Andrea server 1r batx b

TEMA 1: LA FILOSOFIA

1. EL SABER FILÒSOFIC
 ELS MITES
Mites: Històries que es creen per respondre a les grans preguntes sobre l’origen de l’univers, el be i el
mal, etc. Aquests eren protagonitzats per déus i herois que tenien als humans en les seves mans, els
mites proporcionaven una visió del món caòtica, capritxosa i imprevisible.

La filosofia sorgeix a l’Antiga Grècia al segle VI a. C. per explicar les preguntes a les que responien els
mites però de manera racional. Aquest esdeveniment s’anomena “pas del mite al logos” degut a que la
paraula logos en grec te el significat de raó.

 QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?
Filosofia: La filosofia es una activitat que consisteix en intentar trobar una resposta racional a les grans
preguntes i en aclarís els conceptes que les conformen

La paraula “filosofia” esta formada per dos termes provinents del grec philia (amor) i sophia (saviesa)
que conjuntament volen dir “amor a la saviesa”. En filosofia les preguntes mai tenen una resposta
definitiva, ja que deixaria de ser filosofia, per tant, sempre implica discussió de manera racional i
argumentada.

La filosofia també es pot estudiar com a disciplina acadèmica dedicada a l’estudi de de les teories i
problemes tractats per diferents filòsofs al llarg de la història.

 CARACTERÍSTIQUES DE LA FILOSOFIA
 Racional: Basada en la raó. Rebutja les explicacions basades en mites, tradicions o opinions
personals. No totes les respostes són acceptables: qualsevol resposta ha d’estar degudament
argumentada.
 Crítica: Qüestiona les opinions ja establertes, és a dir que tothom cregui una cosa, o que sempre
s’hagi cregut no vol dei que sigui veritat. S’oposa a l’actitud dogmàtica (dogma: veritats
inqüestionables pròpies de les religions.)
 Global: No es limita a una parcel·la específica (no s’especialitza com fan les ciències), intenta
aportar una visió de conjunt i trobat les connexions entre diferents qüestions.
 Universal: No és el conjunt de creences d’un grup social o d’una cultura determinada. Es basa en
raonaments que siguin acceptables independentment de les creences que un tengui. Rebutja
arguments basats en vivències o creences personals.
 Radical: Va a l’arrel de les coses, no es conforma amb respostes superficials.
2. LA FILOSOFIA I ALTRES PRACTIQUES
 FILOSOFIA I CIÈNCIA
A l’Antiga Grècia no existia una diferència entre filosofia i ciència, només es parlava de filosofia amb
l’objectiu d’entendre la realitat i explicar-la racionalment. No serà fins al segle XVII que aquets dos
àmbits es començaran a diferenciar, aquesta es dona gràcies a l’aparició del mètode científic, basat en
l’experimentació (realitzar experiments) i la quantificació (assignació d’un valor numèric).

CIÈNCIA FILOSOFIA
Cerca respostes unànimes mitjançant el mètode Reflexiona sobre qüestions abstractes i
científic (experimentació i quantificació) controvertides que no es poden resoldre
empíricament

CIÈNCIA I FILOSOFIA
La ciència i la filosofia formen un continu , la filosofia formula les preguntes i la ciència dóna
respostes, si es que no son preguntes abstractes.
 Andrea server 1r batx b

 FILOSOFIA I RELIGIÓ
Religió: Conjunt de creences que estableix un límit entre allò sagrat i profà, i estableix una sèrie ritus
apropiats per relacionar-se amb allò sagrat.

FILOSOFIA
RELIGIÓ
Forma de creure no basada en proves o Reflexiona sobre qüestions abstractes i
arguments sinó en la revelació, la tradició o el controvertides per trobar respostes racionals.
sentiment. DOGMES

RELIGIÓ I FILOSOFIA
Intenten respondre les mateixes preguntes

3. BRANQUES DE LA FILOSOFIA
 La lògica: Estudia els raonaments. La lògica estudia el què fa el primer raonament sigui correcte i en
canvi el segon no ho sigui, aquesta es la base de la filosofia, per tant, no podem fer filosofia sense
estructurar els nostres pensaments de manera racional.
 La metafísica: Reflexiona sobre la veritat realitat i aparença no són el mateix (podem estar segurs
que el que veiem es reial?)
 F. del coneixement: Amplia branca de la filosofia centrada en el coneixement
 Gnoseologia: tracta el problema del coneixement en general (què és el coneixement?)
 Epistemologia: tracta el problema de la veritat i justificar el coneixement vertader (què es la
veritat?)
 F. de la ciència: coneixement científic (què és la ciència? Com podem demostrar una llei
científica?)
 Antropologia filosòfica: Reflexiona sobre l’ésser humà : antropologia física, estudia l’evolució
humana i antropologia cultural, estudia les cultures humanes. També tracta una perspectiva global
de l’ésser humà fent-se que les dues ciències esmentades no poden respondre (què és el que en fa
humans?)
 F. Política: Tracta la societat i la seva organització (qui hauria de governar?). NO s’ha de confondre
amb la ciència política, ja que una la ciència analitza els sistemes de governs que existeixen.
 L’ètica: És la reflexió filosòfica sobre el bé (què és actuar bé?)
 Altres:
 Estètica (què fa que una cosa sigui art?)
 Llenguatge (què és el significat?)
 Ment (existeix la ment?)
 Dret (quin fonament tenen les lleis?)
 Història (té un sentit la història?)
 Andrea server 1r batx b

TEMA 2: LA LÒGICA

1. DE QUÈ TRACTA LA LÒGICA?

 PROPOSICIONS I ARGUMENTS
Les proposicions (o enunciats) es caracteritzen per poder ser vertaderes o falses:

- “En Sòcrates és mortal”

Un argument, per altre banda es una sèrie de proposicions en que les unes fan els paper de premisses i
una altre, el paper de conclusió:

- “En Sòcrates és mortal”,

- “ En Sòcrates té un accident mortal”,
 “En Sòcrates mor”

En un bon argument, les premisses “fan vertadera” la conclusió, és a dir, si l’argument és correcte, les
premisses són vertaderes, la conclusió és vertadera.

 VERITAT I VALIDESA
Un argument mai no és vertader o fals, sinó vàlid o invàlid. Parlem d’un argument vàlid quan és
impossible que les seves premisses són vertaderes i la conclusió falsa, és a dir: si suposem que les
premisses són vertaderes, la conclusió ha de ser vertadera si o si.

Estructura argument vàlid Estructura argument invàlid

Tots els A són B Tots els A són B

En C és A Tots els C són B

En C es B Tots els C són A

Diem que un argument es vàlid, si suposem que les premisses són vertaderes, la conclusió ha de ser
vertadera

1. No necessitem sabre de que parlen el contingut de l’argument

2. Ens hem de centrar en l’estructura de l’argument
3. Per entendre millor, substituir termes per lletres o símbols

Que les premisses i la conclusió siguin vertaderes a la vegada no garanteix que

l’argument sigui vàlid
 Andrea server 1r batx b

2. LÒGICA SIMBÒLICA
 SIMBOLITZACIÓ

 TAULES DE VERITAT
 ¬A és VERTADER = A és FALS (i viceversa)

 A∧B és VERTADER = A és VERTADER i B és VERTADER

 A∨B és FALS = A és FALS i B és FALS

 A→B és FALS = A és VERTADER i B és FALS

 A↔B és VERTADER = A i B tenen el MATEIX valor de veritat