1

Necessitat d’ampliar la lògica de proposicions

Què passaria si intentéssim comprovar amb les fórmules de la lògica de proposicions una
implicació com:

“Tots els homes són mortals. Sòcrates és un home. Per tant, Sòcrates és mortal.”

Faríem:
p “Tots els homes són mortals”, q “Sòcrates és un home”, r “Sòcrates és mortal”

i la implicació a comprovar seria:

p∧q⇒r
que òbviament no és correcta.

2
Necessitat d’ampliar la lògica de proposicions
El problema està en que només es pot assignar un àtom del tipus p, q, r, ... a les proposicions
simples. Si s’analitzen les proposicions anteriors es pot veure que tenen elements en comú:

“Tots els homes són mortals. Sòcrates és un home. Per tant, Sòcrates és mortal.”

S’observa que:
 Les proposicions segona i la tercera tenen el mateix subjecte Sòcrates.
 La segona proposició declara la propietat “ser home” al subjecte Sòcrates.
 La tercera proposició declara la propietat “ser mortal” al subjecte Sòcrates.
 A la primera proposició s’expressa una relació entre les propietats “ser home” i “ser
mortal”

Per tant, sembla necessari introduir noves fórmules lògiques que permetin representar
l’estructura interna de les proposicions. Aquestes fórmules han de poder assignar símbols als
subjectes i a les propietats que verifiquen els subjectes.

3
Conceptes bàsics de la teoria de conjunts
Conjunt: Col lecció o agrupació d’objectes. Els objectes d’un conjunt s’anomenen elements del
conjunt.

Definició d’un conjunt amb un nombre finit d’elements:

Símbol del conjunt símbols dels elements separats per,

Per indicar que un element pertany a un conjunt: símbol element  símbol conjunt
Per indicar que un element no pertany a un conjunt: símbol element  símbol conjunt

Exemple: A 1,2,3,4,5 , B a,b,c , 2A, cB, 2B, cA

Inclusió i igualtat de conjunts:

Si tots els elements d’A també ho són de B, es diu “A inclòs a B”. Notació: AB. En cas contrari: AB.
Si A i B tenen els mateixos elements, es diu “A igual a B”. Notació: A B. En cas contrari: AB

Exemple: A 1,2,3,4,5 , B 1,3,5 , AB, BA, AB

Conjunt buit: Conjunt sense elements. Símbol Ø.

4
Conceptes bàsics de la teoria de conjunts
Important: El símbol pot representar dues coses: l’assignació i la comparació.
Per exemple, a A 1,2,3,4,5 , B 1,3,5 , A B, el primer és d’assignació i el segon és de comparació
A B és fals, AB és cert . Per aquest motiu la majoria de llenguatges de programació utilitzen símbols
diferents , en C , : , en Mupad .

Constants: Símbols que representen un element concret.

Poden ser constants numèriques preestablertes 0, 1, 27, -25, 0.5, e, , ... o qualsevol símbol definit per
assignació:
j Joan, b Barcelona, ...
Una vegada una constant ha estat assignada, aquesta no es pot tornar a assignar.

Variables: Símbols que poden representar un element qualsevol d’un conjunt.

Exemple: A 1,2,3,4,5 , x 3, x 4, y 2, x y, ...

5
Conceptes bàsics de la teoria de conjunts
Producte cartesià: A1, A2, ..., An conjunts.
A1A2...An conjunt de n-uples on l’element 1 és de A1, l’element 2 és de A2, ..., l’element n és de An
Exemple: A 1,2,3 , B a,b , AB 1,a , 1,b , 2,a , 2,b , 3,a , 3,b

Funcions: Regla que assigna a tot element d’un conjunt inicial domini un únic element d’un
conjunt final.

Les funcions poden estar definides per fórmules, taules, ...

