DOSSIER D’EXERCICIS

MATEMÀTIQUES. Facultat de Ciències

6 de novembre de 2018.
3103G00080 Matemàtiques.
Pràctiques d’aula.

Grau en Biologia. Grau en Ciències Ambientals.

DT Biologia/Biotecnologia. DT Biologia/Ciències Ambientals.

L’assignatura és un curs de matemàtiques amb un enfoc als models tant

discrets com continus.
T.1 Models matricials: matrius, sistemes d’equacions lineals, valors i vec-
tors propis de matrius. Dinàmica de poblacions estructurades. Matrius
de Leslie i cadenes de Markov.
T.2 Models continus: funcions, derivades, integrals. Models continus
amb equacions diferencials. Mètodes de resolució. Solucions d’equilibri
i la seva estabilitat. Creixement exponencial i equació logı́stica. Llei de
refredament de Newton. Tanc salı́ i radioactivitat.
 Tema 1
Models Matricials

1.1 Matrius
1.1 Escriviu la matriu 4 × 4 amb els elements donats per aij = i + j. És una matriu simètrica?

1.2 Simplifiqueu la següent matriu 2 × 3

   
x−y y−z z−w x−w y−x z−y
− .
w−x x−y y−z y−x z−y w−z

1.3 Calculeu els següents productes de matrius:

     
1 2 3 −1 3 1 2 −1
(a) · +5· .
2 4 1 2 6 −1 0 3
     T
0 −1 2 0 1 −1
(b) · · .
1 0 3 4 2 0
   
3 1 −2 1 1 1
(c)  2 −2 0  · 1 −1 1 . Quina relació hi ha entre aquestes dues matrius?
−1 1 2 0 1 2
   
1 1 1 1 0 0
(d) 0 1 1 · 1 1 0 .
0 0 1 1 1 1
(e) ~v T · ~v i ~v · ~v T , si ~v = (1, 2, 3, 4) és un vector fila.

1.4 Comproveu que A · B 6= B · A si

 
  2 0
0 1 0
A= , B = 1 2  .
2 3 1
1 1

1.5 Comproveu que A · B = O i B · A = A si

   
0 1 1 0
A= , B= .
0 0 0 0

3
4 Tema 1. Models Matricials

1.6 Donades les matrius    

1 0 1 1 1 1
A = 0 1 0 , B = 1 1 1
0 0 1 1 1 1
solucioneu l’equació matricial X + A = 2(X − B).

1.7 Determineu x, y complint

     
3 x 1 2 1 3 7 3 7
+2· = .
1 2 0 5 x 4 11 y 8

1.8 Dibuixeu al pla, el triangle de vèrtexs P = (−3, 1), Q = (1, 4) i R = (2, −1). Calculeu, en valor
absolut, els determinants:

1 −−→ −→ 1 −−→ −−→ 1 −−→ −→

2 det(P Q, P R), 2 det(QP , QR) i 2 det(RQ, RP ).

Expliqueu perquè coincideixen. Quant val l’àrea del triangle P QR ?

1.9 Considereu el tetraedre que té per vèrtexs P = (−2, 6, 7), Q = (5, −6, 8), R = (8, 4, −9) i S =
(9, 5, 1). Calculeu el seu volum.

1.10 Considereu el tetraedre que té per vèrtexs P = (−2, 6, 7), Q = (2, 6 + b, 8), R = (−1, 6, 9) i
S = (0, 3, 8), on b és un paràmetre. Per quins dos valors de b, el tetraedre té un volum de 9 unitats
al cub?

1.11 Calculeu les inverses de les següents matrius 2 × 2 i 3 × 3:

 
  2 5 0
4 −3
A= B =  3 −1 7  .
3 5
−4 −3 −6

Nota: recordeu que hi ha un fórmula senzilla per calcular la inversa d’una matriu 2 × 2.

1.12 Trobeu les solucions de cadascun dels sistemes lineals següents. En cada cas, doneu una interpre-
tació geomètrica del resultat obtingut.

(a) x + y = 3, x + 2y = −8. (h) 7x + 4y = 0, −7x − 4y = 0.

(b) 2x + 3y = 3, −2x − 3y = −3.
(c) 4x + 5y = 0, −2x − y = 3.
(d) −2x = 1, 4x − 3y = 0.
(e) 7x + 3y = 0, −5x + 10y = 0.
(f) 3x − 7y = −5, 4x − 3y = −2.
(g) 7x + 4y = 1, −7x − 4y = −3.
(i) −13x + 3y = 7, 5x + 22y = 9.
(j) 9x − 3y = −3, −2x + 4y = 1.
(k) 2x + 3y = 4.
(l) −2x + 3y = 3, 2x − 3y = −3.
(m) x + 2y = 5, 3x + 4y = 6.
√ √ √ √
(n) 3x − 5y = 1, 5x − 3y = 0.
Tema 1. Models Matricials 5

1.13 Discutiu i resoleu els sistemes lineals segons els paràmetres a 6= 0, b 6= 0 i c, d.

  
ax + by = c ax + by = c ax − by = c
(a) (b) (c)
bx + ay = c ax − by = c bx + ay = d

Per a cada cas calculeu el determinant de la matriu del sistema i calculeu la matriu inversa si
existeix, en funció dels paràmetres a i b.

1.14 Discutiu i resoleu els sistemes lineals següents en funció del paràmetre α:
 
(α − 2)x + 2y − z = 1  x + αy + z = 1 
(a) 2x + αy + 2z = 1 (b) αx + y + (α − 1)z = α
2αx + 2(α + 1)y + (α + 1)z = 0 x+y+z =α+1
 

1.15 Dels sistemes lineals homogenis següents determineu si tenen una o infinites solucions:

(a) 2x + 4y + 6z = 0, 4x + 5y + 6z = 0, 3x + y − 2z = 0.
(b) x + 2y − z = 0, 3x − 3y + 2z = 0, −x − 11y + 6z = 0.
(c) x + y + z = 0, 2x + 3y − 4z = 0, 3x + 4y + az = 0, amb a un paràmetre.
(d) x + y − z = 0, 2x + ay + 3z = 0, 3x + 7y − z = 0, amb a un paràmetre.

En quins casos existeix la matriu inversa del sistema? Trobeu-la quan sigui possible.

1.16 Proveu que el següent sistema lineal no té solució:


x + 2y + 3z + 3t = 3 

x + 2y + 3t = 1

x+z+t = 3 

x + y + z + 2t = 1


1.17 Per a quin valor del paràmetre β el sistema té solució:


x − 3y − z − 10t = β 

x+y+z = 5

.
2x − 4t = 7 

x+y+t = 4


Calculeu la solució pel valor de β trobat.

1.18 Donades les matrius 2 × 2:    

a −b a b
R= i S=
b a b −a
amb a2 + b2 = 1, comproveu que es compleixen les relacions:

R · RT = Id = RT · R i S 2 = Id.
6 Tema 1. Models Matricials

A partir d’aquestes relacions podrı́eu calcular R−1 i S −1 ?

Nota: la matriu R s’anomena matriu de rotació i S matriu de simetria.

1.19 Resolent un sistema lineal, determineu els valors de a, b, c pels quals la paràbola d’equació

y = ax2 + bx + c

passa per tres punts de coordenades (−1, 1), (0, 2), (1, 5).

1.20 Un fabricant de productes quı́mics ha d’atendre una comanda de 500 litres de solució d’àcid al
25%, és a dir, el 25% del volum és àcid. En existències disposa de solucions al 18% i al 30%.
Quants litres ha de barrejar per atendre la comanda?

1.21 En les darreres eleccions a rector de la universitat, els tres candidats van obtenir el percentatge
següent de vots: 20%, 27% i 53%, respectivament. A més, el candidat guanyador va obtenir 732
vots més que el total dels seus oponents. Quants vots va obtenir cada candidat?

1.22 Un vehicle automatitzat puja els pendents a 20km/h, els baixa a 60km/h i, en pla, circula a
40km/h. Si sabem que per anar d’un lloc A a un lloc B triga 14 hores i que, per tornar de B a A,
en triga 21, quina és la distància (en km) que separa aquests dos llocs si la longitud del recorregut
en pla (sense pendents) entre A i B és la meitat del total?

1.2 Valors propis i vectors propis

 
−3 a 0
1.23 Sigui A =  −10 7 −5 , determineu a i b sabent que (1, 1, 0) és un vector propi d’A.
b 10 −8
 
a 1 1
1.24 La matriu A =  b 2 1/2  té com a vectors propis (1, 1, 0), (−1, 0, 2) i (0, 1, −1). Calculeu
c −1 1/2
la matriu i els seus valors propis.

