II.

Lı́mits i continuı̈tat a Rn

1. Concepte de lı́mit

Abans de començar, algunes apreciacions:

• Tractarem primer el cas de funcions escalars, és a dir f : Rn Ñ R. Posterior-

ment, estendrem la teoria a funcions amb valors vectorials f : Rn Ñ Rm .

• D’ara en endavant denotarem B ˚ pa, rq “ Bpa, rqztau i en direm bola puntejada.

• Sovint abusarem de la notació, i depenent del context x pot denotar un vector

de Rn o també una component (escalar) del vector px, yq o de px, y, zq.

Definició. Sigui D Ă Rn un subconjunt. Sigui f : D Ñ R una funció, i sigui a un

punt d’acumulació de D. Es diu que f té lı́mit ` quan x tendeix cap a a, i s’escriu

lim f pxq “ `
xÑa

si donat  ą 0 existeix δ ą 0 tal que si x P D compleix 0 ă dpx, aq ă δ aleshores

|f pxq ´ `| ă , o el que és el mateix,

f pD X B ˚ pa, δqq Ă Bp`, q.

El concepte de lı́mit requereix que a sigui un punt d’acumulació de D, perquè això

assegura que el conjunt B ˚ pa, δq conté infinits elements de D sigui qui sigui δ ą 0.
Altrament, la intersecció B ˚ pa, δq X D podria ser finita o fins i tot buida. En aquest
sentit, acceptem el conveni que tota funció és contı́nua als punts aı̈llats del seu domini.
De la mateixa manera, el concepte de lı́mit no demana que a P D, és a dir es pot
calcular lı́mits a punts que no són del domini. El concepte de lı́mit també es pot
formular amb el llenguatges de successions o d’entorns.
Teorema. Donats un conjunt D Ă Rn , un punt d’acumulació a P D1 , i una funció
f : D Ñ R, són equivalents:

(a) f té lı́mit ` quan x tendeix cap a a.

(b) Per a tota successió no constant pxk qk Ă D amb pxk q Ñ a, es té pf pxk qqk Ñ `.

5
 (c) Per a tot entorn U Ă R de `, existeix un altre entorn V de a, tal que f pD X
pV ztauqq Ă U .

Prova. Provem que [(a)] implica [(b)]. Efectivament, donat  ą 0 existeix δ ą 0

tal que si x P D és tal que 0 ă dpx, aq ă δ aleshores |f pxq ´ `| ă . Sigui ara
pxk q Ă D una successió no constant tal que pxk q Ñ a. Aleshores existeix k0 tal que
0 ă dpxk , aq ă δ si k ě k0 , i per tant |f pxk q ´ `| ă  de manera que pf pxk qqk Ñ `.
Provem que [(b)] implica [(a)]. Suposem que existeix  ą 0 tal que per a tot δ ą 0
existeix x P B ˚ pa, δq X D amb |f pxq ´ `| ą . Prenent δ “ 1{k, podem trobar
xk P B ˚ pa, k1 q X D tal que |f pxk q ´ `| ą , i per tant la successió pxk qk és no constant,
s’acumula en a, i les seves imatges pf pxk qq no convergeixen a `.
Provem ara que [(a)] implica [(c)]. En efecte, sigui U Ă R un entorn obert de `.
Aleshores existeix  ą 0 tal que Bp`, q Ă U . Per definició de lı́mit, podem trobar
δ ą 0 tal que si x P D i 0 ă dpx, aq ă δ llavors f pxq P Bp`, q Ă U . En altres paraules,
si V “ Bpa, δq llavors tenim el que volem.
Per acabar, provem que [(c)] implica [(a)]. Sigui  ą 0. Aleshores U “ Bp`, q
és certament un entorn de `, per tant existeix un entorn obert de a, diguem-ne V ,
tal que f pD X pV ztauqq Ă U . Però V és un entorn obert de a, i per tant existeix
Bpa, δq Ă V . Aixı́ doncs,
f pD X B ˚ pa, δqq Ă f pD X pV ztauqq Ă U “ Bp`, q,
que és precisament la definició de lı́mit.
Sovint ens trobarem que el punt a serà un punt interior de D. Quan això passa, els
arguments es simplifiquen significativament, i no cal intersecar els entorns amb D
donat que el fet de ser punt interior garanteix que els entorns estan inclosos a D si
són prou petits.
Exemple. Sigui f : R2 Ñ R definida per f px, yq “ x. Aleshores
lim f px, yq “ x0 .
px,yqÑpx0 ,y0 q

En efecte, per veure-ho, fixem  ą 0. Volem trobar δ ą 0 tal que

a
0 ă px ´ x0 q2 ` py ´ y0 q2 ă δ ñ |f px, yq ´ x0 | ă 
Adonem-nos, però, que
a
|f px, yq ´ x0 | “ |x ´ x0 | ď px ´ x0 q2 ` py ´ y0 q2
per la qual cosa és suficient prendre δ “ .
xy
Exemple. Sigui f px, yq “ x`y . Aleshores, f esta definida a tot R2 llevat de la recta
x ` y “ 0. En particular, p0, 0q és un punt d’acumulació del domini, i per tant té
sentit plantejar el càlcul de
lim f px, yq.
px,yqÑp0,0q

6
Adonem-nos que els conjunts de nivell

Nλ “ tpx, yq P R2 : f px, yq “ λu

tenen tots a p0, 0q com a punt d’acumulació. En efecte, si fixem xk “ 1{k i forcem
f pxk , yk q “ λ obtenim
xk y k
“ λ,
xk ` y k
´λxk λ
d’on yk “ λ´xk
“ 1´kλ
. En altres paraules, per a tot k P N els punts
ˆ ˙
1 λ
pxk , yk q “ ,
k 1 ´ kλ

pertanyen a Nλ i per tant f pxk , yk q “ λ, i al mateix temps tpxk , yk quk Ñ p0, 0q quan
k Ñ 8. En particular, prenent λ “ 2 per un costat i λ “ 3 per l’altre llavors obtenim
dues successions pxk , yk q “ p k1 , 1´2k
2
q i px1k , yk1 q “ p k1 , 1´3k
3
q tals que pxk , yk q, px1k , yk1 q Ñ
p0, 0q i al mateix temps f pxk , yk q Ñ 2 i f px1k , yk1 q Ñ 3 . En conseqüència, el lı́mit de
la successió d’imatges depen de la successió d’originals escollida, i per tant el lı́mit
de f al p0, 0q no pot existir. Una altra manera de veure-ho passa per adonar-se que
l’existència de pxk , yk q garanteix que p0, 0q és un punt d’acumulació de Nλ per a tot
λ. Per tant sobre tot entorn de p0, 0q la funció f pren el valor λ infinites vegades. I
això val per a tot λ. Això explica que la funció f no pot prendre valors propers a cap
quantitat en cap entorn de p0, 0q.
2 2
Exemple. Sigui f px, yq “ x2xy`y2 . Aleshores observem que 0 ď x2y`y2 ď 1, i recordem
de l’exemple anterior que x té limit 0 al punt p0, 0q. Això vol dir que
ˆ ˙
y2
lim f px, yq “ lim ¨ x “ 0 ¨ f itat “ 0,
px,yqÑp0,0q px,yqÑp0,0q x2 ` y 2
xα y 2
i per tant el lı́mit existeix i és 0. El mateix passaria amb el lı́mit de f px, yq “ x2 `y 2
per a tot α ą 0.
y2
Exemple. Sigui f px, yq “ x2 `y 2
. Aleshores f no té lı́mit a l’origen, tot i ser fitada.
yk2
En efecte, observem que si xk “ k1 i forcem f pxk , yk q “ λ aleshores x2k `yk2
“ λ d’on

λ
yk2 “
p1 ´ λqk 2
λ
La presència de quadrats força que 1´λ ě 0, cosa que només passa per λ P r0, 1q
(això era esperable, degut a la fitació de f ). Per cadascun d’aquests valors de λ, la
successió ˜ d ¸
1 λ
pxk , yk q “ ,
k p1 ´ λqk 2

7
convergeix a p0, 0q i, al mateix temps, les seves imatges satisfan f pxk , yk q Ñ λ.
Teorema. Sigui D Ă Rn un conjunt, i sigui a P Rn un punt d’acumulació de D.
Sigui f : D Ñ R. Aleshores,
(a) Si existeix limxÑa f pxq aleshores és únic.
(b) Si existeix limxÑa f pxq, aleshores f és fitada a tot un entorn puntejat de a .
(c) Si limxÑa f pxq ą 0 aleshores f pxq ą 0 per tot x en un entorn puntejat de a.

