EL RAONAMENT LÒGIC FILOSOFIA I CIUTADANIA

TEMA 3.- EL RAONAMENT LÒGIC.

1. PER A QUÈ SERVEIX LA LÒGICA?

La lògica s’ocupa de l’anàlisi formal dels raonaments per tal de poder

indicar si són vàlids o no. El raonament es utilitzat constantment.
Quan algú intenta convèncer els seus pares per tal que el deixin anar
de viatge, o quan es demostra un teorema en matemàtiques, s’està
argumentant. La lògica no dóna importància al contingut de
l’argumentació, sinó que se centra en l’estudi de la forma o
l’estructura del raonament.

Les argumentacions poden ser més o menys persuasives, però aquest

grau de persuasió no ha d’estar lligat necessàriament amb la validesa
del raonament. Moltes vegades s’utilitzen raonaments que semblen
vàlids i en canvi no ho són: les fal·làcies. El llenguatge és trampós.
Resulta important conèixer les fal·làcies per no ser enganyats amb
facilitat, i poder evitar-les o utilitzar-les depenent del que es
pretengui.

La lògica és, doncs, com un poderós microscopi capaç de veure els

elements més profunds del raonament humà, tot i que prescindeix
dels detalls més superficials del nostres raonaments o dels matisos
lingüístics que no tenen cap rellevància lògica. Així, per exemple,
aquestes proposicions són lògicament equivalents: “Plau i fa sol”,
“Plou, però fa sol”, “ Encara que plogui, fa sol”, “Tot i que plou, també
fa sol”, etc. En tots aquests casos, l’únic que es diu és que ocorre una
cosa i una altra, “A i B”.

2. VERITAT I VALIDESA.

Un raonament està format d’enunciats. Els enunciats dels quals es

parteix per raonar s’anomenen premisses. Els enunciats que
s’intenten demostrar a partir de les premisses, s’anomenen
conclusions. El raonament és el pas de les premisses a la conclusió.

PREMISSA 1: Pugen les temperatures si el dia s’allarga.

PREMISSA 2: El dia no s’allarga.

CONCLUSIÓ: No pugen les temperatures.

1
EL RAONAMENT LÒGIC FILOSOFIA I CIUTADANIA

La veritat s’aplica als enunciats i fa referència al seu contingut. La

validesa s’aplica al raonament i fa referència a la seva forma o
estructura abstracta. Les ciències empíriques es preocupen de3 la
veritat, en canvi la lògica es preocupa de la validesa. Hi ha dos tipus
de raonament que expressen diferents conceptes de validesa:

RAONAMENT INDUCTIU. És vàlid quan suposant que les premisses

són vertaderes, llavors molt probablement la conclusió també ho és.
Aquest tipus de raonament no dóna una absoluta seguretat. És el més
utilitzat en els ciències naturals i en les ciències socials. Va d’allò
particular a allò general. Exemple: “Cada vegada que he escalfat
l’aigua, en arribar als 100 ºC, ha bullit; per tant, l’aigua bull quan
arriba als 100 ºC”.

RAONAMENT DEDUCTIU. En aquest raonament, si les premisses són

vertaderes, llavors necessàriament la conclusió també ho ha de ser.
Les ciències formals, com ara les matemàtiques o la lògica, utilitzen
exclusivament aquest tipus de raonament. Normalment va d’allò
general a allò particular. Exemple: “Tots els homes són mortals;
Sòcrates és home; llavors, Sòcrates és mortal”.

Així, la lògica des del seu origen ha estat considerada una eina
fonamental per la ciència: a partir d’unes veritats científiques, la
lògica pot assegurar altres veritats que estan connectades lògicament
amb les primeres.

3. ELS SÍMBOLS DEL LLENGUATGE LÒGIC.

El llenguatge de la lògica proposicional consta de tres classes de

símbols: variables, constants i auxiliars.

