2n Batxillerat Matemàtiques ciències socials INS Pau Vila

Tema 2. Exercicis Matrius

1 Matrius

1. Digues si les següents matrius són iguals:

 
  3
A= 3 −4 5 B =  −4 
 

2. Determina els valors z,y i x per tal que les matrius A i B siguin iguals:
! !
1 3 5 1 3 y
A= B=
2 4 x z 4 −7

3. Troba els valors d’a i b que fan que A=B

! !
2 2a a+b b−a
A= i B=
1 a+b 1 2

2 Operacions amb matrius

4. Calcula (−4)A essent A la matriu següent:

 
3 −1
A =  4 −2 
 

2 1

Calcula també At

5. Donades les següents matrius:

! !
5 −4 3 −1 −2 3
A= B=
1 0 −1 0 0 −5

Troba:
a) A + B
b) 5A - 3B
c) A · B t d) BA e) -2A + I f) A -2B + 3A · B t
 
! −1 2
8 5 4
6. Calcula la matriu A · B si A = B =  −5 6 
 
2 1 −3
0 1
 
  2
7. Calcula si és possible, A · B i B · A A = 1 3 6 B= 3
 

1

1
2n Batxillerat Matemàtiques ciències socials INS Pau Vila

! !
1 2 −1 −2 1
8. Calcula si és possible, A · B i B · A A = B=
3 0 1 2 −5
 
! 0 1 −1
1 3 −1
9. Calcula si és possible, A · B i B T · AT A = B =  5 −1 2 
 
2 5 0
1 2 3
! !
−2 x 3 3
10. Donades les matrius A = B= , troba tots els valors de x i y que
y+1 0 x 0
fan 3A = −2B
 
3 −1 !
2  
11. Donades les matrius A =  1 4  B= C= 0 1 3
 
−3
0 −3
T
Troba A · B + C

12. Trobatots els productes

 possibles
 que es
 poden fer amb aquestes matrius:
1 −2 1 1 !
2 −1 0
A= 3 7 0  B= 3  C=
   
1 0 3
0 2 −1 −2
! !
−2 1 0 3
13. Donades les matrius A = B= , calcula At − B 2
2 −5 −2 −3

14. Escriu una matriu quadrada tal que aij = −aij ∀i, j ∈ 1, ..n

15. Donades les matrius d’ordre 3 A i B tals que A = (aij ) i B = (bij ) on aij = i − j i bij =
(−1)i+j + 2j−1 , troba la matriu A + B

16. Comprova si les matrius

! commuten: !
1 −2 3 1
a) A = B=
3 7 −4 5
! !
2 1 2 3
b) A = B=
0 3 0 5
! !
1 1 1 3
17. Troba els valors d’a i b per tal que les matrius commutin A = B=
−1 2 a b

18. Calcula la potècia

! n-èssima de cada
! una de les matrius
! següents: !
1 1 1 0 1 1 1 2
A= B= C= D=
0 1 3 4 1 1 0 3
T T
! si A · A = A · A = I Comprova si alguna d’aquestes matrius ho és:
19. Una matriu és ortogonal
1 0
a) B=
0 −1
!
0 −1
b) C=
1 0

2
2n Batxillerat Matemàtiques ciències socials INS Pau Vila

3 Matriu inversa

20. Calcula les matrius inverses, si existeixen, de les matrius següents:

! ! !
0 1 1 2 7 5
A= B= C=
2 0 4 8 −2 9

21. Donades les matrius ! !

1 2 3 1
A= B=
1 0 2 3
calcula (AB)−1 , (AB)t , (BA)−1

4 Equacions matricials
! ! !
4 3 2 0 1 1
22. Donades les següents matrius A = B= C=
5 4 1 2 2 1
Troba
a) la matriu A que verifica A · X + B = C
b) la matriu Y que verifica A · Y + B · Y = C
! !
1 2 5 0
23. Donades les següents matrius A = B= resol l’equació 3 · (X + A) =
3 4 3 7
2 · (B − X)
 
! 4 3
2 1
24. Donades les següents matrius A = B= 4 4  resol l’equació X · A = B
 
2 2
0 −1
25. Troba la matriu X que compleix
! !
1 2 3
·X =
4 8 4
! ! !
1 0 0 −1 1 1
26. Donades les següents matrius A = B= C=
−1 1 −1 −1 1 1
Troba la matriu X que verifica A · X + B = C