1.25 Donades les matrius    

4 1 −2 2 5 −1
A= 2 2 0 , B = 3 −1 1  .
−1 5 9 0 6 2
comproveu que la traça dels dos possibles productes coincideix tr(AB) = tr(BA).

1.26 Calculeu els valors propis i els vectors propis de cadascuna de les matrius següents:
   
2 3 1 2
(a) . (c) .
3 2 2 −1
   
−1 4 19 75
(b) . (d) .
4 −1 81 25
Tema 1. Models Matricials 7
   
−81 −420 −4 3 0
(e) .
16 83 (h)  3 4 0.
  0 0 2
2 5 6  
2 0 2
(f) 0 −3 2.
(i) 0 2 2.
0 0 5
2 2 0
   
1 −1 0 2 0 4
(g) −1 2 −1. (j) 3 −4 12.
0 −1 1 1 −2 5

Comproveu en cada cas que la suma dels valors propis és igual a la traça de la matriu i que el
producte és igual al determinant: tr(A) = λ1 + · · · + λn , det(A) = λ1 · . . . · λn .

1.27 Escriviu l’expressió de les potències d’una matriu At = V · Dt · V −1 , t ≥ 0, per les matrius (d), (e),
(f) i (g) de l’exercici anterior. Calculeu efectivament la inversa de la matriu dels vectors propis V .
 
2 −6
1.28 Considereu la matriu A =
1 −3

(a) Calculeu els valors propis i els vectors propis de la matriu.

(b) Calculeu la potència A31 . Què observeu? En aquest cas, podrı́em haver calculat a mà
qualsevol potència de la matriu?
 
a c
1.29 Resolent un sistema lineal, determineu la matriu A = que té ~v1 = (−1, 3) com a vector
b d
propi de valor propi 1 i ~v2 = (−3, −1) com a vector propi de valor propi −1. Quant val el
determinant de la matriu A? Calculeu la seva inversa. Què observeu?

1.3 Models matricials

1.30 En una universitat on s’imparteixen uns estudis de tres anys, hi ha 240 estudiants a primer curs,
160 a segon curs i 120 a tercer. Si, per altres anys, sabem que els estudiants que repeteixen són
un 30% a primer, un 25% a segon, i un 10% a tercer,

(a) Escriviu la matriu d’aquest model. Suposeu que no es matriculen nous estudiants i que cap
abandona els estudis abans de graduar-se.
(b) Quants estudiants hi haurà a cada curs l’any següent? El nombre total d’estudiants augmenta
o disminueix?
(c) Quants estudiants hi haurà al cap de tres anys? I a la llarga?

1.31 Durant una epidèmia la transició entre els estats sa i malalt, d’un dia per altre, ve donada per la
matriu de transició  
3/10 6/10
.
7/10 4/10
8 Tema 1. Models Matricials

Els elements de la primera columna són les probabilitats que una persona sana continuı̈ sana o
es posi malalta, respectivament. Els elements de la segona columna són les probabilitats que una
persona malalta guareixi o continuı̈ malalta, respectivament. Admetem que la malaltia és benigna
i que una persona que ha tingut la malaltia la pot tornar a agafar. Si un dia la població d’un
poble estava formada per un 90% de persones sanes, quins percentatges de sans i malalts hi haurà
al cap d’una setmana? Cap a quin valor tendeix la proporció entre sans i malalts a llarg termini?
Nota: aquest model no és molt realista ja que en realitat, la probabilitat que una persona s’infecti
i es posi malalta depèn del número de persones que hi ha infectades.

1.32 El risc d’incendi d’un bosc mediterrani a l’estiu pot ser mitjà o alt. Sabem que si el risc en un dia
determinat és alt, seguirà essent alt el dia següent amb una probabilitat de 1/3. Si el risc és mitjà,
llavors l’endemà el risc seguirà essent mitjà amb una probabilitat del 80%.

(a) Escriviu la matriu de Markov d’aquest model.

(b) A llarg termini, quin percentatge de boscos hi haurà amb un risc alt d’incendi?

1.33 Una població de balenes del mar del Japó s’ha classificat en dos grups d’edat. S’ha observat que
anualment les balenes adultes (de més d’un any d’edat) sobreviuen un 20% i les joves un 10%, i
que cada any es reprodueixen en mitjana 1.5 i 0.5 vegades respectivament.

(a) Escriviu la matriu de Leslie d’aquest model.

(b) Si observem una població de 32 i 27 exemplars joves i adults respectivament, quants exemplars
de cada grup d’edat hi haurà al cap de 2 anys? La població total de balenes augmenta o
disminueix?
(c) Segons aquest model, calculeu el nombre mitjà de cries de balena que té cada cetaci al llarg
de la seva vida.
(d) Calculeu la taxa de creixement asimptòtic de la població? Quin és el percentatge d’augment
asimptòtic?
(e) Calculeu la distribució estable en classes d’edat. Expresseu-ho en percentatges.

1.34 Una certa espècie d’aus migratòries es troba repartida entre els Aiguamolls de l’Empordà (AE), el
Delta de l’Ebre (DE) i l’Illa de Formentera (IF). Considereu un model de Markov on setmanalment
es produeixen les següents migracions entre les tres regions: el 16% i el 15% de les aus de IF
viatgen al delta i a l’Empordà respectivament, el 26% i el 25% de les aus de DE viatgen a l’illa i a
l’Empordà respectivament, i finalment el 46% i el 45% de les aus de AE viatgen a l’illa i al delta
respectivament.

(a) Escriviu la matriu de Markov d’aquest model.

(b) Si observem 1000 aus en cada una de les regions, quantes aus hi haurà en cada regió al cap
de dues setmanes?
(c) Cap a quin valor tendeix la proporció d’aus entre cada una de les regions. Expresseu els
percentatges (%) d’aus a l’Empordà, al Delta de l’Ebre i a Formentera.
Tema 1. Models Matricials 9

1.35 Una població, on els individus estan classificats en

contents ◦◦ ◦◦ ◦◦
^ , enfadats _ o indiferents − ,

evoluciona segons una cadena de Markov. En mitjana, cada any el 40% dels contents s’indigna i
el 25% els hi és tot igual. Per altra banda, el 20% dels enfadats recupera el bon humor i el 30% es
torna “passota”. Finalment només un 20% dels indiferents recupera l’alegria i cap s’empipa.

(a) Escriviu la matriu de Markov d’aquest model.

(b) Calculeu els 3 valors propis de la matriu del model sabent que determinant i traça compleixen
det = 1 · λ2 · λ3 i tr = 1 + λ2 + λ3 .
(c) Quina serà la proporció entre Contents : Enfadats : Indiferents a llarg termini? Expresseu
els percentatges (%) de cada grup d’individus.

1.36 Una població, on els individus estan classificats en tres franges d’edat: joves, adults i vells, evolu-
ciona segons un model de Leslie. En mitjana, les fertilitats anuals de cada grup són f1 = 1.125,
f2 = 1.75 i f3 = 1.5 respectivament. Per altra banda, cada any, 7 de cada 8 joves sobreviuen a
adult, 1 de cada 4 adults sobreviu a vell i finalment 1 de cada 2 vells sobreviu i segueix un any
més essent vell.

(a) Escriviu la matriu de Leslie d’aquest model.

(b) Calculeu els 3 valors propis de la matriu del model sabent que determinant i traça compleixen
det = 2 · λ2 · λ3 i tr = 2 + λ2 + λ3 .
(c) Calculeu el nombre mitjà de fills que té cada individu al llarg de la seva vida (R0 ).
(d) Quina serà la proporció entre Joves : Adults : Vells a llarg termini? Expresseu els percen-
tatges (%) de cada grup d’individus.

1.37 Considereu un model de Leslie on els individus estan classificats en tres franges d’edat: joves,
adults i vells. Per una banda, les fertilitats mitjanes anuals de cada grup són f1 = 1/2, f2 = 3 i
f3 = 5/2 respectivament. Per altra banda, sabem que la supervivència anual dels vells és del 30%,
el 50% dels adults sobreviuen a vells i s1 és el percentatge de joves que sobreviuen a adults.

(a) Escriviu la matriu de Leslie d’aquest model en funció del paràmetre s1 .