Prova. La unicitat del lı́mit pot deduir-se de la unicitat del lı́mit de successions.
Per veure (b), anomenem ` “ limxÑa f pxq, i fixem  ą 0. Sigui δ ą 0 tal que si
0 ă dpx, aq ă δ aleshores |f pxq ´ `| ă . En conseqüència, sobre B ˚ pa, δq la funció
f només pren valors a l’interval p` ´ , ` ` q i per tant hi està fitada. Per veure (c),
repetim l’esquema de (b) amb ` ą 0 i  “ `{2. Aleshores, f pren valors a p`{2, 3`{2q
i per tant és positiva a tot B ˚ pa, δq.
Teorema. Sigui D Ă Rn un conjunt, i sigui a P Rn un punt d’acumulació de
D. Siguin f, g : D Ñ R, i suposem que existeixen els lı́mits limxÑa f i limxÑa g.
Aleshores,
(a) f ` g també té lı́mit a punt a, i limxÑa pf ` gq “ limxÑa f ` limxÑa g.
(b) f ¨ g també té lı́mit al punt a, i limxÑa pf ¨ gq “ limxÑa f ¨ limxÑa g.
f f
(c) Si limxÑa g ‰ 0 llavors g
també té lı́mit al punt a, i limxÑa g
“ limxÑa f { limxÑa g.

(d) Si f pxq ď gpxq per tot x P B ˚ pa, rq, aleshores limxÑa f ď limxÑa g.

Prova. La propietat de la suma és conseqüència de la desigualtat triangular. De fet,

si anomenem α “ lim f i β “ lim g, per tot  ą 0 podem trobar δ1 ą 0 tal que
|f pxq ´ α| ă 2 si 0 ă dpx, aq ă δ1 , i podem trobar també δ2 ą 0 tal que |gpxq ´ β| ă 2
si 0 ă dpx, aq ă δ2 . Prenent ara δ “ mintδ1 , δ2 u obtenim que si 0 ă dpx, aq ă δ llavors
 
|pf ` gqpxq ´ pα ` βq| “ |f pxq ´ α ` gpxq ´ β| ď |f pxq ´ α| ` |gpxq ´ β| ă ` “ ,
2 2
com volı́em. Per al producte, notem primer que g està fitada a un entorn puntejat
de a, és a dir, existeix δ1 ą 0 i M ą 0 tal que |gpxq| ď M per a tot x P B ˚ pa, δ1 q.
D’altra banda, donat  ą 0, podem trobar δ2 ą 0 tal que si 0 ă dpx, aq ă δ2 aleshores

|f pxq ´ α| ď 2M . Igualment, existeix δ3 ą 0 tal que si 0 ă dpx, aq ă δ3 aleshores

|gpxq ´ β| ă 2|α|`1 . Si ara fixem δ “ mintδ1 , δ2 , δ3 u aleshores per tot x P B ˚ pa, δq es
té
|f pxqgpxq ´ αβ| “ |pf pxq ´ αqgpxq ` αpgpxq ´ βq|
ď |f pxq ´ α| |gpxq| ` |α| |gpxq ´ β|
   
ď M ` |α| ă ` “ ,
2M 2|α| ` 1 2 2

8
com volı́em veure. La prova de (c) és un exercici fàcil. Per veure (d), sigui pxk qk Ă D
una successió no trivial i tal que pxk q Ñ a. Aleshores, si k és prou gran, xk P B ˚ pa, rq
i per tant f pxk q ď gpxk q per la qual cosa limk f pxk q ď limk gpxk q. En conseqüència,
i com que el lı́mit no depèn de la successió pxk q escollida, obtenim que limxÑa f ď
limxÑa g.

2. Lı́mits traçats des de subconjunts

De la mateixa manera que en una variable tenim els lı́mits laterals, en diverses
variables ens pot interessar acostar-nos a un punt a des de regions diferents. És llavors
quan parlem de lı́mits traçats des d’un subconjunt.
Definició. Siguin E Ă D Ă Rn subconjunts, i sigui a P Rn un punt d’acumulació de
E. Donada f : D Ñ R, escriurem
lim f pxq “ `
xÑa,xPE

si donat  ą 0 existeix δ ą 0 tal que si x P E X B ˚ pa, δq aleshores |f pxq ´ `| ă .

Habitualment, quan a una funció f : D Ñ R li reduim el domini, és a dir, la
pensem definida en un subconjunt E Ă D, aleshores la nova funció f : E Ñ R
s’anomena restricció de f a E i es denota per f |E . En aquest context, es podria dir
que
lim f pxq “ lim gpxq, on g “ f |E .
xÑa,xPE xÑa

Un cas particular d’aquesta situació s’obté quan E és alguna de les rectes que passa
pel punt a. Parlem llavors de lı́mits direccionals. Els lı́mits direccionals són molt útils
per negar l’existència d’un lı́mit.
Exemple. La funció f px, yq “ x2xy `y 2
està definida a R2 ztp0, 0qu. Per calcular-li els
lı́mits direccionals a l’origen, hem de parametritzar totes les rectes per p0, 0q. Aquestes
rectes tenen la forma
rθ : px, yq “ p0, 0q ` tpcos θ, sin θq,
per tant
t2 cos θ sin θ
lim f px, yq “ lim “ cos θ sin θ.
px,yqÑp0,0q,px,yqPrθ tÑ0 t2
En altres paraules, els lı́mits direccionals a l’origen depenen de la direcció. Això vol
dir, per exemple, que si escollim punts pxk , y k q Ñ p0, 0q sobre la recta θ “ 0 el lı́mit
donarà cos 0 sin 0 “ 0, mentre que si els escollim sobre la recta θ “ π{4 aleshores el
lı́mit donarà cos π4 sin π4 “ 12 . En conseqüència, limpx,yqÑp0,0q f no pot existir.

És un fet remarcable que els lı́mits direccionals no son tan útils quan del que es
tracta és d’afirmar l’existència d’un lı́mit.

9
 xy
Exemple. Considerem altre cop la funció f definida per f px, yq “ x`y fora de la
recta x`y “ 0, i f px, yq “ 0 sobre aquesta recta. Volem calcular els lı́mits direccionals
de f a l’origen. Per a fer-ho, usem les parametritzacions

rθ : px, yq “ p0, 0q ` tpcos θ, sin θq,

amb θ P r0, 2πszt3π{4u (el valor θ “ 3π{4 l’estudiarem apart, donat que correspon a
la recta x ` y “ 0 sobre la qual f ” 0). Obtenim, per θ ‰ 3π{4,

t cos θ ¨ t sin θ t cos θ sin θ

lim f px, yq “ lim “ lim “ 0.
px,yqÑp0,0q,px,yqPrθ tÑ0 t cos θ ` t sin θ tÑ0 cos θ ` sin θ

Per a θ “ 3π{4 la cosa és encara més fàcil,

lim f px, yq “ lim 0 “ 0.

px,yqÑp0,0q,px,yqPr3π{4

En altres paraules, tots els lı́mits direccionals de f a l’origen són 0.