SÍMBOLS VARIABLES O LLETRES PROPOSICIONALS. Com ara p,

q, r, s, t... aquests símbols s’anomenen variables perquè el seu
significat no és fix sinó que va canviant, i també s’anomenen lletres
proposicionals perquè simbolitzen proposicions simples com ara:

“Els cocodrils tenen cura de les seves cries” = p

“El sistema solar té vuit planetes” = p

“Tolkien va escriure El senyor dels anells” = p

2
EL RAONAMENT LÒGIC FILOSOFIA I CIUTADANIA

Aquests enunciats tan diferents en significat, es poden formalitzar

tots tres de la mateixa manera; mitjançant la variable “p”.

SÍMBOLS CONSTANTS O CONNECTORS. Aquests símbols

s’anomenen així perquè el seu significat és constant, i simbolitzen
determinades paraules o expressions lingüístiques com ara no, si...
llavors, y, o, ... si i només si... o altres equivalents. Hi ha 5
connectives lògiques fonamentals:

A) LA NEGACIÓ (¬). Aquest símbol tradueix la paraula “no” o

expressions equivalents. La proposició “No m’ha agradat la
pel·lícula” es formalitza com a ¬p.

B) LA CONJUNCIÓ (∧). Aquest símbol tradueix la conjunció “i” o

expressions com ara però, malgrat que, encara que o tot i que,
que s’utilitzen quan es vol expressar que les dues proposicions
que van unides són totes dues vertaderes. Així, una proposició
com “El planeta Mart té dos satèl·lits i el planeta Júpiter en té
setze” es formalitza com a p ^ q.

C) LA DISJUNCIÓ ( ∨ ). Aquest símbol tradueix la conjunció o quan

vol expressar que almenys una de les alternatives de la
disjunció és vertadera. Així, en la proposició “El traductor sap
anglès o el traductor sap francès” es vertadera una de les
opcions, i això es formalitza: p v q.

D) EL CONDICIONAL ( →). Aquest símbol tradueix expressions com

“si... llavors...” i semblants. Per exemple, “si plou, llavors el
carrer estarà mullat”, es formalitza com p → q.

E) EL BICONDICIONAL ( ↔). Aquest símbol tradueix expressions

com “si i només si..., llavors ...”, “únicament si ..., llavors ...”.
Així, la proposició “un polígon es un triangle si i només si té tres
costats” es formalitza com p ↔ q.

SÍMBOLS AUXILIARS O PARÈNTESIS. ( ), [ ]. Aquests símbols no

tenen cap significat lògic, però serveixen per aclarir el significat
lògic d’algunes expressions del llenguatge formal.

3
EL RAONAMENT LÒGIC FILOSOFIA I CIUTADANIA

EXERCICI 1. Formalitza els enunciats següents:

1. Aquesta taula no és verda.

2. La televisió i l ràdio ens informen.

3. Si t’entrenes cada dia, encara podràs participar a la cursa.

4. Si ell va al cinema, jo no hi aniré pas.

5. Busco un noi maco o intel·ligent, o les dues coses a la vegada.

6. Ens hauríem estimat molt, si haguessis arribat en el moment

oportú.

7. O disminueix l’atur i augmenten les prestacions socials, o

creixeran els conflictes.

8. O estudies i aproves el batxillerat, o ja estàs buscant-te una feina.

9. La vida únicament és possible als planetes on hi ha aigua.

10. Si ets bo, ets feliç, i si ets feliç, ets bo.

11. Si, i només si, n és un nombre primer, llavors n no és divisible

per cap nombre més petit que n diferent d’1.

12. Per morir només cal haver nascut.

13. El públic va esbroncar l’àrbitre quan va xiular el penal.

14. Fes-me cas i no t’enganyis. Si fas això, no tindràs mai cap

problema i seràs feliç.

4
 EL RAONAMENT LÒGIC FILOSOFIA I CIUTADANIA

EXERCICI 2. Formalitzeu les proposicions següents utilitzant les

lletres proposicionals, de manera que:

P = “ser un planeta”

q = “tenir llum pròpia”

r = “ ser una estrella”

s = “ ser un satèl·lit”.

a) Si és un planeta, llavors no té llum pròpia ni és una estrella.

b) És una estrella si i només si té llum pròpia.

c) No és un satèl·lit ni una estrella si és un planeta.

d) No és veritat que, si no és un planeta ni un satèl·lit, llavors és una

estrella.

e) Si té llum pròpia, llavors no és un planeta, i si és un planeta, llavors

no té llum pròpia.

f) És un planeta o un satèl·lit o una estrella, i si és una estrella, llavors

té llum pròpia.

g) És un planeta o és un satèl·lit si no és una estrella.

h) Únicament si té llum pròpia, llavors és una estrella i no és un planeta.

i) O bé té llum pròpia i és una estrella o bé no té llum pròpia i és un

planeta.