Exemples:
A 1,2,3 , B 1,2,3,4,5,6,7 , domini AA, conjunt final B, f x,y x y

A a,b , B 1,2,3,4,5,6 , domini B, conjunt final A,

x 1 2 3 4 5 6
f a b a b a b

domini A alumnes de GEINF, conjunt final poblacions del món, f x població on viu x

6
Elements bàsics de la lògica de predicats
Terme: constant, variable o funció.

Predicat: Frase que expressa un propietat sobre un element o una relació entre elements. Els
elements estan representats per variables de conjunts de tal manera que substituint les
variables per elements el resultat és una proposició.
Exemples:
A 1,2,3,4 , P x x és parell, Q x x és menor que 3, R x,y x és menor que y
A persones, P x x viu a Girona, Q x x és dona, R x,y x és amic de y
Nota: També es permeten predicats que no continguin variables i que normalment representen fets que
ocorren o no. Exemple: P És estiu.
Àtoms: Expressions del tipus P t1,t2,...,tn on P és un predicat i t1,t2,...,tn termes.
Exemples:
Dom persones, ct j Joan, ct p Pere, funció f x pare de x, pred A x,y x és amic de y
Àtom A f j ,p El pare d’en Joan és amic d’en Pere
Àtom A x,f p x és amic del pare d’en Pere
Àtom A f p ,f f j El pare d’en Pere és amic de l’avi patern d’en Joan

7
Elements bàsics de la lògica de predicats
Quantificador universal: conjunt A, predicat P x
xA P x simbolitza “Tots els elements del conjunt A fan cert el predicat P”

Quantificador existencial: conjunt A, predicat P x

xA P x simbolitza “Com a mínim un element del conjunt A fa cert el predicat P”
Exemples:
A persones, M x x és mortal
xA M x Tothom és mortal, xA M x Algú és mortal
A 1,2,3,4,5 , P x x és parell
xA P x Els elements d’A són parells, xA M x Algun element d’A és parell

Important: El quantificador universal és una manera abreujada d’expressar una conjunció, mentre que
l’existencial és una manera abreujada d’expressar una disjunció:
“Els elements d’A són parells” es podria simbolitzar amb P 1 ∧ P 2 ∧ P 3 ∧ P 4 ∧ P 5 , mentre que
“Algun element d’A és parell” amb P 1 ∨ P 2 ∨ P 3 ∨ P 4 ∨ P 5
Nota: Es pot posar x P x i x P x si no hi ha dubte de quin conjunt es fa servir.

8
Elements bàsics de la lògica de predicats
Definició per comprensió d’un conjunt: A partir d’un conjunt prèviament definit E i un predicat
P x es pot definir un subconjunt A d’E com els elements d’E tals que fan cert el predicat P.
Notació:
A xE / P x
E s’anomena el conjunt/espai referencial d’A.
Exemples:
E 1,2,3,4,5 , p x x és parell, P xE / p x 2,4
E persones, g x x viu a Girona, G xE / g x

El conjunt buit pot definir-se fent servir un predicat que sigui sempre fals:
Ø xE / □
Es pot suposar de l’existència d’un conjunt anomenat univers U format per tots els objectes i
que qualsevol altre conjunt es pot definir a partir d’aquest univers.
Si no s’especifica E, es suposarà que s’està utilitzant el conjunt de tots els objectes U.

9
Fórmules ben formades de la lògica de predicats
Fórmules generades únicament per les regles:
1. Tot àtom és una fórmula.
2. Si F és una fórmula, F és fórmula.
3. Si F és una fórmula amb variable x no quantificada variable lliure , x F, x F són
fórmules si cal s’afegeix A a x, x .
4. Si F1 i F2 són fórmules, F1 ∧ F2 , F1 ∨ F2 , F1 → F2 , F1 ↔ F2 són fórmules.
S’utilitzen les regles d’eliminació de de la lògica de proposicions amb la priorització:
Nivell 1: 
Nivell 2: ∧ ∨
Nivell 3: → ↔
i tota fórmula té associada una estructura en arbre. Exemples:
P a , Q f b , x P x → Q x , x P x ∨ Q x , x P x ∧ Q x ,
x P x → x Q x , x P x ∧ x Q f x ,
x P x ∧ R x → Q f x , xy P x → Q y , x P x → y R a,y ∨ S x

10
Formalització en lògica de predicats
És el procés que assigna a una proposició una fórmula de la lògica de predicats. Cal:
 Identificar les constants, funcions, conjunts i predicats que intervenen.
 Identificar les proposicions simples que intervenen.
 Identificar els connectors lògics que intervenen.
 Construir la fórmula.
Important: No hi ha una forma única de fer-ho.
Exemples:
“Els catalans viuen a Girona”, “Hi ha catalans que viuen a Girona”
1a forma: C catalans, g x x viu a Girona
xC g x , xC g x
2a forma: U, c x x és català, g x x viu a Girona
x c x → g x , x c x ∧ g x
3a forma: U, c x x és català, v x,y x viu a y, g Girona
x c x → v x,g , x c x ∧ v x,g