27. Resol l’equació XAB − XC = 2C

! ! !
1 2 2 −1 0 1
A= B= C=
0 3 1 2 −1 2

5 Sistemes de matrius

28. Resol el següent sistema ! 

1 0 
3X − 2Y =



5 9 ! 
3 1 
2X + Y =



1 0 

3
2n Batxillerat Matemàtiques ciències socials INS Pau Vila

29. Resol el sistema ! 

18 5 
2X = −3Y +



−2 4 ! 
−11 −2 
3X − 5Y =



−3 25 

30. Resol el sistema ! 

1 5 
2X − 3Y =



4 2 ! 
−1 0 
X −Y =



3 6 

31. Resol el sistema ! 

2 1 
X +Y =



3 0 ! 
6 2 
X=Y +



0 1 
! !
3 1 0 3 4 2
32. Siguin les matrius A = A = B=
2 1 5 2 1 8
Troba les matrius X i Y que verifiquen que 3X + Y=A i que 4X= B - 2Y

33. Troba les matrius X i Y, quadrades d’ordre 2, que resolguin el sistema

)
2X + Y = A2
X = Y + A−1

6 Problemes amb matrius

34. En una acadèmia d’idiomes s’impartixen anglès  i alemany en

 quatre nivells i dues modalitats:
130 160
 
120 80 
grups reduı̈ts i grups normals. La matriu A =    expressa el nombre de persones,
 210 130 

100 60
segons el tipus de grup, on la primera columna correspon als cursos d’anglès, la segona als
d’alemany i les files, als nivells primer,
! segon, tercer i quart respectivament. Les columnes de la
0.2 0.25 0.4 0.75
matriu B = reflectixen el tant per u d’estudiants (comú per a ambdós
0.8 0.75 0.6 0.25
idiomes) que seguixen curs reduı̈t (primera fila) i curs normal (segona fila) para cada un dels
nivells.
a) Troba la matriu que proporciona el nombre d’estudiants per modalitat i idioma.
b) Sabent que l’acadèmia cobra 30 euros per persona en grups reduı̈ts i 20 euros per persona en
grup normal, troba la quantitat que obté l’acadèmia en cada un dels idiomes.

35. Tres escriptors presenten a l’editor, en acabar l’enciclopèdia, la minuta que es recull en la taula
adjunta:

4
2n Batxillerat Matemàtiques ciències socials INS Pau Vila

L’editor paga l’hora de treball a 75 euros, la conferència a 300 euros i el viatge a 250 euros.
Si només pensa pagar, respectivament, el 30%, el 20% i el 10% del que correspondria a cada
escriptor, quina despesa tindrà l’editor?

36. Un fabricant produeix tres tipus de claus: d’alumini (A), de coure (Q) i d’acer (H). Tots ells es
fabriquen en longituds d’1; 1’5; 2 i 2’5 centı́metres amb els preus respectius següents:
Claus A: 0’02 € 0’03 € 0’04 € 0’05 €
Claus Q: 0’03 € 0’045 € 0’06 € 0,075 €
Claus H: 0’04 € 0’06 € 0’08 € 0’1 €
Sabent que en un minut es produeixen:
D’1 cm de longitud: 100 A 50 Q 700 H
De 1’5 cm de longitud: 200 A 20 Q 600 H
De 2 cm de longitud: 500 A 30 Q 400 H
De 2’5 cm de longitud: 300 A 10 Q 800
Es demana:
a) Resumir la informació anterior en dues matrius M i N. M serà una matriu de 3x4 que reculli
la producció per minut i N una matriu 4x3 que reculli els preus.
b) Calcular els elements de la diagonal principal de la matriu M.N i donar el seu significat.
c) Fer el mateix per a la matriu N.M

37. Un comerciant treballa amb dues marques de conserves A i B. De la marca A ven diàriament 48
llaunes de sardines, 62 llaunes de bonı́tol i 30 llaunes d’escopinyes. Al seu torn de la marca B
ven diàriament 30 llaunes de sardines, 84 de bonı́tol i 26 d’escopinyes. Calcular la matriu que
ens doni el nombre de llaunes que es venen diàriament. Si el supermercat tanca els dissabtes
a la tarda i la venda del matı́ és la meitat de la venda diària sabries trobar la matriu que ens
relaciona la venda de llaunes en una setmana