5
 EL RAONAMENT LÒGIC FILOSOFIA I CIUTADANIA

j) És una estrella si i només si té llum pròpia, implica que, si no té llum

pròpia, llavors no és una estrella.

4. LES TAULES DE VERITAT.

Les taules de veritat són un procediment mecànic que permet

determinar, en un nombre finit de passos, el valor de veritat d’una
proposició formalitzada.

El procediment de les taules de veritat consisteix a escriure, en forma

de columna, totes les combinacions possibles de valors de veritat
d’una, dues o més proposicions simples.

Si una fórmula té una sola lletra proposicional, llavors només hi ha

dues possibilitats: que la proposició sigui vertadera, V, o que sigui
falsa, F. En canvi, si una fórmula té dues lletres diferents, llavors hi ha
quatre combinacions possibles de valors de veritat. Quan hi ha tres
lletres diferents, llavors hi ha vuit combinacions possibles de valors
de veritat; amb quatre lletres, n’hi ha setze... En general, el nombre
de combinacions de valors de veritat és igual a 2n, on n és el nombre
de lletres proposicionals diferents de què consta la fórmula.

Fer la taula de veritat d’una fórmula consisteix a calcular totes les

combinacions dels valors de veritat de les proposicions simples fina a
compondre la fórmula complexa, tenint en compte la definició dels
valors de veritat de les connectives, tal com presentem a continuació:

TAULA VERITAT DE LA NEGACIÓ

p ¬p

V F

F V

6
EL RAONAMENT LÒGIC FILOSOFIA I CIUTADANIA

TAULA VERITAT CONJUNCIÓ TAULA VERITAT DISJUNCIÓ

p q (p ∧ q) p q (p ∨ q)

V V V V V V

V F F V F V

F V F F V V

F F F F F F

TAULA VERITAT CONDICIONAL TAULA VERITAT BICONDICIONAL

p q (p → q) p q (p ↔ q)

V V V V V V

V F F V F F

F V V F V F

F F V F F V

7
 EL RAONAMENT LÒGIC FILOSOFIA I CIUTADANIA

Ara, com a exemple, farem la taula de veritat de la fórmula següent:

[(p → q) ∧ ( ¬q ∨ p)] → (p ↔ q). Primer farem la taula de veritat de les

subfórmules (p → q), ( ¬q ∨ p), (p ↔ q), després formarem l’antecedent i
per últim, compondrem la fórmula sencera.

[(p → q) ∧ (¬q ∨ p)]→

p q p → q ¬q ┐q ∨ p p ↔ q (p → q)∧(¬q ∨ p)
(p↔ q)

V V V F V V V V

V F F V V F F V

F V V F F F F V

F F V V V V V V

Hi ha tres resultats possibles de la taula de veritat d’una fórmula:

que en l’última columna només aparegui el valor veritat V, o que només
hi aparegui el valor falsedat, F, o que hi aparegui l’un i l’altre. Les
proposicions la taula de veritat de les quals presenta el valor veritat en
tots els casos s’anomenen tautologies, és a dir, proposicions o lleis
lògiques que són vertaderes en tots els casos, siguin quins siguin els
valors de veritat de les proposicions simples que la formen. Les
proposicions falses en tots els casos s’anomenen contradiccions, és a
dir, proposicions sempre falses, siguin quins siguin els valors de veritat
de les proposicions que la composen. Per últim, pot ser que a l’última
columna hi apareguin valors de veritat i falsedat; aquestes fórmules
s’anomenen fórmules neutres, contingents o indeterminades, és a
dir, són fórmules vertaderes o falses segons els valors de veritat de les
proposicions que hi contenen.

