Lògica

Tema 1 (iv). Relacions i funcions

Funcions

Grau de Filosofia
Universitat de Barcelona
Curs 19-20. Grup A1
El concepte de funció
• Emprem constantment funcions en la vida quotidiana (“ser la
mare de”, “ser el batle de”, etc,) i en matemàtiques (“ser el
quadrat de”, “ser el successor de”, etc.).
• Les funcions són relacions tals que tots els objectes del domini
de la relació es relacionen amb un sol objecte del recorregut de
la mateixa.
• Ex: Caín i Abel tenen una sola mare, Eva; Barcelona té una sola
batlesa, Ada Colau; el quadrat de 3 és el 9; el successor del 0 és
el 1, etc.
El concepte de funció
• Emprem constantment funcions en la vida quotidiana (“ser la
mare de”, “ser el batle de”, etc,) i en matemàtiques (“ser el
quadrat de”, “ser el successor de”, etc.).
• Les funcions són relacions tals que tots els objectes del domini
de la relació es relacionen amb un sol objecte del recorregut de
la mateixa.
• Ex: Caín i Abel tenen una sola mare, Eva; Barcelona té una sola
batlesa, Ada Colau; el quadrat de 3 és el 9; el successor del 0 és
el 1, etc.
El concepte de funció
• Emprem constantment funcions en la vida quotidiana (“ser la
mare de”, “ser el batle de”, etc,) i en matemàtiques (“ser el
quadrat de”, “ser el successor de”, etc.).
• Les funcions són relacions tals que tots els objectes del domini
de la relació es relacionen amb un sol objecte del recorregut de
la mateixa.
• Ex: Caín i Abel tenen una sola mare, Eva; Barcelona té una sola
batlesa, Ada Colau; el quadrat de 3 és el 9; el successor del 0 és
el 1, etc.
El concepte de funció
• Una funció és una relació 𝑅𝑅 tal que per qualssevol objectes
𝑎𝑎, 𝑏𝑏, 𝑐𝑐 si 𝑎𝑎, 𝑏𝑏 ∈ 𝑅𝑅 i 𝑎𝑎, 𝑐𝑐 ∈ 𝑅𝑅 pertanyen a 𝑅𝑅 aleshores 𝑏𝑏 = 𝑐𝑐.
• Normalement ens referirem a les funcions amb les lletres
(variables de funció) 𝑓𝑓, 𝑔𝑔 i ℎ o també amb les majúscules
𝐹𝐹, 𝐺𝐺 i 𝐻𝐻.
• Si 𝑓𝑓és una funció i 𝑎𝑎 ∈ dom 𝑓𝑓 aleshores designem amb 𝑓𝑓 𝑎𝑎
l’únic objecte 𝑏𝑏 tal que 𝑎𝑎, 𝑏𝑏 ∈ 𝑓𝑓. Així, per a tot element 𝑎𝑎 del
domini de 𝑓𝑓, 𝑓𝑓 𝑎𝑎 = 𝑏𝑏 sii 𝑎𝑎, 𝑏𝑏 ∈ 𝑓𝑓.
• Direm que 𝑓𝑓 𝑎𝑎 és el valor de 𝑓𝑓 en l’argument 𝑎𝑎 o el valor que 𝑓𝑓
assigna a l’argument 𝑎𝑎.
El concepte de funció
• Una funció és una relació 𝑅𝑅 tal que per qualssevol objectes
𝑎𝑎, 𝑏𝑏, 𝑐𝑐 si 𝑎𝑎, 𝑏𝑏 ∈ 𝑅𝑅 i 𝑎𝑎, 𝑐𝑐 ∈ 𝑅𝑅 pertanyen a 𝑅𝑅 aleshores 𝑏𝑏 = 𝑐𝑐.
• Normalment ens referirem a les funcions amb les lletres
(variables de funció) 𝑓𝑓, 𝑔𝑔 i ℎ o també amb les majúscules
𝐹𝐹, 𝐺𝐺 i 𝐻𝐻.
• Si 𝑓𝑓és una funció i 𝑎𝑎 ∈ dom 𝑓𝑓 aleshores designem amb 𝑓𝑓 𝑎𝑎
l’únic objecte 𝑏𝑏 tal que 𝑎𝑎, 𝑏𝑏 ∈ 𝑓𝑓. Així, per a tot element 𝑎𝑎 del
domini de 𝑓𝑓, 𝑓𝑓 𝑎𝑎 = 𝑏𝑏 sii 𝑎𝑎, 𝑏𝑏 ∈ 𝑓𝑓.
• Direm que 𝑓𝑓 𝑎𝑎 és el valor de 𝑓𝑓 en l’argument 𝑎𝑎 o el valor que 𝑓𝑓
assigna a l’argument 𝑎𝑎.
El concepte de funció
• Una funció és una relació 𝑅𝑅 tal que per qualssevol objectes
𝑎𝑎, 𝑏𝑏, 𝑐𝑐 si 𝑎𝑎, 𝑏𝑏 ∈ 𝑅𝑅 i 𝑎𝑎, 𝑐𝑐 ∈ 𝑅𝑅 pertanyen a 𝑅𝑅 aleshores 𝑏𝑏 = 𝑐𝑐.
• Normalment ens referirem a les funcions amb les lletres
(variables de funció) 𝑓𝑓, 𝑔𝑔 i ℎ o també amb les majúscules
𝐹𝐹, 𝐺𝐺 i 𝐻𝐻.
• Si 𝑓𝑓és una funció i 𝑎𝑎 ∈ dom 𝑓𝑓 aleshores designem amb 𝑓𝑓 𝑎𝑎
l’únic objecte 𝑏𝑏 tal que 𝑎𝑎, 𝑏𝑏 ∈ 𝑓𝑓. Així, per a tot element 𝑎𝑎 del
domini de 𝑓𝑓, 𝑓𝑓 𝑎𝑎 = 𝑏𝑏 sii 𝑎𝑎, 𝑏𝑏 ∈ 𝑓𝑓.
• Direm que 𝑓𝑓 𝑎𝑎 és el valor de 𝑓𝑓 en l’argument 𝑎𝑎 o el valor que 𝑓𝑓
assigna a l’argument 𝑎𝑎.
El concepte de funció
• Una funció és una relació 𝑅𝑅 tal que per qualssevol objectes
𝑎𝑎, 𝑏𝑏, 𝑐𝑐 si 𝑎𝑎, 𝑏𝑏 ∈ 𝑅𝑅 i 𝑎𝑎, 𝑐𝑐 ∈ 𝑅𝑅 pertanyen a 𝑅𝑅 aleshores 𝑏𝑏 = 𝑐𝑐.
• Normalment ens referirem a les funcions amb les lletres
(variables de funció) 𝑓𝑓, 𝑔𝑔 i ℎ o també amb les majúscules
𝐹𝐹, 𝐺𝐺 i 𝐻𝐻.
• Si 𝑓𝑓és una funció i 𝑎𝑎 ∈ dom 𝑓𝑓 aleshores designem amb 𝑓𝑓 𝑎𝑎
l’únic objecte 𝑏𝑏 tal que 𝑎𝑎, 𝑏𝑏 ∈ 𝑓𝑓. Així, per a tot element 𝑎𝑎 del
domini de 𝑓𝑓, 𝑓𝑓 𝑎𝑎 = 𝑏𝑏 sii 𝑎𝑎, 𝑏𝑏 ∈ 𝑓𝑓.
• Direm que 𝑓𝑓 𝑎𝑎 és el valor de 𝑓𝑓 en l’argument 𝑎𝑎 o el valor que 𝑓𝑓
assigna a l’argument 𝑎𝑎.
Exemples
• La relació 𝑓𝑓 = 𝑚𝑚, 𝑛𝑛 : 𝑚𝑚, 𝑛𝑛 ∈ ℕ i 𝑛𝑛 = 𝑚𝑚 + 1 és una funció
definida en ℕ × ℕ que assigna a cada nombre natural el seu
successor immediat. Així, per exemple, 𝑓𝑓 5 = 6.
• Sigui 𝐴𝐴 un conjunt qualsevol. La relació 𝑔𝑔 = 𝑥𝑥, 𝑥𝑥 : 𝑥𝑥 ∈ 𝐴𝐴 és
una funció definida en 𝐴𝐴 × 𝒫𝒫 𝐴𝐴 que assigna a cada element de
𝐴𝐴 el seu conjunt unitari. Així, per exemple, si 𝐴𝐴 = ∅, ∅ ,
𝑔𝑔 ∅ = ∅ i 𝑔𝑔 ∅ = ∅ .
• La relació ℎ = 𝑚𝑚, 𝑛𝑛 : 𝑚𝑚, 𝑛𝑛 ∈ ℤ i 𝑛𝑛 = 𝑚𝑚2 és una funció
definida en ℤ × ℤ que assigna a cada nombre sencer el seu
quadrat. Així, per exemple, ℎ −2 = ℎ 2 = 4.
Exemples
• La relació 𝑓𝑓 = 𝑚𝑚, 𝑛𝑛 : 𝑚𝑚, 𝑛𝑛 ∈ ℕ i 𝑛𝑛 = 𝑚𝑚 + 1 és una funció
definida en ℕ × ℕ que assigna a cada nombre natural el seu
successor immediat. Així, per exemple, 𝑓𝑓 5 = 6.
• Sigui 𝐴𝐴 un conjunt qualsevol. La relació 𝑔𝑔 = 𝑥𝑥, 𝑥𝑥 : 𝑥𝑥 ∈ 𝐴𝐴 és
una funció definida en 𝐴𝐴 × 𝒫𝒫 𝐴𝐴 que assigna a cada element de
𝐴𝐴 el seu conjunt unitari. Així, per exemple, si 𝐴𝐴 = ∅, ∅ ,
𝑔𝑔 ∅ = ∅ i 𝑔𝑔 ∅ = ∅ .
• La relació ℎ = 𝑚𝑚, 𝑛𝑛 : 𝑚𝑚, 𝑛𝑛 ∈ ℤ i 𝑛𝑛 = 𝑚𝑚2 és una funció
definida en ℤ × ℤ que assigna a cada nombre sencer el seu
quadrat. Així, per exemple, ℎ −2 = ℎ 2 = 4.
Exemples
• La relació 𝑓𝑓 = 𝑚𝑚, 𝑛𝑛 : 𝑚𝑚, 𝑛𝑛 ∈ ℕ i 𝑛𝑛 = 𝑚𝑚 + 1 és una funció
definida en ℕ × ℕ que assigna a cada nombre natural el seu
successor immediat. Així, per exemple, 𝑓𝑓 5 = 6.
• Sigui 𝐴𝐴 un conjunt qualsevol. La relació 𝑔𝑔 = 𝑥𝑥, 𝑥𝑥 : 𝑥𝑥 ∈ 𝐴𝐴 és
una funció definida en 𝐴𝐴 × 𝒫𝒫 𝐴𝐴 que assigna a cada element de
𝐴𝐴 el seu conjunt unitari. Així, per exemple, si 𝐴𝐴 = ∅, ∅ ,
𝑔𝑔 ∅ = ∅ i 𝑔𝑔 ∅ = ∅ .
• La relació ℎ = 𝑚𝑚, 𝑛𝑛 : 𝑚𝑚, 𝑛𝑛 ∈ ℤ i 𝑛𝑛 = 𝑚𝑚2 és una funció
definida en ℤ × ℤ que assigna a cada nombre sencer el seu
quadrat. Així, per exemple, ℎ −2 = ℎ 2 = 4.
Extensionalitat
• En la mesura que les funcions són relacions i les relacions són
conjunts (de parells ordenats), compleixen el principi
d’extensionalitat.
• Dues funcions 𝑓𝑓, 𝑔𝑔 són iguals sii tenen el mateix domini i
assignen els mateixos valors a cada argument, és a dir:
• 𝑓𝑓 = 𝑔𝑔 sii dom 𝑓𝑓 = dom 𝑔𝑔 i p.t. 𝑎𝑎 ∈ dom 𝑓𝑓 , 𝑓𝑓 𝑎𝑎 = 𝑔𝑔 𝑎𝑎 .