Tot i això, el lı́mit no existeix. Això ho sabem de l’anàlisi d’exemples anteriors. Una
altra explicació és que hi ha moltes maneres d’acostar-se a p0, 0q, no només al llarg de
rectes. En efecte, donat λ P R, λ ‰ 0, el conjunt de nivell Eλ “ tpx, yq; xy “ λpx`yqu
´λx
és la gràfica de y “ λ´x , que no és una recta, però sı́ que passa per l’origen, i sobre
els seus punts es té f px, yq “ λ. Aixı́ doncs, tenim una famı́lia de corbes que passen
totes per p0, 0q, sobre cadascuna de les quals f pren un valor diferent. Aquest és el
veritable motiu que fa que el lı́mit de f a l’origen no existeixi.
L’exemple anterior mostra que l’ús de coordenades polars per al càlcul de lı́mits
té perills. Si bé la implicació següent és certa,

lim f px, yq “ ` ùñ lim f pr cos θ, r sin θq “ `, @θ,

px,yqÑp0,0q rÑ0`

la implicació contrària

lim f pr cos θ, r sin θq “ `, @θ ùñ lim f px, yq “ `

rÑ0` px,yqÑp0,0q

no és certa en general. En efecte, per a cada θ podem denotar gθ prq “ f pr cos θ, r sin θq.
Si suposem que, per a cada θ, la funció gθ té lı́mit ` quan r Ñ 0` , aleshores tots els
lı́mits direccionals de f a l’origen són `. Però això vol dir que

donat θ, i donat  ą 0, existeix δ tal que si 0 ă r ă δ llavors |gθ prq ´ `| ă .

Però naturalment aquest δ, que depèn de , també pot dependre de la funció gθ , és a
dir que hem d’escriure δ “ δθ pq. Per això, si vulguessim un δθ que servı́s per tots els
valors de θ, hauriem de prendre l’ı́nfim inf θ δθ . Però aquest ı́nfim podria molt bé ser
0. Per tal d’evitar aquesta situació, tenim el següent resultat.

10
Teorema. Sigui f : R2 Ñ R. Aleshores, limpx,yqÑp0,0q f px, yq “ ` si i només si

lim f pr cos θ, r sin θq “ `, uniformement en θ,

rÑ0

és a dir, que per a tot  ą 0 existeix un δ ą 0 tal que

|f pr cos θ, r sin θq ´ `| ă 

per a tot θ i tot r P p0, δq.

Prova. Per definició, sabem que lim apx,yqÑp0,0q f px, yq “ ` equival a dir que donat
 ą 0 existeix δ ą 0 tal que si 0 ă x2 ` y 2 ă δ aleshores |f px, yq ´ `| ă . Si ara
anomenem x “ r cos θ i y “ r sin θ, aleshores es pot dir equivalentment que donat
 ą 0 existeix δ ą 0 tal que |f pr cos θ, r sin θq ´ `| ă  si 0 ă r ă δ i θ és qualsevol.
Això ens diu que f pr cos θ, r sin θq tendeix a 0, quan r Ñ 0` , uniformement en θ, i
per tant el teorema queda demostrat.
El següent resultat pretén generalitzar el que acabem de comentar sobre rectes a
conjunts més generals.
Teorema. Sigui D Ă Rn un conjunt, i sigui a un punt d’acumulació de D. Sigui
f : D Ñ R.
(a) Suposem que E Ă D, i que a és un punt d’acumulació de E. Si existeix limxÑa f
aleshores també existeix limxÑa,xPE f i són iguals.

(b) Suposem que D “ E1 Y ¨ ¨ ¨ Y EN , i que a és un punt d’acumulació de Ej , per

a tot j “ 1, . . . , N . Aleshores, limxÑa f existeix si i només si existeixen tots els
lı́mits limxÑa,xPEj f i són iguals.

Prova. La prova de (a) és immediata. Només cal restringir-se a successions pxk q Ñ
a tals que pxk q Ă E. Pel provar (b), si limxÑa f existeix aleshores també exis-
teixen tots els lı́mits limxÑa,xPEj f i són iguals, degut a (a). En direcció oposada,
si limxÑa,xPEj f “ ` per a cada j “ 1, . . . , N , aleshores donat  ą 0 existeix δj ą 0
tal que si x P Ej i 0 ă dpx, aq ă δj aleshores |f pxq ´ `| ă . Però llavors prenent
δ “ mintδ1 , . . . , δN u obtenim que si x P D compleix 0 ă dpx, aq ă δ, aleshores x P Ej
per algun j i al mateix temps 0 ă dpx, aq ă δ ď δj per la qual cosa |f pxq ´ `| ă .
Això demostra que limxÑa f existeix i és igual a `.
Si N “ 8 el teorema anterior és fals. En efecte, n’hi ha prou amb considerar com
a conjunts Ej les rectes per un punt (n’hi ha infinites). Una cosa semblant passa si
enlloc de rectes considerem corbes més generals.
Exemple. Donada #
x3
x2 ´y 2
x2 ‰ y 2
f px, yq “
0 x2 “ y 2 ,

11
volem calcular
lim f px, yq
px,yqÑp0,0q

per a tot a P R. La funció f està definida a trossos en dues regions E1 “ tpx, yq : x2 ‰

y 2 u i E2 “ tpx, yq : x2 “ y 2 u. Fixeu-vos que E2 és un parell de rectes que es creuen a
l’origen, i E1 “ R2 zE2 . En particular, el punt p0, 0q és un punt d’acumulació de E1 i
de E2 . Per tant, es pot calcular el lı́mit traçat des de totes dues regions. En traçar-lo
des de E2 , el lı́mit és trivial donat que f hi és constant

lim f px, yq “ lim 0 “ 0.

px,yqÑp0,0q,px,yqPE2 px,yqÑp0,0q,px,yqPE2

Pel que fa a E1 , podem començar per calcular els lı́mits direccionals, tot utilitzant les
rectes rθ : px, yq “ p0, 0q ` tpcos θ, sin θq amb θ P r0, πsztπ{4, 3π{4u. Obtenim

pt cos θq3 t cos3 θ

lim f px, yq “ lim “ lim “ 0.
px,yqÑp0,0q,px,yqPrθ tÑ0 pt cos θq2 ´ pt sin θq2 tÑ0 cos2 θ ´ sin2 θ

Tots els direccionals són 0 i coincideixen amb el comportament sobre E2 . Tot i això,
hi ha altres maneres d’acostar-se a p0, 0q des de E?1 . Per exemple, podem acostar-nos
a p0, 0q sobre els punts de la corba C : y “ ˘|x| 1 ´ x. Certament tenim C Ă E1 .
Aquesta corba C no és més que una simple corba de nivell de f ,

Nλ “ tpx, yq P R2 : f px, yq “ λu “ tpx, yq P R2 : y 2 “ x2 p1 ´ x{λqu,

és a dir C “ N1 . En particular, sobre els punts de C la funció val constantment 1 i

per tant
lim f px, yq “ lim 1 “ 1,
px,yqÑp0,0q,px,yqPC px,yqÑp0,0q,px,yqPC

per la qual cosa limpx,yqÑp0,0q,px,yqPn1 f px, yq no pot existir, doncs E1 conté també altres
corbes (les rectes) sobre les quals el lı́mit és 0.
Adonem-nos que, a l’exemple anterior, també haurı́em pogut optar per parametritzar
la corba C, ` ? ˘
γptq “ t, t 1 ´ t ,
i adonar-nos després que γp0q “ p0, 0q i, al mateix temps, f pγptqq “ 1 per a tot t, per
la qual cosa
lim f px, yq “ lim f pγptqq “ lim 1 “ 1,
px,yqÑp0,0q,px,yqPC tÑ0 tÑ0

que difereix del valor f p0, 0q “ 0.

