2n Batxillerat Matemàtiques INS Pau Vila

Tema 1. Matrius

1 Matrius
Una matriu de m files i n columnes és una taula de m x n nombres reals ordenats en m files i n
columnes.  
a11 a12 ... a1n
 
 a21 a22 ... a2n 
A=  ...

 ... ... ... 

am1 am2 ... amn

Els nombres aij són els elements de la matriu, on el subı́ndex i indica la fila que ocupa i el subı́ndex
j la columna.

La dimensió o ordre d’una matriu de m files i n columnes és m x n

Exemple 1.1: Ordre en les matrius
!
1 2 a11 = 1 a12 = 2
a) A = A és una matriu de dimensió 2 x 2.
0 4 a21 = 0 a22 = 4
 
1 −2 0
 
−1 4 −1
b) B =   La matriu B és de dimensió 4 x 3
 5 0 −2 

3 1 1

Dues matrius són iguals si tenen la mateixa dimensió i, a més a més, els elements coincideixen terme
a terme.
Activitat 1.1: Elements d’una matriu
 
2 −5 1 π −3
1. Donada la matriu A = −27 8 −1 −5 0 
 
√
1 1 5 3 −2
indica’n:
a) la dimensió
b) els elements a11 , a23 i a34
c) la quarta columna
d) la primera fila
2. Determina els valors de!a, b, c i d, perquè aquestes
! dues matrius siguin iguals
a + 1 2a + 1 2 3 b+1 d−1
A= B=
c−2 3−a 6 2c 1 b+2

1
2n Batxillerat Matemàtiques INS Pau Vila

1.1 Classificació de matrius

• Una matriu fila és una matriu amb una sola fila i n columnes. La seva dimensió és 1 x n

• Una matriu columna és una matriu amb m files i una sola columna. La seva dimensió és m x
1

• Una matriu nul·la o matriu zero és una matriu en què tots els elements són 0.

• Una matriu rectangular és una matriu que té diferent nombre de files que de columnes.

• Una matriu quadrada és una matriu que té el mateix nombre de files que de columnes. La
seva dimensió és n x n. Quan una matriu és quadrada en comptes de dimensió parlem d’ordre,
direm que és d’ordre n.

• La matriu transposada At d’una matriu A és la que s’obté intercanviant les seves files per les
seves columnes.

1.2 Tipus de matrius quadrades

La diagonal principal d’una matriu quadrada és la formada per tots els elements de la forma aii .

Segons els elements que formen una matriu quadrada, aquesta pot ser:

• Matriu triangular superior  

a11 a12 ... a1n
 
 0 a22 ... a2n 
Tots els elements situats per sota la diagonal principal són 0. A = 
 ... ...

 ... ... 

0 0 ... ann
• Matriu triangular inferior  
a11 0 ... 0
 
 a21 a22 ... 0 
Tots els elements situats per sobre la diagonal principal són 0. A = 
 ...

 ... ... ... 

an1 an2 ... ann
• Matriu diagonal  
a11 0 ... 0
 
 0 a22 ... 0 
Tots els elements situats fora de la diagonal són 0. A = 
 ... ...

 ... ... 

0 0 ... ann
• Matriu identitat o matriu unitat  
1 0 ... 0
 
 0 1 ... 0 
Tots els elements situats a la diagonal principal són 1 i la resta 0. A = 
 
... ... ... ...

0 0 ... 1

2
2n Batxillerat Matemàtiques INS Pau Vila

Activitat 1.2: Tipus de matrius

1. Escriu dos exemples de dimensió diferent per a cada tipus de matriu

a) matriu fila
b) matriu columna
c) matriu diagonal
d) matriu identitat
e) matriu triangular superior
 
1 2
2. Calcula la transposada de la matriu A = 0 4 
 

0 −1

2 Operacions amb matrius

2.1 Suma de matrius
Per tal que dues matrius es puguin sumar han de tenir la mateixa dimensió.

Donades dues matrius del mateix ordre A = (aij ) i B = (bij ), la matriu suma de A i B és la que s’obté
de la suma de cada terme de A amb el corresponent de B:

A + B = (aij + bij )

Exemple 2.1: Operacions amb matrius

   
1 2 3 1 −2 0
A = 0 4 −1 B = −1 4 −1
   

0 −1 5 5 0 −2

   
1+1 2 + (−2) 3+0 2 0 3
A + B = 0 + (−1) 4+4 − + (−1) = −1 8 −2
   

0+5 −1 + 0 5 + (−2) 5 −1 3

2.2 Producte d’una matriu per un nombre

El producte d’un nombre real k per una matriu A és una altra matriu de la mateixa dimensió que A,
els elements de la qual s’obtenen en multiplicar cadascun dels elements d’A pel nombre k.