• Un objecte 𝑏𝑏 és un valor d’una funció 𝑓𝑓 sii hi ha algun objecte
𝑎𝑎 ∈ dom 𝑓𝑓 t.q. 𝑓𝑓 𝑎𝑎 = 𝑏𝑏. Per tant, el conjunt de valors d’una
funció és el seu recorregut, i.e.,
𝑟𝑟𝑟𝑟𝑟𝑟 𝑓𝑓 = 𝑓𝑓 𝑥𝑥 : 𝑥𝑥 ∈ dom 𝑓𝑓 .
Extensionalitat
• En la mesura que les funcions són relacions i les relacions són
conjunts (de parells ordenats), compleixen el principi
d’extensionalitat.
• Dues funcions 𝑓𝑓, 𝑔𝑔 són iguals sii tenen el mateix domini i
assignen els mateixos valors a cada argument, és a dir:
𝑓𝑓 = 𝑔𝑔 sii dom 𝑓𝑓 = dom 𝑔𝑔 i p.t. 𝑎𝑎 ∈ dom 𝑓𝑓 , 𝑓𝑓 𝑎𝑎 = 𝑔𝑔 𝑎𝑎 .
• Un objecte 𝑏𝑏 és un valor d’una funció 𝑓𝑓 sii hi ha algun objecte
𝑎𝑎 ∈ dom 𝑓𝑓 t.q. 𝑓𝑓 𝑎𝑎 = 𝑏𝑏. Per tant, el conjunt de valors d’una
funció és el seu recorregut, i.e.,
𝑟𝑟𝑟𝑟𝑟𝑟 𝑓𝑓 = 𝑓𝑓 𝑥𝑥 : 𝑥𝑥 ∈ dom 𝑓𝑓 .
Extensionalitat
• En la mesura que les funcions són relacions i les relacions són
conjunts (de parells ordenats), compleixen el principi
d’extensionalitat.
• Dues funcions 𝑓𝑓, 𝑔𝑔 són iguals sii tenen el mateix domini i
assignen els mateixos valors a cada argument, és a dir:
• 𝑓𝑓 = 𝑔𝑔 sii dom 𝑓𝑓 = dom 𝑔𝑔 i p.t. 𝑎𝑎 ∈ dom 𝑓𝑓 , 𝑓𝑓 𝑎𝑎 = 𝑔𝑔 𝑎𝑎 .
• Un objecte 𝑏𝑏 és un valor d’una funció 𝑓𝑓 sii hi ha algun objecte
𝑎𝑎 ∈ dom 𝑓𝑓 t.q. 𝑓𝑓 𝑎𝑎 = 𝑏𝑏. Per tant, el conjunt de valors d’una
funció és el seu recorregut, i.e.,
𝑟𝑟𝑟𝑟𝑟𝑟 𝑓𝑓 = 𝑓𝑓 𝑥𝑥 : 𝑥𝑥 ∈ dom 𝑓𝑓 .
Funcions de 𝐴𝐴 en 𝐵𝐵
• Una funció de 𝐴𝐴 en 𝐵𝐵 és una funció amb domini 𝐴𝐴 els valors de
la quals pertànyen tots a 𝐵𝐵. En altres paraules, 𝑓𝑓 és una funció
de 𝐴𝐴 en 𝐵𝐵, en símbols
𝑓𝑓: 𝐴𝐴 ⟼ 𝐵𝐵,
si dom 𝑓𝑓 = 𝐴𝐴 i rec 𝑓𝑓 ⊆ 𝐵𝐵.
• Ex: Sigui Prop un subconjunt de lletres proposicionals del
llenguatge de la lògica proposicional. Aleshores, una assignació 𝜐𝜐
és una funció de Prop en 0,1 , en símbols
𝜐𝜐: Prop ⟼ 0,1 ,
t.q. 𝜐𝜐 𝑝𝑝 = 1 si 𝑝𝑝 és vertadera i 𝜐𝜐 𝑝𝑝 = 0 si 𝑝𝑝 és falsa.
Funcions de 𝐴𝐴 en 𝐵𝐵
• Una funció de 𝐴𝐴 en 𝐵𝐵 és una funció amb domini 𝐴𝐴 els valors de
la quals pertànyen tots a 𝐵𝐵. En altres paraules, 𝑓𝑓 és una funció
de 𝐴𝐴 en 𝐵𝐵, en símbols
𝑓𝑓: 𝐴𝐴 ⟼ 𝐵𝐵,
si dom 𝑓𝑓 = 𝐴𝐴 i rec 𝑓𝑓 ⊆ 𝐵𝐵.
• Ex: Sigui Prop un subconjunt de lletres proposicionals del
llenguatge de la lògica proposicional. Aleshores, una assignació 𝜐𝜐
és una funció de Prop en 0,1 , en símbols
𝜐𝜐: Prop ⟼ 0,1 ,
t.q. 𝜐𝜐 𝑝𝑝 = 1 si 𝑝𝑝 és vertadera i 𝜐𝜐 𝑝𝑝 = 0 si 𝑝𝑝 és falsa.
Tipus de funcions
• Una funció 𝑓𝑓 de 𝐴𝐴 en 𝐵𝐵 és exhaustiva sii per a tot 𝑏𝑏 ∈ 𝐵𝐵 hi ha un
𝑎𝑎 ∈ 𝐴𝐴 tal que 𝑓𝑓 𝑎𝑎 = 𝑏𝑏, i.e., sii rec 𝑓𝑓 = 𝐵𝐵.
• Una funció 𝑓𝑓 de 𝐴𝐴 en 𝐵𝐵 és injectiva sii per a tot 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ dom 𝑓𝑓 ,
si 𝑓𝑓 𝑥𝑥 = 𝑓𝑓 𝑦𝑦 , aleshores 𝑥𝑥 = 𝑦𝑦,
(o, equivalentment, si 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦, aleshores 𝑓𝑓 𝑥𝑥 ≠ 𝑓𝑓 𝑦𝑦 ).
• Una funció 𝑓𝑓 de 𝐴𝐴 en 𝐵𝐵 és bijectiva sii 𝑓𝑓 és injectiva i exhaustiva.
• Nota: A voltes no es requereix que 𝐴𝐴 = dom 𝑓𝑓 per així poder
distingir entre funcions totals o parcials sobre un conjunt
d’elements.
Tipus de funcions
• Una funció 𝑓𝑓 de 𝐴𝐴 en 𝐵𝐵 és exhaustiva sii per a tot 𝑏𝑏 ∈ 𝐵𝐵 hi ha un
𝑎𝑎 ∈ 𝐴𝐴 tal que 𝑓𝑓 𝑎𝑎 = 𝑏𝑏, i.e., sii rec 𝑓𝑓 = 𝐵𝐵.
• Una funció 𝑓𝑓 de 𝐴𝐴 en 𝐵𝐵 és injectiva sii per a tot 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ dom 𝑓𝑓 ,
si 𝑓𝑓 𝑥𝑥 = 𝑓𝑓 𝑦𝑦 , aleshores 𝑥𝑥 = 𝑦𝑦,
(o, equivalentment, si 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦, aleshores 𝑓𝑓 𝑥𝑥 ≠ 𝑓𝑓 𝑦𝑦 ).
• Una funció 𝑓𝑓 de 𝐴𝐴 en 𝐵𝐵 és bijectiva sii 𝑓𝑓 és injectiva i exhaustiva.
• Nota: A voltes no es requereix que 𝐴𝐴 = dom 𝑓𝑓 per així poder
distingir entre funcions totals o parcials sobre un conjunt
d’elements.
Tipus de funcions
• Una funció 𝑓𝑓 de 𝐴𝐴 en 𝐵𝐵 és exhaustiva sii per a tot 𝑏𝑏 ∈ 𝐵𝐵 hi ha un
𝑎𝑎 ∈ 𝐴𝐴 tal que 𝑓𝑓 𝑎𝑎 = 𝑏𝑏, i.e., sii rec 𝑓𝑓 = 𝐵𝐵.
• Una funció 𝑓𝑓 de 𝐴𝐴 en 𝐵𝐵 és injectiva sii per a tot 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ dom 𝑓𝑓 ,
si 𝑓𝑓 𝑥𝑥 = 𝑓𝑓 𝑦𝑦 , aleshores 𝑥𝑥 = 𝑦𝑦,
(o, equivalentment, si 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦, aleshores 𝑓𝑓 𝑥𝑥 ≠ 𝑓𝑓 𝑦𝑦 ).
• Una funció 𝑓𝑓 de 𝐴𝐴 en 𝐵𝐵 és bijectiva sii 𝑓𝑓 és injectiva i exhaustiva.
• Nota: A voltes no es requereix que 𝐴𝐴 = dom 𝑓𝑓 per així poder
distingir entre funcions totals o parcials sobre un conjunt
d’elements.
Tipus de funcions
• Una funció 𝑓𝑓 de 𝐴𝐴 en 𝐵𝐵 és exhaustiva sii per a tot 𝑏𝑏 ∈ 𝐵𝐵 hi ha un
𝑎𝑎 ∈ 𝐴𝐴 tal que 𝑓𝑓 𝑎𝑎 = 𝑏𝑏, i.e., sii rec 𝑓𝑓 = 𝐵𝐵.
• Una funció 𝑓𝑓 de 𝐴𝐴 en 𝐵𝐵 és injectiva sii per a tot 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ dom 𝑓𝑓 ,
si 𝑓𝑓 𝑥𝑥 = 𝑓𝑓 𝑦𝑦 , aleshores 𝑥𝑥 = 𝑦𝑦,
(o, equivalentment, si 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦, aleshores 𝑓𝑓 𝑥𝑥 ≠ 𝑓𝑓 𝑦𝑦 ).
• Una funció 𝑓𝑓 de 𝐴𝐴 en 𝐵𝐵 és bijectiva sii 𝑓𝑓 és injectiva i exhaustiva.
• Nota: A voltes no es requereix que 𝐴𝐴 = dom 𝑓𝑓 per així poder
distingir entre funcions totals o parcials sobre un conjunt
d’elements.
Exemples
• La funció “valor absolut” de ℤ en ℕ definida com segueix:
𝑓𝑓: ℤ ⟼ ℕ
𝑛𝑛: ⟼ 𝑛𝑛
• És exhaustiva: Per tot 𝑦𝑦 ∈ ℕ hi ha un 𝑥𝑥 ∈ ℤ tal que 𝑓𝑓 𝑥𝑥 = 𝑦𝑦 (a
tot nombre natural del recorregut de la funció li correspon un
sencer del domini).
• No és injectiva: Si 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦, aleshores 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦 és fals. Ex: −2 ≠ 2,
però −2 = 2 .
• Per tant, no és bijectiva.
Exemples
• La funció “valor absolut” de ℤ en ℕ definida com segueix:
𝑓𝑓: ℤ ⟼ ℕ
𝑛𝑛: ⟼ 𝑛𝑛
• És exhaustiva: Per tot 𝑦𝑦 ∈ ℕ hi ha un 𝑥𝑥 ∈ ℤ tal que 𝑓𝑓 𝑥𝑥 = 𝑦𝑦 (a
tot nombre natural del recorregut de la funció li correspon un
sencer del domini).
• No és injectiva: Si 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦, aleshores 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦 és fals. Ex: −2 ≠ 2,
però −2 = 2 .
• Per tant, no és bijectiva
Exemples
• La funció “valor absolut” de ℤ en ℕ definida com segueix:
𝑓𝑓: ℤ ⟼ ℕ
𝑛𝑛: ⟼ 𝑛𝑛
• És exhaustiva: Per tot 𝑦𝑦 ∈ ℕ hi ha un 𝑥𝑥 ∈ ℤ tal que 𝑓𝑓 𝑥𝑥 = 𝑦𝑦 (a
tot nombre natural del recorregut de la funció li correspon un
sencer del domini).
