Ricard Peir i Estruch

A2.- Calculeu la potncia n-sima de la matriu:

1 0 0

A = 1 1 0 (Oposicions Catalunya 2000)
1 1 1

Soluci:
1 0 0 1 0 0 1 0 0 1 0 0

A = 2 1 0,
2
A = 3 1 0 ,
3
A = 4 1 0,
4
A = 5 1 0 .
5

3 2 1 6 3 1 10 4 1 15 5 1

Notem que els elements de la diagonal principal sn a 11 = a 22 = a 33 = 1

Els elements a 12 = a 13 = a 23 = 0 .
Els elements a 21 = a 32 = n
Els elements a 33 formen la successi 1, 3, 6, 10, 15,....
Construm la taula de diferncies:
n yi y i 2 y i 3 y i
1 1 2 1 0
2 3 3 1
3 6 4
4 10
(n 1)(n 2) n 2 + n
P2 (n ) = 1 + 2(n 1) + 1 =
2 2

1 0 0

Demostrem per inducci que A = n n
1 0
n +n
2

n 1
2
Per a n = 1 s certa.

1 0 0

Suposem la frmula certa per a n = k , A = k
n
1 0 .
k +k
2

k 1
2
Demostrem la frmula per a n = k + 1 .

1 0 0 1 0 0 1 0 0 1 0 0

A k +1 =A A= k
k
1 0 1 1 0 = k +1 1 0 = k+1 1 0
k +k k2 + k ( k + 1) + k + 1
2 2

k 1 1 1 1 + k + 1 k + 1 1 k + 1 1
2 2 2
Aleshores la frmula s certa.

x i +1 x i = h .
x i = x 0 + hi .
q q(q 1) q( q 1)(q 2) q( q 1).......( q n + 1)
Pn ( x ) = y o + y o + 2 y o + 3 y o + ....... + n y o
1! 2! 3! n!
x x0
q= .
h
 Ricard Peir i Estruch

A3.- En un rombe de diagonals d i D es construeix sobre cada costat un triangle

equilter. Suneixen els centres dels 4 triangles equilters obtenint un rectangle.
Obteniu la diagonal daquest rectangle.
Oposicions Catalunya 2000.

Soluci:
Equacions del gir:
Siga C(a, b ) el centre del gir i langle.
Siga P' ( x ', y' ) les imatges de P( x, y ) pel gir de centre C i angle .
Les equacions venen donades pel sistema:
x ' = a + ( x a) cos (y b) sin
.
y ' = b + ( x a) sin + (y b) cos

Siga el rombe ABCD de centre O. De coordenades:

d D d D
O(0,0) , A ,0 , B 0, , C ,0 , D 0, .
2 2 2 2

Siga el triangle equilter construt sobre el costat BC BMC .
M s el transformat pel gir de centre B i angle 60 del punt C.
Les coordenades de M sn:
d D
x ' = 0 + 0 cos(60 ) 0 sin(60 )
2 2

y ' = D + d 0 sin(60 ) + 0 D cos(60 )

2 2 2
d+D 3
x' = d+ D 3 D d 3

4 , M , .

D d 3 4 4
y ' = 4

Siga P el baricentre del triangle BMC les seues coordenades sn:

0 + d+ D 3 + d D + D d 3 + 0
P 4 2, 2 4 .

3 3


3 d + D 3 3D d 3
P , .

12 12
Siga PQRS el rectangle que formen els baricentres dels 4 triangles equilters.
El centre del rectangle s O el centre del rombe.
La diagonal s PR = 2 OP .
3d + D 3
OP =

2

2
(
+ 3D d 3 = 12 d + D + 3dD = 3
2 2
) d 2 + D2 + dD 3
12 12 12 2 6

3
PR = 2 OP = d 2 + D 2 + dD 3 .
3
 Ricard Peir i Estruch

A4.- Donada la corba dequaci y 2 = x 2 x 4 , es demana:

a) Dibuixeu-la.
b) Calculeu lrea limitada per la corba:
Oposicions Catalunya 2000.

Soluci:
Siga f (x ) = x 2 x 4 .

La funci s definida positiva i simtrica respecte leix dordenades.

