fem per files o per columnes, mes endavant aquest mètode
també s’utilitza per resoldre sistemes, en aquest cas és recomanable fer-ho sempre per files.

Ho farem amb un cas pràctic.

1 2 1 1 2 1 1 2 1
(1 3 1) ~ (0 1 0) ~ (0 1 0)
2 4 3 2 4 3 0 0 1
1r transformació: F’2=F2-F1
2n transformació: F’3=F3-2F1

Podem establir que el rg(A) és tres, i que les tres files(columnes) són l.i.

1 2 1 1 2 1 1 2 1
(1 3 1) ~ (0 1 0) ~ (0 1 0)
2 4 2 2 4 2 0 0 0
1r transformació: F’2=F2-F1
2n transformació: F’3=F3-2F1

Podem establir que el rg(A) és 2, i que les tres files(columnes) són l.d. i hi ha dos files (columnes) l.i.

Tema 1: Matrius i Determinants. JCCC

Pàg. -14-
1.5-2. Mètode de Gauss-Jordan per calcular la matriu inversa.

Com hem dit aquest mètode de fer zeros a la matriu, també s’utilitza per resoldre sistemes, el càlcul de la matriu
inversa és la resolució de sistemes. El procediment és el següent:

Pas 1.- Calcularem la matriu inversa d’una matriu quadrada.

Pas 2.- Ampliem la matriu afegint la matriu identitat a la dreta.

Pas 3.- Fent combinacions lineals hem d’aconseguir fer una matriu diagonal inferior a la part A. Aquestes
combinacions lineals faran que es modifiqui la part ampliada.

Pas 4.- Ara repetim el procediment però aconseguint zeros per la part superior de la diagonal de la matriu A.

Pas 5.- Ja tenim la matriu inversa

Més endavant calcularem la matriu inversa aplicant determinants.

Tema 1: Matrius i Determinants. JCCC

Pàg. -15-
Exercicis:

1.39-Exercicis del tema 1 ,; 28 i 29.

1.40- Exercicis del tema 2, pàg. 31; 102 al 115.

1.41- Problemes amb matrius del tema 1 del 140 al 145.

Tema 1: Matrius i Determinants. JCCC

Pàg. -16-