Professional Documents
Culture Documents
Sumari: Pàg.
1. INTRODUCCIO. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27.2
4. BIBLIOGRAFIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27.10
___________________________________________________________________________________
1. INTRODUCCIO
Segons una expressió ja clàssica l'educació "és la socialització metòdica de les joves generacions", tot
entenent per "socialització", el procés d'interiorització i assimilació d'un cert nombre d'hàbits adequats
a les normes de la societat a la qual hom pertany.
Entesa així, l'educació és quelcom més ampli que l'escolarització, doncs educar no consisteix
solament en transmetre certs continguts o informacions, sinó també a rebre un seguit de valors i a
desenvolupar certes actituds vers elles que, plegats, contribueixen a reproduir i legitimar l'ordre de
coses existent.
L'educació, per tant, mai no és ni pot ser neutral, almenys a l'hora de transmetre valors i pautes de
conducta per la seva important funció socialitzadora.
En el procés educatiu, que gairebé dura tota la vida, es transmeten diversos valors, alguns explícits,
mentre que d'altres són absents, si més no a bona part de les instàncies educatives bàsiques. Entre
els valors explícits, sovintegen alguns com l'etnocentrisme, la competitivitat, l'individualisme, la
intolerància, la valoració exagerada de la pròpia especificitat, el xovinisme, etc. Sovint també
l'educació, els llibres de text, les lectures (novel.les, contes,..) la informació àudiovisual, transmeten
"consignes" que ajuden a perpetuar situacions d'injustícia i de vulneració dels drets humans.
Bo i el pessimisme d'algunes de les idees immediatament anteriors, hem d'intentar -com educadors-
d'entreveure espais per introduir el sentit i els valors en la tasca educativa, sentit i valors fonamentats
en actituds cooperatives, de respecte per la pau, cíviques i democràtiques.
L'educació en aquests valors i actituds passa per una discussió sobre ells mateixos i la seva traducció
curricular.
L'anàlisi dels aspectes citats durien a una triple línia de reflexió que, a continuació apuntem:
1) Fer una escola que reflexioni conscientment sobre si mateixa per fer més coherents les pràctiques
pedagògiques amb les orientacions de valors que l'escola ha fet seves. Així, l'acció educativa no es
desvincula de les orientacions de valors i s'evita el tecnocratisme.
2) Fer una escola eficaç en el treball amb els valors, que vol traduir-los en pràctiques curriculars
aplicables.
Un bon exponent d'aquest primer naixement, lligats als moviments de Renovació Pedagògica en
general i a l'Escola Nova en particular, és la "conferència de l'Oficina Internacional d'Educació"
(Praga, 1927) amb el títol més que revelador de "La Pau per l'escola". La resolució final d'aquesta
conferència declarava que l'educació per a la Pau havia de concedir particular importància a la
formació en les escoles primària, superior i normal.
Però cal parlar d'un doble naixement. A la comentada primera experiència, s'afegeixen els
moviments de Renovació Pedagògica sorgits després del sotrac de la Segona Guerra Mundial.
Entre d'ells, caldria destacar: l'Escola Modena fundada per Freinet, el cas de A.S. Neill o el treball
de Lorenzo Milani a l'escola de Barbiana.
En aquesta línia, tingueren especial incidència els corrents que propugnaven la "investigació per a
la Pau" sorgides als anys 50-60. Aquestes últimes definiren l'educació per a la Pau com una
disciplina atípica, de caràcter interdisciplinar, transdisciplinar.
Aquest doble naixement de l''educació per a la pau, les diverses concepcions actuals, etc. ha
provocat un important debat, encara en curs.
No és, doncs, estrany que hom pugui individualitzar no menys de 6 grans corrents:
a) Educació per a la comprensió i cooperació internacionals, enfocament potenciat sobretot per la
UNESCO.
El "Mundialisme" o estudi dels problemes globals de la humanitat i de l'ordre mundial, que
integra continguts agrupats entorn a 5 grans valors: Pau, igualtat econòmica, justícia social,
equilibri ecològic i participació política.