(b) Per quin valor de s1 , la població tindrà una taxa asimptòtica de creixement λ1 = 1?
(c) Pel valor de s1 trobat, calculeu la distribució estable en classes d’individus (vep de vap
dominant). Expresseu els percentatges (%) de joves, adults i vells.

1.38 Considereu una matriu de Leslie que descriu una població d’individus que tarden un any a madurar,
es reprodueixen i llavors es moren:  
0 f2
A= .
s1 0
Per a aquest model no hi ha valor propi dominant. Calculeu els valors propis en funció de s1 i f2 .
Comproveu que el quadrat de la matriu A és un múltiple de la identitat. Això significa que cada
dues generacions la proporció joves/adults és la mateixa. Comproveu aquest fet numèricament
10 Tema 1. Models Matricials

prenent una fertilitat f2 = 6, una supervivència s1 = 2/3 i una població inicial de 250 joves i 750
adults. Calculeu també el nombre reproductiu bàsic (R0 ). Quina és la proporció entre joves/adults
si inicialment hi ha 300 joves i 100 adults?

1.39 Considereu el model de Leslie del famós problema dels conills de Fibonacci:
        
xt+1 0 1 xt x0 1
= , =
yt+1 1 1 yt y0 0

on t ≥ 0 és el temps en mesos, xt són (les parelles) de conills de menys d’un mes d’edat, yt són (les
parelles) de conills de més d’un mes d’edat i Nt = xt + yt . Quantes (parelles) de conills hi haurà
en total al cap d’un any, és a dir, quant val N12 ? Quina de les següents afirmacions és FALSA?

(a) Els conills d’aquesta espècie són immortals.

(b) Els conills joves de menys d’un mes no són fèrtils.
(c) La població total compleix que Nt+1 = Nt + Nt−1 , t ≥ 1.
(d) El nombre mitjà de fills que té cada (parella) de conills al llarg de la vida és de R0 = 2.

1.40 Considereu la següent cadena de Markov per a una població dividida en dos grups d’individus
        
xt+1 0.2 0.4 xt x0 27
= ,t ≥ 0 , =
yt+1 0.8 0.6 yt y0 73
1
Calculeu el vector normalitzat de la població al cap de 3 generacions, és a dir, N3 ~
x3 .

1.41 El model de Leslie per una població d’una espècie dividida en dos grups d’edat, joves immadurs i
adults madurs, és:     
xt+1 0 f2 xt
=
yt+1 s1 p yt
on t ≥ 0 és el temps, f2 > 0 és la taxa de fertilitat dels adults i 0 < s1 , p < 1 són les probabilitats
de supervivència de joves i adults respectivament. Denotem per Nt = xt + yt aq la població total.
p
2
Comproveu que la taxa asimptòtica de creixement d’aquesta població és λ1 = p2 + 2 + f2 s1 > 0
1
(vap dominant) i que llavors la distribució estable de població és f2 +λ1 (f2 , λ1 ) (vep normalitzat).
Tema 1. Models Matricials 11

Exercicis test del Tema 1

 
1 0 −2 3
1.42 Si A =  2 −1 3 0 , per a quin valor d’a el rang de la matriu és igual a 2?
4 a −1 6
a=4 a=2 a=1 Cap de les anteriors
1.43 Per a quin valor del paràmetre a els vectors ~v1 = (2, a, 1), ~v2 = (1, 1, 0), ~v3 = (0, a, 2) són linealment
dependents?
a=4 a = −1 a=2 Cap dels anteriors
 
a 2
1.44 Per quins valors del paràmetre a existeix la matriu inversa de A = i quina és?
2 −a
−1 −1
Per qualsevol a i A−1 = a2 +4
A Per a 6= ±2 i A−1 = a2 −4
A
Per qualsevol a i A−1 = a21+4 A Per a 6= ±2 i A−1 = 1
a2 −4
A
 
1 2
1.45 Donada la matriu A = , quina és la seva inversa?
−3/2 −2
A−1 = A A−1 = −A A−1 = A2 No té inversa

b (1 − b2 )/3
 
1.46 Sigui b un paràmetre. Quina és la matriu inversa de A = ?
3 −b
Ella mateixa A−1 = −A A−1 = A2 No té inversa.
   
1 4 2 1
1.47 Donades les matrius A = iB= , quina de les igualtats següents és CERTA:
1 0 1 3
A−1 − B −1 = B −1 (A − B)A−1 A−1 − B −1 = A−1 (Id − B)−1
A−1 − B −1 = A−1 (B − A)B −1 A−1 − B −1 = (A − B)−1
1.48 Considerem un triangle al pla de vèrtexs P = (−2, −1), Q = (8, 4) i R = (3, a) on a és un
paràmetre. Si l’àrea del triangle és de 20 cm2 , quines són les coordenades del punt R?
R = (3, 3/2) R = (3, 11/2) o R = (3, −5/2)
R = (3, 7/2) o R = (3, −1/2) Cap de les anteriors.
1.49 Considereu a l’espai el tetraedre de vèrtexs P = (−2, 6, 7), Q = (2, 18, 8), R = (−2, 6, 9) i S =
(0, 3, 8). Quant val el volum del tetraedre P QRS ?
12 unitats3 48 unitats3 72 unitats3 Cap de les anteriors
1.50 Calculant un determinant, troba el volum de la piràmide de base triangular (tetraedre ABCD)
−−→ −→ −−→
tres costats de la qual vénen donats pels vectors AB = (1, 5, −2), AC = (−4, 4, 2) i AD = (1, 5, 5).
Nota: el volum del tetraedre és igual a 1/6 del volum paral·lelepı́pede determinat pels vectors que
formen tres costats de la piràmide incidents en un mateix vèrtex.
84 unitats3 168 unitats3 28 unitats3 Cap de les anteriors
12 Tema 1. Models Matricials
 
−6 4
1.51 Donada la matriu A = , si det(Id + t · A) = 0 llavors quant val el paràmetre t?
8 −2
t1 = −8, t2 = −20 t1 = 2, t2 = −10
t1 = −1/2, t2 = 1/10 t1 = −1/2, t2 = −1/10

 a x + 2z = 2
1.52 Per a quins valors del paràmetre a el sistema x − 3y − z = 2 té més d’una solució?
3x + y + z = a


a = 10 a = 0, −1 a = 3, 4 Per a cap valor de a

1.53 Resolent un sistema lineal, quin és el valor de a, b, c i d?

  1   
3 0 0 3 0 0 1 0 0
a c 0 ·  2 −6 0  = 0 1 0
b d 2 3 12 21 0 0 1

a + c = 5/6 i b + d = −38 a + c = 3/4 i b + d = −45

a + c = −1 i b + d = −36 a + c = −3/4 i b + d = −18
(
ax + 2y − z = 2
1.54 Per a quin o quins valors de a el sistema és incompatible?
2x + ay + z = 3
a = ±2 a=2 a = −2 a=1
(
(a − 1) x + 2y = 0
1.55 Per a quins valors del paràmetre a el sistema té solucions diferents de
3x + (a − 2) y = 0
x = y = 0?
a = −1, 4 a = −2, 4 a = 2, 5 a = 1, 4
   
−1 −3 1 2
1.56 Donades les matrius A = iB= , quant val la traça del producte B · A · B −1 ?
4 2 2 5
tr(B · A · B −1 ) = tr(B −1 ) + tr(A) + tr(B) tr(B · A · B −1 ) = tr(B)
tr(B · A · B −1 ) = tr(B −1 ) · tr(A) · tr(B) tr(B · A · B −1 ) = tr(A)
1.57 Si una matriu de dimensió 2 × 2 té traça igual a 4 i determinant igual a −1, quant val un dels
seus valors propis?
√ √
λ=4+2 5 λ=2− 5
λ = −1 No es pot determinar

1.58 Considerem una matriu A de dimensió 3 × 3 amb tr(A) = 0 i det(A) = −12. Usant les propietats
de traça i determinant, si λ1 = 1 llavors quins són els altres dos valors propis?
λ2 = 3 i λ3 = 4 λ2 = −3 i λ3 = −4 λ2 = 3 i λ3 = −4 λ2 = −3 i λ3 = 4
Tema 1. Models Matricials 13

1.59 Calculeu els valors propis de la matriu

 
5 3 −3
−5 −7 7 
−5 −9 9

λ1 = 0, λ2 = 1 i λ3 = 5 λ1 = 1, λ2 = 2 i λ3 = 4
λ1 = 0, λ2 = 3 i λ3 = 4 λ1 = 0, λ2 = 2 i λ3 = 5
 
3
1.60 El vector és un vector propi de valor propi 4 de la matriu
1
       
7 −2 4 0 7 −9 −7 9

2 2 0 −2 3 −5 −3 5
 
2 3
1.61 Si A = , llavors una matriu de vectors propis (en columnes) és?
4 1
Nota: l’ordre dels valors propis és de menor a major.
   