Definició. Una corba d’un conjunt D Ă Rn és una aplicació γ : r0, 1s Ñ D contı́nua,
és a dir
γptq “ pγ1 ptq, γ2 ptq, . . . , γn ptqq

12
on cada γj : r0, 1s Ñ R és contı́nua, i a més γptq P D per a cada t P r0, 1s.
Simbòlicament, escriurem γ Ă D per dir que γpr0, 1sq Ă D. Els punts a “ γp0q i
b “ γp1q s’anomenen, respectivament, origen i extrem de la corba.
x2 |y|α
Exemple. Considerem f px, yq “ |x|3 `y 2
, i f p0, 0q “ p0, 0q. Estudiem primer el cas
α ě 0. De les desigualtats
|x|3 y2
0ď ď 1, 0ď ď 1,
|x|3 ` y 2 |x|3 ` y 2
obtenim que
ˆ ˙ 23 ˆ ˙ α2
x2 |y|α |x|3 y2 2 α 2 α
0ď 3 “ p|x|3 ` y 2 q 3 ` 2 ´1 ď p|x|3 ` y 2 q 3 ` 2 ´1
|x| ` y 2 |x|3 ` y 2 |x|3 ` y 2
2 α
i per tant si 3
` 2
´ 1 ą 0 aleshores
lim |f px, yq| “ 0,
px,yqÑp0,0q

senzillament pel lema del sandwich. Això prova que si α ą 32 llavors f és contı́nua a
l’origen. Per valors α ď 0, un càlcul de lı́mits direccionals a l’origen mostra que f
no té lı́mit al p0, 0q. Queda pendent, doncs, veure què passa si 0 ă α ď 32 . En aquest
cas, els lı́mits direccionals no resolen la qüestió donat que són tots 0. Com a mètode
alternatiu, podem intentar traçar el lı́mit al llarg d’alguna corba no rectilı́nia. Per
facilitar el càlcul, escollim una corba γptq amb components potencials
γptq “ pt2 , t3 q,
que faci que els dos sumands del denominador representin una contribució del mateix
ordre. En efecte, γ té components polinomials (per tant contı́nues per valors de t en
un entorn de 0) i certament passa per p0, 0q (donat que γp0q “ p0, 0q). A més,
$
’0 α ą 23
t4 |t|3α |t|3α´2 &
lim f px, yq “ lim f pγptqq “ lim 6 6
“ lim “ 1 α “ 23
px,yqÑp0,0q,px,yqPγ tÑ0 tÑ0 t `t tÑ0 2 ’
8 α ă 23
%

Com que els lı́mits sobre rectes són 0, i el lı́mit sobre γ no ho és, ja estem en condicions
d’assegurar que f no té lı́mit al p0, 0q si α ď 23 . També podriem optar per afegir un
petit paràmetre a la corba, per exemple γm ptq “ pmt2 , t3 q, i procedir de manera similar,
$
2 3α´2
’ 0 α ą 32 ,
m |t| &
2
lim f px, yq “ lim f pγm ptqq “ lim 3
“ |m|m3 `1 α “ 23 ,
px,yqÑp0,0q,px,yqPγm tÑ0 tÑ0 p|m| ` 1q ’
α ă 32 ;
%
8

per concloure que el lı́mit sobre γm depèn de m sempre que α ď 23 . Novament, això
també prova que f no té lı́mit al p0, 0q.

13
 3. Funcions amb valors vectorials

Acabarem aquest capı́tol amb els lı́mits de funcions amb valors vectorials. Donat
D Ă Rn , una funció f : D Ñ Rm assigna a cada punt x P D un element f pxq P Rm ,
per tant
f pxq “ pf1 pxq, . . . , fm pxqq.
En conseqüència, es pot pensar f : D Ñ Rm com la superposició de m funcions
escalars,
f1 , f2 , . . . , fm : D Ñ R,
i escriurem simplement f “ pf1 , . . . , fm q. Cadascuna de les fj rep el nom de funció
component de f .
Definició. Direm que la funció vectorial f : D Ñ Rm té lı́mit ` quan x tendeix cap
a a si donat  ą 0 existeix δ ą 0 tal que

0 ă dpx, aq ă δ ñ dpf pxq, `q ă .

Naturalment, a la definició anterior ` és un element de Rm i per tant ` “ p`1 , . . . , `m q.

Igualment, dpf pxq, `q fa referència a la distància entre f pxq i ` com a elements de Rm ,
és a dir,
˜ ¸ 12
ÿm
dpf pxq, `q “ pfj pxq ´ `j q2 .
j“1

Cal adonar-se de l’abús de notació que això suposa, donat que a la mateixa definició
dpx, aq fa referència a la distància euclidiana de Rn .
Proposició. Si f “ pf1 , . . . , fm q i ` “ p`1 , . . . , `m q, aleshores són equivalents:
(a) limxÑa f pxq “ `.

(b) limxÑa fj pxq “ `j per a tot j “ 1, . . . , m.

(c) Per a tot entorn U Ă Rm del punt `, es pot trobar un entorn V Ă Rn del punt
a, tal que f pD X V ztauq Ă U.

Prova. Provem primer que (a) implica (b). Fixem j P t1, . . . , mu. Si limxÑa f “ `
aleshores donat  ą 0 existeix δ ą 0 amb
m
ÿ
pfj pxq ´ `j q2 ď pfj pxq ´ `j q2 ă 2
j“1

sempre que 0 ă dpx, aq ă δ. Però això òbviament garanteix que limxÑa fj “ `j .

Per veure que (b) implica (a), adonem-nos que si per cada j “ 1, . . . , m es té

14
limxÑa fj pxq “ `j pxq, aleshores
? donat  ą 0 existeix δj ą 0 tal que 0 ă dpx, aq ă δj
implica |fj pxq ´ `j | ă { m. Però llavors si 0 ă dpx, aq ă mintδ1 , . . . , δm u aleshores
˜ ¸ 21 ˜ ¸ 12
m m
ÿ ÿ ?
dpf pxq, `q “ pfj pxq ´ `j q2 ă p{ mq2 “ ,
j“1 j“1

i per tant limxÑa f pxq “ `.

Provem ara que (a) implica (c). Sigui U Ă Rm un entorn de `. Aleshores existeix
 ą 0 tal que Bp`, q Ă U . Per definició de lı́mit, per aquest  ą 0 podem trobar
δ ą 0 tal que 0 ă dpx, aq ă δ implica |f pxq ´ `| ă . Aixı́ doncs, és suficient escollir
V “ Bpx, aq.
Finalment, provem que (c) implica (a). Sigui  ą 0 i prenguem U “ Bp`, q. Aleshores
existeix V Ă Rn entorn de a tal que f pD X V ztauq Ă U . En ser V un entorn de a,
existeix δ ą 0 tal que Bpa, δq Ă V i per tant, en particular, f pD X Bpa, δqztauq Ă U .
En conseqüència, es compleix (a).
En la demostració de que (b) implica (a), el fet que m sigui finit fa possible
que mintδ1 , . . . , δm u sigui positiu, i que la prova funcioni. Això ens permet tractar
tota funció vectorial f : Rn Ñ Rm , a efectes de lı́mits, com m funcions escalars
independents. Al mateix temps, però, també obre la porta a preguntar-se quina seria
la situació si enlloc de prendre valors a Rm la funció f prengués valors de la forma
px1 , . . . , xm , . . . q, per exemple en algun espai de successions.

4. Funcions contı́nues a un punt

Definició. Sigui D Ă Rn un conjunt, i sigui a P D un punt d’acumulació. Es diu

que f : D Ñ Rm és contı́nua al punt a si i només si

lim f pxq “ f paq.

xÑa

Equivalentment, f és contı́nua al punt a si donat  ą 0 existeix δ ą 0 tal que si

x P D i 0 ă dpx, aq ă δ aleshores dpf pxq, f paqq ă . Noteu que estem abusant de la
notació i denotant amb d les distàncies de Rn i Rm simultàniament. En tot cas, si f
pren valors vectorials, el concepte de funció contı́nua estén de la mateixa manera que
estén el concepte de lı́mit (és a dir, component a component).
Teorema. Sigui D Ă Rn un conjunt, i sigui a P D un punt d’acumulació. Sigui
f : D Ñ Rm . Són equivalents:
(a) f és contı́nua al punt a.

(b) Per tot  ą 0 existeix δ ą 0 tal que f pD X Bpx, δqq Ă Bpf pxq, q.

(c) Si pxk qk Ă D és no constant, i pxk q Ñ a, aleshores pf pxk qqk Ñ f paq.

15
 (d) Si U és un entorn obert de f paq, existeix un entorn obert V de a tal que f pD X
V q Ă U.
(e) Totes les funcions components de f són contı́nues al punt a.

