Generalitat de Catalunya

Departament d’Ensenyament Matrius i determinants

Institut Esteve Albert Àlgebra
Matemàtiques 2n Bat

Unitat 3

MATRIUS I DETERMINANTS

1. Definició. Tipus
2. Operacions
2.1 Addició de matrius
2.2 Producte d’un nombre real per una matriu
2.3 Producte de matrius
2.4 Potència enèsima d’una matriu
3. Rang d’una matriu
4. Determinant d’una matriu quadrada
5. Propietats dels determinants
6. Càlcul del rang d’una matriu per determinants
7. Matriu inversa
8. Equacions matricials

1
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Matrius i determinants
Institut Esteve Albert Àlgebra
Matemàtiques 2n Bat

1. Definició. Tipus

Una matriu real és una taula numèrica formada per files i columnes de nombres reals de la
següent manera:
𝑎11 𝑎12 𝑎13 ⋯ 𝑎1𝑛
𝑎21 𝑎22 𝑎23 ⋯ 𝑎2𝑛
𝑎31 𝑎32 𝑎33 ⋯ 𝑎3𝑛
𝐴=
⋮ ⋮ ⋮ ⋱ ⋮
𝑎𝑚1 𝑎𝑚2 𝑎𝑚3 ⋯ 𝑎𝑚𝑛
( )

- Anomenarem 𝑎𝑖𝑗 a l’element situat a la fila 𝒊 i a la columna 𝒋.

- Direm que una matriu és de dimensió 𝒎 × 𝒏 si està formada per m files i n columnes.
- Per abreviar denotarem la matriu A = (𝑎𝑖𝑗 )𝑚×𝑛
- El conjunt de totes les matrius reals de dimensió 𝑚 × 𝑛 es designa per ℳ𝑚×𝑛 (ℝ)
- Direm que dues matrius són iguals quan tenen la mateixa dimensió i els mateixos elements
escrits en la mateixa posició.
Si 𝐴 = (𝑎𝑖𝑗 ) i 𝐵 = (𝑏𝑖𝑗 ) 𝐴 = 𝐵 ↔ 𝑎𝑖𝑗 = 𝑏𝑖𝑗 ∀ 𝑖 = 1,2, … , 𝑚 ∀ 𝑗 = 1,2, … , 𝑛
2 1 1 −1 2
Exemples: 𝐴=( ) 𝐵=( )
3 4 0 3 5
La matriu 𝐴 té dimensió 2 × 2 , 𝑎11 = 2 , 𝑎12 = 1 , 𝑎21 = 3 𝑖 𝑎22 = 4
La matriu 𝐵 té dimensió 2 × 3, 𝑏11 = 1 , 𝑏12 = −1 , 𝑏13 = 2 , 𝑏21 = 0 , 𝑏22 = 3 𝑖 𝑏23 = 5

Les matrius es poden classificar segons la seva forma o els seus elements:
 Matriu fila: Matriu formada només per una fila. 𝑀 = (𝑎11 𝑎12 𝑎13 ⋯ 𝑎1𝑛 )
𝑎11
𝑎21
 Matriu columna: Matriu formada només per una columna. 𝑀 = 𝑎31
⋮
(𝑎 𝑚1 )
 Matriu transposada d’una matriu 𝐴 de dimensió 𝑚 × 𝑛 és la matriu obtinguda
intercanviant les files i les columnes d’𝐴. La denotarem per 𝐴𝑡 i té dimensió 𝑛 × 𝑚.
1 2 3 1 −4 1
Exemples: 𝐴 = (−4 3 4 ) 𝐴𝑡 = (2 3 0)
1 0 −1 3 4 −1
−2 4
−2 0 3
𝐵 = ( 0 5) 𝐵𝑡 = ( )
4 5 3
3 3
 Matriu oposada: Donada una matriu 𝐴, anomenem matriu oposada de 𝐴 a la matriu
obtinguda canviant els signes a tots els elements de la matriu 𝐴. La notarem per – 𝐴.
2 1 0 −2 −1 0
Exemple: 𝐴 = ( 0 −3 4) −𝐴=( 0 3 −4)
−5 0 6 5 0 −6

2
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Matrius i determinants
Institut Esteve Albert Àlgebra
Matemàtiques 2n Bat

0 0 ⋯ 0
0 0 ⋯ 0
 Matriu nul·la: Matriu on tots els elements són zeros. 𝑂 = ( )
⋮ ⋮ ⋱ ⋮
0 0 ⋯ 0
 Matriu quadrada: Matriu amb el mateix nombre de files i columnes.
𝑎11 𝑎12 𝑎13
𝑀 = (𝑎21 𝑎22 𝑎23 ) és una matriu quadrada 3x3
𝑎31 𝑎32 𝑎33
Anomenem diagonal principal d’una matriu quadrada als elements de la forma 𝑎𝑖𝑖

Definicions que només afecten a matrius quadrades.

 Matriu simètrica: Una matriu quadrada és simètrica quan 𝑎𝑖𝑗 = 𝑎𝑗𝑖 , és a dir, quan 𝐴𝑡 = 𝐴.
1 2 0
Exemple: 𝐴 = (2 −3 5)
0 5 2

 Matriu antisimètrica: Una matriu quadrada és antisimètrica quan 𝑎𝑖𝑗 = −𝑎𝑗𝑖 , és a dir quan
0 2 0
𝐴𝑡 = −𝐴. Exemple: 𝐴 = (−2 0 −5)
0 5 0
Observem que una matriu antisimètrica ha de tenir zeros a la diagonal.

 Matriu triangular superior: Matriu quadrada on tots els elements de sota de la diagonal
1 2 3
són nuls. Exemple: A = (0 3 4 )
0 0 −1

 Matriu triangular inferior: Matriu quadrada on tots els elements de dalt de la diagonal són
1 0 0
nuls. Exemple: B = ( 5 3 0)
−2 1 −1

 Matriu diagonal: Matriu triangular superior i triangular inferior, és a dir, en la qual tots els
elements situats fora de la diagonal principal són zero.