11
Formalització en lògica de predicats
Cas bàsic:
x P x → Q x
“Tots els elements de l’univers que satisfan P, satisfan Q”,
“Els P són Q”, “Tots els P són Q”, “Els P Q”, “Tots els P Q”
“Només els que satisfan Q poden satisfer P”
“Cal satisfer Q per poden satisfer P”
Exemples:
g x x és gos, a x x és animal, b x x borda
“Els gossos són animals” x g x → a x
“Tots els gossos borden” x g x → b x
“Només els gossos borden” x b x → g x
“Els gossos són animals que borden” x g x → a x ∧ b x
“Cal ser gos per bordar” x b x → g x

12
Formalització en lògica de predicats
Cas bàsic:
x P x ∧ Q x
“Hi ha elements de l’univers que satisfan P i satisfan Q”,
“Algun P és Q”, “Hi ha P que són Q”, “Hi ha P que Q”, “Hi ha P Q”
“Existeixen P que són Q”, “Existeixen P que Q”, “Existeixen P Q”
Exemples:
g x x és gos, a x x és animal, b x x borda, p x x és perillós
“Algun gos borda” x g x ∧ b x
“Hi ha animals que borden” x a x ∧ b x
“Hi ha gossos que són perillosos” x g x ∧ p x
“Hi ha gossos perillosos” x g x ∧ p x
“Existeixen gossos que borden que no són perillosos” x g x ∧ b x ∧ p x
“Hi ha gossos perillosos però que no borden” x g x ∧ p x ∧ b x

13
Formalització en lògica de predicats
Exemples:
E persones, i x x és informàtic, c x x és català
x i x ∧ x c x “Hi ha informàtics i hi ha catalans”
x i x ∧ c x “Hi ha informàtics catalans”
∀x i x ∧ ∀x c x “Tothom és informàtic i tothom és català”
∀x i x ∧ c x “Tothom és informàtic i català”
x c x → x i x “Si hi hagués algun català, hi hauria algun informàtic”
x c x → ∀x i x “Si hi hagués algun català, tothom seria informàtic”
∀x c x → x i x “Si tothom fos català, hi hauria algun informàtic”
∀x c x → ∀x i x “Si tothom fos català, tothom seria informàtic”
x i x → c x “Hi ha algú que si fos informàtic, seria català”
x c x → i x “Hi ha algú que si fos català, seria informàtic”
∀x c x ↔ i x “Els catalans i ningú més / prou / només ells són informàtics”
∀x i x ↔ c x “Tothom excepte els catalans és informàtic”

14
Formalització en lògica de predicats
Quantificació múltiple:
En funció de la posició dels quantificadors és possible que s’hagi de fer servir la passiva.
Exemples:
1 ∀x∀y a x,y
2 ∀y∀x a x,y
3 xy a x,y
4 yx a x,y
5 ∀xy a x,y
6 ∀yx a x,y
7 x∀y a x,y
8 y∀x a x,y
E persones, a x,y x admira a y
“Tothom admira a tothom”
“Tothom és admirat per tothom”
“Algú admira a algú”
“Algú és admirat per algú”
“Tothom admira a algú”
“Tothom és admirat per algú”
“Algú admira a tothom”
“Algú és admirat per tothom”