• No és injectiva: Si 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦, aleshores 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦 és fals. Ex: −2 ≠ 2,
però −2 = 2 .
• Per tant, no és bijectiva
Exemples
• La funció “valor absolut” de ℤ en ℕ definida com segueix:
𝑓𝑓: ℤ ⟼ ℕ
𝑛𝑛: ⟼ 𝑛𝑛
• És exhaustiva: Per tot 𝑦𝑦 ∈ ℕ hi ha un 𝑥𝑥 ∈ ℤ tal que 𝑓𝑓 𝑥𝑥 = 𝑦𝑦 (a
tot nombre natural del recorregut de la funció li correspon un
sencer del domini).
• No és injectiva: Si 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦, aleshores 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦 és fals. Ex: −2 ≠ 2,
però −2 = 2 .
• Per tant, no és bijectiva.
Exemples
• La funció “invers” de ℤ en ℤ definida com segueix:
𝑓𝑓: ℤ ⟼ ℤ
𝑛𝑛: ⟼ −𝑛𝑛
• És exhaustiva: Per tot 𝑦𝑦 ∈ ℤ hi ha un 𝑥𝑥 ∈ ℤ = dom 𝑓𝑓 tal que
𝑓𝑓 𝑥𝑥 = 𝑦𝑦 (tot nombre sencer de rec 𝑓𝑓 té un invers a dom 𝑓𝑓 )
• És injectiva: Si 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦, aleshores −𝑥𝑥 ≠ −𝑦𝑦.
• Per tant, és bijectiva.
Exemples
• La funció “invers” de ℤ en ℤ definida com segueix:
𝑓𝑓: ℤ ⟼ ℤ
𝑛𝑛: ⟼ −𝑛𝑛
• És exhaustiva: Per tot 𝑦𝑦 ∈ ℤ hi ha un 𝑥𝑥 ∈ ℤ = dom 𝑓𝑓 tal que
𝑓𝑓 𝑥𝑥 = 𝑦𝑦 (tot nombre sencer de rec 𝑓𝑓 té un invers a dom 𝑓𝑓 )
• És injectiva: Si 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦, aleshores −𝑥𝑥 ≠ −𝑦𝑦.
• Per tant, és bijectiva.
Exemples
• La funció “invers” de ℤ en ℤ definida com segueix:
𝑓𝑓: ℤ ⟼ ℤ
𝑛𝑛: ⟼ −𝑛𝑛
• És exhaustiva: Per tot 𝑦𝑦 ∈ ℤ hi ha un 𝑥𝑥 ∈ ℤ = dom 𝑓𝑓 tal que
𝑓𝑓 𝑥𝑥 = 𝑦𝑦 (tot nombre sencer de rec 𝑓𝑓 té un invers a dom 𝑓𝑓 )
• És injectiva: Si 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦, aleshores −𝑥𝑥 ≠ −𝑦𝑦.
• Per tant, és bijectiva.
Exemples
• La funció “invers” de ℤ en ℤ definida com segueix:
𝑓𝑓: ℤ ⟼ ℤ
𝑛𝑛: ⟼ −𝑛𝑛
• És exhaustiva: Per tot 𝑦𝑦 ∈ ℤ hi ha un 𝑥𝑥 ∈ ℤ = dom 𝑓𝑓 tal que
𝑓𝑓 𝑥𝑥 = 𝑦𝑦 (tot nombre sencer de rec 𝑓𝑓 té un invers a dom 𝑓𝑓 )
• És injectiva: Si 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦, aleshores −𝑥𝑥 ≠ −𝑦𝑦.
• Per tant, és bijectiva.
Exemples
• La funció “quadrat” de ℤ en ℕ definida com segueix
ℎ: ℤ ⟼ ℕ
𝑛𝑛: ⟼ 𝑛𝑛2
• No és exhaustiva, atès que als nombres senars de ℕ no els
correspon cap nombre de ℤ = dom ℎ . Dit d’una altra manera,
rec ℎ ⊂ ℕ.
• No és injectiva: Si 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦, aleshores 𝑥𝑥 2 ≠ 𝑦𝑦 2 és fals (ex: −2 ≠ 2,
però −2 2 = 22 .
• Per tant, no és bijectiva.
• Pregunta: La funció “cub” de ℤ en ℕ que assigna a cada 𝑛𝑛 el seu
cub (𝑛𝑛3 ), no és exhaustiva i injectiva com abans?
Exemples
• La funció “quadrat” de ℤ en ℕ definida com segueix
ℎ: ℤ ⟼ ℕ
𝑛𝑛: ⟼ 𝑛𝑛2
• No és exhaustiva, atès que als nombres senars de ℕ no els
correspon cap nombre de ℤ = dom ℎ . Dit d’una altra manera,
rec ℎ ⊂ ℕ.
• No és injectiva: Si 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦, aleshores 𝑥𝑥 2 ≠ 𝑦𝑦 2 és fals (ex: −2 ≠ 2,
però −2 2 = 22 .
• Per tant, no és bijectiva.
• Pregunta: La funció “cub” de ℤ en ℕ que assigna a cada 𝑛𝑛 el seu
cub (𝑛𝑛3 ), no és exhaustiva i injectiva com abans?
Exemples
• La funció “quadrat” de ℤ en ℕ definida com segueix
ℎ: ℤ ⟼ ℕ
𝑛𝑛: ⟼ 𝑛𝑛2
• No és exhaustiva, atès que als nombres senars de ℕ no els
correspon cap nombre de ℤ = dom ℎ . Dit d’una altra manera,
rec ℎ ⊂ ℕ.
• No és injectiva: Si 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦, aleshores 𝑥𝑥 2 ≠ 𝑦𝑦 2 és fals (ex: −2 ≠ 2,
però −2 2 = 22 .
• Per tant, no és bijectiva.
• Pregunta: La funció “cub” de ℤ en ℕ que assigna a cada 𝑛𝑛 el seu
cub (𝑛𝑛3 ), no és exhaustiva i injectiva com abans?
Exemples
• La funció “quadrat” de ℤ en ℕ definida com segueix
ℎ: ℤ ⟼ ℕ
𝑛𝑛: ⟼ 𝑛𝑛2
• No és exhaustiva, atès que als nombres senars de ℕ no els
correspon cap nombre de ℤ = dom ℎ . Dit d’una altra manera,
rec ℎ ⊂ ℕ.
• No és injectiva: Si 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦, aleshores 𝑥𝑥 2 ≠ 𝑦𝑦 2 és fals (ex: −2 ≠ 2,
però −2 2 = 22 .
• Per tant, no és bijectiva.
• Pregunta: La funció “cub” de ℤ en ℕ que assigna a cada 𝑛𝑛 el seu
cub (𝑛𝑛3 ), no és exhaustiva i injectiva com abans?
Exemples
• La funció “quadrat” de ℤ en ℕ definida com segueix
ℎ: ℤ ⟼ ℕ
𝑛𝑛: ⟼ 𝑛𝑛2
• No és exhaustiva, atès que als nombres senars de ℕ no els
correspon cap nombre de ℤ = dom ℎ . Dit d’una altra manera,
rec ℎ ⊂ ℕ.
• No és injectiva: Si 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦, aleshores 𝑥𝑥 2 ≠ 𝑦𝑦 2 és fals (ex: −2 ≠ 2,
però −2 2 = 22 .
• Per tant, no és bijectiva.
• Pregunta: La funció “cub” de ℤ en ℕ que assigna a cada 𝑛𝑛 el seu
cub (𝑛𝑛3 ), no és exhaustiva ni injectiva com l’anterior?
Exercicis
• Definiu correctament la funció que assigna a cada element d’un
conjunt no buit qualsevol 𝐴𝐴 el seu conjunt unitari. Digueu si és
exhaustiva i/o injectiva. És bijectiva?
• Definiu correctament la funció de ℤ+ en ℕ que assigna a cada
sencer positiu un nombre parell. Digueu si és exhaustiva i/o
injectiva. És bijectiva?
La funció inversa
• L’equivalent de la inversa d’una relació és la funció inversa que
escriurem 𝑓𝑓 −1 , 𝑔𝑔−1 , ℎ−1 etc.
• Si bé la relació inversa està definida per tota relació, la funció
inversa només està definida (és a dir, només existeix) en el cas
que la funció sigui injectiva.
• Ex: Sigui ℎ com abans la funció “quadrat”. Recordem que era fals
que si 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦, aleshores 𝑥𝑥 2 ≠ 𝑦𝑦 2 . Això vol dir que per alguns
elements de rec (ℎ), ℎ 𝑥𝑥 = ℎ(𝑦𝑦), però 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦 (ex: −2 2 = 22 ,
però −2 ≠ 2.
• En aquests casos, la funció inversa ℎ−1 no està definida, atès que
en una funció a cada element del domini li correspon un i un sol
element del recorregut.
La funció inversa
• L’equivalent de la inversa d’una relació és la funció inversa que
escriurem 𝑓𝑓 −1 , 𝑔𝑔−1 , ℎ−1 etc.
• Si bé la relació inversa està definida per tota relació, la funció
inversa només està definida (és a dir, només existeix) en el cas
que la funció sigui injectiva.
• Ex: Sigui ℎ com abans la funció “quadrat”. Recordem que era fals