𝑎11 0 0 5 0 0
𝐴=( 0 𝑎22 0 ) Exemple: 𝐴 = (0 4 0)
0 0 𝑎33 0 0 −1
 Matriu unitat o identitat: Matriu diagonal on tots els elements no nuls valen 1. Es denota
1 0 0⋯0
0 1 0⋯0
per 𝐼𝑛 si és de dimensió 𝑛 × 𝑛 o 𝐼. 𝐼= 0 0 1⋯0
⋮ ⋮ ⋮ ⋱ ⋮
( 0 0 0 ⋯ 1)

3
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Matrius i determinants
Institut Esteve Albert Àlgebra
Matemàtiques 2n Bat

2. Operacions

2.1 Addició de matrius

Donades 𝐴, 𝐵 ∈ 𝑀𝑚×𝑛 𝐴 = (𝑎𝑖𝑗 ), 𝐵 = (𝑏𝑖𝑗 ), matrius amb la mateixa dimensió, la matriu
suma 𝑨 + 𝑩 és la que s’obté si se sumem els elements que ocupen la mateixa posició

𝐴 + 𝐵 = (𝑎𝑖𝑗 ) + (𝑏𝑖𝑗 ) = (𝑎𝑖𝑗 + 𝑏𝑖𝑗 )

Exemple: Suma de matrius

2 1 5 −2 7 −1
𝑆𝑖 𝐴 = ( ) 𝑖 𝐵=( ) → 𝐴+𝐵 =( )
3 4 0 1 3 5

2 5 1 4 6 7 −2 −1 −6
𝐴−𝐵 = ( )−( )=( )
3 9 0 0 9 7 3 0 −7
Propietats:
- Associativa: (𝐴 + 𝐵) + 𝐶 = 𝐴 + (𝐵 + 𝐶)
- Commutativa: 𝐴 + 𝐵 = 𝐵 + 𝐴
- La matriu nul·la és l’element neutre de la suma de matrius 𝐴 + 𝑂 = 𝑂 + 𝐴 = 𝐴
- Tota matriu 𝐴 té una oposada: −𝐴

2.2 Producte d’un nombre real per una matriu

Donada 𝐴 ∈ 𝑀𝑚×𝑛 = (𝑎𝑖𝑗 ) i 𝑘 ∈ ℝ, la matriu producte per un nombre real 𝒌 · 𝑨 és la que
s’obté en multiplicar per 𝑘 tots els elements de la matriu

𝑘𝐴 = 𝑘(𝑎𝑖𝑗 ) = (𝑘𝑎𝑖𝑗 )
Exemple: Producte d’un nombre per una matriu
1 4 3 2 2 8 6 4
𝑆𝑖 𝐴 = ( 0 1 0 −1) → 2𝐴 = ( 0 2 0 −2)
1⁄ 2 1 −3 2⁄ 4 2 −6
3 3

2 −1 −6 3
𝑆𝑖 𝐵 = ( ) → −3𝐵 = ( )
−3 4 9 −12

Propietats:
- 𝑘·𝐴 =𝐴·𝑘 𝑘∈ℝ
- 𝑘 · (ℎ · 𝐴) = (𝑘 · ℎ) · 𝐴 𝑘, ℎ ∈ ℝ
- (𝑘 + ℎ) · 𝐴 = 𝑘 · 𝐴 + ℎ · 𝐴 𝑘, ℎ ∈ ℝ
- 𝑘 · (𝐴 + 𝐵) = 𝑘 · 𝐴 + 𝑘 · 𝐵 𝑘 ∈ ℝ
- 1·𝐴=𝐴·1=𝐴

4
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Matrius i determinants
Institut Esteve Albert Àlgebra
Matemàtiques 2n Bat

2.3 Producte de matrius

Donades dues matrius 𝐴 i 𝐵 no sempre es poden multiplicar. Podrem calcular el producte 𝐴 · 𝐵

si, i només si, el nombre de columnes d’𝐴 coincideix amb el nombre de files de 𝐵.
Donades 𝐴 ∈ ℳ𝑚×𝑝 , 𝐵 ∈ ℳ𝑝×𝑛 𝐴 = (𝑎𝑖𝑗 ), 𝐵 = (𝑏𝑖𝑗 ), la matriu producte 𝑨 · 𝑩 = 𝑪 és la
matriu de dimensió 𝑚 × 𝑛 que s’obté de la manera següent:

𝑝
𝑐𝑖𝑗 = 𝑎𝑖1 · 𝑏1𝑗 + 𝑎𝑖2 · 𝑏2𝑗 + ⋯ + 𝑎𝑖𝑛 · 𝑏𝑛𝑗 = ∑𝑘=1 𝑎𝑖𝑘 · 𝑏𝑘𝑗 ∀ 𝑖 = 1,2, … , 𝑚 ∀ 𝑘 = 1,2, … , 𝑛

Exemple: Producte de matrius

1 1
2 1 1 −1 2
i) Donades les matrius 𝐴 = ( ) , 𝐵=( ) , 𝐶 = (2 −3) , calcula 𝐴𝐵 i 𝐵𝐶.
3 4 0 3 5
4 1
2 1 1 −1 2 2 · 1 + 1 · 0 2 · (−1) + 1 · 3 2 · 2 + 1 · 5
𝐴·𝐵 =( ) ·( ) =( ) =
3 4 2×2 0 3 5 2×3 3 · 1 + 4 · 0 3 · (−1) + 4 · 3 3 · 2 + 4 · 5 2×3
2 1 9
=( )
3 9 26
1 1 1 · 1 − 1 · 2 + 2 · 4 1 · 1 − 1 · (−3) + 2 · 1
1 −1 2
𝐵𝐶 = ( ) · (2 −3) =( )
0 3 5 2×3 0 · 1 + 3 · 2 + 5 · 4 0 · 1 + 3 · (−3) + 5 · 1 2×2
4 1 3×2
7 6
=( )
26 −4

ii) Donades les matrius següents

3 2 0 2 0
2 4
𝐴=( ) 𝐵 = (0 −1) 𝐶 = (1 −2 5)
1 3
2 1 2 5 1
Digues si és possible calcular els següents productes i, en cas afirmatiu, calcula’ls.
𝐴𝐵, 𝐵𝐴, 𝐴𝐶, 𝐶𝐴, 𝐵𝐶, 𝐶𝐵, 𝐴2 , 𝐵2

- 𝐴𝐵 = 𝐴2×2 · 𝐵3×2 no es pot calcular, el nombre de columnes de la primera matriu no és

igual al nombre de files de la segona matriu.
3 2 8 18
2 4
- 𝐵𝐴 = 𝐵3×2 · 𝐴2×2 = (0 −1) · ( ) = (−1 −3)
1 3
2 1 5 11
- 𝐴𝐶 = 𝐴2×2 · 𝐶3×3 i 𝐶𝐴 = 𝐶3×3 · 𝐴2×2 no es pot calcular.
- 𝐵𝐶 = 𝐵3×2 · 𝐶3×3 no es pot calcular.
0 2 0 3 2 0 −2
- 𝐶𝐵 = 𝐶3×3 · 𝐵3×2 = (1 −2 5) · (0 −1) = (13 9 )
2 5 1 2 1 8 0
2 4 2 4 8 20
- 𝐴2 = 𝐴2×2 · 𝐴2×2 = ( ) ·( ) =( )
1 3 1 3 5 13

5
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Matrius i determinants
Institut Esteve Albert Àlgebra
Matemàtiques 2n Bat

- 𝐵2 = 𝐵3×2 · 𝐵3×2 no es pot calcular.