1 −1 1 −3 −1
V = V = −7
−4 −3 −4 1
   
−3 1 1 1 −1
V = V = −7
4 1 −4 −3
   
4 0 a
1.62 Si ~v = és un vector propi de la matriu A = , quant val el paràmetre a?
1 1/2 0
a=2 a=4 a=8 Cap de les anteriors

1.63 Donada la matriu  

1 0 0
2 3 −6 ,
0 0 1
si l’equació caracterı́stica és −λ3 + 5λ2 − D · λ + 3 = 0, llavors quan val el paràmetre D?
D=1 D=7 D=8 Cap de les anteriors.

1.64 Usant la fórmula per les potències d’una matriu At = V · Dt · V −1 , t ≥ 0, calculeu

 30
2 −1
−1 2

330 +1 −330 +1
230 −1 230 330 0
! ! ! !
0 2 2

−1 230 0 230 0 1 −330 +1 330 +1
2 2
14 Tema 1. Models Matricials

1.65 Usant la fórmula per les potències d’una matriu At = V · Dt · V −1 , t ≥ 0, calculeu

 30
3 4
4 −3

330 2515 330

! ! !
4 0 0
Cap de les anteriors
4 330 0 2515 0 330

1.66 Si una població de bacteris es quadruplica cada mes, és a dir, Nt = 4t · N0 , t ≥ 0 mesos i N0 és la
població total inicial, quina és la taxa anual de creixement de la població?
4 × 12 = 48 124 412 Cap de les anteriors.

1.67 La dinàmica d’una cadena

 de Markov
 per a una població dividida en dos grups d’individus, ve
0.25 r
donada per la matriu , on r és la probabilitat de canviar del segon grup al primer
0.75 1 − r
en cada perı́ode de temps. Per quin valor de r la proporció entre els individus del primer grup i
els individus del segon grup serà a la llarga de 2 : 4?
r = 0.625 r = 0.375 r = 0.125 Cap de les anteriors.

1.68 Una població, on els individus estan classificats en contents ◦◦ ◦◦

^ o enfadats _ , evoluciona segons
una cadena de Markov. En mitjana, cada any el 30% dels contents s’indigna però en canvi el 20%
dels enfadats recupera el bon humor. A llarg termini, quina de les afirmacions és certa?
La proporció de contents i enfadats serà de 30% : 70% .
Hi haurà el mateix número de contents que d’enfadats.
La proporció de contents i enfadats serà de 40% : 60% .
La proporció entre contents i enfadats dependrà de la població inicial.

1.69 Mensualment, es recopilen dades sobre la opinió que tenen els habitants d’un paı́s sobre dos
candidats a la presidència del govern, la senyora Marianna i la senyora Petra. Considerem que els
individus estan dividits entre els partidaris de Marianna i els de Petra, i que el percentatge dels
que segueixen creient en el seu candidat d’un mes al següent és del 90% i 75% respectivament. A
la llarga, quin serà el percentatge d’individus favorables a cada candidat?
Marianna : Petra = 88.2% : 11.8% Marianna : Petra = 71.4% : 28.6%
Marianna : Petra = 45.4% : 54.6% Marianna : Petra = 21.7% : 78.3%

1.70 Els habitants d’una regió metropolitana estan classificats en dos grups: els residents a la ciutat
i els residents als suburbis. Sabem que cada any, el 5% de la població de la ciutat es muda als
suburbis i que el 3% de la població dels suburbis es muda a la ciutat. Escriviu la matriu de Markov
del model i calculeu la distribució de població que hi haurà a la llarga.
Ciutat : Suburbi = 62.5% : 37.5% Ciutat : Suburbi = 37.5% : 62.5%
Ciutat : Suburbi = 5% : 95% Ciutat : Suburbi = 97% : 3%
Tema 1. Models Matricials 15

1.71 Una població de balenes del mar del Japó s’ha classificat en dos grups d’edat. S’ha observat que
anualment les balenes adultes sobreviuen un 20% i les joves un 10%, i que cada any es reprodueixen
en mitjana 1.5 i 0.5 vegades respectivament. Utilitzant la matriu de Leslie, cap a quin valor tendeix
el percentatge d’augment d’aquesta població?
53.74% 76.53% −23.47% Cap de les anteriors

1.72 Considereu el model de Leslie corresponent al famós problema dels conills de Fibonacci:
    
xt+1 0 1 xt
=
yt+1 1 1 yt

A la llarga, quina serà la proporció entre (parelles de) conills joves xt i (parelles de) conills adults
yt ?
√ √
5−1 1+ 5 √2
xt /yt → 2 xt /yt → 2 xt /yt → 5
Cap de les anteriors.

1.73 Una població de dofins s’ha classificat en tres franges d’edat: cries de dofı́ (fins a 10 anys), adults
petits (de 10 a 20 anys) i adults grans (més de 20 anys). Segons les dades mitjanes observades per
dècades, les supervivències de les 3 classes d’edat són del 40%, 60% i 45% respectivament, i només
els adults petits i grans són fèrtils amb 1.9 i 2.5 cries per dècada respectivament. Segons aquest
model de Leslie, quin és el nombre mitjà de fills que té cada cetaci al llarg de la seva vida (R0 )?
Un valor entre 1 i 2. Un valor entre 2 i 5. Més de 5.
Cap de les anteriors.
1.74 Quina de les següents matrius de Leslie correspon a una població amb una taxa de creixement
asimptòtic més gran?
       
1 2 1 2 1 1 1 2

2/5 1/5 1/5 1/5 2/5 1/5 2/5 2/5
 
0 f2
1.75 La dinàmica d’una població ve donada per la matriu de Leslie . Per quin valor de
1/3 1/3
la fertilitat dels adults f2 tindrem que la proporció entre joves i adults serà, a la llarga, de 3 : 1?
f2 = 1/4 f2 = 4 f2 = 2 f2 = 3/2
 
1 f2
1.76 La dinàmica d’una població ve donada per la matriu de Leslie . Per quin valor de
1/2 1/3
la fertilitat dels adults f2 tindrem que la població total augmentarà, a la llarga, un 100% d’una
generació a la següent?
f2 = 1/4 f2 = 4 f2 = 2 f2 = 10/3
 
0 6.2
1.77 La dinàmica d’una població ve donada per la matriu de Leslie . Per quina probabilitat
s1 0.08
de supervivència dels joves s1 tindrem que el percentatge d’augment asimptòtic serà del 15%?
s1 = 0.92 s1 = 0.496 s1 = 0.15 Cap de les anteriors.
16 Tema 1. Models Matricials
 
0.1 0.6
1.78 La dinàmica d’una població ve donada per la matriu de Leslie . Per quina probabilitat
0.75 p
de supervivència dels adults p tindrem que la proporció joves/adults serà a la llarga de 2 : 4?
p = 0.25 p = 0.75 p = 0.925 Cap de les anteriors.

1.79 Considerem el següent model matricial de poblacions

        
xt+1 2 2 xt x0 0
= ,t ≥ 0 , =
yt+1 1 2 yt y0 100
1
Calculeu la diferència entre el vector normalitzat de la població al cap de 2 generacions N2 ~
x2 i la
1
distribució estable de població v1 +v 2
~v .
(−0.014, 0.014) (−0.053, 0.053) (0.086, −0.086) (0.125, −0.125)

1.80 Considereu una extensió del model de Leslie on els individus estan classificats en 3 grups segons
la seva mida:     
xt+1 2.15 + p1 1.7 2 xt
 yt+1  =  0.2 p2 0   yt 
zt+1 0 0.7 0.5 zt
on p1 , p2 són les probabilitats de sobreviure i quedar-se al mateix grup de mida en un perı́ode
de temps. Si p1 = 0.15 i p2 = 0.1, comproveu quin dels següents valors correspon a la taxa de
creixement asimptòtic de la població
λ1 = 2.0 λ1 = 2.5 λ1 = 2.9 λ1 = 3.5

1.81 Considereu un model matricial del tipus:

~xt+1 = A~xt + ~b ,

on A és una matriu 2 × 2, ~b és un vector fixat del pla (entrada externa al sistema) i t és el temps
discret. Comproveu quina és la solució correcta d’aquest problema per a t ≥ 1 amb condició inicial
~x0 a t = 0:
~xt = At ~x0 + ~b, t ≥ 1. ~xt = (A + b)t ~x0 , t ≥ 1.
~xt = At ~x0 , t≥1 ~xt = At ~x0 + A0 + A1 + A2 + · · · + At−1 )~b, t ≥ 1.
 Tema 2
Models Continus

2.1 Càlcul diferencial

2.1 Transformeu les següents funcions exponencials a la funció exponencial natural (base e):

(a) y = 2x (b) y = 23x (c) y = 37x (d) y = 5−2x/3

2.2 Si a l’instant t = 0 s’introdueix un patògen en una població de bacteris i el nombre de bacteris

disminueix com N (t) = 25000 e−2t on t es mesura en hores, es demana

(a) Quants bacteris hi ha després de 3 hores?