EXERCICI 3. Mitjançant taules de veritat, indiqueu de quina classe

(tautologia, contradicció o fórmula neutra) és cada una de les fórmules
següents:

a) ¬(p → q) → (¬p ∧ ¬q)

b) ¬(p ↔ q) ↔ (¬p ↔ ¬q)

c) p → [q → (p ∧ q)]

8
EL RAONAMENT LÒGIC FILOSOFIA I CIUTADANIA

d) (p → q) → (q → p)

e) ¬p → [¬(q ↔ p) ↔ p]

f) (¬p → ¬q) → [(p ∧ ¬q) ∨ (¬p ∧ q)]

g) (q → r) → [(p → q) → (p → r)]

h) [p ↔ (q ↔ r)] ↔ [(p → q) ↔ r]

i) [(p ∧ q) → r] ↔ [p → (q ∨ r)]

j) [p ∨ (q ∧ r)] ↔ [(p ∨ q) ∧ (p ∨ r)]

EXERCICI 4. Formalitzeu els raonaments següents i proveu, amb les

taules de veritat, si són correctes o no. Indiqueu el significat de les
lletres proposicionals:

a) Si es dóna el contracte a K – Systems, aleshores en Pere

guanyarà força diners. L’Albert perdrà molts diners si es dóna el
contracte a K – Systems. Per tant, si en Pere guanya força
diners, aleshores l’Albert perdrà molts diners.

b) Si la víctima tenia diners a la cartera, llavors el robatori no fou

el motiu del crim. Però el motiu del crim fou o bé el robatori o
bé la venjança. La víctima tenia diners a la cartera. Per tant, el
motiu del crim va ser la venjança.

c) Si va obtenir el poder de manera fraudulenta, el general ha de

ser castigat. Ara bé, el general o fou un governant legítim o va
obtenir el poder de manera fraudulenta. El general no fou un
governant legítim. Per tant, el general ha de ser castigat.

d) No contestaran si els escrius. Et sentiràs desgraciat si no et

contesten. Per tant, si els escrius, et sentiràs desgraciat.

5. EL CÀLCUL DEDUCTIU.

La lògica d’enunciats pot expressar esquemes vàlids de raonaments,

com hem vist amb les tautologies: aquestes fórmules tautològiques
constitueixen regles lògiques. Utilitzant aquestes regles lògiques, el
càlcul deductiu permet percebre el moviment pas a pas del
desenvolupament de la inferència.

9
EL RAONAMENT LÒGIC FILOSOFIA I CIUTADANIA

Partint d’un conjunt de premisses i aplicant les regles d’inferència es

pot arribar a una determinada fórmula que serà conseqüència lògica
del conjunt de premisses. Si es prenen les premisses com a
vertaderes, llavors les seves conseqüències també han de ser
necessàriament vertaderes. Les regles bàsiques d’inferència són les
següents:

INTRODUCCIÓ DE LA CONJUNCIÓ (IC)

P Si s’afirma un enunciat i després

l’altre, es pot deduir l’enunciat que
Q els relaciona amb una conjunció.

P∧ Q

ELIMINACIÓ DE LA CONJUNCIÓ (EC)

P∧ Q P∧ Q Donada una conjunció, es pot

deduir per separat cada un dels
P Q seus membres.

INTRODUCCIÓ DE LA DISJUNCIÓ (ID)

P Q Donat un enunciat qualsevol (P), es

pot concloure la disjunció d’aquest
P∨ Q P∨ Q enunciat amb qualsevol altre (Q),
sigui quin sigui el seu valor de
veritat .

ELIMINACIÓ DE LA DISJUNCIÓ (ED)

P∨ Q P∨ Q Per poder eliminar una disjunció és

necessari tenir negat un dels dos
¬P ¬Q membres de la disjunció.
Q P

ELIMINACIÓ DE LA NEGACIÓ O DOBLE NEGACIÓ (DN)

¬¬P En el llenguatge lògic, dues

negacions afirmen. D’aquesta
P manera, si el nombre de negacions
és parell, s’elimina la negació; si és
imparell, només en queda una .