que si 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦, aleshores 𝑥𝑥 2 ≠ 𝑦𝑦 2 . Això vol dir que per alguns
elements de rec (ℎ), ℎ 𝑥𝑥 = ℎ(𝑦𝑦), però 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦 (ex: −2 2 = 22 ,
però −2 ≠ 2.
• En aquests casos, la funció inversa ℎ−1 no està definida, atès que
en una funció a cada element del domini li correspon un i un sol
element del recorregut.
La funció inversa
• L’equivalent de la inversa d’una relació és la funció inversa que
escriurem 𝑓𝑓 −1 , 𝑔𝑔−1 , ℎ−1 etc.
• Si bé la relació inversa està definida per tota relació, la funció
inversa només està definida (és a dir, només existeix) en el cas
que la funció sigui injectiva.
• Ex: Sigui ℎ com abans la funció “quadrat”. Recordem que era fals
que si 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦, aleshores 𝑥𝑥 2 ≠ 𝑦𝑦 2 . Això vol dir que per alguns
elements de rec (ℎ), ℎ 𝑥𝑥 = ℎ(𝑦𝑦), però 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦 (ex: −2 2 = 22 ,
però −2 ≠ 2.
• En aquests casos, la funció inversa ℎ−1 no està definida, atès que
en una funció a cada element del domini li correspon un i un sol
element del recorregut.
La funció inversa
• L’equivalent de la inversa d’una relació és la funció inversa que
escriurem 𝑓𝑓 −1 , 𝑔𝑔−1 , ℎ−1 etc.
• Si bé la relació inversa està definida per tota relació, la funció
inversa només està definida (és a dir, només existeix) en el cas
que la funció sigui injectiva.
• Ex: Sigui ℎ com abans la funció “quadrat”. Recordem que era fals
que si 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦, aleshores 𝑥𝑥 2 ≠ 𝑦𝑦 2 . Això vol dir que per alguns
elements de rec (ℎ), ℎ 𝑥𝑥 = ℎ(𝑦𝑦), però 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦 (ex: −2 2 = 22 ,
però −2 ≠ 2.
• En aquests casos, la funció inversa ℎ−1 no està definida, atès que
en una funció a cada element del domini li correspon un i un sol
element del recorregut.
La funció inversa. Exemples
• La funció “invers” de ℤ en ℤ definida com segueix:
𝑓𝑓: ℤ ⟼ ℤ
𝑛𝑛: ⟼ −𝑛𝑛
és injectiva i, per tant, té funció inversa 𝑓𝑓 −1 . En aquest cas, 𝑓𝑓 −1 =
𝑓𝑓, atès que p.t. nombre 𝑛𝑛 𝑓𝑓 −1 𝑛𝑛 = −𝑛𝑛.
• La funció “successor” de ℕ en ℕ definida com segueix:
𝐹𝐹: ℕ ⟼ ℕ
𝑛𝑛: ⟼ 𝑛𝑛 + 1
és injectiva i, per tant, té funció inversa 𝐹𝐹 −1 . En aquest cas,
dom 𝐹𝐹 −1 = ℕ − 0 i 𝐹𝐹 −1 = 𝑛𝑛 − 1 (𝐹𝐹 −1 és “predecessor”).
La funció inversa. Exemples
• La funció “invers” de ℤ en ℤ definida com segueix:
𝑓𝑓: ℤ ⟼ ℤ
𝑛𝑛: ⟼ −𝑛𝑛
és injectiva i, per tant, té funció inversa 𝑓𝑓 −1 . En aquest cas, 𝑓𝑓 −1 =
𝑓𝑓, atès que p.t. nombre 𝑛𝑛 𝑓𝑓 −1 𝑛𝑛 = −𝑛𝑛.
• La funció “successor” de ℕ en ℕ definida com segueix:
𝐹𝐹: ℕ ⟼ ℕ
𝑛𝑛: ⟼ 𝑛𝑛 + 1
és injectiva i, per tant, té funció inversa 𝐹𝐹 −1 . En aquest cas,
dom 𝐹𝐹 −1 = ℕ − 0 i 𝐹𝐹 −1 = 𝑛𝑛 − 1 (𝐹𝐹 −1 és “predecessor”).
Composició de funcions
• Sigui 𝑓𝑓 una funció de 𝐴𝐴 en 𝐵𝐵 i sigui 𝑔𝑔 una funció de 𝐵𝐵 en 𝐶𝐶. La
composició de les funcions 𝑔𝑔 i 𝑓𝑓, en símbols, 𝑔𝑔 ∘ 𝑓𝑓, és la funció
de 𝐴𝐴 en 𝐶𝐶 tal que per tot 𝑥𝑥 ∈ 𝐴𝐴
𝑔𝑔 ∘ 𝑓𝑓 𝑥𝑥 = 𝑔𝑔 𝑓𝑓 𝑥𝑥 .
• Gràficament
𝐴𝐴 ⟼ 𝐵𝐵 ⟼ 𝐶𝐶
𝑥𝑥 ⟼ 𝑓𝑓 𝑥𝑥 ⟼ 𝑔𝑔 𝑓𝑓 𝑥𝑥
• Ex: Si 𝑓𝑓 𝑥𝑥 = 𝑥𝑥 2 i 𝑔𝑔 𝑥𝑥 = −𝑥𝑥 definides en ℤ llavors 𝑔𝑔 ∘ 𝑓𝑓 𝑥𝑥 =
𝑔𝑔 𝑓𝑓 𝑥𝑥 = − 𝑥𝑥 2 i 𝑓𝑓 ∘ 𝑔𝑔 𝑥𝑥 = 𝑓𝑓 𝑔𝑔 𝑥𝑥 = −𝑥𝑥 2 = 𝑥𝑥 2 = 𝑓𝑓 𝑥𝑥 .
Composició de funcions
• Sigui 𝑓𝑓 una funció de 𝐴𝐴 en 𝐵𝐵 i sigui 𝑔𝑔 una funció de 𝐵𝐵 en 𝐶𝐶. La
composició de les funcions 𝑔𝑔 i 𝑓𝑓, en símbols, 𝑔𝑔 ∘ 𝑓𝑓, és la funció
de 𝐴𝐴 en 𝐶𝐶 tal que per tot 𝑥𝑥 ∈ 𝐴𝐴
𝑔𝑔 ∘ 𝑓𝑓 𝑥𝑥 = 𝑔𝑔 𝑓𝑓 𝑥𝑥 .
• Gràficament
𝐴𝐴 ⟼ 𝐵𝐵 ⟼ 𝐶𝐶
𝑥𝑥 ⟼ 𝑓𝑓 𝑥𝑥 ⟼ 𝑔𝑔 𝑓𝑓 𝑥𝑥
• Ex: Si 𝑓𝑓 𝑥𝑥 = 𝑥𝑥 2 i 𝑔𝑔 𝑥𝑥 = −𝑥𝑥 definides en ℤ llavors 𝑔𝑔 ∘ 𝑓𝑓 𝑥𝑥 =
𝑔𝑔 𝑓𝑓 𝑥𝑥 = − 𝑥𝑥 2 i 𝑓𝑓 ∘ 𝑔𝑔 𝑥𝑥 = 𝑓𝑓 𝑔𝑔 𝑥𝑥 = −𝑥𝑥 2 = 𝑥𝑥 2 = 𝑓𝑓 𝑥𝑥 .
Composició de funcions
• Sigui 𝑓𝑓 una funció de 𝐴𝐴 en 𝐵𝐵 i sigui 𝑔𝑔 una funció de 𝐵𝐵 en 𝐶𝐶. La
composició de les funcions 𝑔𝑔 i 𝑓𝑓, en símbols, 𝑔𝑔 ∘ 𝑓𝑓, és la funció
de 𝐴𝐴 en 𝐶𝐶 tal que per tot 𝑥𝑥 ∈ 𝐴𝐴
𝑔𝑔 ∘ 𝑓𝑓 𝑥𝑥 = 𝑔𝑔 𝑓𝑓 𝑥𝑥 .
• Gràficament
𝐴𝐴 ⟼ 𝐵𝐵 ⟼ 𝐶𝐶
𝑥𝑥 ⟼ 𝑓𝑓 𝑥𝑥 ⟼ 𝑔𝑔 𝑓𝑓 𝑥𝑥
• Ex: Si 𝑓𝑓 𝑥𝑥 = 𝑥𝑥 2 i 𝑔𝑔 𝑥𝑥 = −𝑥𝑥 definides en ℤ llavors 𝑔𝑔 ∘ 𝑓𝑓 𝑥𝑥 =
𝑔𝑔 𝑓𝑓 𝑥𝑥 = − 𝑥𝑥 2 i 𝑓𝑓 ∘ 𝑔𝑔 𝑥𝑥 = 𝑓𝑓 𝑔𝑔 𝑥𝑥 = −𝑥𝑥 2 = 𝑥𝑥 2 = 𝑓𝑓 𝑥𝑥 .
Operacions
• Una operació de dos arguments en un conjunt 𝐴𝐴 és una funció els
arguments de la qual són parell ordenats de 𝐴𝐴 × 𝐴𝐴 i el valor de la qual
pertany a 𝐴𝐴.
• Ex: La suma i el producte de nombres naturals, és a dir, les funcions 𝐹𝐹, 𝐺𝐺
de ℕ × ℕ en ℕ definides per
𝐹𝐹 𝑚𝑚, 𝑛𝑛 = 𝑚𝑚 + 𝑛𝑛 i 𝐺𝐺 𝑚𝑚, 𝑛𝑛 = 𝑚𝑚 · 𝑛𝑛,
són operacions binàries en el conjunt ℕ.
• L’exponenciació és una operació unària en ℕ (en ℤ, ℚ, ℝ … ), la resta és
una operació binària en ℤ (ℚ, ℝ, … ), (però aquí l’ordre importa: 3 − 4 ≠
4 − 3. Això mostra la necessitat de considerar parells ordenats).
• De forma anàloga es poden definir operacions ternàries, quaternàries,
...., 𝑛𝑛-àries en un conjunt 𝐴𝐴 com funcions de 𝐴𝐴3 , 𝐴𝐴4 , … , 𝐴𝐴𝑛𝑛 en 𝐴𝐴.
Operacions
• Una operació de dos arguments en un conjunt 𝐴𝐴 és una funció els
arguments de la qual són parell ordenats de 𝐴𝐴 × 𝐴𝐴 i el valor de la qual
pertany a 𝐴𝐴.
• Ex: La suma i el producte de nombres naturals, és a dir, les funcions 𝐹𝐹, 𝐺𝐺
de ℕ × ℕ en ℕ definides per
𝐹𝐹 𝑚𝑚, 𝑛𝑛 = 𝑚𝑚 + 𝑛𝑛 i 𝐺𝐺 𝑚𝑚, 𝑛𝑛 = 𝑚𝑚 · 𝑛𝑛,
són operacions binàries en el conjunt ℕ.
• L’exponenciació és una operació unària en ℕ (en ℤ, ℚ, ℝ … ), la resta és
una operació binària en ℤ (ℚ, ℝ, … ), (però aquí l’ordre importa: 3 − 4 ≠
4 − 3. Això mostra la necessitat de considerar parells ordenats).
• De forma anàloga es poden definir operacions ternàries, quaternàries,
...., 𝑛𝑛-àries en un conjunt 𝐴𝐴 com funcions de 𝐴𝐴3 , 𝐴𝐴4 , … , 𝐴𝐴𝑛𝑛 en 𝐴𝐴.
Operacions
• Una operació de dos arguments en un conjunt 𝐴𝐴 és una funció els
arguments de la qual són parell ordenats de 𝐴𝐴 × 𝐴𝐴 i el valor de la qual
pertany a 𝐴𝐴.
• Ex: La suma i el producte de nombres naturals, és a dir, les funcions 𝐹𝐹, 𝐺𝐺
de ℕ × ℕ en ℕ definides per
𝐹𝐹 𝑚𝑚, 𝑛𝑛 = 𝑚𝑚 + 𝑛𝑛 i 𝐺𝐺 𝑚𝑚, 𝑛𝑛 = 𝑚𝑚 · 𝑛𝑛,
són operacions binàries en el conjunt ℕ.
• L’exponenciació és una operació unària en ℕ (en ℤ, ℚ, ℝ … ), la resta és