Exemple 2.2: Producte d’una matriu per un nombre

! !
5 2 1 15 6 3
A= , 3A =
−1 3 4 −3 9 12

2.3 Producte d’una matriu fila per una matriu columna

El producte d’una matriu fila per una matriu columna és un nombre que s’obté en multiplicar els seus
elements, terme a terme, i sumar els resultats.

3
2n Batxillerat Matemàtiques INS Pau Vila

 
b11
  
 b21


a11 a12 ... a1n ·  = a11 · b11 + a12 · b21 + ... + a1n · bn1

 ... 

bn1

Exemple 2.3: Producte d’una matriu per una columna o fila

 
  4
5 2 1 ·  −3  = 5 · 4 + 2 · (−3) + 1 · 6 = 20 − 6 + 6 = 20
 

2.4 Producte de dues matrius

Només es poden multiplicar matrius si el número de columnes de la primera matriu coincideix
amb el número de files de la segona.

D’altra banda, si el producte A · B està definit, el producte B · A no té perquè estar-ho.

Am×n · Bn×p = Cm×p

4
2n Batxillerat Matemàtiques INS Pau Vila

Exemple 2.4: Producte de matrius

Exemple 2.5: Producte de dues matrius

! ! ! !
1 5 3 4 1·3+5·1 1·4+5·6 8 34
· = =
2 2 1 6 2·3+2·1 2·4+2·6 8 20

Activitat 2.1: Producte de dues matrius

 
! 5 1 1
2 3 −4
1. Calcula, si es pot, · 4 −2 0
 
−1 4 6
0 3 0
2. Calcula
 tots els productes
 que es puguin de les següents
 matrius
1 1 0 ! 1 −2 !
3 −1 0 5 −1
A =  0 1 −1  B= C =  0 −2  D=
   
0 2 −1 −2 0
0 0 2 1 3
   
1 1 0 −1 5 −2
3. Donades les matrius A =  −3 1 −1  B =  −3 −1 1 
   

2 0 2 4 7 2
Troba:
a) 3A - B
b) −5B + A · 2
c) A · B
d) B · A
e) Són commutatives les matrius A i B? Per què?
4. Donades les matrius
! ! !
−1 2 1 2 1 5 −1
A= , B = (1 3 4) , C = ,D =
1 0 3 −1 3 2 0

De les operacions següents, digues quines es poden realitzar i quines no. De les que es
pugui, troba’n el resultat
a) A+B b) A · C c) 2 · C + 3 · D d) B · At

5
2n Batxillerat Matemàtiques INS Pau Vila

2.5 Potències de matrius

Per calcular una potència, el que cal fer és multiplicar la matriu tantes vegades com indica l’exponent.

A2 = A · A
A3 = A2 · A = A · A · A
An = A · A · A.... · A

Només podem fer potències de matrius quadrades

Exemple 2.6: Potència de matriu

!
1 a
Sigui la matriu A = . Troba la matriu A2014
0 1
Per trobar una potència qualsevol d’una matriu, primer cal començar calculant A2 , A3 , A4 ...
fins que trobem una relació que ens permeti generalitzar
!
2 1 2a
A =A·A=
0 1
!
3 2 1 3a
A =A ·A=
0 1
!
4 3 1 4a
A =A ·A=
0 1
Observem que els resultats segueixen una pauta i només canvia l’element a12
Per tant, podem concloure que:
!
1 2014a
A2014 =
0 1

Activitat 2.2: Potències de matrius

!
0 1
1. Sigui A =
−1 0
a) Calcula A2 i expressa el el resultat en funció de la matriu identitat.
b) Utilitza la relació anterior per calcular A2005
 
1 1 0
20
2. Calcula A sent A la matriu següent A =  0 1 1 
 

0 0 1

3 Matriu inversa
Una matriu A−1 és la matriu inversa de A si es compleix que:

A · A−1 = A−1 · A = I

Només existeixen inverses de matrius quadrades.

