I.E.S. Dr.

 Simarro (Xàtiva) Joan David Ferrandis Vila

Matrius
Ordenació rectangular de nombres per files i per columnes. El primer subíndex indica la fila i el
segon la columna.

 
a 11 a12 a13 a 14
A= a 21 a22 a23 a 24 =a ij i=1,2 ,3
j=1,2,3,4 =aij 3 ×4
a 31 a32 a33 a 34

• S'anomena ordre o dimensió de la matriu de m files i n columnes al nombre de files pel

nombre de columnes, és a dir, m x n.
◦ La matriu A és 3x4.
◦ Si la matriu és d'ordre 1xn, s'anomena vector fila i si és d'ordre mx1, es diu vector
columna.
• Els elements de la matriu on i=j , aii  , s'anomena diagonal principal.
• S'anomena transposada d'una matriu A, i s'escriu At, a una altra matriu que s'obté en
canviar en A les files per les columnes, i a l'inrevés.

 
1 2 7


1 0 −1 3
A= 2 5 t
0 −4 ⇒ A =
7 −9 8 3
0
−1 0
5 −9

3 −4 3
8
• Una matriu és quadrada quan el nombre de files i de columnes coincideix.
◦ Una matriu quadrada és simètrica si At=A.
◦ Una matriu quadrada on els elements de la diagonal principal són 1 i la resta 0, es diu
matriu identitat (o matriu unitat)

{
I n=aij i=1,..., n
j=1,... ,n =
1 i= j
0 i≠ j
Per exemple,  
I 2= 1 0
0 1
,
 
1 0 0
I 3= 0 1 0
0 0 1

Operacions amb matrius

Les matrius poden sumar-se, multiplicar-se per un nombre i multiplicar-se entre sí

suma de matrius
Dues matrius del mateix ordre poden sumar-se, fent l'addició dels elements corresponents de la
mateixa fila i columna
aij nxm b ij nxm=aij bij nxm
Per exemple,

1
I.E.S. Dr. Simarro (Xàtiva) Joan David Ferrandis Vila

 
1 0 −1  −2 3 0 = −1 3 −1
2 5 0 1 −3 2 3 2 2  
producte per un nombre
Per multiplicar un nombre (que de vegades s'anomena escalar) per una matriu, es multiplica cada
element de la matriu per aquest nombre:
k ·a ij nxm=k · aij nxm
Per exemple,

 
7 · 1 0 −1 = 7 0 −7
2 5 0 14 35 0 
producte d'una matriu fila per una matriu columna
El producte d'un vector fila 1xn amb un vector columna nx1, és a dir, el producte de dos vectors
amb el mateix nombre d'elements, s'obté multiplicant els elements terme a terme i sumant-ne els
resultats (és allò que anomenen producte escalar de vectors):


b1
 a1 a2  an  · b 2 =a1 · b1a2 ·b 2an · b n
⋮
b3

Per exemple:

5
−1 3 4  · 2 =−1 ·53 · 24 ·1=5
1

producte de matrius
Perquè dues matrius A i B puguen multiplicar-se, A·B, cal que
nombre de columnes de A = nombre de files de B
és a dir,
A=a ij m×n ; B=b ij n×r
i el resultat és una matriu A·B d'ordre mxr.
S'obté multiplicant cada vector fila de A per cada vector columna de B, de tal sort que, l'element ij
de la matriu producte és el resultat de multiplicar la fila i de A per la columna j de B. En un
exemple:

  
2 −3

A · B= 1 0 −1 · 1
2 5 0
−5 2
F F · C F1· C2
4 = 1 ·  C1 C 2 = 1 1
F2 F 2 · C1 F 2 ·C 2
= 7 −5
9 14   
2
I.E.S. Dr. Simarro (Xàtiva) Joan David Ferrandis Vila

Important: El producte de matrius no és commutatiu: A · B≠B · A , i per tant, l'ordre

dels factors és decisiu al calcular el producte.

Determinants
Un determinant és un nombre que s'assigna a una matriu quadrada, tot multiplicant els elements
d'una certa manera.

càlcul determinant d'una matriu quadrada d'ordre 2

det  A=∣A∣=
∣ a11 a 12
a21 a 22 ∣
=a11 · a22−a21 · a 12

càlcul determinant d'una matriu quadrada d'ordre 3: Regla de Sarrus

∣ ∣
a11 a12 a 13
A= a21 a22 a 23 =a11 ·a 22 · a33a 12 · a23 · a 31a13 · a 21 · a32− a31 · a22 · a 13a32 · a 23 · a11a33 · a21 · a12 
a31 a32 a 33

propietats dels determinants

(i) invariància
a. Si a una línia d'una matriu se li suma una combinació lineal (CL) de les altres paral·leles,
el determinant no varia.
b. det  A=det  At 
(ii) variància
a. si permutem dues línies paral·leles d'una matriu, el determinant canvia de signe.
b. Si multipliquem pel mateix nombre tots els elements d'una línia, el seu determinant
queda multiplicat per aquest nombre
(iii) determinant nul
a. si una matriu té una línia que és CL de les altres paral·leles, el seu determinant és zero. I
a l'inrevés, si el determinant és zero, una línia és CL de les altres paral·leles;
b. si una matriu té dues línies paral·leles proporcionals, el determinant és zero;
c. si una matriu té dues línies paral·leles iguals, el determinant és zero;
d. si una matriu té una línia de zeros, el determinant és zero.