una operació binària en ℤ (ℚ, ℝ, … ), (però aquí l’ordre importa: 3 − 4 ≠
4 − 3. Això mostra la necessitat de considerar parells ordenats).
• De forma anàloga es poden definir operacions ternàries, quaternàries,
...., 𝑛𝑛-àries en un conjunt 𝐴𝐴 com funcions de 𝐴𝐴3 , 𝐴𝐴4 , … , 𝐴𝐴𝑛𝑛 en 𝐴𝐴.
Operacions
• Una operació de dos arguments en un conjunt 𝐴𝐴 és una funció els
arguments de la qual són parell ordenats de 𝐴𝐴 × 𝐴𝐴 i el valor de la qual
pertany a 𝐴𝐴.
• Ex: La suma i el producte de nombres naturals, és a dir, les funcions 𝐹𝐹, 𝐺𝐺
de ℕ × ℕ en ℕ definides per
𝐹𝐹 𝑚𝑚, 𝑛𝑛 = 𝑚𝑚 + 𝑛𝑛 i 𝐺𝐺 𝑚𝑚, 𝑛𝑛 = 𝑚𝑚 · 𝑛𝑛,
són operacions binàries en el conjunt ℕ.
• L’exponenciació és una operació unària en ℕ (en ℤ, ℚ, ℝ … ), la resta és
una operació binària en ℤ (ℚ, ℝ, … ), (però aquí l’ordre importa: 3 − 4 ≠
4 − 3. Això mostra la necessitat de considerar parells ordenats).
• De forma anàloga es poden definir operacions ternàries, quaternàries,
...., 𝑛𝑛-àries en un conjunt 𝐴𝐴 com funcions de 𝐴𝐴3 , 𝐴𝐴4 , … , 𝐴𝐴𝑛𝑛 en 𝐴𝐴.
Imatge i antiimatge d’un conjunt per una
funció
• Si 𝑓𝑓 és una funció amb domini 𝐴𝐴 i 𝑋𝑋 ⊆ 𝐴𝐴, la imatge de 𝑋𝑋 per 𝑓𝑓,
es símbols, 𝑓𝑓 𝑋𝑋 , és el conjunt dels valors que 𝑓𝑓 assigna als
elements de 𝑋𝑋, i.e.,
𝑓𝑓 𝑋𝑋 = 𝑓𝑓 𝑥𝑥 : 𝑥𝑥 ∈ 𝑋𝑋 .
• Així, 𝑓𝑓 ∅ = ∅ i 𝑓𝑓 𝐴𝐴 = rec 𝑓𝑓 .
• Si 𝑓𝑓 és una funció de 𝐴𝐴 en 𝐵𝐵 i 𝑌𝑌 ⊆ 𝐵𝐵, la antiimatge de 𝑌𝑌 per 𝑓𝑓, es
símbols, 𝑓𝑓 −1 𝑌𝑌 , és el subconjunt de 𝐴𝐴 definit per
𝑓𝑓 −1 𝑌𝑌 = 𝑥𝑥 ∈ 𝐴𝐴: 𝑓𝑓 𝑥𝑥 ∈ 𝑌𝑌 .
• Així, 𝑓𝑓 −1 ∅ = ∅ i𝑓𝑓 −1 𝐵𝐵 = 𝐴𝐴.
• Cal no confondre la funció inversa (no sempre existeix) amb la
antiimatge d’un conjunt (sempre existeix).
Imatge i antiimatge d’un conjunt per una
funció
• Si 𝑓𝑓 és una funció amb domini 𝐴𝐴 i 𝑋𝑋 ⊆ 𝐴𝐴, la imatge de 𝑋𝑋 per 𝑓𝑓,
es símbols, 𝑓𝑓 𝑋𝑋 , és el conjunt dels valors que 𝑓𝑓 assigna als
elements de 𝑋𝑋, i.e.,
𝑓𝑓 𝑋𝑋 = 𝑓𝑓 𝑥𝑥 : 𝑥𝑥 ∈ 𝑋𝑋 .
• Així, 𝑓𝑓 ∅ = ∅ i 𝑓𝑓 𝐴𝐴 = rec 𝑓𝑓 .
• Si 𝑓𝑓 és una funció de 𝐴𝐴 en 𝐵𝐵 i 𝑌𝑌 ⊆ 𝐵𝐵, la antiimatge de 𝑌𝑌 per 𝑓𝑓, es
símbols, 𝑓𝑓 −1 𝑌𝑌 , és el subconjunt de 𝐴𝐴 definit per
𝑓𝑓 −1 𝑌𝑌 = 𝑥𝑥 ∈ 𝐴𝐴: 𝑓𝑓 𝑥𝑥 ∈ 𝑌𝑌 .
• Així, 𝑓𝑓 −1 ∅ = ∅ i𝑓𝑓 −1 𝐵𝐵 = 𝐴𝐴.
• Cal no confondre la funció inversa (no sempre existeix) amb la
antiimatge d’un conjunt (sempre existeix).
Imatge i antiimatge d’un conjunt per una
funció
• Si 𝑓𝑓 és una funció amb domini 𝐴𝐴 i 𝑋𝑋 ⊆ 𝐴𝐴, la imatge de 𝑋𝑋 per 𝑓𝑓,
es símbols, 𝑓𝑓 𝑋𝑋 , és el conjunt dels valors que 𝑓𝑓 assigna als
elements de 𝑋𝑋, i.e.,
𝑓𝑓 𝑋𝑋 = 𝑓𝑓 𝑥𝑥 : 𝑥𝑥 ∈ 𝑋𝑋 .
• Així, 𝑓𝑓 ∅ = ∅ i 𝑓𝑓 𝐴𝐴 = rec 𝑓𝑓 .
• Si 𝑓𝑓 és una funció de 𝐴𝐴 en 𝐵𝐵 i 𝑌𝑌 ⊆ 𝐵𝐵, la antiimatge de 𝑌𝑌 per 𝑓𝑓, es
símbols, 𝑓𝑓 −1 𝑌𝑌 , és el subconjunt de 𝐴𝐴 definit per
𝑓𝑓 −1 𝑌𝑌 = 𝑥𝑥 ∈ 𝐴𝐴: 𝑓𝑓 𝑥𝑥 ∈ 𝑌𝑌 .
• Així, 𝑓𝑓 −1 ∅ = ∅ i𝑓𝑓 −1 𝐵𝐵 = 𝐴𝐴.
• Cal no confondre la funció inversa (no sempre existeix) amb la
antiimatge d’un conjunt (sempre existeix).
Imatge i antiimatge d’un conjunt per una
funció
• Si 𝑓𝑓 és una funció amb domini 𝐴𝐴 i 𝑋𝑋 ⊆ 𝐴𝐴, la imatge de 𝑋𝑋 per 𝑓𝑓,
es símbols, 𝑓𝑓 𝑋𝑋 , és el conjunt dels valors que 𝑓𝑓 assigna als
elements de 𝑋𝑋, i.e.,
𝑓𝑓 𝑋𝑋 = 𝑓𝑓 𝑥𝑥 : 𝑥𝑥 ∈ 𝑋𝑋 .
• Així, 𝑓𝑓 ∅ = ∅ i 𝑓𝑓 𝐴𝐴 = rec 𝑓𝑓 .
• Si 𝑓𝑓 és una funció de 𝐴𝐴 en 𝐵𝐵 i 𝑌𝑌 ⊆ 𝐵𝐵, la antiimatge de 𝑌𝑌 per 𝑓𝑓, es
símbols, 𝑓𝑓 −1 𝑌𝑌 , és el subconjunt de 𝐴𝐴 definit per
𝑓𝑓 −1 𝑌𝑌 = 𝑥𝑥 ∈ 𝐴𝐴: 𝑓𝑓 𝑥𝑥 ∈ 𝑌𝑌 .
• Així, 𝑓𝑓 −1 ∅ = ∅ i𝑓𝑓 −1 𝐵𝐵 = 𝐴𝐴.
• Cal no confondre la funció inversa (no sempre existeix) amb la
antiimatge d’un conjunt (sempre existeix).
Imatge i antiimatge d’un conjunt per una
funció
• Si 𝑓𝑓 és una funció amb domini 𝐴𝐴 i 𝑋𝑋 ⊆ 𝐴𝐴, la imatge de 𝑋𝑋 per 𝑓𝑓,
es símbols, 𝑓𝑓 𝑋𝑋 , és el conjunt dels valors que 𝑓𝑓 assigna als
elements de 𝑋𝑋, i.e.,
𝑓𝑓 𝑋𝑋 = 𝑓𝑓 𝑥𝑥 : 𝑥𝑥 ∈ 𝑋𝑋 .
• Així, 𝑓𝑓 ∅ = ∅ i 𝑓𝑓 𝐴𝐴 = rec 𝑓𝑓 .
• Si 𝑓𝑓 és una funció de 𝐴𝐴 en 𝐵𝐵 i 𝑌𝑌 ⊆ 𝐵𝐵, la antiimatge de 𝑌𝑌 per 𝑓𝑓, es
símbols, 𝑓𝑓 −1 𝑌𝑌 , és el subconjunt de 𝐴𝐴 definit per
𝑓𝑓 −1 𝑌𝑌 = 𝑥𝑥 ∈ 𝐴𝐴: 𝑓𝑓 𝑥𝑥 ∈ 𝑌𝑌 .
• Així, 𝑓𝑓 −1 ∅ = ∅ i𝑓𝑓 −1 𝐵𝐵 = 𝐴𝐴.
• Cal no confondre la funció inversa (no sempre existeix) amb la
antiimatge d’un conjunt (sempre existeix).
Bijectabilitat
• Per qualssevol conjunts 𝐴𝐴, 𝐵𝐵, 𝐶𝐶,
(1) Id𝐴𝐴 és una bijecció entre 𝐴𝐴 i 𝐴𝐴.
(2) Si 𝑓𝑓 és una bijecció entre 𝐴𝐴 i 𝐵𝐵, 𝑓𝑓 −1 és una bijecció entre 𝐵𝐵 i 𝐴𝐴.
(3) Si 𝑓𝑓 és una bijecció entre 𝐴𝐴 i 𝐵𝐵 i 𝑔𝑔 és una bijecció entre 𝐵𝐵 i 𝐶𝐶,
aleshores 𝑔𝑔 ∘ 𝑓𝑓 és una bijecció entre 𝐴𝐴 i 𝐶𝐶.
• Se segueix de la proposició anterior que la relació de
bijectabilitat, en símbols ~, és una relació d’equivalència entre
conjunts.
Bijectabilitat
• Per qualssevol conjunts 𝐴𝐴, 𝐵𝐵, 𝐶𝐶,
(1) Id𝐴𝐴 és una bijecció entre 𝐴𝐴 i 𝐴𝐴.
(1) Si 𝑓𝑓 és una bijecció entre 𝐴𝐴 i 𝐵𝐵, 𝑓𝑓 −1 és una bijecció entre 𝐵𝐵 i 𝐴𝐴.
(2) Si 𝑓𝑓 és una bijecció entre 𝐴𝐴 i 𝐵𝐵 i 𝑔𝑔 és una bijecció entre 𝐵𝐵 i 𝐶𝐶,
aleshores 𝑔𝑔 ∘ 𝑓𝑓 és una bijecció entre 𝐴𝐴 i 𝐶𝐶.
• Se segueix de la proposició anterior que la relació de
bijectabilitat, en símbols ~, és una relació d’equivalència entre
conjunts.
Bijectabilitat
• Per qualssevol conjunts 𝐴𝐴, 𝐵𝐵, 𝐶𝐶,
(1) Id𝐴𝐴 és una bijecció entre 𝐴𝐴 i 𝐴𝐴.
(2) Si 𝑓𝑓 és una bijecció entre 𝐴𝐴 i 𝐵𝐵, 𝑓𝑓 −1 és una bijecció entre 𝐵𝐵 i 𝐴𝐴.
(3) Si 𝑓𝑓 és una bijecció entre 𝐴𝐴 i 𝐵𝐵 i 𝑔𝑔 és una bijecció entre 𝐵𝐵 i 𝐶𝐶,
aleshores 𝑔𝑔 ∘ 𝑓𝑓 és una bijecció entre 𝐴𝐴 i 𝐶𝐶.
• Se segueix de la proposició anterior que la relació de
bijectabilitat, en símbols ~, és una relació d’equivalència entre
conjunts.
Bijectabilitat
• Per qualssevol conjunts 𝐴𝐴, 𝐵𝐵, 𝐶𝐶,
(1) Id𝐴𝐴 és una bijecció entre 𝐴𝐴 i 𝐴𝐴.
(2) Si 𝑓𝑓 és una bijecció entre 𝐴𝐴 i 𝐵𝐵, 𝑓𝑓 −1 és una bijecció entre 𝐵𝐵 i 𝐴𝐴.
(3) Si 𝑓𝑓 és una bijecció entre 𝐴𝐴 i 𝐵𝐵 i 𝑔𝑔 és una bijecció entre 𝐵𝐵 i 𝐶𝐶,
aleshores 𝑔𝑔 ∘ 𝑓𝑓 és una bijecció entre 𝐴𝐴 i 𝐶𝐶.
• Se segueix de la proposició anterior que la relació de
bijectabilitat, en símbols ~, és una relació d’equivalència entre
conjunts.
Bijectabilitat
• Per qualssevol conjunts 𝐴𝐴, 𝐵𝐵, 𝐶𝐶,
(1) Id𝐴𝐴 és una bijecció entre 𝐴𝐴 i 𝐴𝐴.
(2) Si 𝑓𝑓 és una bijecció entre 𝐴𝐴 i 𝐵𝐵, 𝑓𝑓 −1 és una bijecció entre 𝐵𝐵 i 𝐴𝐴.
(3) Si 𝑓𝑓 és una bijecció entre 𝐴𝐴 i 𝐵𝐵 i 𝑔𝑔 és una bijecció entre 𝐵𝐵 i 𝐶𝐶,