6
2n Batxillerat Matemàtiques INS Pau Vila

Calcular la matriu inversa aplicant la definició no és difı́cil i es redueix a fer un producte de matrius i
resoldre sistemes d’equacions:

Passos per calcular la inversa

En demanen trobar la matriu inversa de

!
1 1
A=
0 1

- 1) Assignem als elements de la matriu inversa (que desconeixem) lletres: a, b, c, ..

!
−1 a b
A =
c d

- 2) Plantegem la igualtat de la definició: A · A−1 = I

! ! !
1 1 a b 1 0
· =
0 1 c d 0 1

- 3) Resolem el producte de matrius A · A−1 i igualem el resultat a la matriu identitat

! !
a+c b+d 1 0
=
c d 0 1

- 4) Igualem element a element.

a+c=1
c=0
b+d=0
d=1

- 5) Resolem els sistemes que obtenim:

)
a+c=1
=⇒ a=1 ; c=0
c=0

)
b+d=0
=⇒ d=1 ; b=-1
d=1
!
1 −1
Per tant, la inversa és A−1 =
0 1

7
2n Batxillerat Matemàtiques INS Pau Vila

Activitat 3.1: Matriu inversa

1. Calcula, si existeix, la inversa de les següents matrius
! !
3 0 1 2
A= B=
5 −1 2 4

2. Siguin les matrius ! !

x 1 0 1
A= B=
1 x+1 1 1

a) Troba el valor o valors de x de forma que B 2 = A

b) Igualment per tal que A − I = B −1
c) Determina x para que A · B ! =I
1 2
3. Sigui la matriu A = Troba les matrius B que commuten amb A; és a dir:
0 1
A·B =B·A

4 Equacions matricials
Les equacions matricials són equacions on una de les incògnites és una matriu.

Alguns exemples són

• X+B=C

• AX+B=C

• XA+B=C

• AXB+C=D

• AX+BX+C=D

A , B, C i D son matrius conegudes i X es la matriu incògnita.

4.1 Resolució assignant incògnites als elements de la matriu

El procediment que seguirem serà el següent:

• Ens donen una equació matricial.

• Esbrinem la dimensió de la matriu incògnita.

• Assignem incògnites (a, b, c, ..) als elements de la matriu desconeguda.

• Expressem l’equació matricial amb matrius (amb els seus elements).

• Resolem les operacions amb matrius, a esquerra i dreta del signe igual fins que ens quedi una
sola matriu a banda i banda de la igualtat.

• Apliquem la igualtat de matrius: igualem element a element.

• Resolem les equacions resultants (normalment són equacions individuals de primer grau o grups
de sistemes d’equacions).

8
2n Batxillerat Matemàtiques INS Pau Vila

Exemple 4.1: Equacions matricials

! !
0 1 0 3 −1
Donades les matrius A = i B = resol la següent equació matricial
1 0 1 1 2
A · At · X = B
Deduı̈m que la matriu X és d’ordre 2 × 2 (perquè A · At és de 2x2 i B és també de 2x2)
Assignem lletres als elements de la matriu X
!
a b
X=
c d

Expressem l’equació matricial A · At · X = B en forma de matrius amb tots els seus elements:
 
! 0 1 ! !
0 1 0 a b 3 −1
· 1 0 · =
 
1 0 1 c d 1 2
0 1

Fem les operacions amb matrius. A l’esquerra de la igualtat cal fer un producte de matrius. A
la dreta, res.  
! 0 1 !
0 1 0 1 0
A · At = · 1 0 =
 
1 0 1 0 2
0 1
! ! !
t 1 0 a b a b
A·A ·X = · =
0 2 c d 2c dd
Plantegem la igualtat final:
A · At · X = B
! !
a b 3 −1
=
2c dd 1 2
Igualem element a element: 

 a = 3 → a=3

 b = −1 → b=-1



 2c = 1 → c=1/2


 2d = 2 → d=1

Per tant, la matriu buscada és !

3 −1
X=
1/2 1

4.2 Resolució amb la inversa

És important recordar algunes propietats en què ens basarem:

• el producte de matrius no és commutatiu

• A · A−1 = I = A−1 · A

• A·R=A=I ·A

Per resoldre les equacions matricials, primer aı̈llem la matriu incògnita i després realitzem les opera-

9
2n Batxillerat Matemàtiques INS Pau Vila

cions amb matrius resultants.