Prova. Com que ara assumim que a P D, f està definida al punt a, i per tant (a)
equival a dir que donat  ą 0 existeix δ ą 0 tal que f pD X Bpa, δqq Ă Bpf paq, q. Aixı́
(a) i (b) són equivalents. L’equivalència entre (a) i (c) es deu a la caracterització del
lı́mit per successions. L’equivalència entre (a) i (d) es deu a la caracterització del
lı́mit per entorns. L’equivalència entre (a) i (e) es deu a la relació entre els lı́mits de
funcions escalars i vectorials.
La suma, el producte i el quocient de funcions contı́nues en un punt també és contı́nua
al mateix punt (sempre i quan estigui ben definida, és clar). Funcions contı́nues i no-
nul¨les en un punt són no-nul¨les en tot un entorn del punt, i hi són positives si són
positives al punt.
Exemple. Si f px, yq “ ppx, yq on p és un polinomi de dues variables, i pa, bq P R2 és
un punt qualsevol, aleshores f és contı́nua a pa, bq. En efecte, donada una successió
ppxk , y k qqk Ă R2 no trivial tal que pxk , y k q Ñ pa, bq, es té en particular pxk q Ñ a i
py k q Ñ b, per la qual cosa ppxk , y k q Ñ ppa, bq ja que el lı́mit de successions de nombres
reals es comporta bé amb respecte a la suma i producte.
Exemple. Si f px, yq “ ppx,yq
qpx,yq
amb p, q polinomis de dues variables, aleshores f és
contı́nua a tots els punts pa, bq tals que qpa, bq ‰ 0.
Exemple. Sigui #
x2 `y
x
si px, yq és tal que x ‰ 0,
f px, yq
0 si px, yq és tal que x “ 0.
El seu domini és tot R2 , i està partit en dos trossos E1 “ tpx, yq; x ‰ 0u i E2 “
tp0, yq; y P Ru. Volem determinar a quins punts pa, bq és f contı́nua.
Comencem per un punt qualsevol pa, bq P E1 . Com E1 és obert, pa, bq n’és un punt
interior, i per tant no pot ser un punt d’acumulació de E2 . Per això, el lı́mit a pa, bq
només pot traçar-se des de E1 ,
lim f px, yq “ lim f px, yq.
px,yqÑpa,bq px,yqÑpa,bq,px,yqPE1

Aquest lı́mit és exactament f pa, bq. En efecte, com que a ‰ 0, tota successió ppxk , y k qqk Ă
k 2 k 2
E1 amb lı́mit pa, bq compleix que px qyk`y Ñ a a`b , per tant pf pxk , y k qqk Ñ f pa, bq. En
conseqüència, f és contı́nua a tots els punts de E1 .
Sigui ara pa, bq P E2 . Aleshores, a “ 0. Aquest punt és d’acumulació tant de E1 com
de E2 , i per tant el lı́mit pot traçar-se des d’ambdues regions. Per un costat,
lim f px, yq “ lim f p0, yq “ lim 0 “ 0.
px,yqÑp0,bq,px,yqPE2 yÑb yÑb

16
Per l’altre,
y
lim f px, yq “ lim x` .
px,yqÑp0,bq,px,yqPE1 px,yqÑp0,bq,px,yqPE1 x
En aquest lı́mit, sembla clar que el terme xy portarà problemes. Per contrastar-ho,
només cal traçar els lı́mits direccionals a p0, bq, amb l’ajut de la recta rθ : px, yq “
p0, bq ` tpcos θ, sin θq amb θ ‰ π{2. S’obté
ˆ ˙ #
b ` t sin θ 8 b ‰ 0,
lim f px, yq “ lim t cos θ ` “
px,yqÑp0,bq,px,yqPrθ tÑ0 t cos θ tan θ b “ 0.

Si b “ 0, el lı́mit depèn de la direcció i per tant no existeix. Si b ‰ 0 el lı́mit

directament és 8 i per tant tampoc existeix. En conclusió, f només és contı́nua als
punts de E1 i no és contı́nua a cap punt de E2 .
Proposició. Sigui D Ă Rn un conjunt, i a P Rn un punt d’acumulació de D. Si
f : D Ñ Rm és contı́nua a a, i g : Rm Ñ Rp és contı́nua a f paq, aleshores la
composició g ˝ f és contı́nua a a.
Prova. Sigui pxk qk una successió d’elements de D tal que pxk q Ñ a. Si f és contı́nua
a a, llavors pf pxk qqk Ñ f paq. Però per hipòtesi g és contı́nua a f paq, i per tant
pgpf pxk qqqk Ñ gpf paqq. En conseqüència, ppg ˝ f qpxk qqk Ñ pg ˝ f qpaq i per tant g ˝ f
és contı́nua al punt a.
Exemple. Si f : R Ñ R és contı́nua, i ppx, yq és un polinomi de dues variables,
aleshores f pppx, yqq és contı́nua a tots els punts de R2 .
Exemple. Siguin xptq i yptq funcions x, y : R Ñ R contı́nues. Aleshores la funció
vectorial r : R Ñ R2 definida per rptq “ pxptq, yptqq és contı́nua a tot punt t de R.
Si a més f : R2 Ñ R és contı́nua a tot punt px0 , y0 q P R2 , aleshores la nova funció
g : R Ñ R definida per gptq “ f pxptq, yptqq és contı́nua a tot punt de R.

5. Funcions contı́nues a un conjunt

Definició. Sigui D Ă Rn un conjunt. Una funció f : D Ñ Rm és contı́nua a D si i

només si és contı́nua a tots els punts de D.
Òbviament, D pot tenir punts d’acumulació i punts aı̈llats. En els punts aı̈llats,
no és possible calcular el lı́mit, i per tant direm senzillament que f hi és contı́nua.
El proper objectiu és provar que una funció f : D Ñ Rm és contı́nua al conjunt D
si i només si la pre-imatge de tot subconjunt obert U Ă Rm és oberta. Adonem-nos,
però, que f ´1 pU q Ă D. Aixı́ doncs, què vol dir que f ´1 pU q és obert? Com pot ser
obert un subconjunt de D si no sabem que D sigui obert? Aquesta subtilesa es resol
pensant que els oberts de D són els oberts de Rn intersecats amb D.

17
Teorema. Sigui D Ă Rn un subconjunt, i sigui f : D Ñ Rm . Aleshores, són
equivalents:
(a) f és contı́nua a D.

(b) Per a tot obert U Ă Rm existeix un obert V Ă Rn tal que f ´1 pU q “ V X D.

(c) Per a tot tancat C Ă Rm existeix un tancat G Ă Rn tal que f ´1 pCq “ G X D.

Prova. Provem primer que (a) implica (b). Sigui U Ă Rm un obert. Si f ´1 pU q és
no-buit, llavors per tot a P f ´1 pU q es té f paq P U i per tant existeix  ą 0 tal que
Bpf paq, q Ă U . Per a aquest , podem associar δa ą 0 tal que f pBpa, δa q X Dq Ă
Bpf paq, q Ă U . Sigui ď
V “ Bpa, δa q.
aPf ´1 pU q

Naturalment, V és obert. Com que Bpa, δa q X D Ă f ´1 pU q tenim també que i

V X D Ă f ´1 pU q. Però a més, és evident que f ´1 pU q Ă V X D. En definitiva,
f ´1 pU q “ V X D.
Provem ara que (b) implica (a). Sigui a P D un punt qualsevol. Aleshores, U “
Bpf paq, q és un obert, sigui qui sigui  ą 0. Per tant, per (b), existirà un obert
V Ă Rn tal que f ´1 pU q “ V X D. Per descomptat, i com f paq P U , necessàriament
a P V X D i en ser V obert existirà δ ą 0 tal que Bpa, δq Ă V . En definitiva,

f pBpa, δq X Dq Ă f pV X δq “ Bpf paq, q,

d’on obtenim que f és contı́nua al punt a. Repetim l’argument a tots els punts a P D,
i hem acabat.
Veure l’equivalència amb (c) és immediat si usem que un tancat és sempre el comple-
mentari d’un obert.
Exemple. Donada f : Rn Ñ R, s’anomena conjunt de nivell k a

Nk “ tx P Rn : f pxq “ ku.