Propietats
- Associativa: (𝐴 · 𝐵) · 𝐶 = 𝐴 · (𝐵 · 𝐶)
- No commutativa, en general, 𝑨 · 𝑩 ≠ 𝑩 · 𝑨
- Distributives (𝐴 + 𝐵) · 𝐶 = 𝐴 · 𝐶 + 𝐵 · 𝐶 i 𝐴 · (𝐵 + 𝐶) = 𝐴 · 𝐵 + 𝐴 · 𝐶
- Existència d’elements neutres. Si 𝐴 𝜖ℳ𝑚×𝑛 ⇒ 𝐴 · 𝐼𝑛 = 𝐼𝑚 · 𝐴 = 𝐴
- Relació amb la transposada: (𝐴 · 𝐵)𝑡 = 𝐵𝑡 · 𝐴𝑡

Nota.- Atenció amb les igualtats notables! Com que el producte no és commutatiu no es poden
reduir:
(𝐴 + 𝐵)2 = (𝐴 + 𝐵) · (𝐴 + 𝐵) = 𝐴2 + 𝐴 · 𝐵 + 𝐵 · 𝐴 + 𝐵2
(𝐴 + 𝐵) · (𝐴 − 𝐵) = 𝐴2 − 𝐴 · 𝐵 + 𝐵 · 𝐴 + 𝐵2

No es pot simplificar en el producte: 𝐴 · 𝐵 = 𝐶 · 𝐴 ⇏ 𝐵 = 𝐶

Exemple: Aplicacions de les matrius

La família F1 consumeix cada setmana 10 barres de pa,2 kg de carn i 8 l de llet; la família F2
consumeix cada setmana 12 barres de pa, 3 kg de carn i 7 l de llet. Per acabar, la família F3
consumeix cada setmana 15 barres de pa, 4 kg de carn i 10 l de llet.
Els preus, en euros per unitat, dels productes esmentats han variat durant les primeres setmanes
del mes d’agost i estan expressats per la matriu 𝑃:
1𝑎 2𝑎 3𝑎 4𝑎
Pa 0,60 0,65 0,70 0,70
Carn ( 12 12 12,50 13 )
Llet 1,10 1,15 0,95 1,10

El consum setmanal de cada una de les famílies es pot expressar mitjançant la matriu 𝐶:
Pa Carn LLet
F1 10 2 8
F2 (12 3 7 )
F3 15 4 10
La matriu producte 𝐶 · 𝑃 representa la despesa total de cada una de les famílies en cada una de
les setmanes considerades.

Així per exemple , la família F3 ha gastat en la segona setmana d’agost 69,25€.

6
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Matrius i determinants
Institut Esteve Albert Àlgebra
Matemàtiques 2n Bat

2.4 Potència enèsima d’una matriu

És la matriu que s’obté després de multiplicar 𝑛 vegades la matriu 𝐴 per ella mateixa. És clar que
per tal que això sigui possible, la matriu 𝐴 ha de ser quadrada
𝐴𝑛 = ⏟
𝐴 · … · 𝐴.
𝑛 𝑣𝑒𝑔𝑎𝑑𝑒𝑠

Exemple: Potència enèsima

4 5 −1
i ) Donada la matriu 𝐴 = (−3 −4 1 ) calcula 𝐴3 , 𝐴4 , 𝐴235 i 𝐴321 .
−3 −4 0

4 5 −1 4 5 −1 4 4 1
𝐴2 = 𝐴 · 𝐴 = (−3 −4 1 ) · (−3 −4 1 ) = (−3 −3 −1)
−3 −4 0 −3 −4 0 0 1 −1
4 4 1 4 5 −1 1 0 0
𝐴3 = 𝐴2 · 𝐴 = (−3 −3 −1) · (−3 −4 1 ) = (0 1 0) = 𝐼
0 1 −1 −3 −4 0 0 0 1
𝐴4 = 𝐴3 · 𝐴 = 𝐼 · 𝐴 = 𝐴

𝐴235 = 𝐴78·3+1 = (𝐴3 )78 · 𝐴 = (𝐼)78 · 𝐴 = 𝐼 · 𝐴 = 𝐴

𝐴321 = 𝐴107·3 = (𝐴3 )107 = (𝐼)107 = 𝐼

1 1 1
ii) Calcula la potència enèsima de la matriu 𝐴 = (1 1 1)
1 1 1
1r pas → Calculem les primeres potències.

1 1 1 1 1 1 3 3 3 1 1 1
𝐴2 = 𝐴 · 𝐴 = (1 1 1) · (1 1 1) = (3 3 3) = 3 · (1 1 1) = 3𝐴
1 1 1 1 1 1 3 3 3 1 1 1

3 3 3 1 1 1 9 9 9
𝐴3 = 𝐴2 · 𝐴 = (3 3 3) · (1 1 1) = (9 9 9) = 32 𝐴
3 3 3 1 1 1 9 9 9
2n pas → Observem si hi ha alguna regularitat i suposem la hipòtesi d’inducció.

𝐴𝑛 = 3𝑛−1 𝐴
3r pas → Mitjançant el mètode d’inducció demostrarem la igualtat anterior.
Com acabem de veure al pas 1, si 𝑛 = 1 → 𝐴1 = 30 · 𝐴 = 𝐴 és cert
Suposem cert per 𝑛 → 𝐴𝑛 = 3𝑛−1 𝐴
Comprovem que si és certa per 𝑛 també ho és per 𝑛 + 1

𝐴𝑛+1 = 𝐴𝑛 · 𝐴 = 3𝑛−1 𝐴 · 𝐴 = 3𝑛−1 𝐴2 = 3𝑛−1 · 3𝐴 = 3𝑛 𝐴 → 𝐴𝑛 = 3𝑛−1 𝐴 serà cert ∀𝑛∎

7
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Matrius i determinants
Institut Esteve Albert Àlgebra
Matemàtiques 2n Bat

3. Rang d’una matriu

Una matriu és esglaonada (per files) quan:

 Si una fila és nul·la (tot zeros), totes les que estan per sota d'ella també son nul·les.
 El primer element no nul de cada fila (pivot de la fila), exceptuant la primera, ha de
quedar més al la dreta que el primer element no nul de la fila anterior.
Perquè una matriu sigui esglaonada no és necessari que sigui quadrada.
El rang d’una matriu esglaonada A és el nombre de files no nul·les de la matriu. El denotem per
rang(A) o rg A.

Exemples: Determinació del rang

3 2 3 2 0
2 4
𝐴=( ) 𝐵 = (0 −1) 𝐶 = (0 −2 5)
0 3
0 0 0 0 1
rg A = 2 rg B = 2 rg C = 3

Qualsevol matriu es pot transformar en una matriu esglaonada mitjançant transformacions

elementals.
Anomenem transformacions elementals d’una matriu a les següents operacions:
- Permutar dues files (o dues columnes) d’una matriu. 𝐹𝑖 ↔ 𝐹𝑗
- Multiplicar alguna fila (o columna) per un nombre real diferent de zero. 𝐹𝑖 → 𝑘𝐹𝑖
- Sumar a una fila (o a una columna) una altra multiplicada per un nombre real. 𝐹𝑖 → 𝐹𝑖 + 𝑘𝐹𝑗

Dues matrius 𝐴 i 𝐵 són equivalents quan una d’aquestes s’obté a partir de l’altra mitjançant
transformacions elementals. Es denota 𝐴~𝐵.