Vegem amb alguns exemples d’equacions matricials, com aclarir la matriu incògnita:

• X +B =C
Les matrius que estiguin sumant o restant podem passar-les a l’altre membre canviant de signe
(igual que en les equacions amb nombres)

X=C - B

• AX + B = C

AX = C − B

Multipliquem per la inversa a l’esquerra en ambdós membres:

A−1 · AX = A−1 · (C − B)
I · X = A−1 · (C − B)
X = A−1 · (C − B)

• XA + B = C En aquest exemple s’ha de fer per la dreta

XA = C − B
XA · A−1 = (C − B) · A−1
X = (C − B) · A−1

Activitat 4.1: Equacions amb matrius

1. Donades les matrius, resol l’equació matricial AX + 2B = At

! !
1 1 2 3
A= B=
0 1 −1 2

2. Es consideren les matrius

! !
2 1 4 20
A= B=
3 −1 16 5

a) Calcula A2 i (A2 )−1

b) Aı̈lla X de l’equació matricial A2 X = B
C) Calcula X
3. Donades les matrius
! !
0 1 0 3 −1
A= B=
1 0 1 1 2

a) Calcula, si és possible, els següents productes:

a1) A · At a2) At · A a3) A · B
b) Resol l’equació A · At · X = B

10
2n Batxillerat Matemàtiques INS Pau Vila

5 Sistemes de matrius
Per resoldre un sistema amb matrius, utilitzarem, si es pot, el mètode de reducció.

Exemple 5.1: Sistemes de matrius

Calcula dues matrius quadrades A i B que compleixin el sistema d’equacions següent

 !
 −4 5
 2A + 3B =



−2 −1!
 3 0
 A−B =


 −1 2

Resolem el sistema per reducció, multiplicant la segona equació per 3 i sumant, obtenim
 !
 −4 5
 2A + 3B =



−2 −1 !
 9 0
 3A − 3B =



−3 6

!
5 5
5A =
−5 5

I dividint tota l’expressió per 5, obtenim el valor d’A

!
1 1
A=
−1 1

Substituint el valor d’A a la segona equació inicial obtenim:

!
3 0
A−B =
−1 2
! !
1 1 3 0
−B =
−1 1 −1 2
! ! !
1 1 3 0 −2 1
B= − =
−1 1 −1 2 0 −1

11
2n Batxillerat Matemàtiques INS Pau Vila

Activitat 5.1: Equacions amb matrius

1. Calcula dues matrius quadrades X i Y que compleixin el sistema d’equacions següent

 !
 2 −3
 2X − Y =



−3 5 !
 1 −4
 X − 3Y =



−9 5

2. Troba X i Y que compleixin el sistema d’equacions següent

 !
 7 3
 3X − 2Y =



16 4 !
 6 12
 X + 3Y =



−2 27

12
2n Batxillerat Matemàtiques INS Pau Vila

6 Problemes amb matrius

Exemple 6.1: Problemes amb matrius

La matriu següent expressa els preus unitaris, en euros, de quatre articles, A, B, C i D,

procedents de les fàbriques f1, f2 i f3:
 
34 40 36
 
11 8 12
 
23 27 32
 
25 21 30

Si una comanda és representada per un vector fila C=( x y z t),

Què representa cadascun dels elements del resultat del producte C · P ?
Si volem comprar 25 unitats de A, 30 de B, 60 de C i 75 de D, quina de les fàbriques ens ofereix
el millor preu?  
34 40 36
 
11 8 12
C · P = (xyzt) · 
23 27 32 =

 
25 21 30
 
34x + 11y + 23z + 25t 40x + 8y + 27z + 21t 36x + 12y + 32z + 30t

Les tres columnes de la matriu producte C · P representen el preu total d’una comanda d’x
unitats del producte A, y unitats de B, z unitats de C i t unitats de D segons sigui fabricada
en la fàbrica 1, la fàbrica 2 o la fàbrica 3.
Per acabar el problema mirem en el cas d’una comanda concreta on ( x y z t )=(25,30,60,75 )
canviem x, y, z, t pels valors donats i obtenim (4435, 4435, 5430) Per tant, en aquesta comanda
concreta ens interessa qualsevol de les dues primeres fàbriques perquè amb ambdues surt el
mateix preu total de 4435.

13