El domini de la funci s [ 1,1]
La funci s contnua en [ 1,1]
La funci s derivable en [ 1,1] ~ {0}
2x 2 1
si x < 0
1 x2
f ' ( x) =
1 2x
2

si x > 0
1 x
2

2 2
La funci s creixent en 1, 0, .
2 2 f( x ) = x 2 x 4
2 2
La funci s decreixent en , 0 , 1 .
2 2
2 2
La funci t un mxim en x = ,x = .
2 2
Els mnims de la funci sn: x = 1, 0, 1 .
x (2 x 2 3)
si x < 0
(
1 x 2 3
f "( x) =
) .
x( 2x 3 ) si x > 0
2

(
1 x 2
3
)
La funci s convexa en ] 1, 0[ ]0, 1[
La corba de la funci ve donada per les funcions:
y = f (x ) , y = f ( x ) , aquesta darrera simtrica de la
primera respecte de leix dabscisses.

b)
Lrea de la corba, per la simetria s:
1
1 2 (1 x 2 ) 3
1 1
2 x 1 x 2 dx = 2
1
= 2 2 = 4
4
0 0
x 2 x 4 dx = 4 x 1 x 2 dx = 4
2 0
3
0 3 3

Aquesta corba s la lemniscata de Geromo.

 Ricard Peir i Estruch

A5.- Considereu la funci f : R R definida de la forma f (x ) = ln( x ) x + 3 .

a) Demostreu que f ( x ) = 0 t exactament dues solucions a i b tals que a < 1 < b .
b) Donat un punt x 1 ]1, b[ , definim la successi {x n } de la forma x n +1 = 3 + ln( x n ) ,
n > 0 . Demostreu que x n ]1, b[ , n N i que {x n } s convergent. Calculeu el lmit.
Oposicions Catalunya 2000.

Soluci:
a)
El domini de la funci s ]0,+ [ . s contnua i derivable en ]0,+ [ .
1
f ' ( x ) = 1. f ' ( x ) = 0 si i noms si, x = 1
x
1
f " (x ) = 2 , f " (1) = 1 < 0 . Aleshores, x = 1 s un mxim de la funci.
x
f (1) = 0 1 + 3 = 2 > 0
f ' ( x ) > 0 si x ]0,1[ aleshores en aquest interval s estrictament creixent.
f ' ( x ) < 0 si x ]1,+ [ aleshores en aquest interval s estrictament decreixent.
lm f ( x ) = lm ln( x ) x + 2 = 0 + 3 = .
x 0 + x 0+

ln( x ) 3
lm f ( x ) = lm x 1 + = + (0 1 + 0) = .
x + x + x x
f (x ) s estrictament creixent quan x ]0,1[ lm f ( x ) = , f (1) > 0 .
+
x 0
Aleshores, existeix un nic a ]0,1[ tal que f (a) = 0 .
f (x ) s estrictament decreixent quan x ]1,+ [ lm f (x ) = , f (1) > 0 .
x +
Aleshores, existeix un nic b ]1,+[ tal que f (b ) = 0 .
b)
vegem que la successi s montona creixent x n +1 > x n per inducci:
Si n = 1,
Per lapartat a) si x 1 ]1, b[ , ln( x 1 ) x 1 + 3 > 0 . Aleshores, x 2 = ln( x 1 ) + 3 > x 1 > 1 .
Suposem certa la relaci per a n = k , x k +1 > x k .
Demostrem la relaci per a n = k + 1 :
x k +2 = 3 + ln( x k+1 ) > 3 + ln( x k ) = x k +1 .
HI
Aleshores, la successi s montona.
Vegem que per inducci que x n < b .
Si n = 1, Per hiptesi x 1 < b
Suposem certa la relaci per a n = k ,. x k < b
Demostrem la relaci per a n = k + 1 :
Per lapartat a) 3 + ln(b ) = b
x k +1 = 3 + ln( x k ) < 3 + ln(b ) = b
HI
La successi {x n } s montona creixent i afitada superiorment, aleshores, s
convergent.
Siga x el seu lmit:
lm x n+1 = lm (3 + ln( x n ))
x + x +
x = 3 + ln( x )
Per lapartat a) lnica soluci s x = b .
 Ricard Peir i Estruch

B1.-Dos amics A i B competeixen en el mateix joc. A tira dos daus i guanya si la suma
de punts s 4, en cas contrari B tira els daus i guanya si obt com a suma de punts 6.
Si B no guanya A torna a tirar amb les mateixes condicions i aix successivament fins
que un dels dos guanye. Calculeu:
a) la probabilitat que t A de guanyar.
b) La probabilitat que t B de guanyar.
Oposicions de Catalunya 2000.