10
EL RAONAMENT LÒGIC FILOSOFIA I CIUTADANIA

INTRODUCCIÓ DE LA NEGACIÓ O REDUCCIÓ AL ABSURD (R. Absurd)

P Si a partir d’una determinada

suposició (P) es dedueix una
contradicció (Q ∧ ¬Q), llavors pot
Q ∧ ¬Q inferir-se que l’enunciat que s’ha
suposat és fals (¬ P ).
¬P

ELIMINACIÓ DEL CONDICIONAL O MODUS PONENS (MD)

P→Q Aquesta regla explicita les

propietats del condicional: si
P
l’antecedent (la condició) d’un
Q condicional és vertader, llavors es
pot deduir que el conseqüent ha de
ser-ho també.

.
INTRODUCCIÓ DEL CONDICIONAL O TEOREMA DE LA DEDUCCIÓ (TD)

P
Si se suposa que un enunciat (P) és
vertader i a partir d’aquest se’n
dedueix un altre (Q), llavors es pot
Q concloure que el primer (P) implica
el segon (Q). .
P →Q

Exemple de deducció: deduirem una regla derivada denominada

Modus Tollens (MT): [(p → q) ∧ ¬q] → ¬p

-1. p → q

-2. ¬q

3. ¬¬p

4. p DN 3.

5. q MP 1, 4.

6. q ∧ ¬q IC 5, 2.

7. ¬p R. Absurd. 3 – 6.

11
EL RAONAMENT LÒGIC FILOSOFIA I CIUTADANIA

EXERCICI 5. A part de les regles d’inferència que ja han estat

definides, moltes vegades, també s’utilitzen algunes regles derivades
d’aquestes. Les regles derivades poden ser demostrades a partir de
les primitives, com hem fet amb el Modus Tollens. Demostra les
regles següents utilitzant només les que hem definit (primitives):

PROVA PER CASOS: TRANSITIVITAT DEL CONDICIONAL:

P∨ Q P→Q

P→R Q→R

Q→R P→R

INTRODUCCIÓ DEL ELIMINACIÓ DEL

BICONDICIONAL: BICONDICIONAL:

P→Q P↔Q

Q→ P P→Q

P↔Q

PRIMERA LLEI DE de MORGAN: SEGONA LLEI DE de MORGAN:

¬ (P ∧ Q) ¬(P ∨ Q)

¬P ∨ ¬Q ¬P ∧ ¬Q

EXERCICI 6. Primer, amb les taules de veritat, indiqueu quina de les

dues conclusions proposades és la que es pot deduir de les
premisses; un cop trobada la conclusió adient, deduïu-la aplicant les
regles del càlcul deductiu.

a) ¬p → ¬¬q; r → ¬p; r; llavors q / ¬q

b) p ↔ q; ¬r ↔ q; p; llavors r / ¬r

c) q ∧ p; (q → ¬r) ↔ p; llavors r / ¬r

12
EL RAONAMENT LÒGIC FILOSOFIA I CIUTADANIA

d) q → ¬r; p → q; llavors p → ¬r / ¬r → p

e) ¬r → s; p ∨ ¬s; llavors ¬p → r / r → ¬p

EXERCICI 7. Formalitzeu els raonaments següents i proveu, per

taules de veritat, si són correctes o incorrectes. Feu el càlcul deductiu
de les que siguin correctes.

a) Pugen les temperatures si i només si el dia s’allarga i

disminueix el vent. Les temperatures no pugen, però el dia
s’allarga. Per tant, no disminueix el vent.

b) Tindràs més informació sobre el que passa al món si llegeixes el

diari. Ara bé, o no llegeixes el diari o et passes el dia davant el
televisor. Resulta, però, que no et passes el dia davant el
televisor. En conseqüència, no tindràs més informació sobre el
que passa al món.

c) És clar que, si estudio econòmiques, llavors no faré història.

També és clar que no és possible guanyar força diners i no fer
econòmiques. Per tant, si faig història, aleshores no guanyaré
força diners.

d) Si l’Albert ja té divuit anys, llavors és més gran que l’Oriol. Però,

si l’Albert no té divuit anys, llavors és més jove que la Neus.
Podem deduir, doncs, que o bé l’Albert té divuit anys, o bé
l’Albert és més jove que la Neus.