Propietats:
- El rang d’una matriu és, com a màxim, el menor nombre de files o columnes.
- rang (A) = rang (At)
- Dues matrius equivalents tenen el mateix rang, llavors si a una matriu li fem una
transformació elemental, el rang es conserva.

Exemple: Càlcul del rang (Mètode de Gauss)

1r pas → Mitjançant transformacions elementals convertim la matriu en esglaonada.
Per esglaonar intentarem tenir un 1 o un –1 com a pivot. Després farem 0 a sota
d’aquest element aplicant la suma d’una fila per un escalar.

8
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Matrius i determinants
Institut Esteve Albert Àlgebra
Matemàtiques 2n Bat

𝐹 ⟶𝐹 −2𝐹
2 1 3 1 𝐹1 ⟷𝐹2 1 1 2 2 𝐹23 ⟶𝐹23 +𝐹11 1 1 2 2
(1 1 2 2)→ ( 2 1 3 1) → (0 −1 −1 −3)
−1 4 3 −1 −1 4 3 −1 0 5 5 1

Un cop aconseguit els 0 de la primera columna, intentem tenir un 1 o un –1 en el pivot de la

següent fila, per després fer 0 a sota d’aquest element.

1 1 2 2 𝐹3 ⟶𝐹3 +5𝐹2 1 1 2 2
(0 −1 −1 −3) → (0 −1 −1 −3 )
0 5 5 1 0 0 0 −14

2n pas → Calculem el rang

Un cop esglaonada és fàcil observar que en aquest cas no hi ha cap fila nul·la, per tant
rang(A) = 3.

4. Determinant d’una matriu quadrada

A tota matriu quadrada 𝐴 se li pot associar un nombre real anomenat determinant de 𝐴. Es

denota per |𝑨| o per 𝐝𝐞𝐭(𝑨).
Anomenem ordre d’un determinant l’ordre de la matriu associada.

Determinants d’ordre 2
𝑎11 𝑎12
Donada una matriu d’ordre dos 𝐴 = (𝑎 𝑎22 ) es defineix el determinant de la matriu 𝐴 com
21
el nombre real:
𝑎 𝑎12
|𝐴| = |𝑎11 𝑎22 | = 𝑎11 · 𝑎22 − 𝑎12 · 𝑎21
21

Exemple: Determinants d’ordre dos

1 2 2 −1 1 2
i) | | = 4 − 6 = −2 ii) | | = 10 − 0 = 10 iii) | | = 5 + 6 = 11
3 4 0 5 −3 5

Determinants d’ordre 3
𝑎11 𝑎12 𝑎13
Donada una matriu 𝐴 = ( 21 𝑎22 𝑎23 ) es defineix el determinant de la matriu 𝐴 com el
𝑎
𝑎31 𝑎32 𝑎33
𝑎11 𝑎12 𝑎13
nombre real: |𝐴| = |𝑎21 𝑎22 𝑎23 | =
𝑎31 𝑎32 𝑎33
= (𝑎11 · 𝑎22 · 𝑎33 + 𝑎21 · 𝑎32 · 𝑎13 + 𝑎31 · 𝑎12 · 𝑎23 ) − (𝑎13 · 𝑎22 · 𝑎31 + 𝑎12 · 𝑎21 · 𝑎33 + 𝑎11 · 𝑎23 · 𝑎32 )

Aquesta expressió es pot recordar tenint en compte la següent regla, anomenada regla de
Sarrus. Aquesta regla s’aplica de la manera següent:

9
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Matrius i determinants
Institut Esteve Albert Àlgebra
Matemàtiques 2n Bat

Separant els productes que van sumant dels que van restant

Exemple: Determinants d’ordre tres

1 0 −2
|𝐴| = | 2 5 4 | = 1 · 5 · (−3) + 2 · 3 · (−2) + (−1) · 0 · 4
−1 3 −3
−(−2) · 5 · (−1) − 4 · 3 · 1 − (−3) · 0 · 2 = −49
Determinants d’ordre n

Definició.- S’anomena menor complementari de l’element 𝑎𝑖𝑗 i es denota 𝑴𝒊𝒋 al determinant

d’ordre 𝑛 − 1 que resulta de suprimir la fila 𝑖 i la columna 𝑗, és a dir, la fila i la columna on es
troba l’element.

Exemple: Menor complementari

2 1 −3
2 1
𝐴 = (−1 −2 4 ) → 𝑀23 = | | = −1
3 1
3 1 −1

Definició.- S’anomena adjunt de l’element 𝑎𝑖𝑗 i es denota 𝑨𝒊𝒋 al nombre

𝐴𝑖𝑗 = (−1)𝑖+𝑗 · 𝑀𝑖𝑗

Exemple: Adjunt

𝐴11 = (−1)1+1 · |−2 4 | = 1 · (−2) = −2

1 −1
𝐴32 = (−1)3+2 · |
2 −3| = (−1) · 5 = −5
−1 4

Definició.- S’anomena matriu adjunta de 𝐴, 𝐴𝑑𝑗(𝐴), a la matriu que s’obté en canviar cada
element pel seu adjunt.

10
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Matrius i determinants
Institut Esteve Albert Àlgebra
Matemàtiques 2n Bat

Exemple: Matriu adjunta

−2 4 −1 4 −1 −2
| | −| | | |
1 −1 3 −1 3 1 −2 11 5
1 −3 2 −3 2 1
𝐴𝑑𝑗(𝐴) = − | | | | −| | = (−2 7 1)
1 −1 3 −1 3 1
1 −3 2 −3 2 1 −2 −5 −3
( |−2 | −| | | |)
4 −1 4 −1 −2

Definició.- S’anomena determinant d’una matriu quadrada d’ordre 𝑛 al nombre que surt de
sumar els productes dels elements d’una fila o columna qualsevol pels seus respectius adjunts.

|𝐴| = 𝑎𝑖1 𝐴𝑖1 + 𝑎𝑖2 𝐴𝑖2 + … + 𝑎𝑖𝑛 𝐴𝑖𝑛 (desenvolupant per la fila 𝑖)

Exemple: Determinants d’ordre quatre

1 2 −1 6
−3 0 2 0
| | = (desenvolupant per la segona fila)
4 1 4 −2
2 3 5 1
2 −1 6 1 −1 6 1 2 6 1 2 −1
= (−3) · (−1) · |1 4 −2| + 0 · |4 4 −2| + 2 · (−1) · |4 1 −2| + 0 · |4 1 4|
3 5 1 2 5 1 2 3 1 2 3 5