Soluci:
Els casos favorables de traure suma 4 al llanar 2 daus sn 3
Els casos favorables de traure suma 6 al llanar 2 daus sn 5
Els casos possibles sn 36.
Siga TA = guanya A. Siga TB = guanya B.
Considerem el diagrama:
Llanament Llanament Llanament
de A de B de A

3 S
36
5 S
36
33
N
36
31
N
36

El procediment es repeteix fins linfinit:

1 11 31 11 31
2 2 n
1 11 31 1 11 31 1 11 31
P(TA ) = + + + ........ = 1+ + + ... + + ...
12 12 36 12 12 36 12 12 12 36 12 36 12 36

11 31
Aplicant la frmula de la suma infinita duna srie geomtrica de ra 0 < <1 i
12 36
primer terme 1:
1 1 36
P(TA ) = = .
12 11 31 91
1
12 36

36 55
P(TB ) = 1 P(TA ) = 1 = .
91 91
 Ricard Peir i Estruch

B2.- Resoleu lequaci cos 2 x + cos 2 2x + cos 2 3 x = 1

Oposicions Catalunya 2000.

Soluci:
cos 2 x + cos 2 2x = 1 cos 2 3 x
cos 2 x + cos 2 2x = sin 2 3 x
cos 2 2 x = sin 2 3 x cos 2 x , transformem en producte:
cos 2 2 x = (sin 3 x + cos x )(sin 3x cos x )

cos 2 2 x = sin 3 x + sin x sin 3x sin x transformem en productes:
2 2

2x + 4x 2x + 4x
cos 2 2 x = 2 sin 2 cos 2 2 cos 2 sin 2
2 2 2 2


Simplificant:

cos 2 2 x = 2 sin x + cos 2x 2 cos x + sin 2x
4 4 4 4
Utilitzant langle doble:

cos 2 2 x = sin 2 x + sin 4 x
2 2
cos 2 x = cos 2x ( cos 4x )
2

cos 2x (cos 2x + cos 4x ) = 0

Aleshores,

cos 2x = 0 , per tant, 2 x = + k , k Z . Per tant, x = + k k Z .
2 4 2

cos 2x + cos 4 x = 0
cos 2x = cos( 4x )
Aleshores,

2 x = 4x + 2k , k Z . Per tant, x = + k, kZ
6 3

2x = 4 x + 2k , k Z . Per tant, x = + k , k Z
2

Les solucions en la primera volta sn:

45, 135, 225, 315,
30, 90, 150, 210, 270, 330,
90, 270
 Ricard Peir i Estruch

x2 y2
B3.- Donada lellipse + = 1, quin s el triangle rectangle drea mnima que t
a 2 b2
els catets sobre els eixos (positius) OX OY i la hipotenusa s tangent a lellipse?.
Oposicions Catalunya 2000.

Soluci:
b 2
Siga C c, a c 2 un punt de lellipse en el primer quadrant, ( c > 0 ).
a
Calculem la recta tangent a lellipse en el punt C.
La part superior de lellipse s la funci
b 2
y= a x2
a
La seua derivada s:
b x
y' =
a a2 x 2
Calculem y' (c ) el pendent de la recta tangent en el
punt C:
b c
y' (c ) = . La recta tangent s:
a a c2
2

b b c
r y a2 c2 = ( x c)
a a a2 c2
Calculem els punts de tall de la recta r amb els eixos
coordenats que ens donaran els vrtexs del triangle que cerquem:
a2 a2
Si y = 0 , aleshores, x = . Per tant A ,0
c c
ab ab
Si x = 0 , aleshores, y = . Per tant B 0, .
a2 c 2 a 2 c 2


Calculem lrea del triangle OAB :
a2 ab

( )
c 1
a c 2 = a b a2c 2 c 4 2 .
2 3
S OAB =
2 2
( )
1
a3b 2 2
Considerem la funci S(c ) = a c c4 2 .
2
( ) ( )
3
a3b 1 2 2
S ' (c ) = a c c 4 2
2a 2 c 4c 3
2 2
2
S' (c ) = 0 si c = a.
2
2
Amb la segona derivada podem veure que c = a s un mnim.
2
 Ricard Peir i Estruch

