RADICALS

Recordeu que:

• TOT NOMBRE POSITIU TÉ DUES ARRELS QUADRADES OPOSADES

així les arrels quadrades de 1 són +1 i -1 que es pot escriure 1 = 1
16 4
36 = 6 100 = 10 2,25 = 1,5 =
25 5
• EL ZERO TÉ UNA ÚNICA ARREL QUADRADA: 0 és a dir 0 =0

• ELS NOMBRES NEGATIUS NO TENEN CAP ARREL QUADRADA ja que és impossible trobar un nombre
que al multiplicar-lo per ell mateix doni negatiu.

TOT NOMBRE (POSITIU, NEGATIU O NUL) TÉ UNA ÚNICA ARREL CÚBICA del mateix signe que ell
27 3 1 1
3
8 =2 3
− 8 = −2 3
1000 = 10 3
− 1000 = −10 3 = 3 − =− 3
0 =0
8 2 125 5

en general:

a és una arrel enèsima d’un nombre b sempre que an = b i s’escriu:

b =an

on
n és l'ÍNDEX de l’arrel (si l’arrel és quadrada l’índex és 2, però no s'escriu)
b és el RADICAND
és el SIGNE RADICAL

Si l’índex de l’arrel és PARELL (arrels quadrades, quartes, sisenes...)

tot nombre positiu té dues arrels oposades
el zero té una única arrel: 0
els nombres negatius no tenen arrel

Si l’índex és SENAR (arrels cúbiques, cinquenes, setenes...)

tot nombre té una única arrel del mateix signe que ell.

Els quadrats dels nombres enters (aquells que la seva arrel quadrada és un nombre enter)
s'anomenen QUADRATS PERFECTES: 0; 1; 4; 9; 16; 25; 36; 49; 64; 81; 100; 121; 144; 169; 196...

Exercici 1
a ) 81 = b) 49 = c) − 9 = E d) 900 =

e) 0 = f) 1 = g) − 100 = h) 4900 =

49 16 1
i ) 40.000 = j) = k) − = l) =
9 25 144

m) 3
8= n) 3
− 125 = o) 3 1= p) 3
8.000 =

27 1 1000
q) 3 = r) 3 − = s) 3 − = t) 3
−1 =
8 64 27

1
Exercici 2
1
a) 5
− 32 = b) 5
32 = c) 6
1.000.000 = d) 6 =
64

16 1
e) 4
− 81 = f) 4
81 = g) 4 = h) 5 − =
625 100.000

i) 108 1= j) 248
−1 = k) 67
-1 = l) 99 1=

Exercici 3

a) 3
64 = b) 3
− 64 = c) 64 = d) − 64 =

e) 6
64 = g) 6
− 64 = h) 3
1.000.000 = i) 3
− 1.000.000 =

j ) 1.000.000 = k) − 1.000.000 = l) 6
− 1.000.000 = m) 6 1.000.000 =

PROPIETATS DEL RADICALS

Arrel d’un producte:

2 3 = 6 5a  3 = 15a
n
ab = n a  n b 3
3  3 7 = 3 21 5
3a  5 7b = 5 21ab
Arrel d'un quocient:
n 21 : 7 = 3 4
15a : 4 3 = 4 5a
a a
n = 3a
= 3
7
30ab2
= 7 5ab
b n
b a 7
6b
Arrel d'una arrel:

m n
a = m n a 3
21 = 6 21 5
63 = 20 63

Exercici 4. Opereu

5 3 = 7a  3 = 3
9  3 10 =

7
5a  7 7b = 5
2a  5 10a = 7
6a  7 7a 3b =

33a 35a
= =
11 7a

7
3ab 40a3b3
= =
7
6a 5ab

3
21 = 5
63 =

2
Potència d'una arrel:

(n a) ( a 4 ) = 5 a12
m
( 3 5)
2 3

= n am = 3 52 = 3 25 5

( a ) = (a ) ( a ) = (a )
2
12 2
n
1n n
Observeu que = a 2 2 = a1 = a i en general n
= a n n = a1 = a

( a) ( a) ( a)
2 3 n
Atenció: =a 3
=a i en general n
=a
exemples:

( 3) ( ) (3 2 ) ( 2)
2 2 2 2
=3 3a = 3a = 32  = 9  2 = 18

( 5) ( ) (2  5 ) ( 5)
3 4 3 3
3
=5 4
12a3 = 12a3 3
= 23  3
= 8  3 = 24

Exercici 5. Opera

(5 6 )
2

(2 3 )
2 2
= = 1 
 3x  =
3 3 

2 3
3 6   3 2a 
1
( )
2
  = 5x =   =
 4  5  2 

Suma de radicals

Hem vist que les arrels del mateix índex es poden multiplicar i dividir però, es poden sumar o
restar? La resposta és, en general, NO.
Únicament podem sumar o restar els radicals que tinguin el mateix índex i el mateix
radicand (és a dir radicals idèntics).