Important: 1 i 2 volen dir el mateix. 3 i 4 volen dir el mateix. 5, 6, 7 i 8 volen dir coses diferents. Quan un 
no té cap ∀ a la seva esquerra 3, 4, 7, 8 fa el paper de constant a determinar. En cas contrari 5, 6 , el  fa
el paper d’una funció a determinar depenent de la variable associada al ∀.
15
Formalització en lògica de predicats
Quantificació múltiple:
És possible que les variables quantificades hagin de verificar condicions necessàries o
suficients donades per predicats. Normalment una condició d’una variable quantificada amb
un ∀ utilitzarà un →, mentre que una quantificada amb un  utilitzarà un ∧.
Exemples:
E persones, a x,y x admira a y, n x x és nen, f x x és futbolista
∀x n x → ∀y f y → a x,y “Els nens admiren a tots els futbolistes”
∀x n x → y f y ∧ a x,y “Els nens admiren a algun futbolista”
x n x ∧ ∀y f y → a x,y “Hi ha nens que admiren a tots els futbolistes”
x n x ∧ y f y ∧ a x,y “Hi ha nens que admiren a algun futbolista”
∀x n x → ∀y a x,y → f y “Els nens només admiren a futbolistes”
x n x ∧ ∀y a x,y → f y “Hi ha nens que només admiren a futbolistes”
x f x ∧ ∀y a y,x → n y “Hi ha futbolistes que només són admirats per nens”
x f x ∧ y n y ∧ a y,x “Hi ha futbolistes que són admirats per algun nen”

16
Formalització en lògica de predicats
El predicat igualtat: La relació d’igualtat és un predicat binari que té un signe propi que es
col loca al mig de les variables: x y. Per a la no igualtat x diferent a y s’utilitza xy.
Aquest predicat s’ha de fer servir quan aparegui explícitament en una proposició o en certs
tipus de proposicions relacionades amb exclusions o cardinalitat.
Exemples:
E persones, a x x aprova, j Joan, m Maria
∀x a x ↔ xj “Tothom aprova excepte en Joan”
∀x a x ↔ xj ∧ xm “Tothom aprova excepte en Joan i la Maria”
x a x ∧ y xy ∧ a y “Hi ha una única persona que aprova”
xy xy ∧ a x ∧ a y “Almenys dues persones aproven”
xy xy ∧ a x ∧ a y “Com a molt una persona aprova”
xy xy ∧ a x ∧ a y ∧ z zx ∧ zy ∧ a z “Exactament dues persones aproven”
xyz xy ∧ xz ∧ yz ∧ a x ∧ a y ∧ a z “Almenys tres persones aproven”
xyz xy ∧ xz ∧ yz ∧ a x ∧ a y ∧ a z “Com a molt dues persones aproven”

17
Interpretació d’una fórmula
Una interpretació d’una fórmula és una assignació de valor a tots els elements que la composen
de tal manera que es pugui decidir que la proposició resultant és certa o falsa. Cal:
 Determinar els dominis que intervenen.
 Assignar per a cada símbol de constant i cada símbol de variable lliure un element del seu
domini.
 Assignar per a cada símbol de funció una funció.
 Assignar per cada símbol de predicat un predicat.
Exemple:
Fórmula ∀xA P f x ,a
Interpretació 1: A 1,2 , a 1, x f x x y P x,y P 2,1 ∧ P 1,1 Fals
1 2 1 1 C
2 1 1 2 C
2 1 F
2 2 F

Interpretació 2: A ℕ, a 5, f x x2, P x,y x y ∀xℕ x2 5 Fals

Important: Les fórmules tenen infinites interpretacions.

18
Fórmules vàlides i insatisfactibles
Una fórmula F s’anomena vàlida si és certa sigui quina sigui la seva interpretació.
Exemples: x p x ∨ p x , ∀x p x ∨ p x
Les fórmules vàlides també s’anomenen tautologies.

Una fórmula F s’anomena insatisfactible si és falsa sigui quina sigui la seva interpretació.
Exemples: x p x ∧ p x , ∀x p x ∧ p x
Les fórmules insatisfactibles també s’anomenen contradiccions.

La negació d’una fórmula vàlida és insatisfatible i viceversa.

Exemples: x p x ∨ p x , ∀x p x ∨ p x insatisfactibles/contradiccions
x p x ∧ p x , ∀x p x ∧ p x vàlides/tautologies

19
Equivalències i implicacions
Una fórmula del tipus F1 ↔ F2 que sigui vàlida s’anomena equivalència.
Es diu: F1 és equivalent a F2, F1 i F2 són equivalents
Per indicar que és una equivalència es canvia el símbol ↔ pel símbol ⇔:
F1 ⇔ F2
Exemple: ∀x p x ∧ q x ⇔ ∀x q x ∧ p x

Una fórmula del tipus F1 → F2 que sigui vàlida s’anomena implicació.