(b) Quant de temps ha de passar perquè només quedi l’1% del nombre inicial de bacteris?
(c) El valor d’aquest temps depèn del nombre inicial N (0) de bacteris?

2.3 Una població que actualment és de 123,000 persones creix a un ritme anual d’un 1.3%, és a dir
x = 123, 000 × (1.013)t , on t és el temps en anys. Quants anys han de passar per a que la població
arribi a 150,000 habitants?

2.4 Calculeu l’equació de la recta tangent a una funció f (x), és a dir y = f 0 (a)(x − a) + f (a), per les
següents funcions i en el punt indicat.

(a) f (x) = x + 1/x, en el punt a = 1.

(b) f (x) = 4x − x2 , en el punt a = 1, i també en el punt a = 3.

2.5 Sabem que el percentatge de llavors de tomàquet que germinen depèn de la temperatura. Si a 12
◦ C germina el 40 %, i a 15 ◦ C germina el 70 %, quin percentatge de germinació cal esperar a 9 ◦ C

si suposem una relació lineal?

2.6 L’àrea d’un quadrat, en un cert instant, està augmentant a una velocitat de 9 cm2 /h, i la longitud
del costat és 1 cm. A quina velocitat augmenta la longitud del costat en aquest mateix instant?

2.7 En un cert instant la longitud de cada costat d’un cub és 10 cm i la velocitat d’augment de l’àrea
és 10 cm2 /min. Demostra que la velocitat de creixement del volum en aquell instant és de 25
cm3 /min.

2.8 Un globus esfèric de 2 cm de radi s’està inflant a raó de 4.5 cm3 /min. A quin ritme està variant el
radi del globus en cm/min?

17
18 Tema 2. Models Continus

2.9 El radi d’un con creix a raó de 3 cm/min però el seu volum es manté constant. Amb quina velocitat
està variant la seva altura quan el radi del con fa 4 cm i l’altura és de 15 cm?
x
2.10 Trobeu els màxims i els mı́nims de la funció f (x) = x2 +9
.

2.11 El perfil d’una fulla que té una tija de 10 cm de llargada ve donat per la funció f (x) = kx(x − 10)2 ,
on k > 0 és un paràmetre. Calculeu el valor de k si sabem que la màxima amplada de la fulla
(distància de l’extrem superior a l’extrem inferior) és de 8 cm. Dibuixeu la fulla pel valor de k
trobat.

Nota: si posem la fulla amb la tija horitzontal, el perfil superior és f (x) i l’inferior és −f (x), on x
són els centı́metres de la tija entre 0 i 10.

2.12 S’ha estimat que la precipitació anual P segons la temperatura en diferents zones de la Terra, és
una funció del tipus:
(T + 20)(T − 31)
P (T ) = k mm
T − 34
on T és la temperatura mitjana anual (◦ C) i k > 0 és un paràmetre. Cal tenir en compte que la
temperatura mitjana anual en cap zona de la Terra supera els 30◦ C ni es inferior als −10◦ C. Si
la precipitació anual màxima (en zones de bosc tropical humit) és de P = 4700 mm, quant val el
paràmetre k?

2.13 S’ha estimat que l’abundància d’insectes segons l’alçada en zones muntanyoses, és una funció del
tipus:
A(x) = (0.02x − 1)e−kx + 5
on x és l’alçada de l’habitat dels insectes entre 100 m i 4000 m, i k > 0 és un paràmetre. Si
l’abundància màxima d’insectes es troba a x = 1800 metres d’alçada, quant val el paràmetre k?
ax 2
2.14 Alguns consumidors mostren l’anomenada resposta funcional de Holling de tipus III : f (x) = 1+bx 2
en el consum de recursos, on x ≥ 0 és la densitat dels recursos i f (x) és el consum per capita per
unitat de temps, i a > 0, b > 0 són paràmetres. Comproveu que la funció f (x) és sempre creixent.
Per a a = 2 i b = 3 calculeu el màxim de f 0 (x), és a dir, el màxim de la taxa amb la que augmenta
el consum en augmentar la densitat dels recursos.

2.15 El model de Ricker descriu la relació entre el nombre d’individus d’una població i el nombre
de descendents directes per algunes espècies de peixos: f (x) = axe−bx , on x ≥ 0 és número de
progenitors i f (x) és el nombre de descendents, i a > 0, b > 0 són paràmetres. Per a a = 2
i b = 1/2 calculeu el màxim de f (x) i trobeu els valors de x pels quals la població romandrà
constant (nombre de progenitors = al nombre de descendents).

2.2 Càlcul integral

2.16 Trobeu la funció F (x) a partir de la informació donada:

(a) F 0 (x) = 3 − 4x, F (1) = 6.

Tema 2. Models Continus 19

(b) F 0 (x) = x2 + 2x + 1, F (0) = 0.

(c) F 00 (x) = 6x − 2, F 0 (0) = 1 i F (0) = 2.

2.17 El perfil d’una fulla que té una tija de 10 cm de llargada ve donat per la funció f (x) = kx(x − 10)2 ,
on k > 0 és un paràmetre. Calculeu l’àrea de la fulla en funció del paràmetre k. Usant el valor
de k trobat a l’exercici 2.11, quant val l’àrea de la fulla? Calculeu també l’aproximació finita de
l’àrea amb 10 rectangles.

Nota: si posem la fulla amb la tija horitzontal, el perfil superior és f (x) i l’inferior és −f (x), on x
són els centı́metres de la tija entre 0 i 10.

2.18 Sabem que la densitat de peixos d’una certa espècie en un riu de 100 kilòmetres de llargada decreix
de manera lineal segons la funció f (x) = 120 − 0.7x, on 0 ≤ x ≤ 100 són kilòmetres. Quants peixos
hi ha al riu en total?

2.19 Suposa que la temperatura T en una  π cambra

 de creixement (en graus Celsius) varia amb el temps
segons l’expressió T (t) = 25 + sin t .
12
(a) Dibuixa T (t). Quin és el perı́ode de la variació de la temperatura?
(b) Calcula la temperatura mitjana durant el perı́ode de variació i explica gràficament la resposta.
(c) Calcula la temperatura mitjana durant l’interval 0 ≤ t ≤ 6 i durant l’interval
0 ≤ t ≤ 12. Explica el resultat obtingut.

2.20 Es mesura la concentració de nitrogen en la secció transversal del sòl d’un terreny (en g/m3 ) i
s’obtenen com a resultat unes dades que segueixen la recta y = 673.8 − 34.7 x per a 0 ≤ x ≤ 10,
essent x la distància a l’inici de la secció transversal. Quina és la concentració mitjana de nitrogen
al llarg de la secció transversal del terreny?
n
Rb X
2.21 Usant l’aproximació finita a f (x) dx ' f (xk ) ∆x, calculeu el valor aproximat de la següent
k=1
integral Z 5
2
I = 40 e−0.125(x−1) dx
0
amb un increment de ∆x = 0.5 i prenent xk els punts mitjos dins de cada un dels n = 10 trossos
de l’interval [0, 5].

2.3 Equacions diferencials

2.22 Comproveu les solucions donades de cadascuna de les equacions diferencials (c és una constant
arbitrària).

(a) L’equació y 0 = y − x té solució y(x) = c ex + x + 1.

(b) L’equació x0 = (1 + 2t)/x2 té solució x(t) = 3 3(t + t2 + c).
p
20 Tema 2. Models Continus

dx
(c) L’equació dt = ax + t + 1, on a 6= 0 és un paràmetre, té solució x(t) = c eat − (t + 1)/a − 1/a2 .
dx
(d) L’equació dt = x/(1+t)+b, on b és un paràmetre, té solució x(t) = c (1+t)+b(1+t) ln |1+t|.