Recordeu que les arrels són potències i les potències en general NO es poden sumar;
únicament podem sumar potències idèntiques.

per exemple:

2+ 2 =2 2 5 + 6 5 + 12 5 − 9 5 = 10 5
3 2 + 5 + 2 −3 5 = 4 2 −2 5 8 3 − 3 −5 7 −6 3 +4 7 = 3 − 7

Exercici 6:
2 + 6 2 −3 5 − 4 2 −5 3 = 3 2 +3 2 + 6 −2 2 −2 6 =

2 + 3 2 + 3 2 − 9 2 + 5 3 2 = a2 + 8 a − 7 a + 99a2 =

4 5 9 5 3 3 2 3
2 5+ − = 3+ − =
6 2 5 3

3
Exercici 7. Desenvolupeu les següents expressions amb productes notables:
(2 − 3 )
2
=

(2 − 2 )
2

(4 + 3 )
2
=

(5 − 3 2 )
2
=

( )
2
2− 3 =

(2 )
2
6 −3 2 =

(3 )
2
2 −2 3 =

(3 − 5 )(3 + 5 ) = (3 )(
2 +5 5−3 2 = )

( )
2
16 3 − 4 3 +2 =

Exercici 8. Opereu

(2 + 5 )(3 + 5 ) =

( 4 + 3 )( 3 +2 5 = )

( 4 − 3 2 ) (5 2 + 1) =

(3 )(
2 −5 1−5 2 = )
3 ( 2 −3 −2) ( 6 −2 3 = )

EXTRACCIÓ DE FACTORS D'UN RADICAL.

Observeu atentament el procés següent: ab 2 = a  b 2 = b a

que en general es pot aplicar a arrels d'índex qualsevol n
ab n = n a  n b n = b  n a

això ho podem expressar dient que podem extreure d'un radical d'índex n tot FACTOR que es
trobi elevat a la potència enèsima.

per exemple:

4
 25a = 52  a = 5 a 2a2 = 2  a2 = a 2

8a = 22  2  a = 2 2a 5a5 = 5  a2  a2  a = a2  5a

125ab7 c5 = 53 ab7 c5 = 5b3c2 5abc 3

81a 4b = 3 33  3  a3  a  b = 3a  3 3ab

4
8ab5 = 4 8ab4  b = b  4 8ab 3
32a7b5c2 = 3a 2b  3 9ab2c 2

Per la mateixa raó exposada anteriorment podem introduir factors dintre del radical elevant-
los a la mateixa potència que l'índex del radical. P.ex. 5 a = 5 2  a = 25 a

Exercici: 9. Extreu del radical tots els factors possibles:

36ab3 = 16a7 b11 c8 = 81 x12 y 20 z 5 =

3
36ab3 = 3
ab7 c10 = 5
4a 5b6 =

4
32a 9b14 = 6
6a12b19 c27 = 3
64 x56 y134 =

40 9 2a2
3 = = =
81 1000 25b

Exercici 10. Introdueix els factors dintre del radical

6 5= 2 16a = 3x 2x =

2  3 36b3 = ab 3 ab7 c10 = 2a  5 4a5b6 =

RACIONALITZACIÓ DE FRACCIONS

Racionalitzar una fracció és convertir-la en un altra equivalent que no tingui radicals en el

denominador.

Estudiarem els dos casos principals:

5
Cas 1:
Si al denominador apareix únicament una arrel quadrada o una arrel quadrada multiplicada
per un nombre, per racionalitzar multipliquem numerador i denominador per l’arrel.
ex.:
1 2 2 3 3 6 3 6 6
= = = = =
2 2 2 2 6 6 6 6 2

1 3 3 3 4 4 6 4 6 4 6 2 6
= = = = = = =
2 3 2 3 3 23 6 3 6 3 6 6 36 18 9

exercici 11. Racionalitzeu i simplifiqueu, si s’escau.:

2 3 2a
= = =
8 2 6 ab

Cas 2:

Si al denominador trobem una suma o una resta on al menys un dels dos termes és una arrel
quadrada (sola o multiplicada per un nombre) per racionalitzar multipliquem i dividim per
l’expressió conjugada de la del denominador. (NOTA: L’expressió conjugada de a + b és a - b
i a l’inrevés).

ex.:
(2 − 3) 7 (2 − 3 )
= 7 (2 − 3 )
7 7
=  =
2+ 3 (2 + 3 ) (2 − 3) 4 −3

2 2 (3 + 5) 2 (3 + 5 ) 2 (3 + 5 ) 3 + 5
=  = = =
3− 5 (3 − 5 ) (3 + 5) 9−5 4 2

2 2 ( 8 + 5) 2( 8 + 5 ) 2( 8 + 5 )
=  = =
8− 5 ( 8− 5) ( 8 + 5) 8 −5 3

exercici 12. Racionalitzeu i simplifiqueu si s'escau:

2 8 2
a) b) c)
2− 2 2−3 2 2 −1

20 23 7
d) e) f)
7− 2 5− 2 2 (3 − 2 )

12 3 5 6
g) h) i)
3−5 3 15 − 3 2 3− 2

5 3 3 5 12
j) k) l)
2 3 −3 3 5 −5 3 (
5 3 2 −2 3 )

6
RADICALS EN FORMA DE POTÈNCIES. POTÈNCIES D’EXPONENT FRACCIONARI

Les arrels poden expressar-se en forma de potències amb exponent fraccionari:

1 m
n
a= an n
am = an
Aquestes potències verifiquen exactament les mateixes propietats que la resta de potències.

Exercicis
13. Expresseu en forma exponencial (de potència) les arrels següents:

3 5
2= 3= 3
a = a5 = a2 = a7 =

14. Expresseu en forma radical les potències següents:

1 1 3 1 5 2
− − −
32 = 53 = a2 = 3 3 = a 2 = 7 3 =

15. Expresseu com una única potència de 2, de 3, de 5 o de 10 segons sigui adient.

3
9= 5
16 = 2 2=

9 3= 5
343 =

25
3  3 81 = 3
=
5

0,001 27
= 3
=
10 3

Exercici 16. Expresseu com una única potència de 2, de 3, de 5 o de 10 segons sigui adient.

3 3= 3
9 3=

9 0,001
= =
3 3 10

10
5 125  0,0001 
3
= 5  =
25  1000 