La lògica és la ciència del raonar correcte, la disciplina que conté

els modes vàlids d’argumentar i n’expulsa els fal·laços. […] La
lògica és una mena de confessor per al nostre enteniment. Un
confessor que resol, però que no absol. Que no perdona, sinó que
condemna. Una mena de codi d’urbanitat del raonament. La lògica
ens ensenya, per dir-ho així, les bones maneres del discórrer.

Alfredo DEAÑO, La resta no es silenci.

13
EL RAONAMENT LÒGIC FILOSOFIA I CIUTADANIA

EXERCICI 8. Demostra els següents arguments mitjançant les regles

del càlcul deductiu:

a) p → (q ∨ r); p ∨ q ⊥ q ∨ r

b) p ∧ ¬q; q ∨ s; s → w ⊥ w

c) ¬(¬p ∧ q); p → (r ∧ s); ¬q → (r ∧ s) ⊥ r ∧ s

d) p → q; r → ¬q ⊥ ¬p ∨ ¬r

e) p → q; q → r; r → s ⊥ ¬s → ¬p

f) p ∨ q; p → r; r → s; (r ∧ s) → t; ¬q ∨ t ⊥ t

g) p ∧ q; ¬p ∨ s; s → (w ∨ r); q → ¬w ⊥ r

h) p → q; q → r; s → w; w → t ⊥ (p ∧ ¬t) → (r ∧ ¬s)

EXERCICI 9. Formalitza els raonaments següents i demostra’n la

validesa:

a) Estic en un dilema: em compro un cotxe o no me’l compro. Si

me’l compro, em quedo sense diners, i això comportarà no
poder fer el viatge a Nova York que tenia previst. Si no em
compro un cotxe i vaig a viure a Tona, llavors a la nit no podré
traslladar-me. Jo vull anar a Nova York i al mateix temps poder
sortir a les nits quan vulgui; per tant, no m’he de comprar cap
cotxe ni he d’anar a viure a Tona.

b) Si dic la veritat, perdré el judici, i si menteixo, indirectament

estaré acusant el meu amic. No vull fer cap mal als meus amics.
Llavors, perdré el judici.

c) Si la víctima és una infermera, el detectiu Maslow s’ocuparà del

cas i vindrà ràpidament, sempre que estigui treballant encara
en el cas de l’assassí múltiple d’infermeres. No ha vingut i està

14
EL RAONAMENT LÒGIC FILOSOFIA I CIUTADANIA

treballant en aquest cas. Per tant, la víctima no era una

infermera.

d) Si pago els impostos, no em quedaran diners. Només puc

canviar de pis si tinc diners. Si no canvio de pis, no podré dir-li a
l’Anna que vingui a viure amb mi. Si no pago els impostos, viuré
durant cinc anys amb una gran inestabilitat econòmica, perquè
en qualsevol moment puc tenir una inspecció fiscal. Jo només
vull comprar un pis si tinc una gran estabilitat econòmica. Per
tant, no podré dir-li a l’Anna que vingui a viure amb mi.

e) Davant de la matèria de filosofia hi ha dos tipus d’alumnes: els

qui la troben interessant i els qui la detesten. Els qui la troben
interessant, els agrada trencar-se el cap amb problemes
filosòfics, i, per tant, filosofen. Els qui no els agrada la filosofia
intenten trobar raons que demostrin la falta d’utilitat, la
insensatesa, el poc rigor, l’absurd... dels problemes filosòfics.
Això també és filosofar. Per tant, tothom filosofa.

f) Cas que no t’estimi, és un presumptuós. Si això és així, o bé

t’estima, o bé és un presumptuós.

g) Cas que tinguis diners, seràs una persona important i tothom

t’estimarà. Ara bé, no és cert que siguis una persona important.
Per tant, tampoc és cert que tinguis diners.

h) O véns amb nosaltres o et quedes a casa. Si véns amb

nosaltres, anirem a la discoteca i ens divertirem. Si et quedes a
casa, t’avorriràs molt i no faràs res. T’has de decidir, doncs: o
anem a la discoteca o t’avorriràs.

15