2.23 Usant el mètode de separació de variables, trobeu la solució dels següents problemes de valor inicial
(equació diferencial + condició inicial):

(a) x0 = x cos t, amb c.i. x(0) = 4.

√
(b) dx
dt = −k x, k > 0, amb c.i. x(0) = 4π.
dx
(c) dt = (t − 1)(1 + x), amb c.i. x(0) = 5.

2.24 Usant el mètode de la variació de les constants, trobeu la solució dels següents problemes de valor
inicial (equació diferencial + condició inicial):
dx 2x 2
(a) dt = t + t , amb c.i. x(1) = 4.
dx −t
(b) dt = −x + e , amb c.i. x(0) = 0. Trobeu a més, el màxim valor de x.
dx
e−at cos t dt =
R
(c) dt = ax+b cos t, on a, b són paràmetres, amb c.i. x(0) = 0. Podeu fer servir que
e−at
1+a2
(sin t − a cos t).

2.25 Trobeu les solucions d’equilibri de les següents equacions diferencials:

(a) x0 = 0.003x − 24.

(b) x0 = 0.1(1 − x/1000)(x/125 − 1)x.
(c) x0 = 3(10 − x)(20 − x).
(d) x0 = 5t(1 − x)2 .
(e) x0 = −2x/(50 − t).

2.26 Determineu l’estabilitat dels equilibris de les següents equacions diferencials.

(a) Els dos equilibris de l’equació logı́stica: x0 = r(1 − x/1000)x, r > 0.

(b) L’equilibri de x0 = k(x − 20) segons el paràmetre k 6= 0.
(c) Els equilibris de x0 = b(1 − x)x − x segons el paràmetre b > 0.

2.27 Els microbis que creixen més ràpid es dupliquen cada 13 minuts. Suposant que tinguessin nutrients
suficients per a un creixement exponencial, quantes hores serien necessàries, a partir d’un sol
microbi, per tenir una població igual a 6.820.000.000 microbis (equivalent a la població humana
actual)?
Observació: Considera el model de Malthus x0 (t) = r x(t) amb condició inicial, calcula la constant
r i resol el problema.

2.28 En primera aproximació, el creixement d’una població és proporcional a la pròpia població. Segons
els cens, la provı́ncia de Girona tenia 303, 829 habitants l’any 1900, i la població havia augmentat
fins a 509, 628 habitants l’any 1991. Segons aquestes dades, quina estimació fa el model de Malthus
de la població actual de Girona? Compareu el valor obtingut amb les dades reals de població segons
la wikipedia.
Tema 2. Models Continus 21

2.29 Una millora del model de Malthus és l’equació logı́stica que incorpora la competència pels recursos.
Segons els cens, Catalunya tenia 1, 984, 238 habitants l’any 1900, i la població havia augmentat
fins a 6, 059, 311 habitants l’any 1991. Segons aquestes dades i suposant una equació logı́stica
x0 = r(1 − x/K)x amb r = 0.025 i K > 0, quina estimació fa el model de Verhulst de la població
actual de Catalunya? Compareu el valor obtingut amb les dades reals de població segons la
wikipedia.
Kx0
Nota: la solució de l’equació logı́stica (model de Verhulst) és x(t) = x0 +(K−x0 )e−rt
.

2.30 La velocitat a la qual un cos es refreda és proporcional a la diferència entre la temperatura del cos
i la de l’ambient (llei de refredament de Newton). Si la temperatura ambient es manté a 20 ◦ C i
el cos es refreda de 80 ◦ C a 60 ◦ C en 10 minuts, troba la temperatura en funció del temps. Quant
de temps necessitarà per a refredar-se fins a 40 ◦ C?

2.31 Escalfem una proveta a 90 ◦ C i després la deixem refredar en un ambient a 21 ◦ C de temperatura.

Si al cap de 10 minuts la temperatura de la proveta és de 45 ◦ C, quant tardarà a refredar-se fins
a 25 ◦ C?

2.32 (Cas 0). Un dipòsit gran i ben barrejat conté inicialment una quantitat de 2 grams de solut en
un volum de V0 = 800 litres de dissolució. Només surt del dipòsit un cabal constant de 4 l/min.
Quants grams de solut x(t) hi ha al dipòsit a temps t en minuts? (0 ≤ t ≤ 200)

2.33 (Cas 1). Un dipòsit gran i ben barrejat conté inicialment una quantitat de 2 grams de solut en
un volum de V0 = 800 litres de dissolució i és travessat per un cabal constant de 4 l/min d’aigua
pura a l’entrada. Quants grams de solut x(t) hi ha al dipòsit a temps t en minuts? I quina és la
concentració al cap d’una hora?

2.34 Repetiu l’exercici anterior però en comptes d’aigua pura a l’entrada, ara entra aigua amb una
concentració de 0.002 g/l del mateix solut.

2.35 (Cas 2). Un dipòsit gran i ben barrejat conté inicialment una quantitat de 2 grams de solut en un
volum de V0 = 800 litres de dissolució. Al dipòsit hi entra un cabal constant de 4 l/min d’aigua
pura i en surt un cabal diferent de 1 l/min. Quants grams de solut x(t) hi ha al dipòsit a temps t
en minuts? I quina és la concentració al cap d’una hora?

2.36 (Cas 3). Un dipòsit gran i ben barrejat conté inicialment una quantitat de 2 grams de solut en un
volum de V0 = 800 litres de dissolució. Al dipòsit hi entra un cabal constant de 4 l/min d’aigua
amb una concentració de 0.002 g/l del mateix solut i en surt un cabal diferent de 1 l/min. Quants
grams de solut x(t) hi ha al dipòsit a temps t en minuts? I quina és la concentració al cap d’una
hora?

2.37 L’equació diferencial per al radi, en centı́metres, d’una bola de naftalina que s’està evaporant
(volatilitzant) és dx
dt = −0.08 centı́metres per mes. Si inicialment observem una bola de x(0) = 0.6
centı́metres, quants mesos trigarà en desaparèixer per complet?

2.38 La taxa de desintegració d’un material radioactiu és proporcional a la quantitat x present d’aquest
material, és a dir, x0 = −kx, on k > 0 és el coeficient de radioactivitat del material.
22 Tema 2. Models Continus

(a) Si avui tenim x0 = 100 grams d’una substància radioactiva i sabem que una tercera part
d’aquesta substància es desintegra cada 5 anys, quant en quedarà dintre de t anys?.
(b) Quina és la semivida de la substància? (És a dir, quin és el temps que cal esperar per tal que
es desintegri la meitat de la substància?)

2.39 Una reacció quı́mica de segon ordre implica la interacció (col·lisió) d’una mol·lècula d’una substància
P amb una mol·lècula d’una substància Q, a fi de produir una mol.lècula d’una nova substància X
(la notació usual és P + Q → X). Suposem que p i q són concentracions inicials de les substàncies
P i Q respectivament, i sigui x(t) la concentració de X a l’instant t. Aleshores p − x(t) i q − x(t)
són les concentracions de P i Q a l’instant t i la velocitat de reacció ve donada per
dx
= k(p − x)(q − x),
dt
on k és una constant positiva.

(a) Calculeu els equilibris d’aquesta equació. Quants n’hi ha?

(b) Si p > q, determineu l’estabilitat de les solucions d’equilibri trobades a l’apartat anterior.

2.40 L’evolució de la fracció d’infectats 0 ≤ x(t) ≤ 1 en un tipus d’epidèmia ve donada per la següent
equació diferencial:
dx
= b(1 − x)x − cx
dt
on b > 0 és la taxa de transmissió de la malaltia i c > 0 és la taxa de recuperació dels infectats.
Si b = 2 i c = 2.5, trobeu els equilibris (positius) d’aquesta equació i la seva seva estabilitat.
Tema 2. Models Continus 23

Exercicis test del Tema 2

2.41 Un cultiu de bacteris creix segons la funció N (t) = 1 + 2 t/10 (N : milers de bacteris, t: hores). El
temps que tardarà la població de bacteris en duplicar-se des del moment inicial (t = 0) és:
entre 15 i 16 hores més 17 hores 12 hores menys de 10 hores

2.42 Un cultiu conté inicialment 120 milions de bacteris per mil·lilitre i duplica la seva població cada 45
minuts, és a dir, x(t) = 120 · 2t/45 milions de bacteris per ml. Quina és la velocitat de creixement
dels bacteris al cap de 60 minuts?
x0 (60) = 2.98 milions de bacteris per ml i minut
x0 (60) = 3.56 milions de bacteris per ml i minut
x0 (60) = 4.66 milions de bacteris per ml i minut
Cap de les anteriors.