Si f és contı́nua, aleshores els conjunts de nivell són conjunts tancats de Rn . En

efecte, es pot escriure Nk “ f ´1 ptkuq i Nk és antiimatge contı́nua d’un conjunt tancat.
De la mateixa manera, els conjunts de subnivell

Uk “ tx P Rn : f pxq ă ku

són oberts si f és contı́nua, donat que Uk “ f ´1 pp´8, kqq.

Adonem-nos que, al Teorema anterior, si D és obert, aleshores V X D també és
un obert a Rn (però si D no és obert això es fals). Igualment, si D és tancat, llavors
també G X D seria tancat a Rn (altre cop, fals si D no és tancat). Això justifica

18
la necessitat d’introduir la topologia relativa a un conjunt D. Aquesta topologia
s’obtindrà intersecant amb D els elements de la topologia de Rn .
Definició. Donat un conjunt D Ă Rn , s’anomena obert relatiu a D a tot conjunt de
la forma D X U essent U Ă Rn un obert. De la mateixa manera, s’anomena tancat
relatiu a D a tot conjunt de la forma D X F , on F Ă Rn és un tancat qualsevol.
En altres paraules, els oberts relatius a D són precisament les interseccions dels
oberts de Rn amb D. Igualment, els tancats relatius a D són les interseccions de D
amb els tancats de Rn .
Exercici. Si D Ă Rn , aleshores proveu que
• els oberts relatius a D són estables per unions numerables i interseccions finites;

• els tancats relatius a D són estables per unions finites i interseccions numer-
ables;

• el complementari d’un obert relatiu a D es un tancat relatiu a D, i viceversa.

Exercici. Si D Ă Rn , i f : D Ñ Rm és una funció qualsevol, proveu que són
equivalents:
• f és contı́nua

• per tot U Ă Rm obert, f ´1 pU q és un obert relatiu a D;

• per tot F Ă Rm tancat, f ´1 pF q és un tancat relatiu a D.

Exercici. Siguin D Ă Rn i E Ă Rm subconjunts, i sigui f : D Ñ E. Aleshores, f és
contı́nua si i només si per a tot U obert relatiu a E, f ´1 pU q és un obert relatiu a D .

6. Funcions contı́nues i conjunts compactes

Els conjunts compactes tenen una propietat molt important, que és que són esta-
bles per l’acció de funcions contı́nues.
Teorema. Si K Ă Rn és un conjunt compacte, i f : K Ñ Rm és contı́nua, aleshores
f pKq és compacte.
Prova. Si usem el concepte de conjunt compacte per successions, la prova és trivial.
En efecte, tota successió de punts de f pKq té la forma pf pxk qqk per alguna successió
pxk qk Ă K. Però com que K és compacte, pxk qk admet una parcial convergent pxkj qj
amb lı́mit x P K quan j Ñ 8. Aquesta mateixa parcial generarà una nova successió
pf pxkj qqj , el lı́mit de la qual serà f pxq donat que f és contı́nua a tots els punts de
K.
Exercici. Demostreu el Teorema anterior fent servir la definició de conjunt compacte
basada en recobriments oberts.

19
Corol¨lari. La imatge contı́nua d’un conjunt fitat és fitada.
Prova. Si E Ă Rn és fitat, aleshores E Ă Bp0, Rq per a R ą 0 prou gran. Però llavors
E Ă Bp0, Rq per tant E també és fitat. Però a més E és tancat, i per tant compacte.
En conseqüència, si f : E Ñ Rm és contı́nua aleshores f pEq Ă Rm és compacte. Però
això vol dir que f pEq és fitat, per tant cap dintre d’una bola Bp0, Sq, S ą 0. En
particular, f pEq Ă f pEq Ă Bp0, Sq i per tant f pEq és fitat.
Recordem de càlcul d’una variable que tota funció contı́nua f : ra, bs Ñ R asssoleix
els seus extrems absoluts a l’interval ra, bs. En dimensions superiors passa una cosa
semblant amb les funcions a valors escalars.
Teorema (Weierstrass). Si K Ă Rn és compacte, i f : K Ñ R és contı́nua, aleshores
existeixen x0 , y0 P K tals que f px0 q ď f pxq ď f py0 q per tot x P K.
Els punts x0 , y0 s’anomenen, respectivament, mı́nim absolut i màxim absolut de f
sobre K.

Prova. En ser f pKq Ă R un conjunt compacte, és tancat i fitat, i per tant existeix el
seu suprem
S “ sup f pKq “ suptf pxq; x P Ku.
En conseqüència, donat  ą 0 la intersecció pS ´ , Ss X f pKq és no buida, i per
tant existeixen punts dintre de pS ´ , Ss X f pKq. Prenguem  “ 1{n, n “ 1, 2, . . .
Aleshores per tot n existeix f pxn q P pS ´ n1 , Ss X f pKq per algun xn P K. Com que
pxn q Ă K i K és compacte, pxn q té alguna parcial pxnj q convergent a un punt x0 , i
com que f pxnj q Ă pS ´ n1j , Ss tenim que |f pxnj q ´ S| ă n1j d’on limj f pxnj q “ S. Però
per continuitat limj f pxnj q “ f px0 q. En conseqüència f px0 q “ S i per tant f assoleix
el seu suprem. Per l’ı́nfim la prova és similar.
7. Funcions contı́nues i invertibles
En general, no és cert que les funcions contı́nues enviin conjunts oberts a oberts,
o conjunts tancats a tancats.
Exemple. La funció f pxq “ x2 és contı́nua a l’obert R, i f pRq “ r0, `8q que no
és obert. Igualment, la funció gpxq “ ex és contı́nua a R i en canvi el tancat R té
imatge gpRq “ p0, `8q que no és tancat.
Definició. Una aplicació f : A Ă Rn Ñ Rm es diu oberta si donat un conjunt obert
U Ă A la seva imatge f pU q Ă Rm és oberta. Direm que f és tancada si tot conjunt
F Ă A tancat té imatge f pF q Ă Rm tancada.
Naturalment, les aplicacions obertes envien punts interiors del domini a punts
interiors del conjunt imatge, cosa que no fan les funcions contı́nues. Igualment, si
F Ă A i a P A és un punt adherent a F , aleshores f paq és un punt adherent a f pF q.
Sense la hipòtesi a P A això no és tan evident, donat que f paq podria no estar definit.

20
Definició. Un homeomorfisme és una aplicació f : D Ă Rn Ñ E Ă Rm entre
subconjunts D i E amb la propietat que f és contı́nua a D, injectiva a D, i la inversa
f ´1 : f pDq Ă E Ñ D és contı́nua.
Hem d’entendre els homeomorfismes com les aplicacions que deixen invartiant
l’estructura topològica, de la mateixa manera que els isomorfismes deixen invariant
l’estructura lineal. En efecte, si f és un homeomorfisme, aleshores és contı́nua (i per
tant la preimatge per f de tot obert és oberta) i al mateix temps és oberta (i.e. la
preimatge per f ´1 de tot obert és oberta). En altres paraules, f preserva els oberts (en
tots dos sentits). El mateix passa amb els tancats. O amb les successions convergents.
En el següent resultat, provem que tota funció contı́nua i injectiva sobre un com-
pacte és automàticament un homeomorfisme.
Teorema. Sigui K Ă Rn un conjunt compacte, i sigui f : K Ñ Rm una funció
contı́nua i injectiva. Aleshores l’aplicació inversa f ´1 : f pKq Ñ Rn també és contı́nua.
Prova. Anomenem g “ f ´1 . Aleshores g : f pKq Ñ Rn està ben definida i és injectiva.
En ser f contı́nua, tenim que f pKq és compacte a Rm i per tant és tancat. Per veure
que g és contı́nua provarem que si F Ă Rm és tancat, aleshores g ´1 pF q és tancat.
Però adonem-nos que

g ´1 pF q “ g ´1 pF X Kq “ f pF X Kq,

i si F és tancat, llavors també F X K és tancat. Però K també és fitat. Aixı́ doncs,
F X K és compacte. Com que f és contı́nua, també f pF X Kq és compacte, i per tant
g ´1 pF q és compacte, per tant és tancat.
Exemple. El canvi a coordenades polars,

φ : r0, πs ˆ r1, 2s Ñ R

definit per φpα, rq “ pr cos α, r sin αq és un homeomorfisme entre el rectangle R “

r0, πs ˆ r1, 2s i la meitat superior de l’anell de radis 1 i 2. Si el domini fos r0, 2πs ˆ
r0, 8q aleshores ja no podem garantir la injectivitat. Si el domini fos r0, 2πq ˆ p0, 8q
aleshores tenim injectivitat però el domini ja no és compacte.