= 3 · (−7) + 2 − 2 · 51 + 0 = −21 − 102 = −123

5. Propietats dels determinants

1. El determinant d’una matriu coincideix amb el de la seva transposada.

𝑎 𝑏 𝑐
|𝐴| = |𝑑 𝑒 𝑓 | = 𝑎𝑒𝑖 + 𝑑ℎ𝑐 + 𝑔𝑏𝑓 − 𝑐𝑒𝑔 − 𝑓ℎ𝑎 − 𝑖𝑏𝑑
𝑔 ℎ 𝑖
⟹ |𝐴| = |𝐴𝑡 |
𝑎 𝑑 𝑔
|𝐴𝑡 | = |𝑏 𝑒 ℎ | = 𝑎𝑒𝑖 + 𝑏𝑓𝑔 + 𝑐𝑑ℎ − 𝑔𝑒𝑐 − ℎ𝑓𝑎 − 𝑖𝑑𝑏
𝑐 𝑓 𝑖 }

Com a conseqüència, totes les propietats seran vàlides tant per columnes com per files.

2. Si multipliquem una fila o una columna per un nombre, el determinant d’aquesta matriu
queda multiplicat per aquest nombre.

11
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Matrius i determinants
Institut Esteve Albert Àlgebra
Matemàtiques 2n Bat

𝑎 𝑏 𝑐
|𝐴| = |𝑑 𝑒 𝑓 | = 𝑎𝑒𝑖 + 𝑑ℎ𝑐 + 𝑔𝑏𝑓 − 𝑐𝑒𝑔 − 𝑓ℎ𝑎 − 𝑖𝑏𝑑
𝑔 ℎ 𝑖
𝑘𝑎 𝑏 𝑐 ⟹ |𝐵| = 𝑘|𝐴|
|𝐵| = |𝑘𝑑 𝑒 𝑓 | = 𝑘𝑎𝑒𝑖 + 𝑘𝑑ℎ𝑐 + 𝑘𝑔𝑏𝑓 − 𝑐𝑒𝑘𝑔 − 𝑓ℎ𝑘𝑎 − 𝑖𝑏𝑘𝑑 =
𝑘𝑔 ℎ 𝑖
= 𝑘(𝑎𝑒𝑖 + 𝑑ℎ𝑐 + 𝑔𝑏𝑓 − 𝑐𝑒𝑔 − 𝑓ℎ𝑎 − 𝑖𝑏𝑑) }

3. Si canviem l’ordre de dues files o dues columnes d’una matriu, el determinant canvia de
signe.
𝑎 𝑏 𝑐
|𝐴| = |𝑑 𝑒 𝑓 | = 𝑎𝑒𝑖 + 𝑑ℎ𝑐 + 𝑔𝑏𝑓 − 𝑐𝑒𝑔 − 𝑓ℎ𝑎 − 𝑖𝑏𝑑
𝑔 ℎ 𝑖
𝑏 𝑎 𝑐 ⟹ |𝐵| = −|𝐴|
|𝐵| = |𝑒 𝑑 𝑓 | = 𝑏𝑑𝑖 + 𝑒𝑔𝑐 + ℎ𝑎𝑓 − 𝑐𝑑ℎ − 𝑓𝑔𝑏 − 𝑖𝑎𝑒
ℎ 𝑔 𝑖
= −(𝑎𝑒𝑖 + 𝑑ℎ𝑐 + 𝑔𝑏𝑓 − 𝑐𝑒𝑔 − 𝑓ℎ𝑎 − 𝑖𝑏𝑑) }

4. Si els elements d’una fila o columna es descomponen en dos sumands, el seu determinant és
igual a la suma dels dos determinants obtinguts en considerar de manera separada cada
sumand d’aquesta fila o columna i la resta de línies iguals a les del determinant inicial.
𝑎 + 𝑎´ 𝑏 𝑐
|𝑑 + 𝑑´ 𝑒 𝑓 | = (𝑎 + 𝑎´)𝑒𝑖 + (𝑑 + 𝑑´)ℎ𝑐 + (𝑔 + 𝑔´)𝑏𝑓 − 𝑐𝑒(𝑔 + 𝑔´) − 𝑓ℎ(𝑎 + 𝑎´) − 𝑖𝑏(𝑑 + 𝑑´)
𝑔 + 𝑔´ ℎ 𝑖
𝑎 𝑏 𝑐 𝑎´ 𝑏 𝑐
|𝑑 𝑒 𝑓 | + |𝑑´ 𝑒 𝑓 | = 𝑎𝑒𝑖 + 𝑑ℎ𝑐 + 𝑔𝑏𝑓 − 𝑐𝑒𝑔 − 𝑓ℎ𝑎 − 𝑖𝑏𝑑 + 𝑎´𝑒𝑖 + 𝑑´ℎ𝑐 + 𝑔´𝑏𝑓 − 𝑐𝑒𝑔´ − 𝑓ℎ𝑎´ − 𝑖𝑏𝑑´
𝑔 ℎ 𝑖 𝑔´ ℎ 𝑖
= (𝑎 + 𝑎´)𝑒𝑖 + (𝑑 + 𝑑´)ℎ𝑐 + (𝑔 + 𝑔´)𝑏𝑓 − 𝑐𝑒(𝑔 + 𝑔´) − 𝑓ℎ(𝑎 + 𝑎´) − 𝑖𝑏(𝑑 + 𝑑´) }

5. En tots els casos següents el valor del determinant és zero:

a) Si una fila és múltiple d’una altra o una columna és múltiple d’una altra.

𝑎 𝑏 𝑐
|𝐴| = | 𝑑 𝑒 𝑓 | = 𝑎𝑒𝑘𝑓 + 𝑑𝑘𝑒𝑐 + 𝑘𝑑𝑏𝑓 − 𝑐𝑒𝑘𝑑 − 𝑓𝑘𝑒𝑎 − 𝑘𝑓𝑏𝑑
𝑘𝑑 𝑘𝑒 𝑘𝑓
= 𝑘(𝑎𝑒𝑖 + 𝑑ℎ𝑐 + 𝑔𝑏𝑓 − 𝑐𝑒𝑔 − 𝑓ℎ𝑎 − 𝑖𝑏𝑑) = 𝑘 · 0 = 0

b) Si té una fila o columna de zeros.

𝑎 𝑏 0
|𝐴| = |𝑑 𝑒 0| = 0 (𝐸𝑠 𝑑𝑒𝑟𝑖𝑣𝑎 𝑑𝑒 𝑎) 𝑝𝑒𝑙 𝑐𝑎𝑠 𝑘 = 0)
𝑔 ℎ 0

c) Si té dues files iguals o dues columnes iguals.