B4.- Siguen dos segments AB , BC digual longitud d i articulats pel punt B. El punt a
est sobre lorigen de coordenades i el C varia sobre la part positiva de leix OX.
Determineu lequaci del lloc geomtric dun punt P situat sobre el segment BC a una
distncia p del punt C. Dibuixeu el lloc geomtric.
Oposicions Catalunya 2000

Soluci:
Siga A(0,0 ) , C(a,0) , a 0
a 2 2
a o B' a , d 2 a .
Aplicant el teorema de Pitgores, B ,+ d 2 2
2 2 2

Siga P( x, y ) sobre el segment BC tal que p = CP .
Aleshores, d CP = p CB
a 2
a
d(x a, y 0 ) = p , d .
2

2 2

Igualant les coordenades dels vectors:
a
dx da = p 2

2
dy = p d 2 a
4
Allant a de la primera equaci:
2dx
a = 2d p


a2
dy = p d 2

4
Substituint el valor de a en la segona equaci i elevant al quadrat:
4d 2 x 2
d 2 y 2 = p 2 d 2
4(2d p) 2
Simplificant:
x2 y2
+ = 1.
(2d p )2 p 2
s mitja ellipse (ja que a noms recorre leix positiu dabscisses) de semieixos
2d p, p .
 Ricard Peir i Estruch

B5.- Calculeu:
1
(
L = lm 2 2n 1 + 2(2n 2) + ..... + k( 2n k ) + ..... + n( 2n n)
n n
)
Oposicions Catalunya 2000.

Soluci:
k
n

f ( x)dx .
1 1
Transformaren la suma per una integral: lm f =
k =1
n n n 0

1 1 1 2 2 k k n n
L = lm 2 + 2 + ..... + 2 + ..... + 2 =
n n n n n n n n n n

1
= x( 2 x )dx
0

Calculem x(2 x )dx = 1 ( x 1) 2 dx

Efectuem el canvi x 1 = sin t , dx = cos t dt .

(1 sin t )cos t dt = cos

1 + cos 2t

1 1
x(2 x )dx = 2 2
t dt = dt = t + sin 2t + C =
2 2 4
1 1
= arcsin(x 1) + sin(2 arcsin(x 1)) + C .
2 4

Aleshores:
1
1 1 1
L= 0
x (2 x )dx = arcsin(x 1) + sin( 2 arcsin(x 1)) = .
2 4 0 4
 Ricard Peir i Estruch

C1.- Tres persones A, B, C tiren successivament i en aquest ordre un dau. La primera

persona que obt un 6 guanya la partida. Quines sn respectives probabilitats de
guanyar.
Oposicions Catalunya 2000.

Soluci:
Siga S = traure 6. N = no treure 6.
Siga TA = guanya A. Siga TB = guanya B. Siga TC = guanya C.

Considerem el diagrama:
Llanament Llanament Llanament Llanament
de A de B de C de A

S
1
6 1 S
6
S
5 1
6 N 6
5
6 N
5
N
6

El procediment es repeteix fins linfinit:

1 5
3 2 3 3 2 3 33 3n
1 5 1 5 1 5 5 5
P(TA ) = + + + ........ = 1 + + + + ... + + ...
6 6 6 6 6 6 6 6 6 6

3
5
Aplicant la frmula de la suma infinita duna srie geomtrica de ra i primer
6
terme 1:
1 1 1 63 36
P(TA ) = = = .
6 5
3
6 6 5
3 3
91
1
6

5 5
3 23 3 23 33 3n
5 1 5 5 1 5 51 5 5 5
P(TB ) = + + + ........ = 1 + + + + ... + + ... =
6 6 6 6 6 6 66 36 6 6 6 6

5 1 5 63 30
= = = .
36 5
3
36 6 3 5 3 91
1
6
36 30 25
P(TC ) = 1 P(TA TB ) = 1 (P(TA ) + P( TB )) = 1 + = .
91 91 91
 Ricard Peir i Estruch

C2.- Resoleu lequaci 2 x 3 9x 2 + 32x + 75 = 0 sabent que admet una arrel complexa
(no real) de mdul 5.
Oposicions Catalunya 2000.