8. Conjunts connexos i arc-connexos

Definició. Es diu que un conjunt A Ă Rn és connex si no es pot descompondre com

A “ U Y V amb U, V oberts relatius a A, disjunts i no buits.
Exemple. El conjunt Q no és connex a R, donat que podem trencar Q “ U Y V amb

U “ p´8, πq X Q V “ pπ, `8q X Q

Efectivament, U i V són oberts relatius a Q, i clarament són disjunts.

21
Exemple. L’interval r0, 1s és connex. En efecte, suposem que podem posar r0, 1s “
A Y B amb A, B oberts relatius a I no buits i disjunts. Podem assumir que 0 P A.
Sigui
J “ tx P r0, 1s : r0, xs Ă Au.
El conjunt J és fitat, i per tant té suprem S “ suppJq. Per descomptat, S P r0, 1s, i
per tant o bé S P A o bé S P B. Si tinguéssim S P A, com A és obert, existiria un
entorn pS ´, S `q Ă A però llavors r0, S ` 2 s Ă A i per tant S ` 2 P J de manera que
J contindria un element major que el seu suprem (absurd). Aixı́ doncs, S R A i per
tant S P B. Però B també és obert, i per tant existeix un entorn pS ´ , S ` q Ă B.
Això vol dir que en particular pS ´ , S ´ 2 q Ă B i per tant suppJq no pot ser més gran
que S ´  (absurd). En conseqüència, no pot existir la descomposició r0, 1s “ A Y B
i per tant r0, 1s és connex.
Els conjunts connexos poden caracteritzar-se de la manera següent.
Teorema. Sigui A Ă Rn . Són equivalents:

(a) A és connex

(b) els únics subconjunts de A que són alhora oberts i tancats (relatius a A) són el
buit i el total.

Prova. Per provar que paq ñ pbq, suposarem que pbq no es compleix. És a dir, suposem
que existeix U Ă A un obert relatiu a A no trivial, que alhora és tancat relatiu a A.
Aleshores, AzU és tancat relatiu a A i obert relatiu a A. Però aleshores

A “ U Y pAzU q,

i hem descomposat A en unió disjunta d’oberts relatius a A, no trivials, disjunts.

Això ens diu que A no pot ser connex.
Recı́procament, per provar que pbq ñ paq, suposem que A “ A1 Y A2 amb A1 , A2
oberts relatius a A, disjunts. Aleshores A2 “ AzA1 i per tant A2 és obert i tancat
alhora. Però llavors pbq ens diu que A2 ha de ser trivial (o buit, o el total) i per tant
el mateix li passa a A1 . En conseqüència, A ha de ser connex.
Proposició. Si C Ă Rn és un conjunt connex, i f : C Ñ R és contı́nua, aleshores
f pCq també és connex.

Prova. Suposem que f pCq “ U Y V amb U, V Ă R oberts relatius a f pCq, disjunts.

Aleshores
C “ f ´1 pU q Y f ´1 pV q
amb f ´1 pU q, f ´1 pV q oberts relatius a C (per continuitat), també disjunts. Com que
C és connex, f ´1 pU q, f ´1 pV q han de ser trivials (o buits o tot C). Però llavors això

22
implica que també U, V han de ser trivials (o buits o tot f pCq). En conseqüència,
f pCq és connex.
Proposició. Siguin A, B conjunts connexos, tals que A X B ‰ H. Aleshores A Y B
és connex.
Prova. Exercici.
Definició. Un conjunt D Ă Rn és arc-connex si donats a, b P D existeix una corba
γ Ă D tal que γp0q “ a i γp1q “ b.
Proposició. Sigui A Ă Rn . Si A és arc-connex, aleshores A és connex.
Prova. Posem A “ U Y V , amb U, V oberts relatius a A no trivials, disjunts. Com
que U i V són no buits, existeixen punts a P U i b P V . Sigui γ : r0, 1s Ñ A contı́nua,
tal que γp0q “ a, γp1q “ b. Aquesta corba γ existeix, donat que A és arc-connex.
Aleshores
γpr0, 1sq “ pγpr0, 1sq X U q Y pγpr0, 1sq X V q
i en aquesta descomposició γpr0, 1sq X U i γpr0, 1sq X V són oberts relatius a γpr0, 1sq,
disjunts, i no trivials (tots dos són no buits). En conseqüència, γpr0, 1sq no pot ser
connex. Però això no pot ser donat que γpr0, 1sq és la imatge per l’aplicació contı́nua
γ del conjunt connex r0, 1s.
Ara que sabem que conjunts arc-connexos són connexos, té sentit plantejar-se el
recı́proc.
Exemple. El subconjunt X Ă R2 donat per X “ A Y B Y C amb A “ tp0, 1qu,
B “ tpx, 0q P R2 ; 0 ď x ď 1u i
8
ď
C“ tp2´k , yq; 0 ă y ă 1u
k“1

és connex però no és arc-connex. En efecte, no es pot separar A de B Y C mitjançant

cap conjunt obert. En contrapartida, és impossible connectar A a B Y C mitjançant
una corba contı́nua.
Tot i que hi ha exemples de conjuns connexos que no són arc-connexos, el cas dels
oberts és especial.
Teorema. Tot obert connex és arc-connex.
Prova. Sigui A Ă Rn un obert. Per a cada punt a P A, definim

Ca “ tb P A : existeix una corba γ Ă A tal que γp0q “ a, γp1q “ bu.

Aleshores,

23
 • Ca és un obert relatiu a A. En efecte, sigui b P Ca . Sigui γ Ă A tal que
γp0q “ a, γp1q “ b. Com que b P A, i A és obert, existeix Bpb, q Ă A. Veurem
que Bpb, q Ă Ca . Per a fer-ho, cal veure que per tot punt c P Bpb, q existeix una
corba γ̃ Ă A tal que γ̃p0q “ a i γ̃p1q “ c. Però γ̃ es pot construir explı́citament,
#
γp2tq 0 ď t ď 1{2
γ̃ptq “
2p1 ´ tqb ` p2t ´ 1qc 12 ď t ď 1.

Aixı́ doncs, Ca és obert relatiu a A.

• AzCa és obert relatiu a A. Efectivament, fixem un punt d P AzCa , i una bola
Bpd, q Ă A. Volem veure que Bpd, q Ă AzCa . Per a fer-ho, suposarem que
existeix un punt z P Bpd, q X Ca , i deduirem que això implicaria d P Ca .
Efectivament, del fet z P Bpd, q X Ca tenim que en particular z P Ca i per tant
existeix γ Ă A tal que γp0q “ a i γp1q “ z. Però llavors la corba
#
γp2tq 0 ď t ď 12
γ̃ptq “
2p1 ´ tqz ` p2t ´ 1qd 12 ď t ď 1

satisfà γ̃p0q “ a i γ̃p1q “ d. Només falta veure que γ̃ Ă A. Per un costat,

γ̃pr0, 1{2sq “ γpr0, 1sq Ă A, i per l’altre γ̃pr1{2, 1sq és justament el segment que
va de z a d, que òbviament està inclòs a Bpd, q. En definitiva, γ̃ Ă A.