2.43 Un cultiu conté inicialment 120 milions de bacteris per mil·lilitre. Degut a la competència pels
recursos (l’aliment), la població té un creixement de tipus logı́stic, és a dir,

1200
x(t) =
1 + 9 · 2−t/45
milions de bacteris per ml, on t són minuts. Quant temps ha de passar per a que la població es
tripliqui?
t = 53 minuts t = 88 minuts t = 117 minuts Cap de les anteriors.

2.44 D’acord amb la funció de creixement de Von Bertalanffy, la mida (en cm) dels peixos d’una espècie
en funció de l’edat a (en anys) ve donada per L(a) = 44(1 − e−0.2 a ). Segons aquesta funció, quants
anys han de passar perquè un peix de 20 cm arribi als 30 cm?
2.69 anys 5.73 anys 3.34 anys Cap de les anteriors

2.45 Un pneumococ és un bacteri que té forma esfèrica. En un moment determinat, el radi d’un
pneumococ mesura 1.3 µm i està creixent a un ritme de 0.1 µm/min. A quina velocitat està
creixent la seva àrea (= 4 · π · radi2 ) ?
3.27 µm2 /min 1.04 µm2 /min 32.6 µm2 /min Cap de les anteriors.

2.46 Un quadrat creix mantenint sempre la seva forma. En un determinat moment t0 el costat és de
4 cm i la velocitat de creixement de l’àrea és de 12 cm2 /min. Troba en aquest mateix instant t0 la
velocitat de creixement del perı́metre del quadrat.
4 cm/min 8 cm/min 6 cm/min Cap de les anteriors

2.47 Se sap que, a plena llum del dia, una fulla de forma circular d’una certa espècie de planta tropical
augmenta la seva superfı́cie a una velocitat de 15 cm2 /dia quan el seu radi és de 5 cm. Per a aquest
valor del radi, a quina velocitat augmenta el seu perı́metre?
√ 3
15 cm/dia 5 cm/dia cm/dia 3 cm/dia
2π
24 Tema 2. Models Continus

2.48 Si en un dipòsit cilı́ndric de 4 m d’altura i 2 m de radi, l’altura del nivell de l’aigua augmenta a
una velocitat constant de 2 cm/s, llavors el cabal d’aigua que entra en el dipòsit és
4π m3 /s 2 m3 /s 0.08π m3 /s 8 π m3 /s

2.49 En la majoria de les espècies, la longitud L (centı́metres) i el pes P (grams) estan aproximadament
relacionades per una funció del tipus P = aLb , on a, b > 0 són paràmetres. Per una espècie, s’han
estimat els valors de a = 2382.24 i b = 0.08. Si en un cert instant, un individu d’aquesta espècie
mesura 40 cm i està creixent en longitud a un ritme de 10 cm/any, a quin ritme està creixent en
pes (g/any) i quin és el seu pes?
dP dP
dt = 6.4 g/any i P = 3200 g. dt = 8.1 g/any i P = 3200 g.
dP
dt = 64 g/any i P = 3200 g. Cap de les anteriors.
2.50 S’ha observat que la mortalitat anual M d’una població de preses deguda als seus depredadors, és
una funció del tipus:
M (x) = 40(1 − e−0.01x )
on x ≥ 0 és el número de preses. Si en un determinat moment la població de preses era de x = 528
i estava creixent a un ritme de 15 preses per any, a quin ritme estava creixent la seva mortalitat
anual?
dMdt = 15 preses/any dM
dt = 40 × 15 preses/any
dM
dt = 40 × 15 × 0.01 preses/any Cap de les anteriors.

2.51 La longitud (en cm) d’un fetus a l’interior de l’úter matern al llarg de l’embaràs ve donada per la
funció L(t) = t2 /10 − t3 /600, on t es mesura en setmanes entre 0 i 40. En quin moment el fetus
creix més ràpidament? (és a dir, quan és màxima la derivada de L(t)?)
t = 7 set. t = 30 set. t = 20 set. Cap de les anteriors

2.52 Els cucs de les gemmes dels avets són una important plaga que desfulla el pins del Canadà. Els
depredadors que controlen la població d’aquests cucs són els ocells. S’ha observat que la taxa de
mortalitat dels cucs deguda als ocells depredadors és una funció del tipus
3.5 x
M (x) = ,
64 + x2
on x > 0 és la densitat de cucs. Quina és la taxa de mortalitat màxima d’aquests cucs?
M = 0.22 M = 0.33 M = 0.25 Cap de les anteriors.

2.53 S’ha determinat que l’Energia que gasta, per kilòmetre de vol, una au migratòria és una funció del
tipus
950 v2
E(v) = 2 + ,
v 870
on v > 0 és la velocitat de vol (km/h). Calculeu la velocitat que fa mı́nima la despesa energètica
i digueu quan val la mı́nima energia gastada.
E = 1.91 E = 2.09 E = 3.25 Cap de les anteriors.
Tema 2. Models Continus 25

125
2.54 Si la funció C(x) = 5x + representa el cost de produir x ≥ 1 unitats d’un cert producte
x
comercial, quin és el nombre d’unitats que minimitza aquest cost?
6 unitats 4 unitats 3 unitats Cap de les anteriors
√
2.55 El perfil d’una fulla d’arbre ve donat per la funció f (x) = x(10 − x), on x són els centı́metres de
la tija entre 0 i 10. L’àrea de la fulla és el doble de l’àrea delimitada per la funció i l’eix horitzontal
(la tija). Calculeu l’àrea d’aquesta fulla en cm2 .
àrea= 150.23 cm2 àrea= 168.65 cm2
àrea= 173.12 cm2 àrea= 201.35 cm2
x
2.56 La mitjana f¯ de la funció f (x) = en l’interval [1, 3] és:
x2 +1
0.46435 0.80472 0.40236 2.64157

2.57 L’àrea de la regió finita delimitada per les gràfiques de les dues funcions y = x2 − 1 i y = x + 1 val
4/3 9/2 3/4 Cap de les anteriors

2.58 Considereu el problema de valor inicial

dx
= 0.2x − 120 , x(0) = 1000 .
dt

Si la solució és x(t) = A + Be0.2t , amb A, B > 0, quant valen els paràmetres A i B?
A = B = 600 A = 300, B = 700
A = 600, B = 400 Cap de les anteriors.

2.59 La velocitat v(t) d’una fletxa que es llança verticalment cap amunt ve donada per la solució de
l’equació diferencial
dv
2 = −10v − 20
dt
on t es mesura en segons. Si la velocitat inicial és v0 = 4 m/s, quants segons han de passar perquè
la velocitat de la fletxa sigui la meitat de la velocitat inicial?
t = 0.0691 s t = 0.0811 s t = 2.0273 s Cap de les anteriors

2.60 Considereu el problema de valor inicial

dx
= 80 − 0.35x , x(0) = 0 .
dt
Separant variables, trobeu la solució a l’instant t = 10.
x(10) = 73.10 x(10) = 77.58 x(10) = 221.67 Cap de les anteriors.
26 Tema 2. Models Continus

2.61 El valor de la solució x(t) de l’equació diferencial de variables separades

dx
= (t + 1) e−x
dt
que compleix la condició inicial x(0) = 0, per a t = 2 és:
x(2) = 2 ln 3 x(2) = 2e x(2) = 3 e−2 x(2) = ln 5
2.62 El valor de la solució x(t) de l’equació diferencial lineal
dx 2x
= +t
dt t
que compleix la condició inicial x(1) = 4, per a t = 2 és:
x(2) = 4.39 x(2) = 15.67 x(2) = 18.77 x(2) = 24.51
2.63 Considereu la equació diferencial lineal
dx 3x
= +1 , x(0) = x0 .
dt t+1
Usant el mètode de la variació de les constants, trobeu la solució en funció de la condició inicial
x0 . Si sabem que x(1) = 15, quant val la condició inicial?
x0 = 1.375 x0 = 1.500 x0 = 1.875 Cap de les anteriors.
2.64 Considereu l’equació diferencial x0 = 12 (1−x)2 −kx, k > 0. Trobeu els equilibris i la seva estabilitat
si k = 2.
x∗ = 1 estable i x∗ = 2 inestable
x∗ = 5 estable
√ i x∗ = −1 inestable√
x∗ = 3 + 2√2 estable i x∗ = 3 − 2√2 inestable
x∗ = 3 − 2 2 estable i x∗ = 3 + 2 2 inestable.
2.65 Considereu un model de pesqueria donat per l’equació diferencial
dx x
= 6x(1 − ) − 5x ,
dt 50
on x(t) és la biomassa (tones) de la població de peixos a l’instant t (mesos). Trobeu els equilibris
del model i la seva estabilitat.
x∗ = 0 estable i x∗ = 50 inestable x∗ = 50 estable i x∗ = 50/6 inestable
x∗ = 0 estable i x∗ = 50/6 inestable x∗ = 50/6 estable i x∗ = 0 inestable
2.66 Donada l’equació diferencial per a la temperatura mitjana de la terra, x > −5 ◦ C,
dx x+4
= − 0.1x ,
dt x+5
trobeu les solucions d’equilibri i la seva estabilitat.
x∗1 = 9.3 estable i x∗2 = −4.3 inestable x∗1 = 9.3 inestable i x∗2 = −4.3 estable
x∗1 = 9.3 estable i x∗2 = 0 inestable Cap de les anteriors
Tema 2. Models Continus 27