Soluci:
Lequaci s de coeficients reals.
Si t una soluci complexa tamb s soluci la conjugada.
Lequaci t 1 arrel real i 2 complexes conjugades.
Siga r larrel real i siguen m, n arrels reals complexes conjugades.
m = n = 5 , n = m, m m = 52.
Lequaci es pot factoritzar:
2 x 3 9 x 2 + 32 x + 75 = 2( x r )( x m )(x n) = 0 :
2 x 3 9 x 2 + 32 x + 75 = 2( x 3 (r + m + n )x 2 + (rm + rn + mn)x rmn) .
Igualant els temes independents:
75 = 2rmn .
75 = 2r 5 2 .
3
r= .
2
3
El polinomi 2 x 3 9 x 2 + 32 x + 75 s divisible per x + . Aplicant la regla de Ruffini:
2
3
2 x 3 9 x 2 + 32 x + 75 = x + (2 x 2 2 x + 50) .
2
Resolem lequaci 2 x 2 2 x + 50 = 0
x = 3 + 4i , x = 3 4i .
3
Aleshores les solucions de lequaci inicial sn x = , x = 3 + 4i , x = 3 4i .
2
 Ricard Peir i Estruch

C3.- Considerem un ortoedre de base un quadrat de costat a. Siguen A, B, C, D els

vrtexs del quadrat duna de les bases i A, B, C, D els corresponents a laltra base.
Considerem M el punt mig del segment AB i N el punt mig del B' C' . Construm un
triangle de vrtexs els punts M, C i P essent P un punt variable del segment ND' .

a) Calculeu la posici del punt P de manera que lrea del triangle MCP siga mnima.

b) Calculeu la posici del punt P de manera que lrea del triangle MCP siga mxima.
Oposicions Catalunya 2000.

Soluci:
Siga b = AA ' laltura de lortoedre.
Considerem lortoedre en les segents coordenades cartesianes.
A(0,0,0 ) , B(0, a,0 ) , C( a, a,0) , D(a,0,0) . A' (0,0, b) , B' (0, a, b) , C' (a, a, b) , D' ( a,0,b ) .
a
El punt mig M del segment AB t coordenades: M 0, ,0 .
2
a
N el punt mig del B' C' t coordenades: N , a, b .
2
a
D' N = , a,0
2
Lequaci de la recta que passa pels punts D i N t per equaci:
r ( x, y, z ) = ( a,0, b) + (1,2,0)
a
Un punt P en el segment ND' t coordenades: P( a + ,2, b) , 0 .
4
a a
MC = a, ,0 , MP = a + ,2 , b .
2 2

Calculem lrea del triangle MCP ,

i j k
1 a ab 5a
S MCP = MC MP , MC MP = a 0 = , ab, + a2 .
2 2 2 2
a
a + 2 b
2
2 2
1 1 ab 5a
SMCP = MC MP = + (ab ) +
2
+ a2 .
2 2 2 2
a
Lrea del triangle al quadrat s una parbola en 0 .
4
El mnim est en el vrtex i el mxim en un dels extrems de .
2a 3a 4a
El mnim sassoleix quan = el punt P t coordenades P , ,b , lrea
5 5 5
1 5a 2 b 2
mnima s S mn =
2 4
a 1 5a b
2 2
1 5a 2 b 2 a 8 4
Si = 0 , S(0 ) = + a 4 . Si = , S = + a
2 4 2 4 2 4 64
a
S( 0) > S . Aleshores el mxim sassoleix quan = 0 .
4
Les coordenades del mxim sn: P( a,0, b) .
 Ricard Peir i Estruch

C4.- Siga un trapezi issceles amb bases a i c i altura h.

a) Sobre leix de simetria daquest trapezi, determineu els punts P des dels quals es
veuen els costats iguals del trapezi sota un angle recte, calculant la distncia de P a
cada base.
b) Determineu en quines condicions existeix P (discutiu els diversos casos que es
poden donar.
Oposicions Catalunya 2000

Soluci:
Considerem el trapezi issceles ABCD amb les segents coordenades:
a a c c
A ,0 , B ,0 , C , h , D ,h
2 2 2 2
Leix de simetria del trapezi s leix dordenades,
x=0
Siga M el punt mig del costat BC . Les coordenades
de M sn:
a +c h
M , .
4 2
El problema tindr soluci si la circumferncia de
centre M i dimetre BC talla leix de simetria.

Determinem lequaci de centre M i dimetre BC .