Sabent el que ara sabem, si A fos un obert arc-connex aleshores tindrı́em Ca “ A per
tot a, i per tant AzCa “ H. Per contra, si suposem que A és un obert no arc-connex,
aleshores existeixen punts a, b P A que no es poden connectar mitjançant cap corba
γ Ă A. En aquest context, tenim a P Ca i per tant b P AzCa , de manera que tant
Ca com AzCa són no-buits (no trivials). En altres paraules, si A no és arc-connex
aleshores A “ Ca Y pAzCa q, i per tant A descomposa en la unió disjunta de dos oberts
no buits. Per això A no pot ser connex, com volı́em demostrar.
Corol¨lari. Sigui A Ă Rn un obert. Alhores A és connex si i només si és arc-connex.

9. Continuı̈tat uniforme

Definició. Sigui D Ă Rn un conjunt. Una funció f : D Ñ Rm és uniformement

contı́nua a D si donat  ą 0 existeix δ ą 0 tal que, per a tot a P D es compleix

f pD X Bpa, δqq Ă Bpf paq, q.

En altres paraules, quan f és contı́nua al punt a, per a cada  ą 0 hom pot trobar
δ “ δpa, q per al qual f pD X Bpa, δqq Ă Bpf paq, q. Ara, però, estem demanant més:
volem que δ sigui independent de a.

24
Exemple. Donat α P p0, 1q, i f : Rn Ñ Rm , es diu que una funció és α-Hölder
contı́nua si existeix una constant C tal que

dpf pxq, f pyqq ď C dpx, yqα

per a tot x, y P Rn . Si es compleix aquesta condició amb α “ 1, diem llavors que

f és Lipschitz. Tant les funcions α-Hölder contı́nues com les funcions Lipschitz són
1
uniformement contı́nues. Efectivament, donat  ą 0 l’elecció δ “ p{Cq α serveix a
tots els punts, donat que

dpx, yq ă δ dpf pxq, f pyqq ď C dpx, yqα ă C δ α “ .

Proposició. Tota funció contı́nua en un conjunt compacte hi és contı́nua uniforme-

ment.
Prova. Posem f : K Ñ Rm , amb K Ă Rn compacte, i suposem que f és contı́nua a
tot punt a P K. Llavors, donat  ą 0 existeix δa “ δa pq tal que

f pBpa, δa qq Ă Bpf paq, {2q.

Les boles Bpa, 12 δa q recobreixen tot K, i són obertes. En ser K compacte, amb un
nombre finit k de boles n’hi ha prou,
1 1
K Ă Bpa1 , δa1 q Y ¨ ¨ ¨ Y Bpak , δak q.
2 2
Sigui δ “ mint 12 δ1 , . . . , 21 δk u. Com k és finit, δ ą 0. Siguin x, y P K tals que
dpx, yq ă δ. Com que x P K, existirà almenys un i tal que x P Bpai , 12 δai q. Aleshores

1
dpy, ai q ď dpy, xq ` dpx, ai q ă δ ` δai ď δai ,
2
de manera que també y P Bpai , δai q. Aixı́ doncs,

f pxq, f pyq P Bpf pai q, {2q,

i en conseqüència

dpf pxq, f pyqq ď dpf pxq, f pai qq ` dpf pai q, f pyqq ă ,

com volı́em veure.

Proposició. Sigui A Ă Rn un subconjunt tancat no fitat, i sigui f : A Ñ R una
funció contı́nua. Si el lı́mit
L “ lim f pxq
}x}Ñ`8

25
existeix i és finit, aleshores f és uniformement contı́nua a A.
Prova. Segons la definició de lı́mit, donat  ą 0 existeix R ą 0 tal que si x P A i
}x} ě R, aleshores |f pxq ´ L| ă {2. Considerem ara el conjunt K “ A X Bp0, 2Rq.
En tractar-se d’un compacte, f hi és uniformement contı́nua, i per tant per aquest
mateix  ą 0 existeix un nombre δ ą 0 tal que si x, y P K són tals que dpx, yq ă δ
aleshores |f pxq ´ f pyq| ă . Naturalment, podem suposar que δ ă R. Si ara agafem
x, y P A amb dpx, yq ă δ, podem tenir tres situacions:

• }x}, }y} ě 2R ; en aquest cas

|f pxq ´ f pyq| ď |f pxq ´ L| ` |L ´ f pyq| ď {2 ` {2 “ 

• }x} ă 2R ď }y}; en aquest cas, com que }y} ě 2R i dpx, yq ă δ ă R,

necessàriament }x} ě R i per tant altre cop |f pxq ´ f pyq| ď |f pxq ´ L| `
|f pyq ´ L| ă {2 ` {2 “ 

• }x}, }y} ă 2R; en aquest cas directament |f pxq ´ f pyq| ă 

En definitiva, per tot x, y P A amb dpx, yq ă δ es té |f pxq ´ f pyq| ă . Per tant, f és
uniformement contı́nua a A.
Proposició. Sigui D Ă Rn i sigui f : D Ñ Rm . Si f és uniformement contı́nua a D,
aleshores per a tota successió de Cauchy pxn qn Ă D la successió d’imatges pf pxn qqn
també és una successió de Cauchy.
Prova. Donat  ą 0, sigui δ ą 0 el corresponent a la continuitat uniforme de f . Sigui
pxn qn Ă D de Cauchy. Llavors existeix n0 tal que si n, m ą n0 aleshores dpxn , xm q ă δ.
Però per continuı̈tat uniforme aixo implica que dpf pxn q, f pxm qq ă . En conseqüència,
pf pxn qqn es de Cauchy.
Exemple. La funció f pxq “ sin x1 és contı́nua a l’interval p0, 1q, però no ho és
2
uniformement. Efectivament, la successió pxn qn definida per xn “ nπ és certament
de Cauchy a p0, 1q, donat que ho és a R (hi és convergent). En contrapartida, les
imatges f pxn q prenen tan sols tres valors,
$
&0
’ n “ 2k per algun k P N
f pxn q “ 1 n “ 4k ` 1 per algun k P N
’
´1 n “ 4k ` 3 per algun k P N
%

Per exemple, això prova que |f px4k`1 q ´ f px4k`3 q| “ 2 per tot k P N, i per tant
aquestes imatges mai no poden estar prop l’una de l’altra.
Proposició. Sigui D Ă Rn un conjunt fitat, i sigui f : D Ñ R. Suposem que f
envia successions de Cauchy de D a successions de Cauchy de R. Aleshores, f és
uniformement contı́nua.

26
Prova. Suposem que f no és uniformement contı́nua a D. Volem veure que existeix
alguna successió de Cauchy les imatges de la qual no són successió de Cauchy. Per
a fer-ho, comencem notant que ha d’existir  ą 0 amb la propietat que per a tot
k P N existeixen parells de punts xk , yk P D amb dpxk , yk q ă k1 i al mateix temps
|f pxk q ´ f pyk q| ě . En ser D fitat, xk i yk tindran subsuccessions convergents a D,
i per tant de Cauchy a D. Si f pxk q no és de Cauchy, o f pyk q no és de Cauchy, ja
hem acabat. Per tant, podem suposar que f pxk q i f pyk q són totes dues successions
de Cauchy a R, per tant convergents a sengles lı́mits a i b respectiament. Com que
|f pxk q ´ f pyk q| ě , també tindrem |a ´ b| ě . Però llavors la successió
#
x k , k parell,
zk “ 2

y k`1 k senar
2

és de Cauchy (donat que xk i yk ho són, i la distància entre elles es fa petita amb k),
i al mateix temps f pzk q no pot ser de Cauchy donat que té dos punts d’acumulació
diferents.
Proposició. Sigui D Ă Rn un conjunt no fitat. Sigui f : D Ñ R, tal que el lı́mit

L “ lim f pxq
}x}Ñ8

existeix i és finit. Suposem que f envia successions de Cauchy de D a successions de

Cauchy de R. Aleshores, f és uniformement contı́nua.
Prova. Exercici.

27