aleshores 𝑔𝑔 ∘ 𝑓𝑓 és una bijecció entre 𝐴𝐴 i 𝐶𝐶.
• Se segueix de la proposició anterior que la relació de
bijectabilitat, en símbols ~, és una relació d’equivalència entre
conjunts.
Isomorfisme
• Suposem que 𝑅𝑅 i 𝑆𝑆 són relacions en el conjunts 𝐴𝐴 i 𝐵𝐵
respectivament. Un isomorfisme entre 𝐴𝐴, 𝑅𝑅 i 𝐵𝐵, 𝑆𝑆 és una
bijecció ℎ entre 𝐴𝐴 i 𝐵𝐵 tal que per tot 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ 𝐴𝐴,
𝑥𝑥𝑥𝑥𝑥𝑥 sii ℎ 𝑥𝑥 𝑆𝑆𝑆(𝑦𝑦).
• Si hi ha un isomorfisme entre 𝐴𝐴, 𝑅𝑅 i 𝐵𝐵, 𝑆𝑆 direm que els parells
𝐴𝐴, 𝑅𝑅 i 𝐵𝐵, 𝑆𝑆 són isomorfs i escriurem
𝐴𝐴, 𝑅𝑅 ≅ 𝐵𝐵, 𝑆𝑆 .
• De la mateixa manera que s’esdevenia amb la relació de
bijectabilitat, la relació d’isomorfia és una relació d’equivalència
entre conjunts.
Isomorfisme
• Suposem que 𝑅𝑅 i 𝑆𝑆 són relacions en el conjunts 𝐴𝐴 i 𝐵𝐵
respectivament. Un isomorfisme entre 𝐴𝐴, 𝑅𝑅 i 𝐵𝐵, 𝑆𝑆 és una
bijecció ℎ entre 𝐴𝐴 i 𝐵𝐵 tal que per tot 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ 𝐴𝐴,
𝑥𝑥𝑥𝑥𝑥𝑥 sii ℎ 𝑥𝑥 𝑆𝑆𝑆(𝑦𝑦).
• Si hi ha un isomorfisme entre 𝐴𝐴, 𝑅𝑅 i 𝐵𝐵, 𝑆𝑆 direm que els parells
𝐴𝐴, 𝑅𝑅 i 𝐵𝐵, 𝑆𝑆 són isomorfs i escriurem
𝐴𝐴, 𝑅𝑅 ≅ 𝐵𝐵, 𝑆𝑆 .
• De la mateixa manera que s’esdevenia amb la relació de
bijectabilitat, la relació d’isomorfia és una relació d’equivalència
entre conjunts.
Isomorfisme
• Suposem que 𝑅𝑅 i 𝑆𝑆 són relacions en el conjunts 𝐴𝐴 i 𝐵𝐵
respectivament. Un isomorfisme entre 𝐴𝐴, 𝑅𝑅 i 𝐵𝐵, 𝑆𝑆 és una
bijecció ℎ entre 𝐴𝐴 i 𝐵𝐵 tal que per tot 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ 𝐴𝐴,
𝑥𝑥𝑥𝑥𝑥𝑥 sii ℎ 𝑥𝑥 𝑆𝑆𝑆(𝑦𝑦).
• Si hi ha un isomorfisme entre 𝐴𝐴, 𝑅𝑅 i 𝐵𝐵, 𝑆𝑆 direm que els parells
𝐴𝐴, 𝑅𝑅 i 𝐵𝐵, 𝑆𝑆 són isomorfs i escriurem
𝐴𝐴, 𝑅𝑅 ≅ 𝐵𝐵, 𝑆𝑆 .
• De la mateixa manera que s’esdevenia amb la relació de
bijectabilitat, la relació d’isomorfia és una relació d’equivalència
entre conjunts.
Isomorfisme
• Molt sovint, en comptes de relacions 𝑅𝑅 i 𝑆𝑆, en les haurem amb
funcions 𝑓𝑓, 𝑔𝑔 i més concretament amb operacions com ara ×
, +,∗,∘, etc.
• En aquest cas direm que ℎ és un isomorfisme entre 𝐴𝐴, 𝑓𝑓 i
𝐵𝐵, 𝑔𝑔 sii ℎ és una bijecció entre 𝐴𝐴 i 𝐵𝐵 i per tot 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ 𝐴𝐴,
ℎ 𝑓𝑓(𝑥𝑥, 𝑦𝑦) = 𝑔𝑔 ℎ 𝑥𝑥 , ℎ(𝑦𝑦) .
• Ex: Una funció ℎ és un isomorfisme entre 𝐴𝐴,∗ i 𝐵𝐵,∘ sii ℎ és
una bijecció entre 𝐴𝐴 i 𝐵𝐵 i per tot 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ 𝐴𝐴,
ℎ 𝑥𝑥 ∗ 𝑦𝑦) = ℎ 𝑥𝑥 ∘ ℎ 𝑦𝑦 .
Isomorfisme
• Molt sovint, en comptes de relacions 𝑅𝑅 i 𝑆𝑆, en les haurem amb
funcions 𝑓𝑓, 𝑔𝑔 i més concretament amb operacions com ara ×
, +,∗,∘, etc.
• En aquest cas direm que ℎ és un isomorfisme entre 𝐴𝐴, 𝑓𝑓 i
𝐵𝐵, 𝑔𝑔 sii ℎ és una bijecció entre 𝐴𝐴 i 𝐵𝐵 i per tot 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ 𝐴𝐴,
ℎ 𝑓𝑓(𝑥𝑥, 𝑦𝑦) = 𝑔𝑔 ℎ 𝑥𝑥 , ℎ(𝑦𝑦) .
• Ex: Una funció ℎ és un isomorfisme entre 𝐴𝐴,∗ i 𝐵𝐵,∘ sii ℎ és
una bijecció entre 𝐴𝐴 i 𝐵𝐵 i per tot 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ 𝐴𝐴,
ℎ 𝑥𝑥 ∗ 𝑦𝑦) = ℎ 𝑥𝑥 ∘ ℎ 𝑦𝑦 .
Isomorfisme
• Molt sovint, en comptes de relacions 𝑅𝑅 i 𝑆𝑆, en les haurem amb
funcions 𝑓𝑓, 𝑔𝑔 i més concretament amb operacions com ara ×
, +,∗,∘, etc.
• En aquest cas direm que ℎ és un isomorfisme entre 𝐴𝐴, 𝑓𝑓 i
𝐵𝐵, 𝑔𝑔 sii ℎ és una bijecció entre 𝐴𝐴 i 𝐵𝐵 i per tot 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ 𝐴𝐴,
ℎ 𝑓𝑓(𝑥𝑥, 𝑦𝑦) = 𝑔𝑔 ℎ 𝑥𝑥 , ℎ(𝑦𝑦) .
• Ex: Una funció ℎ és un isomorfisme entre 𝐴𝐴,∗ i 𝐵𝐵,∘ sii ℎ és
una bijecció entre 𝐴𝐴 i 𝐵𝐵 i per tot 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ 𝐴𝐴,
ℎ 𝑥𝑥 ∗ 𝑦𝑦) = ℎ 𝑥𝑥 ∘ ℎ 𝑦𝑦 .
Isomorfia. Exemples
• La funció ℎ: ℤ ⟼ ℤ definida per ℎ 𝑛𝑛 = 𝑛𝑛 + 1 és un isomorfisme
entre ℤ, <ℤ i ℤ, <ℤ , atès que ℎ és una bijecció entre ℤ i ℤ i per tot
𝑚𝑚, 𝑛𝑛 ∈ ℤ, 𝑚𝑚 <ℤ 𝑛𝑛 sii 𝑚𝑚 + 1 <ℤ 𝑛𝑛 + 1.
• Sigui 𝑘𝑘ℤ = −2𝑘𝑘, −𝑘𝑘, 0, 𝑘𝑘, 2𝑘𝑘, … , . Aleshores la funció 𝑔𝑔: ℤ ⟼ 𝑘𝑘𝑘
definida per 𝑔𝑔 𝑛𝑛 = 𝑘𝑘𝑘𝑘 és un isomorfisme entre ℤ, + i 𝑘𝑘ℤ, + ,
atès que 𝑔𝑔 és una bijecció i p.t. 𝑚𝑚, 𝑛𝑛 ∈ ℤ, 𝑔𝑔 𝑚𝑚 + 𝑛𝑛 = 𝑘𝑘 𝑚𝑚 + 𝑛𝑛 =
𝑘𝑘𝑘𝑘 + 𝑘𝑘𝑘𝑘 = 𝑔𝑔 𝑚𝑚 + 𝑔𝑔 𝑛𝑛 (A la darrera pàgina ho expliquem per 𝑘𝑘 =
2).
• Per 𝑘𝑘 = 2 l’exemple anterior es pot reformular així: Sigui 𝑔𝑔: ℤ ⟼ 2ℤ
la funció 𝑔𝑔 𝑥𝑥 = 2𝑥𝑥 del conjunt ℤ dels nombres sencers en el conjunt
2ℤ dels nombres sencers parells. Aleshores 𝑔𝑔 és un isomorfisme
(demostració en la darrera pàgina).
Isomorfia. Exemples
• La funció ℎ: ℤ ⟼ ℤ definida per ℎ 𝑛𝑛 = 𝑛𝑛 + 1 és un isomorfisme
entre ℤ, <ℤ i ℤ, <ℤ , atès que ℎ és una bijecció entre ℤ i ℤ i per tot
𝑚𝑚, 𝑛𝑛 ∈ ℤ, 𝑚𝑚 <ℤ 𝑛𝑛 sii 𝑚𝑚 + 1 <ℤ 𝑛𝑛 + 1.
• Sigui 𝑘𝑘ℤ = −2𝑘𝑘, −𝑘𝑘, 0, 𝑘𝑘, 2𝑘𝑘, … , . Aleshores la funció 𝑔𝑔: ℤ ⟼ 𝑘𝑘𝑘
definida per 𝑔𝑔 𝑛𝑛 = 𝑘𝑘𝑘𝑘 és un isomorfisme entre ℤ, + i 𝑘𝑘ℤ, + ,
atès que 𝑔𝑔 és una bijecció i p.t. 𝑚𝑚, 𝑛𝑛 ∈ ℤ, 𝑔𝑔 𝑚𝑚 + 𝑛𝑛 = 𝑘𝑘 𝑚𝑚 + 𝑛𝑛 =
𝑘𝑘𝑘𝑘 + 𝑘𝑘𝑘𝑘 = 𝑔𝑔 𝑚𝑚 + 𝑔𝑔 𝑛𝑛 (A la darrera pàgina ho expliquem per 𝑘𝑘 =
2).
• Per 𝑘𝑘 = 2 l’exemple anterior es pot reformular així: Sigui 𝑔𝑔: ℤ ⟼ 2ℤ
la funció 𝑔𝑔 𝑥𝑥 = 2𝑥𝑥 del conjunt ℤ dels nombres sencers en el conjunt
2ℤ dels nombres sencers parells. Aleshores 𝑔𝑔 és un isomorfisme
(demostració en la darrera pàgina).
Isomorfia. Exemples
• La funció ℎ: ℤ ⟼ ℤ definida per ℎ 𝑛𝑛 = 𝑛𝑛 + 1 és un isomorfisme
entre ℤ, <ℤ i ℤ, <ℤ , atès que ℎ és una bijecció entre ℤ i ℤ i per tot
𝑚𝑚, 𝑛𝑛 ∈ ℤ, 𝑚𝑚 <ℤ 𝑛𝑛 sii 𝑚𝑚 + 1 <ℤ 𝑛𝑛 + 1.
• Sigui 𝑘𝑘ℤ = −2𝑘𝑘, −𝑘𝑘, 0, 𝑘𝑘, 2𝑘𝑘, … , . Aleshores la funció 𝑔𝑔: ℤ ⟼ 𝑘𝑘𝑘
definida per 𝑔𝑔 𝑛𝑛 = 𝑘𝑘𝑘𝑘 és un isomorfisme entre ℤ, + i 𝑘𝑘ℤ, + ,
atès que 𝑔𝑔 és una bijecció i p.t. 𝑚𝑚, 𝑛𝑛 ∈ ℤ, 𝑔𝑔 𝑚𝑚 + 𝑛𝑛 = 𝑘𝑘 𝑚𝑚 + 𝑛𝑛 =
𝑘𝑘𝑘𝑘 + 𝑘𝑘𝑘𝑘 = 𝑔𝑔 𝑚𝑚 + 𝑔𝑔 𝑛𝑛 (A la darrera pàgina ho expliquem per 𝑘𝑘 =
2).
• Per 𝑘𝑘 = 2 l’exemple anterior es pot reformular així: Sigui 𝑔𝑔: ℤ ⟼ 2ℤ
la funció 𝑔𝑔 𝑥𝑥 = 2𝑥𝑥 del conjunt ℤ dels nombres sencers en el conjunt
2ℤ dels nombres sencers parells. Aleshores 𝑔𝑔 és un isomorfisme
(demostració en la darrera pàgina).
Isomorfia. Exemples
• La funció “logaritme natural” ln: ℝ+ ⟼ ℝ és un isomorfisme
entre ℝ+ ,× i ℝ, + , atès que ln és una bijecció entre ℝ+ i ℝ i
per tot 𝑎𝑎, 𝑏𝑏 ∈ ℝ+ : ln 𝑎𝑎 × 𝑏𝑏 = ln 𝑎𝑎 + ln 𝑏𝑏 .
• Sigui ×ℤ2 definida en ℤ2 mitjançant la taula següent:

Aleshores la funció 𝑔𝑔: 0,1 ⟼ ℤ2 , definida per 𝑔𝑔 𝑛𝑛 = 0 si 𝑛𝑛 = 0

i 𝑔𝑔 𝑛𝑛 = 1 si 𝑛𝑛 = 1, és un isomorfisme entre 0,1 ,× i ℤ2 ,×ℤ2 ,
atès que 𝑔𝑔 és una bijecció entre 0,1 i ℤ2 i p.t. 𝑚𝑚, 𝑛𝑛 ∈ 0,1
𝑔𝑔 𝑚𝑚 × 𝑛𝑛 = 𝑔𝑔 𝑚𝑚 ×ℤ2 𝑔𝑔 𝑛𝑛 .
Isomorfia. Exemples
• La funció “logaritme natural” ln: ℝ+ ⟼ ℝ és un isomorfisme
entre ℝ+ ,× i ℝ, + , atès que ln és una bijecció entre ℝ+ i ℝ i
per tot 𝑎𝑎, 𝑏𝑏 ∈ ℝ+ : ln 𝑎𝑎 × 𝑏𝑏 = ln 𝑎𝑎 + ln 𝑏𝑏 .
• Sigui ×ℤ2 definida en ℤ2 mitjançant la taula següent:
×ℤ2 0 1

0 0 0

1 0 1

Aleshores la funció 𝑔𝑔: 0,1 ⟼ ℤ2 , definida per 𝑔𝑔 𝑛𝑛 = 0 si 𝑛𝑛 = 0

i 𝑔𝑔 𝑛𝑛 = 1 si 𝑛𝑛 = 1, és un isomorfisme entre 0,1 ,× i ℤ2 ,×ℤ2 ,
atès que 𝑔𝑔 és una bijecció entre 0,1 i ℤ2 i p.t. 𝑚𝑚, 𝑛𝑛 ∈ 0,1
𝑔𝑔 𝑚𝑚 × 𝑛𝑛 = 𝑔𝑔 𝑚𝑚 ×ℤ2 𝑔𝑔 𝑛𝑛 .
Isomorfia. Exemples
• Siguin ℤ2 = 0,1 i 𝐻𝐻 = 𝑎𝑎, 𝑏𝑏 i suposem que tenim definit en
ells les operacions següents:

+ℤ2 0 1 ∗ 𝒂𝒂 𝒃𝒃
0 0 1 𝑎𝑎 𝑎𝑎 𝑏𝑏
1 1 0 𝑏𝑏 𝑏𝑏 𝑎𝑎

• Aleshores la funció 𝑓𝑓 de ℤ2 en 𝐻𝐻 definida per 𝑓𝑓 0 = 𝑎𝑎 i 𝑓𝑓 1 =

𝑏𝑏 és un isomorfisme entre ℤ2 , +ℤ2 i 𝐻𝐻,∗ .
Isomorfia. Exemples
• Siguin ℤ2 = 0,1 i 𝐻𝐻 = 𝑎𝑎, 𝑏𝑏 i suposem que tenim definit en
ells les operacions següents:

+ℤ2 0 1 ∗ 𝒂𝒂 𝒃𝒃
0 0 1 𝑎𝑎 𝑎𝑎 𝑏𝑏
1 1 0 𝑏𝑏 𝑏𝑏 𝑎𝑎

• Aleshores la funció 𝑓𝑓 de ℤ2 en 𝐻𝐻 definida per 𝑓𝑓 0 = 𝑎𝑎 i 𝑓𝑓 1 =

𝑏𝑏 és un isomorfisme entre ℤ2 , +ℤ2 i 𝐻𝐻,∗ : 𝑓𝑓 és clarament
injectiva i exhaustiva i se satisfà 𝑓𝑓 𝑥𝑥 +ℤ2 𝑦𝑦 = 𝑓𝑓 𝑥𝑥 ∗ 𝑓𝑓 𝑦𝑦 (per
demostrar-ho cal distingir casos).
Demostració que 𝑔𝑔 𝑥𝑥 = 2𝑥𝑥 és un
isomorfisme entre ℤ, + i 2ℤ, +
• Sigui 𝑔𝑔: ℤ ⟼ 2ℤ la funció 𝑔𝑔 𝑥𝑥 = 2𝑥𝑥 del conjunt ℤ dels nombres
sencers en el conjunt 2ℤ dels nombres sencers parells.
• Aleshores 𝑔𝑔 és un isomorfisme. Per veure això hem de veure que 𝑔𝑔 és
bijectiva (injectiva i exhaustiva) i p.t. 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ ℤ, 𝑔𝑔 𝑥𝑥 + 𝑦𝑦 = 𝑔𝑔 𝑥𝑥 +
𝑔𝑔(𝑦𝑦). Vegem-ho:
• 𝑔𝑔 és injectiva. En efecte, p.t. 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ ℤ , si 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦, aleshores 2𝑥𝑥 ≠ 2𝑦𝑦.
• 𝑔𝑔 és exhaustiva. En efecte, p.t. 𝑦𝑦 ∈ 2ℤ, existeix un 𝑥𝑥 ∈ ℤ tal que
𝑔𝑔 𝑥𝑥 = 𝑦𝑦, a saber, 𝑥𝑥 = 𝑦𝑦⁄2.
• 𝑔𝑔 𝑥𝑥 + 𝑦𝑦 = 𝑔𝑔 𝑥𝑥 + 𝑔𝑔(𝑦𝑦). En efecte, p.t. 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ ℤ, 𝑔𝑔 𝑥𝑥 + 𝑦𝑦 =
2 𝑥𝑥 + 𝑦𝑦 = 2𝑥𝑥 + 2𝑦𝑦 = 𝑔𝑔 𝑥𝑥 + 𝑔𝑔 𝑦𝑦 .
Demostració que 𝑔𝑔 𝑥𝑥 = 2𝑥𝑥 és un
isomorfisme entre ℤ, + i 2ℤ, +
• Sigui 𝑔𝑔: ℤ ⟼ 2ℤ la funció 𝑔𝑔 𝑥𝑥 = 2𝑥𝑥 del conjunt ℤ dels nombres
sencers en el conjunt 2ℤ dels nombres sencers parells.
• Aleshores 𝑔𝑔 és un isomorfisme. Per veure això hem de veure que 𝑔𝑔 és
bijectiva (injectiva i exhaustiva) i p.t. 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ ℤ, 𝑔𝑔 𝑥𝑥 + 𝑦𝑦 = 𝑔𝑔 𝑥𝑥 +
𝑔𝑔(𝑦𝑦). Vegem-ho:
• 𝑔𝑔 és injectiva. En efecte, p.t. 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ ℤ , si 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦, aleshores 2𝑥𝑥 ≠ 2𝑦𝑦.
• 𝑔𝑔 és exhaustiva. En efecte, p.t. 𝑦𝑦 ∈ 2ℤ, existeix un 𝑥𝑥 ∈ ℤ tal que
𝑔𝑔 𝑥𝑥 = 𝑦𝑦, a saber, 𝑥𝑥 = 𝑦𝑦⁄2.
• 𝑔𝑔 𝑥𝑥 + 𝑦𝑦 = 𝑔𝑔 𝑥𝑥 + 𝑔𝑔(𝑦𝑦). En efecte, p.t. 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ ℤ, 𝑔𝑔 𝑥𝑥 + 𝑦𝑦 =
2 𝑥𝑥 + 𝑦𝑦 = 2𝑥𝑥 + 2𝑦𝑦 = 𝑔𝑔 𝑥𝑥 + 𝑔𝑔 𝑦𝑦 .
Demostració que 𝑔𝑔 𝑥𝑥 = 2𝑥𝑥 és un
isomorfisme entre ℤ, + i 2ℤ, +
• Sigui 𝑔𝑔: ℤ ⟼ 2ℤ la funció 𝑔𝑔 𝑥𝑥 = 2𝑥𝑥 del conjunt ℤ dels nombres
sencers en el conjunt 2ℤ dels nombres sencers parells.
• Aleshores 𝑔𝑔 és un isomorfisme. Per veure això hem de veure que 𝑔𝑔 és
bijectiva (injectiva i exhaustiva) i p.t. 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ ℤ, 𝑔𝑔 𝑥𝑥 + 𝑦𝑦 = 𝑔𝑔 𝑥𝑥 +
𝑔𝑔(𝑦𝑦). Vegem-ho:
• 𝑔𝑔 és injectiva. En efecte, p.t. 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ ℤ , si 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦, aleshores 2𝑥𝑥 ≠ 2𝑦𝑦.
• 𝑔𝑔 és exhaustiva. En efecte, p.t. 𝑦𝑦 ∈ 2ℤ, existeix un 𝑥𝑥 ∈ ℤ tal que
𝑔𝑔 𝑥𝑥 = 𝑦𝑦, a saber, 𝑥𝑥 = 𝑦𝑦⁄2.
• 𝑔𝑔 𝑥𝑥 + 𝑦𝑦 = 𝑔𝑔 𝑥𝑥 + 𝑔𝑔(𝑦𝑦). En efecte, p.t. 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ ℤ, 𝑔𝑔 𝑥𝑥 + 𝑦𝑦 =
2 𝑥𝑥 + 𝑦𝑦 = 2𝑥𝑥 + 2𝑦𝑦 = 𝑔𝑔 𝑥𝑥 + 𝑔𝑔 𝑦𝑦 .
Demostració que 𝑔𝑔 𝑥𝑥 = 2𝑥𝑥 és un
isomorfisme entre ℤ, + i 2ℤ, +
• Sigui 𝑔𝑔: ℤ ⟼ 2ℤ la funció 𝑔𝑔 𝑥𝑥 = 2𝑥𝑥 del conjunt ℤ dels nombres
sencers en el conjunt 2ℤ dels nombres sencers parells.
• Aleshores 𝑔𝑔 és un isomorfisme. Per veure això hem de veure que 𝑔𝑔 és
bijectiva (injectiva i exhaustiva) i p.t. 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ ℤ, 𝑔𝑔 𝑥𝑥 + 𝑦𝑦 = 𝑔𝑔 𝑥𝑥 +
𝑔𝑔(𝑦𝑦). Vegem-ho:
• 𝑔𝑔 és injectiva. En efecte, p.t. 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ ℤ , si 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦, aleshores 2𝑥𝑥 ≠ 2𝑦𝑦.
• 𝑔𝑔 és exhaustiva. En efecte, p.t. 𝑦𝑦 ∈ 2ℤ, existeix un 𝑥𝑥 ∈ ℤ tal que
𝑔𝑔 𝑥𝑥 = 𝑦𝑦, a saber, 𝑥𝑥 = 𝑦𝑦⁄2.
• 𝑔𝑔 𝑥𝑥 + 𝑦𝑦 = 𝑔𝑔 𝑥𝑥 + 𝑔𝑔(𝑦𝑦). En efecte, p.t. 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ ℤ, 𝑔𝑔 𝑥𝑥 + 𝑦𝑦 =
2 𝑥𝑥 + 𝑦𝑦 = 2𝑥𝑥 + 2𝑦𝑦 = 𝑔𝑔 𝑥𝑥 + 𝑔𝑔 𝑦𝑦 .
Demostració que 𝑔𝑔 𝑥𝑥 = 2𝑥𝑥 és un
isomorfisme entre ℤ, + i 2ℤ, +
• Sigui 𝑔𝑔: ℤ ⟼ 2ℤ la funció 𝑔𝑔 𝑥𝑥 = 2𝑥𝑥 del conjunt ℤ dels nombres
sencers en el conjunt 2ℤ dels nombres sencers parells.
• Aleshores 𝑔𝑔 és un isomorfisme. Per veure això hem de veure que 𝑔𝑔 és
bijectiva (injectiva i exhaustiva) i p.t. 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ ℤ, 𝑔𝑔 𝑥𝑥 + 𝑦𝑦 = 𝑔𝑔 𝑥𝑥 +
𝑔𝑔(𝑦𝑦). Vegem-ho:
• 𝑔𝑔 és injectiva. En efecte, p.t. 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ ℤ , si 𝑥𝑥 ≠ 𝑦𝑦, aleshores 2𝑥𝑥 ≠ 2𝑦𝑦.
• 𝑔𝑔 és exhaustiva. En efecte, p.t. 𝑦𝑦 ∈ 2ℤ, existeix un 𝑥𝑥 ∈ ℤ tal que
𝑔𝑔 𝑥𝑥 = 𝑦𝑦, a saber, 𝑥𝑥 = 𝑦𝑦⁄2.
• 𝑔𝑔 𝑥𝑥 + 𝑦𝑦 = 𝑔𝑔 𝑥𝑥 + 𝑔𝑔(𝑦𝑦). En efecte, p.t. 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ ℤ, 𝑔𝑔 𝑥𝑥 + 𝑦𝑦 =
2 𝑥𝑥 + 𝑦𝑦 = 2𝑥𝑥 + 2𝑦𝑦 = 𝑔𝑔 𝑥𝑥 + 𝑔𝑔 𝑦𝑦 .