Quan es parla de l'educació per a la Pau i el seu desenvolupament en el marc escolar, sorgeixen
diverses interpretacions sobre com fer aquesta integració, partint del pressupost negatiu a una
assignaturització i advocant per la interdisciplinarietat abans defensada.
a) A través de la seva integració en el currículum que pot ser total o parcial i en tots dos casos
amb diferents possibilitats.
a.1) Es pot integrar totalment, fent una assignatura, fent-ne referències constants en els
programes d'una matèria, per exemple, les Ciències Socials o a través d'un enfocament
interdisciplinar o transdisciplinar.
Optar per una o altra modalitat depèn de molts factors, des del grau de participació democràtica i
de cogestió dels diversos estaments en cada centre concret o el d'haver optat pel foment de
valors i actituds relacionades amb l'educació per a la Pau en elaborar el projecte educatiu de
centre.
En tot cas, l'educació per a la Pau, en el marc escolar hauria de:
1. Centrar-se en la pau positiva i l'educació per al desenvolupament.
4. Intentar-se amb modèstia, car la tasca, fins i tot la més parcial, supera del llarg el marc
escolar. No es pot resoldre tot a l'escola.
8. Treballar partint de les situacions pròpies de l'escola, per tal de fomentar procediments de
regulació de situacions conflictives.
10. Formular clarament els objectius perseguits, en els quals hauria de primar la comprensió
sobre la descripció, així com el caràcter operatiu.
Per dur-los a terme, això sí, cal tenir present un treball programat basat en la seqüenciació d'una
sèrie d'estadis.
Amb caire exemplificador i prenent com a tasca la millora en la resolució dels conflictes
intragrupals, els estadis o seqüències podrien ser les següents:
1. Creació d'ambient de grup i foment de l'apreci i l'autoconfiança: és evident que per emprendre
l'objectiu de l'educació per a la pau, cal que el grup sigui harmònic i que, tot respectant les
individualitat, funcioni com a col.lectivitat.
3. L'APRENENTATGE DE LA COOPERACIO.
Parlem de cooperació quan, davant d'un objectiu comú, aquest és viscut com a tal i facilita la
comunicació entre els diferents membres d'un grup de manera que aquests es coordinen per tal
d'assolir-lo mitjançant aportacions individuals que respecten la diversitat.
En situació cooperativa, els objectius individuals, s'assoleixen en la mesura en que ho fan els objectius
de grup.
En aquest context cooperatiu, la competició no queda exclosa, pot ser un element més d'aquest
plantejament, però per tal que resulti positiva i no contradictòria no ha de provocar ansietat als seus
membres, ni agressivitat als membres rivals ni, sobretot, marginació de membres del propi grup.
b) necessari per aconseguir el desenvolupament de les capacitats de tots els alumnes i la construcció
de la pròpia identitat com a persones, alumnes i companys de forma positiva.
Funcions:
Com hem vist, el funcionament cooperatiu està en conseqüència, relacionat amb múltiples actituds,
valors i motius.
A l'escola, el grup-classe no constitueix un grup cooperatiu pel sol fet de compartir espai i temps i
tanmateix el mestre ha d'ésser el primer en considerar el grup com un tot capaç de trobar i mostrar
interessos comuns, de reconèixer problemes i identificar maneres d'enfrontar-s'hi de forma
cooperativa.
Cal fer una anàlisi detinguda del què implica la responsabilització en el funcionament cooperatiu i
contextualitzar-ho en el que suposa per un centre determinat i per a un grup d'alumnes concrets amb
les seves característiques i condicionants.
A cada mestre en particular i a cada equip pedagògic en general, corresponen les decisions sobre el
grau i tipus d'aprenentatge a assolir en aquest àmbit, a cada nivell i a cada període de programació,
pel conjunt d'alumnes d'un grup i, de manera específica, pels alumnes amb necessitats educatives
especials.
En aquest sentit, els objectius hauran d'ésser concrets i constants per tal d'assolir-los en períodes de
temps curts en relació a d'altres aprenentatges, és a dir, a la programació general.
En darrera instància, el mestre ha d'actuar com a model d'aquells actituds i normes que vol instaurar
en els seus alumnes.
El seu estil marca la pauta i les relacions que estableix amb els seus companys de treball, docents o
no, contribueixen al clima general de l'escola que no pot ser contradictori amb les seves actituds
cooperatives proposades.
4. BIBLIOGRAFIA.