12
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Matrius i determinants
Institut Esteve Albert Àlgebra
Matemàtiques 2n Bat

𝑎 𝑏 𝑐
|𝐴| = |𝑑 𝑒 𝑓 | = 0 (𝐸𝑠 𝑑𝑒𝑟𝑖𝑣𝑎 𝑑𝑒 𝑎) 𝑝𝑒𝑙 𝑐𝑎𝑠 𝑘 = 1)
𝑑 𝑒 𝑓

d) Si una fila o una columna és combinació lineal d’unes altres files o columnes paral·leles
a ella.

𝑎 𝑏 𝑘1 𝑎 + 𝑘2 𝑏 𝑎 𝑏 𝑘1 𝑎 𝑎 𝑏 𝑘2 𝑏
|𝐴| = |𝑑 𝑒 𝑘1 𝑑 + 𝑘2 𝑒 | = |𝑑 𝑒 𝑘1 𝑑 | + |𝑑 𝑒 𝑘2 𝑒 | = 0 (𝑃𝑒𝑟 𝑙𝑎 𝑝𝑟𝑜𝑝𝑖𝑒𝑡𝑎𝑡 4)
𝑔 ℎ 𝑘1 𝑔 + 𝑘2 ℎ 𝑔 ℎ 𝑘1 𝑔 𝑔 ℎ 𝑘2 ℎ

6. Si a una fila o columna se li suma una combinació lineal d’altres línies paral·leles, el seu
determinant no varia.

𝑎 𝑏 𝑐 + 𝑘1 𝑎 + 𝑘2 𝑏 𝑎 𝑏 𝑐 𝑎 𝑏 𝑘1 𝑎 + 𝑘2 𝑏
|𝐵| = |𝑑 𝑒 𝑓 + 𝑘1 𝑑 + 𝑘2 𝑒| = (𝑃𝑒𝑟 𝑙𝑎 𝑝𝑟𝑜𝑝𝑖𝑒𝑡𝑎𝑡 4) |𝑑 𝑒 𝑓 | + |𝑑 𝑒 𝑘1 𝑑 + 𝑘2 𝑒 |
𝑔 ℎ 𝑖 + 𝑘1 𝑔 + 𝑘2 ℎ 𝑔 ℎ 𝑖 𝑔 ℎ 𝑘1 𝑔 + 𝑘2 ℎ
𝑎 𝑏 𝑐 𝑎 𝑏 𝑐
= (𝑃𝑒𝑟 𝑙𝑎 𝑝𝑟𝑜𝑝𝑖𝑒𝑡𝑎𝑡 2 d)) |𝑑 𝑒 𝑓 | + 0 = |𝑑 𝑒 𝑓 | = |𝐴|
𝑔 ℎ 𝑖 𝑔 ℎ 𝑖

7. El determinant d’un producte de dues matrius quadrades és igual al producte dels seus
determinants.
det(𝐴 · 𝐵) = det(𝐴) · det(𝐵)

Exemples:

i) Utilitza les propietats dels determinants per a demostrar la igualtat:

𝑦+𝑧 𝑥 1
| 𝑥 + 𝑧 𝑦 1| = 0
𝑥+𝑦 𝑧 1

𝑦+𝑧 𝑥 1 𝑥+𝑦+𝑧 𝑥 1 1 𝑥 1
|𝑥 + 𝑧 𝑦 1| = |𝑥 + 𝑦 + 𝑧 𝑦 1| = (𝑥 + 𝑦 + 𝑧) |1 𝑦 1| = 0
𝑥+𝑦 𝑧 1 𝑥+𝑦+𝑧 𝑧 1 1 𝑧 1

𝐶1 → 𝐶1 + 𝐶2 𝑃𝑟𝑜𝑝𝑖𝑒𝑡𝑎𝑡 2 𝑃𝑟𝑜𝑝𝑖𝑒𝑡𝑎𝑡 5𝑐

ii) Calcula els següents determinants, aplicant les propietats si és possible.

1 2 3 2 3 2
a) |0 0 0| = 0 𝐹2 nul·la c) | 1 0 1 | = 0 𝐶1 = 𝐶3
2 4 6 −2 4 −2

13
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Matrius i determinants
Institut Esteve Albert Àlgebra
Matemàtiques 2n Bat

1 3 5
b) | 2 2 10 | = 0 𝐶3 = 5𝐶1
−1 0 −5

𝑎 1 … 1
iii) Calcula el següent determinant d’ordre 𝑛: |1 𝑎 … 1 |
⋮ ⋮ ⋱ ⋮
1 1 … 𝑎

1r pas → Observem que els elements de totes les files sumen igual, llavors sumarem a la primera
columna les altres.
2n pas → Traiem el factor (𝑎 + 𝑛 − 1)
3r pas → Com tenim el determinant d’una matriu triangular, el seu determinant serà el producte
dels elements de la seva diagonal.
𝑎 1 … 1 𝑎+𝑛−1 1 … 1 1 1 … 1
|1 𝑎 … 1 | = |𝑎 + 𝑛 − 1 𝑎 … 1 | = (𝑎 + 𝑛 − 1) |1 𝑎 … 1 |=
⋮ ⋮ ⋱ ⋮ ⋮ ⋮ ⋱ ⋮ ⋮ ⋮ ⋱ ⋮
1 1 … 𝑎 𝑎+𝑛−1 1 … 𝑎 1 1 … 𝑎

1 1 … 1
= (𝑎 + 𝑛 − 1) |0 𝑎 − 1 … 0 | = (𝑎 + 𝑛 − 1)(𝑎 − 1)𝑛−1
⋮ ⋮ ⋱ ⋮
0 0 … 𝑎−1

6. Càlcul del rang d’una matriu per determinants

El rang d’una matriu 𝐴 ∈ ℳ𝑚×𝑛 (ℝ) es pot definir també com l’ordre del major menor no nul
que es pugui obtenir de la matriu 𝐴.
Tenint en compte aquesta definició calcularem el rang d’una matriu

Exemple:
1 −3 −2 0
Calcula el rang de 𝑀 = (2 1 3 −1 )
0 7 7 −1

1r pas → Observem si existeix algun menor d’ordre 1 diferent de zero.

- Si tots són zero, 𝑟𝑎𝑛𝑔(𝑀) = 0 i hem acabat.
- Si algun és diferent de 0, 𝑟𝑎𝑛𝑔(𝑀) ≥ 1 i continuem.
|1| −3 −2 0
(2 1 3 −1 ) → |1| ≠ 0 → 𝑟𝑎𝑛𝑔(𝑀) ≥ 1
0 7 7 −1

- 14 -
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Matrius i determinants
Institut Esteve Albert Àlgebra
Matemàtiques 2n Bat

2n pas → Calculem els possibles menors d’ordre dos que s’obtenen ampliant el menor anterior:
- Si tots són zero, 𝑟𝑎𝑛𝑔(𝑀) = 1 i hem acabat.
- Si algun és diferent de 0, 𝑟𝑎𝑛𝑔(𝑀) ≥ 2 i continuem.