Es diu: F1 implica F2, F1, per tant, F2, F2 és conseqüència de F1
Per indicar que és una implicació es canvia el símbol → pel símbol ⇒:
F1 ⇒ F2
Exemple: ∀x p x ∧ q x ⇒ ∀x p x

20
Equivalències i implicacions bàsiques
 ∀x p x ⇔ ∀y p y
 x p x ⇔ y p y
 ∀x∀y p x,y ⇔ ∀y∀x p x,y
 xy p x,y ⇔ yx p x,y
 x∀y p x,y ⇒ ∀yx p x,y x∀y p x,y ⇎ ∀yx p x,y
 ∀x p x ⇔ x p x
 x p x ⇔ ∀x p x
 ∀x p x ⇒ p a
 Qualsevol equivalència que es derivi de manera immediata de les equivalències i
implicacions de la lògica de proposicions:
Exemples: ∀x p x ∧ q x ⇔ ∀x q x ∧ p x , ∀x p x ∧ q x ⇒ ∀x p x
 ∀/ x P x ∧/∨ ∀/ y Q x,y ⇔ ∀/ x ∀/ y P x ∧/∨ Q x,y
Aquesta equivalència és una manera compacta d’expressar 8 equivalències. Una manera
resumida de dir-ho és: un quantificador a l’interior d’una clàusula conjuntiva o disjuntiva es pot
portar a l’exterior de la clàusula.
Exemple: ∀x P x ∨ y Q x,y ⇔ ∀xy P x ∨ Q x,y

21
Equivalències i implicacions
Amb la llista d’equivalències bàsiques ja es poden comprovar implicacions del tipus:

“Tots els homes són mortals. Sòcrates és un home. Per tant, Sòcrates és mortal”

H x x és home, M x x és mortal, s Sòcrates

Formalització: ∀x H x → M x ∧H s ⇒M s
Comprovació: ∀x H x → M x ∧H s ⇒ H s →M s ∧H s ⇒M s

Important: Molts processos informàtics, per exemple la Intel ligència Artificial, necessiten
mètodes automàtics per poder comprovar implicacions.

22
Operacions amb conjunts
Considerem dos conjunts inclosos en un mateix conjunt referencial E:
A xE / a x , B xE / b x

 Complementari: A xE / a x

 Unió: A∪B xE / a x ∨ b x

 Intersecció: A∩B xE / a x ∧ b x

 Diferència: AB xE / a x ∧ b x

 Diferència simètrica: A△B xE / a x ∧ b x ∨ a x ∧b x

AB ∪ BA A∪B  A∩B

23
Operacions amb conjunts
A partir de les equivalències bàsiques es poden obtenir les següents propietats:

 A A
 A∩A A A∪A A
 A∩ B∩C A∩B ∩C A∪ B∪C A∪B ∪C
 A∩B B∩A A∪B B∪A
 A∩ A∪B A A∪ A∩B A
 A∩ B∪C A∩B ∪ A∩C A∪ B∩C A∪B ∩ A∪C
 A∩B A∪B A∪B A∩B
 A∩∅ ∅ A∪∅ A
 A∩E A A∪E E
 A∩A ∅ A∪A E

A més, es tenen les equivalències següents:

 A ∅ ⇔ xE a x ⇔ ∀xE a x A  ∅ ⇔ xE a x

 A E ⇔ ∀xE a x A  E ⇔ ∀xE a x ⇔ xE a x
 A  B ⇔ ∀xE a x → b x A  B ⇔ ∀xE a x → b x ⇔ xE a x ∧ b x
 A B ⇔ ∀xE a x ↔ b x
 AB⇔A∪B B⇔A∩B A⇔A∩B ∅

24
Formalització en el llenguatge de conjunts
Hi a definicions i proposicions que es poden formalitzar amb el llenguatge de conjunts, essent
aquest molt utilitzat en Bases de Dades.

Exemples:
C catalans, G gironins, F francesos
Conjunt dels gironins que no són francesos. G∩F
Conjunt dels catalans que són gironins o francesos. C∩ G∪F
Hi ha gironins que no són catalans. G∩C∅
Els gironins francesos no són catalans. G∩FC⇔G∩F∩C ∅
No hi ha catalans francesos. C∩F ∅⇔CF

25