38. Una fàbrica produeix dos models de rentadores, A i B, en tres acabats: N, L i S. Produeix
del model A: 400 unitats en l’acabat N, 200 unitats en l’acabat L i 50 unitats en l’acabat S.
Produeix del model B: 300 unitats en l’acabat N, 100 en la L i 30 en la S. L’acabat N requereix
25 hores de taller i 1 hora d’administració. L’acabat L requereix 30 hores de taller i 1,2 hores
d’administració. L’acabat S requereix 33 hores de taller i 1,3 hores d’administració.
a) Representa la informació en dues matrius.
b) Troba una matriu que expressi les hores de taller i d’administració empleades per a cada un
dels models.

39. Una empresa fabrica tres tipus d’articles: A, B i C. Els preus de cost de cada unitat són 6, 9’2 i
14’3 euros, respectivament. Els corresponents preus de venda d’una unitat de cada article són 18,
28 i 40 euros. El nombre d’unitats venudes anualment és de 2.240, 1.625 i 842 respectivament.
Sabent que les matrius de costos i ingressos, C i I, són diagonals i que la matriu de vendes, V,
és una matriu fila, es demana:
a) Determinar les matrius C, I i V.
b) Obtenir, a partir de les matrius anteriors, la matriu d’ingressos anuals corresponent als tres
articles, la matriu de despeses anuals i la matriu de beneficis anuals.

40. Certa fàbrica de colònies posseeix tres marques X, Y, Z, distribuint la seva producció en quatre
botigues. Els litres emmagatzemats a la primera botiga vénen donats per la següent matriu:

5
2n Batxillerat Matemàtiques ciències socials INS Pau Vila

La segona botiga emmagatzema el doble que la primera, la tercera la meitat i la quarta el triple
Quin volum de producció es té emmagatzemada en total?

41. Una empresa fabrica joguines de tres tipus diferents T1, T2 i T3. Els preus de cost de cada
joguina i els ingressos que obté l’empresa per cada joguina venuda venen donats per la taula
següent:

T1 T2 T3
Preu de cost 4€ 6€ 9€
Ingrés 10€ 16€ 24€

El nombre de vendes és de 4500 joguines del tipus T1, 3500 del T2 i 1500 del T3.
Determina les matrius C, I i V, sabent que la matriu de costos C i la matriu d’ingressos I són
matrius diagonals i que la de vendes V és una matriu fila. Obté, utilitzant les matrius anteriors,
una matriu de costos anuals, per als tres tipus de joguines.

42. Una fàbrica produeix dos models de cotxes A i B, en tres acabats: GX, GD i Ti. Produeix, al
mes, del model A: 200, 100 i 50 unitats en els acabats GX, GD i Ti, respectivament. Produeix
del model B: 150, 50 i 10 unitats d’anàlegs acabats. L’acabat GX porta 25 hores de taller de
xapa i 10 hores de muntatge. L’acabat GD porta 28 hores de taller de xapa i 12 de muntatge i
l’acabat Ti porta 28 i 15 hores de xapa i muntatge, respectivament.
(A) Elabora dues matrius que continguin la informació donada.
(B) Calcula les hores totals de taller de xapa i de muntatge que són necessàries per a fabricar
tots els cotxes en cada un dels models.

43. Els enviaments humanitaris, en tones, de cert paı́s, a tres nacions del Tercer Món A, B, C,
cadascun dels anys 1994 i 1995, es descriuen a la següent matriu:

S’estima que el valor de cada tona (en dòlars) d’aquests articles ha estat:

6
2n Batxillerat Matemàtiques ciències socials INS Pau Vila

Calcula:
a) El valor de l’ajuda rebuda per cada paı́s, en aquests anys.
b) El valor total de l’ajuda enviada a 1995.

44. Un hipermercat vol oferir tres classes de safates: A, B i C. La safata A conté 40 g de formatge
manxec, 160 g de roquefort i 80 g de camembert; la safata B conté 120 g de cadascun dels tres
tipus de formatge anteriors; i la safata C, conté 150 g de formatge manxec, 80 g de roquefort
i 80 g de camembert.Si es vol treure a la venda 50 safates de l’tipus A, 80 de B i 100 de C,
aconsegueix matricialment la quantitat que necessitaran, en quilograms de cadascuna de les tres
classes de formatges