2.67 La següent equació diferencial modelitza la dinàmica d’una població de peixos amb creixement
logı́stic sotmesa a pesca:
dx  x
= 6x 1 − − ex,
dt 50
on x(t) és la biomassa de la població de peixos (en tones) a l’instant t (en mesos) i e és l’anomenat
esforç de pesca. Per a quin valor de l’esforç de pesca la població arribarà a un equilibri igual a la
meitat de la capacitat màxima del medi on viu?
e=4 e=6 e=3 Cap de les anteriors

2.68 Una població de bacteris es duplica cada 24 hores. Quantes hores es tarda en arribar a 100.000
individus si inicialment n’hi ha 10?
319 hores 48 hores 178 hores Cap de les anteriors

2.69 La velocitat de refredament d’un cos ve donada per l’equació diferencial

dT
= −0.2(T − 20)
dt
on T (t) és la temperatura del cos a temps t (en minuts). Si la temperatura inicial és T0 = 60 ◦ C,
quants minuts han de passar perquè la temperatura sigui de 25 ◦ C?
3.24 min 0.22 min 10.40 min Cap de les anteriors

2.70 La temperatura d’un objecte en un ambient a 20 ◦ C segueix l’equació diferencial

dx
= −0.01(x − 20) , x(0) = x0 ,
dt
on x(t) és la temperatura en graus a l’instant t (minuts). Separant variables, trobeu la temperatura
de l’objecte a l’instant t en funció de la temperatura inicial x0 .
x(t) = x0 e−0.01t x(t) = 20 + (x0 − 20)e−0.01t
x(t) = 20 + x0 e−0.01t Cap de les anteriors.

2.71 Un matràs s’escalfa fins als 47 ◦ C i després es posa dins d’una nevera a 4 ◦ C. Si la temperatura
del contingut del matràs baixa fins als 30 ◦ C en 15 minuts, quant tardarà en refredar-se fins els 6
◦ C?

t = 79.4 minuts t = 82.5 minuts t = 91.5 minuts Cap de les anteriors.

2.72 Un dipòsit conté inicialment 2 m3 d’una dissolució d’aigua amb 1000 g de sal. Aquest dipòsit té
una aixeta per la qual entra aigua sense sal amb un cabal de 20 l/min. Per altra banda, l’aigua
del dipòsit surt a una velocitat igual de 20 l/min. Suposem que un dispositiu d’agitació manté
homogènia la dissolució. Troba el temps que tardarà a reduir-se a la meitat la concentració inicial
de sal.
t = 34.66 minuts t = 69.31 minuts
t = 17.33 minuts Cap de les anteriors
28 Tema 2. Models Continus

2.73 Un llac de volum V = 50 km3 rep aigua de diversos rius de manera que el cabal total d’aigua que
hi arriba és q = 20 km3 /any. Al mateix temps, el llac vessa part de les seves aigües al mar a la
mateixa velocitat q (el volum del llac es manté constant). Per accident, es vessen x0 = 0.5 tones
de residus tòxics que es dilueixen a les aigües del llac. A partir de l’equació diferencial per a la
quantitat de residus tòxics x(t), troba quants anys han de passar perquè s’hagi eliminat el 90% de
la quantitat inicial de contaminant.
5.76 anys 90 anys 14.58 anys Cap de les anteriors

2.74 Si l’equació diferencial per a la quantitat de sal, x en grams, dissolta en un dipòsit és

dx x
=−
dt 1000 + 20t
calculeu la sal que hi haurà al cap de t = 60 minuts si inicialment el dipòsit conté 4 g de sal.
x(60) = 3.845 grams x(60) = 3.076 grams
x(60) = 2.158 grams Cap de les anteriors

2.75 Si l’equació diferencial per a la quantitat de sal, x en grams, dissolta en un dipòsit és

dx x
= 0.008 −
dt 1000 + 20t
calculeu la sal que hi haurà al cap de t = 60 minuts si inicialment el dipòsit conté 4 g de sal.
x(60) = 5.684 grams x(60) = 4.317 grams
x(60) = 1.482 grams Cap de les anteriors

2.76 Un dipòsit conté inicialment 1000 litres d’aigua i 250 grams de sal dissolta. Entra al dipòsit un
cabal constant de 3 litres per minut d’aigua pura i en surt un cabal de 3 litres per minut de
dissolució. Quanta sal hi ha al dipòsit passades 5 hores?
x(300) = 67.3 g x(300) = 101.6 g x(300) = 137.2 g x(300) = 185.2 g

2.77 Un dipòsit conté inicialment 1000 litres d’aigua i 250 grams de sal dissolta. Entra al dipòsit un
cabal constant de 3 litres per minut d’aigua que conté dissolta sal amb una concentració de 0.1 g/l
i en surt un cabal de 3 litres per minut de dissolució. Quanta sal queda al dipòsit passades 4 hores?

x(240) = 121.7 g x(240) = 138.8 g x(240) = 173.0 g x(240) = 198.2 g

2.78 Un dipòsit conté inicialment 1000 litres d’aigua i 250 grams de sal dissolta. Entra al dipòsit un
cabal constant de 3 litres per minut d’aigua pura i en surt un cabal de 2 litres per minut de
dissolució. Quanta sal hi ha al dipòsit passades 3 hores?
x(180) = 151.3 g x(180) = 174.4 g x(180) = 179.5 g x(180) = 211.9 g

2.79 Un dipòsit conté inicialment 1000 litres d’aigua i 250 grams de sal dissolta. Entra al dipòsit un
cabal constant de 3 litres per minut d’aigua que conté dissolta sal amb una concentració de 0.1 g/l
Tema 2. Models Continus 29

i en surt un cabal de 2 litres per minut de dissolució. Quanta sal queda al dipòsit passades 2 hores?

x(120) = 228.7 g x(120) = 231.6 g x(120) = 257.3 g x(120) = 271.4 g

2.80 Hi ha hagut un incident en una central nuclear i s’ha detectat una fuita radioactiva de iode-131,
que té un perı́ode de semidesintegració de 8 dies. Aquesta fuita supera en 1000 vegades el nivell de
seguretat permès. Si no hi ha més fuites i suposant el model de desintegració radioactiva x0 = −kx,
k > 0, quants dies han de passar fins que la central torni a recuperar el nivell de seguretat permès?

t = 36 dies t = 80 dies t = 87 dies t = 102 dies

2.81 Donat un model de dinàmica de poblacions de tipus Malthus

dx
= r(t) x(t) , x(0) = 100 ,
dt
on la taxa de creixement no és una constant sinó que és una funció r(t) = −1 + 3e−t que depèn del
temps (hores), trobeu la solució del problema de valor inicial i calculeu en quin instant de temps
la població és màxima.
t = 0.69 h. t = 0.91 h. t = 1.1 h. Cap de les anteriors.

2.82 A un pacient se l’injecta un fàrmac en el torrent sanguini a un ritme constant de 5 mg/h. A

més, se sap que el fàrmac es metabolitza i s’elimina a un ritme igual a 2 vegades la quantitat de
fàrmac present a l’organisme. Segons això, l’equació diferencial per a la quantitat de fàrmac x és
x0 = 5 − 2x. Cap a on tendeix la quantitat de fàrmac en el pacient després de moltes hores de
rebre el tractament?
5 mg 2.5 mg 2 mg Cap de les anteriors