El radi r acompleix, aplicant el teorema de Pitgores:
2
ac
h +
2

2 4h 2 + (a c ) 2
r =
2
= .
4 16
Lequaci de la circumferncia s:
2 2
a+c h 4h 2 + (a c )2
x + y = .
4 2 16
Determinem la intersecci de leix de simetria i la circumferncia:
x = 0
2 2
a+c h 4h 2 + (a c ) 2 .
x +y =
4 2 16
2
(a + c )2 h h 2 (a c ) 2
+y = + .
16 2 4 16
2
h h 2 ac h h 2 ac
y = . Aleshores, y = .
2 4 2 2
h + h 2 ac
Els problema t 2 solucions si h 2 ac > 0 . Els punts soluci sn P 0, i
2

h h 2 ac
P' 0,
2

h
El problema t 1 soluci si h 2 ac = 0 . El punt soluci s, P 0, .
2
El problema no t soluci si h ac < 0 .
2
 Ricard Peir i Estruch

C5.- Siguen dues successions de nombres enters {a n } i {b n } tal que

(1 + 2 ) 2n +1
= an + bn 2 .
a) Demostreu que {a n } i {b n } sn successions de nombres senars.
a + 1 an 1
b) Demostreu que {b n } s la hipotenusa dun triangle de catets n , .
2 2
Oposicions Catalunya 2000.

Soluci:
( ) {
Siga Q 2 = a + b 2 / a, b Q . }
( ) { }
Q 2 s un espai vectorial sobre Q. {1}, 2 s la base daquest espai vectorial.
Vegem que {a n } i {b n } sn successions de nombres senars. Ho farem per inducci:
Per a n = 1:
(1 + 2 ) 3
= a 1 + b1 2 , 7 + 5 2 = a1 + b 1 2 .
Com que les components dun vector respecte una base sn niques:
a 1 = 7 , b1 = 5 , per tant a 1, b1 sn nombres senars.
Suposem que per a n = k , a k ,b k sn nombres senars, a k = 2p + 1, b k = 2q + 1 ,
p, q Z .
Demostrem la propietat per a n = k + 1 :
(1 + 2 ) 2( k +1)+1
= a k +1 + b k+1 2
(1 + 2 ) 2( k +1)+1
(
= 1+ 2 ) (1 + 2 ) = (a
2k +1 2
k )( ) ( )(
+ b k 2 3 + 2 2 = (2p + 1) + (2q + 1) 2 3 + 2 2 = )
= 6p + 3 + (4p + 2) 2 + (6 q + 3) 2 + 8q + 4 =
= (6p + 8q + 7) + (4p + 6q + 5 ) 2
Aleshores: a k +1 + b k+1 2 = (2( 3p + 4q + 3 ) + 1) + (2( 2p + 3q + 2) + 1) .
Com que les components dun vector respecte una base sn niques:
a k +1 = 2(3p + 4q + 3 ) + 1, b k+1 = 2(2p + 3 q + 2) + 1 . Aleshores, a k+1 ,b k +1 sn nombres
senars.
b) Ho farem per inducci:
Per a n = 1, de lapartat a) a 1 = 7 , b1 = 5 .
2 2
a + 1 a 1
b1 2
= 1 + 1 ja que 5 2 = 4 2 + 3 2 .
2 2
2 2
a + 1 a 1
Suposem que per a n = k , b k = k + k
2

2 2
De lapartat a) a k = 2p + 1, b k = 2q + 1 , aleshores, p 2 + p = 2q2 + 2q
Demostrem la propietat per a n = k + 1 :
De lapartat a) a k +1 = 2(3p + 4q + 3 ) + 1, b k+1 = 2(2p + 3 q + 2) + 1
2 2
ak + 1 a 1
+ k = (3p + 4q + 3 )2 + (3p + 4 q + 4 )2 = 18p 2 + 32q 2 + 48pq + 42p + 56q + 25
2 2
(b k +1 )2 = (2(2p + 3 q + 2) + 1)2 = 16p 2 + 36q 2 + 48pq + 40p + 60q + 25 =
= 16p 2 + 36 q 2 + 48pq + 40p + 60q + 25 = 16p 2 + 32q 2 + 48pq + 40p + 56 q + 25 + ( 4q 2 + 4q) =
= 18p 2 + 32q2 + 48pq + 42p + 56q + 25 .
2 2
a + 1 a 1
Aleshores, b k+12 = k +1 + k +1 .
2 2