You are on page 1of 6

Determinants

Lorem ipsum dolor rutur amet. Integer id dui sed odio imperd feugiat et nec ipsum. Ut rutrum massa non ligula facilisis in ullamcorper purus dapibus.

Matemtiques aplicades a les cincies socials 1r de Batxillerat curs 2013-2014

Introducci
El determinat duna matriu A s una operaci matemtica que resulta de multiplicar cadascun dels elements de la matriu amb altres elements que estiguin a diferents les i columnes. s una operaci molt mecnica per amb una important propietat : el determinant duna matriu ens diu si les diferents les i columnes sn dependents o independents. Dit duna altra manera ens diu si la informaci de la matriu est repetida i per tant podem prescindir dalguna la o columne o tot el contrari. Durant aquesta unitat ens centrarem al clcul de determinats de matrius i deixarem lestudi de les o columnes dependents o independets per la segent unitat. Una altra utilitat dels determinats s per a calcular matrius inverses. Durant aquesta unitat arribarem a calcular la matriu inversa duna matriu, i aix, poder resoldre equacions matricials ms complexes.

Cal destacar que el determinat s una operaci que noms es pot fer en matrius quadrades, s a dir, amb el mateix nombre de les i de columnes. Com a conseqncia noms podem calcular la matriu inversa duna matriu quadrada, ja que, no podem calcular el determinant duna matriu no quadrada. Quan volem indicar el clcul duna matriu, per exemple ! ! ! ! ! A= 4 2 (0 1)

Posem la matriu entre dues barres enlloc de dos parntesis, daquesta manera indiquem que volem calcular el determinat duna matriu. ! ! ! ! ! |A| = 4 2 0 1

Vegem a continuaci com calcular el detrminant duna matriu segons lordre de la matriu. Per ltim cal dir que el detrminant duna matriu s un nombre real, ja que, ser el resultat de sumar les diferents multiplicacions dels elements de la matriu.

Matemtiques aplicades a les cincies socials 1r de Batxillerat curs 2013-2014

Determinants dordre 3

Clcul de determinants
Determinants dordre 2
a11 a12 Sigui A = a una matriu quadrada dordre 2, llavors el ( 21 a22) seu determinant es calcula com : ! ! a11 a12 |A| = a = a11 a22 a12 a21 21 a22

a11 a12 a13 Sigui A = a21 a22 a23 una matriu quadrada dordre 3, llavors a21 a22 a33 el seu determinant s : a11 a12 a13 | A | = a21 a22 a23 a31 a32 a33 ! ! = a11 a22 a33 + a13 a21 a32 + a31 a12 a23 a13 a22 a33 a11 a23 a32 a33 a21 a12

Per recordar totes aquestes multiplicacions podem utilitzar lanomenada regla de Sarrus :

Exemple: ! ! |A| = 4 2 =4120=4 0 1

De fet per cacular un determinant dordre dos multipliquem els elements de la diagonal i els hi restem la multiplicaci dels elements de lantidiagonal.

Matemtiques aplicades a les cincies socials 1r de Batxillerat curs 2013-2014

Podem veure els elements positius sn el producte d la diagonal i el producte dels dos triangle formats pels elments de la lnia parallela a la diagonal i el vrtex oposat a aquesta lnia. Els elements negatius sn el producte dels elements de lantidiagonal i el producte dels dostriangle formats epr elements paralels a lantidiagonal i el vrtex oposat. Exemple 2 0 1 | A | = 1 3 0 = 2 3 2 + 1 ( 1) ( 1) + 1 0 0 1 3 1 2 ( 1) 0 2 ( 1) 0 = 12 + 1 + 0 3 0 0 = 10 1 1 2

Menors i adjunts duna matriu quadrada


Duna matriu qualsevol (quadrada o no quadrada) podem extreure submatrius quadrades dordre inferior a la original. Els determinants daquestes submatrius sanomenen menors de la matriu inicial. Exemple: 2 1 4 0 1 2 Sigui A = una dorder 4 3, podem trobar menors dordre 3 si eliminem una la de la matriu i calculem el seu detrminant, 0 0 1 1 1 0 o b podem trobar menors dordre 2 si eliminem dues les i 1 columna. Fixat que hi ha 4 possibles menors dordre 3 o 18 menors dordre 2.

Matemtiques aplicades a les cincies socials 1r de Batxillerat curs 2013-2014

Un menor complementari s el determinat que resulta en supimir una la i una columna duna matriu quadrada. Es denoten per Mij, indicant el menor complementari que sobt de suprimir la la i i la columna j.

Exemple: Donada la matriu anterior A, m21 = ( 1)2+1 M21 = ( 1)3 1 4 = 1 0

( 1)3 (1 0 4 1) = ( 1)3 (0 4) = ( 1)( 4) = 4 Exemple 2 1 4 Donada la matriu A = 0 1 2 , el menor complementari (1 1 0) que sobt de suprimir la primera la i tercera columna s : 2 1 4 M13 = 0 1 2 1 1 0 M13 = 0 1 = 0 1 ( 1) 1 = 0 + 1 = 1 1 1 Fixat que lexpressi ( 1)i+j noms t com a resultats 1 o -1, per tant podem veure que els adjunt dels elements on hi ha un + no canviaran de signe i els adjunt dels elements on hi ha un menys en la segent matriu canviaran de signe, ja que multiplicarem el menor complementari per -1 ! ! ! ! ! + + + (+ + )

Anomenem adjunt de lelement aij al nombre mij que resulta de fer la segent operaci:

Observa que lelement de la segona la i primera columna, com en lemple anterior s -, per aix en lexemple hem multiplicat per -1. Anomenem matriu adjunta duna matriu A, a la matriu A* formada per tots els adjunts dels elements dA. s a dir

mij = ( 1)

i+j

Mij

A* = (mij)
5

Matemtiques aplicades a les cincies socials 1r de Batxillerat curs 2013-2014

Determinats dordre n
Podem calcular el determinat duna matriu quadrada de qualsevol ordre desenvolupant el determinat pels elements duna lnia de la matriu (la o columna). Un determinat s igual a la suma dels elements duna lnia multiplicats pels seus adjunts corresponents. Exemple : 2 1 4 Donada la matriu A = 0 1 2 anem a calcular el seu deter(1 1 0) minant desenvolupant per una lnia, en aquest cas per la 3 la. 2 1 4 2 4 2 1 1 4 | A | = 0 1 2 = 1 1 +0 0 2 0 1 1 2 1 1 0 1 (1 2 4 ( 1)) 1 (2 2 + 4 0) + 0 (2 ( 1) + 1 0) =64+0=2 Fixat que hem posat un - per lement a32 ja que t signe negatiu. Desenvolupar un determinant dorder 3 per una lnia equival a calcular 3 determinats dordre 2. Si la matriu t 0, s molt til desenvolupar un determinant per una lnia.
6

You might also like