3
I.E.S. Dr. Simarro (Xàtiva) Joan David Ferrandis Vila

(iv) descomposició: ∣ ∣∣ ∣∣ ∣
aa ' b = a b  a'
cc ' d c d c '
b
d
(v) determinant d'un producte: det  A · B=det  A · det B

menor d'una matriu

És el determinant que es forma agafant el mateix nombre de files i de columnes d'una matriu
qualsevol.

columnes 2 i 4 és

1 0 −1 3
Donada la matriu A= 2 5 0 −4
7 −9 8 3
 , un menor d'ordre dos format per les files 1 i 3 i les

∣0 3 =27
−9 3 ∣
menor complementari i adjunt
Un menor complementari d'un element ij d'una matriu quadrada, Mij , és el determinant que
resulta de suprimir la fila i i la columna j.

L'adjunt Aij d'un menor complementari Mij és Aij =−1i j · M 1j =

{M ij ; i j= 2̇
−M ij ; i j=2̇1
Per exemple,


1 0 −1

A= 2 5 1  M 23= 1 0 =4  A 23=−4
−3 4 2
−3 4 ∣ ∣
càlcul del determinant d'una matriu quadrada
Per a matrius quadrades d'ordre superior a tres no hi ha regles mnemotècniques senzilles per
calcular el seu determinant. Aleshores, el càlcul es fa mitjançant el desenvolupament per una
línia (fila o columna), que consisteix en sumar els resultats de multiplicar cada element d'una línia
pel seu adjunt.

∣ ∣
a 11 a12 ⋯ a 1n
n n
a 21 a 22 ⋯ a 2n
=∑ aik · A ik =∑ a kj · A kj ,
⋮ ⋮ ⋯ ⋮ k =1 k=1
a n1 an2 ⋯ ann

ja siga desenvolupant per a la fila i, o per la columna j.

És evident que aquest sistema de càlcul serà més senzill quan la línia tinga més elements que siguen
zero, per la qual cosa, és ben útil utilitzar la propietat d'invariància dels determinants (ia), i fer zeros
tots els elements d'una línia excepte un, de manera semblant a com procedim en el mètode de
Gauss.

4
I.E.S. Dr. Simarro (Xàtiva) Joan David Ferrandis Vila

En el exemple següent fem zeros operant C3+C1 i C4-3·C1 i desenvolupem per la primera fila, tot
quedant un determinant d'ordre 3 que es resol per la regla de Sarrus:

∣ ∣∣ ∣
1 0 −1 3 1 0 0 0

∣ ∣
5 2 −4
2 5 0 −10 = 2 5 2 −4 =1· A 0 · A 0 · A 0 · A = A =
11 12 13 14 11 −9 15 3
7 −9 8 −18 7 −9 15 3
2 2 2
−1 2 3 5 −1 2 2 2

Rang d'un a matriu

El rang d'una matriu és el nombre de vectors fila (o vectors columna) linealment independents.
Com la propietat (iiia) dels determinants ens relaciona la dependència lineal amb el determinant
nul, podem usar aquesta relació per calcular rangs usant els menors d'una matriu. Així:
El rang d'una matriu és el major ordre dels seus menors no nuls

Inversa d'una matriu

Una matriu quadrada, A, té inversa si existeix una altra matriu quadrada, que anomenem A-1, si
A·A-1 = A-1·A = I,
és a dir, si commuta amb A i donen de producte la matriu identitat, I.
També diem que A és regular, invertible o no singular.
Teorema.- Una matriu quadrada és regular si i sols si el seu determinant és distint de zero.

càlcul de la matriu quadrada

Per calcular la inversa d'una matriu quadrada regular usem la fórmula següent:
−1 1 t
M = · Adj M 
∣M∣
on Adj M és la matriu formada pels adjunts dels elements de M.

Equacions i sistemes matricials

El conjunt de les matrius d'un ordre concret té una estructura que permet resoldre equacions i
sistemes d'equacions matricials igual que es resolen les equacions i sistemes d'equacions lineals.
Fins i tot, quan tenim matrius quadrades regulars podem aïllar incògnites amb productes, tenint
present que el producte de matrius no és commutatiu. Per exemple:
5X−3A=2XB−I AX=B XA=B
5X−2X=3AB−I −1 −1
A · AX= A−1 · B
−1
XA · A =B · A
3X=3AB−I ; ;
1 I · X =A −1 · B X · I =B · A−1
X= · 3AB−I  X= A−1 · B X=B· A−1
3