1 −3 −2 0 1 −3
(|2 1
|
3 −1) → | | = 1 + 6 = 7 ≠ 0 → 𝑟𝑎𝑛𝑔(𝑀) ≥ 2
0 7 7 −1 2 1

3r pas → Calculem els possibles menors d’ordre tres que s’obtenen ampliant el menor anterior:

- Si tots són zero, 𝑟𝑎𝑛𝑔(𝑀) = 2 i hem acabat.

- Si algun és diferent de 0, 𝑟𝑎𝑛𝑔(𝑀) ≥ 3 i també haurem acabat ja que té 3 files.

1 −3 −2 1 −3 0
| | | |
Com | 2 1 3 |=0 i |2 1 −1| = 0 → 𝑟𝑎𝑛𝑔(𝑀) = 2
0 7 7 0 7 −1

NOTA.- Per calcular el rang d’una matriu amb paràmetres és convenient començar calculant el
determinant de grandària més gran possible, en canvi quan no en té és millor procedir com en
l’exemple anterior, del més petit al més gran.

Exemple: Càlcul del rang d’una matriu amb paràmetres

−1 0 1
Calcula el rang de la matriu 𝐴 = ( 0 𝑚 0 )
2 1 𝑚2 − 1
1r pas → Calculem |𝐴|
−1 0 1
|𝐴| = | 0 𝑚 0 | = −𝑚(𝑚2 − 1) − 2𝑚 = −𝑚3 − 𝑚
2
2 1 𝑚 −1

2n pas → Calculem els valors de m que anul·len el determinant

|𝐴| = 0 ↔ −𝑚3 − 𝑚 = 0 ↔ −𝑚(𝑚2 + 1) = 0 ↔ 𝑚 = 0

3r pas → Segons els valors de 𝑚 estudiem el rang d’𝐴

- Si 𝒎 ≠ 𝟎 → |𝐴| ≠ 0 → 𝒓𝒂𝒏𝒈(𝑨) = 𝟑
−1 0 1
- Si 𝒎 = 𝟎, 𝐴= ( 0 0 0 ) → |𝐴| = 0 → 𝑟𝑎𝑛𝑔(𝐴) < 3
2 1 −1
−1 0
Busquem un menor d’ordre dos no nul → | | = −1 ≠ 0 → 𝒓𝒂𝒏𝒈(𝑨) = 𝟐
2 1

15
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Matrius i determinants
Institut Esteve Albert Àlgebra
Matemàtiques 2n Bat

7. Matriu inversa

Si donada una matriu quadrada 𝐴 existeix una altra matriu quadrada 𝐵 que verifiqui:
𝐴·𝐵 =𝐵·𝐴=𝐼
aleshores direm que 𝐵 és la matriu inversa de 𝐴. La representarem per 𝐴−1 i llavors:
𝐴 · 𝐴−1 = 𝐴−1 · 𝐴 = 𝐼

No totes les matrius quadrades tenen inversa. Si té inversa direm que és una matriu regular o
invertible, en cas contrari direm que és una matriu singular o no invertible.

Exemple:
3 1
2 −1 −1 7 7
Comprova que són inverses 𝐴 = ( ) 𝐴 =( 1 2)
1 3 −7 7

3 1
2 −1 1 0
𝐴·𝐴 −1
=( ) · ( 71 7
2) = ( )=𝐼
1 3 − 0 1
7 7
3 1
→ 𝐴−1 és la inversa de 𝐴
7 7 2 −1 1 0
𝐴−1 · 𝐴 = ( 1 2) ·( )=( )=𝐼
−7 1 3 0 1
7 }

Exemples: Càlcul de la matriu inversa

1 −1
i) Per definició: Troba la matriu inversa de 𝐴 = ( )
0 2
𝑎 𝑏
Hem de trobar una matriu 𝐴−1 = ( ) tal que 𝐴 · 𝐴−1 = 𝐼, és a dir,
𝑐 𝑑
𝑎−𝑐 =1
1 −1 𝑎 𝑏 1 0 𝑎−𝑐 𝑏−𝑑 1 0 𝑏−𝑑 =0
( )·( )=( ) → ( )=( )→ {
0 2 𝑐 𝑑 0 1 2𝑐 2𝑑 0 1 2𝑐 = 0
2𝑑 = 1
1
1 1 2
→ 𝑐 = 0, 𝑑 = = 𝑏, 𝑎 = 1 → 𝐴−1 = (
2 1)
0
2

ii) Pel mètode de Gauss-Jordan:

A partir d’una matriu ampliada (𝐴 | 𝐼) hem de fer transformacions elementals per aconseguir
una matriu ampliada (𝐼 | 𝐵). En tal cas, 𝐵 = 𝐴−1
2 0 6
Troba la matriu inversa de 𝐴 = (−1 4 4). Plantegem la matriu ampliada:
1 −1 2
2 0 6 1 0 0 𝐹1 ⟷𝐹3 1 −1 2 0 0 1 𝐹𝐹2→𝐹→𝐹2 +𝐹1
3 3 −2𝐹1
(−1 4 4 0 1 0) → (−1 4 4 0 1 0) →
1 −1 2 0 0 1 2 0 6 1 0 0

16
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Matrius i determinants
Institut Esteve Albert Àlgebra
Matemàtiques 2n Bat

1 0 0 1 𝐹1 →𝐹1 +𝐹2
1 −1 2 0 0 1 𝐹2 → 𝐹2 1 −1 2 1 1 𝐹3 →𝐹3 −2𝐹2
3
(0 3 6 0 1 1 )→ (0 1 2 0 )→
0 2 2 1 0 −2 0 2 2 3 3
1 0 −2

1 4 1 4
0 0
3 3 1 3 3 𝐹1 →𝐹1 −4𝐹3
1 0 4 1 1 𝐹3 →− 𝐹3 1 0 4 1 1 𝐹2 →𝐹2 −2𝐹3
2
0 1 2 0 → 0 1 2 0 →
0 0 −2 3 3 0 0 1 3 3
2 8 1 1 4
( 1 − − ) ( −
3 3 2 3 3)

2 −1 −4 2 −1 −4
1 0 0 1 7 1 7
1 − − 1 − −
0 1 0 3 3 → 𝐴−1 = 3 3
0 0 1 1 1 4 1 1 4
− −
( 2 3 3 ) ( 2 3 3 )

iii) Per determinants

Una matriu serà regular, és a dir, tindrà inversa sí i només si |𝐴| ≠ 0, i la podrem calcular de
la següent manera:
1 𝐴𝑑𝑗(𝐴𝑡 )
𝐴−1 = 𝐴𝑑𝑗(𝐴𝑡 ) =
|𝐴| |𝐴|

1 0 1
Exemple: Calcula la inversa de la matriu 𝐴 = ( 2 1 1)
−1 2 2

- Calculem el determinant d’𝐴:

1 0 1
|𝐴| = | 2 1 1| = 5
−1 2 2

- Calculem la transposada d’𝐴:

1 2 −1
𝐴𝑡 = (0 1 2)
1 1 2

- Escrivim la matriu d’adjunts d’𝐴𝑡 :

1 2 0 2 0 1
| | −| | | |
1 2 1 2 1 1 0 2 −1
2 −1 1 −1 1 2
𝐴𝑑𝑗(𝐴𝑡 ) = −| | | | −| | = (−5 3 1)
1 2 1 2 1 1
2 −1 1 −1 1 2 5 −2 1
|
( 1 2 | − | | | |
0 2 0 1 )
17
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Matrius i determinants
Institut Esteve Albert Àlgebra
Matemàtiques 2n Bat

- Finalment, dividim pel determinant |𝐴|:

2 −1
0
5 5
𝐴𝑑𝑗(𝐴𝑡 ) 3 1
𝐴−1 = = −1
|𝐴| 5 5
−2 1
(1 5 5)

8. Equacions matricials

Com el nom indica són equacions formades per matrius. Cal aïllar la matriu incògnita per trobar
el seu valor.
Atenció amb la propietat no commutativa del producte de matrius!

Exemple: Equació matricial

Calcula la matriu 𝑋 que verifica: 𝐴 · 𝑋 + 𝐵 = 𝐶

1 −2 2 −1 3 2
sent: 𝐴=( ) 𝐵=( ) 𝐶=( )
0 1 1 1 0 5

1r pas → Aïllem 𝑋

𝐴−1 · 𝐴 · 𝑋 = 𝐴−1 (𝐶 − 𝐵) → 𝑋 = 𝐴−1 (𝐶 − 𝐵)

𝐴 · 𝑋 + 𝐵 = 𝐶 → 𝐴 · 𝑋 = 𝐶– 𝐵 → ⏟
𝐼2
2n pas → Calculem 𝐴−1 i operem.

|𝐴| = |1 −2| = 1
0 1
1 0 𝑡
𝐴𝑑𝑗(𝐴𝑡 ) ( )
1 2
𝐴−1 = = 2 1 =( )
|𝐴| 1 0 1
1 2 1 3 −𝟏 𝟏𝟏
𝑋 = 𝐴−1 (𝐶 − 𝐵) = ( )( )= ( )
0 1 −1 4 −𝟏 𝟒

Exercicis PAU 2017: Matrius i determinants

0 −1 0
1. Considereu la matriu 𝐴 = ( 0 0 −1)
−1 0 0
a) Calculeu les potències 𝐴2 , 𝐴3 i 𝐴6 .
b) Calculeu la inversa de la matriu 𝐴5 .
0 −1 0 0 −1 0 0 0 1
a) 𝐴2 = 𝐴 · 𝐴 ( 0 0 −1) · ( 0 0 −1) = (1 0 0)
−1 0 0 −1 0 0 0 1 0

18
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Matrius i determinants
Institut Esteve Albert Àlgebra
Matemàtiques 2n Bat

0 0 1 0 −1 0 −1 0 0
𝐴3 = 𝐴2 · 𝐴 = (1 0 0 ) · ( 0 0 −1 ) = ( 0 −1 0 ) = −1 𝐼3
0 1 0 −1 0 0 0 0 −1

𝐴6 = 𝐴3 · 𝐴3 = −1 𝐼3 · (−1 𝐼3 ) = 𝐼3

b) Com que 𝐴6 = 𝐴5 · 𝐴 = 𝐼3 → 𝐿𝑎 𝑖𝑛𝑣𝑒𝑟𝑠𝑎 𝑑𝑒 𝐴5 é𝑠 𝐴

𝑥 −1
2. Considereu les matrius quadrades d’ordre 2 de la forma 𝑀 = ( 2 ) , amb 𝑥 i 𝑦
𝑦 +1 𝑥
nombres reals .
a) Comproveu que la matriu 𝑀 és sempre invertible, independentment dels valors de 𝑥
i de y.
b) Per a 𝑥 = 1 i 𝑦 = −1 , calculeu 𝑀−1 .

a) 𝑀 és invertible ↔ |𝑀| ≠ 0
𝑥 −1
|𝑀| = | 2 | = 𝑥 2 + 𝑦 2 + 1 ≠ 0 → 𝑀 és invertible
𝑦 +1 𝑥

1 −1
b) 𝑀 = ( )
2 1
1
𝐹→ 𝐹
1 −1 1 0 𝐹2 →𝐹2 −2𝐹1 1 −1 1 0 2 3 2 1 −1 1 0 𝐹1 →𝐹1 +𝐹2
( | )→ ( | )→ ( |−2 1 )→
2 1 0 1 0 3 −2 1 0 1 ⁄3 ⁄3
1 1⁄
1 0 ⁄3 3)
( |
0 1 −2⁄ 1⁄
3 3
1 1
3 3
Així, 𝑀−1 = (−2 1)
3 3

1 1 1 3 4 −1
3. Siguin les matrius 𝐴 = (0 −2 1) i 𝐵 = (−1 −4 3 ).
1 −1 1 0 −4 4
2 1
a) Comproveu que satisfan la igualtat 𝐴 − 2 𝐴 · 𝐵 = 𝐼, en què 𝐼 és la matriu identitat
d’ordre 3.
b) Fent servir la igualtat anterior, trobeu la matriu inversa de A.
1 1 1 1 1 1 2 −2 3
a) 𝐴2 = (0 −2 1) ·(0 −2 1) =(1 3 −1)
1 −1 1 1 −1 1 2 2 1
1 1 1 3 4 −1 2 −4 6
𝐴 · 𝐵 = (0 −2 1) ·(−1 −4 3 ) = (2 4 −2)
1 −1 1 0 −4 4 4 4 0
2 −2 3 1 −2 3 1 0 0
1
𝐴2 − 2 𝐴 · 𝐵 = (1 3 −1) − (1 2 −1) = (0 1 0)
2 2 1 2 2 0 0 0 1

19
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Matrius i determinants
Institut Esteve Albert Àlgebra
Matemàtiques 2n Bat

1 1 1
1 1 1
b) 𝐴2 − 2 𝐴 · 𝐵 = 𝐴 · (𝐴 − 2 𝐵) = 𝐼 → 𝑨−𝟏 = 𝐴 − 2 𝐵 = (0 −2 1) −
1 −1 1
3
1 − ⁄2 1 − 2 1 + ⁄2 1 − 𝟏⁄𝟐 −𝟏 𝟑⁄𝟐
3 4 −1
1
2
(−1 −4 3 ) = (0 + 1⁄ −2 + 2 1 − 3⁄ ) = ( 𝟏⁄ 𝟎 −𝟏⁄𝟐)
0 −4 4 2 2 𝟐
1 −1 + 2 1 − 2 𝟏 𝟏 −𝟏

20